Issuu on Google+

OUR TRIP TO LONDON Joy, good moments, fascination, those are

TOT VENTURA

only some of the words that come to my mind when I remember the trip to London which took place last April with the rest of classmates of 2nd of b a t x i l l e r a t (baccalaureate). It was a trip that all we expected with hope and that we enjoyed and it has not disappointed me . I didn’t expect that I would like the city so much: the people, the buildings, the streets, the parks, the elegance… all those elements have made London become one of my favourite cities. Apart from taking a break from our studies, we have been able to enjoy a great city, not only the monuments or the museums, but the city in itself. Although London delighted me in general , personally I emphasize the musical of Queen and I recommend for future courses that we keep on going to see a musical. I also emphasize the shopping centres such as Harrods that is incredible and, although you don’t buy anything, it’s interesting to have a look inside. I liked the experience of the London Eye and its spectacular views, from this text I recommend that the people have a ride ther to be able to have a brilliant view of the city of London, especially during the sunset that is when you have a view the Big Ben lit and all the borders of river. At the end of the trip, once I put a foot in Barcelona, I had a strong desire to go back to London to enjoy a walk in the streets Adrià Rodríguez Paz

SANT JORDI, CONTES, SORTIDES, COLÒNIES

JUNY 2011 NÚMERO 9


COMENTARI D’ACTUALITAT En estos últimos meses hemos vivido una serie de revoluciones, sublevaciones, manifestaciones, protestas, enfrentamientos… por buena parte de la población del Magreb y Oriente Próximo. Todas estas miles de personas defienden las libertades básicas de todo ser humano. Reclaman derechos tan básicos como la libertad de expresión y de manifestación, sabiendo que se pueden dejar perfectamente la vida en ello. Luchan contra el inmovilismo político, la pobreza, la falta de democracia, el hambre, aspectos ya más que asumidos en nuestra sociedad. Si tenemos que poner nombre a la pequeña chispa que incendió medio mundo árabe la podemos llamar Mohamed Bouazizi. Mohamed era un tunecino que vendía fruta y verdura en un carrito, en la plaza de una pequeña ciudad de Túnez, Sidi Bouzid. El 17 de diciembre del 2010, desesperado, frustrado, indignado, se echó encima un bidón de gasolina y se prendió fuego cuando la policía le intentó arrebatar su pequeño carrito. Este hecho lo cambió todo en el mundo árabe. La gente salía indignada a la calle y protestaba por lo mismo que hizo que Mohamed se quitara la vida. Todo esto se fue convirtiendo poco a poco en las primeras revoluciones del siglo XXI. En mi opinión, la posición que está tomando Occidente frente a todos estos cambios es bastante penosa. En ningún momento pongo en duda su apoyo en estos países, pero para mi gusto se mantiene muy al margen del asunto. Los europeos jamás han plantado cara, nunca han le han levantado la voz a un Ben Ali o Mubarak. Las ayudas que mandan son mínimas, y las pocas que mandan son puramente por interés. A Europa, aunque no creo que llegue nunca a admitirlo, no le interesa que Oriente próximo y el Magreb sean estados libres, ya que el sistema económico actual hace con ellos lo que se le antoja. Los explotan a trabajar a cambio de unos sueldos mínimos y penosos o extraen todo el petróleo que les interesa. Creo que la actitud que estamos tomando muchos españoles tampoco es muy loable. En realidad, yo tampoco tenía mucha idea de lo que pasaba hasta que me puse a hacer esta pequeña reflexión. Tendemos a desentendernos cuando ocurren cosas así: ojos que no ven, corazón que no siente. Me parece vergonzosa la actitud que estamos tomando. Ellos luchan por conseguir derechos que en nuestro entorno están más que asimilados, por eso mismo hay que ayudar a todos los que aún no los tienen e ir todos a por un mismo objetivo. No logro entender según que actitudes por parte de los europeos. Estoy segura de que con el paso del tiempo esto nos va a afectar de forma muy directa: lo que hagamos hoy por ellos, ellos lo harán mañana por nosotros. Es increíble cómo cambian las cosas cruzando un simple mar, es increíble el egoísmo de muchos europeos frente a ese tipo de cosas. Pero lo más increíble de todo es que aún, en pleno siglo XXI, haya personas más cercanas a nosotros de lo que creemos que tengan que estar luchando y muriendo por conseguir la libertad, el concepto clave para construir cualquier sociedad. Me parece increíble. Andrea Alarcón - 4º C

1

NOUS SOMMES ALLÉS A CARCASONNE! Cette semaine, les élèves de français de deuxième, troisième et quatrième cours, nous sommes allés à Carcassonne. Nous sommes partis le 9 mai le matin et nous sommes rentrés le 19 mai l’après-midi. Le premier jour, le matin nous avons visité la cité médiévale et j’ai pris beaucoup de photos. L’après-midi, j’ai mangé une crêpe très bonne et nous avons eu du temps livre pour aller acheter des souvenirs. J’ai acheté beaucoup de choses. Le deuxième jour nous avons visité beaucoup de choses : Nous avons été dans un bateau, nous avons visité une église, nous avons visité un monument érigé à la mémoire des personnes civiles décédées dans le champ d’Argelès pendant la guerre d’Espagne, nous avons visité le tombeau d’Antonio Machado à Colliure et nous avons visité la cité de Colliure. Finallement, nous sommes rentrés chez-nous. Patricia Gutiérrez 4t C El passat dia 9 de maig, un grup del Ventura Gassol format per d’una barreja amb nois i noies de segon, tercer i quart d’ESO vam fer un viatge a França. Aquest viatge es va organitzar amb la finalitat de veure els costums propis del país i practicar la llengua amb gent d’allà. Vam sortir molt d’hora i vam arribar a mig matí al poble medieval de Carcassona, protegit per la seva impressionant muralla. Carcassona, declarada patrimoni de la humanitat per la UNESCO, des del punt de vista arquitectònic, és un lloc molt tranquil i meravellós. A l’interior del recinte trobem uns carrers de pedra acompanyats d’uns edificis medievals, també de pedra i moltes botigues de detalls per regalar a familiars, amics, etc. El primer dia vam visitar el castell, on ens van mostrar un vídeo amb una breu explicació sobre història de Carcassona. Després de dinar, tot el grup vam marxar a fer una passejada pel voltant de les muralles i, per concloure el dia, vam estar comprant per les botigues. Al dia següent, també d’hora, vam fer una excursió en barca per un tram del Canal du Midi, que també és patrimoni de la humanitat. Després vam agafar l’autocar i vam visitar alguns pobles del sud de França, en concret Argelès, on vam veure la platja on van estar reclosos en unes condicions terribles milers de refugiats republicans al final de la Guerra Civil, i Collioure. Allà visitàrem la tomba d’Antonio Machado i, a més, vam contemplar l’amena platja que banya la costa del petit poble. Per finalitzar el viatge, vam tornar a Barcelona i cadascú va marxar a casa seva amb una experiència inoblidable. Alba Garcia 4t C

10


VIATGE ITÀLIA 2011 El passat dia 10 d'abril els alumnes de 4t d'ESO vam anar de viatge a Itàlia. El primer dia vam estar quasi tot el temps a l'autocar, encara que a la tarda vam fer una paradeta a Pisa. Tots estàvem molt emocionats, ja que a la fi els nostres ulls veien la famosa torre torta, amb la qual ens vam fer desenes de fotos enginyoses. Finalment, vam arribar al nostre destí, Florència. L'hotel no estava ben bé a la ciutat, sinó a una ciutat propera, Montecattini. Florència es una ciutat excepcional. Allà vam conèixer grans personatges de la història de l'art. Vam visitar la basílica, amb la seva espectacular cúpula, el museu de Florència, on habiten quadres inèdits, i molts llocs més, igual d'impressionants. El museu que més es va fer esperar va ser la Galeria de l'Acadèmia on, després d'estar 4h i 30 minuts, cantant, menjant, fent fotos i alguns fins i tot dormint mentre esperàvem a la cua, vam veure el famós David de Miquel Àngel. A Florència vam passar tres esplèndids dies, i fins i tot ens vam fer amics d'uns italians d’una altra escola que residien al nostre mateix hotel. Però encara no sabíem la magnífica ciutat que ens esperava a sis hores d'autocar, Venècia. Tota ella és un museu a l'aire lliure, on cada racó és totalment únic. Com molt bé ens va dir el nostre professor Jordi: "Lo más bonito de Venecia es perderse por sus calles". Per la qual cosa ens van deixar moltíssima llibertat. Quedàvem a unes hores concretes al punt de reunió, però la resta del temps teníem temps lliure per visitar la ciutat, comprar records o passejar en góndola. L'hotel de Venècia es trobava als afores, per la qual cosa utilitzàvem com a mitjà de transport el vaporeto, que era un vaixell petit, on també vam conèixer gent d'altres instituts de Catalunya. L'últim dia, quan ens trobàvem al nostre temps lliure, els professors van venir a buscar-nos alarmats, dient que havien trucat de l'hotel avisant que havia passat alguna cosa i que havíem de tornar d'urgència. Quina va ser la nostra sorpresa! Tot això era una excusa perquè pugèssim als "taxis", perquè els profes havien preparat una vista turística pels canals de Venècia. Va ser preciós. Des d'aquí, com a representants de tots els alumnes de 4t que vam anar al viatge, volem donar les gràcies als professors que ens van acompanyar, Yolanda Solà, Jordi Gonzalez i Carme Carbonell, per fer aquest viatge possible i inoblidable per a tots nosaltres.

ENGLISH CAMP From the 2nd to the 6th of May, first ESO students went to an English camp in Bon Repòs camp site. On Monday morning, we caught a bus to Santa Susana at 9:00 am. It was a funny trip because we were singing all the way long. When we arrived, we distributed the bungalows. They were a little small, but they were quite nice. Then, the headmaster of the camp introduced us to all monitors. Their names were Steve, Carmel, Seán, Oisin, Niamh and Laura. They were very funny, but they were a little bit crazy. My monitor was Seán. Then, we took a walk around the camp to see it. The food was good. There was salad, fried potatoes, meat ... and if we wanted we could repeat. Every day we had a break after having lunch before having dinner. One day we went to the beach but the sea was rough and we could not make the water sports activities. But the last day was sunny and we did the kayak and “patins de mar” activities. The same day we also went to the pool. One day we went to an adventure park. We climbed, we jumped with ropes, we got on a zip... Two afternoons, during our free time, we went to town with the teachers. We bought many things. Another day, we went to do horse-riding. I was really scared, but everyone liked it very much. Every night we went to the nightclub. At first it was a little bit boring, because everyone was embarrassed, but then everyone started dancing. The music was very popular and current music. Even the teachers danced! It was very nice and funny. We had a great time. So I recommend end encourage to next year course first of ESO students to go to the English camp.

Cristina Gordillo – 4t C

9

By Laura González 1rA

2


CULTURAL WEEK

ESTADA A MADRID - 1r BATXILLERAT

On the first three days, I went to a ski trip in “La Masella” with part of my classmates of third of ESO and three teachers. On the first day, we learnt how to stop and turn. The first evening, we asked the teachers to go shopping because the bar of the hotel was too expensive.

Els de primer de batxillerat vam descobrir Madrid, l’arquitectura, llegat dels Àustries i Borbons, el barri de les letres amb les aromes del segle d’Or, la història a través dels museus, la tecnologia del vol…

On the second day, we went up the chairlift to half of the ski resort and we descended it slowly. In the afternoon, unluckily a boy collided with Marta, one of our classmates. They took her to the hospital and we all were worried about her. But finally, it was just a bad experience and she didn’t suffer any serious harm. The same night, we went to a disco. It was opened just for us.

La ciutat moderna i cosmopolita comparteix racons i places que conviden, ara a la reflexió, adès a la disbauxa. I… el Woyzeck al Maria Guerrero, un tast de bon teatre. Tot plegat ha estat una experiència molt enriquidora.

On the third day, we went up the chairlift again, but this time we went to the top of the ski resort, at 2,500 metres high. In my opinion, this trip was great, I had lots of fun but I found it too short. On Thursday, we were in the school again. I was in the comic workshop and I learnt much. On Thursday afternoon, we went to Zorrilla theatre to see the representations of some students of the school. On Friday, there were some conferences and then, there was a sport competition. We played football, basketball and volleyball. In the afternoon, we went to see a film in original version called “The king’s speech”. This was a non-compulsory activity that the teachers Ricard, Joana and Marta organised for us. This film has won some Oscars and one Goya for the best foreign film. I had a great time with the teachers and my friends. Fran Menacho 3rd D

3

8


CONTES DEL MÓN A LES BIBLIOTEQUES Dintre del projecte del Pla d’entorn, els alumnes d’aula d’acollida del Ventura Gassol han tornat a explicar contes a les biblioteques del barri. Les alumnes que hi van participar ens explicaran la seva experiència. Al llarg del segon trimestre hem treballat una hora a la setmana els contes, n’hem llegit alguns i els hem treballat. Després vam passar a seleccionar aquells contes del nostre país que més ens agradaven i que volíem difondre. Finalmente, en vam elegir tres: LIANG ZHU: Una història semblant a Romeo i Julieta. Un noi, Liang, s’enamora d’una noia, Zhu, però les famílies no permeten que estiguin junts. Llavors tots dos es convertiran en papallones i fugiran volant. NIAN: És una de les llegendes més conegudes a la Xina. Conta la història d’un drac que menjava persones i animals. Un bon dia, un caçador, la Nit de Cap d’any, el va espantar amb el soroll dels petards, Nian va desaparèixer i mai més no hi va tornar. Des d’aquell dia, a la nit de Cap d’any tothom tira petards per tal que no torni Nian. CHANG ER: La història d’un noi que va salvar el poble de morir tots de calor, ja que en aquell lloc cada matí hi sortien deu sols. La gent moria ofegada, però un bon dia va aparèixer un noi que va disparar nou fletxes a nou sols. La gent del poble, contenta amb ell, el van fer rei i es va casar amb una noia que es deia Chang Er. Aquestes tres històries van ser explicades a la biblioteca de Lloreda, la de l’escola Folch i Torres i la del Coret. Els nens i les nenes ens van escoltar amb molta atenció i per a nosaltres va ser una experiència fantàstica, encara que vam passar molts nervis. Chen Mumu, Jin Wu, Weitao, Xiaojoan, Liyan Ce Cenwei, Wei Wei, Xuerie, Zhaoqiao, Shujie

7

ESQUIADA 2011 El dia abans d’emprendre el nostre viatge, més d’uns llençols es desfeien a causa del nerviosisme que tenien alguns dels meus companys. Després d’una llarga nit, ens esperava una llarga jornada, ja que ens vam aixecar a les sis del matí per agafar l’autocar cap a la Masella. Un viatge que, personalment, se’m presentava interminable, se’m va fer inesperadament curt, ja que les rialles i els comentaris dels meus companys em distreien del son i el cansament acumulat. Un cop vam haver-nos organitzat i cadascú disposava del material que havia llogat, vam dirigirnos a les pistes d’esquí amb grans expectatives. Ens vam dividir en dos grups segons la modalitat, esquí o snowboard, i en dos subgrups segons el nivell d’esquí, disposant així de tres monitors, un per cada grup. Aquests monitors van ser de vital importància pel desenvolupament del nostre aprenentatge, ja que, tot i que n’hi havia alguns d’avantatjats, la majoria no n’érem gaire hàbils inicialment. L’opinió general va ser que esquiar i fer snow era bastant divertit, per tant, vam reprendre la tornada amb plausible entusiasme. Un cop vam haver finalitzat per aquell dia, vam recollir el material i vam agafar l’autocar. L’autocar va finalitzar el seu trajecte i vam posar peus a terra davant d’un hotel prou acollidor i, seguidament, vam instal·lar-nos. Les habitacions eren força grans, tenint en compte el fet que a la gran majoria s’hi allotjaven només dos persones i l’ambient no propiciava motiu a queixa, més aviat, tot el contrari. Així que, un cop dutxats i arreglats, vam baixar a recuperar energies sopant. Seguidament, vam pujar a les habitacions desordenadament i els professors ens van deixar una estona lliure per visitar els d’altres companys. Un cop esgotades les nostres forces i la permisivitat dels professors, ens vam ficar al llit, on vam dormir càlidament, el que contrastava bastant amb l’ambient exterior. Al dia següent vam tornar a les pistes i, encara que el nivell ja havia pujat, no tothom disposava de la mateixa habilitat. Però no només això va destacar al llarg del dia, sinó el caràcter excel·lent dels monitors, que feien més divertits tots els trajectes. El dia va transcórrer semblant a l’anterior, fins l’últim moment, en què una companya va prendre mal. La preocupació de tots els companys va enfosquir una mica l’alegria del moment. Al final, vam rebre notícies que la nostre companya estava bé i va tornar a l’hora de sopar, just després que alguns companys i els professors fessin un tomb pels voltants i compressin algunes provisions per al vespre.

4

La nit va ser bastant diferent a l’anterior, ja que vam aconseguir reunir suficients diners per llogar una discoteca i vam riure molt tots plegats. Un cop acabada la festa, vam tornar a l’hotel, on vam gaudir de les últimes hores que passaríem a l’hotel. Finalment, havíem arribat a l’últim dia. Tot el procés previ a esquiar va concloure en molt menys temps que el primer dia i tots havíem millorat molt en la nostra respectiva modalitat; això va fer que en gaudíssim molt més, fins que vam agafar l’autocar de tornada, on vam arribar contents i exhausts .


LA REVOLTA DELS ORDINADORS I

LA REVOLTA DELS ORDINADORS II

Era un dia qualsevol, d’un mes qualsevol, és a dir, com cada dia tot just arribava de l’institut cap allà un quart de quatre, dinava i em posava a mirar l’actualitat de la premsa a internet. Especialment aquells dies estava força interessat a arribar a casa, dinar corrents i poder mirar l’actualitat internacional. El meu interès era més que justificat, doncs a la majoria dels països àrabs s’estaven donant diferents rebel·lions per tal de canviar el seu règim polític. Em va semblar una paradoxa que just en les mateixes terres on es van inspirar les mil i una nits aquell dia els B-52 buidessin les seves panxes deixant anar bombes que arrencaven vides de pobres innocents.

Encara recordo el dia en què la nostra tutora ens va explicar que la Generalitat havia establert una nova eina d’estudi anomenada educat 1x1. A principis del curs, tothom entrava en pàgines que no tocaven, de manera que els professors no se n’adonaven i els alumnes passaven tot el dia de gresca. Però aquesta felicitat no va durar gaire. Un dia d’hivern al matí, a mitjans de curs, va passar un fet extraordinari: milers d’ordinadors estaven manifestant-se davant del Parlament de Catalunya, reclamant al president amb crits i pancartes que no volien continuar pertanyent als alumnes de primer i segon de l’ESO. Es queixaven que tenien una jornada laboral massa llarga i que els alumnes en feien un mal ús i es ficaven en pàgines que no tocaven. Reivindicaven una jornada laboral de 8 hores, en comptes de les 16 que treballaven la majoria, i no estar-hi contínuament al Messenger, Facebook i Youtube, que és on passaven el 80% del seu temps, i acabaven esgotats i plens de virus. Exposaven que es posarien malalts si continuaven amb aquest ritme i amb tantes infeccions i, per tant, estarien de vaga fins que s’arreglés la situació. Al final van arribar a l’acord que a l’alumne que incomplís les normes se li requisaria l’ordinador de per vida i que no podrien tornar a l’escola. Les normes eren utilitzar només l’ordinador per feines d’escola i no superar una hora diària d’estada en pàgines per a adolescents. Van ser molts els que van incomplir les normes, sense que se n’adonessin els professors. Una d’elles vaig ser jo, i ara me’n penedeixo molt, perquè ara ja sabem que la Generalitat retirarà els ordinadors el proper curs i jo sé que això ha passat perquè els ordinadors han decidit dimitir i, per tant no treballaran el proper curs a Catalunya. Blanca Alarcón - 2nC

Bé, resulta que aprofitant aquesta onada de revoltes el professor d’història, que ens havia d’avaluar d’alguna manera, va decidir que faríem un treball sobre l’origen, el desenvolupament i el final d’aquests conflictes. Decidit a escriure unes quantes línies sobre l’avançament de l’exèrcit rebel, vaig obrir el processador de textos. Tan bon punt l’obro, comença a aparèixer un text, sense jo escriure res - Òndia! – vaig pensar. Després de llegir la pantalla vaig quedar-me bocabadat. El text de la pantalla l’havia escrit el meu propi ordinador. Allà exposava que estava en vaga per les seves condicions de treball, ja que estava fart que un humà que tenia la meitat d’intel·ligència que ell el manés. La meva ira anava creixent per moments. Era intolerable que a una màquina, que al cap i a la fi havia estat construïda per obeir-me, no li donés la gana de fer-me cas. Després de molt parlar vaig comprendre el que li passava. En realitat tenia raó. Encara que jo no ho sabia, el meu ordinador tenia sentiments i, en part, em vaig sentir com els dictadors que estaven intentant resistir els aixecaments del seu poble. Al final, vam arribar a un acord. Treballaria unes 140 hores per setmana, que segons ell, era el que posava al seu conveni i, pel nostre compte, vam signar un acord en el qual s’exposaven els períodes de vacances. Vés per on! M’he hagut de comprar un altre ordinador perquè treballi els dies que el primer fa festa. En fi, sembla ser que avui dia hem donat massa autonomia als ordinadors. I vés per on, no només als països àrabs hi ha gent descontenta amb el seu nivell de vida. Però que hi farem. C’est la vie... Víctor Díaz Ramírez 2n Batxillerat A

5

Tota la humanitat està sotmesa als ordinadors. Estem governats pel gran ordinador Apple i el seu conseller Toshiba, que utilitzen els humans com els seus esclaus i joglars, però hi ha una minoria de persones que formen l’anomenada “Cinquena Columna”, el grup de rebels. En aquest grup de rebels, la seva líder era la guerrera i noble Laia. La Laia va declarar la guerra obertament a Apple, per poder ja acabar les contínues batalles que havien matat i ferit tants civils. La “Cinquena Columna”, liderats per la Laia, es van dirigir cap als afores de la gran ciutat Microsoft, a un gran clar. Allà van trobar els gran Apple juntament amb la seva tropa d’ordinadors, monstres amb cames mecàniques d’un color semblant al verd, els braços iguals de lletjos. Portaven una gran pantalla d’ordinador amb una imatge del seu líder al pit. L’únic que era diferent era la cara, cadascun tenia com llavis uns mòbils diferents, diferents targetes de memòria com ulls i diferents MP3 com nas. La guerra va començar. Els ordinadors atacaven amb correus electrònics i els rebels amb virus informàtics. La Laia, junt amb els rebels, van trobar el cable de la Wifi acabant amb els ordinadors i la guerra que havia durat cinc anys. Els pocs que quedaven van ser jutjats i en acabar el judici van ser condemnats a cadena perpètua. Per fi, la humanitat va descansar tranquil·la, els humans havien aconseguit acabar amb els ordinadors i salvar el seu món de la destrucció. Laia Martí -2n C

6


Tot Ventura 9