Page 1


La Reflexió “L’única divisa amb valor en un món en fallida és allò que compartim amb els altres.” PHILIP SEYMOUR HOFFMAN (com a Cameron Crowe a “Almost Famous”)

Explica una antiga llegenda que un deixeble va preguntar al seu venerable mestre: ―Quina és la diferència entre el cel i l’infern? I el mestre li va respondre: ―És molt petita i, no obstant això, té grans conseqüències. Vine, et mostraré l’infern. Van entrar llavors en una habitació on un grup de persones estava assegudes al voltant d’un gran recipient amb arròs. Tots estaven famolencs i desesperats. Cadascun sostenia una cullera fixament des del seu extrem que arribava fins l’olla, però el mànec era tan llarg que no podien portar-se-la a la boca. La desesperació i el patiment eren terribles. ―Vine ―va dir el mestre passada una estona―. Ara vaig a mostrar-te el cel. Van entrar en una altra habitació, idèntica a la primera. Va reconèixer l’olla d’arròs, el grup de gent, les mateixes culleres llargues, però allà tots estaven feliços i alimentats. ―No comprenc ―va comentar el deixeble―. Per què estan tan feliços aquí, mentre són desgraciats a l’altra habitació, si tot és el mateix?


La Reflexió ―No te n’has adonat? ―va somriure el mestre―. Com les culleres tenen els mànecs llargs i no poden portar-se el menjar a la seva pròpia boca, aquí han après a alimentar-se els uns als altres. I així és. Cap ésser humà és una illa. Tots, en major o menor mesura, necessitem aquesta mà de l’altre que ens reconeix i té cura. El vincle, la qualitat que siguem capaços de construir en la trobada amb l’altre, defineix necessàriament la qualitat de la nostra existència. La resposta a les misèries d’aquesta existència, la seva solució, està a les nostres mans molt més del que imaginem, com la cullera del conte. “El Bosc de la Saviesa”, Àlex Rovira i Francesc Miralles


A L’escola Quaresma: Camí amb Som al darrer tram del nostre camí. Cada setmana hem trobat un indicador que és alhora un compromís i un repte. El compromís de mirar dins nostre i el repte d’aixecar la vista per mirar els altres. La quaresma és un temps que ens convida a superar l’abisme entre les nostres paraules i les nostres accions; la nostra vida és la nostra obra. Perquè no som pas allò que diem, sinó allò que fem. Estem capacitats per comprendre els altres, per comunicar-nos-hi eficaçment, per tenir relacions personals satisfactòries, per resoldre conflictes i superar l’adversitat; per prendre decisions, per col·laborar amb l’entorn; i per estimar, gaudir i aprendre al costat dels altres. Simplement necessitem entrenar-nos. La quaresma ens convida a comprendre, valorar i gestionar les relacions que defineixen la nostra vida. I a celebrar-les en la Pasqua. Som-hi doncs! BONA PASQUA! Equip de Pastoral Vedruna Manresa

L'arbre i els seus fruits Mt 7, 15-20

Pels seus fruits els coneixereu. ¿Es cullen potser raïms dels cards, o figues dels arços? Tot arbre bo dóna fruits bons, i l'arbre dolent dóna fruits dolents. Un arbre bo no pot donar fruits dolents, ni un arbre dolent, donar fruits bons. Tot arbre que no dóna bon fruit és tallat i llençat al foc. Així, doncs, pels seus fruits els coneixereu.

Full3 14  

pastoral Vedruna Manresa

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you