Issuu on Google+


Aquest curs, a la Llar d'Infants, ja no utilitzem els típics llibres que les editorials elaboren, sinó que aquest curs hem iniciat una nova manera de treballar! Les educadores de la Llar d'Infants han elaborat nou projectes diferents adaptats als nostres interessos i capacitats. Així doncs, partint dels diversos centre d'interès, hem pogut descobrir i aprendre moltes coses noves! D'aquesta manera, les activitats realitzades a la Llar d'Infants han estat elaborades especialment per a nosaltres: nens i nenes de cadascuna de les classes. Hem estat els protagonistes dels nostres propis aprenentatges, hem pogut conèixer molt bé les mascotes de la nostra classe, hem gaudit realitzant activitats adaptades als nostres interessos... Gràcies a aquesta nova manera de treballar, des dels més petits fins als més grans de la nostra escola bressol, hem pogut treballar els mateixos projectes però tenint en compte els diversos estats maduratius; no tots som capaços de fer les mateixes activitats. Per aquest motiu, els projectes de l'aula de quatre mesos a un any han estat exclusivament manipulacions, activitats sensorials, jocs diversos i moltes cançons! Així mateix, i conservant el tipus d'activitats realitzades a l'aula dels cargolets, a l'aula dels infants d'un a dos anys, hem incorporat activitats més dirigides i de psicomotricitat fina com ara enganxar adhesius, pintar i manipular objectes amb característiques concretes. També hem millorat l'atenció mitjançant l'audició de contes i cançons breus. A l'aula dels peixets, els més grans de la Llar d'Infants, com que ja som capaços d'estar atents estones una mica més llargues, hem realitzat activitats una mica més complicades, hem descobert moltes coses noves i hem començat a fer raonaments senzills.


Durant el primer trimestre, els projectes que hem treballat són el de L'adaptació, La tardor i la Castanyada, i El Nadal. Aquests projectes ens han ajudat a conèixer la nostra Escola Bressol i a descobrir moltes coses del nostre entorn i les festes i celebracions d'aquesta època.

L'ADAPTACIÓ

LA TARDOR I LA CASTANYADA


EL NADAL Durant el segon trimestre, els projectes que hem treballat són el de L'Hivern, Les joguines, i La Pasqua. Amb aquests projectes, que ja han estat una mica més complexos, hem pogut treballar i potenciar diversos hàbits d'autonomia personal i seguir descobrint moltes característiques del nostre entorn.

L'HIVERN


LES JOGUINES

LA PASQUA


Per acabar, el tercer trimestre hem treballat els projectes de La primavera, Els animals, i Els aliments. Concloent així el curs a la Llar d'Infants i fent uns aprenentatges cada vegada més complexos, hem pogut conèixer les característiques bàsiques de la primavera, hem conegut els sons dels animals, n'hem pogut veure de ben a prop i hem descobert moltes coses que fins al moment no sabíem!

LA PRIMAVERA

ELS ANIMALS


ELS ALIMENTS

Ens ho hem passat molt bĂŠ i hem aprĂŠs moltes coses! Ens ha agradat molt ser els protagonistes dels nostres propis aprenentatges!

Els nens i nenes de la Llar d'Infants


A partir del conte “ Una casa al camp” on surten diferents animals, els nens i nenes de P-3 hem escollit, per votació, ELS CARGOLS, com animal per treballar al llarg del tercer trimestre. Algunes de les activitats que hem fet per saber i aprendre coses dels cargols:

FEM VOTACIONS:


QUÈ EN SABEM DELS CARGOLS?

A CASA ENS AJUDEN A BUSCAR INFORMACIÓ

OBSERVEM ELS CARGOLS:


COM SÓN?

QUAN SURTEN?


QUÈ MENGEN?

COM ES DESPLACEN?

TAMBÉ HI HA CARGOLS DE MAR


HEM APRÈS UNA POESIA DELS CARGOLS,

CANÇONS………

I CONTES!!!!


Dimecres dia 29 de maig els nens i nenes de parvulari vam anar d’excursió de fi de curs a la granja d’en Pep de la Masó. Vam sortir de l’escola molt il·lusionats i amb les motxilles carregades per pujar a l’autobús. Parlant

amb

els

companys,

cantant

i

escoltant música se’ns va fer el viatge molt curt. Quan vam arribar a la granja ens van venir a donar la benvinguda el Pep i la Montse, que en són els propietaris. Quina granja més xula!. N’ havíem parlat dies abans, i ens havien vingut a explicar què trobaríem, i què hi faríem, però.... quina granja més bonica!!!. No hi faltava de res, sentíem els animals, hi havia un corral, un tractor,uns estables, un hort..... i ja volíem començar les activitats, però primer havíem d’esmorzar. Després d’esmorzar vam fer dos grups per realitzar els diferents tallers de la granja.


Primer vam visitar els corrals de diferents animals. galls , gallines, cavalls, l’ase, les cabres, les oques i els ànecs. Vam observar què mengen, i com són. El Pep ens va explicar que el ruc

és el més

savi i treballador de la granja i que les ovelles són una mica tontes perquè no pararien mai de menjar, fins i tot podrien arribar a morir de tant menjar.

Desprès ens vam passejar per l’hort, vam observar moltes de les verdures que ens mengem a casa i després ens van ensenyar com es plantaven.


Abans de dinar tocava donar de menjar a les ovelles. Per parelles els vam preparar el menjar, dins d’un cove vam posar garrofes i moresc.

Quan ho vam tenir tot a punt vam entrar al corral a donar-los el menjar.


Després la Montse ens va deixar tocar els xais, però no podíem fer molt de soroll sinó els espantàvem!.

En un tres i no res se’ns va fer l’hora de dinar. Quina gana que teníem!!. La gran sorpresa va ser que després de dinar la Montse i en Pep ens esperaven amb el carro per donar un tom per la granja.

I així és com va acabar la nostra excursió de fi de curs a la granja d’en Pep.


Els nens i nenes de P-5 hem fet uns experiments i us els volem explicar.

Com fer pluja

Hem barrejat aigua i sal, després hem posat a dins del vol gran ple d’aigua un got vuit i més petit , tot això ho hem tapat amb film de plastic i ho hem deixat al sol una bona estona.


El globus coet

Hem inflat un globus, enganxem amb cel.lo la canya al globus i passem el fil de pescar per dins de la canya. Un nen agafa el fil per una punta i un altre nen l’agafa per l’altra banda i ara és el moment de treure la pinça.


Un volcà en erupció

Hem barrejat aigua i bicarbonat, a dins el volcà, tenim un altre got que està comunicat amb un tub amb el volcà, en aquest got hi posem aigua i llimona. Fem que es barregin els dos líquids i observem el que passa.


Barreja de colors

Hem agafat un disquet de molts colors i l’hem fet girar molt depressa.


LĂ­quids que no es barregen

Hem posat mel, aigua i oli desprĂŠs ho hem barrejat i hem observat que passava.


Què pesa més?

Hem posat a cada plat de la balança una cosa diferent per veure si pesaven igual, més o menys.


La nostra escola s’ha sumat a l’homenatge que, arreu de Catalunya es fa a l’escriptor Sr Josep Vallverdú en el seu 90è aniversari. Per aquest motiu, els alumnes de Cicle Mitjà hem llegint “Rovelló” un dels seus llibres de literatura infantil més importants. A més a més, també hem llegit i après poemes del seu llibre “Bestiolari”.

Aquesta entrevista ha estat realitzada, el 2 de maig de 2013, pels nens de Cicle Mitjà durant la visita del Sr. Vallverdú a la nostra escola. Les respostes del Sr. Josep Vallverdú no corresponen amb exactitud a les paraules dites per l’escriptor, sinó a una síntesi de les mateixes.

En primer lloc volem donar-li les gràcies per venir a la nostra escola a explicar-nos coses sobre el seu llibre “Rovelló” i també sobre la seva obra i vida en general. -Maria i Pau: Vostè va estudiar Filosofia i Lletres i a més a més de ser escriptor també ha traduït llibres i ha fet de professor. Li agradava fer de professor?


-Josep Vallverdú: M’agradava més escriure que fer classe, però ho feia el més bé que podia. Quan fas una feina l’has de fer ben feta, també em divertia. Molts alumnes se’n recorden, em vénen a veure i són amics meus. -Fiona: Vostè va néixer a Lleida i ha viscut en diferents poblacions. Com és que va venir a viure a l’Espluga de Francolí? -Josep Vallverdú: Al llarg de la vida he viscut en diferents poblacions i vaig venir a l’Espluga de Francolí fugint de la boira. A més a més ja coneixia una mica el Casal i la vida cultural del poble. -Laia i Aina: De petit com nosaltres, va escriure algun conte o poema? Se’n recorda de què tractava? -Josep Vallverdú: El primer que vaig escriure va ser un poema als dotze anys i després un conte que tractava d’un lleó que tenia gana. -Nàdia i Oriol: Quan va escriure i publicar el seu primer llibre infantil? Quin va ser? -Josep Vallverdú: El primer llibre que es va publicar va ser “El venedor de peixos”, a l’any 1960. - Paula: Hem llegit i après poemes del seu llibre “Bestiolari”, ha escrit altres llibres de poemes. - Josep Vallverdú: Sí, he escrit un segon “Bestiolari” i altres poemes. - Gabriel: La seva biografia diu que va escriure uns Pastorets, els ha vist representats? -Josep Vallverdú: No, i no guardo el text; no sé què se’n va fer. -Ebtisan: Vostè mateix va il·lustrar els Pastorets, li agrada dibuixar? -Josep Vallverdú: Sí, m’agrada dibuixar, però no he il·lustrat cap dels meus llibres. Només vaig fer els dibuixos d’un conte. -Romaysa: Ha escrit altres obres de teatre? -Josep Vallverdú: Obres de teatre, per a nois i noies, sí que n’he escrites moltes per a la revista Cavall Fort. Són obres curtes que es poden


representar a classe. Una obra més llarga, “La caputxeta i el llop”, es va representar al Casal. -Azahara: Li va agradar escriure el llibre “Rovelló”? -Josep Vallverdú: A mi m’agraden els animals, vaig tenir un gos, ara no, ara tinc un gat que es diu Messi. Jo volia escriure la història d’un gosset petit, per això vaig escriure “Rovelló”. -Iris: És aquest el seu llibre més conegut i reconegut? -Josep Vallverdú: Si, és el més conegut perquè ha passat per la televisió de molts països. També és el llibre més editat i s’ha traduït al castellà, a l’eusquera, al francès, a l’italià, al rus i ara s’està traduint al coreà. -Natàlia Trullols i Natàlia Ariadna: Com és què en els seus llibres sovint surten animals? Ha tingut un gos alguna vegada? -Josep Vallverdú: Jo vaig treballar durant molt de temps amb un veterinari, l’acompanyava i li aguantava el gat, el gos, el cavall... els animals sempre m’han agradat. -Marc: En el seu llibre explica com era la vida en una masia, vostè ha viscut mai en una masia? -Josep Vallverdú: No he viscut mai en una masia, però quan vaig estar una temporada al Solsonès en vaig veure moltes i també gossos ensinistrats per desenterrar tòfones i d’aquí em va venir la idea que el Rovelló sabés buscar rovellons. - Nerea: Li agrada el món del circ? -Josep Vallverdú: Jo sóc una mica pallasso. De petit sí, m’agradava molt. No hi havia tantes diversions com ara i quan era la Festa Major de Lleida venien circs molt grans, amb pallassos i ens divertíem molt. A més, el circ sempre és màgic. -Martina: A Lleida hi ha un espai infantil que té el nom “Rovelló”, li agradaria que també hi fos aquí a l’Espluga de Francolí? -Josep Vallverdú: Sí, a Lleida hi ha un espai per a nens petits amb el nom “Rovelló”, i fins i tot té un rètol com si fos de carrer.


-Elisenda i Sara: Tinc una pel·lícula del “Rovelló”, sap quantes se’n van fer? Li va agradar com va quedar? -Josep Vallverdú: Se’n van fer 39 pel·lícules i sí em van agradar com es van fer. L’únic que vaig demanar és que no em canviessin el personatge, havia de ser: trapasser, curiós, temerari de provar-ho tot... -Ariadna: Quants llibres ha escrit al llarg de la seva vida? -Josep Vallverdú: Això ho sap més bé el meu editor. Deuen ser uns 140 llibres escrits per mi i uns 70 traduïts. -Nestor: Què li agrada més escriure novel·les infantils i juvenils o llibres per a adults? -Josep Vallverdú: Tot, m’agrada escriure de tot, diuen que sóc un escriptor tot terreny. -Lluís: Vostè ha guanyat molts premis, quin li ha fet més il·lusió? -Josep Vallverdú: Tots els premis m’han fet il·lusió, és com si et preguntessin quin fill t’estimes més. -Jordi: Va començar a escriure de molt jove i aviat farà 90 anys, no es cansa d’escriure tant? -Josep Vallverdú: Hi ha persones que no podem passar sense escriure. Ara jo escric menys. Tinc una novel·la per a joves a punt d’acabar, però encara no sé com l’acabaré. Un escriptor sempre té ganes d’escriure. -Berta: Un homenatge és un reconeixement a la feina molt ben feta. Com se sent en rebre’n tants dins i fora de Catalunya? -Josep Vallverdú: Sempre has d’estar agraït quan et donen un premi o et fan un homenatge, sempre. No volem acabar sense reiterar-li el nostre agraïment per la seva visita, sabem que aquests dies està molt ocupat. Gràcies per escriure tant i tan bé per a nens i per a adults.

MOLTES FELICITATS!!!


Moments gràfics de l’entrevista


QUINA IL·LUSIÓ, JA ARRIBEN LES VACANCES!

Després de tant d’esforç, de tant estudiar i d’aprendre tantes coses, per fi arriben les tan desitjades vacances! M’agrada l’estiu perquè puc anar a la piscina, a la platja, puc llegir un llibre,... M’agraden molt les festes de l’estiu, Sant Joan i els petards, la Festa Major i els gegants... i el més important, anar de vacances. Si vas de vacances pots conèixer llocs diferents, pots anar amb avió, tren, vaixell i pots conèixer molta gent. Aquest any m’agradaria anar amb avió a una ciutat estrangera, com per exemple Londres, perquè hi ha molts llocs interessants per poder visitar i poder practicar l’anglès. Diuen que les vacances són molt llargues i que hi ha temps per fer una mica de tot, però a mi em passen molt ràpid i, sense que m’adoni, ja he de preparar les coses per començar el nou curs.

Júlia Duran


Ja s’acaba el “col·le”! Ja s’acaba el col·legi tothom està content! Ja s’acaba el “col·le”, ens podem banyar a la piscina! Ja no fa fred! Ningú, o quasi bé ningú, està malat a l’estiu... Quant s’ha acabat el “col·le” els nens i nenes fan festa duran tres mesos,mentre els pares continuen treballant. Hi ha coses no tant divertides com el fet de que falta un any menys per marxar de l’escola, no veure tant als teus companys..., però també hi ha coses bones, estàs amb la família, tens més temps per jugar, et porten als parcs d’atraccions, passes de curs, sents als ocells cantar, etc. Jo sempre m’he fet una pregunta: -Per què ens manen deures a l’estiu? L’estiu serveix per jugar, divertir-se, no fer res o fer moltes coses, ... però et posen tants deures que no tens temps de fer res. Bé, el que diuen:” La vida es dura” i ens hem d’aguantar! L’ultima setmana del curs és la millor i la pitjor a la vegada és quan fem els exàmens finals, els més difícils i quan no falta res per acabar el curs. En definitiva, un pas més per ser més gran.

Mariona Minguella


OCTUBRE, 2012 Tot ha començat quan les senyoretes Cristina i Teresina han tornat de la reunió que dóna el tret de sortida al “Projecte Montserrat, un munt d’aventures”, que farem aquest curs. En arribar a la classe tots ens hem quedat bocabadats! Ens han portat una planta autòctona de les muntanyes de Montserrat. Ens han dit que es diu SAMBUCUS NIGRA (Quin nom més estrany!) però que popularment es coneix com a SAÜC i és un arbust. Ahhh! També ens han comentat que l’haurem de cuidar i quan, al mes de maig anem a Montserrat a la trobada Presencial de final de Projecte, l’haurem de portar per replantar-la. Quina responsabilitat, oi?

NOVEMBRE,2012 Hem traslladat l’arbust a una de les terrasses de l’escola perquè ha d’estar a l’aire lliure. L’hem situat en un lloc arrecerat ja que aquí a l’Espluga l’hivern és molt dur. Hem anat algun dia a visitar-lo però no canvia gaire d’aspecte. Quin avorriment… sempre està igual!

DESEMBRE,2012 D’aquí uns dies anem de vacances de Nadal! Per cert no hi ha cap novetat pel que fa l’apecte del nostre arbust. Esperem que quan tornem ja es comenci a notar algun canvi.

GENER, 2013 Hem anat a fer la primera visita al Saüc després de les vacances de Nadal. Uiui! L’hem vist les fulles tan seques que hem decidit regar-lo.


Ens hem fotografiat tots amb ell! Què guapos hem quedat!

La senyoreta ens ha dit que a partir d’ara anirem, per parelles o per grups, a visitar l’arbust més sovint. Ara ens ve la feina! 17 DE GENER DE 2013 Avui ha estat un dia molt assolejat i ha fet força calor. La Isabel i la Núria han estat les responsables de regar el Sambucus Nigra. Quina il·lusió quan hem vist petits brots! Ara bé, la segona part no ens ha agradat tant, l’arbust té uns bitxets anomenats pugó!

31 DE GENER DE 2013 El Xia i la Berta han anat a regar-lo i… sorpresa! Han vist que d’una branca surten noves fulles i d’un color verd intens i també hi ha nous brots a la tija. Aquest pugó no podrà amb ell!


2 DE FEBRER DE 2013 Quina nit més ventosa! No podia ser d’una altra manera...El Marc Duran i el Miquel s’han trobat el Saüc tombat. Tot i així l’arbust té els brots cada vegada més grans! No hi ha dubte que estem fent bé la nostra feina!

13 DE FEBRER DE 2013 Ufff! Quin dia més calorós! El Sambucus estava tan assedegat que s’ha begut, de cop, l’aigua que l’Òscar i la Laia l’han abocat. Cada vegada té més brots!


27 DE FEBRER DE 2013 Avui han estat la Lara i el Jonay els que han anat a regar-lo. Ens han dit que li han sortit més brots, més fulles… vaja, està genial!

6 DE MARÇ DE 2013 Avui dimecres l’Emma, la Blanca, la Neus i la Valentina han anat a fer-li una visita i a regar-lo. Ens ha alegrat molt sentir que no hi ha rastre del maleït pugó.

11 DE MARÇ DE 2013 En acabar la primera hora de classe la Gemma, el Francesc, el Pol i l’Iker han anat on hi ha el Saüc. No hi ha cap novetat. Té molt bon aspecte!


13 DE MARÇ DE 2013 Ha estat el penúltim dia del Sambucus a l’escola. Quan la Michelle, el David i el Josep Mª han pujat al terrat i l’han vist s’han quedat sorpresos del què ha crescut. L’han regat i en apropar-se han vist unes formiguetes que les han tret molt cuidadosament. Finalment s’han acomiadat.

14 DE MARÇ DE 2013 Demà

ja

emprèn

el

camí

cap

a

Montserrat, el què serà el seu entorn natural.


Hem passat per les diferents classes amb el SAMBUCUS NIGRA. Ara ja no trobem aquest nom tan estrany, oi? Els nostres companys de l’escola han pogut veure el canvi que ha experimentat el nostre arbust i han pogut comprovar que l’hem cuidat molt bé durant aquests mesos. Realment fa goig!


15 DE MARÇ DE 2013 Ohhh! Ja l’hem deixat! El nostre arbust ha fet el viatge cap a Montserrat amb tots nosaltres, primer l’hem muntat en l’autocar i després l’hem pujat amb el cremallera fins a Montserrat. Allà ens hem acomiadat d’ell. Ens hem quedat tristos però alhora molt satisfets perquè nosaltres hem cuidat del Saüc que formarà part d’aquell preciós entorn natural.


EL SOMNI D’EN PEP Ara us explicaré el somni d’un nen de la meva edat. En Pep era un nen d’onze anys ,que des de ben petit, el seu somni era arribar a ser jugador del Barça. En Pep era un nen diferent dels altres, tenia una cama una mica més curta que l’altra, un defecte de naixement que feia que al caminar es balancegés una mica. Però ell volia ser com tots els nens i jugar a futbol i córrer i practicar diferents esports tot i que el seu preferit era el futbol. Un dia al seu poble van proposar de fer un equip de futbol, i ell de seguida s’hi va apuntar. Quan va arribar el primer dia d’entrenament, i tots els seus companys van veure que era coix, se’n van riure, però en Pep, que ja estava acostumat a ser diferent, no els va fer cas. El dia abans del primer partit l’entrenador li va dir: -Mira Pep, no t’enfadis, crec que t’estàs esforçant molt en els entrenaments, i també crec que ets molt disciplinat , però demà no et podré fer jugar. I en Pep li va contestar: - No es preocupi senyor entrenador, però jo crec que tots mereixem una oportunitat. Els dies d’entrenament anaven passant i cada vegada que hi havia un partit l’entrenador li repetia la mateixa frase. Els seus companys, de mica a mica, van deixar de tractar-lo diferent, i fins i tot va fer un bon amic amb els companys de vestidor, s’ajudaven i al camp s’entenien molt bé. Va arribar un dia que l’entrenador li va dir: -

Pep, crec que comença a ser hora de recompensar el teu esforç i sacrifici. Prepara’t perquè et convoco aquesta setmana per jugar.

En Pep li va respondre amb un somriure d’orella a orella i li va dir:– I tant que sí! Quan vostè vulgui, jo estaré apunt. L’entrenador, en veure la il·lusió que li feia, li va comentar: - De moment només estàs convocat, no sé si jugaràs, tot dependrà de com vagi el partit.


La nit abans del partit en Pep no sabia què tenia, estava molt emocionat i nerviós davant la seva primera convocatòria i li va costar molt adormir-se, però per fi es va adormir. El dia del partit el seu equip anava perdent 2:0 i l’entrenador va decidir treure en Pep que era mig campista per veure si posava una mica d’ordre al mig del camp. Va fer les dues passes de gol que els permetria empatar el partit i als últims minuts els van xiular una falta a favor. L’entrenador, en veure el gran partit que estava fent, va decidir que la xutés ell. En Pep, tot i que estava mort de por per la gran responsabilitat que tenia, no el va defraudar, va disparar un xut a l’escaire i es va sentir des de les grades...

GGGOOOOOOOOOOOOLLLLL Tots els companys van córrer cap a ell i el van abraçar, s’havia convertit en l’heroi del partit. L’entrenador el va felicitar i li va dir: - Noi, crec que has fet un gran partit, i que a part ens has donat una lliçó a tots. Jo creia que un noi amb les teves característiques mai podria competir en un equip, però tens un esperit de sacrifici i lluita molt valuosos pels temps que corren. Segueix així que arribaràs lluny. En Pep li va respondre: -Sap senyor entrenador, jo tinc un somni, que és poder jugar al Barça, no sé si el podré aconseguir, però no dubti que m’esforçaré al màxim per aconseguir-ho. Els somnis són somnis i això els fa tan especials. No sé si en Pep l’aconseguirà, però no dubto que treballarà per fer-ho. Tots tenim el nostre de somni. Què faríem doncs si no en tinguéssim? A la nostra edat hem d’aconseguir-lo d'esforçar-nos molt per poder aconseguir allò que volem ser.

FI

Pol Sabaté Cuadrat Primer Cicle Superior


LA FAMÍLIA IRREAL, QUIN ENSURT! Com cada tarda, en sortir de l’escola, vaig anar a casa meva. El dia havia estat fatal! La senyoreta Maria m’havia donat l’examen de naturals i la veritat és que no sabia com dir la nota a casa. Què dirien els meus pares d’aquest tres setanta-cinc? Quan vaig trucar el timbre de casa, una senyora em va obrir la porta i em va fer dos petons. Jo li vaig preguntar:- Qui ets tu? On és la meva mare? - Fillet, sóc jo la teva mare!! - Però què dius? la meva mare té els cabells rossos!!! Deixa’t de tonteries i vés a berenar!! Jo vaig pensar……que està de broma? Tot i així me’n vaig anar a berenar perquè tenia gana i m’esperava un entrepà de nocilla. Abans d’arribar a la cuina, en passar pel menjador, vaig veure un home a la butaca del meu pare mirant el televisor i em va preguntar:- Com ha anat l’examen de Socials? T’han donat la nota del de naturals? Jo vaig respondre:- M’ha anat bastant bé però…..tu qui ets? No ets el meu pare! És clar que sí. Qui sóc doncs? Sóc el que sempre t´ajuda a fer els Sudokus!!! Ostres! Semblava que m´havia equivocat de casa! Vaig anar a la meva habitació per comprovar-ho! Mentre pujava les escales vaig sentir una nena que em cridava. Pau, Pau, ajuda´m a fer el trencaclosques!!

Vaig remugar…

sempre volia que l’ajudés, com si jo no tingués coses més importants a fer! Qui és aquesta? Aquella nena que jo mai havia vist em va sentir i em va dir:- Pau sóc la teva germana! Que et


falta un bull? Tu, la meva germana??? M’estava tornant boig? Realment em faltava un bull? Quan vaig entrar a la meva habitació vaig veure que realment no m´havia equivocat de casa però…. Qui era tota aquella gent? Per què estaven a casa meva? On eren els meus pares? Em vaig espantar i vaig apretar a córrer per marxar de casa. Vaig baixar les escales volant i en sortir al carrer i al tancar la porta… Ufff! On sóc? Què ha passat? On són els meus pares? Tot havia estat un somni. -Pau, aixeca’t que has d’anar a l’escola i per cert, avui t’han de donar la nota de l’examen de naturals, oi??? -Va dir la mare. Oooo! Espero que els somnis no es facin realitat!!! Marc Duran Vilà 1r Cicle Superior


D’EXCURSIÓ AMB BICICLETA! A molts poquets dies per acabar el curs vam fer una excursió amb bicicleta fins a Vimbodí. De bon matí ja érem puntuals a l’escola a punt per pedalar. Tots arribàvem molt ben equipats amb l’esmorzar i el dinar a la motxilla. La primera parada va ser a Milmanda i allí hi vam esmorzar i també hi vam fer fotografies. Una companya nostra va dir que sabia d’un lloc molt bonic i ens hi va guiar. Hi havia una cascada preciosa! Tots ens hi volíem tirar perquè feia molta calor, però les senyoretes no ens ho van permetre... Allí vam seguir fent moltes fotografies i totes xulíssimes. També vam anar a la plaça de l’Ajuntament de Vimbodí i allí sí que ens vam poder refrescar una mica. Vam visitar l’ermita dels Torrents i allí hi vam dinar i vam fer... guerra d’aigua! Vam acbar molt xops, però molt fresquets! Ja, ja, ja! Ens vam posar a assecar al sol com els llangardaixos. S’acostava l’hora de tornar i vam deixar l’ermita per anar direcció Milmanda. Vam arribar a l’escola al voltant de les quatre de la tarda. Vam arribar cansats, però ens ho vam passar de meravella!


COMIAT ALS ALUMNES DE 2n DE CS El passat dia 15 de juny i aprofitant la jornada de convivència, vam celebrar la nostra festa, la festa dels de 6è! A la tarda hi havia activitats preparades per l’AMPA amb la col·laboració de pares. Va ser molt animat i participatiu, tant per alumnes com pels mateixos pares. A les 7 de la tarda, a la sala d’actes del centre, hi havia les nostres famílies, les germanes, tot el professorat i membres de l’AMPA. Nosaltres, els nens i nenes de 6è, ocupàvem un lloc privilegiat. Ningú es volia perdre aquest acte. Ens van dedicar unes paraules molt emotives. Tot seguit ens van fer entrega de les orles a cada un de nosaltres, després de passar-nos un video amb imatges nostres de quan érem molt petits i diverses fotografies entranyables. Tothom es va fer un bon tip de riure amb les imatges! També ens van regalar un llibre sobre Santa Joaquima i una foto de grup. S’acostava el final de curs i tots estàvem molt emocionats! Un cop acabat l’acte vam sopar tots junts a la pista. Vam ballar, cantar i fins i tot vam jugar al bingo.


EL POPEYE 1ª part Feia un fred d’hivern, no havia vist mai el pare amb els guants posats. Vam arribar a Puigcerdà a les vuit tocades. El pare era llenyataire. Jo devia tenir entre vuit o nou anys i com que el matxo que teníem per arrossegar la llenya s’havia fet vell vam haver d’anar a comprar un altre animal a la fira d’equins de Puigcerdà. Només arribar al poble ja vaig sentir l’olor de pa torrat i llonganissa que havien fet per als visitants. Després d’esmorzar... a la feina! Havíem de trobar l’animal perfecte però... era difícil, tots eren molt bonics i n’hi havia de tota mena: rucs, matxos, someres i cavalls de totes mides. Una estona més tard de mirarnos tots els equins de cap a peus, el pare i jo vam prendre una decisió, estàvem interessats en un jove, fort i bonic cavall de tir de color sal i vinagre. Ens vam dirigir cap a l’amo del cavall i el pare li va dir: - Perdoni, que és vostè l’amo d’aquest cavall? I el rambler li va dir: -Sí, que potser hi està interessat? -Home, si està bé de preu...... -Vinga!!! Per a vostè li deixo per cent mil peles, i pensi que és molt jove.


-Està bé, m’ha convençut, me’l quedo. Quan el pare va dir que el comprava vaig començar a fer bots d’alegria. Jo ja li tenia el nom pensat, es diria Popeye.

2a part Jo tenia vint anys més o menys, quan un dia inesperat el pare em va dir: - Ignasi, haurem de portar el cavall a l’escorxador perquè ell ja no té prou força per arrossegar la llenya. Quan el pare em va dir això no m’ho podia creure. Li vaig suplicar que ens quedéssim el Popeye i compréssim un altre cavall per treballar, però... em deia que els diners no donaven per mantenir dos cavalls. El Popeye va ser la bèstia més mansa i treballadora que vam tenir mai; el vam tenir quasi vint anys arrossegant troncs. El pare va anar a l’escorxador amb el cavall i quan l’estaven a punt de matar... un senyor va dir: - Ieeeeeeeeep!!!!!!! Para el carrooooo noi !!! Era un senyor que estava interessat en comprar el Popeye! El volia

per passejar nens per les fires i festes majors i per

aquesta tasca necessitava un animal vell, és a dir, el Popeye era l’animal ideal per la feina.


Quan el pare va arribar a casa i m’ho va explicar em vaig posar més content que un gínjol.

3a part Al cap de deu anys vaig anar la festa major de l’Espluga de Francolí amb el meu fill, la meva filla i la meva dona. I en sec vaig sentir un soroll de ferradures que m’eren familiars i llavors vaig veure el Popeye! Anava amb un carruatge espectacular i passejava nens amb molta il·lusió. Quan em va veure va venir galopant cap a mi perquè l’acariciés. Li vaig explicar tot a l’amo del Popeye. I ara ja puc estar tranquil perquè sé que el Popeye estarà ben cuidat tot el que li quedi de vida.

Jordi Roig Rendé (2n CS)


COMIAT DELS ALUMNES DE 6è

El pas per aquesta escola s’acaba. Aquest comiat després de tants anys, ens entristeix una mica, però sabem que tanquem una etapa, una bona etapa de la nostra vida per començar-ne una altra. Ara no tots seguirem els mateixos camins i segur que trobarem molt a faltar els companys que ja no seguiran amb el grup. Hem fet moltes coses al llarg de tots aquests anys i també hem après molt. Volem agrair als mestres tot el que ens han ensenyat i tot el que han fet per ajudar-nos a preparar el futur que ens espera. Gràcies per la vostra ajuda!!! Aquest últim curs hem tingut l’experiència de ser els grans de l’escola. Això ens ha permès fer moltíssimes coses i totes molt xules! Ens emportem molts bons records i estem molt agraïts per tots els bons moments que hi hem passat. Ja per acabar, volem desitjar a tothom molt bones vacances i molt bon estiu!

Alumnes de 2n de CS



Revista1213