Page 1

DE LA PRIMAVERA ÀRAB A L’HIVERN ISLÀMIC

PART PRÀCTICA Desvelant el vel. La vestimenta i els canvis socials

Aida Traidi Oliván Escola Sadako Tutor: Xavi Breil Curs: 2013/2014


VESTIMENTA I CANVIS SOCIALS

ÍNDEX 1.- INTRODUCCIÓ ...............................................................................................................

2

2.- EL VEL A L’ ISLAM...........................................................................................................

3

3.- EL VEL A TUNÍSIA ...........................................................................................................

5

EL VEL COM A SÍMBOL NACIONAL....................................................................................

5

EL VEL ABANS DE LA REVOLUCIÓ .....................................................................................

9

EL VEL DESPRÉS DE LA REVOLUCIÓ ................................................................................. 10 4.- SITUACIÓ ACTUAL DE LA DONA TUNISIANA .................................................................... 11 5.- CONCLUSIONS .............................................................................................................. 16 6.- BIBLIOGRAFIA............................................................................................................... 19 ANNEX 1: VERSOS ALCORÀ- DRETS DE LA DONA .................................................................. 21


VESTIMENTA I CANVIS SOCIALS

1.- INTRODUCCIÓ Occident, amb la seva política de dominació, sempre ha volgut imposar els seus valors, costums, tradicions... a la resta de pobles, prohibint la identificació religiosa, cultural i nacional pròpia. L’objectiu d’aquesta part pràctica és, per tant, fer un anàlisi dels canvis de la vestimenta de la dona tunisiana abans i després de la revolució, és a dir, veure la relació dels canvis socials i la vestimenta i l’ús d’aquesta amb fins polítics. Hem de tenir present, però, que per veure aquesta relació és necessari parlar de les diferents realitats socials de forma separada ja que el vel també s’ha utilitzat com a forma d’identificació del nivell social i poder adquisitiu. Finalment m’agradaria parlar de la tendència que tenim a globalitzar el significat del vel en les dones musulmanes. Tot i que és cert que sovint la pressió del entorn social és molt forta i la dona es veu obligada a portar-lo, no podem definir el vel per si sol com un símbol d’opressió. Per tant, un segon objectiu d’aquesta part pràctica és deixar enrere els estereotips, imatges mentals que defineixen un grup de gent, els homogeneïtzen; i obrir una mica el concepte de llibertat que tenim.

2


VESTIMENTA I CANVIS SOCIALS

2.- EL VEL A L’ ISLAM Al contrari del que estem acostumats a sentir, el vel no és una cosa exclusiva de l’islam. El vel apareix en les tres religions monoteistes, però en totes amb una connotació diferent. Tant en el judaisme com en el cristianisme, el vel és un símbol d’inferioritat de la dona, s’utilitza per a demostrar que està sota l’autoritat d’un home. “Però tota dona que resa amb el cap descobert, afronta el seu cap, perquè es el mateix que s’hi s’hagués rapat. Perquè si la dona no es cobreix, que es talli també el cabell; i si li resulta vergonyós tallar-se el cavall o rapar-se, que es tapi. Per que l’home no ha de cobrir-se el cap, doncs ell és la imatge i gloria de Déu, però la dona és la gloria de l’home” (Primera de Corintios. Capítol 11: 5-8)

En l’islam el vel apareix com a símbol de submissió a Déu i com a eina per tal d’identificar la dona com a musulmana, devota i respectable, és a dir, com a protecció. “Oh profeta! Digués a les teves dones, a les teves filles i a la resta de dones creients, que han de cobrirse amb vestidures externes quan estiguin en públic. Això els ajudarà a que siguin reconegudes com a dones decents i no siguin importunades” (3:59)

En ambdós casos el vel té una connotació masclista, en el cas del cristianisme perquè s’estableix com un signe d’autoritat de l’home sobre la dona, i en el cas de l’islam perquè és una tendència proteccionista i que, per tant, posa a la dona en termes d’inferioritat. Per entendre, però, aquesta visió del vel a l’islam hem de contextualitzar-lo. 1

Molts versos de l’Alcorà estan recolzats per uns Hadiz . En referència a l’ús del vel hi trobem un en que el profeta va dir: “Déu ha escrit una porció de Zina (adulteri) que tot home comet inevitablement. El Zina dels ulls és mirar (a les dones), el Zina de la llengua és parlar, el cor desitja, i després les parts privades ho confirmen o neguen” (Hadiz transmès per Bujari, Muslim i altres)

És a dir, aquest Hadiz ens explica les accions immorals que els homes poden cometre, i després adjunta una sèrie de mesures preventives. La primera mesura preventiva va dirigida als homes: “Digues als creients que baixin la mirada i que guardin les seves parts privades. Això és més pur per ells” (24:30)

La segona mesura preventiva va dirigida cap a les dones: “Digués a les dones creients que protegeixen els seves partes privades, i que no mostrin la seva bellesa i adorns, excepte el que sigui visible d’ells, i col·loquin el khimar sobre els seus pits, i no mostrin la seva bellesa i els seus ornaments més que els seus marits, als seus pares, als seus sogres, als seus fills, als fills dels seus marits, als seus germans, als fills de les seves germanes(...)“ (24:31)

1

Hadiz: dites sobre el profeta Mahoma recopilades pels seus companys

3


VESTIMENTA I CANVIS SOCIALS

Per tant, el hiyab, al contrari que en la religió jueva o cristiana, també és una obligació per 2 als homes, però adquireix una forma diferent. A més, hem de destacar que l’islam primer ordena a l’home baixar la mirada. Ell és el qui ha de modificar el seu comportament primer. Si tenim present que l’islam estableix aquesta mesura per tal d’evitar actes immorals (entra aquí violació), això comparteix moltes característiques amb la teoria feminista de la violació, que defensa que la culpabilitat d’aquest acte recau sobre l’home i de cap de les maneres sobre l’actitud o vestimenta de la dona. Però el més important que sapiguem és que, al contrari de la religió jueva o cristiana, que sí que especifica que el vel ha de cobrir els cabells de la dona, l’islam no estableix que la dona hagi de cobrir el seu cap. I aquí està el gran error. La paraula hiyab apareix en l’Alcorà vuit vegades però en cap d’elles fent referència a la peça de vestir que cobreix el cap, doncs hiyab en àrab vol dir cortina. En el vers de l’Alcorà que estableix la segona mesura preventiva veiem com el profeta recomana a les dones l’ús del khimar, una peça que, al contrari del que s’acostuma a pensar, no és el vel que cobreix el cap, sinó la tela que utilitzaven les dones en les societats pre - islàmiques per tal de cobrir-se l’escot. Per tant, el que hem de tenir present és que el vel islàmic com a vel que cobreix el cabell de la dona, no existeix en l’Alcorà. A més, és una tradició anterior a l’islam, que ja existia en les societats pre-islàmiques, on s’utilitzava per a evitar la violència sexual. Tot i quedar demostrada la desvinculació del vel que cobreix el cap de l’islam i la obligatorietat de l’ús d’aquest, hem de tenir present que, en el cas que el vel fos una obligació, això no voldria dir que s’hagués d’obligar a la dona a portar-lo. Recordem que, tal i com he dit anteriorment, un dels versos més importants de l’Alcorà estableix que no hi pot haver coerció en els assumptes de la religió, per tant, el que si que no seria islàmic és imposar-lo.

“No hi ha coerció en assumptes de la religió” (2:256)

2

Hiyab vol dir cortina, separació, i no necessariament vel en el sentit de tela que cobreix el cabell, per tant es pot aplicar als dos sexes.

4


VESTIMENTA I CANVIS SOCIALS

3.- EL VEL A TUNÍSIA Al llarg dels setze anys que porto anant a Tunísia he pogut veure l’evolució (increment) de l’ús del hiyab entre les dones i els diferents usos i connotacions d’aquest.

EL VEL COM A SÍMBOL NACIONAL Sefsari Sefsari com a vestimenta: El vel tunisià per excel·lència és el sefsari, un vel tradicional exclusiu de Tunísia i que té els seus orígens a principis del segle XX. És una tela blanca de cotó, setí o seda que s’envolta al cos de la dona. Es porta com a capa exterior, sobre una vestimenta i de forma amplia i confortable. Va néixer per tal d’amagar el cos de la dona de les mirades dels homes, és a dir, s’utilitzava com a símbol de modèstia i pudor. Sefsari en època de colonització: Durant la època de colonització francesa el sefsari era una obligació per a totes les dones tunisianes, el seu símbol d’identitat, la manera de distingir-les. Les autoritats franceses, tal i com va passar amb una jove tunisiana que va assistir a un espectacle francès sense portar el sefsari, detenia a les que no ho portessin. Per tant, el sefsari era el símbol de la dona tunisiana i la seva lluita per a la independència. Sefsari durant la dictadura: Bourguiba va intentar eliminar el sefsari de l’esfera social, argumentant que era un impediment per a la participació de la dona en la vida pública. Tot i que potser era un gest liberalitzador, les imposicions mai ho són. Més tard, durant el règim de Ben Ali, i gràcies la seva política de globalització cultural i abandonament dels símbols nacionals, el sefsari va patir una profunda decadència i pràcticament va desaparèixer. Sefsari en l’actualitat: Tot i que cada vegada es menys utilitzat i tan sols les generacions més ancianes el conserven, després de la revolució, i com a conseqüència de la necessitat de la població de recuperar els símbols nacionals i els valors autòctons, ha nascut un moviment que defensa l’ús del sefsari, que representa la tolerància i moderació característica del país. Defensen l’ús del sefsari, un símbol històric, tradicional i nacional, per davant de l’ús del niqab o del vel, que han arribat després i que poc tenen a veure amb la història tunisiana. És a dir, segons aquest moviment, ni el vel ni el niqab són característics de la cultura tunisiana, sinó que són importacions de Mitjà Orient que van arribar a Tunísia en la dècada dels 90, quan el Magreb va patir una radicalització.

5


VESTIMENTA I CANVIS SOCIALS

6


VESTIMENTA I CANVIS SOCIALS

Melya Paral·lelament al sefsari i també des del 1900, algunes dones, en aquest cas les de zones rurals i camperoles, utilitzaven la melya, la vestimenta típica de les dones berbers. Al contrari del sefsari, aquesta varia notablement en funció de la situació geogràfica, però sempre es caracteritza pels seus colors vius i estampats geomètrics. Aquesta vestimenta, que cobreix el cos i el cabell, va acompanyada de joies, el màxim exponent de la cultura berber, fetes de plata i pedres precioses, generalment àmbar o coral, i que també dibuixen formes geomètriques. Entre aquesta joieria s’hi troben les “khomsa” (actualment conegudes com a mà de Fàtima) que servien per protegir-se del mal d’ull. Per a aquesta protecció les dones també lluïen tatuatges a la cara, mans i turmells. Durant la època de Bourguiba la melya va deixar de ser un element identitari de les berbers i es va convertir en la vestimenta típica de les dones de les regions rurals del nordoest o del sud tunisià. Actualment nomes en aquestes zones, i cada vegada en menor proporció, hi ha dones que l’utilitzen. Tot i això hem de tenir present que s’ha convertit en un símbol nacional i avui en dia es utilitzat per la majoria de dones (independentment de les seves arrels rurals o no) durant les celebracions del seu casament. Al contrari que el sefsari, la melya mai ha estat prohibida ni a tingut una relació molt estreta amb els canvis socials i polítics. Això es deu, en part, a la seva poca relació amb la vida a les grans ciutats. És a dir, aquesta vestimenta es típica de les zones rurals i del sud del país, on, al tractar-se de zones marginades i abandonades, les mesures polítiques no tenien efectes ni repercussions.

7


VESTIMENTA I CANVIS SOCIALS

8


VESTIMENTA I CANVIS SOCIALS

EL VEL ABANS DE LA REVOLUCIÓ En els últims anys abans de la revolució es va produir un augment del nombre de dones amb vel. Aquest es deu a diferents motius:

El vel com a reclam de llibertat Moltes dones musulmanes residents a països occidentals han decidit portar el vel ja que veuen en ell un símbol d’identitat, un manera de no allunyar-se dels seus orígens, del seu país i dels seus familiars. El mateix ús del hiyab que fan moltes dones musulmanes a l’estranger també es va fer a Tunísia. La majoria de dones que van començar a portar el vel ho van fer per tal de mostrar el seu descontent cap a la globalització cultural. És a dir, el vel s’utilitzava per a reivindicar-se com a col·lectiu i reclamar el dret a la llibertat religiosa.

La moda del vel Per a moltes joves el vel va deixar de ser un símbol religiós i es va convertir en un una moda, un signe social. Les joves de classe mitja - baixa van decidir portar-lo per tal de distingir-se de les dones de les zones rurals, on el vel és pràcticament inexistent. (principalment per una qüestió pràctica: comoditat a les feines del camp) En general aquestes noies provenen de famílies humils i quan la seva situació econòmica millora tímidament decideixen portar el vel com a símbol de distinció social. Per tant, sovint es troben amb la oposició de les seves famílies, ja que les seves mares no porten hiyab i el vel tradicional de les seves àvies no s’assembla al vel modern que utilitzen. La majoria d’aquestes noies no tenen cultura religiosa, no coneixen l’islam, es posen el vel com un complement més. Aquesta vulgarització del hiyab ha fet que es converteixi en un bon negoci. El vel és, avui en dia, un accessori més que ha de combinar amb la roba i les sabates. Aquest fenomen no és exclusiu de Tunísia. En altres països àrabs, com ara els països del 3 Golf, les dones porten abayes com a símbol d’estatus social, per tal de distingir-se de les treballadores de mà obra barata estrangera.

3

Abaya: túnica negra ampla que cobreix tot el cos i cara excepte els ulls. Es característica de la Península Aràbiga, especialment d’Aràbia Saudita i els països del Golf.

9


VESTIMENTA I CANVIS SOCIALS

EL VEL DESPRÉS DE LA REVOLUCIÓ Després de la revolució s’ha produït un augment molt significatiu de dones amb vel. Per què el decideixen portar?

Com a reclam d’un paper en la societat Moltes dones, sobretot després de la revolució, van decidir utilitzar el vel per tal de poder tenir un paper en la societat: treballar, estudiar, compartir espais públics... sense problemes i amb comoditat (en el sentit que veuen que així estan preservant la seva 4

puresa i dignitat).

Aquest cas no és molt comú a Tunísia, però sí que és un dels més comuns a Iran, on hi ha una separació de generes en els espais públics i, per tant, l’ús del hiyab és una manera de combatre-ho, de protegir-se quan han de compartir espais amb persones de l’altre sexe. Per tant hem de tenir present que, tot i que pot semblar paradoxal, el vel és sovint utilitzat per la dona per tal de fer-se visible en la societat, reclamar el seu paper en la ciutat. És a dir, no sempre està associat amb idees integristes, sinó que pot ser una reivindicació feminista.

Perquè se senten lliures de fer-ho A Tunísia, on l’ús del vel estava prohibit en l’administració pública, després de la caiguda de Ben Ali va haver un augment de dones funcionaries, professores, metges... que van decidir portar el vel, exercir el dret a la llibertat religiosa, demostrant així que el hiyab no és un impediment per a la vida laboral de la dona. Mentre que abans de la revolució la presència de dones amb vel en el món laboral estava limitada a les dones de manteniment o treballadores de les fàbriques, després de la revolució el vel va començar a tenir veu i presència en altres sectors.

4

Cal tenir present que, tant abans com després de la revolució, sempre hi ha hagut noies que han començat a portar el vel per imposicions del seu entorn social o familiar. Algunes famílies que enviaven a les seves filles a estudiar a les grans ciutats preferien que aquestes portessin el vel per tal de “protegir-les”. Alhora, també hi ha dones que l’utilitzen per tal d’evitar comentaris i mirades intimidants.

10


VESTIMENTA I CANVIS SOCIALS

4.- SITUACIÓ ACTUAL DE LA DONA TUNISIANA Tal i com he dit en els objectius, crec que per parlar de la relació dels canvis socials i de la vestimenta és necessari que parlem de l’ús del vel en les dones a partir de les diferents realitats socials ja que, tal i com hem vist, un dels usos del hiyab és com a forma d’identificació de poder adquisitiu. Per entendre les diferències entre aquestes dones i els seus arguments per a l’ús (o no) del vel, m’he posat en contacte amb tres dones tunisianes provinents de diferents grups socials:

ENTREVISTA - La dona tunisiana de classe alta

Nom: Azza Ouali Belkhiria Edat: 33 anys Professió: Mestressa de casa

Podries descriure’m el paper de la dona durant la revolució? Lluitaven amb el mateix objectiu que els homes? Tant els homes com les dones vam lluitar per la llibertat i la dignitat, en contra d’una dictadura cruel i assassina. Crec que vam demostrar al món la nostra capacitat de lluitar conjuntament. Tot el poble tunisià vam sortir al carrer. Homes, dones, nens. Tots volíem que Ben Ali dimitís. Com ha afectat la revolució a la dona? Ennahdha vol treure’ns els drets que Bourguiba ens va donar. No hem fet la revolució per tornar al segle XV, sinó per avançar. No acceptarem que ens obliguin a portar vel ni que es legalitzi la poligàmia. Per sort, s’ha aprovat una constitució que garanteix els nostres drets, però la lluita no ha acabat aquí. Hem d’aconseguir que no tornin mai més a governar. Llavors creus que la dona era conscient que podia estar posant en joc els seus drets? No. Si m’haguessin dit que acabaríem així m’ho hauria pensat dues vegades. Vam sortir als carrers en busca de llibertat. No només per mantenir els nostres drets, sinó per millorarlos. Les dones tunisianes estem molt orgulloses del CSP de Bourguiba. No volíem ni volem perdre els nostres drets. La dona tunisiana sempre serà lliure.

11


VESTIMENTA I CANVIS SOCIALS

Què em podries dir del hiyab i de la dona tunisiana? El vel és una opció religiosa. No és obligatori. Cadascú pot decidir com practica la religió. Moltes noies el porten per obligació o per que se les respecti. Això ha de canviar. La dona ha de ser respectada, porti o no porti vel. Com creus que era la situació de la dona amb hiyab abans de la revolució? No ha canviat gaire. Pot ser abans no treballaven en alguns sectors, però tampoc s’ha produït un canvi tan gran. Jo crec que sempre ha estat respectada. La meva àvia portava el hiyab i mai m’ha semblat malament. No estic en contra del hiyab, però sí del niqab. Crec que s’hauria de prohibir perquè realment no té res a veure amb l’islam i no respecta els drets a les dones. Quines són les teves expectatives per al futur de Tunísia? El problema més gran és que d’una dictadura hem passat a una altra, i encara pitjor. Amb Ben Ali al menys teníem estabilitat, però amb Ennahdha hi ha un caos permanent. Ni l’economia ni les llibertats han millorat. Hem perdut totes les esperances i ara nomes podem esperar a les noves eleccions.

ENTREVISTA- La dona tunisiana de classe mitja

Nom: Emna Zammali Edat: 21 anys Professió: Estudiant Comerç Internacional

A Tunísia, ja abans de la revolució, però sobretot després, hi ha hagut una crescuda de l’islamisme? A què creus que es deu això? Els tunisians sovint sentíem que no érem lliures de practicar la nostra religió, o seguir els nostres costums o tradicions. No es tractava exclusivament d’un problema religiós si no que tampoc teníem identificació nacional i cultural pròpia. Semblava que lo nostre era pitjor, el model a seguir era Occident i nosaltres no enteníem per que havíem de trencar amb la nostra cultura per tal de progressar. Crec que a través de la religió es va voler mostrar el descontent. I tu, com a dona tunisiana i amb hiyab, quins han sigut els teus motius per portar-lo? Interpreto el vel com una obligació per a la dona musulmana, o si més no, una recomanació. 12


VESTIMENTA I CANVIS SOCIALS

Vaig decidir començar a portar el vel després de la revolució. Fa 2 anys. Abans de la revolució també sentia que era una obligació meva com a musulmana, però no va ser fins després quan em vaig sentir lliure de fer-ho. Parles de llibertat. En quins aspectes la dona tunisiana amb hiyab estava discriminada? Si tu decidies portar el vel estaves condemnada a deixar els estudis, a casar-te i, com a màxim, treballar en una pastisseria o una llar d’infants i no crec que cap dona tunisiana volgués això. Jo volia estudiar, treballar, ser independent. Ara estic estudiant comerç internacional i no crec que el hiyab sigui un impediment per al meu futur. Puc rebre la mateixa formació i aspirar al mateix que qualsevol altra dona tunisiana. La teva família i el teu entorn més proper, quina va ser la seva reacció al teu canvi? La meva mare sempre havia estat practicant però mai havia portat el vel ja que al meu pare no li agradava. Però poc a poc va anar canviant la seva forma de vestir, fins que després de la caiguda de Ben Ali es va posar el vel. Jo vaig fer-ho alguns mesos més tard. Dins de la meva família tothom es va prendre be la decisió. Les meves cosines i les meves amigues, però, es van quedar una mica sorpreses. Jo crec que tenien por de que no continués els meus estudis perquè el hiyab encara s’associa amb quedar-te tancada a casa. Per tant creus que hi ha certa ignorància en aquest aspecte? És a dir, creus que la dona amb hiyab està infravalorada ? Abans estava discriminada en el món laboral, i és cert que ara sovint pensem que qualsevol noia amb hiyab es casarà d’aquí poc, no acabarà els estudis...Però no puc dir que estigui infravalorada per norma general. Em refereixo a que depèn molt del teu entorn social i de l’educació que has rebut. Fins i tot hi ha molts casos en que la dona amb hiyab està sobrevalorada. Si portes hiyab tothom et considera bona musulmana a l’instant, cosa que no necessariament ha de ser així. A més, els homes et respecten més, et deixen de fer comentaris...I això fa que moltes joves se’l posin per evitar mirades dels homes, en lloc de per Déu i per decisió pròpia. Per tant, si consideres que portar el vel ha de ser un acte totalment voluntari, què penses del govern d’Ennahdha i les seves mesures ? Ennahdha ha enganyat al poble que tenia confiança en que respectessin els drets de les dones i permetessin practicar la religió. El seu funcionament és sempre el mateix: llencen propostes de mesures restrictives, esperen la reacció, i si veuen que la oposició es forta, la deixen estar. Van voler implantar la Sharia, legalitzar la poligàmia, i van intentar redactar un article en que s’establia que la dona era complementària de l’home. Això no és el que buscàvem amb la revolució, i així ho hem demostrat. Gràcies a Déu, s’ha aprovat una Constitució d’acord amb els nostres interessos. Ara esperem que tothom la respecti.

13


VESTIMENTA I CANVIS SOCIALS

ENTREVISTA – La dona tunisiana camperola

Nom: Mounia Ben Fadhel Edat: 51 Professió: Mestressa de casa

Què és el que de generació en generació a la vostra família s’ha transmès del vel? És a dir, què et va explicar la teva mare del vel? Com es vivia a casa vostra? La meva mare no porta vel, porta un mocador tradicional de la zona del nord. De petites llegíem l’Alcorà amb el nostre avi, però mai ningú ens va parlar del hiyab com una obligació. A més, les meves tietes, la meva avia... no portaven vel. De vegades es tapaven amb un mocador senzill i prou. I a la teva filla què és el que li heu volgut transmetre sobre el vel? Mai li hem dit que quan arribés una certa edat se l’hauria de posar ni res, a mi en van donar llibertat i jo també volia que la meva filla escollis el que volgués. Ara està estudiant Infermeria, però quan anava a l’institut va haver una època que volia portar el hiyab. Com estava prohibit a l’escola no se’l va poder posar. Jo tampoc volia, era massa petita per decidir-ho. Per què llavors vostè va decidir portar-lo ? No el porto sempre. Depèn on em trobi i amb qui. Em resulta còmode i és un símbol d’identitat. Ho faig per la meva religió i per les meves tradicions. En els últims anys ha augmentat el nombre de dones amb hiyab. Per què creus que és així? Crec que tothom volem practicar la nostra religió de la millor manera possible, però jo no entenc a moltes noies d’avui en dia. Cada vegada hi ha més que l’utilitzen, però d’una forma molt diferent. El hiyab ha canviat molt. Hi ha dones que diuen que són bones musulmanes perquè porten el vel, però porten uns vels extravagants, que criden l’atenció. No cal portar hiyab per ser bona musulmana. L’islam és una religió humil i modesta i de vegades aquests vels no són humils ni modests. Més val vestir senzilla i sense vel que no amb un hiyab exagerat.

14


VESTIMENTA I CANVIS SOCIALS

Com ha canviat la vida de les dones la revolució? A mi personalment no m’ha canviat res. L’objectiu de la revolució era millorar l’economia, tenir treball... i jo no veig que hagi canviat res, fins i tot estem pitjor. Cada vegada tot és més car. I el govern d’Ennahdha es preocupa per coses que no són importants. Volem treball. I ells ens treuen drets. Quines són aquestes coses no importants per les que es preocupa Ennahdha? Jo no vaig votar a Ennahdha, però conec molta gent que ho ha fet. Ens va prometre moltes coses: treball, ajuts, educació... Va convèncer a la gent i ara se senten enganyats perquè seguim igual de malament. Amb Bourguiba, amb Ben Ali... als que vivim a les zones pobres del nord sempre se’ns ha oblidat. I Ennhahda també ens oblida. Hi ha gent que està morint de gana i molta gent que passa fred, i ells no paren de parlar del niqab a la universitat, de la poligàmia...Coses que no ens afecten.

15


VESTIMENTA I CANVIS SOCIALS

5.- CONCLUSIONS Punt 1: Islam, enemic de les dones? L’islam és, des de el punt de vista de molts, una religió enemiga del feminisme i dels drets de la dona. És cert que la situació de la dona en els països àrabs és una situació de desigualtat i submissió, però això no vol dir que l’islam ho promogui. Al contrari, aquest, amb l’atorgament dels mateixos dret a la dona que a l’home: dret a l’educació, dret al treball, dret al divorci... 14 segles enrere, es va convertir en una autèntica revolució feminista. (veure versos Alcorà annex 1) Però els problemes són dos. El primer, la estratègia dels líders occidentals de promoure una imatge d’un islam enemic dels drets humans (per tal de justificar la ingerència estrangera). I el segon, i més important, la actitud dels governs “islàmics”, que no apliquen els principis islàmics sinó una barreja de lleis patriarcals, lleis de la època de la colonització, males interpretacions de la Sharia, etc. Els països interessats en fomentar la imatge masclista de l’Islam es van centrar en el vel, considerant-lo com un element d’impedició per a les dones per a participar en la vida pública. Es van implantar una sèrie de mesures socials que, deien, afavorien el desenvolupament de la nació i la dona, però no va ser així. A cas amb la prohibició del hiyab a la època del Sha a Iran i a la època de Ben Ali a Tunísia es van crear oportunitats de participació femenina en les activitats socials? Es va millorar la situació de la dona? Tot i les mesures restrictives i la voluntat del règim d’acabar amb el vel, el hiyab no va desaparèixer de la societat tunisiana. Es prohibeix però no es perd, el que passa és que les dones amb hiyab van estar, durant molts anys, amagades. No estaven en les administracions publiques, ni en les botigues de cara al públic. Nomes se les veia com a netejadores de les habitacions dels hotels, demanant diners en els lavabos del aeroport… Ben Ali amb la seva política de modernització busca que les dones tinguessin les mateixes opcions laborals que els homes, però, compte, no qualsevol dona. Les dones advocades, professores… no portaven vel. Les dones amb hiyab nomes aspiraven a ser treballadores domèstiques, cosa que reforçava la opinió d’aquells que consideren que l’ús del vel és sinònim de pobresa, falta d’educació i un obstacle per a la modernització. Una dona jove, o qualsevol dona portant hiyab, no tenia espai a Tunísia. Estaven avergonyits de nosaltres.- Bushra Ferjani, filla del polític d’Ennahdha Said Ferjani.

16


VESTIMENTA I CANVIS SOCIALS

Punt 2: Els mites del vel El vel no existeix a l’islam. Vel versus. hiyab. Si entenem per vel la tela que cobreix el cap de la dona, hem de saber que això no existeix a l’islam. L’Alcorà, en quant a la vestimenta de la dona, únicament recomana l’ús del khimar, que, tal i com hem vist, ja existia en èpoques anteriors a l’islam i no cobreix el cabell. La novetat que aporta l’islam en aquest sentit és el hiyab, que no vol dir vel islàmic, sinó cortina, separació. Aquest terme apareix per primera vegada a l’Alcorà en el vers 33:53, on es diu que va ser utilitzat pel profeta i la seva dona Zaynab en la seva nit de noces per tal de protegir la intimitat d’aquests dos, doncs un dels deixebles de Mahoma (Anas B. Málik) no marxava de l’habitació. Per tant, el hiyab no neix per a separar els homes de les dones, sinó que ho fa per tal d’establir una separació entre dos homes. Connotació masclista del vel. No és una protecció. En les societats pre islàmiques el vel l’utilitzaven les dones per modèstia i pudor, i sobretot per evitar la violència sexual característica d’ aquella època. Hem d’entendre el context en el que es va desenvolupar aquesta imatge del vel com a protecció, però alhora hem de saber que utilitzar aquest argument actualment és masclista i misogin. El vel no protegeix a la dona dels abusos sexuals ja que els violadors, que són malalts, agrediran sexualment a la dona vagi o no vagi coberta. El hiyab no és una peça màgica que resolgui tots els problemes. Punt 3: El vel en la societat Les diferents connotacions del vel. El vel no sempre està associat a qüestions religioses. Sovint el vel és una reivindicació feminista i per tant no té res a veure amb idees integristes. El problema és que des d’Occident, i per ignorància i desconeixement, creiem que totes les dones amb vel responen a una obligació fonamentalista mentre que una part d’elles ho fan per reclamar el seu dret a tenir un lloc a la societat. El vel, tant abans com després de la revolució, s’ha utilitzat com a reivindicació feminista i alliberadora. Abans de la revolució les dones el porten per tal de reclamar el dret a la identificació religiosa pròpia i després de la revolució es porta, tant per tal de demostrar que el vel no és una impedició en el món laboral. Hiyab – Ignorància – Pobresa. El vel no està relacionat amb la pobresa ni amb la dona camperola. Tradicionalment el hiyab no s’utilitzava en les zones rurals, i la crescuda del vel tampoc es va produir aquí, sinó a les petites ciutats humils i als barris desfavorits; per tant, no està estrictament relacionat amb la pobresa, si no amb la ignorància i desconeixement en el sentit de falta d’arguments religiosos. Hiyab - Llibertat – Imposició. En les entrevistes a les diferents dones, podem veure clarament com provenen de diferents realitats socials i ens han parlat de la seva visió de la revolució i de la política des de la seva esfera, però també podem veure que totes han coincidit en que la llibertat era l’objectiu, entre altres, de la revolució. S’han mostrat 17


VESTIMENTA I CANVIS SOCIALS

reticents tant a les restriccions religioses de Ben Ali com a les obligacions religioses d’Ennahdha. Qualsevol imposició és contrària als principis islàmics. Hiyab – Occident. Des d’Occident es considera que el hiyab és un impediment per a l’emancipació de la dona, un símbol opressiu. I això és un prejudici. El hiyab no és el que oprimeix. Hi ha dones oprimides que porten hiyab i dones oprimides que no en porten. La dona que es obligada a destapar-se està igual d’oprimida que la que es obligada a taparse. Si defensem que el nudisme no hauria de considerar-se una cosa immoral i hi hauria d’haver-hi plena llibertat per destapar-se, és molt hipòcrita que no defensem el dret d’aquelles dones que tenen una interpretació de la llibertat diferent. La llibertat consisteix en tenir la opció de triar allò que volem per nosaltres mateixos, no va lligada a la quantitat de peces de roba. Per tant, una dona que ha escollit tapar-se per decisió pròpia és igual de lliure que la dona que ha decidit destapar-se també per decisió pròpia. Hiyab - Classe social. La visió del vel és diferent en els diferents nivells socials, i alhora des d’Occident el vel també s’interpreta de forma diferent en funció del poder adquisitiu. En les revistes del cor sovint veiem reportatges sencers dedicats a la dona del xeic de Qatar, una dona amb vel coronada diverses vegades com la dona més elegant del món. O titulars del tipus: “Letizia, increïble com una princesa d’Orient” acompanyats amb una fotografia de la princesa amb un vel de visita en un país àrab. Si la princesa Letizia el porta és un icona de l’elegància, mentre que la musulmana que ho fa és una pobre sotmesa i oprimida. No sé si és hipocresia o islamofòbia, però ha arribat fins als medis de comunicació. Estereotips. Les activitats femenines sempre s’han utilitzat amb objectius polítics. No totes les musulmanes estan oprimides i no totes les musulmanes porten vel. És important que mirem més enllà i deixem de posar etiquetes a les persones. Es tracta de trencar els estereotips islamofòbs i d’alliberar la ment, deixar de tenir fòbia al hiyab i entendre que les dones musulmanes també tenen capacitat d’acció i de decisió. El feminisme occidental, que va néixer de la ma de dones de classe mitja i raça blanca, sempre ha jutjat de forma crítica la resta de cultures, i per això els seus esforços per “alliberar” la dona musulmana o la dona del Tercer Món han tingut resultats poc vistosos, doncs aquests intents d’alliberament han estat marcats per prejudicis classistes i aires de superioritat d’aquelles ciutadanes dels països que un dia van ser colonitzadors. Per tant crec que és important que el feminisme occidental deixi de jutjar la condició de la dona a l’islam i comenci un apropament, un treball conjunt, amb les feministes musulmanes.

18


VESTIMENTA I CANVIS SOCIALS

6.- BIBLIOGRAFIA Llibres: Abdelkhan, Fariba. “La revolución bajo el velo: mujer iraní y régimen islamista” Editorial Bellaterra, Barcelona 1996 Bakalti, Souad “La femme tunisienne au temps de la colonisation 1881-1956” Editorial l’Harmattan, 2000 Paris (Francia) Chamari, Alya Chérif “La femme et la loi en Tunisie” Editorial Le Fennec, 1991 Casablanca (Marruecos) Marzouki, Ilhem “Le mouvement des femmes en Tunisie” Editorial Maisonneuve et Larouse, 1994 Paris (Francia) Revistes: Gazelle – Le magazin de la femme maghrébine. Número 41. September, October 2012 Marseille (Francia) Femmes de Tunisie. Número 55. Juillet, Août 2013 Ain Zaghouane (Túnez) Pàgines web: http://www.webislam.com/articulos/80353no_son_valores_del_islam_sino_valores_de_n a_sociedad_machista.html “No son valores del islam, sino valores de una sociedad machista” Pascal Mülchi 05/12/2012

http://www.webislam.com/articulos/61525-la_mujer_en_el_islam.html “La mujer en el islam” Zeinab Alegri 13/05/2011 http://www.webislam.com/articulos/64567hacia_un_feminismo_de_las_tres_civilizacione s.html “Hacia un feminismo de las tres civilizaciones” Marco Terranova 13/10/2011 http://www.webislam.com/articulos/62602ser_feminista_y_musulmana_es_posible_porq ue_no_son_terminos_excluyentes.html “Ser feminista y musulmana es posible porque no son términos excluyentes” Román Reyes 03/10/2011

http://elpais.com/diario/2008/07/09/sociedad/1215554402_850215.html “Toda religión oprime a la mujer” Kamals Orozco 09/07/2008 http://alo.co/actualidad-y-entretenimiento/el-velo-es-claramente-un-instrumento-de opresion-sr “El velo es claramente un instrumento de opresión” Salman Rushdie 16/11/2012 http://www.islamyciencia.com/la-mujer-en-el-islam/derechos-de-la-mujer-en-elislam.html “Los derechos de la mujer en el islam”

19


VESTIMENTA I CANVIS SOCIALS

http://www.umma.org.ar/?p=246 “Los derechos de la mujer en el islam” S.M. Khameini 13/08/2002 http://www.almendron.com/tribuna/la-lucha-de-la-mujer-tunecina/ “La lucha de la mujer tunecina” Revista de Prensa Tribuna Libre, Tahar ben Jalloun 07/09/2012 http://www.gadeso.org/sesiones/gadeso/web/14_paginas_opinion/sp_10000382.pdf “Refexiones sobre el velo islámico” Razón y fé, diciembre 2007 http://www.nodo50.org/mujeresred/tunez.html “Mujeres del Magreb. Lo que está en juego” Sophie Bessis, 1994 http://codigomujer.com/interview/shirim-ebadi/ “Conservación con Shirim Ebadi” Rima Sheermohammadi 12/03/2012 http://estaticos.elmundo.es/yodona/estaticas/documentos/tunez.pdf “Luces y sombras de la mujer tunecina” Paka Diaz 17/12/2010 http://directinfo.webmanagercenter.com/2011/10/09/melya-et-sefsari-pour-contrer-leniqab/ « « Melya » et « sefsari », pour contrer le « niqab » » A. Hamza 09/10/2011

20


VESTIMENTA I CANVIS SOCIALS

ANNEX 1: VERSOS ALCORÀ- DRETS DE LA DONA ISLAM COM A ENEMIC DE LES DONES. DESMUNTANT ESTEREOTIPS Demostrar la veritat és un treball molt difícil quan s’està intentant explicar una cosa diferent a de la que estem acostumats. De la mateixa manera que considero que és totalment immoral considerar l’islam com una religió masclista i intolerant sense arguments, crec que també ho és dir que és una religió feminista i tolerant sense demostrar-ho, per això he recollit alguns versos de l’Alcorà que recolzen la meva explicació i que posen en evidència que en alguns països àrabs i musulmans s’han imposat unes normes socials que no estan necessariament lligades amb les pròpies paraules del profeta, sinó que s’han degut a interpretacions errònies de molts líders religiosos. Igualtat de drets i obligacions religioses i socials: “Sapigueu que elles tenen els mateixos drets que ells, com ho saben els que tenen coneixement” (2:228) “Elles són una vestimenta per a vosaltres i vosaltres sou una vestimenta per a elles” (2:187) “ A qui practiqui el bé, sigui home o dona, i sigui creient, li farem viure una bona vida i li compensarem amb un guardó superior al que hagi fet” (19:67) “No permetré que es perdi obra de cap de vosaltres, ja sigueu home o dona, doncs heu sortit un dels altres” (3:195) “La recerca de coneixement es obligatòria tant pels homes com per a les dones” (Hadiz relatat per Ibn Mayah) “Continuaré lluitant amb aquesta missió fins que la dona pugui viatjar lliurement sola sense témer per la seva seguretat” (Hadiz durant els primers anys de la Meca)

Divorci com a dret conjunt per als dos cònjuges: “Si divorcieu a les dones i elles han complert el termini prefixat manteniu-les dignament o emancipeules amb benevolència. No les retingueu por la força violant els seus drets, doncs qui així ho faci es condemnarà a ell mateix” (2:231) “Si una dona té por per la violència del seu marit o la seva aversió per ella, no hi ha res de dolent en arreglar-se (refusar al marit i abandonar la part de la dot que ell li havia donat), doncs la pau es un gran bé” (4:127) “Doneu-les provisió i acomiadeu-les de manera honorable” (33:50) “La dona divorciada té el dret a la vivenda i a la manutenció” (Hadiz relatat per Umar Ibn al-Jattab)

21


VESTIMENTA I CANVIS SOCIALS

Prohibició ús violència: “No és lícit rebre en herència a dones contra la seva voluntat, ni impedir-les que tornin a casar-se per a treure’ls els que li heu donat. Comporteu-vos amb elles com és degut” (Hadiz) “Quan se li anuncia que un d’ells es una nena, es queda esquerp i s’angustia. Esquiva a la gent per vergonya del que se l’ha anunciar, preguntant-se si ho conservarà, per a deshonra seva, o ho amagarà sota terra.... Que malament jutgen!” (Hadiz) (Nota: L’islam va ser una autèntica revolució islàmica que va alliberar a les dones de les injustícies que vivien en la era pre- islàmica, quan eren enterrades vives al néixer, doncs era una deshonra tenir una filla. Amb aquest vers es pretén posar fi a aquesta pràctica) “Cap de vosaltres ha de mantenir relacions sexuals amb la seva dona com un animal, bruscament. Més aviat hi hauria d’haver un missatger entre vosaltres. (Quan li van preguntar per aquest missatger el profeta va respondre:) El missatge de l’abraçada i el de la íntima conversació” (Hadiz) “Hi ha tres persones cruels(..) i els homes que tenen relacions sexuals amb la seva dona abans d’estimular-la” (Hadiz)

Atorgació a la dona d’un estatus privilegiat: “Els millors de vosaltres són els que són més amables amb les seves dones” (Hadiz) Les últimes paraules del profeta abans de morir: “Tracteu bé a les dones”.

22

De la primavera àrab a l'hivern islàmic  

Treball de recerca de 4t d'ESO Escola Sadako

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you