Issuu on Google+

INFORME DE CONJUNTURA Núm. 22

2n semestre 2010


Correspondència i consultes: Observatori de l'Economia Local Promoció Econòmica de Sabadell, SL Ajuntament de Sabadell Carretera de Barcelona, 208 bis 08205 Sabadell A/e: oel@ajsabadell.cat http://www.vaporllonch.net Als webs www.vaporllonch.net i www.sabadell.cat hi trobareu la versió electrònica de tots els informes publicats Edició: Ajuntament de Sabadell Producció: Promoció Econòmica de Sabadell, SL Redacció de continguts: • • • • •

Cambra de Comerç de Sabadell Gas Natural SDG, SA Companyia d'Aigües de Sabadell SA (CASSA) Endesa Distribución Eléctrica, SL Ajuntament de Sabadell: o Promoció Econòmica de Sabadell, SL o Servei d’Educació o Servei de Recollida i Tractament de Residus Sòlids Urbans i Neteja Viària o Servei Gestió Tributària

Exemplars: 450 Impressió: Gràfiques Llopart Tel. 93 891 03 12 - Fax 93 891 18 93 A/e: llopart@grafiquesllopart.cat www.llopart.com

Dipòsit legal: B-52.321-2000 © del conjunt Ajuntament de Sabadell © específic per a cadascuna de les fonts referenciades

La reproducció total o parcial d'aquesta obra per qualsevol procediment, comprenent-hi la reprografia i el tractament informàtic, com també la distribució d'exemplars mitjançant lloguer i préstec, resten rigorosament prohibides sense l'autorització escrita dels propietaris del copyright.


Presentació Tot i el moment que estem vivint, podem dir que Sabadell continua ocupant un lloc destacat productivament. Així ho determina l’anàlisi de la Conjuntura Econòmica de Sabadell. Sens dubte, hi influeixen factors com la situació geogràfica estratègica o la concentració a l'àrea de Sabadell d'una sèrie de centres, institucions i iniciatives que són referència i actius clau per al desenvolupament econòmic i per a la innovació. Però, a més, en els últims anys a la ciutat també s'han iniciat activitats importants per reforçar el seu paper. El full de ruta actual per iniciar o consolidar accions cap a l’impuls de la ciutat es concentra en el Pacte per a la Millora de l'Ocupació i la Competitivitat. D’ençà que es va signar fa just dos anys, gairebé la pràctica totalitat de les cinquanta mesures ja s'han abordat d'alguna manera per fer de Sabadell una ciutat competitiva, sense oblidar les accions de suport cap a les persones més necessitades. Les accions més destacades ja finalitzades han estat la posada en marxa durant el 2011 del Centre de Formació Cal Molins. La grandària d'aquesta instal·lació de 3.000 m2 la converteix en una de les instal·lacions més grans destinades a la formació per a l'ocupació en el territori català. L'oferta formativa prevista estarà dirigida tant a persones en atur o en actiu, com a empreses que necessitin formació per als seus treballadors. D'altra banda, durant aquest segon semestre de l'any s’inicien les obres d'un Centre d'Empreses Industrials al polígon de Can Roqueta de Sabadell. Aquest és un nou espai físic dissenyat per contribuir a la implantació de petites empreses de nova creació, empreses en procés de consolidació i empreses consolidades durant un període determinat de temps amb l'opció de rebre assistència i assessorament tècnic. Per tant, el valor afegit d'aquest espai seran els serveis d'acompanyament a les empreses que s’hi vulguin instal·lar, però també actuarà com a centre integral de serveis per a la resta del territori amb la voluntat de dinamitzar la zona. La proposta sorgeix també de la poca oferta al mercat d’espais industrials de dimensions més reduïdes i adaptades a un nou tipus d’activitat industrials. Amb la proposta presentada es preveu atreure inversió i assentament industrial a Sabadell. En aquesta línia, també es posen a disposició 828.700 m2 de sòl especialment amb el Projecte de Sabadell Parc Empresarial. A més, s’ha activat un Pla de Millora dels Polígons d'Activitat Econòmica, ja que als nous àmbits industrials s'hi suma també l'adaptació urbanística dels polígons industrials ja existents, com ara ja s'està fent en l'àmbit del riu Ripoll, per generar noves inversions i propostes de negoci. El del Ripoll és un primer pas en la direcció d'adaptar el planejament de les zones industrials a les noves tendències de l'economia del segle XXI, actuant sobre la regulació d'usos i dimensions dels establiments industrials a la ciutat.


En paral·lel s'està treballant en un pla de millora de les infraestructures i els accessos a les zones d'activitat econòmica amb àmplia visió de futur. En definitiva, s’estan desenvolupant un conjunt de projectes, que alhora ja s’estan donant a conèixer en diferents accions promocionals per captar inversors. Així el nom de Sabadell ja ha estat present en una trobada a Madrid amb representants del sector empresarial o a la Fira Internacional Saló Internacional de l'Immoble Industrial, Comercial i de Negocis i per a inversions de Munic (Alemanya), considerada la més important de l'immoble industrial a Europa. L’objectiu és estar presents en aquest tipus d’esdeveniments que permeten atreure empreses a la nostra ciutat, i per tant contribuir així a crear riquesa i llocs de treball. D'altra banda, s'està fent especial èmfasi a impulsar projectes innovadors especialment relacionats amb el clúster de salut i alimentació detectats a la zona. Des de l'Ajuntament s'està promovent la cooperació en investigació per millorar productes i serveis que puguin posicionar el territori en un lloc preferent. Pel que fa a projectes innovadors, també s'està elaborant un projecte estratègic en gestió aeronàutica, que comportarà la creació a Sabadell d'un campus dedicat a la formació en aquest àmbit amb el suport de la Universitat Autònoma de Barcelona. Però un dels últims projectes desenvolupats des de Sabadell és l'impuls de la creació de territoris intel·ligents, on la unió de municipis es basi en la suma de sinèrgies, la complementarietat i l'especialització a través de la creació de llaços de confiança i enteniment mutu. En aquest sentit, s'està treballant per fomentar la col·laboració entre empreses, institucions acadèmiques i ajuntaments per liderar l'eix de la B-30, una àrea d'influència en la qual s'ha aconseguit implicar de moment més de 20 municipis del Vallès Occidental, Vallès Oriental i Baix Llobregat. Cada municipi té les seves potencialitats, la seva força i les seves oportunitats. Tots plegats tenim la força d’un territori capdavanter i sens dubte estratègic. Per dur a terme aquests projectes és important tenir eines d’anàlisi i reflexió que ens marquin el millor camí per desenvolupar les accions que requereix la ciutat. En aquest sentit, un instrument d’alt valor afegit és l’Informe de Conjuntura de Sabadell, que arriba al número 22. L’informe de Conjuntura l’elabora l’Observatori de l’Economia Local de l’Ajuntament de Sabadell, impulsat des del Vapor Llonch. Aquesta publicació és possible gràcies a la col·laboració dels agents que operen al territori. Un cop més, del treball conjunt n’ha sortit un bon resultat.

Manuel Bustos Garrido, alcalde de Sabadell

Sabadell, juliol de 2011


Informe de Conjuntura de Sabadell

Índex Pàgina

Presentació

3

Definicions

7

0. Context socioeconòmic

9

Ajuntament de Sabadell. Observatori de l’Economia Local

1. Indicadors socioeconòmics Indicadors socioeconòmics de Sabadell Indicadors socioeconòmics de Sabadell comparats Diagrama d’Informació Local de Sabadell

19 20 22

Ajuntament de Sabadell. Observatori de l’Economia Local

2. Estructura empresarial Introducció Indústria Construcció Comerç i serveis Indicadors de dinamisme empresarial

27 37 47 53 61

Cambra de Comerç de Sabadell Consell Intersectorial d'Empresaris de Sabadell i Comarca Ajuntament de Sabadell. Observatori de l’Economia Local

3. Mercat de treball Contractació Atur registrat Formació professional reglada i formació universitària

67 78

95

Ajuntament de Sabadell. Observatori de l’Economia Local Ajuntament de Sabadell. Servei d’Educació

4. Consum Introducció Electricitat Gas canalitzat Aigua

111 112 113 115

Núm. 22-Segon semestre 2010

5


Informe de Conjuntura de Sabadell

Residus Matriculació de Vehicles

119 123

Companyia d'Aigües de Sabadell SA (CASSA) Endesa Distribución Elèctrica, SL Gas Natural SDG, SA Ajuntament de Sabadell. Observatori de l’Economia Local Ajuntament de Sabadell. Servei de Recollida i Tractament de Residus Sòlids Urbans i Neteja Viària Ajuntament de Sabadell. Servei de Gestió Tributària

5. Habitatge Introducció Habitatges iniciats i acabats Mercat de lloguer

127 130 133

Ajuntament de Sabadell. Observatori de l’Economia Local

6

6. Monogràfic El Parc Tecnològic del Vallès

137

Última hora

151

Núm. 22-Segon semestre 2010


Informe de Conjuntura de Sabadell

Definicions Assalariats Població de 16 anys i més que du a terme una activitat remunerada per compte d'altri. Cal distingir-los dels ocupats en general, concepte que inclou també els que treballen per compte propi. Aturat registrat Persona en edat de treballar (16 anys o més) que no treballa, busca feina i està disponible per treballar i es troba inscrita a l'OTG. Inclou tant els que busquen feina per primer cop com els que ja han treballat abans. Autocontenció Relació entre els desplaçaments laborals dins del municipi i els desplaçaments laborals totals. Autònoms Població de 16 anys i més que du a terme una activitat remunerada per compte propi. Autosuficiència Relació entre el nombre de desplaçaments laborals en el propi municipi i el total de llocs de treball del municipi. Contractació registrada Contractes registrats a les oficines de Treball de la Generalitat. Creixement natural de població Diferència entre els naixements i les defuncions d’un any natural. Dimensió empresarial Relació entre el nombre total d’assalariats i el nombre total de centres de cotització, d’un determinat territori. Empreses Centres de cotització a la Seguretat Social amb un o més treballadors assalariats. No s'hi inclouen, per tant, els treballadors autònoms sense treballadors assalariats. Euríbor Tipus d’interès d’oferta en el mercat interbancari de l’euro. Índex d’absorció de la força de treball Relació entre el nombre de treballadors assalariats i el total d’aturats registrats.

Núm. 22-Segon semestre 2010

7


Informe de Conjuntura de Sabadell

Lloguer mitjà contractual Renda mitjana pactada en el contracte de lloguer, segons dades extretes de les fiances de lloguer de l’INCASOL Població activa Persones de 16 anys i més que treballen o bé que es troben en situació d'atur. Població desocupada Persones de 16 anys i més que no treballen, però busquen feina i estan disponibles per treballar. Població inactiva Persones de 16 anys i més que es troben en alguna d'aquestes situacions: treballen a la llar, estudiants que no treballen, jubilats o retirats de l'activitat econòmica, incapacitats per treballar. Població ocupada Persones de 16 anys i més que han treballat en una ocupació de forma remunerada per compte propi o d'altri. Saldo migratori Diferència entre la immigració (altes en el padró municipal d’habitants) i l’emigració (baixes en el padró municipal d’habitants) registrada en un període definit. Taxa d'activitat Relació entre la població activa i la població de 16 a 64 anys. Taxa d'atur registrat Relació entre la població desocupada registrada i la població activa. Taxa d’atur juvenil registrat Relació entre els aturats registrats menors de 25 anys i la població activa en aquesta mateixa franja d’edat. Taxa de mortalitat Nombre de defuncions per cada 1000 habitants. Taxa de natalitat Nombre de nascuts vius per cada 1000 habitants. Taxa de temporalitat contractual Relació entre el nombre de contractes no fixos o de duració temporal i el nombre de contractes total. Taxa d’ocupació Relació entre la població ocupada i la població de 16 a 64 anys.

8

Núm. 22-Segon semestre 2010


0 Context socioeconòmic Ajuntament de Sabadell. Observatori de l’Economia Local Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya Ministeri d’Economia i Hisenda Servei d’Estudis de Caixa Catalunya


Informe de Conjuntura de Sabadell

0. Context econòmic nacional i internacional El context econòmic nacional i internacional no ha registrat gaires variacions en l’últim semestre de l’any, i els indicadors que fins ara havien mostrat certa recuperació s’han mantingut positius. No obstant això, cal dir que els ritmes i intensitats de creixement cada cop estan més diferenciats. El paradigma d’aquest fet el trobem a Europa, amb el cas Alemany, que mostra una recuperació molt destacada respecte de la resta de països. França, el Regne Unit i fins i tot Itàlia mostren un nivell intermedi, amb uns creixements per sobre de l’1%, mentre que el cas espanyol mostra lleugers símptomes de recuperació, encara per sota de les principals economies, i amb la xacra de l’atur com una de les principals preocupacions i obstacle per a la recuperació econòmica del país. D’acord doncs amb els principals indicadors, podem dir que els principals motors de la recuperació en aquest últim any són la millora de la producció industrial i l’increment de les exportacions, tot i que encara trobem com a obstacles importants les elevades taxes d’atur i l’endeutament que pateixen els estats (els casos més destacats en el context europeu han estat els de Grècia, Irlanda i Portugal), que fa encara més difícil la sortida de la crisi. D’altra banda, trobem la forta embranzida de les economies emergents, que estan mostrant uns ritmes de creixement més que destacats i que estan servint d’estímul per al creixement de les economies avançades. En aquest grup trobem països com la Xina o l’Índia, que han registrat increments del PIB en l’últim any que se situen al voltant del 10%, o Brasil amb un 7,5%. D’acord amb les previsions de creixement elaborades pel Fons Monetari Internacional (FMI) per a l’any 2011, publicades el passat mes de gener, es continuarà creixent, tot i que de manera més moderada. Així doncs, es preveu un increment del 4,4% de l’economia mundial, encara molt sostingut pel creixement de les economies emergents. A la zona euro el creixement es preveu de l’1,5% (a Alemanya del 2,2% i a Espanya del 0,6%), als Estats Units del 3%, al Japó l’1,6% i a la Xina del 9,6%.1 Variació interanual del PIB. Diversos països de la Unió Europea. 2009-2010

Variació interanual del PIB. Unió Europea, Estats Units i Japó. 2009-2010

6,0

6,0

4,0

4,0

2,0

2,0

0,0

0,0

-2,0

-2,0

-4,0

Alemanya

-4,0

-6,0

França

-6,0

-8,0

Regne Unit

-8,0

-10,0

EEUU Japó UE

-10,0

Espanya

4rt trim.

3r trim.

2n trim.

1r trim. 10

4rt trim.

3r trim.

2n trim.

4rt trim.

3r trim.

2n trim.

1r trim. 10

4rt trim.

3r trim.

2n trim.

1r trim. 09

1r trim. 09

-12,0

-12,0

1

Dades extretes de la Nota de conjuntura, núm. 67, elaborada pel Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya.

Núm. 22-Segon semestre 2010

11


Informe de Conjuntura de Sabadell

Tal com s’observa al gràfic, Alemanya és la que encapçala un increment del PIB més destacat, mentre que Espanya presenta un creixement força més moderat. França i el Regne Unit s’han situat en el segon semestre en posicions molt similars. D’altra banda, si analitzem el creixement per al conjunt de la UE, veiem que encara es troba per sota del nord-americà i el japonès, les dues economies avançades de referència. A una escala més propera, la catalana, veiem com si bé el PIB del conjunt de l’any ha registrat una variació negativa, en els dos últims trimestres de l’any es va registrar un increment interanual, del 0,2% en el tercer trimestre i del 0,8% en el quart. Aquest increment ve donat pel bon comportament de la indústria (millora de les exportacions) i dels serveis (millora del sector turístic). La construcció, per contra, continua mantenint xifres força negatives, tot i que mostra en els últims trimestres certa tendència a la moderació. Evolució del producte interior brut a Catalunya Percentatge de variació interanual. Catalunya. 2009-2010 2009 1r trim. Agricultura Indústria

2n trim.

3r trim.

4rt trim.

Total any

2010 1r trim.

2n trim.

3r trim.

4rt trim.

Total any

5,6

7,1

7,1

5,8

6,4

3,6

2,1

1,4

-3,9

0,8

-15,7

-16,2

-13,0

-5,8

-12,9

-1,0

2,4

1,7

2,5

1,4 -6,7

Construcció

-4,4

-6,0

-7,7

-8,3

-6,6

-8,6

-7,7

-5,8

-4,5

Serveis

-0,7

-1,5

-1,4

-1,1

-1,2

-0,8

-0,1

0,6

1,3

0,3

PIB pm

-4,1

-4,9

-4,2

-2,9

-4,0

-1,5

-0,2

0,2

0,8

-0,2

Font: Departament d'Economia i Finances. Nota de Conjuntura núm. 67

Tal com hem esmentat abans, la producció industrial ha estat i segueix sent un factor clau en aquesta recuperació, tot i que a Espanya, en els últims mesos de l’any, ha anat fluctuant de creixements a decreixements, tancant el 2010 amb una variació negativa del 0,3%. D’altra banda, Alemanya mostra un creixement molt alt i força estable, cosa que mostra l’important pes d’aquest factor per a la tendència a l’alça de l’economia alemanya. Producció Industrial Taxes de variació anual (%). Any 2010 Gener

Febrer

Març

Abril

Maig

Juny

Juliol

Agost

Set.

Oct.

Nov.

Des.

Alemanya

4,3

6,9

9,9

14,4

13,1

11,0

11,9

12,0

8,3

12,6

11,6

11,8

França

3,3

4,1

7,1

7,7

8,8

5,9

6,1

3,9

5,6

4,4

6,0

7,0

-0,3

3,2

7,6

7,9

7,2

8,1

5,2

9,1

4,8

3,2

4,2

5,7

Itàlia Regne Unit

-1,7

-0,2

2,8

1,0

2,4

1,1

1,6

4,0

3,7

3,1

3,2

3,7

Espanya

-2,5

-1,7

4,8

1,6

3,2

2,9

0,8

0,9

-0,9

-0,8

1,8

-0,3

Estats Units Japó Unió Europea

1,5

2,3

4,4

5,8

8,0

8,3

7,8

6,6

6,2

5,9

5,6

6,3

20,7

31,2

29,9

25,8

20,4

17,3

15,8

13,5

9,7

5,8

4,2

4,9

1,5

3,9

7,0

7,8

8,7

7,7

7,1

7,7

6,2

7,0

7,3

7,9

Font: Ministeri d'Economia i Hisenda

A Catalunya, d’acord amb les dades que ofereix el Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, s’ha observat una evolució més favorable que en el cas espanyol, i a desembre de 2010 es va registrar un increment interanual del 3,1%. Cal tenir en compte el fort pes de l’activitat industrial a Catalunya, que l’any 2009 representava el 20,1% del PIB català.2

2

Dada extreta de l’Anuari Econòmic Comarcal 2010 de Caixa Catalunya.

12

Núm. 22-Segon semestre 2010


Informe de Conjuntura de Sabadell

Pel que fa a l’evolució dels preus, cal dir que, en termes generals, ha seguit la tendència a l’augment, a causa de l’increment del preu del petroli i de les matèries primeres. Continua sent l’excepció el cas del Japó, que va trigar més que les altres economies a sortir d’un escenari deflacionari i que al mes de desembre marcava una variació dels preus del 0%. Índex de preus al consum Variació interanual. Diversos àmbits territorials. Any 2010 Gener

Febrer

Març

Abril

Maig

Juny

Juliol

Agost

Set.

Oct.

Nov.

Alemanya

0,8

0,6

1,1

1,0

1,2

0,9

1,2

1,0

1,3

1,3

1,5

Des. 1,7

França

1,1

1,3

1,6

1,7

1,6

1,5

1,7

1,4

1,6

1,6

1,6

1,8

Itàlia

1,3

1,2

1,4

1,5

1,4

1,3

1,7

1,6

1,6

1,7

1,7

1,9

Regne Unit

3,4

3,0

3,4

3,7

3,3

3,2

3,1

3,1

3,0

3,1

3,2

3,7

Unió Europea

1,7

1,5

2,0

2,1

2,1

1,9

2,1

2,0

2,3

2,3

2,3

2,7

Estats Units

2,6

2,1

2,3

2,2

2,0

1,1

1,2

1,1

1,1

1,2

1,1

1,5

-1,3

-1,1

-1,1

-1,2

-0,9

-0,7

-0,9

-0,9

-0,6

0,2

0,1

0,0

Des.

Japó

Font: Ministeri d'Economia i Hisenda.

Índex de preus al consum Variació interanual Espanya i Catalunya. Any 2010 Gener

Febrer

Març

Abril

Maig

Juny

Juliol

Agost

Set.

Oct.

Nov.

Espanya

1,0

0,8

1,4

1,5

1,8

1,5

1,9

1,8

2,1

2,3

2,3

3,0

Catalunya

1,4

1,2

1,7

1,7

2,0

1,7

2,2

2,1

2,4

2,6

2,5

3,0

Font : Instituto Nacional de Estadística (INE).

En el cas d’Espanya i Catalunya, l’any es va tancar amb un increment interanual de l’IPC del 3%. Tot i que la tendència generalment és la d’un increment lleugerament superior a Catalunya que en el conjunt de l’Estat, veiem com al mes de desembre, ambdós indicadors es van igualar. En relació amb el consum, cal dir que, d’acord amb l’indicador de confiança del consumidor3 elaborat per l’Instituto de Crédito Oficial, l’any va acabar amb l’índex més baix registrat en el 2010, i se situà en un 64,4. Així doncs, tant l’indicador de valoració de la situació actual com el de les perspectives de futur han anat registrant un descens força continuat al llarg de l’any. Indicador de confiança del consumidor (ICC) Espanya. 2010 Març 10

Abril 10

Maig 10

Juny 10

Juliol 10

Agost 10

Set. 10

Oct. 10

Nov. 10

Indic. situació actual

Gener 10 Febrer 10 44,7

40,9

45,7

50,6

40,0

42,7

50,4

54,8

50,9

44,4

46,3

Des. 10 41,6

Indic. expectatives

95,9

101,3

99,7

105,8

90,2

89,1

96,8

94,9

94,7

89,8

93,7

87,5

ICC

70,3

71,1

72,7

78,2

65,1

65,9

73,6

74,9

72,8

67,1

70,0

64,6

Font: Instituto de Crédito Oficial.

Tot i això, d’acord amb les dades de la Generalitat de Catalunya, la despesa en consum de les llars, en el segon trimestre de l’any va registrar un increment força destacat després de força trimestres de descens continu. En el tercer trimestre (última dada disponible), s’ha seguit registrant un increment, tot i que més moderat (de l’1,7% en el cas català i del 1,5% en el cas espanyol). 3

Indicador mensual elaborat a partir d'una enquesta realitzada per IPSOS Espanya a 1.000 consumidors, cobrint tot l'àmbit geogràfic espanyol, als quals se'ls demana valorar com a millor o pitjor a) la situació actual de la seva economia familiar, de l'economia espanyola i de l’ocupació, respecte a la que existia sis mesos abans, i b) les seves expectatives per als propers 6 mesos. L'indicador de confiança del consumidor es calcula com a mitjana aritmètica dels balanços de la situació actual i les expectatives. L'ICC, i els seus dos components de situació actual i expectatives, poden prendre valors que oscil·len entre 0 i 200, per sobre de 100 indica una percepció favorable / optimista dels consumidors sobre les preguntes plantejades i per sota de 100 una percepció negativa / pessimista.

Núm. 22-Segon semestre 2010

13


Informe de Conjuntura de Sabadell

Un altre indicador de consum disponible és la dada referent a la matriculació de turismes, que després d’uns mesos de recuperació ha registrat en els dos últims trimestres de 2010 una davallada força destacada (en el quart trimestre de l’any ha estat del –27,6% a Catalunya i del –29,5% al conjunt de l’estat). Cal tenir en compte, pel que fa a l’anàlisi del consum, que a l’estiu de 2010 es van produir dues circumstàncies que van afectar aquests indicadors de manera clau. D’una banda, la retirada de les ajudes a la compra de vehicles (el Pla 2000 E), i de l’altra, un augment de l’IVA que va fer que moltes compres s’avancessin per tal d’evitar aquest increment. En aquesta mateixa línia, les dades de vendes de comerç al detall tampoc han mostrat un bon comportament en l’últim trimestre de l’any. Així doncs, a Catalunya, tot i que en els tres primers trimestres s’havia produït un creixement interanual positiu, s’ha tancat 2010 amb un decreixement del 0,8%. En el cas d’Espanya la tendència ha estat força similar, amb un –2,5%. No obstant tot això, l’efecte probablement més destacat de la crisi i que està resultant de difícil solució per una bona part de les economies avançades és l’atur. Cal dir que en el cas d’Espanya, com ja hem comentat en informes anteriors, aquest problema encara s’ha produït de manera més intensa, i continua mantenint la taxa d’atur més alta de la Unió Europea, d’acord amb les últimes dades disponibles de l’Eurostat.4

Taxa d'atur. Diversos àmbits geogràfics. 4rt trim 2009-4rt trim 2010 25,0 4rt trim. 2009 20,0

4rt trim. 2010

15,0 10,0

Espanya

Unió Europea

Japó

Estats Units

Regne Unit

Itàlia

França

Alemanya

0,0

OCDE

5,0

Així doncs, d’acord amb el que s’observa en el gràfic,5 en termes generals les principals economies han mantingut o han registrat un cert descens de la taxa d’atur en l’últim any, amb l’excepció del cas espanyol, en què la taxa d’atur s’ha incrementat i en l’últim trimestre s’ha situat per sobre el 20%.6

4

Eurostat és l’oficina d’estadística de la Unió Europea, i es troba a Luxemburg. La seva tasca és proveir la Unió d’estadístiques a escala europea que permetin la comparació entre països i regions. 5 La dada referent a França per al quart trimestre de 2010 encara no estava disponible en el moment de fer aquest gràfic. 6 D’acord amb les dades del Ministerio de Economía y Hacienda, la taxa d’atur a Espanya en el quart trimestre de 2010 fou del 20,3%.

14

Núm. 22-Segon semestre 2010


Informe de Conjuntura de Sabadell

Així doncs, al mes de desembre el nombre de persones aturades a Espanya se situava en 4.100.073, un 4,5% més que al mes de desembre de 2009. En el mes de setembre es va superar, de nou, la xifra dels quatre milions d’aturats. En el cas de Catalunya, aquest increment no va ser tan intens: a desembre de 2010 la xifra de persones aturades era de 562.673, un 0,2% més que a desembre de 2009. Atur registrat Catalunya i Espanya. Segon semestre de 2010 Juliol 10 Agost 10 Setembre 10 Octubre 10 539.191 555.894 557.268 566.496 3.908.578 3.969.661 4.017.763 4.085.976 Font: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball. Observatori del Treball.

Catalunya Espanya

Novembre 10 564.541 4.110.294

Desembre 10 562.673 4.100.073

Per sectors, el dels serveis és el que concentra un major nombre de persones aturades (tant a Catalunya com a Espanya agrupa aproximadament el 58% del total de persones aturades), seguit per la construcció (17,2% a Catalunya i 18,4% a espanya), la indústria (17% i 12%, respectivament) i, finalment, l’agricultura (5,2% i 8,7%). Distribució dels aturats per sectors d'activitat a Catalunya i Espanya. Des. 2010

Variació interanual de l'atur registrat a Espanya i Catalunya. Des. 2009-Des. 2010 70,0

70,0 60,0

Espanya

60,0

Catalunya 50,0

50,0

40,0

40,0

30,0

30,0

20,0

20,0

10,0

10,0

Espanya Catalunya

0,0

0,0 2006

2007

2008

2009

Agricultura

Indústria Construcció Serveis

SOA

Quant a l’evolució d’aquests sectors, trobem tendències diferenciades. Respecte al desembre de 2009, s’ha registrat un descens de l’atur a les activitats de la indústria i la construcció, mentre que s’ha incrementat a l’agricultura i els serveis. És remarcable la dada registrada pel col·lectiu de persones sense ocupació anterior, que, seguint la tendència de semestres anteriors, ha seguit creixent. En el mes de desembre, aquest grup, que representa 5,2% de l’atur a Catalunya i el 8,7% a Espanya, ha registrat un increment del 18,2% i el 24,7%, respectivament.

Núm. 22-Segon semestre 2010

15


Informe de Conjuntura de Sabadell

Variació interanual de l'atur per sectors d'activitat a Catalunya i Espanya. Des. 2009-Des. 2010 40,0 30,0 20,0 10,0 0,0 -10,0 -20,0 Agricultura

Indústria

Construcció Espanya

Serveis

SOA

Catalunya

En resum, podem dir que el context econòmic nacional i internacional ve marcat per la continuïtat de certa tendència positiva basada en un bon comportament de la producció industrial i de les exportacions, així com per la força del creixement que estan registrant algunes de les economies emergents. En el cas d’Espanya, d’acord amb les previsions del Fons Monetari Internacional, aquest creixement es produirà amb una menor intensitat que la resta d’economies avançades. D’altra banda, hi ha altres factors que encara no estan aconseguint un avenç positiu i que dificulten la sortida de la crisi, com ara les elevades taxes d’atur, la feblesa del consum o els alts nivells d’endeutament dels estats.

16

Núm. 22-Segon semestre 2010




Indicadors socioeconòmics

Indicadors socioeconòmics de Sabadell Indicadors socioeconòmics de Sabadell comparats Diagrama d'Informació Local de Sabadell Ajuntament de Sabadell. Observatori de l’Economia Local


Informe de Conjuntura de Sabadell

1. Indicadors socioeconòmics de Sabadell Indicadors socioeconòmics Segon semestre 2010 Indicador Població

∆ % Sem. Valor Signe  -0,03

∆ % Anual Valor Signe  0,20

Des. 09 207.906

Juny 10 208.386

Des 10 208.328

Sabadell Vallès Occidental Barcelona Catalunya Espanya EU 27

16,80 15,76 14,49 14,24 16,72 9,5

16,80 15,49 14,35 14,05 16,87 9,6

16,37 15,33 14,30 14,26 17,37 9,6

-0,43 -0,16 -0,05 0,21 0,50 0,00

     =

-0,43 -0,43 -0,19 0,02 0,65 0,10

     

Atur registrat per sexe i edat Taxa d'atur homes Taxa d'atur dones Taxa d'atur joves Atur femení registrat sobre el total % Atur juvenil registrat sobre el total % Atur majors +45 anys registrats/total %

16,32 17,39 16,40 46,71 9,92 38,61

15,95 17,80 15,17 48,24 8,70 39,61

15,72 17,16 13,45 47,69 7,91 41,2

-0,23 -0,64 -1,73 -0,55 -0,79 1,59

     

-0,60 -0,23 -2,95 0,98 -2,01 2,59

     

20.763

19.918

22.186

11,39

6,85

Contractació femenina sobre el total % Contractació juvenil sobre el total% Contractació majors 45 anys s/total % Contractació ETT s/total % Contractació estrangers s/total %

86,74 54,51 29,29 14,71 17,58 17,74

87,03 53,91 27,17 14,16 22,71 17,16

89,43 54,71 29,52 15,61 22,60 15,00

2,40 0,80 2,35 1,45 -0,11 -2,16

    

    

Estructura empresarial Taxa d'activitat Taxa d'ocupació Taxa d'autocontenció Taxa d'autosuficiència

66,47 54,03 74,06 67,47

66,64 51,85 67,05 61,47

73,04 65,37 66,19 56,46

6,40 13,52 -0,86 -5,01

 

6,57 11,34 -7,87 -11,01

 

Centres de cotització (INSS) Agricultura Indústria Construcció Serveis

5.788 4 767 773 4.244

5.687 4 745 733 4.205

5.566 5 707 669 4.185

-2,13 25,00 -5,10 -8,73 -0,48

-3,84 25,00 -7,82 -13,45 -1,39

52.500 11 6.655 3.612 42.222 9,07 13.101

51.965 15 6.526 3.663 41.761 9,14 13.066

52.260 15 6.339 3.168 42.738 9,39 12.921

0,57 0,00 -2,87 -13,51 2,34 0,25 -1,11

      =     

           

767.114 n.d. 835.683 187,8 506,62 253,84 6.740.032 6.519.745 6.482.043 34.268 33.588 33.124 1,38 1,36 1,35

n.d. -49,90 -0,58 -1,38 -0,01

Altre període Gen10-Juliol10-Gen11

Taxa d'atur 1 registrat

Contractació Contractació registrada Taxa de temporalitat contractual %2

Treballadors assalariats (INSS) Agricultura Indústria Construcció Serveis Dimensió empresarial (assal./empresa) Treballadors autònoms Consums Electricitat (Mwh) Gas (Milions de Tèrmies) Aigua (m3) Residus sòlids urbans (tones) Kg RSU/habitant/dia Habitatge Habitatges iniciats3 Habitatges acabats3 Nombre de contractes de lloguer4 Lloguer mitjà contractual (en €)5

641 1.512

286 965

657 922

129,72 -4,46

2.378

2.764

3.052

10,42

 

2,69 0,20 0,23 0,90 5,02 -2,74

-0,46 36,36 -4,75 -12,29 1,22 0,32 -1,37 8,94 35,17 -3,83 -3,34 -0,03

 

2,50 -39,02



28,34

2n sem. 2009 1r sem. 2010-2n sem. 2010

1991-1996-2001 1991-1996-2001 1991-1996-2001 1991-1996-2001

Acumulat anual Acumulat semestral Acumulat semestral Acumulat semestral

Acumulat gener-desembre Acumulat gener-desembre



Acumulat gener-desembre

 631,8 612,9 616,6 0,60 -2,40 4t trim. 2009, 2n i 4t trim. 2010  Font: Diputació de Barcelona. Xarxa d'Observatoris del Mercat de Treball de la Província de Barcelona. Elaboració pròpia. El signe  indica una variació favorable i el  desfavorable. Els indicadors que no tenen signe són de difícil valoració. 1. Taxes d'atur de calculades amb l'estimació anual de població activa elaborada per la Xarxa d'Observatoris de Desenvolupament Econòmic Local impulsada per la Diputació de Barcelona. Amb excepció de la taxa d'atur europea. 2. Percentatge de contractes temporals sobre el total. 3. Habitatges iniciats i acabats durant els anys 2008, 2009 i 2010. 4. Nombre de contractes de lloguer pels anys 2008, 2009 i 2010. 5. Lloguer mitjà contractual del 4t trimestre de 2009, i 2n i 4t trimestre de 2010.

Núm. 22-Segon semestre 2010

19


Informe de Conjuntura de Sabadell

2. Indicadors socioeconòmics de Sabadell comparats En aquest apartat es presenten una sèrie d’indicadors de Sabadell comparats amb quatre municipis més que participen en la xarxa d’Observatoris que integren el projecte El Perfil de la Ciutat. Indicadors Bàsics de Qualitat de Vida.7 Aquest és un model senzill que pren en mesura set indicadors disponibles per a cadascun dels cinc municipis. Els seus valors han estat transformats en base 100 per tal de poder comparar-los entre si i representar-los en la mateixa gràfica. El valor òptim per a cada indicador s’ha obtingut calculant la mitjana dels cinc municipis a excepció de la taxa d’atur registrat en el qual l’òptim és el 5% (llindar del que es considera com a atur zero). El llindar òptim per als indicadors queda representat per la línia circular (base 100), mentre que la línia vermella presenta els valors de cadascun dels indicadors. Com més proper estigui el valor a l’òptim o el superi (tant per damunt com per dessota, en funció de cada indicador), millor estarà respecte de la mitjana dels cinc municipis. Diagrama d'informació local comparada Sabadell, Granollers, Manresa, Mataró i Terrassa Indicadors Taxa d'atur

Sabadell Granollers Manresa Mataró Terrassa

Base

16,4

15,7

16,0

18,8

17,4

5,0

9,8 0,20

7,4 0,19

10,6 0,12

11,5 0,20

11,4 0,17

10,1 0,18

-11,3

-1,9

-20,5

-11,4

-22,4

-13,5

11,1

16,6

14,5

15,6

13,3

14,2

-11,9

-12,6

-14,4

-12,9

-23,8

-15,1

48,8

36,6

40,8

40,2

44,8

42,2

327,40

314,60

319,60 375,20

347,60

100

96,72

72,71

104,52 113,61

112,43

100

Preu m2 d'habitatge lliure / Renda per càpita

113,39

107,95

% Variació preu d'habitatge lliure (2006-2010)

83,96

14,00

78,16

116,54

78,95 115,50

83,11 86,66

% Contractes indefinits / Total contractes 2

Preu m d'habitatge lliure (2010) / Renda per càpita (2009) % Variació preu de l'habitatge lliure (2006-2010) % Població extracomunitària / Població total (2010) % Variació nombre d'ocupats (assalariats+autònoms) 06-10 % Assalariats en sectors estratègics

Indicadors en base 100 Taxa d'atur % Contractes indefinits / Total contractes

% Població extracomunitària / Població total (2010) % Variació nombre d'ocupats (assalariats+autònoms) 06-10 % Assalariats en sectors estratègics. Des. 2010 Font: Elaboració pròpia.

65,91 113,54 151,90

84,45

99,21

100

165,70

100

102,02 109,54 95,00 96,63

85,53 95,17

93,74

100

157,41 106,04

100 100

Nota: La taxa d'atur s'ha calculat prenent com a referència el 5% que és el llindar que es considera com a plena ocupació.

En el segon semestre de 2010 la ciutat s’ha situat per sobre del percentatge mitjà d’assalariats/des en sectors estratègics, amb un 48% del total (el més alt dels cinc municipis analitzats). Pel que fa a la variació de persones ocupades, tot i que ha estat negativa, aquesta ha estat més lleu que la resta de ciutats. Respecte de la contractació indefinida, Sabadell es troba molt a prop de la mitjana i, pel que fa a la proporció de població extracomunitària respecte del conjunt de la població, es troba per sota. Cal dir que pel que fa a l’atur registrat Sabadell se situa en una posició intermèdia, amb un increment que ha estat superat pel que s’ha produït a les ciutats de Mataró i Terrassa. 7

Projecte en què, a més de Sabadell, participen els municipis següents: Barberà del Vallès, Granollers, Manresa, Mataró, Rubí, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa, Vic i Vilanova i la Geltrú. Per a més informació visiteu el web http://www.perfilciutat.net.

20

Núm. 22-Segon semestre 2010


Informe de Conjuntura de Sabadell

Sabadell Taxa d'atur 350 300

% Assalariats en sectors estratègics. Des. 2010

250 200

% Contractes indefinits / Total contractes

15 0 10 0 50 0

% Variació nombre d'ocupats (assalariats+autònoms) 06-10

Preu m2 d'habitatge lliure / Renda per càpita

% Població extracomunitària / Població total (2010)

% Variació preu d'habitatge lliure (20062010)

Granollers

Manresa

Taxa d'atur %Assalariats en sectors estratègics. Des. 2010

%Variació nombre d'ocupats (assalariats+autònoms) 0610

Taxa d'atur

350 300 250 200 15 0 10 0 50 0

%Contractes indefinits / Total cont ractes

Preu m2 d'habitatge lliure / Renda per càpita

%Població ext racomunitària / Població total (2010)

%Variació preu d'habitatge lliure (2006-2010)

%Assalariats en sectors estratègics. Des. 2010

%Variació nombre d'ocupats (assalariats+autònoms) 0610 %Població extracomunitària / Població total (2010)

Preu m2 d'habitatge lliure / Renda per càpita

%Població ext racomunitària / Població total (2010)

%Variació preu d'habitatge lliure (2006-2010)

Terrassa

Taxa d'atur %Assalariats en sectors estrat ègics. Des. 2010

%Contractes indefinits / Total contractes

%Variació nombre d'ocupats (assalariats+autònoms) 06-10

Mataró

400 350 300 250 200 15 0 10 0 50 0

350 300 250 200 15 0 10 0 50 0

Taxa d'atur %Contractes indefinit s / Total contract es

%Assalariats en sectors estratègics. Des. 2010

%Variació nombre Preu m2 d'habitatge lliure / d'ocupats Renda per càpita (assalariats+aut ònoms) 0610 %Variació preu d'habitat ge lliure (2006-2010)

%Població ext racomunitària / Població total (2010)

Núm. 22-Segon semestre 2010

350 300 250 200 15 0 10 0 50 0

%Contractes indef inits / Total contractes

Preu m2 d'habitatge lliure / Renda per càpita

%Variació preu d'habitatge lliure (2006-2010)

21


Informe de Conjuntura de Sabadell

3. Diagrama d'Informació Local de Sabadell El Diagrama d'Informació Local és una eina estadística8 que compara l'estat i l'evolució d'indicadors socioeconòmics de Sabadell respecte dels mateixos indicadors de la província de Barcelona. A l'eix vertical es presenta l'estat de l'indicador a Sabadell respecte de l'estat del mateix indicador a la província. La posició de l'indicador, per tant, se situarà per damunt o per sota 100 segons es trobi per sobre o per sota del nivell provincial. A l'eix horitzontal es presenta l'evolució de l'indicador a Sabadell respecte de l'evolució del mateix indicador a la província. L'indicador se situarà per damunt o per sota 0 segons que la seva evolució hagi estat positiva o negativa. Per tal d'ajudar la interpretació de cadascun dels indicadors, s'utilitzen símbols de valoració. El període analitzat varia en funció de cada grup d'indicadors: desembre del 2009 – desembre del 2010 pel que fa als indicadors d'atur, 2n semestre del 2009 – 2n semestre del 2010 en els indicadors de contractació, 4t trimestre del 2009 – 4t trimestre del 2010 per la dimensió empresarial i el preu de l’habitatge lliure, el total 2008 – total 2009 en vehicles per càpita.

Nivell

Diagrama d'Informació Local Abcissa

162

Índex d'absorció de la força de treball

156 150 144 138 132 126

Contractació juvenil**

120

Taxa d'atur

114

Contractació >44 anys** Cont. temporal**

108

Atur juvenil

102 -5

-4

-3

Preu habitatge*

-2

Atur femení96 -1

90

Contractació indefinida** 84 Proporció 78 aturats SOA2 72

0

1

Vehicles càpita*

2

3

Evolució 4

Dimensió empresarial Assalariats/PPA1

NIVELL: Desembre de 2010 EVOLUCIÓ: Desembre 2009-Desembre 2010 1. Població activa local estimada 2. Sense Ocupació Anterior *Dades anuals **Dades semestrals

♦ Evolució i nivell desfavorable ○ Evolució favorable/Nivell desfavorable ▲ Nivell i Evolució favorable 8

Model dissenyat per l'Àrea d'Estudis i Planificació de l'Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró.

22

Núm. 22-Segon semestre 2010

5


Informe de Conjuntura de Sabadell

El quadre següent presenta el resum del nivell i l’evolució dels indicadors:

NIVELL Desfavorable Favorable

EVOLUCIÓ Favorable

Desfavorable

Contractació juvenil Contractació >44 1 Aturats/des SOA Preu habitatge Atur femení

Persones assalariades/PPA Contractació indefinida Dimensió empresarial Contractació temporal Índex d'absorció de la força 2 de treball Taxa d'atur Atur juvenil Vehicles per càpita

1. Aturats SOA: Aturats sense ocupació anterior. 2. Relació entre els aturats registrats i els treballadors assalariats (nombre d'aturats per assalariat).

Aquest segon semestre de 2010 destaca per l’evolució favorable de bona part dels indicadors respecte del conjunt de la província. Pel que fa als indicadors de mercat de treball, s’observa com tots els relacionats amb l’atur han registrat una evolució favorable, tot i que el nivell de la taxa d’atur i l’atur juvenil està per sobre del de la província de Barcelona. En canvi, l’atur femení i de persones sense ocupació anterior han mostrat un nivell favorable. Quant a la contractació, la indefinida i la temporal presenten un nivell i una evolució desfavorable respecte a la província, tot i que la contractació de persones joves i de majors de 44 anys mostren una evolució i un nivell favorable. Pel que fa a l’índex d’absorció de la força de treball, ha registrat una evolució igual que la de la província, però igual que en semestres anteriors, encara manté un nivell desfavorable. En relació amb els indicadors referents a l’estructura empresarial, la dimensió empresarial manté un nivell desfavorable però una evolució positiva respecte la província, mentre que la relació entre el nombre de persones assalariades i la població potencialment activa, també manté nivells desfavorables i ha mostrat una evolució igual a la de la província. Pel que fa a l’indicador de consum privat, la matriculació de vehicles per càpita, Sabadell es troba per sota del nivell provincial, però ha registrat un increment igual al que s’ha donat per al conjunt de la província. Finalment, pel que fa a l’indicador anual del preu de l’habitatge, la ciutat continua tenint un nivell més baix que la província de Barcelona i, a més, ha crescut a un ritme més baix respecte de la província.

Núm. 22-Segon semestre 2010

23




Estructura empresarial

Introducció Indústria Construcció Comerç i serveis Indicadors de dinamisme empresarial Cambra de Comerç de Sabadell Consell Intersectorial d'Empresaris de Sabadell i Comarca Ajuntament de Sabadell. Observatori de l’Economia Local


Informe de Conjuntura de Sabadell

Introducció D’acord amb les dades del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, al mes de desembre de 2010 hi havia a Catalunya un total de 3.105.578 persones afiliades a la Seguretat Social, un 0,5% menys que les que hi havia a desembre de 2009. A Espanya, en el mateix període, hi havia 17.584.982 persones afiliades comptabilitzades, un 1,2% menys que un any abans. Catalunya és la comunitat autònoma amb un major nombre d’afiliats/des, concentrant el 17,7% del total. Pel que fa als règims, cal dir que a Catalunya el 79,8% de les persones afiliades es troben en el règim general, seguit pel règim d’autònoms, que representa el 17,3%. El 2,9% restant es troben repartits entre els règims agrari, del mar, la mineria i el carbó i la llar. Pel que fa a l’evolució, el règim d’autònoms és el que ha registrat un descens més destacat, de l’1,9%. D’altra banda, els règims agrari i del mar han registrat increments de l’1,6% i 0,9% respectivament. Finalment, cal dir que el règim general, el més nombrós, pràcticament s’ha mantingut igual, amb un lleuger descens del 0,3%. Per demarcacions, Barcelona agrupa el 75,7% dels afiliats/des de Catalunya, Tarragona el 9,3%, Girona el 9,2% i Lleida el 5,8%. Pel que fa a l’evolució, tot i haver registrat un descens generalitzat, no ha estat molt acusat a cap de les quatre demarcacions: -0,9% a Girona, -0,7% a Tarragona, -0,5% a Barcelona i –0,4% a Lleida.

Núm. 22-Segon semestre 2010

27


Informe de Conjuntura de Sabadell

Empreses i treballadors/es assalariats L’any 2010 va finalitzar amb 52.260 treballadors/es assalariats a la ciutat, un 0,6% més que al mes de juny de 2010, però un 0,5% menys que a desembre de 2009. Pel que fa als centres de treball, la tendència també ha estat a la baixa, tot i que amb una major intensitat que no pas els treballadors/es assalariats: A desembre de 2010 hi havia registrats un total de 5.566 centres de treball, un 2,1% menys respecte del mes de juny de 2010 i un 3,8% menys respecte de desembre de 2009. Empreses contractadores i treballadors/es assalariats Sabadell. Semestres. 1998-2010 1998 Empreses Treb. assalariats

1999

Empreses

2001

2002

2003

2004

Des.

Juny

Des.

Juny

Des.

Juny

Des.

Juny

Des.

Juny

Des.

Juny

Des.

6.365

6.422

6.381

6.385

6.466

6.425

6.530

6.479

6.617

6.499

6.641

6.575

6.637

6.628

53.925 53.523

53.820

53.989

47.864 48.590

49.642 51.166

2005

Treb. assalariats

2000

Juny

Juny

Des.

6.751

6.873

55.080 56.113

52.790 52.988

2006 Juny

Des.

6.920

6.881

57.557 59.362

54.301 53.726

2007 Juny

Des.

6.926

6.820

60.686 58.895

54.189 53.051

2008 Juny

Des.

6.639

6.296

58.009 53.496

2009 Juny

Des.

5.959

5.788

53.811 52.500

∆%

2010 Juny

Des.

Sem.

Anual

5.687

5.566

-2,13

-3,84

51.965 52.260

0,57

-0,46

Font: Generalitat de Catalunya. Departament d'Empresa i Ocupació. Observatori del Treball

Evolució del nom bre de treballadors/es assalariats. 1991-2n sem. 2010

Evolució del nom bre d'em preses am b assalariats/des. 1991-2n sem. 2010 7.000

61.000 59.000 57.000 55.000 53.000 51.000 49.000 47.000 45.000 43.000 41.000

6.600 6.200 5.800 5.400 5.000 91 92 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10

91 92 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10

Des Des Des Des Des Des Des Des Des Des Des Des Des Des Des Des Des Des Des Des

Des Des Des Des Des Des Des Des Des Des Des Des Des Des Des Des Des Des Des Des

4.600

Pel que fa a l’evolució per sectors d’activitat, cal dir que és a la construcció on s’ha registrat la davallada més intensa. Així doncs, el nombre total de persones assalariades en aquest sector és de 3.168, és a dir, un 12,3% menys que un any abans. Pel que fa als centres de treball, la situació no és gaire diferent: hi ha registrats 669 centres de treball, fet que suposa una variació interanual del -13,5%. Quant a la indústria, també s’observa una tendència decreixent. En el segon semestre de l’any el nombre d’assalariats/des comptabilitzats en aquest sector era de 6.339, un 4,7% més baix que un any abans. La xifra de centres de treball era de 707, un 7,8% més baixa. L’evolució del sector serveis ha estat la que ha marcat la tendència general d’assalariats/des i centres de treball, atès el seu destacat pes en l’estructura empresarial de la ciutat (aquest sector d’activitat concentra el 75,2% dels centres de treball i el 81,8% dels assalariats/des). Així doncs, el nombre de persones assalariades en aquest sector era de 42.738 en el mes de desembre de 2010, fet que suposa un increment interanual de l’1,2% i intersemestral del

28

Núm. 22-Segon semestre 2010


Informe de Conjuntura de Sabadell

2,3%. Pel que fa als centres de treball, la xifra s’ha situat en 4.185, un 1,4% menys que l’any 2009 i un 0,5% menys que el primer semestre de 2010. Empreses contractadores i treballadors/es assalariats per sectors d'activitat Sabadell. Semestres. 2008-2010 2008 Juny

2009

Desembre

Juny

∆%

2010

Desembre

Juny

Desembre

Sem.

Anual 25,00

Empreses Agricultura

3

2

3

4

4

5

25,00

947

876

806

767

745

707

-5,10

-7,82

Construcció

1.154

980

859

773

733

669

-8,73

-13,45

Serveis

4.535

4.438

4.291

4.244

4.205

4.185

-0,48

-1,39

Total

6.639

6.296

5.959

5.788

5.687

5.566

-2,13

-3,84

36,36

Indústria

Treballadors/es assalariats Agricultura

11

3

6

11

15

15

0,00

Indústria

8.605

7.854

7.135

6.655

6.526

6.339

-2,87

-4,75

Construcció

6.302

4.779

4.304

3.612

3.663

3.168

-13,51

-12,29

Serveis

43.091

40.860

42.366

42.222

41.761

42.738

2,34

1,22

Total

58.009

53.496

53.811

52.500

51.965

52.260

0,57

-0,46

Font: Generalitat de Catalunya. Departament d'Empresa i Ocupació. Observatori del Treball

Distribució dels treballadors/es assalariats. Desembre 2010

Distribució de les em preses am b assalariats/des. Desembre 2010

Indústria 12% Construcció

Indústria 13% Construcció 12%

6%

Serveis 75%

Serveis 82%

L’any 2010 la dimensió mitjana de les empreses era de 9,4 assalariats/des per establiment, 0,3 punts per sobre de la de l’any 2009. Per sectors, els serveis continuen mantenint una dimensió mitjana més gran que la resta (10,2 assalariats/des per establiment), seguits per la indústria (9) i per la construcció (4,7). Dimensió mitjana de les empreses Sabadell. 1998-2010 1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

7,57

8,01

8,25

8,29

8,16

8,14

8,15

8,16

8,63

8,64

8,50

9,07

9,39

Font: Generalitat de Catalunya. Departament d'Empresa i Ocupació. Observatori del Treball.

Núm. 22-Segon semestre 2010

29


Informe de Conjuntura de Sabadell

Dimensió mitjana de les empreses per sector d'activitat econòmica. Sabadell. 2010 12,0 10,0 8,0 6,0 4,0 2,0 0,0 Agricultura

Indústria

Construcció

Serveis

En termes d’especialització,9 la situació de Sabadell respecte de la comarca i la província és molt similar a la registrada en semestres anteriors. La ciutat continua estan més especialitzada que la comarca en centres de cotització de serveis, mentre que respecte de la província ho està menys. Pel que fa a la indústria, es registra una major especialització respecte de la província però menor respecte de la comarca. Finalment, pel que fa al sector de la construcció, Sabadell registra un major pes en nombre de centres de treball respecte de la província, però menor respecte de la comarca. Distribució dels centres de cotització Desembre 2010

Índex d'especialització dels centres de cotització. Desembre 2010

100,0 Sabadell 80,0 60,0

Serveis

Vallès Occidental Construcció

Prov. Barcelona

40,0

Indústria

20,0 0,70

0,0 Indústria

Construcció

Serveis

0,80

0,90

Sabadell/Vallès Occ.

1,00

1,10

1,20

Sabadell/Prov. Bcn

Pel que fa al nombre de treballadors/es assalariats, Sabadell presenta una sobreespecialització en el sector serveis respecte de la comarca i província, i una subespecialització en la indústria respecte de la comarca i la província. En el sector de la construcció, el pes és semblant al que es registra a la comarca i a la província.

9 Pes d’una activitat respecte del total d’activitats d’un territori, dividit pel pes de la mateixa activitat respecte del total d’un territori superior. Si l’índex està per sota d’1, l’activitat està subrepresentada; i si és superior a 1, està sobrerepresentada.

30

Núm. 22-Segon semestre 2010


Informe de Conjuntura de Sabadell

Índex d'especialització dels treballadors/es assalariats. Desembre 2010

Distribució dels treballador/es assalariats Desembre 2010 90,0 80,0 70,0 60,0 50,0 40,0 30,0 20,0 10,0 0,0

Sabadell

Serveis

Vallès Occidental Construcció

Prov. Barcelona

Indústria 0,40 Indústria

Construcció

Serveis

0,60

0,80

Sabadell/Vallès Occ.

1,00

1,20

1,40

Sabadell/Prov. Bcn

En l’anàlisi de l’evolució de l’índex d’especialització industrial de Sabadell respecte de la comarca s’observa com, en el segon semestre de 2010, la ciutat continua mantenint una situació de subespecialització, tant pel que fa al nombre d’assalariats/des com als centres de treball (on la ciutat ha perdut encara una mica més de pes). Índex d'especialització dels centres de cotització industrial de Sabadell respecte dels del Vallès. Sem 96-10 1,00 0,96 0,92 0,88 0,84 0,80 0,76 0,72 0,68 0,64 0,60 0,56 0,52 0,48 0,44

1r 96 2n 1r 97 2n 1r 98 2n 1r 99 2n 1r 00 2n 1r 01 2n 1r 02 2n 1r 03 2n 1r 04 2n 1r 05 2n 1r 06 2n 1r 07 2n 1r 08 2n 1r 09 2n 1r 10 2n

1r 96 2n 1r 97 2n 1r 98 2n 1r 99 2n 1r 00 2n 1r 01 2n 1r 02 2n 1r 03 2n 1r 04 2n 1r 05 2n 1r 06 2n 1r 07 2n 1r 08 2n 1r 09 2n 1r 10 2n

1,00 0,98 0,96 0,94 0,92 0,90 0,88 0,86 0,84 0,82 0,80 0,78 0,76 0,74 0,72 0,70

Índex d'especialització dels treballadors/es assalariats industrials de Sabadell respecte del Vallès. Sem 96-10

Pel que fa al sector de la construcció, cal dir que en els dos últims anys s’ha registrat un canvi de tendència, en el qual la ciutat ha perdut pes en relació a la comarca. Així doncs, des del primer semestre de l’any 2009, tant pel que fa als centres de treball com a les persones assalariades, s’observa com es produeix a la ciutat una situació de subespecialització respecte de la comarca, tendència que s’ha mantingut força estable en els dos últims anys. Índex d'especialització dels centres de cotització de la construcció de Sabadell respecte dels del Vallès. Sem 96-10

Índex d'especialització dels treballadors/es assalariats de la construcció de Sabadell respecte del Vallès. Sem 96-10

1,04 1,32

1,02

1,28 1,24

1,00

1,20 1,16

0,98

1,12

0,96

1,08

0,94

1,04

0,92

0,96

1r 96 2n 1r 97 2n 1r 98 2n 1r 99 2n 1r 00 2n 1r 01 2n 1r 02 2n 1r 03 2n 1r 04 2n 1r 05 2n 1r 06 2n 1r 07 2n 1r 08 2n 1r 09 2n 1r 10 2n

1r 96 2n 1r 97 2n 1r 98 2n 1r 99 2n 1r 00 2n 1r 01 2n 1r 02 2n 1r 03 2n 1r 04 2n 1r 05 2n 1r 06 2n 1r 07 2n 1r 08 2n 1r 09 2n 1r 10 2n

1,00

Núm. 22-Segon semestre 2010

31


Informe de Conjuntura de Sabadell

Finalment, pel que fa al sector serveis, continua registrant un pes relatiu superior al de la comarca, tant en nombre de centres de treball (creix respecte del segon semestre de 2009) com en nombre de persones assalariades. Índex d'especialització dels centres de cotització dels serveis de Sabadell respecte dels del Vallès. Sem 96-10

Índex d'especialització dels treballadors assalariats dels serveis de Sabadell respecte del Vallès. Sem 96-10

1,12 1,32

1,10

1,28

1,08

1,24 1,20

1,06

1,16

1,04

1,12 1,08

1,02

1,04

1r 10

1r 09

1r 08

1r 07

1r 06

1r 05

1r 04

1r 03

1r 02

1r 01

1r 00

1r 99

1r 98

1r 96

1r 97

1,00

1r 10

1r 09

1r 08

1r 07

1r 06

1r 05

1r 04

1r 03

1r 02

1r 01

1r 00

1r 99

1r 98

1r 97

1r 96

1,00

Dimensió empresarial El 77,1% de les empreses de la ciutat són microempreses, és a dir, empreses tenen que tenen entre 1 i 5 treballadors/es. Aquestes microempreses es troben, principalment, en les activitats de comerç al detall excepte vehicles de motor (18,6% de les microempreses), els serveis de menjar i begudes (8,5%), i les activitats especialitzades de la construcció (7,3%). D’altra banda, pel que fa a la distribució dels assalariats/des segons grandària de l’empresa, cal dir que el 28,8% es troba en empreses de més 750 treballadors, i el 16,2% es troba treballant en microempreses. També destacable el fet que el 13,5% de les persones assalariades treballa empreses d’entre 11 i 25 treballadors/es.

la de és en

Empreses segons el nombre d'assalariats/des i assalariats/des segons la grandària de l'empresa. 2n sem. 2010 Empreses Assalariats/des 1a5

Assalariats

Nombre

Acum.

%

% Acum.

Nombre

Acum.

%

% Acum.

Mitjana 1

per tram

4.292

4.292

77,11

77,11

8.446

8.446

16,16

16,16

6 a 10

581

4.873

10,44

87,55

4.365

12.811

8,35

24,51

1,97 7,51

11 a 25

431

5.304

7,74

95,29

7.078

19.889

13,54

38,06

16,42

26 a 30

53

5.357

0,95

96,25

1.486

21.375

2,84

40,90

28,04

31 a 50

112

5.469

2,01

98,26

4.413

25.788

8,44

49,35

39,40

51 a 100

52

5.521

0,93

99,19

3.779

29.567

7,23

56,58

72,67

101 a 250

29

5.550

0,52

99,71

4.187

33.754

8,01

64,59

144,38

251 a 500

7

5.557

0,13

99,84

2.363

36.117

4,52

69,11

337,57

501 a 750

2

5.559

0,04

99,87

1.101

37.218

2,11

71,22

550,50

751 a 5.000

7

5.566

0,13

100

15.042

52.260

28,78

100

2.148,86

Total

5.566

100

52.260

Font: Generalitat de Catalunya. Departament d'Empresa i Ocupació. Observatori del Treball. 1. Nombre de treballadors assalariats / Empreses amb assalariats

32

Núm. 22-Segon semestre 2010

100

9,39


Informe de Conjuntura de Sabadell

Treballadors assalariats/des segons grandària de l'empresa i empreses segons el nombre d'assalariats/des. 2n semestre 2010

% assalariats 3001 a 5000 2001 a 3000

Assalariats/des

1001 a 2000

Empreses

751 a 1.000 501 a 750 251 a 500 101 a 250 51 a 100 31 a 50 26 a 30 11 a 25 6 a 10

77,1%

1a5 0,0

2,0

4,0

6,0

8,0

10,0

12,0

14,0

16,0

18,0

20,0

22,0

24,0

26,0

Si comparem amb els altres àmbits territorials, s’observa com la ciutat presenta una sobreespecialització pel que fa a la presència de microempreses, mentre que la resta de tipologies d’empreses compta amb un pes menor. Cal tenir present que Sabadell té un major pes respecte la comarca i la província en el sector serveis, el sector on es troba una major concentració de microempreses. Índex d'especialització de les em preses am b assal. segons el nº d'assalariats/des Sabadell respecte de la província. Desembre 2010

Índex d'especialització de les em preses am b assal. segons el nº d'assalariats/des Sabadell respecte de la comarca. Desembre 2010 1,10

1,10

1,00

1,00

0,90

0,90

0,80

251 i +

101-250

51-100

11-50

6-10

251 i +

101-250

51-100

0,60 11-50

0,50 6-10

0,70

1-5

0,60

1-5

0,80

0,70

Pel que fa a la distribució d’assalariats/des, Sabadell mostra una sobreespecialització respecte de la comarca en les d’entre 1 i 10 persones assalariades, i en les de més de 250. Si ho comparem amb la província, la situació és molt semblant, tot i que també cal afegir una sobreespecialització de la ciutat en empreses d’entre 11 i 50 assalariats/des. Així doncs, es pot dir, en termes generals, que la ciutat de Sabadell es troba subespecialitzada pel que fa a mitjanes empreses, tant en relació amb la província com amb la comarca, mentre que registra un major pes en petites i grans empreses.

Núm. 22-Segon semestre 2010

33


Informe de Conjuntura de Sabadell

Índex d'especialització dels assalariats/des segons la grandària de l'em presa. Sabadell respecte de la comarca. Desembre 2010

Índex d'especialització dels assalariats/des segons la grandària de l'em presa. Sabadell respecte de la província. Desembre 2010

1,30

1,30

1,20

1,20

1,10

1,10

1,00

1,00

0,90

0,90

0,80

0,80

0,70

251 i +

101-250

51-100

11-50

1-5

251 i +

101-250

51-100

11-50

6-10

1-5

6-10

0,70

0,60

Seguint la tendència dels últims semestres, en tancar l’any 2010 s’ha registrat a Sabadell un descens del nombre de persones assalariades en empreses de fins a 250 treballadors/es, mentre que les de més de 250 han registrat un augment. En les empreses de fins a 50 treballadors/es, aquest descens ha estat de l’1,9% (488 assalariats/des menys); en les de 51 a 250 ha estat del 9,8% (868 assalariats/des menys); finalment, en les empreses de més de 250 l’augment ha estat del 6,4% (1.116 assalariats/des més). Aquest increment podria tenir explicació per l’augment de treballadors i treballadores assalariats en les activitats de mediació financera entre desembre de 2009 i 2010, que ha estat de 1.478 més en empreses de una grandària destacada.

Llocs de treball assalariat segons grandària de l'empresa Sabadell. 2001-2010 Fins 50 treb. % ∆ anual

51 a 250 treb. Nombre

% ∆ anual

251 i més treb. % ∆ anual

% ∆ anual

s/Total

Any

Nombre 33.054

2002

32.462

-1,79

9.768

0,44

10.821

-1,15

53.051

-1,26

61,19

2003

32.489

0,08

9.782

0,14

11.252

3,98

53.523

0,89

60,70

2004

32.450

-0,12

9.038

-7,61

12.501

11,10

53.989

0,87

60,10

2005

33.807

4,18

9.183

1,60

13.123

4,98

56.113

3,93

60,25

2006

33.490

-0,94

10.553

14,92

15.319

16,73

59.362

5,79

56,42

2007

32.790

-2,09

10.650

0,92

15.451

0,86

58.891

-0,79

55,68

2008

29.604

-9,72

9.366

-12,06

14.526

-5,99

53.496

-9,16

55,34

2009

26.276

-11,24

8.834

-5,68

17.390

19,72

52.500

-1,86

50,05

2010 ∆ 01-10

25.788

-1,86

7.966

-9,83

18.506

6,42

52.260

-0,46

49,35

-7.266

-21,98

-1.759

-18,09

7.559

69,05

-1.466

-2,73

53.726

10.947

Font: Generalitat de Catalunya. Departament d'Empresa i Ocupació. Observatori del Treball.

34

Nombre

% fins 50 treb.

2001

9.725

Nombre

Total

Núm. 22-Segon semestre 2010

61,52


Informe de Conjuntura de Sabadell

Treballadors/es autònoms En el segon semestre de 2010 la xifra de treballadors/es autònoms registrats a la ciutat era de 12.921, un 1,4% menys respecte del mateix període de 2009 (180 menys). Respecte del semestre anterior, aquest decreixement ha estat de l’1,1% (145 menys). Per grans sectors d’activitat, ha estat la construcció la que ha baixat de manera més intensa, seguint la mateixa pauta dels treballadors/res assalariats. Així doncs, respecte de l’any anterior s’ha registrat un descens de 8,3%; en el cas de la indústria, ha estat del 3,9%. Finalment, els serveis han registrat una evolució positiva, tant interanual com intersemestral, del 0,7% i el 0,2% respectivament. Quant a la distribució dels treballadors/es autònoms per grans sectors, els serveis han continuat guanyant pes semestre rere semestre, i a desembre de 2010 concentrava el 73,1% del col·lectiu. D’altra banda, el nombre d’autònoms en el sector de la construcció ha baixat 1,2 punts percentuals en un any, i la indústria s’ha mantingut amb un pes molt similar al registrat en els últims semestres. Treballadors/es autònoms Sabadell. 2008-2010 Juny 08 Nombre % Agricultura

Des. 08 Nombre

%

Juny 09 Nombre

%

Des. 09 Nombre

%

Juny 10 Nombre

%

∆%

Des. 10 Nombre

%

Sem.

Anual -14,29

28

0,2

29

0,2

28

0,2

28

0,2

27

0,2

24

0,2

-11,11

Indústria

1.729

11,9

1.675

12,0

1.574

11,7

1.511

11,5

1.497

11,5

1.452

11,2

-3,01

-3,90

Construcció

2.943

20,2

2.637

18,8

2.430

18,0

2.183

16,7

2.117

16,2

2.001

15,5

-5,48

-8,34

9.854

67,7

9.673

69,0

9.460

70,1

9.379

71,6

9.425

72,1

9.444

73,1

0,20

0,69

14.554

100

14.014

100

13.492

100

13.101

100

13.066

100

12.921

100

-1,11

-1,37

Serveis Total

Font: Generalitat de Catalunya. Departament d'Empresa i Ocupació. Observatori del Treball.

Distribució dels treballadors/es autònoms per activitat. Desembre 2010 Indústria 11%

Serveis 73%

15.000 14.800 14.600 14.400 14.200 14.000 13.800 13.600 13.400 13.200 13.000 12.800 4t 01 2n 02 4t 02 2n 03 4t 03 2n 04 4t 04 2n 05 4t 05 2n 06 4t 06 2n 07 4t 07 2n 08 4t 08 2n 09 4t 09 2n 10 4t 10

Construcció 16%

Evolució dels treballadors/es autònoms Trimestres. Desembre 2001-Desembre 2010

Núm. 22-Segon semestre 2010

35


Informe de Conjuntura de Sabadell

Treballadors/es estrangers L’any 2010 va acabar amb 401.753 persones estrangeres afiliades a la Seguretat Social a Catalunya, fet que suposa un 1% menys respecte de desembre de 2009 (4.094 persones afiliades menys). No obstant això, Catalunya continua sent la comunitat amb un major nombre de persones estrangeres afiliades, concentrant el 22,1% de l’afiliació del conjunt de l’Estat. La segueixen Madrid, amb el 21,6% i Andalusia amb l’11,9%. D’altra banda, l’afiliació estrangera representa el 12,9% del total de l’afiliació a Catalunya. Per demarcacions, Lleida i Girona són les províncies on el pes de l’afiliació estrangera sobre el total de l’afiliació és més elevat: en el cas de Lleida és del 16,1% i a Girona és del 15,6%. Tarragona en concentra el 13,6% i Barcelona el 12,3%. Quant a l’evolució, Tarragona és la que registra el descens més destacat (-2,7%), seguida per Girona (-2,3%) i Barcelona (-0,9%). Contràriament, a Lleida es registra un increment del 2,7%. Quant a la distribució de l’afiliació estrangera per sexes, cal dir que el pes de l’afiliació femenina respecte del total és del 42,3%, 0,8 punts percentuals per sobre de la registrada a desembre de 2009. Per demarcacions, Barcelona continua concentrant un major pes d’afiliació femenina, amb un 44,4% del total. Aproximadament tres quartes parts dels afiliats/des estrangers es troben en el règim general (75,9%). Pel que fa a l’evolució per règims, cal dir que mentre que el règim general ha registrat un descens en el nombre de persones afiliades del 2,4%, en la resta de règims s’observa una evolució positiva, on destaca l’increment que s’ha produït en el règim d’autònoms, que ha estat del 5,1%. Pel que fa a l’afiliació estrangera10 per sectors, la majoria de treballadors/es afiliats al règim general i al d’autònoms es troben en el sector dels serveis (74,7%). Per branques d’activitat, destaca el pes dels afiliats/des estrangers al comerç, reparació de vehicles a motor i bicicletes (63.814 persones, 18,5% del total); l’hoteleria (62.018 persones, 17,9% del total), i la construcció (41.183 persones, 11,9% del total). Per nacionalitats, el 72,4% de les persones afiliades estrangeres són d’origen extracomunitari. Dins d’aquest col·lectiu destaquen, en nombre, els originaris de Marroc (53.328, el 13,3% del total d’afiliats/des estrangers), Equador (30.530, el 7,6%), Xina (22.945, el 5,7%) i Bolívia (22.042, el 5,5%). Pel que fa a les nacionalitats d’origen comunitari, destaquen Romania (34.949, el 8,7%), Itàlia (20.161, el 5%) i França (13.236, el 3,3%). Cal dir que mentre l’afiliació comunitària ha incrementat un 0,7%, l’extracomunitària ha baixat un 1,6%.

10

Afiliació al règim general de la Seguretat Social i al règim especial de treballadors autònoms.

36

Núm. 22-Segon semestre 2010


Informe de Conjuntura de Sabadell

Indústria Introducció D’acord amb els resultats de l’Enquesta de conjuntura a la indústria de la Cambra de Comerç de Barcelona, la indústria ha tancat l’any amb un cert revifament, evolució que queda palesa tant en els principals indicadors econòmics com en les respostes a l’enquesta pel que fa al clima del sector. Així doncs, d’acord amb aquesta publicació, l’índex de producció industrial (IPI) en l’últim mes de l’any ha crescut en un 3,1% respecte de l’any 2009, especialment pel que fa a béns de consum. El creixement mig d’aquest any ha estat del 4,3%. Aquest increment de l’IPI ha vingut acompanyat d’un augment de la facturació. Pel que fa a la marxa dels negocis, el 44% dels enquestats/des consideren que aquesta ha estat normal. Quant a quins són els factors que es consideren com a principals limitadors de la bona marxa dels negocis, apareixen en els primers llocs la debilitat de la demanda (66%) i l’augment dels costos de la producció (42%), factor que prové, en bona part, per l’increment dels costos energètics derivat del preu a l’alça del petroli. Cal destacar el fet que el 42% han dit que la facturació a l’estranger ha estat més gran que en trimestres anteriors, i de fet, reforça el que ja s’ha comentat en informes anteriors, i és que les exportacions són un factor clau per a la recuperació del sector. Les activitats que han obtingut un millor resultat a finals de 2010, en termes de facturació, han estat l’alimentació, begudes i tabac, la fabricació de maquinària i equips, i la fabricació de material de transport. Les perspectives de cara al proper trimestre indiquen que la majoria dels enquestats/des creuen que la situació es mantindrà com en aquest últim trimestre. Així doncs, el 62% creuen que la marxa dels negocis es mantindrà, i un 50% creuen que també es mantindrà la facturació total.

Núm. 22-Segon semestre 2010

37


Informe de Conjuntura de Sabadell

Empreses i treballadors/es assalariats L’any 2010 va finalitzar novament amb un descens del nombre de treballadors/es assalariats i de centres de treball en el sector de la indústria. Així doncs, el nombre de persones assalariades s’ha situat en 6.339, un 4,7% menys (316 menys) que en el segon semestre de 2009. La xifra de centres de treball ha estat de 707, un 7,8% menys (60 menys). Evolució del nombre d'assalariats/des industrials. 2008-2010

Evololució de les empreses industrials amb assalariats/des. 2008-2010

4rt trim

3r trim

2n trim

4rt trim

1r trim 10

3r trim

2n trim

4rt trim

1r trim 09

3r trim

2n trim

1.000 975 950 925 900 875 850 825 800 775 750 725 700 1r trim 08

3r trim

4rt trim

2n trim

4rt trim

1r trim 10

3r trim

2n trim

4rt trim

1r trim 09

3r trim

2n trim

1r trim 08

9.250 9.000 8.750 8.500 8.250 8.000 7.750 7.500 7.250 7.000 6.750 6.500 6.250

Per branques d’activitat, pel que fa a les persones assalariades destaca el descens registrat, en termes absoluts, a les indústries tèxtils, on s’observa una variació interanual del –10,6% (108 assalariats/des menys), i a la fabricació de maquinària i equips ncaa,11 que ha estat del 9,5% (79 menys). D’altra banda, l’únic increment destacat s’ha produït a la fabricació de productes informàtics i electrònics, on ha augmentat en 35 persones (22,7%). Pel que fa als centres de treball, també localitzem el descens més destacat a les indústries tèxtils, on s’han registrat 15 centres de treball menys (-12,4%). El segueix la fabricació de mobles (12 centres menys; -23,1%) i la fabricació de maquinària i equips ncaa (10 centres menys; -13%). D’altra banda, no s’ha registrat cap augment destacable. Pel que fa a la distribució dels centres de treball i dels treballadors/es assalariats de la indústria per branques d’activitat, són la fabricació de productes metàl·lics, el tèxtil i la fabricació de maquinària i equips ncaa les que en concentren la major part. Els productes metàl·lics apleguen el 19% dels assalariats/des i el 21,5% de les empreses del sector industrial; el tèxtil el 14,3% dels assalariats/des i el 15% de les empreses, i finalment, la fabricació de maquinària l’11,9% dels assalariats/des i el 9,5% de les empreses. A més dels sectors esmentats, n’hi ha d’altres que també tenen un pes destacat. Així doncs, pel que fa a centres de treball, trobem les activitats d’arts gràfiques i suports enregistrats, que representen el 9,1% dels centres, i les activitats de confecció i peces de vestir, que representen el 8,6%. Si ho analitzem des de la vessant del nombre de persones assalariades, destaquen 11

NCAA: No classificades en altres activitats.

38

Núm. 22-Segon semestre 2010


Informe de Conjuntura de Sabadell

les indústries de productes alimentaris, amb el 10,9%, i les de tractament de residus, amb el 7,1%. Distribució dels centres de treball per principals branques d'activitat industrial. Desembre 2009-2010 25,0 22,5 20,0 17,5 15,0 12,5 10,0 7,5 5,0 2,5 0,0 Productes metàl·lics, exc. maquinària

Indústries tèxtils

Maquinària i equips ncaa

2009

Arts gràfiques i suports enregistrats

Confecció de peces de vestir

2010

Distribució dels assalariats/des per principals branques d'activitat industrial. Desembre 2009-2010 20,0 17,5 15,0 12,5 10,0 7,5 5,0 2,5 0,0 Productes metàl·lics, exc. maquinària

Indústries tèxtils

Maquinària i equips ncaa

2009

Indústries productes alimentaris

Tractament de residus

2010

Núm. 22-Segon semestre 2010

39


Informe de Conjuntura de Sabadell

Evolució dels treballadors/es assalariats per sector d'activitat econòmica Sabadell. Semestres. 2009-2010 2009 CCAE 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 35 36 37 38 39

Activitat Juny Desembre Juny Antracita, hulla i lignit 0 0 0 Petroli i gas natural 0 0 0 Minerals metàl·lics 0 0 0 Minerals no metàl·lics ni energètics 17 21 21 Suport a les indústries extractives 0 0 0 Indústries de productes alimentaris 697 699 704 Fabricació de begudes 29 28 29 Indústries del tabac 0 0 0 Indústries tèxtils 1.197 1.015 953 Confecció de peces de vestir 455 453 457 Indústria del cuir i del calçat 4 3 3 Indústries fusta i suro, exc. mobles 126 105 109 Indústries del paper 126 116 137 Arts gràfiques i suports enregistrats 318 310 312 Coqueries i refinació del petroli 0 0 0 Indústries químiques 88 88 85 Productes farmacèutics 1 1 1 Cautxú i plàstic 281 224 216 Productes minerals no metàl·lics ncaa 85 81 73 Metal·lúrgia 243 199 200 Productes metàl·lics, exc. maquinària 1.357 1.255 1.251 Productes informàtics i electrònics 143 154 163 Materials i equips elèctrics 29 42 43 Maquinària i equips ncaa 907 831 748 Vehicles de motor, remolcs i semiremolcs 40 40 45 Altres materials de transport 10 9 7 Mobles 215 200 200 Indústries manufactureres diverses 63 59 64 Reparació i instal·lació de maquinària 103 101 102 Energia elèctrica i gas 1 1 1 Aigua 168 162 170 Tractament d'aigües residuals 7 5 3 Tractament de residus 425 453 429 Gestió de residus 0 0 0 Total 7.135 6.655 6.526 Font: Generalitat de Catalunya. Departament d'Empresa i Ocupació. Observatori del Treball.

40

Núm. 22-Segon semestre 2010

2010 Desembre 0 0 0 20 0 689 31 0 907 438 3 109 108 283 0 81 1 211 69 203 1.207 189 41 752 41 7 171 62 96 1 165 3 451 0 6.339

Sem. 0,00 0,00 0,00 -4,76 0,00 -2,13 6,90 0,00 -4,83 -4,16 0,00 0,00 -21,17 -9,29 0,00 -4,71 0,00 -2,31 -5,48 1,50 -3,52 15,95 -4,65 0,53 -8,89 0,00 -14,50 -3,13 -5,88 0,00 -2,94 0,00 5,13 0,00 -2,87

∆% Anual 0,00 0,00 0,00 -4,76 0,00 -1,43 10,71 0,00 -10,64 -3,31 0,00 3,81 -6,90 -8,71 0,00 -7,95 0,00 -5,80 -14,81 2,01 -3,82 22,73 -2,38 -9,51 2,50 -22,22 -14,50 5,08 -4,95 0,00 1,85 -40,00 -0,44 0,00 -4,7


Informe de Conjuntura de Sabadell

Evolució de les empreses contractadores per sector d'activitat econòmica Sabadell. Semestres. 2009-2010 2009 Activitat Juny Desembre Juny Antracita, hulla i lignit 0 0 0 Petroli i gas natural 0 0 0 Minerals metàl·lics 0 0 0 Minerals no metàl·lics ni energètics 1 1 1 Suport a les indústries extractives 0 0 0 Indústries de productes alimentaris 60 60 59 Fabricació de begudes 3 3 4 Indústries del tabac 0 0 0 Indústries tèxtils 122 121 113 Confecció de peces de vestir 64 61 62 Indústria del cuir i del calçat 2 1 1 Indústries fusta i suro, exc. mobles 28 24 25 Indústries del paper 15 12 14 Arts gràfiques i suports enregistrats 67 65 65 Coqueries i refinació del petroli 0 0 0 Indústries químiques 16 14 14 Productes farmacèutics 1 1 1 Cautxú i plàstic 26 23 21 Productes minerals no metàl·lics ncaa 13 15 14 Metal·lúrgia 22 18 17 Productes metàl·lics, exc. maquinària 165 157 155 Productes informàtics i electrònics 10 9 9 Materials i equips elèctrics 5 5 5 Maquinària i equips ncaa 80 77 68 Vehicles de motor, remolcs i semiremolcs 4 4 4 Altres materials de transport 3 3 3 Mobles 56 52 48 Indústries manufactureres diverses 9 8 9 Reparació i instal·lació de maquinària 25 26 26 Energia elèctrica i gas 1 1 1 Aigua 3 3 3 Tractament d'aigües residuals 2 1 1 Tractament de residus 3 2 2 Gestió de residus 0 0 0 Total 806 767 745 Font: Generalitat de Catalunya. Departament d'Empresa i Ocupació. Observatori del Treball. CCAE 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 35 36 37 38 39

2010 Desembre 0 0 0 1 0 54 4 0 106 61 1 23 12 64 0 13 1 19 12 17 152 10 5 67 4 3 40 7 24 1 3 1 2 0 707

Sem. 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 -8,47 0,00 0,00 -6,19 -1,61 0,00 -8,00 -14,29 -1,54 0,00 -7,14 0,00 -9,52 -14,29 0,00 -1,94 11,11 0,00 -1,47 0,00 0,00 -16,67 -22,22 -7,69 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 -5,10

∆% Anual 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 -10,00 33,33 0,00 -12,40 0,00 0,00 -4,17 0,00 -1,54 0,00 -7,14 0,00 -17,39 -20,00 -5,56 -3,18 11,11 0,00 -12,99 0,00 0,00 -23,08 -12,50 -7,69 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 -7,82

El sector del metall Durant el segon semestre de 2010, l’evolució de les activitats del sector del metall ha estat la que s’ha seguit ja en els últims semestres, amb un descens força generalitzat tant d’empreses com de persones assalariades. No obstant això, cal dir que durant l’any 2010 aquesta tendència s’ha suavitzat, i no s’han registrat decrements tant acusats com els anys 2008 i 2009. Així doncs, pel que fa a la fabricació de productes metàl·lics, excepte maquinària, el nombre de treballadors/es assalariats a desembre de 2010 se situava en 1.207, un 3,8% menys respecte desembre de 2009 i la xifra de centres de treball en el mateix període era de 152, un 3,2% menys. Pel que fa a les activitat de la metal·lúrgia, el nombre de centres de treball era de 17, el que suposa un descens dels centres d’empreses en un 5,6%, mentre que el nombre d’assalariats/des s’ha situat en 203, cosa que suposa un increment del 2%. Tal com hem comentat en informes anteriors, aquest és un sector lligat a les activitats que es desenvolupen a la construcció. Tenint en compte la tendència registrada en la construcció en últims semestres, el sector del metall també

Núm. 22-Segon semestre 2010

41


Informe de Conjuntura de Sabadell

s’ha vist afectat, sent la fabricació d’elements metàl·lics per a la construcció l’activitat que ha registrat un descens d’assalariats/des més destacat. Treballadors/es assalariats de la metal·lúrgia Sabadell. 2008-2010

Empreses amb assalariats/des de la metal·lúrgia Sabadell. 2008-2010

Metal·lurgia

Productes metàl·lics, exc. maquinària.

Metal·lurgia

4rt trim

3r trim

2n trim

1r trim 10

4rt trim

3r trim

2n trim

4rt trim

1r trim 09

3r trim

2n trim

225 200 175 150 125 100 75 50 25 0 1r trim 08

4rt trim

3r trim

2n trim

4rt trim

1r trim 10

3r trim

2n trim

1r trim 09

4rt trim

3r trim

2n trim

1r trim 08

2.000 1.800 1.600 1.400 1.200 1.000 800 600 400 200 0

Productes metàl·lics, exc. maquinària.

D’altra banda, d’acord amb les dades que ofereix l’Anuari Comarcal de Caixa Catalunya de 2010, el valor afegit brut (VAB) de la indústria al Vallès Occidental l’any 2009 va baixar un 14,6%. En concret, la metal·lúrgia i els productes metàl·lics van registrar un descens del 22,7%, només superat, en l’àmbit de la indústria, per la fabricació de materials de transport i la producció d’altres productes minerals no metàl·lics, amb un descens del 24,8% i el 23,8% respectivament. Pel que fa a la grandària d’aquest tipus d’empreses, cal dir que hi ha diferències entre ambdues branques. En el cas de la metal·lúrgia, el 27,6% de les persones assalariades es troben en empreses d’entre 51 i 100 treballadors/es. En el cas de la fabricació de productes metàl·lics, el 22,2% treballen en empreses de més de 100 treballadors/es. Llocs de treball assalariat segons la grandària de l'empresa Percentatge.Sabadell. 2n semestre 2010 CCAE-2009 24 25

Activitat Econòmica Metal·lúrgia Productes metàl·lics, exc. maquinària

d'1 a 5 de 6 a 10 d'11 a 25de 26 a 30de 31 a 50 de 51 a 100 + de 100 5,91 24,63 19,21 0,00 22,66 27,59 0,00 18,64 12,18 20,22 4,72 8,95 13,09 22,20

Total 100 100

Font: Generalitat de Catalunya. Departament d'Empresa i Ocupació. Observatori del Treball.

Si comparem l’evolució de la fabricació de productes metàl·lics amb la de productes tèxtils, s’observa com ambdues han registrat una tendència a la baixa, tant pel que fa a nombre d’assalariats/des com als centres de treball.

Productes metàl·lics, exc. Maquinària

Indústries tèxtils

Núm. 22-Segon semestre 2010

4rt trim

3r trim

2n trim

1r trim 10

3r trim

4rt trim

2n trim

1r trim 09

3r trim

4rt trim

2n trim

4rt trim

3r trim

2n trim

1r trim 10

100

4rt trim

125

800 3r trim

150

1.000 2n trim

175

1.200

1r trim 09

1.400

4rt trim

200

3r trim

225

1.600

2n trim

250

1.800

1r trim 08

2.000

Indústries tèxtils

42

Evolució dels centres de treball de les indústries tèxtils i de la fabricació de productes metàl·lics. 2008-2010

1r trim 08

Evolució dels treballadors/es assalariats a les indústries tèxtils i a la fabricació de productes metàl·lics. 2008-2010

Productes metàl·lics, exc. maquinària


Informe de Conjuntura de Sabadell

El sector del tèxtil-confecció El sector del tèxtil i les activitats de confecció de peces de vestir han registrat un nou descens pel que fa als centres de treball i els assalariats/des. Així doncs, a desembre de 2010 hi havia a la ciutat 106 centres de treball d’indústries tèxtils i 61 de la confecció, que ocupaven 907 i 438 treballadors/es assalariats respectivament. Respecte de desembre de 2009, les indústries tèxtils han registrat un descens del 10,6% pel que fa al nombre d’assalariats/des (108 menys), i del 12,4% pel que fa als centres de treball (15 menys). En l’àmbit de la confecció, aquest decreixement ha estat més moderat: mentre que el nombre d’assalariats/des ha baixat en un 3,3% (15 menys), el de centres de treball s’ha mantingut igual. Així doncs, pel que fa al tèxtil, cal tenir present que ha estat un sector que també ha patit de forma intensa els efectes de la crisi econòmica. D’acord amb les dades de l’Anuari Comarcal de la Caixa, el VAB d’aquestes activitats va baixar en un 15%. També ha estat molt castigat pels expedients de regulació d’ocupació, sent la branca industrial on s’ha registrat un major nombre de treballadors/es afectats per aquests expedients (176 persones). Evolució dels assalariats/des del tèxtil i la confecció. Sabadell. 2008-2010

Evolució dels centres de treball del tèxtilconfecció. Sabadell. 2008-2010

2.000

175

1.750

150

1.500

125

1.250

Indústries tèxtils

Confecció de peces de vestir

Indústries tèxtils

4rt trim

3r trim

2n trim

1r trim 10

3r trim

4rt trim

2n trim.

1r trim. 09

4rt trim.

3r trim.

1r trim. 08

3r trim

4rt trim

2n trim

1r trim 10

3r trim

4rt trim

2n trim.

0

1r trim. 09

25

0 3r trim.

50

250 4rt trim.

500

2n trim.

75

1r trim. 08

750

2n trim.

100

1.000

Confecció de peces de vestir

Llocs de treball assalariat segons la grandària de l'empresa Percentatge. Sabadell. 2n semestre 2010 d'1 a 5

de 6 a 10

d'11 a 25

de 26 a 30

de 31 a 50

de 51 a 100

+ de 100

Total

13

CCAE-2009 Activitat Econòmica Indústries tèxtils

12,68

16,43

36,05

3,31

24,04

7,50

0,00

100

14

Confecció de peces de vestir

19,86

19,86

36,53

6,39

17,35

0,00

0,00

100

Font: Generalitat de Catalunya. Departament d'Empresa i Ocupació. Observatori del Treball

Pel que fa a la grandària de les empreses del sector, tant les indústries tèxtils com les de confecció concentren bona part dels seus assalariats/des (el 36,1% i el 36,5% respectivament) en empreses d’entre 11 i 25 treballadors/es.

Núm. 22-Segon semestre 2010

43


Informe de Conjuntura de Sabadell

Treballadors/es autònoms En acabar l’any, a Sabadell hi havia un total de 1.452 treballadors/es autònoms a la indústria, és a dir, un 3,9% menys que en acabar l’any 2009 (59 menys). Respecte del semestre anterior, aquest descens és del 3% (45 menys). Cal tenir present que el/s treballadors/es autònoms d’aquest sector representen l’11,2% del total dels/de les afiliats/des a aquest règim de la ciutat. Pel que fa a l’evolució per branques d’activitat, s’observen els descensos interanuals més acusats en la fabricació de maquinària i equips ncaa (14 treballadors/es menys, -8,6%), i a les indústries tèxtils (13 menys, -7,6%). No s’han registrat increments remarcables, tant intersemestrals com interanuals. Cal dir que la branca industrial que aplega un major nombre de treballadors/es d’aquest règim és la de fabricació de productes metàl·lics excepte maquinària, amb el 18,8% dels treballadors/es autònoms de la indústria.

Evolució del nombre d'autònoms/es de la indústria. 2008-2010

Evolució del nombre d'autònoms/es de la fabricació de productes metàl·lics i de les indústries tèxtils. 2008-2010

1.800

350

1.700

300 250

1.600

200

1.500

150 1.400

100

1.300

50 Fabricació de productes metàl·lics

44

Indústries tèxtils

Núm. 22-Segon semestre 2010

4rt trim.

3r trim.

2n trim.

1r trim. 10

4rt trim.

3r trim.

2n trim.

1r trim. 09

4rt trim.

3r trim.

2n trim.

0 1r trim. 08

4rt trim.

3r trim.

2n trim.

1r trim. 10

4rt trim.

3r trim.

2n trim.

1r trim. 09

4rt trim.

3r trim.

2n trim.

1r trim. 08

1.200


Informe de Conjuntura de Sabadell

Tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) Tal com ja s’explicava en l’anterior informe de conjuntura, atès el canvi en la classificació catalana d’activitats econòmiques, es van ajustar les branques d’activitat econòmica que s’inclouen en aquest anàlisi. No obstant això, les dades disponibles a dia d’avui ens permeten estudiar-ne l’evolució en els últims tres anys. Aquesta anàlisi inclou set branques d’activitat: fabricació de productes informàtics, electrònics i òptics; reparació i instal·lació de maquinària i equips; activitats d’emissió i programes de ràdio i televisió; telecomunicacions; serveis de tecnologies de la informació; recerca i desenvolupament i reparació d’ordinadors, d’efectes personals i efectes domèstics. D’acord amb les dades, en el sector de les TIC s’ha registrat un descens tant en el nombre d’empreses com en el d’assalariats/des. Pel que fa al nombre d’empreses en el seu conjunt, entre desembre de 2009 i desembre de 2010 es va registrar un descens del 3,2% (5 empreses menys), tot i que depenent de la branca d’activitat es registra una evolució diferent. En aquest sentit, en les activitats de fabricació de productes informàtics, electrònics i òptics, i de recerca i desenvolupament, s’ha produït un increment dels centres de treball. Cal tenir present que parlem de branques d’activitat que compten amb poques empreses i assalariats/des a la ciutat i que, per tant, petits canvis en termes absoluts, suposen grans variacions en termes relatius. Les branques productives del sector TIC Empreses. Sabadell. 2008-2010 2008 CCAE Sector

1r sem

2n sem

2009 1r sem

2n sem

1r sem

2010

∆%

2n sem

09-10

26 Fabricació de productes informàtics, electrònics i òptics

10

11

10

9

9

10

11,1

33 Reparació i instal·lació de maquinària i equips

25

25

25

26

26

24

-7,7

0

0

1

1

1

1

0,0

61 Telecomunicacions

18

15

20

18

13

14

-22,2

62 Serveis de tecnologies de la informació

55

57

50

54

51

54

0,0

7

6

6

10

9

12

20,0

60 Activitats d'emissió i programació de ràdio i televisió

72 Recerca i desenvolupament 95 Reparació d'ordinadors, d'efectes personals i efectes domèstics Total

51

46

39

39

39

37

-5,1

166

160

151

157

148

152

-3,2

Font: Generalitat de Catalunya. Departament d'Empresa i Ocupació. Observatori del Treball.

Quant a persones assalariades, també s’ha registrat un descens, que ha estat del 6,1% (73 persones menys). Igual que en el cas dels centres de treball, en funció de la branca d’activitat veiem tendències diferenciades. Així doncs, han registrat increments les activitats de fabricació de productes informàtics, electrònics i òptics (35 persones més, 22,7%), les d’emissió i programació de ràdio i televisió (1 persona més, 5,6%), i les de recerca i desenvolupament (20 persones més, 25,6%). Les activitats de les tecnologies de la informació i la comunicació de Sabadell representen el 9,9% del total dels assalariats/des d’aquest àmbit al Vallès Occidental i el 19,7% de les empreses. En el cas dels centres de treball, aquest percentatge és molt semblant al que s’observava un any abans, mentre que pel que fa als assalariats/des el pes de la ciutat és aproximadament 1,3 punts percentuals més baix que el de l’any anterior.

Núm. 22-Segon semestre 2010

45


Informe de Conjuntura de Sabadell

Les branques productives del sector TIC Assalariats/des. Sabadell. 2008-2010 2010

∆%

1r sem

2n sem

09-10

154

163

189

22,7

101

102

96

-5,0

18

20

19

5,6

28

21

18

18

-14,3

712

618

589

485

479

-18,7

76

64

78

84

98

25,6

358

289

254

238

225

227

-4,6

1.421

1.357

1.233

1.199

1.097

1.126

-6,1

2008 CCAE Sector 26 Fabricació de productes informàtics, electrònics i òptics 33 Reparació i instal·lació de maquinària i equips

2n sem

104

163

143

98

97

103

0

0

23

31

20

765 65

60 Activitats d'emissió i programació de ràdio i televisió 61 Telecomunicacions 62 Serveis de tecnologies de la informació 72 Recerca i desenvolupament 95 Reparació d'ordinadors, d'efectes personals i efectes domèstics Total

2009

1r sem

1r sem

2n sem

Font: Generalitat de Catalunya. Departament d'Empresa i Ocupació. Observatori del Treball.

Treballadors/es assalariats sector TIC Sabadell. 2008-2010

Empreses amb assalariats/des sector TIC. Sabadell. 2008-2010 1.500

169

1.400

164

1.300 159

1.200

154

1.100 1.000

149

900

46

Núm. 22-Segon semestre 2010

2n sem

1r sem10

2n sem

1r sem09

2n sem

800 1r sem08

2n sem

1r sem10

2n sem

1r sem09

2n sem

1r sem08

144


Informe de Conjuntura de Sabadell

Construcció Introducció D’acord amb les dades de l’Enquesta de clima empresarial de Catalunya elaborada per la Cambra de Comerç de Barcelona, el 51% dels empresaris/ies de la construcció que hi participen afirmen que la marxa dels negocis és dolenta, i el 72% reconeixen un volum de contractació baix. Les principals limitacions per a la bona marxa dels negocis són la debilitat de la demanda (91%) i l’augment de la competència (59%). Pel que fa a les expectatives del proper trimestre, el 52% consideren que la marxa dels negocis serà igual que la que tenien ara, mentre que un 46% creu que el volum de contractació tendirà a mantenir-se i un altre 46% creu que disminuirà. D’acord amb els indicadors publicats pel Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, el sector encara manté uns registres negatius. Així doncs, el consum de ciment a Catalunya, en el quart trimestre de l’any, ha baixat interanualment en un 19,2%. Un altre indicador, com és la licitació d’obra pública, també ha registrat un descens força destacat en el mateix període, del 70,8%. Finalment, pel que fa a la construcció d’habitatges, en l’últim any el nombre d’habitatges iniciats s’ha reduït, segons aquests indicadors, en un 41,1%. Aquest descens també és el més intens des del segon trimestre de 2009. No obstant això, com ja comentarem més endavant, la xifra d’habitatges iniciats en l’últim any registra força alts i baixos, i caldrà veure, doncs, la seva evolució en propers semestres.

Núm. 22-Segon semestre 2010

47


Informe de Conjuntura de Sabadell

Empreses i treballadors/es assalariats El sector de la construcció ha estat, en els últims semestres i encara ara, el que està mostrant, amb major intensitat, els efectes de la situació econòmica actual. En el mes de desembre de 2010, el nombre de treballadors i treballadores assalariats en aquest sector era de 3.168, un 12,3% menys que al tancar l’any 2009 (444 persones menys). Pel que fa al nombre de centres de treball, l’evolució va ser similar: a desembre de 2010 n’hi havia registrats 669, un 13,5% menys que l’any anterior (104 centres menys). Estructura empresarial segons afiliació a la Seguretat Social Empreses de la construcció. Semestres. 2008-2010 2008 CCAE93 Sector

2009

2010

1r sem.

2n sem.

1r sem.

2n sem.

1r sem. 2n sem.

∆% Sem.

Anual

41

Construcció d'immobles

361

321

269

236

225

219

-2,67

-7,20

42

Construcció d'obres d'enginyeria civil

184

115

101

77

66

54

-18,18

-29,87

43

Activitats especialitzades de la construcció Total

609

544

489

460

442

396

-10,41

-13,91

1.154

980

859

773

733

669

-8,73

-13,45

Sem.

Anual

Font: Generalitat de Catalunya. Departament d'Empresa i Ocupació. Observatori del Treball

Estructura empresarial segons afiliació a la Seguretat Social Treballadors/es assalariats de la construcció. Semestres. 2008-2010 2008 CCAE93 Sector

∆%

2009

2010

1r sem.

2n sem.

1r sem.

2n sem.

1r sem. 2n sem.

1.861

1.343

1.154

932

932

875

-6,12

-6,12

852

561

493

328

324

244

-24,69

-25,61

41

Construcció d'immobles

42

Construcció d'obres d'enginyeria civil

43

Activitats especialitzades de la construcció

3.589

2.875

2.657

2.352

2.407

2.049

-14,87

-12,88

Total

6.302

4.779

4.304

3.612

3.663

3.168

-13,51

-12,29

Font: Generalitat de Catalunya. Departament d'Empresa i Ocupació. Observatori del Treball

Treballadors assalariats/des de la construcció. 2008- 2010

Empreses amb assalariats/des de la construcció. 2008-2010 1.300

7.000

1.200

6.500

1.100

6.000 5.500

1.000

5.000

900

2n sem

1r sem10

2n sem

1r sem09

2n sem

2n sem

1r sem10

2n sem

3.000 1r sem09

600 2n sem

3.500 1r sem08

4.000

700

1r sem08

4.500

800

Si analitzem aquestes dades per branques d’activitat, és la construcció d’obres d’enginyeria civil la que ha registrat els descensos relatius més intensos: Un 29,9% menys de centres de treball (23 centres menys) i un 25,6% menys de persones assalariades (84 persones menys). En termes absoluts, han estat les activitats especialitzades de la construcció les que més han baixat, amb 64 centres de treball i 303 persones menys (-13,9% i -12,9% respectivament). Cal tenir present que les activitats especialitzades de la construcció és la branca que més assalariats/des aplega en l’àmbit de la construcció, i representa el 59,2% de les empreses i el 64,7% dels assalariats/des.

48

Núm. 22-Segon semestre 2010


Informe de Conjuntura de Sabadell

Finalment, la construcció d’immobles també ha registrat descensos, tot i que més moderats que les altres branques del sector. Així doncs, el nombre de centres de treball ha baixat un 7,2% (17 centres menys) i el de persones assalariades ho ha fet un 6,1% (57 persones menys). Aquesta branca concentra el 32,7% dels centres de treball i el 27,6% dels assalariats/des.

Distribució de les em preses de la construcció per branques d'activitat Desembre 2010

Distribució dels assalariats/des de la construcció per branques d'activitat Desembre 2010

Co nstrucció d'immo bles 28%

Co nstrucció d'immo bles 33%

A ctivitats especialitzades de la co nstrucció 59%

Co nstrucció d'o bres d'enginyeria civil 8%

A ctivitats especialitzades de la co nstrucció 65%

Núm. 22-Segon semestre 2010

Co nstrucció d'o bres d'enginyeria civil 8%

49


Informe de Conjuntura de Sabadell

Treballadors/es autònoms L’evolució dels treballadors/es autònoms no difereix gaire de la que hem descrit per als treballadors/es assalariats. Així doncs, a finals de 2010 es comptabilitzaven a la ciutat un total de 2.001 treballadors/es autònoms en el sector, un 8,3% menys que a desembre de 2009 (182 menys). Per branques d’activitat, en termes relatius destaca el descens de la construcció d’obres d’enginyeria civil (41 treballadors/es autònoms menys, -19,4%), mentre que en termes absoluts destaca el descens registrat a les activitats especialitzades de la construcció (114 menys, -7%). Les activitats de construcció d’immobles van decréixer un 7,9% (27 menys). Estructura empresarial segons afiliació a la Seguretat Social Treballadors/es autònoms de la construcció. Semestres. 2008-2010 2008 CCAE93 Sector

2009

∆%

2010

1r sem.

2n sem.

1r sem.

2n sem.

1r sem.

2n sem.

Sem.

Anual

41

Construcció d'immobles

481

412

380

341

328

314

-4,27

-7,92

42

Construcció d'obres d'enginyeria civil

478

355

279

211

190

170

-10,53

-19,43

Activitats especialitzades de la construcció

1.984

1.870

1.771

1.631

1.599

1.517

-5,13

-6,99

Total

2.943

2.637

2.430

2.183

2.117

2.001

-5,48

-8,34

43

Font: Generalitat de Catalunya. Departament d'Empresa i Ocupació. Observatori del Treball

Evolució dels treballdors/es autònoms de la construcció. Sabadell. 2008-2010 3.300 3.100 2.900 2.700 2.500 2.300 2.100 1.900 1.700

50

4t trim

3r trim

2n trim

1r trim10

4t trim

3r trim

2n trim

1r trim09

4t trim

3r trim

2n trim

1r trim08

1.500

Núm. 22-Segon semestre 2010


Informe de Conjuntura de Sabadell

L'imperatiu de la innovació en la construcció Néstor Turró, president de la Confederació Catalana de la Construcció Diari L’Econòmic, 23 d’octubre de 2010 La situació de la innovació a casa nostra i en molts dels països de la Unió Europea està lluny del que seria exigible per a un conjunt d'economies que han de competir en un entorn globalitzat. Vivim des de fa tres anys una crisi econòmica que ataca amb un especial èmfasi el sector de la construcció. En aquest context advers, estem plenament convençuts que el futur de l'activitat passa necessàriament al marge d'altres condicionaments endògens i exògens per fer de la innovació una aposta estratègica que ofereixi una proposta de valor atractiva per al conjunt del mercat. De la nostra capacitat per incorporar-la dependrà que el sector de la construcció surti reforçat de la conjuntura actual i la seva preparació per encarar amb èxit una etapa marcada per noves oportunitats, necessitats i reptes. En aquest punt procedeix, però, una autocrítica, que segurament hauria de ser extensiva a la majoria dels sectors econòmics i també a àmbits geogràfics més enllà del propi. La situació de la innovació a casa nostra i en molts dels països de la Unió Europea (UE) està lluny del que seria exigible per a un conjunt d'economies que han de competir en un entorn globalitzat. Tant és així que l'objectiu que la UE dediqués el 3% del seu producte interior brut (PIB) a recerca i desenvolupament el 2010, establert en el Consell Europeu de Lisboa del març del 2000, ha quedat en no-res. Ara la Comissió Europea s'agafa temps fins al 2020 per assolir aquest objectiu. Veurem què passa. Però tornem al nostre terreny. La construcció és una activitat en què perviu la utilització de materials i processos que, per les seves pròpies característiques i pel fet que encara són perfectament vàlids, no han urgit l'eclosió de grans innovacions durant molts anys. També s'ha de reconèixer que l'etapa expansiva viscuda fins al 2007 va reduir al mínim la pressió per innovar com a conseqüència de la intensitat amb què la demanda pressionava l'oferta. Això no obstant, cal reivindicar que el nostre és un sector amb un fort potencial per a la creativitat i la innovació en els productes i els sistemes constructius. Adoptar una major industrialització de la nostra activitat, amb la innovació com a catalitzador, ens convertirà en un sector més avançat, de més valor afegit i amb una productivitat més elevada. El sector de la construcció, és a dir, totes i cadascuna de les empreses que el conformen, ha de considerar la innovació com un factor competitiu determinant de la seva estratègia. Això —i, per descomptat, aquest és un procés els resultats del qual no són d'avui per demà— es traduirà en l'aparició de nous materials, nous processos constructius i noves tecnologies. El temor que la competència pugui incorporar innovacions pròpies no ha de ser un fre d'aquest imperatiu. L'escull que representa la transmissió de la innovació i la creativitat es pot salvar mitjançant l'impuls de la formació, que es constitueix com la peça clau en la cadena de valor d'un professional. Aquest factor ha de ser un esperó perquè el conjunt d'empreses, treballadors i empresaris del sector, però també les diverses administracions públiques implicades, inverteixin en formació. Com més formació, més capacitat dels treballadors i de les empreses per adaptar-se amb èxit als canvis que dibuixaran el futur de l'activitat. A més formació, més excel·lència.

Núm. 22-Segon semestre 2010

51


Informe de Conjuntura de Sabadell

Per concloure, la construcció té plantejats en l'actualitat grans reptes que hem d'afrontar amb les màximes garanties. El compliment de les distintes normatives de reducció d'impacte mediambiental i l'adopció de criteris avançats d'eficiència energètica en la nostra activitat passen per la introducció de millores en els aspectes organitzatius, de planificació, tècnics i de materials. Podem començar per aquí. Mans a la feina.

52

Núm. 22-Segon semestre 2010


Informe de Conjuntura de Sabadell

Comerç i serveis Introducció D’acord amb les dades del Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, l’indicador d’activitats de serveis (xifra de negocis) del quart trimestre de 2010 ha registrat un descens interanual del 0,3%. Alguns indicadors més detallats mostren com s’ha produït un descens de les vendes de comerç al detall del 0,8%, així com en les activitats de transport de mercaderies per carretera (-16%). D’altra banda, les relacionades amb el sector turístic, com són el moviment de viatgers, les pernoctacions hoteleres o el nombre de passatgers en vols aeris han registrat un increment. Segons les dades que presenta l’Enquesta de clima empresarial de la Cambra de Comerç de Barcelona, el sector dels serveis ha registrat una evolució positiva en aquest últim trimestre i també en el conjunt de l’any 2010, degut, principalment, al bon ritme de les activitats turístiques. Així doncs, queda palesa a l’enquesta una millora en la marxa dels negocis a les activitats turístiques, i especialment al Barcelonès, on ja es considera que és normal. D’altra banda, trobem una mala evolució de les activitats de comerç minorista, especialment en la branca de venda de vehicles, on s’ha registrat un descens de les vendes després de la fi de les ajudes a la compra de vehicles. Tampoc han registrat un bon comportament en l’últim trimestre de l’any les branques de farmàcia, drogueria i perfumeria i de roba i calçat, probablement perquè moltes compres s’han endarrerit fins al gener per aprofitar el període de rebaixes. Sí que han registrat un augment de les vendes els productes alimentaris i el comerç no especialitzat en grans superfícies. Finalment, pel que fa a les activitats de serveis a les empreses, cal dir que, d’acord amb els resultats de l’enquesta, l’empresariat del sector encara defineix la situació com a dolenta, però estable. La branca que ha obtingut uns millors resultats en el quart trimestre ha estat la d’informàtica, en la que la marxa dels negocis ha estat bona per primer cop en dos anys i on s’ha registrat un increment de la facturació; per al primer trimestre de 2011, les branques d’informàtica i de publicitat i serveis audiovisuals preveuen una marxa de negocis bona, i les activitats jurídiques i comptables preveuen una lleugera millora.

Núm. 22-Segon semestre 2010

53


Informe de Conjuntura de Sabadell

Empreses i treballadors/es assalariats El nombre de persones assalariades en el sector dels serveis a desembre de 2010 va ser de 42.738, un 1,2% més que en el mes de desembre de 2009 (516 persones assalariades més). Aquest increment ve donat, en bona part, per l’increment que s’ha registrat a les activitats de mediació financera, que en un any ha registrat un augment de 1.478 persones (27,8%). Cal dir, però, que durant l’any 2010, aquesta branca d’activitat ha registrat una evolució força irregular, com comentarem més endavant. Pel que fa a l’evolució dels centres de treball, l’any es va tancar amb un total de 4.185 centres de treball del sector serveis, un 1,4% menys que l’any 2009 (59 centres menys). Evolució del nombre d'empreses de serveis amb assalariats/des. 2008-2010

3r trim.

4rt trim.

2n trim.

4rt trim.

1r trim. 10

3r trim.

2n trim.

1r trim. 09

4rt trim.

3r trim.

2n trim.

4rt trim.

3r trim.

2n trim.

1r trim. 10

37.000

4rt trim.

38.000

3.900 3r trim.

39.000

4.000 2n trim.

40.000

4.100

4rt trim.

41.000

4.200

1r trim. 09

42.000

4.300

3r trim.

43.000

4.400

2n trim.

44.000

4.500

1r trim. 08

4.600

1r trim. 08

Evolució del nombre d'assalariats/des de serveis. 2008-2010

Pel que fa a l’evolució per branques d’activitat, tal com hem esmentat abans, destaca, en volum d’assalariats, l’increment registrat en la branca d’activitats de mediació financera (1.478 persones més, 27,8%), que tanca d’aquesta manera un any d’alts i baixos. Així doncs, aquesta branca va registrar, entre el primer i segon trimestre de l’any, un descens de 1.546 persones, mentre que entre el segon i el tercer trimestre va registrar un fort increment de 3.202 persones. Aquestes fluctuacions podrien venir donades pels moviments que durant l’any 2010 es van donar a les caixes catalanes i els processos de fusió que van protagonitzar. Una altra branca del sector que ha registrat una evolució positiva destacada és la d’altres activitats de serveis personals12, que respecte de desembre de 2009, ha augmentat en 159 persones assalariades (10,4%). D’altra banda, decreix el nombre de persones assalariades en activitats administratives i d’oficina (478 persones menys, -60,2%), en les activitats relacionades amb l’ocupació (405 persones menys, -68%), i en les activitats de lloguer (259 persones menys, -41,1%).

12

Aquesta categoria inclou el rentatge i la neteja en sec de peces tèxtils i de pell; perruqueria i altres tractaments de bellesa; pompes fúnebres i activitats que s’hi relacionen.

54

Núm. 22-Segon semestre 2010


Informe de Conjuntura de Sabadell

Empreses i treballadors/es assalariats del sector serveis per branques d'activitat Sabadell. 2n sem. 2009 - 1r i 2n sem. 2010 CCAE 45 46 47 49 50 51 52 53 55 56 58 59 60 61 62 63 64 65 66 68 69 70 71 72 73 74 75 77 78 79 80 81 82 84 85 86 87 88 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99

Activitat Venda i reparació de vehicles motor Comerç engròs, exc. vehicles motor Comerç detall, exc. vehicles motor Transport terrestre i per canonades Transport marítim i per vies interiors Transport aeri Emmagatzematge i afins al transport Activitats postals i de correus Serveis d’allotjament Serveis de menjar i begudes Edició Cinema i vídeo; enregistrament de so Ràdio i televisió Telecomunicacions Serveis de tecnologies de la informació Serveis d’informació Mediació financera Assegurances i fons pensions Activitats auxiliars mediació financera Activitats immobiliàries Activitats jurídiques i de comptabilitat Seus centrals i consultoria empresarial Serveis tècnics arquitectura i enginyeria Recerca i desenvolupament Publicitat i estudis de mercat Activitats professionals i tècniques ncaa Activitats veterinàries Activitats de lloguer Activitats relacionades amb l’ocupació Agències viatges i operadors turístics Activitats de seguretat i investigació Serveis a edificis i de jardineria Activitats administratives d'oficina Adm. pública, Defensa i SS obligatòria Educació Activitats sanitàries Serveis socials amb allotjament Serveis socials sense allotjament Activitats artístiques i d’espectacles Biblioteques i museus Jocs d’atzar i apostes Activitats esportives i d’entreteniment Activitats associatives Reparació ordinadors i efectes personals Altres activitats de serveis personals Llars que ocupen personal domèstic Llars que prod. béns i serveis ús propi Organismes extraterritorials No classificat Total

2n sem. 09 Emp. Assal. 210 1.538 421 3.149 930 4.101 207 862 0 0 4 128 41 265 8 143 5 132 445 2.650 16 88 8 76 1 18 18 21 54 589 8 11 11 5.321 12 80 58 141 199 352 244 1.009 25 108 91 392 10 78 29 78 31 52 15 61 73 631 10 596 27 115 4 178 79 2.210 33 794 11 1.552 176 2.561 190 7.556 26 620 18 595 21 117 5 51 18 64 55 666 75 675 39 238 265 1.529 18 31 0 0 0 0 0 0 4.244 42.222

1r sem. 10 Emp. Assal. 208 1.557 423 3.232 935 6.160 199 856 0 0 5 154 38 273 9 162 6 127 458 2.728 15 80 8 68 1 20 13 18 51 485 8 12 11 3.751 12 75 53 136 199 369 248 1.004 25 86 80 344 9 84 26 60 26 46 15 62 63 651 7 331 27 133 4 196 83 2.155 39 719 11 1.555 170 2.361 185 7.419 24 631 19 598 18 106 3 27 20 69 57 694 70 661 39 225 264 1.247 21 34 0 0 0 0 0 0 4.205 41.761

2n sem. 10 Emp. Assal. 205 1.541 410 3.154 949 4.027 200 884 0 0 3 120 37 260 12 219 6 118 439 2.720 14 68 8 74 1 19 14 18 54 479 5 7 11 6.799 12 167 54 124 201 357 244 904 25 172 76 334 12 98 27 62 27 82 15 69 62 372 7 191 27 135 4 218 79 2.245 36 316 10 1.566 177 2.507 180 7.614 26 634 18 580 19 106 3 37 20 64 59 664 75 677 37 227 267 1.688 18 21 0 0 0 0 0 0 4.185 42.738

Emp. -2,38 -2,61 2,04 -3,38 0,00 -25,00 -9,76 50,00 20,00 -1,35 -12,50 0,00 0,00 -22,22 0,00 -37,50 0,00 0,00 -6,90 1,01 0,00 0,00 -16,48 20,00 -6,90 -12,90 0,00 -15,07 -30,00 0,00 0,00 0,00 9,09 -9,09 0,57 -5,26 0,00 0,00 -9,52 -40,00 11,11 7,27 0,00 -5,13 0,75 0,00 0,00 0,00 0,00 -1,39

∆% 09-10 Assal. 0,20 0,16 -1,80 2,55 0,00 -6,25 -1,89 53,15 -10,61 2,64 -22,73 -2,63 5,56 -14,29 -18,68 -36,36 27,78 108,75 -12,06 1,42 -10,41 59,26 -14,80 25,64 -20,51 57,69 13,11 -41,05 -67,95 17,39 22,47 1,58 -60,20 0,90 -2,11 0,77 2,26 -2,52 -9,40 -27,45 0,00 -0,30 0,30 -4,62 10,40 -32,26 0,00 0,00 0,00 1,22

Font: Generalitat de Catalunya. Departament d'Empresa i Ocupació. Observatori del Treball

Quan a l’evolució dels centres de treball de la ciutat per branques d’activitat, el principal increment el trobem al comerç al detall excepte vehicles de motor (19 centres de treball menys, -2%); pel que fa als descensos, destaquen els registrats als serveis tècnics d’arquitectura i enginyeria (15 centres menys, -16,5%), les activitats de lloguer (11 centres menys, -15,1%), i en el comerç a l’engròs excepte vehicles de motor (11 centres menys, -2,6%). Si analitzem el pes de les activitats que es desenvolupen a la ciutat, trobem resultats diferents si la variable que utilitzem és el volum de treballadors/es assalariats o el de centres de treball. Així doncs, entre les principals branques d’activitat en relació amb les empreses, trobem en primer lloc el comerç al detall excepte vehicles de motor (22,7%), seguit pels serveis de menjar i begudes (10,5%) i el comerç a l’engròs excepte vehicles de motor (9,8%). Núm. 22-Segon semestre 2010

55


Informe de Conjuntura de Sabadell

Quant a la distribució segons el nombre d’assalariats/des, trobem com la principal activitat a la ciutat les activitats sanitàries (17,8%), seguides per les activitats de mediació financera (15,9%), i les activitats comercials (9,4% en el cas del comerç a l’engròs i el 7,4% en el comerç al detall). Distribució de les empreses per principals branques d'activitat. 2n sem. 2009-2n sem. 2010 25,0 2n sem. 2009

20,0

2n sem. 2010

15,0 10,0 5,0 0,0 Comerç detall, exc. vehicles motor

Serveis de Comerç Altres Activitats Venda i menjar i engròs, exc. activitats de jurídiques i reparació de begudes vehicles serveis de vehicles de motor personals comptabilitat motor

Distribució dels assalariats/des per principals branques d'activitat. 2n sem. 2009-2n sem. 2010 25,0 2n sem. 2009

20,0

2n sem. 2010

15,0 10,0 5,0 0,0 Activitats sanitàries

Mediació financera

Comerç detall, exc. vehicles motor

Comerç Serveis de engròs, exc. menjar i vehicles begudes motor

Educació

Com ja s’ha comentat anteriorment, les activitats comercials al detall i les altres activitats de serveis personals van registrar un increment interanual pel que fa al nombre d’empreses, així com les altres activitats de serveis personals, amb un increment del 0,8% (2 empreses més). Pel que fa a les persones assalariades, aquest increment s’ha registrat, de manera destacada, a les activitats de mediació financera.

56

Núm. 22-Segon semestre 2010


Informe de Conjuntura de Sabadell

Variació interanual del nombre d'empreses per principals branques d'activitat. 2n sem. 2009-2n sem. 2010 3,0 2,0 1,0 0,0 -1,0 -2,0 -3,0 Comerç detall, exc. vehicles motor

Serveis de menjar i begudes

Comerç Altres Activitats Venda i engròs, exc. activitats de jurídiques i reparació de vehicles serveis de vehicles de motor personals comptabilitat motor

Variació interanual dels assalariats/des per principals branques d'activitat. 2n sem. 2009-2n sem. 2010 30,0 25,0 20,0 15,0 10,0 5,0 0,0 Activitats sanitàries

Mediació financera

Comerç detall, exc. vehicles motor

Comerç engròs, exc. vehicles motor

Serveis de menjar i begudes

Educació

Si s’analitzen amb detall les activitats comercials, s’observa com les activitats de comerç al detall també han registrat canvis destacats pel que fa al nombre d’assalariats/des entre els anys 2009 i 2010. Així doncs, entre el quart trimestre de 2009 i el primer trimestre de 2010, es va registrar un increment molt destacat en el nombre de persones assalariades en aquesta branca (1.950 persones més), i entre el segon i el tercer trimestre de 2010 va baixar de nou, tornant al nivell que registrava a finals de 2009. En tancar l’any es comptabilitzaven 4.027 persones afiliades en aquesta activitat.

Núm. 22-Segon semestre 2010

57


Informe de Conjuntura de Sabadell

Evolució del nombre d'assalariats/des en el comerç. 2008-2010

Evolució del nombre d'empreses en el comerç. 2008-2010

6.500 6.000

1.000

5.500 5.000 4.500

800

4.000 3.500 3.000

600

2.500 2.000

300

900

700

500

Comerç al detall

4rt trim.

3r trim.

2n trim.

1r trim. 10

4rt trim.

3r trim.

2n trim.

3r trim.

4rt trim.

1r trim. 09

Comerç al detall

2n trim.

3r trim.

4rt trim.

2n trim.

4rt trim.

200 1r trim. 08

Comerç a l'engròs

1r trim. 10

3r trim.

2n trim.

1r trim. 09

4rt trim.

3r trim.

2n trim.

1r trim. 08

400

Comerç a l'engròs

Finalment, pel que fa a la branca de serveis de menjar i begudes, també molt destacada a la ciutat, respecte desembre de 2009 ha registrat un descens en el nombre d’empreses de l’1,4% (6 centres menys), mentre que el nombre de persones assalariades ha registrat un increment del 2,6% (70 persones més). Evolució del nombre d'assalariats/des dels serveis de menjar i begudes. 2008-2010

Evolució del nombre d'empreses dels serveis de menjar i begudes. 2008-2010

Núm. 22-Segon semestre 2010

4rt trim.

3r trim.

2n trim.

1r trim. 10

4rt trim.

3r trim.

2n trim.

1r trim. 09

4rt trim.

3r trim.

2n trim.

4rt trim.

3r trim.

2n trim.

1r trim. 10

4rt trim.

3r trim.

2n trim.

1r trim. 09

4rt trim.

3r trim.

2n trim.

1r trim. 08

58

1r trim. 08

470 465 460 455 450 445 440 435 430 425 420

2.750 2.730 2.710 2.690 2.670 2.650 2.630 2.610 2.590 2.570 2.550


Informe de Conjuntura de Sabadell

Treballadors/es autònoms El nombre de treballadors/es autònoms del sector serveis a la ciutat, en el quart trimestre de 2010 era de 9.444, un 0,7% més que un any abans (65 persones afiliades més). També s’ha registrat, respecte del primer semestre de l’any, un lleuger increment, del 0,2% (19 persones afiliades més). Estructura empresarial segons afiliació a la Seguretat Social Treballadors/es autònoms del sector serveis. Trimestres. 2008-2010 2008 Trimestre

2009

2010

1r trim.

2n trim.

3r trim.

4rt trim.

1r trim.

2n trim.

3r trim.

4rt trim.

1r trim.

2n trim.

3r trim.

4rt trim.

9.845

9.854

9.704

9.673

9.472

9.460

9.307

9.379

9.424

9.425

9.324

9.444

Nombre

Font: Generalitat de Catalunya. Departament d'Empresa i Ocupació. Observatori del Treball

Evolució dels treballadors/es autònoms dels serveis 2008-2010 9.900 9.800 9.700 9.600 9.500 9.400 9.300

4rt trim.

3r trim.

2n trim.

1r trim. 10

4rt trim.

3r trim.

2n trim.

1r trim. 09

4rt trim.

3r trim.

2n trim.

1r trim. 08

9.200

En termes d’evolució del nombre de treballadors/es autònoms segons les diverses branques d’activitat, l’increment més destacat, en xifres absolutes, el trobem a la branca del comerç al detall excepte vehicles de motor, on s’han comptabilitzat 129 persones afiliades més (6%). S’observen increments destacats, tot i que no tant intensos, en els serveis de tecnologies de la informació (15 persones més, 12,3%) i a les activitats professional i tècniques ncaa (15 més, 8,4%). Per contra, els descensos més significatius s’han produït a les activitats de transport terrestre i per canonades (49 persones afiliades menys, -4,3%) i a les activitats de reparació d’ordinadors i efectes personals (34 menys,- 9,9%). Pel que fa a les branques d’activitat del sector serveis que apleguen un major nombre de treballadors/es d’aquest règim, trobem les activitats de comerç al detall, excepte vehicles de motor (24,1%), les activitats de transport terrestre i per canonades (11,5%), i els serveis de menjar i begudes (10,8%).

Núm. 22-Segon semestre 2010

59


Informe de Conjuntura de Sabadell

Terciarització de l’economia Rubí és, un semestre més, el municipi major de 50.000 habitants amb un pes més gran de persones assalariades en el sector industrial, amb el 44,1% del total. A continuació trobem Vilanova i la Geltrú, que compta amb un 23,9%, i Granollers, amb el 23,4%. D’altra banda, els municipis amb un menor pes relatiu dels llocs de treball assalariat a la indústria són Castelldefels, Santa Coloma de Gramenet, Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat, amb percentatges inferiors al 10%. Així doncs, en termes generals s’observa, respecte de l’any 2009, una pèrdua de pes del sector industrial en els municipis analitzats en relació a la resta de sectors. Aquest fet ve donat, en bona part, a l’evolució negativa de la indústria en l’últim any.

% assalariats/des a la indústria en els municipis majors de 50.000 habitants de la província de Barcelona. Desembre 2010

10,40% Cerdanyola del Vallès

7,04%

11,56% Sant Cugat del Vallès

Castelldefels

12,13% Sabadell

7,81%

14,13% El Prat de Llobregat

Santa Coloma de Gramenet

14,81% Vilafranca del Penedès

8,94%

14,86% Viladecans

Barcelona

15,48% Badalona

9,94%

15,60% Mataró

10%

L'Hospitalet de Llobregat

17,29% Cornellà del Llobregat

18,66% Manresa

17,78%

18,69% Mollet del Vallès

Sant Boi de Llobregat

20,02%

20%

Terrassa

23,42%

30%

Granollers

40%

23,88%

50%

Vilanova i la Geltrú

60%

44,07%

70%

Rubí

0%

60

Núm. 22-Segon semestre 2010


Informe de Conjuntura de Sabadell

Indicadors de dinamisme empresarial Les activitats d’alt valor afegit són considerades estratègiques per al desenvolupament econòmic d’un territori, i han esdevingut un indicador clau, especialment en el context econòmic actual, per conèixer les seves potencialitats. En aquest apartat es fa una anàlisi de les activitats d’alt valor afegit a la ciutat, mitjançant les xifres de treballadors/es assalariats i de centres de treball, utilitzant com a principals variables el nivell tecnològic i la intensitat en coneixement de les diverses branques d’activitat incloses a la indústria i els serveis. Evolució dels sectors segons nivell tecnològic Per a l’elaboració d’aquesta anàlisi es farà servir la classificació utilitzada pel Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya per a l’elaboració de la nota informativa sobre ocupació en activitats d’alt valor afegit. Sectors segons nivell tecnològic i intensitat en coneixement Codi CCAE 2009 Descripció Activitats industrials de tecnologia alta 21 Fabricació de productes farmacèutics 261 Fab de components electrònics i circuits impresos acoblats 262 Fabricació d'ordinadors i equips perifèrics 263 Fabricació d'equips de telecomunicacions 264 Fabricació de productes electrònics de consum 265 Fab instrum i aparells de mesura, verificació, navegació i de rellotges 266 Fabricació d'equips de radiació, electromèdics i electroterapèutics 267 Fabricació d'instruments d'òptica i d'equips fotogràfics 303 Construcció aeronàutica i espacial Activitats industrials de tecnologia mitjana-alta 20 Indústries químiques 27 Fabricació de materials i equips elèctrics 28 Fabricació de maquinària i equips ncaa 29 Fabricació de vehicles de motor, remolcs i semiremolcs 268 Fabricació de suports magnètics i òptics 302 Fabricació de locomotores i material ferroviari 304 Fabricació de vehicles de combat 309 Fabricació d'altres materials de transport ncaa 33 Reparació i instal·lació de maquinària i equips Activitats industrials de tecnologia mitjana-baixa 19 Coqueries i refinació de petroli 22 Fabricació de productes de cautxú i matèries plàstiques 23 Fabricació d'altres productes minerals no metàl·lics 24 Metal·lúrgia; fabricació de prod bàsics de ferro, acer i ferroaliatges 25 Fabricació de productes metàl·lics, excepte maquinària i equips 301 Construcció naval

Núm. 22-Segon semestre 2010

61


Informe de Conjuntura de Sabadell

Codi CCAE 2009 Descripció Activitats industrials de tecnologia baixa 10 Indústries de productes alimentaris 11 Fabricació de begudes 12 Indústries del tabac 13 Indústries tèxtils 14 Confecció de peces de vestir 15 Indústria del cuir i del calçat 16 Indústria de la fusta i del suro, excepte mobles; cistelleria i esparteria 17 Indústria del paper 18 Arts gràfiques i reproducció de suports enregistrats 31 Fabricació de mobles 32 Indústries manufactureres diverses 38 Activ de recollida, tractament i eliminació de residus; i de valorització Serveis basats en el coneixement 53 Activitats postal i de correus 58 Edició 61 Telecomunicacions 62 Serveis de tecnologies de la informació 63 Serveis d'informació 64 Mediació financera, excepte assegurances i fons de pensions 65 Assegurances, reassegurances i fons de pensions, excepte la Seguretat Social obligatòria 66 Activitats auxiliars de la mediació financera i d'assegurances 69 Activitats jurídiques i de comptabilitat 70 Activ. de les seus centrals; activ. de consultoria de gestió empresarial 71 Serveis tècnics d'arquitectura i enginyeria; assajos i anàlisis tècnics 72 Recerca i desenvolupament 73 Publicitat i estudis de mercat 74 Altres activitats professionals, científiques i tècniques 75 Activitats veterinàries 77 Activitats de lloguer 78 Activitats relacionades amb l'ocupació 80 Activitats de seguretat i investigació 81 Serveis a edificis i activitats de jardineria 82 Activ administratives d'oficina i altres activ auxiliars a les empreses 85 Educació 86 Activitats sanitàries 87 Acitvitats de serveis socials amb allotjament 88 Activitats de serveis socials sense allotjament Serveis considerats de tecnologia alta o tecnologia punta 53 Activitats postal i de correus 61 Telecomunicacions 62 Serveis de tecnologies de la informació 63 Serveis d'informació 72 Recerca i desenvolupament Font: Generalitat de Catalunya. Departament d'Empresa i Ocupació. Observatori del Treball

Al tancar el segon semestre de 2010, el 48,8% de les persones assalariades de la ciutat treballaven en sectors estratègics.13 Aquest percentatge és superior al que s’observa per al conjunt del Vallès Occidental com per a la província de Barcelona. Respecte de l’any 2009, aquest percentatge s’ha incrementat en 0,8 punts percentuals. El nombre d’assalariats/es en aquests sectors ha augmentat en un 1,2%, i el seu pes respecte del conjunt s’ha incrementat en 0,8 punts percentuals. 13 Per a aquest càlcul s’inclouen les activitats industrials de tecnologia alta i mitjana-alta i els serveis basats en coneixement (que inclouen també els serveis considerats de tecnologia alta o tecnologia punta).

62

Núm. 22-Segon semestre 2010


Informe de Conjuntura de Sabadell

Pes dels assalariats/des i de les empreses en sectors estratègics respecte el total Sabadell, comarca i província. 2n semestre 2010 Sabadell

Afiliats

%

Empreses

%

25.485

48,77

1.316

23,64

Vallès Occidental

117.146

41,59

6.056

23,24

Província

795.518

42,27

43.794

24,32

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l'INSS

Pel que fa a les empreses, en el cas de Sabadell el 23,6% desenvolupen les seves activitats en sectors estratègics, percentatge lleugerament superior al registrat per a la comarca, però una mica per sota del de la província. Quant a l’evolució interanual, cal dir que el nombre d’empreses que trobem en aquests sectors ha baixat en un 4,4%, i el seu pes respecte del total de la província és 0,1 punts percentuals més baix que ara fa un any. Aquest pes de les activitats de sectors estratègics a la ciutat ve donat pel volum de treballadors/es assalariats que a la ciutat es dediquen al sector dels serveis, i més concretament, als serveis basats en coneixement, que ocupen el 56,8% dels assalariats/des del sector serveis i el 46,5% del total dels assalariats/des. Cal tenir en compte que les activitats sanitàries i les de mediació financera, en aquest sentit, són les principals, quant a llocs de treball assalariats, en l’àmbit dels serveis a la nostra ciutat. Pes de les activitats de serveis basades en coneixement respecte el conjunt dels serveis (% assalariats/des). Sabadell, comarca i província. 4t trim. 2010 Sabadell

56,81

43,19

V. Occidental

45,93

54,07

Prov. Barcelona

46,40

53,60

0,00

20,00

40,00

60,00

Serveis basats en coneixement

80,00

100,00

Resta de serveis

Finalment, pel que fa a les activitats industrials, són les de baix contingut tecnològic les que presenten un percentatge més destacat (5,4% dels assalariats/des i un 6,7% de les empreses). En relació amb la comarca i la província, la ciutat presenta un pes menor pel que fa a activitats industrials de tecnologia alta i mitjana alta.

Núm. 22-Segon semestre 2010

63


Informe de Conjuntura de Sabadell

Nombre d'afiliats/des per sectors segons el seu contingut tecnològic Sabadell, comarca i província. 2n semestre 2010 Sector industrial - Nivell tecnològic Baix Sabadell Vallès Occidental Província

Mig-baix

Sector serveis

Mig-alt

Alt

Basats en coneix.

%

Nombre

%

Nombre

%

Nombre

%

2.801

5,36

1.692

3,24

1.016

1,94

190

0,36

7.322

2,60

87.221 30,97

5.902

2,10

25.549 1,358

669.508 35,57

61.360

3,26

22.155

7,87

19.368

6,88

22.603

8,03

105.206

5,59

72.097

3,83

100.461

5,34

Nombre

Tecn. Punta

Nombre

%

Nombre

%

24.279 46,46

821

1,57

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l'INSS

Nombre d'empreses per sectors segons el seu contingut tecnològic Sabadell, comarca i província. 2n semestre 2010 Sector industrial - Nivell tecnològic Baix Sabadell

Mig-baix

Sector serveis

Mig-alt

Nombre

%

Nombre

%

Nombre

%

372

6,68

202

3,63

114

2,05

Alt Nombre

Basats en coneix.

%

Nombre

11 0,198

Vallès Occidental

1.742

6,68

1.633

6,27

1.023

3,92

116 0,445

Província

9.050

5,03

6.182

3,43

3.998

2,22

548

0,30

Tecn. Punta

%

Nombre

%

1.191 21,40

97

1,74

4.917 18,87

401

1,54

39.248 21,79

3.326

1,85

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l'INSS

Distribució dels assalariats/des de la indústria i els serveis segons nivell tecnològic. 2n semestre 2010

Distribució de les em preses de la indústria i els serveis segons nivell tecnològic. 2n semestre 2010

Província

Província

Vallès Occidental

Vallès Occidental

Sabadell

Sabadell

0% Baix

64

20%

Mig-baix

40%

Mig alt

Alt

60%

80%

Basats en coneix.

100% Resta

0% Baix

20%

Mig-baix

Núm. 22-Segon semestre 2010

40%

Mig-alt

Alt

60%

80%

Basats en coneix.

100% Resta




Mercat de Treball

Contractació Atur registrat Formació professional reglada i formació universitària Ajuntament de Sabadell. Observatori de l’Economia Local Ajuntament de Sabadell. Servei d’Educació


Informe de Conjuntura de Sabadell

Contractació14 Introducció Segons dades del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, l’any 2010 s’han formalitzat un total de 2.174.425 contractes a Catalunya, un 4,7% més que l’any 2009 (97.345 contractes més). Des de l’any 2006 no es registrava un increment interanual de la contractació. Aquest augment s’explica per l’increment del nombre de contractes temporals en aquest període (6,7%; 120.263 contractes més). En canvi, la contractació indefinida decreix un 8,1% (22.918 contractes menys). La taxa de temporalitat contractual se situa en el 88,1%. La contractació a Catalunya representa el 15,1% del total dels contractes laborals de l’Estat espanyol. Per sexes, la contractació masculina creix més (6,1%; 64.100 contractes més) que no pas la femenina (3,2%; 33.245 més) respecte de l’any 2009. El 51,2% dels contractes nous registrats han estat formalitzats per homes. Tots els grups d’edat registren un increment del nombre de contractes en el període observat, si bé amb intensitats diferents. Els que més ho fan són les persones majors de 44 anys (6,1%; 19.014 contractes més), seguides pel grup d’edat comprès entre els 25 i els 44 anys (5,7%; 70.518 contractes més). Les persones més joves, en canvi, registren un increment de la contractació laboral més moderat (1,5%; 7.813 contractes més). Les modalitats contractuals amb un pes relatiu majoritari són de caràcter temporal. Aquests són: Contractes eventuals per circumstàncies de la producció, amb un 38% del total, i d’obra o servei, amb un 32,7% del total. En termes d’evolució interanual, ambdues modalitats registren un increment respecte de l’any 2009 (8,2% i 5,6% respectivament). En canvi, altres modalitats contractuals, menys significatives en valor absolut, registren variacions negatives en el mateix període, com ara les de formació, relleu o jubilació parcial (un 47,8%, 32,1% i 20,3%, respectivament). Finalment, pel que fa a la contractació per gran sectors d’activitat, el sector serveis és el que més n’agrupa, amb el 83,3% del total. En termes d’evolució interanual, el nombre de contractes en l’esmentat sector creix un 6,7%, seguit per la indústria, amb un 6,1%. En canvi, la construcció registra una nova davallada, un 13,1% respecte de l’any 2009.

14

Quan es parla de contractació es parla de contractes i no d'individus, és a dir, que un individu pot signar més d'un contracte i, per tant, el nombre real de persones contractades és menor que el de contractes signats.

Núm. 22-Segon semestre 2010

67


Informe de Conjuntura de Sabadell

La contractació a Sabadell Durant el segon semestre de 2010 s’han formalitzat un total de 22.186 contractes laborals nous a Sabadell, un 11,4% més que els registrats en el primer semestre de 2010 i un 6,9% més respecte del segon semestre de 2009. L’acumulat per l’any 2010 és de 42.104 contractes, un 12,3% més que l’any 2009. Per sexes, el 54,7% dels contractes van ser formalitzats per dones, percentatge pràcticament igual al registrat l’any 2009. En termes d’evolució interanual, tant la contractació femenina com la masculina ha augmentat (7,2% i 6,4%, respectivament). Evolució de la contractació Gener 2008 - Desembre 2010 Mes Gener

Homes Dones 2.645

2.777

Total 5.422

2008 ∆ Mes Homes Dones 26,71

1.258

1.488

Total

2009 ∆ Mes Homes Dones

2.746

-5,67

1.431

1.737

2010 Total ∆ Mes 3.168 -12,22

Febrer

1.983

2.156

4.139

-23,66

1.217

1.331

2.548

-7,21

1.330

1.542

2.872

-9,34

Març

1.823

1.848

3.671

-11,31

1.382

1.439

2.821

10,71

1.613

1.895

3.508

22,14

Abril

1.960

1.974

3.934

7,16

1.281

1.333

2.614

-7,34

1.392

1.664

3.056 -12,88

Maig

1.780

1.617

3.397

-13,65

1.455

1.231

2.686

2,75

1.616

1.840

3.456

13,09

Juny

1.995

1.835

3.830

12,75

1.671

1.643

3.314

23,38

1.798

2.060

3.858

11,63 28,67

Juliol

2.405

2.335

4.740

23,76

2.039

2.099

4.138

24,86

2.412

2.552

4.964

Agost

1.073

1.111

2.184

-53,92

999

1.100

2.099

-49,28

1.205

1.302

2.507 -49,50

Setembre

2.018

2.283

4.301

96,93

1.723

2.041

3.764

79,32

1.935

2.294

4.229

Octubre

1.962

2.327

4.289

-0,28

1.534

2.038

3.572

-5,10

1.673

2.052

3.725 -11,92

68,69

Novembre

1.477

1.517

2.994

-30,19

1.579

2.002

3.581

0,25

1.485

2.017

3.502

-5,99

Desembre

1.345

1.566

2.911

-2,77

1.572

2.037

3.609

0,78

1.339

1.920

3.259

-6,94

Total

22.466 23.346 45.812 -33,57* 17.710 19.782 37.492

-18,16* 19.229 22.875 42.104 12,30*

Font: Generalitat de Catalunya. Departament d'Empresa i Ocupació. Observatori del Treball.

Per grups d’edat, no s’observen canvis significatius respectes de períodes anteriors. Així, el 29,5% dels contractes van ser formalitzats per joves d’entre 16 i 24 anys, percentatge semblant a l’observat en el mateix període de 2009. El grup d’edat comprès entre els 25 i 44 anys continua sent el que més en concentra, amb el 54,9% del total. Finalment, les persones majors de 44 anys en van formalitzar 3.463 en la segona meitat de 2010, un 13,4% més respecte del mateix període de l’any anterior. Aquest és el grup d’edat on més augmenta la contractació laboral.

Contractació per edats Segon semestre 2009 - Primer i segon semestre 2010 2n sem. 2009 Edat

1r sem. 2010

∆%

2n sem. 2010

Nombre

%

Nombre

%

Nombre

%

1r10-2n10

16-19

1.320

6,36

928

4,66

1.276

5,75

37,50

-3,33

20-24

4.761

22,93

4.483

22,51

5.273

23,77

17,62

10,75

25-29

4.008

19,30

4.129

20,73

4.274

19,26

3,51

6,64

30-44

7.620

36,70

7.557

37,94

7.900

35,61

4,54

3,67

45 i més

3.054

14,71

2.821

14,16

3.463

15,61

22,76

13,39

20.763

100

19.918

100

22.186

100

11,39

6,85

Total

Font: Generalitat de Catalunya. Departament d'Empresa i Ocupació. Observatori del Treball.

68

Núm. 22-Segon semestre 2010

2n09-2n10


Informe de Conjuntura de Sabadell

%

Contractació per edats 2n semestre 2009-2n semestre 2010

Variació % sem estral i anual de la contractació per edats 9.000 8.000 7.000 6.000 5.000 4.000 3.000 2.000 1.000 0

50 1r10-2n10 2n09-2n10

40 30 20 10 0 -10 16-19

20-24

25-29

2n sem. 2009 2n sem. 2010

16-19

30-44 45 i més

20-24

25-29

30-44 45 i més

Edat

Edat

El següent gràfic ajudarà a entendre millor la incidència de la contractació segons sexe i edat. En aquest hi apareixen dues piràmides; l’una representa la distribució relativa de la contractació per sexe i edat sobreposada a una altra, que representa la distribució relativa de la població activa també per sexe i edat. Estructura de contractació i de la població activa per edat i sexe. Desembre 2010

Edat >59 55-59 50-54 45-49 40-44 35-39 30-34 25-29 20-24 <20 30

25

20

15

10

5

0

5

10

15

Actius homes

Actius dones

Contractes Homes

Contractes Dones

20

25

30 %

S’observa com la distribució relativa de la contractació se situa per sobre del pes relatiu de la població activa en els trams de població d’entre els 16 i els 29 anys en el cas de les dones i d’entre els 16 i els 34 anys en el cas dels homes. A partir dels 30 anys en les dones i 35 en els homes, el percentatge de contractes tendeix a ser inferior al pes d’aquell grup d’edat té entre el total de la població activa. Aquest és un factor estructural del mercat de treball espanyol, català i també sabadellenc i que no fa més que reafirmar els problemes de temporalitat contractual dels col·lectius que integren les edats més joves: els i les joves d’entre 16 i 29 anys representen el 22% de la població activa i, en canvi, signen el 48,8% del total de contractes. Núm. 22-Segon semestre 2010

69


Informe de Conjuntura de Sabadell

La distribució de la contractació per grans sectors d’activitat no registra canvis significatius respecte de semestres anteriors. Així doncs, els contractes en el sector serveis són els majoritaris, amb el 86,7% del total. Els contractes restants es reparteixen entre la construcció (7,1%) i la indústria (6%). En termes d’evolució interanual, el sector serveis és l’únic que registra un increment (10%; 1.745 contractes més). La indústria es manté amb uns registres de contractació semblants, mentre que la construcció cau novament (-17,6%; 338 contractes menys). Contractació per grans sectors d'activitat 2n semestre 2009 - 2n semestre 2010 2n sem 2009 Sector

Contractació per grans sectors d'activitat. 2n sem 10 ∆%

2n sem 2010

Nre.

%

Nre.

%

Sem

5

0,02

29

0,13

480,00

Agricultura Indústria

1.340

6,45

1.332

6,00

-0,60

Construcció

1.921

9,25

1.583

7,14

-17,60

Serveis

17.497

84,27

19.242

86,73

9,97

Total

20.763

100

22.186

100

6,85

Indústria 6%

Font: Generalitat de Catalunya. Departament d'Empresa i Ocupació.

Construcció 7,1%

Serveis 86,7%

Observatori del Treball.

Pel que fa a la durada del contracte, s’observa una pèrdua de pes de la contractació indefinida en els darrers semestres, fins a situar-se en el 10,6% del total de contractes. En termes d’evolució interanual, el nombre de contractes indefinits ha caigut un 14,9% interanual. En canvi, la contractació temporal creix, i en un any ha augmentat un 10,2%. Aquest increment s’explica per l’augment del nombre de contractes inferiors a un mes, un 23,5% en un any. Contractació per durada Segon semestre 2009 - Primer i segon semestre 2010 2n sem. 2009 Mesos

1r sem. 2010

∆%

2n sem. 2010

Nombre

%

Nombre

%

Nombre

%

1r10-2n10

2n09-2n10

Menys d'1

6.124

29,49

5.999

30,12

7.561

34,08

26,04

23,47

1-3

2.843

13,69

2.247

11,28

2.829

12,75

25,90

-0,49

4-6

1.653

7,96

2.062

10,35

1.806

8,14

-12,42

9,26

7-12

649

3,13

580

2,91

660

2,97

13,79

1,69

13-18

12

0,06

14

0,07

11

0,05

-21,43

-8,33

19-24

4

0,02

10

0,05

7

0,03

-30,00

75,00

171

0,82

104

0,52

145

0,65

39,42

-15,20

Indeterminada

6.554

31,57

6.319

31,73

6.823

30,75

7,98

4,10

Indefinida

2.753

13,26

2.583

12,97

2.344

10,57

-9,25

-14,86

20.763

100

19.918

100

22.186

100

11,39

6,85

Més de 24

Total

Font: Generalitat de Catalunya. Departament d'Empresa i Ocupació. Observatori del Treball.

70

Núm. 22-Segon semestre 2010


Informe de Conjuntura de Sabadell

Contractació per durada 2n semestre 2009-2n semestre 2010

Variació sem estral i anual de la contractació per durada

%

12.500

20

1r10-2n10 2n09-2n10

15 10

2n sem. 2009 2n sem. 2010

10.000

5

7.500

0

5.000

-5

2.500

-10 -15

Durada indefinida

Durada indetermin.

Més de 6 mesos

Fins a 6 mesos

Durada indefinida

Durada indetermin.

Més de 6 mesos

Fins a 6 mesos

0

Per tipus de contracte, d’entre els més significatius destaca l’increment dels contractes eventuals per circumstàncies de la producció, amb un augment del 18,9% (1.228 contractes més) i dels contractes per obra o servei, amb un 15,8% (796 contractes més). De la resta de tipologies, destaca el descens de la contractació en els de foment de la contractació indefinida (-63,5%; 343 contractes menys) i els ordinaris de temps indefinit (-5,8%; 71 contractes menys). Si en l’anàlisi hi tenim en compte l’edat, són les persones majors de 44 anys les que incrementen més la temporalitat, un 18,7% més respecte del segon semestre de l’any 2009. En canvi, són els i les joves els que registren un descens més intens de la contractació indefinida (-22,2%; 132 contractes indefinits menys). Contractació per tipologia i edat Segon semestre 2009-Segon semestre 2010 2n semestre 2009 Tipus de contracte

16-24

25-44

45 i +

Total

2n semestre 2010

%

16-24

25-44

45 i +

Total

%

∆% Anual

Ordinari temps indefinit

214

810

208

1.232

5,93

211

730

220

1.161

5,23

-5,76

Foment de la contractació indefinida

141

236

163

540

2,60

26

85

86

197

0,89

-63,52 -7,69

1

5

7

13

0,06

2

5

5

12

0,05

Convertits en indefinits

238

594

136

968

4,66

223

613

138

974

4,39

0,62

Total indefinits

594

1.645

514

2.753

13,26

462

1.433

449

2.344

10,57

-14,86

27

17

0

44

0,21

32

20

0

52

0,23

18,18

6

11

9

26

0,13

3

19

14

36

0,16

38,46

Obra o servei

1.425

2.910

716

5.051

24,33

1.588

3.224

1.035

5.847

26,35

15,76

Eventuals circumstàncies producció

1.996

3.632

879

6.507

31,34

2.408

4.334

993

7.735

34,86

18,87

Interinitat

1.990

3.341

831

6.162

29,68

1.990

3.070

909

5.969

26,90

-3,13

1

3

1

5

0,02

0

2

0

2

0,01

-60,0

Indefinit minusvàlids

Pràctiques Temporals bonificats minusvàlids

Substitució jubilació 64 anys Relleu

7

54

11

72

0,35

12

33

8

53

0,24

-26,39

33

4

1

38

0,18

34

2

0

36

0,16

-5,26

Inserció

0

0

0

0

0,00

0

3

0

3

0,01

-

Jubilación parcial

0

0

87

87

0,42

0

0

50

50

0,23

-42,53

Formació

2

11

5

18

0,09

20

34

5

59

0,27

227,78

Total temporals

5.487

9.983

2.540

18.010

86,74

6.087

10.741

3.014

19.842

89,43

10,17

Total

6.081

11.628

3.054

20.763

100

6.549

12.174

3.463

22.186

100

6,85

Altres

Font: Generalitat de Catalunya. Departament d'Empresa i Ocupació. Observatori del Treball.

Núm. 22-Segon semestre 2010

71


Informe de Conjuntura de Sabadell

Contractació per tipus 2n semestre 2010

Variació anual de les principals modalitats de contractació. Segon sem. 2009-Segon sem. 2010

% 40

Indefinits 10,57%

25

227,8 227,8

10 -5 -20 -35 -50

Altres

Relleu

Formació

Interinitat

Eventuals circumstàncies producció

Obra o servei

Pràctiques

Convertits en indefinits

Temporals 89,43%

Foment de la contractació indefinida

Ordinari temps indefinit

-65

Per a l’any 2010, la rotació laboral (ràtio del nombre de contractes entre el nombre d’assalariats) s’ha situat en un 0,8, una dècima per sobre de la registrada al finalitzar l’any 2009, a causa de l’increment del nombre de contractes. Aquesta ràtio és molt similar a la registrada pel conjunt de la comarca. La ràtio de persones assalariades per aturats/des ha estat d’un 2,8 l’any 2010, 0,1 punts per sota de la registrada l’any 2009. La comarca ha registrat una ràtio d’un punt per sobre. Per últim, la ràtio de contractes per persona aturada a Sabadell és de 2,3 a finals de 2009, que representa una millora de 0,2 punts respecte de la de 2009. Tot i que està 0,7 punts per sota de la registrada per la mitjana comarcal.

El mercat laboral a Sabadell i el Vallès Occidental Evolució. 2001 - 2010 Àmbit

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

Assalariats/des

53.726

53.051

53.523

53.989

56.113

59.362

58.895

53.496

52.500

52.260

Contractacions

67.024

63.698

63.139

65.655

65.138

68.679

68.959

45.812

37.492

42.104

6.581

7.271

7.395

7.262

8.914

8.602

8.854

14.047

18.070

18.449

Sabadell

Aturats/des Vallès Occidental Assalariats/des

283.718 286.161 299.896 308.583 318.944 323.671 326.739 307.547 285.210 281.651

Contractacions

252.979 267.919 237.888 302.416 302.614 331.481 327.395 257.199 197.198 221.649

Aturats/des

24.760

27.524

28.153

27.896

35.403

34.668

35.394

56.702

74.020

75.026

Ràtios del Mercat Laboral a Sabadell Cont./Assal.

1,25

1,20

1,18

1,22

1,16

1,16

1,17

0,86

0,71

0,81

Cont./Atur.

10,18

8,76

8,54

9,04

7,31

7,98

7,79

3,26

2,07

2,28

Assal./Atur.

8,16

7,30

7,24

7,43

6,29

6,90

6,65

3,81

2,91

2,83

Ràtios del Mercat Laboral al Vallès Occidental Cont./Assal.

0,89

0,94

0,79

0,98

0,95

1,02

1,00

0,84

0,69

0,79

Cont./Atur.

10,22

9,73

8,45

10,84

8,55

9,56

9,25

4,54

2,66

2,95

Assal./Atur.

11,46

10,40

10,65

11,06

9,01

9,34

9,23

5,42

3,85

3,75

Font: Elaboració pròpia.

72

Núm. 22-Segon semestre 2010


Informe de Conjuntura de Sabadell

Contractació gestionada a través d’Empreses de Treball Temporal (ETT) El nombre de contractes comptabilitzats per mitjà d’ETT ha estat de 5.015 en el segon semestre de 2010, un 37,4% més que els registrats en el mateix període de 2009. La contractació per ETT representa el 22,6% del total, xifra 5 punts percentuals per sobre de la del segon semestre de 2009.

2n sem 10

1r sem 10

2n sem 09

1r sem 09

2n sem 08

1r sem 08

2n sem 07

1r sem 07

2n sem 06

1r sem 06

2n sem 05

2n sem 04

1r sem 04

1r sem 05

Pes de la contractació a través d'ETT's respecte del total de contractes. 1r sem 04 - 2n sem 10

% 40,0 35,0 30,0 25,0 20,0 15,0 10,0 5,0 0,0

L’augment de la contractació per ETT s’ha produït en tots els grans grups d’edat i és el més significatiu, en termes relatius, el registrat en el grup d’edat de les persones més grans de 44 anys (84,4%). Contractació formalitzada per Empreses de Treball Temporal (ETT) Edat. Segon sem. 2009-Segon sem. 2010 2n sem. 2009 2n sem. 2010 Edat Nombre % Nombre % ∆% 09-10 16-19 115 3,15 170 3,39 47,83 20-24 1.117 30,59 1.494 29,79 33,75 25-29 1.002 27,44 1.244 24,81 24,15 30-44 1.142 31,28 1.600 31,90 40,11 45 i més 275 7,53 507 10,11 84,36 Total 3.651 100 5.015 100 37,36 Font: Generalitat de Catalunya. Departament d'Empresa i Ocupació.

Contractació formalitzada per Empreses de Treball Temporal 2n sem. 09 - 2n sem. 10 1.800 1.500 1.200 900 600 300 0 16-19

Observatori del Treball.

20-24

25-29

2n sem. 2009

30-44

45 i més

2n sem. 2010

Pel que fa a la durada dels contractes, els de durada indeterminada continuen sent els majoritaris, amb el 44,3% del total. En un any, el nombre de contractes d’aquesta modalitat ha augmentat un 12,9% (254 contractes més). Tot i això, aquesta modalitat perd pes relatiu, a causa d’un menor increment del nombre de contractes respecte d’altres modalitats. També és destacable el pes relatiu dels de durada igual o inferior a un dia, que representen el 28% del total. Aquesta modalitat creix un 61,1% respecte del segon semestre de 2009.

Núm. 22-Segon semestre 2010

73


Informe de Conjuntura de Sabadell

∆%

60

Durada

Nombre

%

Nombre

%

09-10

50

<=1 dia

873

23,91

1.406

28,04

61,05

40

>1 a <=3 dies

261

7,15

430

8,57

64,75

>3 a <=5 dies

109

2,99

391

7,80

258,72

>5 a <=10 dies

108

2,96

141

2,81

30,56

20 10

>3

a

a >1

Font: Generalitat de Catalunya. Departament d'Empresa i Ocupació.

2n sem. 2009

Observatori del Treball.

di es er m in ad a

37,36

0

100

In de t

5.015

di es

100

>3

-

3.651

Total

di es

12,91

0,20

30

44,29

10

<=

2.221

0,00

15

53,88

0

Altres*

a

1.967

Indeterminada

0

>1 5

-9,66

di es

2,61

<=

131

a

3,97

>1 0

145

di es

>30 dies

5

16,55

<= 10

151,02

3,23

a

2,45

162

di es

123

3,81

<=

1,34

139

di a

49

>15 a <=30 dies

<= 1

>10 a <=15 dies

30

3

2n sem. 2010

<=

2n sem. 2009

Contractació formalitzada per Empreses de Treball Temporal 2n sem. 09 - 2n sem. 10

%

>5

Contractació formalitzada per Empreses de Treball Temporal (ETT) Durada. Segon sem. 2009-Segon sem. 2010

2n sem. 2010

* Altres contractes no inclosos com a contractes temporals.

Contractació de persones estrangeres En el segon semestre de 2010 les persones estrangeres van formalitzar un total de 3.329 contractes laborals, un 9,6% menys que els signats en el mateix període de 2009. La contractació estrangera representa el 15% del conjunt de la contractació, 2,7 punts percentuals menys que la del segon semestre de 2009, seguint la tendència dels últims dos anys. Pes dels contractes a persones estrangeres respecte del total de contractes. 1r sem 04 - 2n sem 10

% 30,0 25,0 20,0 15,0 10,0 5,0

2n sem 10

1r sem 10

2n sem 09

1r sem 09

2n sem 08

1r sem 08

2n sem 07

1r sem 07

2n sem 06

1r sem 06

2n sem 05

1r sem 05

2n sem 04

1r sem 04

0,0

Per sexes, el 41,8% dels contractes formalitzats per persones estrangeres els signen dones, i el 58,2% ho fan els homes. La contractació ha registrat un descens interanual més intens entre els homes (-14,1%) que entre les dones (-2,6%). Per grups d’edat, les persones majors de 44 anys i les menors de 25 anys tenen una evolució positiva respecte de l’any 2009 (7,3% i 1,7% d’increment, respectivament), mentre que el grup d’entre 25 i 44 anys ha registrat una davallada del 14,3%.

74

Núm. 22-Segon semestre 2010


Informe de Conjuntura de Sabadell

Contractació de persones estrangeres per edat i sexe Segon sem. 2009-Segon sem. 2010 Edat <20 20-24 25-29 30-34 35-39 40-44 45-49 50-54 55-59 >59 Total

Homes 2010 49 208 343 501 321 244 159 67 37 8 1.937

2009 28 237 480 537 411 321 155 66 11 9 2.255

2009 29 179 274 326 265 147 127 61 19 2 1.429

Dones 2010 50 174 235 312 235 174 107 80 17 8 1.392

Total 2010 99 382 578 813 556 418 266 147 54 16 3.329

2009 57 416 754 863 676 468 282 127 30 11 3.684

∆% 2009-2010 Dones Total 72,41 73,68 -2,79 -8,17 -14,23 -23,34 -4,29 -5,79 -11,32 -17,75 18,37 -10,68 -15,75 -5,67 31,15 15,75 -10,53 80,00 300,00 45,45 -2,59 -9,64

Homes 75,00 -12,24 -28,54 -6,70 -21,90 -23,99 2,58 1,52 236,36 -11,11 -14,10

Font: Generalitat de Catalunya. Departament d'Empresa i Ocupació. Observatori del Treball.

55-59

50-54

45-49

40-44

35-39

30-34

Edat

25-29

% 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 -10 -20 -30

20-24

Variació relativa del nombre total de contractes a estrangers/es 2n sem. 2009-2n sem. 2010

<20

55-59

50-54

45-49

40-44

35-39

30-34

25-29

Edat

20-24

<20

Variació relativa del nombre de contractes a estrangers/es per sexe % 2n sem. 2009-2n sem. 2010 80 70 236,4% 60 Homes Dones 50 40 30 20 10 0 -10 -20 -30

Pel que fa a la contractació de persones estrangeres segons nivell d’instrucció, la categoria que més n’agrupa és la d’Educació General, amb el 65,2% el total. En termes d’evolució interanual, però, aquest nivell d’instrucció registra una davallada del 4,7% (106 contractes menys). També és significativa la davallada dels sense estudis (–33%; 152 contractes menys) i dels primaris incomplerts (-20,6%; 119 contractes menys). En canvi, creix lleugerament el nombre de contractes a persones estrangeres amb estudis universitaris de segon i tercer cicle (43,6%; 34 contractes més).

%

09-10

Sense estudis

461

12,51

309

9,28

-32,97

Primaris incomplerts

578

15,69

459

13,79

-20,59

0

0,00

0

0,00

0,00

Primaris complerts Programes FP Educació General Tècnics prof. Superiors Univ. Primer cicle Univ. Segon i tercer cicle Altres estudis postsec. Total

132

3,58

135

4,06

2,27

2.275

61,75

2.169

65,15

-4,66

39

1,06

37

1,11

-5,13

121

3,28

108

3,24

-10,74

78

2,12

112

3,36

43,59

0

0,00

0

0,00

0,00

3.684

100

3.329

100

-9,64

Font: Generalitat de Catalunya. Departament d'Empresa i Ocupació.

%

60

2n sem 2009 2n sem 2010

45 30 15 0 Educació General Tècnics prof. Superiors Univ. Primer cicle Univ. Segon i tercer cicle

Nre.

Programes FP

∆%

%

Primaris complerts

2n sem 2010

Nre.

Primaris incomplerts

2n sem 2009 Nivell d'estudis

Distribució de la contractació d'estrangers/es per instrucció 2n sem 2009-2n sem 2010

Sense estudis

Contractació estrangers/es per instrucció Segon semestre 2009-Segon semestre 2010

Observatori delTreball.

Núm. 22-Segon semestre 2010

75


Informe de Conjuntura de Sabadell

Per tipus d’ocupació, el col·lectiu majoritari són els treballadors/es estrangers no qualificats, que agrupen el 45,4% del total de contractes signats. Aquest grup professional registra un descens de la contractació del 9,1% respecte del segon semestre de 2009. L’altre col·lectiu rellevant en termes de contractació són els treballadors/es del sector serveis, que concentren el 25,4% del total de contractes. En un any, aquest grup professional registra un descens del 13,4% en el nombre de contractes.

0

0,00

-

0,14

2

0,06

-60,00

Tècnics i prof.científics

150

4,07

172

5,17

14,67

Tèc. prof. de suport

137

3,72

165

4,96

20,44

Emp. administratius

99

2,69

156

4,69

57,58

975

26,47

844

25,35

-13,44

Treb. de serveis Treb. agricultura i pesca

15

0,41

10

0,30

-33,33

Treb. qualificats

486

13,19

323

9,70

-33,54

Operadors màquines

151

4,10

145

4,36

-3,97

Treb. no qualificats

1.664

45,17

1.512

45,42

-9,13

Total

3.684

100

3.329

100

-9,64

2n sem. 2010

Font: Generalitat de Catalunya. Departament d'Empresa i Ocupació. Observatori del Treball.

76

Núm. 22-Segon semestre 2010

Treb. no qualificats

0,05

5

Operadors màquines

2

Directius

2n sem. 2009

Treb. qualificats

Forces armades

50 45 40 35 30 25 20 15 10 5 0

Treb. agricultura i

∆% 09-10

Treb. de serveis

%

Emp. administratius

2n sem. 2010 Nre.

Tèc. prof. de suport

%

Tècnics i prof.científics

Nre.

Directius

2n sem. 2009 Grups professionals

Contractació estrangers/es per grup professional. 2n sem 09-2n sem 10

%

Forces armades

Contractació estrangers/es per grup professional Segon semestre 2009-Segon semestre 2010


Informe de Conjuntura de Sabadell

El perfil15 de la persona contractada En aquest apartat es presenta, de manera sintètica, el perfil del contractat/da de Sabadell. Durant el període estudiat l’únic canvi significatiu és la durada del contracte. Per tant, el perfil de la persona contractada correspon a una dona d’entre 30 i 44 anys, amb un nivell d’educació que no supera l’Educació General, que signa un contracte eventual per circumstàncies de la producció per menys d’un mes en el sector serveis. Perfil de la persona contractada 2n semestre 2009 - 2n semestre 2010 2n semestre 2009

2n semestre 2010

Sexe

Dona (54,5%)

Dona (54,7%)

Edat

>=30 a <45 (36,7%)

>=30 a <45 (35,6%)

Nivell d'instrucció Sector d'activitat Durada de contracte Tipus de contracte

>=20 a <25 (22,9%)

>=20 a <25 (23,8%)

Educació General (59,6%)

Educació General (59,2%)

Serveis (84,3%)

Serveis (86,7%)

Indeterminada (31,6%)

Indeterminada (30,7%)

Menys d'un mes (29,5%)

Menys d'un mes (34,1%)

Eventual circumstàncies

Eventual circumstàncies

producció (31,3%)

producció (34,9%)

Interinitat (29,7%)

Interinitat (26,9%)

Obra o servei (24,3%)

Obra o servei (26,4%)

Ordinari temps indefinit (5,9%)

Ordinari temps indefinit (5,2%)

Font: Elaboració propia a partir de les dades del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.

15

S’ha de prendre aquest perfil com una mera aproximació al perfil del contractat basat en la freqüència majoritària en cadascuna de les variables de les quals es disposa d’informació: sexe, edat, instrucció, activitat i durada del contracte.

Núm. 22-Segon semestre 2010

77


Informe de Conjuntura de Sabadell

Atur registrat16 Introducció Segons dades del Departament d’Empresa i Ocupació, l’any 2010 es va tancar amb 562.673 persones aturades a Catalunya, un 0,2% més que al mateix mes de l’any anterior (912 persones aturades més). Aquest augment és molt inferior al que es va registrar a desembre de 2009, quan es va produir una variació interanual del 32,7%. Encara que la xifra d’aturats/des es més alta, el creixement no és tan intens com els últims 2 anys. Per sexes, el 52,7% de les persones aturades són homes, 1,3 punts percentuals menys que l’any 2009. En termes d’evolució interanual, s’observen dinàmiques diferents segons sexe: L’atur masculí decreix en el període observat (2,2%), mentre que el femení creix (3%). El grup d’edat comprés entre els 25 i 44 anys és el que més persones aturades concentra, amb el 53,6% del total a desembre de 2010. Les persones de menys de 25 anys representen el 8,2% del total i les majors de 44 anys, el 38,2% del total. En termes d’evolució interanual, el grup d’edat de menys de 25 anys és el que registra una davallada de la xifra d’atur més intensa (-14,8%; 8.077 persones aturades menys). En canvi, els i les majors de 44 anys registren un augment del 7,7% (15.353 aturats més) en el mateix període. Per grans sectors d’activitat, és el sector serveis el que més persones aturades concentra, amb el 58,9% del total. La resta, el 17,2% provenen de la construcció, el 17% de la indústria i un 5,2% són aturats/des sense ocupació anterior. Per demarcacions, Lleida encapçala l’augment de l’atur amb un 7,4% més que l’any 2009, seguida per Tarragona amb un 2,7%. En canvi, Barcelona i Girona registren un descens del 0,8% i 1% respectivament.

16

L’atur registrat a les Oficines del Servei d’Ocupació de Catalunya és l’única font disponible a escala local. Tanmateix, cal fer notar que utilitza criteris molt més restrictius per definir què és un aturat en comparació amb els criteris de l’Organització Internacional del Treball. A més, es tracta d’un registre administratiu en el qual hi ha col·lectius subrepresentats perquè no hi troben al·licients per registrar-se, com poden ser els que no tenen dret a cap tipus de prestació.

78

Núm. 22-Segon semestre 2010


Informe de Conjuntura de Sabadell

L’atur registrat a Sabadell L’any 2010 va finalitzar amb menys persones aturades a Sabadell que l’any 2009. En total, 17.699 persones aturades, un 2,1% menys que les registrades a desembre de 2009 (371 aturats/des menys). És la primera taxa de variació interanual negativa del nombre d’aturats/des dels últims tres anys. Atur registrat Gener 2005 - Desembre 2010

Aturats

Octubre

Juliol

Abril

Gener 10

Octubre

Juliol

Abril

Gener 09

Octubre

Juliol

Abril

Gener 08

Octubre

Juliol

Abril

Gener 07

Octubre

Juliol

Abril

Gener 06

Octubre

Juliol

Abril

Gener 05

20.000 19.000 18.000 17.000 16.000 15.000 14.000 13.000 12.000 11.000 10.000 9.000 8.000

Atur registrat Gener 2005 - Desembre 2010 Homes Mes

Nombre

Taxa

Dones Nombre

Taxa

∆% Total

Total Nombre

Taxa

Semestral

Anual

Juny 05

3.643

6,31

5.540

12,74

9.183

9,08

-

-

Desembre 05

3.720

6,45

5.194

11,95

8.914

8,81

-2,93

-

Juny 06

3.345

5,68

5.317

11,71

8.662

8,30

-2,83

-5,67

Desembre 06

3.499

5,94

5.103

11,24

8.602

8,25

-0,69

-3,50

Juny 07

3.208

5,41

5.155

11,09

8.363

7,91

-2,78

-3,45

Desembre 07

3.823

6,45

5.031

10,82

8.854

8,37

5,87

2,93

Juny 08

4.691

7,85

5.728

11,95

10.419

9,67

17,68

24,58

Desembre 08

7.077

11,84

6.970

14,54

14.047

13,04

34,82

58,65

Juny 09

8.522

14,44

8.045

16,58

16.567

15,40

17,94

59,01

Desembre 09

9.629

16,32

8.441

17,39

18.070

16,80

9,07

28,64

Juny 10

9.398

15,95

8.758

17,80

18.156

16,80

0,48

9,59

Desembre 10

9.258

15,72

8.441

17,16

17.699

16,37

-2,52

-2,05

Font: Generalitat de Catalunya. Departament d'Empresa i Ocupació. Observatori del Treball i Diputació de Barcelona. Àrea de Desenvolupament Econòmic. Programa Hermes.

La taxa d’atur a Sabadell se situa en el 16,4% a desembre de 2010, és a dir, 0,4 punts percentuals inferior a la del 2009. Respecte de la comarca, la taxa d’atur és 1,1 punts percentuals superior, i respecte de la província, 2,1 punts percentuals.

Núm. 22-Segon semestre 2010

79


80

Núm. 22-Segon semestre 2010

Octubre10

Juliol10

Abril10

Gener 2010

Octubre09

Juliol09

Abril09

Gener 2009

Octubre08

Juliol08

Abril08

Gener 2008

Octubre07

Juliol07

Diferència taxa 2,9 2,7 2,5 2,3 2,1 1,9 1,7 1,5 1,3 1,1 0,9 0,7 0,5 0,3 0,1

Octubre10

Juliol10

Abril10

Gener 2010

Octubre09

Juliol09

Abril09

Gener 2009

Octubre08

Juliol08

Abril08

Gener 2008

Octubre07

Juliol07

Abril07

Gener 2007

Octubre06

1,5

Abril07

Gener 2007

Octubre06

Juliol06

Abril06

Gener 2006

Octubre10

Juliol10

Abril10

Gener 2010

Octubre09

Juliol09

Abril09

Gener 2009

Octubre08

Juliol08

Abril08

Gener 2008

Octubre07

Juliol07

Abril07

Gener 2007

Octubre06

Juliol06

Abril06

Gener 2006

Octubre05

Juliol05

Abril05

Gener 2005

Taxa d'atur

Juliol06

Abril06

Gener 2006

Octubre05

Diferència taxa 1,7

Octubre05

Juliol05

Abril05

Gener 2005

18,5 17,5 16,5 15,5 14,5 13,5 12,5 11,5 10,5 9,5 8,5 7,5 6,5

Juliol05

Abril05

Gener 2005

Informe de Conjuntura de Sabadell

Evolució de la taxa d'atur Sabadell, Vallès Occ. i Província de Barcelona. Gener 2005 - Desembre 2010

Sabadell Vallès Occ. Prov. Bcn

Diferència entre la taxa d'atur de Sabadell i la del Vallès Occidental Gener 2005 - Desembre 2010 Sabadell > Vallès Occ.

1,3

1,1

0,9

0,7

0,5

0,3

0,1

Diferència entre la taxa d'atur de Sabadell i la de la Província de Barcelona Gener 2005 - Desembre 2010

Sabadell > Prov. BCN


Informe de Conjuntura de Sabadell

Sabadell es posiciona en un lloc intermedi respecte a la resta de capitals de comarca de la província de Barcelona en termes de taxa d’atur registrat, un posicionament lleugerament més favorable respecte de semestres anteriors. Taxa d'atur Capitals de les comarques barcelonines Desembre 2009 - Desembre 2010

17,38

-0,12

0,85

Vilanova i la Geltrú

16,74

17,08

0,34

0,55

Igualada

17,69

16,53

-1,16

0,00

Sabadell

16,80

16,37

-0,43

-0,16

Vilafranca del Penedès

15,63

16,09

0,46

-0,44

Manresa

16,07

15,98

-0,09

-0,55

Granollers

15,91

15,73

-0,18

-0,80

Berga

15,50

14,90

-0,60

-1,63

Prov BCN

14,49

14,30

-0,19

-2,23

Sant Feliu de Llobregat

14,03

14,02

-0,01

-2,51

Barcelona

12,02

11,95

-0,07

-4,58

Barcelona

17,50

Prov BCN

0,98

Terrassa

Sant Feliu de Llobregat

0,56

Berga

-0,23

17,51

Manresa

18,76

16,95

Granollers

18,99

Vic

Vilafranca del Penedès

2,23

Mataró

Taxa 20 18 16 14 12 10 8 6 4 2 0

Igualada

amb Sabadell

Sabadell

Des. 10 09-10

Vilanova i la Geltrú

Des. 09

Vic

Municipis

Taxa d'atur de les capitals de comarca barcelonines. Desembre 2010

Terrassa

Diferència

Mataró

Taxa d'atur

Font: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball. Observatori del Treball

Per sexes, la xifra d’homes aturats continua sent superior a la de dones aturades, tal com s’observa des de desembre de 2008. En termes d’evolució interanual, el nombre d’homes aturats decreix un 3,9% respecte del mes de desembre de 2009, mentre que el nombre de dones aturades es manté estable. Per grups d’edat, són els i les joves de fins a 24 anys els que registren un millor comportament de l’atur en el període observat (-21,9%), mentre que les persones aturades de 45 anys i més són les que registren un pitjor comportament (4,5% d’increment). Atur per edat i sexe. Desembre 2009 - Desembre 2010 Homes

Dones

∆% 2009-2010

Total

Edat

2009

2010

2009

2010

2009

2010

Homes

Dones

Total

<20

288

190

167

132

455

322

-34,03

-20,96

-29,23

20-24

796

632

542

446

1.338

1.078

-20,60

-17,71

-19,43

25-29

1.269

1.023

909

828

2.178

1.851

-19,39

-8,91

-15,01

30-34

1.471

1.349

1.169

1.119

2.640

2.468

-8,29

-4,28

-6,52

35-39

1.330

1.363

1.144

1.211

2.474

2.574

2,48

5,86

4,04

40-44

1.109

1.163

900

951

2.009

2.114

4,87

5,67

5,23

45-49

1.012

1.102

891

917

1.903

2.019

8,89

2,92

6,10

50-54

903

967

990

1.070

1.893

2.037

7,09

8,08

7,61

55-59

854

879

1.184

1.210

2.038

2.089

2,93

2,20

2,50

>59

597

590

545

557

1.142

1.147

-1,17

2,20

0,44

9.629

9.258

8.441

8.441

18.070

17.699

-3,85

0,00

-2,05

Total

Font: Generalitat de Catalunya. Departament d'Empresa i Ocupació. Observatori del Treball.

Núm. 22-Segon semestre 2010

81


Informe de Conjuntura de Sabadell

Piràmide d'atur Desembre 2010

Edat

%

Variació relativa del nombre d'aturats/des Desembre 2009 -2010

15

45 i +

20%

5

21%

-5 23%

-25

Homes

Dones >59

40-44

35-39

1.000 2.000 3.000 4.000 5.000

30-34

0

Homes

-35 25-29

-6.000 -5.000 -4.000 -3.000 -2.000 -1.000

3%

20-24

5%

<20

16-24

55-59

-15

50-54

28%

45-49

25-44

Edat

Dones

La gràfica següent té com a objectiu representar la incidència de l’atur per edat i sexe. Hi apareix la distribució relativa de l’atur per edat i sexe sobreposada a la distribució relativa de la població activa també per edat i sexe. Estructura de l'atur i de la població activa per edat i sexe Desembre 2010

Edat >59 55-59 50-54 45-49 40-44 35-39 30-34 25-29 20-24 <20 -20

-15

-10

-5

Actius homes 2001 Homes aturats

0

5

10

Actius dones 2001 Dones aturades

15

20

%

S’observa com la distribució relativa de l’atur se situa per sota del pes de la població activa en aquell tram, amb l’excepció dels trams d’edat més avançats (45 anys en amunt en els homes i 50 anys en amunt en les dones). Aquest és un tret característic del mercat de treball espanyol, català i també sabadellenc, on la desocupació és més intensa en els trams d’edat assenyalats. Pel que fa al nivell d’estudis, dues de cada tres persones aturades sabadellenques tenen un nivell d’estudis equivalent al certificat escolar, EGB i BUP. Aquest col·lectiu registra una moderada disminució de la xifra

82

Núm. 22-Segon semestre 2010


Informe de Conjuntura de Sabadell

d’aturats/des en el darrer any (-2,7%). De la resta de col·lectius, el nombre de persones aturades amb estudis primaris finalitzats decreix un 2,8% respecte del mes de desembre de 2009, mentre que els de programes d’FP ho fa un 1,9%. Atur per nivell d'instrucció Desembre 2009 - Juny/Desembre 2010 Desembre 2009 Nivell d'estudis

Nombre

Sense estudis Primaris Incomplerts Primaris

%

∆%

Desembre 2010 Nombre

%

Juny 10-Des 10

Des 09-Des 10 12,82

78

0,43

86

0,47

88

0,50

2,33

4,26

797

4,39

787

4,45

-1,25

2,34

2.164 12,23

-2,21

-2,79

1.447

8,18

-3,85

-1,90

11.337 64,05

-2,63

-2,69 2,53

1.475

Educació General

%

769

2.226 12,32

Programes FP

Juny 2010 Nombre

8,16

11.650 64,47

2.213 12,19 1.505

8,29

11.643 64,13

Tècnics prof. superiors

829

4,59

859

4,73

850

4,80

-1,05

Primer Cicle

385

2,13

415

2,29

404

2,28

-2,65

4,94

Segon Cicle

632

3,50

610

3,36

596

3,37

-2,30

-5,70

26

0,14

28

0,15

26

0,15

-7,14

0,00

18.070

100

18.156

100

17.699

100

-2,52

-2,05

Altres est. postsec. Total

Font: Generalitat de Catalunya. Departament d'Empreses i Ocupació. Observatori del Treball.

Atur per nivell d'instrucció Desembre 2010 Altres est. postsec. Segon Cicle Primer Cicle Tècnics prof. Educació General Programes FP Primaris Primaris Sense estudis

%

Variació sem estral i anual de l'atur per nivell d'instrucció

12

Juny 10-Des 10

8

Des 09-Des 10

4 6 4 ,1%

0

8 10 12 14 16 18 %

Altres est. postsec.

6

Segon Cicle

4

Primaris

2

Programes FP Educació General Tècnics prof.

0

Sense estudis Primaris Incomplerts

-8

Primer Cicle

-4

Tres de cada deu persones aturades a la ciutat són treballadors/es no qualificats, percentatge semblant a l’observat en períodes anteriors. En un any, el nombre de desocupats/es sense qualificació creix un 1,1%. En canvi, el nombre de persones aturades amb qualificació decreix en el mateix període (3,5%). Aquest col·lectiu representa el 18,7% del total d’aturats/es a la ciutat. De la resta de grups professionals, destaca l’augment del nombre de persones aturades treballadores dels serveis (4,1%) i el descens dels operadors/es de maquinària (-8,1%) i dels empleats/des administratius (-4,7%).

Núm. 22-Segon semestre 2010

83


Informe de Conjuntura de Sabadell

Atur per grup professional Desembre 2009 - Juny/Desembre 2010 Desembre 2009 Grups professionals

Juny 2010

∆%

Desembre 2010

Nombre

%

Nombre

%

Nombre

266

1,47

261

1,44

252

1,42

-3,45

-5,26 -1,10

Directius Tècnics i prof.científics

% Juny 10-Des 10

Des 09-Des 10

546

3,02

565

3,11

540

3,05

-4,42

Tec.prof. de suport

1.554

8,60

1.539

8,48

1.481

8,37

-3,77

-4,70

Emp. administratius

2.250 12,45

2.235 12,31

2.144

12,11

-4,07

-4,71

Treballadors de serveis

2.265 12,53

2.402 13,23

2.358

13,32

-1,83

4,11

88

0,50

-14,56

6,02

Treb.agricultura i pesca

83

0,46

103

0,57

Treballadors qualificats

3.430 18,98

3.312 18,24

3.310

18,70

-0,06

-3,50

Operadors màquines

2.545 14,08

2.403 13,24

2.339

13,22

-2,66

-8,09

Treballadors no qualificats

5.129 28,38

5.335 29,38

5.186

29,30

-2,79

1,11

Forces armades Total

2

0

1

0

1

0

0,00

-50,00

18.070

100

18.156

100

17.699

100

-2,52

-2,05

Font: Generalitat de Catalunya. Departament d'Empresa i Ocupació. Observatori del Treball.

Atur per grup professional Desembre 2010

Variació semestral i anual de l'atur per grup professional

%

Treb. no qualificats

5

Operado rs màquines

1

Treb. qualificats

-3

Treb.agricultura i pesca Treb. de serveis

-7

Emp. administratius

-11

Tec.pro f. de supo rt

Juny 10-Des 10 Des 09-Des 10

Directius

0

5

10

15

20

25

30 %

Tècnics i prof.científics Tec.prof. de suport Emp. administratius Treballadors de serveis Treb.agricultura i pesca Treballadors qualificats Operadors màquines Treballadors no qualificats

Directius

-15

Tècnics i pro f.científics

Per grans sectors d’activitat, la indústria és qui registra un millor comportament en l’evolució de l’atur registrat. En un any, el descens de la xifra de persones aturades és del 11,2% (525 persones menys). La construcció també registra una lleugera tendència positiva (-2%; 66 persones menys), mentre que la xifra d’aturats/des en el sector serveis es manté pràcticament igual que la de fa un any. En canvi, la xifra de persones aturades sense ocupació anterior creix (un 30,8%; 185 persones més). Atur per grans sectors d'activitat Desembre 2009-Desembre 2010 Desembre 2009 Sector Agricultura

Atur per grans sectors d'activitat. Desembre 2010 ∆%

Juny 2010 Desembre 2010

Nre.

%

Nre.

%

Nre.

%

Sem.

Anual

77

0,43

103

0,57

120

0,68

16,50

55,84

Indústria

4.704 26,03

4.464 24,59

4.179 23,61

Construcció

3.272 18,11

3.173 17,48

3.206 18,11

1,04

-2,02

Serveis

9.402 52,03

9.667 53,24

9.394 53,08

-2,82

-0,09

Sense oc. anterior Total

615 18.070

3,40

84

Indústria 24%

-6,38 -11,16

749

4,13

800

4,52

6,81

30,08

100 18.156

100

17.699

100

-2,52

-2,05

Font: Generalitat de Catalunya. Departament d'Empresa i Ocupació. Observatori del Treball.

No oc. anterior Agric. 1% 5%

Serveis 53%

Núm. 22-Segon semestre 2010

Construcció 18%


Informe de Conjuntura de Sabadell

Per branques d’activitat econòmica, la indústria manufacturera és la que concentra un major nombre de persones aturades, amb el 22,9% del total seguida de la construcció (18,1%) i les activitats administratives i auxiliars (14,9%). Respecte desembre de 2009 s’observa com la indústria manufacturera ha perdut pes relatiu respecte del total d’aturats/des registrats a la ciutat, gràcies al descens del nombre d’aturats/des en aquest període (-11,5%; 526 persones menys). També és significatiu el descens de l’atur en el comerç a l‘engròs i al detall (-4,8%; 113 persones menys). En canvi, creix de forma significativa la xifra de desocupats/des en el sector de l’hostaleria (6,4%; 50 persones més) i les activitats sanitàries i de serveis socials (10,9%; 47 persones més). Atur per activitat econòmica Desembre 2009 - Desembre 2010 Desembre 09 Activitat

Nombre

Juny 10

% Nombre

Nombre

%

Agricultura, ramaderia i pesca

77

0,43

103

0,57

120

0,68

Indústries extractives

13

0,07

12

0,07

8

0,05

Indústries manufactureres

∆%

Desembre 10

%

Sem.

Anual

16,50

55,84

-33,33 -38,46

4.574

25,31

4.322

23,80

4.048

22,87

Energia elèctrica i gas

19

0,11

28

0,15

31

0,18

10,71

-6,34 -11,50

Aigua, sanejament i gestió de residus

98

0,54

102

0,56

92

0,52

-9,80

-6,12

Construcció

3.272

18,11

3.173

17,48

3.206

18,11

1,04

-2,02

Comerç a l'engròs i al detall

63,16

2.351

13,01

2.385

13,14

2.238

12,64

-6,16

-4,81

Transport i emmagatzematge

557

3,08

548

3,02

533

3,01

-2,74

-4,31

Hostaleria

777

4,30

825

4,54

827

4,67

0,24

6,44

Informació i comunicacions

218

1,21

233

1,28

219

1,24

-6,01

0,46

Activitats financeres i d'assegurances

140

0,77

147

0,81

172

0,97

17,01

22,86

Activitats immobiliàries

136

0,75

143

0,79

113

0,64

Activitats professionals i tècniques

847

4,69

857

4,72

821

4,64

-4,20

-3,07

Activitats administratives i auxiliars

2.668

14,76

2.646

14,57

2.629

14,85

-0,64

-1,46

-20,98 -16,91

Adm. Pública, Defensa i SS obligatòria

121

0,67

117

0,64

124

0,70

5,98

2,48

Educació

220

1,22

244

1,34

259

1,46

6,15

17,73

Activitats sanitàries i de serveis socials

433

2,40

468

2,58

480

2,71

2,56

10,85

Activitats artístiques i d'entreteniment

190

1,05

196

1,08

178

1,01

-9,18

-6,32

Altres serveis

718

3,97

816

4,49

758

4,28

-7,11

5,57

26

0,14

41

0,23

43

0,24

4,88

65,38

Activitats de la llar Organismes extraterritorials SOA - Sense ocupació anterior Total

0

0,00

1

0,01

0

0,00

0,00

-

615

3,40

749

4,13

800

4,52

6,81

30,08

18.070

100

18.156 100,00

17.699

100

-2,52

-2,05

Font: Generalitat de Catalunya. Departament d'Empresa i Ocupació. Observatori del Treball.

Núm. 22-Segon semestre 2010

85


Informe de Conjuntura de Sabadell

El perfil de la persona aturada17 En el segon semestre de 2010 no es registren canvis en el perfil de la persona aturada sabadellenca respecte dels últims 2 anys. Així doncs, el perfil correspon al d’un home, d’entre 30 i 39 anys, amb un nivell de estudis d’educació general i un treball no qualificat del sector dels serveis. Perfil de la persona aturada 2n semestre de 2009 - 2n semestre de 2010 2n semestre 2009

2n semestre 2010

Sexe

Home (53,3%)

Home (52,3%)

Edat

>=30 a <35 (14,6%)

>=30 a <35 (13,9%)

Nivell d'instrucció Ocupació

Sector d'activitat

>=35 a <40 (13,7%)

>=35 a <40 (14,5%)

Educació Gral. (64,5%)

Educació Gral. (64%)

Treballador no qualificat (28,4%)

Treballador no qualificat (29,3%)

Treballador qualificat (19%)

Treballador qualificat (18,7%)

Operador maquinària (14,1%)

Operador maquinària (13,2%)

Treballadors de serveis (12,5%)

Treballadors de serveis (13,3%)

Serveis (52,3%)

Serveis (53,1%)

Indústria (26%)

Indústria (23,6%)

Font: Elaboració propia a partir de les dades del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.

17

S’ha de prendre aquest perfil com una mera aproximació al perfil de l’aturat basat en la freqüència majoritària en cadascuna de les variables de les quals es disposa d’informació: edat, sexe, nivell d’instrucció, ocupació i activitat.

86

Núm. 22-Segon semestre 2010


Informe de Conjuntura de Sabadell

L’atur registrat de persones estrangeres El nombre de persones aturades estrangeres a Sabadell ha augmentat fins a les 2.959 persones desocupades al mes de desembre de 2010, un 6,2% més que al mateix mes de l’any 2009. Tot i això, aquest increment ha estat més moderat que els darrers 2 anys, en què se situava al voltant del 100% pel 2008 i del 41% pel 2009.

Atur d'estrangers/es per edat i sexe. Desembre 2009 - Desembre 2010 Homes Edat <20

Dones

∆% 2009-2010

Total

2009

2010

2009

2010

2009

2010

Homes

Dones

Total

22

25

16

18

38

43

13,64

12,50

13,16

20-24

97

81

62

73

159

154

-16,49

17,74

-3,14

25-29

300

248

170

158

470

406

-17,33

-7,06

-13,62

30-34

430

477

192

221

622

698

10,93

15,10

12,22

35-39

421

428

172

190

593

618

1,66

10,47

4,22

40-44

294

316

112

126

406

442

7,48

12,50

8,87

45-49

196

232

67

94

263

326

18,37

40,30

23,95

50-54

93

115

32

42

125

157

23,66

31,25

25,60

55-59

65

59

18

21

83

80

-9,23

16,67

-3,61

>59

23

28

5

7

28

35

21,74

40,00

25,00

1.941

2.009

846

950

2.787

2.959

3,50

12,29

6,17

Total

Font: Generalitat de Catalunya. Departament d'Empresa i Ocupació. Observatori del Treball.

Per sexe, s’observa com l’augment de l’atur ha estat més intens en les dones (12,3%) que en els homes (3,5%) aquest últim any. Tot i això, dues de cada tres persones aturades estrangeres són homes. Per grups d’edat, la xifra de joves estrangers a l’atur es manté estable, mentre que a la resta de grans grups d’edat creix: un 3,5% en els aturats/des d’entre 25 i 44 anys i un 19,8% en els aturats/des de 45 anys i més.

Dones

800

Núm. 22-Segon semestre 2010

>59

400

55-59

0

50-54

Homes

-400

45-49

-1.600 -1.200 -800

3%

40-44

4%

Dones

35-39

23%

Homes

30-34

50%

16-24

50 40 30 20 10 0 -10 -20

6%

25-29

25-44

15%

Variació rel. del nom bre d'aturats/des Desembre 2009 -2010

20-24

45 i +

%

<20

Edat

Piràm ide d'atur Desembre 2010

Edat

87


Informe de Conjuntura de Sabadell

Les persones aturades estrangeres de Sabadell que tenen un nivell d’estudis d’educació general representen el 64% del total d’aturats/des estrangers. En un any, el nombre de persones desocupades d’aquest grup creix lleument (3%; 55 persones més). També creix la xifra de persones aturades entre les que disposen d’estudis primaris (13,1%; 55 persones més) i en les que tenen estudis primaris incomplets (9,4%; 32 persones més).

Atur persones estrangeres per nivell d'instrucció Desembre 2009 - Juny/Desembre 2010 Desembre 2009 Nivell d'estudis

Nombre

%

Nombre

31

1,11

37

Sense estudis

∆%

Juny 2010 Desembre 2010 % Nombre 1,27

42

% Juny 10-Des. 10 Des. 09-Des. 10 1,42

13,51

35,48

Primaris Incomplerts

341 12,24

368 12,62

373 12,61

1,36

9,38

Primaris

420 15,07

428 14,68

475 16,05

10,98

13,10

1,79

8,16

17,78

1.893 63,97

-1,20

2,99

-10,00

-15,63

Programes FP

45

Educació General

1,61

1.838 65,95

49

1,68

1.916 65,73

53

Tècnics prof. superiors

32

1,15

30

1,03

27

0,91

Primer Cicle

16

0,57

23

0,79

22

0,74

-4,35

37,50

Segon Cicle

61

2,19

63

2,16

71

2,40

12,70

16,39

3

0,11

1

0,03

3

0,10

200,00

0,00

2.787

100

2.915

100

2.959

100

1,51

6,17

Altres estudis secundaris Total

Font: Generalitat de Catalunya. Departament d'Empresa i Ocupació. Observatori del Treball.

Atur per nivell d'instrucció Desembre 2010

%

A ltres estudis secundaris

40

Sego n Cicle

30

P rimer Cicle

20

Tècnics pro f. superio rs

Variació semestral i anual de l'atur per nivell d'instrucció

10 0

-20

Sense estudis

0

2

4

6

8 10 12 14 16 18 20 %

Segon Cicle

P rimaris Inco mplerts

Juny 10-Des. 10 Des. 09-Des. 10

Primer Cicle

-10

Programes FP Educació General Tècnics prof.

P rimaris

Primaris

P ro grames FP

Sense estudis Primaris Incomplerts

64%

Educació General

La meitat de les persones registrades estrangeres són treballadors/es no qualificats. En un any, els aturats/des d’aquest grup professional han augmentat un 10% (135 persones més). També és significatiu el creixement de la xifra d’atur dels treballadors/es estrangers qualificats (un 8,8%; 54 persones més) i els treballadors/es estrangers dels serveis (un 14,4%; 41 persones més). Per contra, els operadors/es de maquinària registren un descens de l’atur en el mateix període (-21,8%; 57 persones menys).

88

Núm. 22-Segon semestre 2010


Informe de Conjuntura de Sabadell

Atur de persones estrangeres per grup professional Desembre 2009 - Juny/Desembre 2010 Desembre 2009 Grups professionals

Nombre

Directius

%

Juny 2010 Nombre

%

∆%

Desembre 2010 Nombre

%

Juny 10-Des.10 Des. 09-Des. 10

7

0,25

10

0,34

9

0,30

-10,00

28,57

32

1,15

35

1,20

37

1,25

5,71

15,63

Tec.prof. de suport

83

2,98

87

2,98

93

3,14

6,90

12,05

Emp. administratius

118

4,23

111

3,81

98

3,31

-11,71

-16,95

Treballadors de serveis

284 10,19

4,50

14,44

Tècnics i prof.científics

Treb.agricultura i pesca

32

Treballadors qualificats

311 10,67

1,15

41

617 22,14

Operadors màquines

261

Treballadors no qualificats Total

34

631 21,65

9,36

237

1.353 48,55

Forces armades

325 10,98

1,41 8,13

1,15

-17,07

6,25

671 22,68

6,34

8,75

6,89

-13,92

-21,84

1.488 50,29

2,48

9,98

204

1.452 49,81

0

0

0

0

0

0

-

-

2.787

100

2.915

100

2.959

100

1,51

6,17

Font: Generalitat de Catalunya. Departament d'Empresa i Ocupació. Observatori del Treball.

Atur d'estrangers/es per grup professional Desembre 2010

Variació semestral i anual de l'atur d'estrangers/es per professió

%

Treballado rs no qualificats 30

Operado rs màquines

Juny 10-Des.10 Des. 09-Des. 10

Treballado rs qualificats 10 Treb.agricultura i pesca Treballado rs de serveis

-10

Emp. administratius

Directius

Tècnics i prof.científics Directius

% 0

5 10 15 20 25 30 35 40 45 50

Tècnics i prof.científics Tec.prof. de suport Emp. administratius Treballadors de serveis Treb.agricultura i pesca Treballadors qualificats Operadors màquines Treballadors no qualificats

-30

Tec.prof. de supo rt

Igual que per al conjunt de l’atur a la ciutat, una de cada dues persones aturades estrangeres prové del sector serveis, mentre que la construcció n’agrupa un 28,7% i la indústria un 13%. En termes d’evolució interanual, el nombre d’aturats/es estrangers a la indústria decreix un 15% (68 persones menys), mentre que la xifra de persones aturades estrangeres sense ocupació anterior es duplica. Atur estrangers/es per grans sectors d'activitat Des. 2009 - Desembre 2010 Desembre 2009 Sector

∆%

Juny 2010 Desembre 2010

Nre.

%

Nre.

%

Nre.

%

Sem.

46

1,65

68

2,33

80

2,70

17,65

73,91

Indústria

454

16,29

415

14,24

386

13,04

-6,99

-14,98

Construcció

789

28,31

810

27,79

849

28,69

4,81

7,60

1.386

49,73

1.428

48,99

1.421

48,02

-0,49

2,53

112

4,02

194

6,66

223

7,54

14,95

99,11

2.787

100

2.915

100

2.959

100

1,51

6,17

Agricultura

Serveis Sense oc. anterior Total

Atur estrangers/es per sectors d'activitat. Desembre 2010

Anual Sense oc. anterior 7%

Agricult. 3%

Indústria 13%

Font: Generalitat de Catalunya. Departament d'Empresa i Ocupació. Observatori del Treball.

Serveis 48%

Núm. 22-Segon semestre 2010

Construc. 29%

89


Informe de Conjuntura de Sabadell

El perfil de la persona aturada estrangera no canvia respecte de semestres anteriors. Aquest correspon al d’un home, d’entre 30 i 39 anys, amb un nivell d’estudis de l’educació general, no qualificat i amb una darrera ocupació en el sector serveis. Aquest perfil és el mateix que s’observa pel conjunt de la població de Sabadell. Perfil de la persona aturada 2n semestre de 2009 - 2n semestre de 2010 2n semestre 2009

2n semestre 2010

Sexe

Home (69,6%)

Home (67,9%)

Edat

>=30 a <35 (22,3%)

>=30 a <35 (23,6%)

Nivell d'instrucció Ocupació

Sector d'activitat

>=35 a <39 (21,3%)

>=35 a <39 (20,9%)

Educació Gral. (65,9%)

Educació Gral. (64%)

Treballador no qualificat (48,5%)

Treballador no qualificat (50,3%)

Treballador qualificat (22,1%)

Treballador qualificat (22,7%)

Treballadors de serveis (10,2%)

Treballadors de serveis (11%)

Serveis (49,7%)

Serveis (48%)

Construcció (28,3%)

Construcció (28,7%)

Font: Elaboració propia a partir de les dades del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.

90

Núm. 22-Segon semestre 2010


Informe de Conjuntura de Sabadell

Relacions laborals i qualitat de l’ocupació Introducció Arran de la Llei 35/2010, de 17 de setembre, de mesures urgents per a la reforma del mercat de treball, queden afectats els conceptes de suspensió i reducció de jornada. Així doncs, la reducció de jornada és la disminució temporal d’entre un 10% i un 70% de la jornada de treball computada sobre la base d’una jornada diària, setmanal, mensual o anual. Les suspensions temporals de contracte comporten la suspensió de l’activitat de la totalitat de la jornada ordinària de dies complets consecutius. Per tant, canvia el concepte de suspensió perquè tot el que siguin dies complets no successius queden classificats com a reducció. Les jubilacions anticipades es consideren estadísticament com a rescissions. Així, segons les dades del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, l’any 2010 es van produir un total de 3.215 expedients de regulació autoritzats a Catalunya, un 19,2% menys que el registrat l’any 2009 que fou de 3.981 expedients. Per sectors d’activitat, les variacions més significatives es localitzen a la indústria, que registra un descens del 46,3% del nombre d’expedients de regulació de l’ocupació (afectant a 40.355 treballadors/es) i la construcció, que puja un 45,8% el nombre d’expedients de regulació (5.261 treballadors/es afectats). El nombre d’expedients del sector serveis decreix un 4,4% (59 menys). A l’agricultura augmenta el nombre de expedients en 194 respecte l’any 2009 (808 treballadors/es afectats). En total a Catalunya es van veure afectades 63.268 persones pels expedients de regulació, un 55,6% menys que l’any 2009. Tres de cada quatre expedients de regulació d’ocupació van afectar a homes. La sinistralitat laboral inclou informació sobre accidents de treball i malalties professionals. El departament d’Empresa i Ocupació tabula les dades de sinistralitat laboral en funció de la data d’acceptació per part de l’autoritat laboral. Durant l’any 2010 es van registrar un total de 104.742 accidents laborals a Catalunya, un 7,3% menys que l’any 2009. El sector serveis és on més accidents es van produir, amb 60.177, el que representa un 57,5% dels accidents laborals totals. En termes d’evolució interanual, el sector de la construcció és el que registra una davallada més intensa, amb un 18,8% menys que a l’any 2009, 3.727 accidents laborals menys. En el sector serveis el descens va ser d’un 2,9% (1.786 menys).

Núm. 22-Segon semestre 2010

91


Informe de Conjuntura de Sabadell

Per demarcacions territorials, la província de Barcelona és la que més en registra, amb 79.323 accidents laborals. En canvi, Lleida és la província amb menys sinistralitat laboral, amb 5.929 accidents laborals. Segons sexe, els homes n’apleguen el 70,7% (74.020) del total dels accidents laborals, mentre les dones el 29,3% restant (30.722). En un any, els homes han registrat un 8,6% menys d’accidents laborals, mentre que en les dones, aquest descens ha estat del 4,1%.

92

Núm. 22-Segon semestre 2010


Informe de Conjuntura de Sabadell

Expedients de regulació d’ocupació A Sabadell, l’any 2010 es va tancar amb 97 expedients de regulació autoritzats, un 14,2% menys respecte de l’any 2009. Un total de 1.615 persones es van veure afectades (7,4% menys). Per grans sector d’activitat, els expedients van afectar amb més intensitat als treballadors/es del sector serveis (47,9% del total), amb 773 treballadors/es, seguit de la indústria amb un 40% del total dels expedients (646 treballadors/es). El 77,1% de les persones afectades eren homes, xifra lleugerament superior a l’any 2009, que va ser del 75,3%. Regulació d'ocupació Sabadell. 1997-2010 1997

1998

1999

Rescissió

11

17

9

Suspensió

6

0

0

2000

2001

2002

2003

2004

2005

5

4

13

16

18

16

0

4

3

4

1

3

2006

2007

2008

2009

2010

%

7

9

10

32

18

18,6

1

2

6

77

44

45,4

Expedients autoritzats

Reducció

1

0

0

0

0

1

1

0

1

0

0

0

4

35

36,1

18

17

9

5

8

17

21

19

20

8

11

16

113

97

100

Rescissió

270

225

177

128

71

201

445

402

293

93

151

128

384

718

44,5

Suspensió

78

0

0

0

37

41

38

15

138

55

71

93

1.331

535

33,1

Reducció

1

0

0

0

0

27

25

0

9

0

0

0

29

362

22,4

349

225

177

128

108

269

508

417

440

148

222

221

1.744

1.615

100

Total Treballadors/es afectats*

Total

Font: Generalitat de Catalunya. Departament d'Empresa i Ocupació. Observatori del Treball. * Expedients autoritzats.

Treballadors/es afectats per grans sectors d'activitat Sabadell. 2010 Nombre

%

0

0,0

Indústria

646

40,0

Construcció

196

12,1

Serveis

773

47,9

1.615

100

Agricultura

Total

Distribució dels treballadors/es afectats per sector d'activitat. 2010

Indústria 40,0%

Serveis 47,9%

Font: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball. Observatori del Treball.

Construcció 12,1%

Núm. 22-Segon semestre 2010

93


Informe de Conjuntura de Sabadell

Sinistralitat laboral A l’any 2010 es van registrar un total del 12.651 accidents laborals al Vallès Occidental, un 8,7% menys que els registrats a l’any 2009. Els accidents laborals lleus representen el 99,3% dels totals. Decreix el nombre d’accidents en les tres modalitats de sinistralitat. És destacable el fet que durant l’any 2010 només es van comptabilitzar dos accidents laborals mortals a la comarca, la xifra més baixa de tota la sèrie observada. L’índex de sinistralitat laboral18 se situa en els 4.493 accidents per cada 100.000 persones assalariades, 368 menys que els registrats durant l’any 2009. Aquest descens és menor que el registrat fa 2 anys. Sinistralitat Laboral Vallès Occidental. 1996 - 2010 Mes

Lleus

%

Greus

%

Mortals

%

Total

1996

15.785

98,92

158

0,99

15

0,09

15.958

1997

17.897

98,99

168

0,93

15

0,08

18.080

1998

20.445

98,82

224

1,08

21

0,10

20.690

1999

23.242

98,87

239

1,02

26

0,11

23.507

2000

26.671

99,17

204

0,76

20

0,07

26.895

2001

27.089

99,18

206

0,75

19

0,07

27.314

2002

26.769

99,07

231

0,85

21

0,08

27.021

2003

22.468

99,10

187

0,82

18

0,08

22.673

2004

20.669

99,03

183

0,88

19

0,09

20.871

2005

20.051

99,11

167

0,83

13

0,06

20.231

2006

21.868

99,29

138

0,63

18

0,08

22.024

2007

21.698

99,31

134

0,61

16

0,07

21.848

2008

19.336

99,14

152

0,78

15

0,08

19.503

2009

13.741

99,11

109

0,79

15

0,11

13.865

2010

12.563

99,30

86

0,68

2

0,02

12.651

Font: Generalitat de Catalunya. Departament d'Empresa i Ocupació. Observatori del Treball. Nota: accidents en jornada de treball amb baixa.

El sector que més accidents concentra és el dels serveis, amb el 49,2% del total. El segueixen la indústria, amb el 35,2%, la construcció, amb el 15,2% i l’agricultura, amb el 0,4% restant. Accidents laborals segons sector d'activitat Total 2010 Agricultura 0,4% Indústria 35,2%

Serveis 49,2%

Construcció 15,2%

18

Nombre d’accidents laborals per cada 100.000 assalariats.

94

Núm. 22-Segon semestre 2010


Informe de Conjuntura de Sabadell

Formació professional reglada i formació universitària A Sabadell hi ha un total d’11 centres amb oferta de formació professional reglada, 7 de públics i 4 de privats (sense variacions respecte de l’any anterior), que escolaritzen 3.556 alumnes en 141 grups o línies, que representa una ràtio global de 25,6 alumnes per aula. En aquest total, s’han inclòs els ensenyaments de grau superior d’Arts plàstiques i disseny. En relació amb el curs passat, significa un augment de 232 alumnes, un 7% més (230 en el sector públic i 2 en el privat o concertat). Cal afegir, a part, el curs de preparació per a la prova d’accés als cicles de grau superior, que s’imparteix a 5 centres, amb 8 grups i 255 alumnes (un centre més que el 2009-2010 i 54 alumnes més). La distribució de l’alumnat dels cicles formatius és de 2.994 en centres públics (un 84,2%) i de 562 en centres concertats (15,8%). L’alumnat d’Arts plàstiques i disseny és de 109. El total d’alumnes de Grau mitjà és de 1.906, dels quals 1.603 els trobem en centres públics i 303 en centres privats o concertats. En total, 122 alumnes més en relació al curs passat (139 més al sector públic i 17 menys al concertat). El total d’alumnes de Grau superior és de 1.650 (inclosos els 109 d’Arts plàstiques i disseny) que representen 110 més que el curs passat, 1.391 en centres públics i 259 en centres privats/concertats, amb increments de 91 i 19 alumnes, respectivament. En conjunt, de les 22 famílies professionals possibles, a Sabadell s’ofereixen cicles formatius de les 14 famílies següents: Administració, Arts gràfiques, Comerç i màrqueting, Edificació i obra civil, Electricitat i electrònica, Fabricació mecànica, Fusta i moble, Imatge personal, Informàtica, Manteniment de vehicles autopropulsats, Manteniment i serveis a la producció, Sanitat, Serveis socioculturals i a la comunitat i Tèxtil, confecció i pell. I de 2 famílies dels Ensenyaments d’arts plàstiques i disseny: Disseny gràfic i Arts aplicades a la indumentària.

Núm. 22-Segon semestre 2010

95


Informe de Conjuntura de Sabadell

Alumnat de cicles formatius per famílies professionals Grau mitjà i superior. Curs 2010-2011 Grau Mitjà Família

Nombre

%

Grau Superior Nombre

%

242 15,7%

Total Nombre

%

Administració

188

9,9%

Arts gràfiques

62

3,3%

37

2,4%

99

Comerç i màrqueting

54

2,8%

82

5,3%

136

3,9%

46

3,0%

46

1,3% 9,9%

Edificació i obra civil Electricitat i electrònica

2,9%

144

9,3%

342

Fabricació mecànica

53

2,8%

76

4,9%

129

3,7%

Fusta i moble

44

2,3%

18

1,2%

62

1,8%

Imatge personal

172

9,0%

54

3,5%

226

6,6%

Informàtica

149

7,8%

170 11,0%

319

9,3%

Manteniment de vehicles autopropulsats

313 16,4%

Manteniment i serveis a la producció

198 10,4%

430 12,5%

48

2,5%

74

4,8%

387 11,2%

64

4,2%

112

3,2%

Sanitat

479 25,1%

328 21,3%

807 23,4%

Serveis socioculturals i a la comunitat

124

6,5%

190 12,3%

314

9,1%

22

1,2%

16

1,0%

38

1,1%

1.906

100%

1.541

100%

3.447

100%

Tèxtil, confecció i pell Total Arts plàstiques i disseny Arts aplicades a la indumèntaria

24 22,0%

Disseny gràfic

85 78,0%

Total Total

109 1.906

1.650

100%

24 22,0% 85 78,0% 109

100%

3.556

Font: Ajuntament de Sabadell. Departament d'Educació.

A Sabadell s’ofereixen 18 cicles de grau mitjà i 24 de grau superior, distribuïts en 6 centres públics i 4 privats/concertats (no inclosos els d’arts plàstiques i disseny). Quant a la distribució per tipus de centre, es poden cursar 17 cicles de grau mitjà al sector públic i 8 en centres privats/concertats. S’ha deixat d’oferir un cicle de la família de Fusta i moble en un centre públic. Pel que fa al grau superior, es poden realitzar 21 cicles formatius en centres públics i 7 en centres privats/concertats, els mateixos cicles que l’any passat, però amb un increment de l’oferta d’un de la família de Serveis socioculturals i a la comunitat en un centre privat. Coincideixen en tots dos sectors un total d’11 cicles. D’oferta exclusiva al sector públic n’hi ha 27 i només al sector privat/concertat, 4. S’ofereixen també 3 cicles de grau superior d’Arts plàstiques i disseny a l’Escola municipal d’Art Illa.

96

Núm. 22-Segon semestre 2010


Informe de Conjuntura de Sabadell

Alumnat de cicles formatius professionals Grau mitjà per especialitats. Curs 2010-2011 Primer Família professional i denominació

Nombre

%

Segon Nombre

%

Total Nombre

%

Administració Gestió administrativa

188 13,9%

-

188

9,9%

5,8%

62

3,3%

-

54

2,8%

Arts gràfiques Preimpressió en arts gràfiques

30

2,2%

32

54

4,0%

Instal·lacions de telecomunicacions

35

2,6%

20

3,6%

55

2,9%

Instal·lacions elèctriques i automàtiques

70

5,2%

73 13,1%

143

7,5%

29

2,1%

24

4,3%

53

2,8%

29

2,1%

15

2,7%

44

2,3%

Perruqueria

44

3,3%

40

7,2%

84

4,4%

Estètica personal i decorativa

78

5,8%

10

1,8%

88

4,6%

88

6,5%

61 11,0%

149

7,8%

102

5,4%

Comerç i màrqueting Comerç Electricitat i electrònica

Fabricació mecànica Mecanització Fusta i moble Fabric. a mida instal. fusta i moble Imatge personal

Informàtica Sistemes microinformàtics i xarxa Manteniment de vehicles autopropulsats Carrosseria Electromecànica de vehicles

64

4,7%

38

132

9,8%

79 14,2%

6,8%

27

2,0%

21

211 11,1%

Manteniment i serveis a la producció Inst. I mant. Electromec. I cond. De Línies

-

48

2,5%

Sanitat Cures auxiliars d'infermeria

302 22,4%

-

302 15,8% 61

3,2%

-

116

6,1%

57 10,3%

124

6,5%

Emergències sanitàries

36

2,7%

25

Farmàcia i parafarmàcia

69

5,1%

47

67

5,0%

Serveis socioculturals i a la comuntat Atenció sociosanitària Tèxtil, confecció i pell Confecció i moda Total

8

0,6%

14

2,5%

22

1,2%

1.350

100%

556

100%

1.906

100%

Font: Ajuntament de Sabadell. Departament d'Educació.

Núm. 22-Segon semestre 2010

97


Informe de Conjuntura de Sabadell

Alumnes de cicles formatius professionals Grau superior per especialitats. Curs 2010-2011 Primer Família professional i denominació

Nombre

%

Segon Nombre

%

Total Nombre

%

Administració Administració i finances

117 13,5%

Secretariat

29

3,3%

23

2,7%

82

9,5%

30

3,5%

Desenv. de productes electrònics

30

Sistemes regulac. i control automàtics

24

Sistemes de telecomunicació i informàtics

19

96 14,2%

213 13,8%

-

29

1,9%

2,1%

37

2,4%

-

82

5,3%

16

2,4%

46

3,0%

3,5%

20

3,0%

50

3,2%

2,8%

19

2,8%

43

2,8%

2,2%

32

4,7%

51

3,3%

Arts gràfiques Disseny i producció editorial

14

Comerç i màrqueting Gestió comercial i màrqueting Edificació i obra civil Desenv. i aplic. projectes construcció Electricitat i electrònica

Fabricació mecànica Program. en la producció de fab. Mecànica

11

1,3%

37

5,5%

48

3,1%

Disseny en fabricació mecànica

15

1,7%

13

1,9%

28

1,8%

9

1,0%

9

1,3%

18

1,2%

Fusta i moble Producció de fusta i moble Imatge personal Assessoria d'imatge personal

12

1,4%

15

2,2%

27

1,8%

Estètica

12

1,4%

15

2,2%

27

1,8%

Desenv. aplicacions informàtiques

46

5,3%

34

5,0%

80

5,2%

Adm. de sistemes informàtics en la xarxa

49

5,7%

41

6,1%

90

5,8%

36

4,2%

38

5,6%

74

4,8%

34

3,9%

30

4,4%

64

4,2%

Laboratori de diagnòstic clínic

32

3,7%

36

5,3%

68

4,4%

Imatge per al diagnòstic

72

8,3%

60

8,9%

132

8,6%

Dietètica

34

3,9%

32

4,7%

66

4,3%

Salut ambiental

32

3,7%

30

4,4%

62

4,0%

Animació sociocultural

30

3,5%

22

3,3%

52

3,4%

Educació infantil

79

9,1%

59

8,7%

138

9,0%

Informàtica

Manteniment de vehicles autopropulsats Automoció Manteniment i serveis a la producció Manteniment d'equips industrials Sanitat

Serveis socioculturals i a la comunitat

Tèxtil, confecció i pell Patronatge Total

9

1,0%

7

1,0%

16

1,0%

866

100%

675

100%

1.541

100%

CFS arts plàstiques i disseny Arts aplicades a la indumentària Estilisme d'indumèntaria

15 25,4%

9 18,0%

24 22,0%

Il·lustració

15 25,4%

15 30,0%

30 27,5%

Gràfica publicitària

29 49,2%

26 52,0%

Total artístics

59

50

Disseny gràfic

100%

Font: Ajuntament de Sabadell. Departament d'Educació.

98

Núm. 22-Segon semestre 2010

100%

55 50,5% 109

100%


Informe de Conjuntura de Sabadell

Evolució de l’alumnat de formació professional Durant el període comprès entre els cursos 2001-02 i el 2010-11, el percentatge d’alumnat en centres públics oscil·la entre el 79,1 i el 84,1% (dada del curs actual) pel que fa els cicles de grau mitjà. Hi ha un cert increment des del 2001-02 en els de grau superior, fins al 84,3% actual. El nombre de grups dels cicles formatius, atesa la continuada ampliació de l’oferta, ha experimentat un fort creixement: actualment 68 de grau mitjà (inicialment 50) i 72 en el grau superior (dels 56 inicials). Pel que fa a l’evolució del total d’alumnat que ha cursat cicles formatius, s’observa un increment important, des dels 2.469 inicials fins als 3.556 del 2010-11. Fins el curs 2006-07 la mitjana d’alumnes era de 2.600, però els darrers 4 anys el creixement ha estat de 964 alumnes, sent el curs 2009-10 el més significatiu, 530 alumnes. El pes de cada família professional ha variat substancialment: en el curs 200102 destacava la d'Administració amb un 23,0%, que actualment ha quedat en un 12,5%. També disminueix la Fabricació mecànica (del 7,7% al 3,7%). La d’Electricitat i electrònica el 2001-02 mostra un màxim de 19,7%, i després disminueix fins arribar a un 9,9%. Sanitat ha passat del 13,9% al 23,4%. També destaquen els augments de famílies d’implantació més recent, com Imatge personal (del 2,5% al 6,6%) i Serveis socioculturals i a la comunitat (de l’1,8 fins al 9,1%). A la resta de famílies hi ha certa estabilitat. Per famílies professionals, sense diferenciar el Grau mitjà del superior, l’evolució és la següent:

La majoria de famílies professionals que s’imparteixen a Sabadell fa 10 o més anys que estan implementades: Administració, Arts gràfiques, Comerç i màrqueting, Edificació i obra civil, Electricitat i electrònica, Fabricació mecànica, Fusta i moble, Imatge personal, Informàtica, Manteniment de vehicles autopropulsats, Sanitat i Serveis socioculturals i a la comunitat. I dues més s’han afegit a l’oferta al llarg del període: Tèxtil, confecció i pell (curs 2004-05) i Manteniment i serveis a la producció (curs 2008-09).

Núm. 22-Segon semestre 2010

99


Informe de Conjuntura de Sabadell

Alumnat per famílies professionals Evolució. 2001-2010 Família

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

Administració

545

500

522

460

434

428

447

474

483

430

Arts gràfiques

108

101

94

95

85

82

79

81

82

99 136

Comerç i marquèting

80

95

136

100

110

109

130

117

131

Edificació i obra civil

76

56

65

78

65

60

56

51

42

46

Electricitat i electrònica

467

473

461

402

399

375

359

299

357

342

Fabricació mecànica

129

182

192

168

148

125

92

113

86

85

Fusta i moble

40

49

49

57

56

50

46

44

50

62

Imatge personal

59

61

86

133

165

145

140

138

207

226

Informàtica

234

250

222

171

168

252

263

317

312

319

Manteniment de vehicles autopropulsats

206

234

241

257

313

299

323

302

371

387

46

84

112

330

367

382

399

436

432

484

515

716

807

43

46

49

101

136

135

175

200

252

314

10 2.502

9 2.468

13 2.628

17 2.687

30 3.202

38 3.447

131 2.633

124 2.592

120 2.748

107 2.794

122 3.324

109 3.556

Manteniment i serveis a la producció Sanitat Serveis socioculturals i a la com. Tèxtil Total

2.370

2.424

2.475

12 2.413

Ensenyaments artístics de l'Escola Illa Total

99 2.469

106 2.530

129 2.604

123 2.536

Font: Ajuntament de Sabadell. Departament d'Educació.

Distribució de l'alumnat per famílies professionals Cursos 01-02, 06-07 i 10-11 Administració 2001-2002

Arts gràfiques

2006-2007 Comerç i marquèting

2010-2011

Edificació i obra civil Electricitat i electrònica Fabricació mecànica Fusta i moble Imatge personal Informàtica Mnt. de vehicles autopropulsats Mnt. i serveis a la producció Sanitat Serveis socioculturals i a la com. Tèxtil 0%

100

5%

10%

15%

20%

Núm. 22-Segon semestre 2010

25%

30%

35%

40%


Informe de Conjuntura de Sabadell

Evolució de l'alumnat de cicles formatius de Grau Mitjà per a famílies professionals Des del curs 2001-02 fins ara, l’alumnat augmenta de 1.332 a 1.906, a causa, en part, a la implantació gradual de nous cicles formatius i també per la consolidació dels existents. Els 2 darrers cursos l’augment també té a veure amb la progressiva adaptació a la LOE, ja que els cicles d’1 any passaran a durar-ne 2. Per famílies professionals: Al llarg de període hi ha famílies professionals que incrementen, disminueixen o mantenen el nombre d’alumnat i cicles: Incrementen l’oferta

Disminueixen l’oferta

Mantenen l’oferta

Manteniment de vehicles autopropulsats

Administració

Comerç i màrqueting

Sanitat

Electricitat i electrònica

Fusta i moble

Imatge personal

Fabricació mecànica

Informàtica

Arts gràfiques

Manteniment i serveis a la producció

Edificació i obra civil (extingida)

Serveis socials i a la comunitat Tèxtil, confecció i pell

Hi ha 4 famílies professionals de nova oferta al llarg del període: 3 el 200405, Serveis socioculturals i a la comunitat, Informàtica i Tèxtil, confecció i pell; i des del 2008-09 s’ofereix també la família de Manteniment i serveis a la producció.

I una família professional que es deixa d’impartir des del curs 2005-06: Edificació i obra civil.

Evolució de l’alumnat de cicles formatius de Grau Superior per a famílies professionals (inclosa la d’Arts plàstiques i disseny) Durant els 6 primers anys el nombre d’alumnes varia poc i es manté al voltant de 1.200. Els 4 darrers cursos, hi ha un increment important, fins als 1.650 actuals, el qual és degut a l’oferta de nous cicles, tot i la davallada demogràfica d’aquesta franja d’edat. Per famílies professionals: Al llarg del període hi ha famílies professionals que incrementen, disminueixen o mantenen el nombre de cicles:

Núm. 22-Segon semestre 2010

101


Informe de Conjuntura de Sabadell

Incrementen l’oferta

Disminueixen l’oferta

Mantenen l’oferta

Comerç i màrqueting

Edificació i obra civil

Administració

Sanitat

Informàtica

Arts gràfiques

Imatge personal

Fusta i moble

Manteniment de vehicles autopropulsats Serveis socioculturals i a la comunitat

Fabricació mecànica Electricitat i Electrònica Arts plàstiques i disseny

Tèxtil confecció i pell Manteniment i serveis a la producció

Famílies professionals de nova creació: el curs 2005-06, Imatge personal i Tèxtil, confecció i pell, aquesta última de moment amb un nombre baix d’alumnat; i s’ofereix també des del curs 2008-09 la família de Manteniment i serveis a la producció.

Programes de qualificació professional inicial autoritzats pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat Per al curs 2010-2011, el Departament d’Ensenyament de la Generalitat ha autoritzat 13 programes de qualificació professional inicial (un més que el curs passat), dels quals 2 no s’han posat en funcionament per diverses circumstàncies. D’aquests programes, 7 s’imparteixen en centres que ofereixen estudis reglats. En total, acullen 178 alumnes menors de 25 anys (1 alumne menys que el curs passat). La distribució segons el tipus de programa és: 2 PTT (Programes de transició al treball, amb 32 alumnes), 2 organitzats per l’Ajuntament (32 alumnes), 5 programes organitzats per altres entitats (en 3 centres de titularitat privada, amb un total de 80 alumnes) i 2 FIAP (Formació i aprenentatge professional) en un centre públic, amb un total de 34 alumnes.

102

Núm. 22-Segon semestre 2010


Informe de Conjuntura de Sabadell

Programes de qualificació professional inicial Curs 2010-2011 Entitat

FamíliaProgrames Alumnat

1. Pla de transició al treball Vapor Llonch

Auxiliar d'hoteleria: cuina i serv. Restauració

1

16

Auxiliar de mecànica i electricitat

1

16

Total

2

32

2. Programes organitzats per establiments d'administracions locals i altres administracions públiques Vapor Llonch

Auxiliar de reparació i manteniment de l'automòbil

1

16

Auxiliar de pastisseria i fleca

1

16

Total

2

32

3. Programes en centres educatius privats Jaume Viladoms

Auxiliar de muntatge d'instal·lacions electrotècniques en edificis

1

16

Escola Pia

Auxiliar de vendes, oficina i atenció al públic

1

17

Aux. en activitats d'oficina i en serveis administratius generals

1

17

Auxiliar d'imatge personal: perruqueria i estètica Auxiliar de perruqueria Total

1 1 5

18 12 80

4. FIAP - Formació i aprenentatge professional Institut Castellarnau Aux. manteniment i muntatges d'instal. elèctriques i d'aigua i gas Auxiliar de pintura Total

1 1 2

17 17 34

Total

11

178

Núria Vilella

Font: Ajuntament de Sabadell. Departament d'Educació.

Alumnat resident a Sabadell que cursa estudis universitaris arreu de Catalunya Hi ha 5.739 alumnes residents a Sabadell que estudien a les 13 universitats d’arreu de Catalunya, el 91,1% dels quals cursen estudis en un centre públic (augment de 296 alumnes en relació al curs passat). A aquest nombre, caldria afegir-ne 112 que fan cursos d’accés o ensenyaments no homologats a distància. Per àrees d’estudis Si es fa una anàlisi del tipus d’estudis universitaris classificat per àrees,19 s’observa que un 59,8% dels alumnes residents a Sabadell cursen estudis universitaris relacionats amb les àrees de Ciències socials i d’Humanitats, 0,4 punts menys que el curs 2008-09. Les carreres més demanades d'aquestes àrees són: Ciències econòmiques i empresarials, Filosofia i lletres, Ciències de l’educació, Dret i Psicologia. Els estudis més tècnics (àrea de Ciència i tècnica) representen un percentatge inferior: un 30,0% dels alumnes de Sabadell que cursen estudis arreu de Catalunya opten per estudis d’enginyeries, informàtica, noves tecnologies, ciències, arquitectura, etc. Baixa un 1,6% respecte al curs anterior.

19

La classificació per àrees és la següent: Ciències Socials, Ciència i Tècnica, Humanitats, Ciències de la Salut, Esports i Doctorats i postgraus.

Núm. 22-Segon semestre 2010

103


Informe de Conjuntura de Sabadell

Per modalitat d’estudis: presencial i a distància El percentatge d’alumnes de Sabadell que cursen estudis de la modalitat presencial és superior dels que opten per la modalitat a distància:

Curs 2009-2010 Total

%

Alumnat modalitat presencial

4.528

78,9%

Alumnat modalitat a distància

1.211

21,1%

Total

5.739

Font: Ajuntament de Sabadell. Departament d'Educació.

No hi ha diferències significatives respecte als percentatges del curs passat. El grup d’universitats a distància ocupa fa temps el segon lloc en percentatges, després de la Universitat Autònoma (48,6%) i per davant de la Politècnica (12,8%). Distribució per grups d’estudis i gènere La presència de dones al món universitari continua sent superior a la d’homes, 3.048 dones (53,1%), un 0,5% més que l’any passat, i 2.691 homes (46,9%). El pes de les dones és superior a les universitats privades que no pas a les públiques, amb un 57,3% i 52,7%, respectivament. La presència d’homes és superior només en els grups d’estudis d’Enginyeria, informàtica i noves tecnologies (82,6%, un 10% més que l’any anterior), Activitats físiques (72,2%) i Arquitectura (54,2%). Als grups de Turisme, Ciències de l’educació, Biblioteconomia i documentació, Treball social, Psicologia i Traducció i interpretació les dones superen el 75%.

Estudiants universitaris1 Cursos 2000-01-00 a 2009-10 Homes Cursos

Dones

Nombre

%

Nombre

%

Total

2000-2001

2.523

46,2%

2.940

53,8%

5.463

2001-2002

2.550

45,5%

3.058

54,5%

5.608

2002-2003

2.683

46,3%

3.112

53,7%

5.795

2003-2004

2.543

46,9%

2.881

53,1%

5.424

2004-2005

2.550

45,6%

3.046

54,4%

5.596

2005-2006

2.615

45,5%

3.134

54,5%

5.749

2006-2007

2.579

46,2%

3.002

53,8%

5.581

2007-2008

2.535

46,7%

2.895

53,3%

5.430

2008-2009

2.581

47,4%

2.862

52,6%

5.443

2009-2010

2.691

46,9%

3.048

53,1%

5.739

Font: Ajuntament de Sabadell. Departament d'Educació. 1. Estudiants universitaris de Sabadell que estudien a les diverses universitats catalanes.

104

Núm. 22-Segon semestre 2010


Informe de Conjuntura de Sabadell

Alumnat en centres universitaris de Sabadell El curs 2009-2010 hi ha un total de 2.402 alumnes que cursen estudis a les escoles universitàries de Sabadell, cosa que representa un descens de 112 respecte del curs passat. Quant a la distribució segons el tipus de centre: el 76,9% dels alumnes universitaris estudien en centres públics (1.848 alumnes) i el 23,1% en centres privats (554 alumnes). Els darrers 10 anys, la distribució per escoles universitàries ha estat la següent: Alumnat de les escoles universitàries de Sabadell Cursos 2000-01 a 2009-10 Increment Família

00-01

01-02

02-03

03-04

04-05

05-06

06-07

07-08

08-09

09-10

Nombre

%

Fac. d'Economia i Empresa

1.480

1.520

1.475

1.463

1.385

1.424

1.328

1.273

1.202

1.146

-334

-22,6

Escola d'Enginyeria

-31,8

1.030

1.069

1.078

1.077

1.037

1.038

851

853

764

702

-328

ESDI

604

740

752

749

742

685

645

613

548

554

-50

-8,3

Total

3.114

3.329

3.305

3.289

3.164

3.147

2.824

2.739

2.514

2.402

-712

-22,9

Font: Ajuntament de Sabadell. Departament d'Educació.

Un 14,0% dels alumnes de l'Escola d’Enginyeria i un 21,6% dels de la Facultat d’Economia i empresa del campus de Sabadell són residents a la ciutat, és a dir, 1 de cada 6 o de cada 5 alumnes, respectivament, viu a Sabadell. A l’Escola Superior de Disseny, el percentatge d’alumnes residents a Sabadell és del 12,6%. La mitjana dels 3 centres és del 17,3%.

Núm. 22-Segon semestre 2010

105


Informe de Conjuntura de Sabadell

Cap a una necessària reinvenció laboral Xavier Segura. Director del Servei d’estudis de Catalunya Caixa. Publicat a +valor. El Periódico de Catalunya. 25/01/2011. El reciclatge laboral i la formació dels joves són elements clau. Les polítiques d’ocupació necessiten canvis que adaptin el coneixement i les habilitats de la mà d’obra a les necessitats del mercat, i acompanyin aquesta tasca amb una millora en el funcionament dels serveis públics de col·locació. Les previsions d’analistes privats, d’organismes internacionals i del Govern coincideixen a assenyalar, tot i que amb diferent intensitat, que el 2011 serà el primer any de creixement del PIB des del 2008. I per alguns, també podria ser el primer en que es crearà ocupació des del 2007. L’interès de la discussió sobre aquestes variables de flux de l’economia espanyola no resideix tant a anticipar la seva evolució els pròxims 12 mesos, sinó a prolongar la seva anàlisi a mitjà i llarg termini i veure si en aquest horitzó són capaços de donar solució a la clau d’una recuperació sostenible, les variables d’estoc: l’elevat endeutament privat, l’excedent d’oferta de vivenda i 4,6 milions d’aturats (un 20% de la població activa). Respecte al problema de la desocupació, són diverses les òptiques des de les quals es pot abordar, tant socials com econòmiques. Dintre d’aquestes últimes, centrem l’atenció en el procés d’absorció de l’elevat volum d’atur, i n’analitzem la dificultat i dilació. Un primer element que s’ha de recordar és que l’economia espanyola ha experimentat un fort xoc estructural, en què ha operat un gran canvi d’expectatives sobre la renda de les famílies, amb un impacte molt negatiu sobre algunes activitats que havien tingut un protagonisme destacat en la fase expansiva prèvia a la crisi. La construcció ha destruït 1,1 milions de llocs de treball, als quals s’han d’afegir els de branques vinculades. L’excés de capacitat en el sector trigarà a absorbir-se i el ritme de recuperació posterior no serà similar al dels anys anteriors, cosa que fa que els llocs de treball no sembla que s’hagin de recuperar fins d’aquí uns quants anys. La conclusió immediata és que es necessiten eines de reciclatge per a aquesta mà d’obra, que necessitarà formació per incorporar-se a les oportunitats laborals que pugui generar la recuperació. En aquest sentit, als EUA s’està produint un fenomen que podria donar pistes per a la nostra economia. El nombre de llocs de treball vacants ha augmentat de 2,34 a 3,36 milions entre el juliol de 2009 i l’octubre de 2010, període en què s’han afegit poc més de 206.000 ocupats. La Reserva Federal ja ha assenyalat que aquestes limitacions a la mobilitat funcional podrien estar darrere d’un augment de l’atur estructural. En aquesta situació s’ha d’incorporar una de les reflexions que deixa el model de creixement iniciat als noranta. La taxa d’activitat dels joves entre 16 i 19 anys s’havia reduït en les dècades anteriors, mentre que la xifra situada entre 20 i 24 anys també va començar a fer-ho a finals dels vuitanta, conseqüència en els dos casos d’un abast i prolongació més importants de l’educació. A prop del canvi de segle comença a observar-se una evolució en sentit contrari i la taxa d’activitat passa del 25 al 30% en la franja de 16 a 19 anys i del 60 al 70% en la de 20 a 24 anys. Aquest augment en la incorporació al mercat laboral és incentivat per la forta reducció de la taxa d’atur en aquests sectors, del 50% al 30% i del 40% al 15%, respectivament. Què passa arran de la crisi? Dels dos milions de llocs de treball destruïts els últims tres anys, un 14% són joves de 16 a 19 anys i un 28% de 20 a 24 anys, percentatges molt superiors al que suposaven en l’ocupació a l’inici d’aquest període, un 2% i un 8% respectivament. A causa de les perspectives del mercat laboral (baixa creació d’ocupació) i el canvi en les fonts de creixement (necessitat de reciclatge), l’educació torna a ser valorada com una assegurança enfront de la desocupació. L’ocupació perduda en la crisi es correspon en un 82% amb persones amb educació primària o secundària de primera etapa, que representaven un 43% al final del 2007, mentre que, a l’altre extrem, el nombre d’ocupats amb educació universitària i superior, que suposava un 23% a l’inici de la crisi, ha augmentat en 127.000 persones l’últim any i mig.

106

Núm. 22-Segon semestre 2010


Informe de Conjuntura de Sabadell

Per tant, el reciclatge laboral i la formació dels joves són dos elements clau. Perquè el trencaclosques encaixi és necessari que es moguin diferents peces com més aviat millor. Les polítiques d’ocupació necessiten modificacions, s’han d’orientar a un rol més actiu, s’ha d’adaptar el coneixement i les habilitats de la mà d’obra a les necessitats del mercat, i acompanyar aquesta tasca amb una millora en el funcionament dels serveis públics de col·locació. En l’àmbit educatiu s’ha de produir un moviment similar, que estableixi com a principal finalitat formar futurs treballadors i no ser el simple transmissor de coneixements i certificador de títols acadèmics. I això també s’aplica al sistema innovador format per investigadors, empreses i sector públic. En un context de recursos escassos, amb un significatiu ajust fiscal de fons, no només es requereix fer les coses, sinó fer-les bé i de manera eficient. La rapidesa amb què s’avanci també és determinant, ja que pel camí es pot perdre capital humà, que busqui oportunitats laborals fora d’Espanya. El cens electoral d’espanyols residents a l’estranger mostra que el nombre de persones en aquesta situació ha augmentat en 150.000 entre el gener del 2008 i el mateix període del 2010. La meitat d’aquest augment correspon a 2009, el pitjor any per al mercat al llarg de les últimes dècades.

Núm. 22-Segon semestre 2010

107


 Consum Introducció Electricitat Gas canalitzat Aigua Residus Endesa Distribución Eléctrica, SL Gas Natural SDG, SA Companyia d'Aigües de Sabadell SA (CASSA) Ajuntament de Sabadell. Observatori de l’Economia Local Ajuntament de Sabadell Servei de Recollida i Tractament de Residus Sòlids Urbans i Neteja Viària Ajuntament de Sabadell. Servei de Gestió Tributària


Informe de Conjuntura de Sabadell

Introducció L’any 2010 conclou amb un descens de la matriculació de vehicles a la ciutat, tal com ja s’apuntava en l’informe anterior. La finalització de les ajudes per a la compra de vehicles i l’increment de l’IVA han estat determinants en aquest descens del consum intern de la ciutat. En termes energètics, s’observa un increment de la despesa energètica durant l’any 2010, seguint la tendència iniciada l’any 2009. D’una banda, el consum d’electricitat ha augmentat un 8,9% respecte de l’any 2009, mentre que el consum de gas ho ha fet un 11,2%. El consum d’aigua a la ciutat va créixer l’any 2010 un 0,9% respecte de l’any 2009, percentatge inferior a l’observat per l’any 2009. Aquest increment del consum d’aigua ve donat per l’evolució del consum domèstic, que repunta després de dos anys de moderació i se situa en els 104 litres per habitant i dia. Aquesta ràtio, però, és inferior a la que es registra per al conjunt de municipis que integren l’àrea metropolitana de Barcelona (108 litres per habitant i dia). Per últim, en termes de recollida de residus, Sabadell registra una mitjana per habitant i dia d’1,36 kg, ràtio 0,2 kg inferior a la registrada per al conjunt de Catalunya l’any 2009.20

20

Dada extreta del informe Residus municipals de l’any 2009 de l’Agència Catalana de Residus.

Núm. 22-Segon semestre 2010

111


Informe de Conjuntura de Sabadell

Electricitat L’any 2010 el consum d’energia elèctrica a la ciutat es va situar en els 835.683 Mwh, un 8,9% més respecte de l’any 2009. És el segon any consecutiu en què es registra un augment del consum d’electricitat a la ciutat. Per tipus de subministrament, el de baixa tensió amb una potència contractada inferior als 15Kw (tipus de subministrament que concentra llars i petits comerços) registra un augment del consum del 9,3% respecte de l’any 2009, mentre que el de baixa tensió amb una potència contractada superior als 15kW registra un descens del consum del 5,2%. El consum en el subministrament d’alta tensió augmenta un 26,9% interanual.

Consum d'electricitat per tipus de subministrament Sabadell. Evolució 2007 - 2010 Consum Mwh 2007

2008

2009

I 2010

II 2010

2010

BT =< 15 kW.1

407.023,1

420.052,6

408.869,5

297.821,2

149.051,2

446.872,4

% 09-10 9,29

BT > 15 Kw.2

130.009,1

118.968,5

204.662,9

95.186,5

98.752,8

193.939,3

-5,24

Altres3

156.477,2

154.528,0

153.581,8

97.276,6

97.594,8

194.871,3

26,88

Total

693.509,4

693.549,2

767.114,2

490.284,3

345.398,8

835.683,1

8,94

Font: Endesa Distribución Eléctrica, SL 1. Subministrament de baixa tensió fins als 15 kW. 2. Subministrament de baixa tensió superior als 15 kW. 3. Subministrament d'alta tensió.

Pel que fa al nombre de subministraments, l’any 2010 es tanca amb una xifra lleugerament superior a l’observada l’any 2009 (0,4% d’increment). El canvi significatiu respecte de períodes anteriors es registra en el nombre de subministraments d’alta tensió, que representen el 3,1% del total (molt superior al 0,1% observat en anys anteriors).

Nombre de subministraments Sabadell. 2007 - 2010 Nombre de subministraments BT =< 15 kW.1 BT > 15 Kw.2 Altres3 Total

2007

2008

2009

2010

∆ % 09 - 10

101.482

101.910

100.946

98.049

-2,87

2.242

2.239

3.415

3.464

1,43

65

67

70

3.286

4.594,29

103.789

104.216

104.431

104.799

0,35

Font: Endesa Distribución Eléctrica, SL 1. Subministrament de baixa tensió fins als 15 kW. 2. Subministrament de baixa tensió superior als 15 kW. 3. Subministrament d'alta tensió.

112

Núm. 22-Segon semestre 2010


Informe de Conjuntura de Sabadell

Gas canalitzat Durant la segona meitat de 2010 es van facturar 253,8 milions de KWh de gas a Sabadell, un 35,2% més respecte del mateix període de 2009. L’acumulat anual va crèixer fins els 760,5 KWh, un 11,2% més respecte del total de l’any 2009. Aquest augment de la facturació de gas canalitzat s’explica per l’augment de la facturació en l’ús industrial, que registra un augment del 114% respecte de la segona meitat de 2009. En canvi, l’ús domèstic / comercial, registra un lleuger increment (un 1%) en el mateix període. 1

Gas canalitzat Facturació. Evolució 1995 - 2010 Domèstic/ Any

Comercial

Accés de 3rs a la xarxa2

Industrial 278,22

%∆ Total

anual

1995

305,43

1996

354,72

16,14

289,85

4,18

644,57

10,44

1997

355,54

0,23

338,21

16,69

693,75

7,63

1998

390,54

9,84

342,59

1,29

733,12

5,68

1999

448,90

14,94

356,12

3,95

805,01

9,81

2000

488,43

8,81

369,52

3,76

857,95

6,58

2001

419,44

-14,12

362,38

-1,93

781,82

-8,87

2002

492,09

17,32

414,01

14,25

906,10

15,90

2003

479,20

79,60

373,60

932,40

2,90

2004

446,96

7,27

374,14

828,36

-11,16

2005

353,09

18,52

519,03

890,64

7,52

2006

284,18

64,98

389,57

738,73

-17,06

2007

253,72

4,54

437,71

695,98

-5,79

01/08

207,72

7,55

220,77

436,04

220,77

645,67

-7,23

496,10

13,77

187,80

-10,41

02/08

142,12

67,51

2008

349,84

75,06

01/09

425,70

70,40

02/09

126,40

2009

552,10

01/10

435,36

2,27

02/10

122,06

-3,43

2010

557,42

0,96

-11,06

61,40

583,65

209,63

-9,05

131,80

683,90

5,92

1,22

506,62

2,12

131,78 114,63

253,84

35,17

203,04

760,46

11,19

71,26

54,05

Font: Gas Natural SDG, S.A. 1. Milions de Kwh 2. Entrada en vigor a partir de l'any 2003. 3. Des del segon semestre de 2008, les dades desglossades per ús corresponen a l'accés de tercers a la xarxa.

Pel que fa al nombre de clients de gas canalitzat, la xifra augmenta un 0,6% respecte de l’any 2009, i se situa en els 73.203 clients. Per usos, hi ha un augment tant del nombre de clients d’ús domèstic / comercial (0,5%) com de l’ús industrial (més del doble respecte de 2009).

Núm. 22-Segon semestre 2010

113


Informe de Conjuntura de Sabadell

Gas canalitzat Clients. 1996 - 2010 %∆

75.000

anual

70.000

1996

45.418

31

45.449

1997

47.683

31

47.714

4,98

1998

49.764

31

49.795

4,36

60.000

1999

52.122

31

52.153

4,74

55.000

2000

54.988

30

55.018

5,49

50.000

2001

58.225

40

58.265

5,90

2002

60.547

161

60.708

4,19

2003

63.328

166

63.494

4,59

2004

65.955

167

66.122

4,14

2005

68.347

60

68.407

3,46

2006

70.206

49

70.255

2,70

2007

71.623

46

71.669

2,01

2008

72.270

170

72.440

1,08

2009

72.659

80

72.739

0,41

2010

73.031

172

73.203

0,64

65.000

Font: Gas Natural SDG, S.A.

114

Núm. 22-Segon semestre 2010

2010

2009

2008

2007

2006

2005

2004

2003

2002

2001

2000

1999

45.000 1998

Total

1997

Clients

Comercial Industrial

1996

Domèstic/ Any

Nombre de clients de gas canalitzat 1996-2010


Informe de Conjuntura de Sabadell

Aigua Durant el segon semestre de 2010 es van consumir 5.504.261 m3 d’aigua a la ciutat, un 1,6% més respecte del segon semestre de 2009. L’acumulat per tot l’any 2010 és de 10.711.591 m3, un 0,9% més respecte de 2009. Per usos, s’observen dinàmiques diferents en el període analitzat. D’una banda, el consum domèstic és el que més augmenta respecte de l’any 2009 (3,1%), seguit de l’ús industrial, amb un augment més moderat (0,5%). D’altra banda, tant l’ús públic com el comercial registren un descens del nombre de m3 consumits (-11,6% i –4,6%, respectivament). En el cas de l’ús públic, el descens es deu a la utilització d’aigua reciclada per al reg de zones enjardinades de la ciutat. De cada 100 litres consumits durant el 2010, 73 corresponen a ús domèstic, 12 a ús comercial, 9 a ús industrial i 5 a ús púbic. Per últim, el consum mitjà d’aigua d’ús domèstic a la ciutat ha estat de 104 litres per habitant i dia durant l’any 2010, 3 litres més que l’any 2009. Tot i aquest increment, la dada continua per sota del màxim registrat l’any 2004 (118,5 litres per habitant i dia). Respecte del conjunt de municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona, la ràtio se situa per sota (108 litres per habitant i dia21). Consum d'aigua Consum d'aigua registrada pels comptadors d'abonats. 1990 - 2010 Comercial

1

Industrial

2

Públic

3

m3

Litres per

Total ∆ % Anual

habitant i dia

Any

Domèstic

1990

6.319.970

1991

6.745.606

6,73

1.554.777

3,23

1992

6.669.118 -1,13

1.485.104

1993

6.665.451 -0,05

1.375.067

1994

7.135.289

1.482.798

1995

7.044.264 -1,28

1996

7.320.969

1997

7.193.355 -1,74

1.452.214

2,33

1.634.363

12,45

784.942

1,53

11.064.873

0,90

106,1

1998

7.679.841

1.557.892

7,28

1.823.784

11,59

845.692

7,74

11.907.209

7,61

113,4

1999

7.610.628 -0,90

1.539.225

-1,20

1.716.281

-5,89

860.003

1,69

11.726.137

-1,52

112,8

2000

7.970.859

4,73

1.531.506

-0,50

1.721.499

0,30

797.633

-7,25

12.021.497

2,52

118,5

2001

7.647.534 -4,06

1.551.856

1,33

1.762.240

2,37

914.243

14,62

11.875.873

-1,21

113,2

2002

7.763.347

1,51

1.509.693

-2,72

1.583.629 -10,14

859.186

-6,02

11.715.855

-1,35

113,6

2003

7.946.061

2,35

1.573.541

4,23

1.499.077

-5,34

925.516

7,72

11.944.195

1,95

113,9

2004

8.093.498

1,86

1.588.423

0,95

1.448.562

-3,37

873.268

-5,65

12.003.751

0,50

114,4

2005

7.972.229 -1,50

1.548.214

-2,53

1.296.969 -10,47

781.921 -10,46

11.599.333

-3,37

110,9

2006

7.850.711 -1,52

1.519.114

-1,88

1.173.580

-9,51

832.677

6,49

11.376.082

-1,92

107,3

2007

7.786.752 -0,81

1.528.127

0,59

1.242.731

5,89

864.137

3,78

11.421.747

0,40

105,8

2008

7.579.099 -2,67

1.383.020

-9,50

466.107 -46,06

10.446.867

-8,54

101,5

1.506.069

7,05 3,93 6,76

1.760.623 1.664.508

631.031 -5,46

723.089

-4,48

1.495.086 -10,18

-7,41

1.255.551 -16,02

7,83

1.472.292

1.488.758

0,40

1.419.135

-4,68

10.217.692 10.687.979

4,60

97,6

742.310

2,66

10.391.617

-2,77

96,4

735.735

-0,89

10.031.804

-3,46

96,4

17,26

780.184

6,04

10.870.564

8,36

103,4

1.450.778

-1,46

780.812

0,08

10.764.612

-0,97

102,4

1.453.400

0,18

773.146

-0,98

10.966.650

1,88

106,5

1.018.641 -18,03

01/09

3.887.360

678.007

455.450

177.761

5.198.578

02/09

3.746.770

725.048

473.013

470.287

5.415.118

2009

90,1

14,59

102,9 99,2

7.634.130

0,73

1.403.055

1,45

928.463

-8,85

648.048

39,03

10.613.696

1,60

101,1

01/10

3.926.000

0,99

626.425

-7,61

458.538

0,68

196.367

10,47

5.207.330

0,17

104,6

02/10

3.941.621

5,20

711.466

-1,87

474.709

0,36

376.465 -19,95

5.504.261

1,65

103,3

7.867.621

3,06

1.337.891

-4,64

933.247

0,52

572.832 -11,61

10.711.591

0,92

104,0

2010

Font: Companyia d'Aigües de Sabadell SA.

21

Ràtio corresponent a l’any 2009.

Núm. 22-Segon semestre 2010

115


Informe de Conjuntura de Sabadell

Consum d'aigua Ús domèstic. 1990-2010

m3

Consum d'aigua Ús comercial. 1990-2010

m3

c

1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

1.600.000 1.575.000 1.550.000 1.525.000 1.500.000 1.475.000 1.450.000 1.425.000 1.400.000 1.375.000 1.350.000 1.325.000 1.300.000

8.200.000 8.000.000 7.800.000 7.600.000 7.400.000 7.200.000 7.000.000 6.800.000 6.600.000 6.400.000 6.200.000

Consum d'aigua Ús industrial. 1990-2010

m3

Consum d'aigua Ús públic. 1990-2010

m3

1.900.000 1.800.000 1.700.000 1.600.000 1.500.000 1.400.000 1.300.000 1.200.000 1.100.000 1.000.000 900.000

1.000.000 900.000 800.000 700.000 600.000 500.000

Consum d'aigua Total. 1990-2010

litres

12.500.000

Consum d'aigua Litres per habitant i dia. 1990-2010

130 120 110 100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0

12.000.000 11.500.000 11.000.000 10.500.000 10.000.000

1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

9.500.000

1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

m3

1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

400.000

Durant la segona meitat de 2010 el volum d’aigua subministrada a la xarxa ha estat de 6.482.043 m3, un 3,8% menys respecte del mateix període de l’any anterior. Per usos, tots registren un descens en l’aigua subministrada. El més intens es dóna en l’ús públic (-15,7%). En canvi, el volum d’aigua subministrada per a ús domèstic es manté estable respecte de l’any 2009.

116

Núm. 22-Segon semestre 2010


Informe de Conjuntura de Sabadell

Consum d'aigua Volums abastats a la xarxa segons ús. 1985 - 2010 Any

Domèstic

Comercial1

Industrial2

1985

7.099.886

1.484.290

1986

7.742.294

1.586.109

1987

7.623.901

1988

m3 ∆ % Anual

Públic3

Total

2.300.058

845.076

11.729.310

2.361.301

1.100.395

12.790.099

9,04

1.812.088

2.485.526

943.128

12.864.643

0,58

7.990.485

1.902.111

2.323.349

856.258

13.072.203

1,61

1989

8.131.760

1.932.541

2.424.210

962.444

13.450.955

2,90

1990

8.143.241

1.940.560

2.268.551

813.080

13.165.432

-2,12

1991

8.471.186

1.952.501

2.090.303

908.061

13.422.051

1,95

1992

8.521.745

1.897.654

1.910.409

948.518

13.278.326

0,86

1993

8.574.030

1.768.803

1.615.064

946.405

12.904.302

-2,82

1994

8.975.206

1.865.155

1.851.940

981.364

13.673.665

5,96

1995

8.849.578

1.870.299

1.822.586

980.916

13.523.379

-1,10

1996

9.106.816

1.765.313

1.807.936

961.744

13.641.809

0,88

1997

9.063.065

1.829.676

2.059.170

988.965

13.940.876

2,19

1998

9.415.031

1.909.884

2.235.851

1.036.769

14.597.535

4,71

1999

9.402.803

1.901.686

2.120.436

1.062.519

14.487.444

-0,75

01/00

4.740.713

937.420

1.107.140

387.592

7.172.865

02/00

4.979.847

930.270

992.249

585.131

7.487.497

2000

9.720.560

1.867.690

2.099.389

972.723

14.660.362

1,19

01/01

4.722.720

-0,38

7.155.380

-0,24

02/01

4.718.680

2001

9.441.400

01/02

5.055.811

7,05

955.983

3,06

1.034.759

-7,27

389.531

0,09

7.436.087

3,92

02/02

5.036.476

6,73

1.006.605

1,85

1.023.946

-3,37

727.404

-1,64

7.794.431

3,84

2002

10.092.287

6,89

1.962.588

2,44

2.058.705

-5,37

1.116.935

-1,04

15.230.518

3,88

01/03

5.274.153

4,32

984.533

2,99

1.001.512

-3,21

410.966

5,50

7.671.168

3,16

02/03

5.235.009

3,94

1.096.573

8,94

981.111

-4,18

813.087

11,78

8.125.789

4,25

2003

10.509.162

4,13

2.081.106

6,04

1.982.623

-3,70

1.224.053

9,59

15.796.957

3,72

01/04

5.261.942

-0,23

1.008.629

2,45

885.560 -11,58

413.618

0,65

7.569.749

-1,32

02/04

4.995.768

-4,57

1.004.541

-8,39

950.350

-3,14

693.163

-14,75

7.643.822

-5,93

2004

10.257.710

-2,39

2.013.170

-3,26

1.835.910

-7,40

1.106.781

-9,58

15.213.571

-3,69

01/05

5.187.393

-1,42

978.146

-3,02

843.116

-4,79

387.998

-6,19

7.396.653

-2,29

02/05

4.678.896

-6,34

937.896

-6,63

761.990 -19,82

579.694

-16,37

6.958.476

-8,97

2005

9.866.289

-3,82

1.916.042

-4,82

1.605.106 -12,57

967.692

-12,57

14.355.129

-5,64

01/06

5.353.312

3,20

02/06

4.283.711

-8,45

1.012.010

7,90

927.571

-1,05

1.115.901

0,79

-5,24

988.300

6,24

1.059.705

-2,87

1.915.871

2,58

2.175.606

852.756 -12,82

389.188

0,41

6,80

739.507

26,38

7.506.192

0,25

3,63

1.128.695

16,03

14.661.572

0,01

667.034 -20,88

388.954

0,25

7.262.056

-1,82

773.577

1,52

633.186

9,23

6.702.484

-3,68

1.440.611 -10,25

2006

9.637.023

-2,32

1.864.766

-2,68

1.022.140

5,63

13.964.540

-2,72

01/07

4.839.523

-9,60

915.276

7,33

752.629

12,83

388.959

0,00

6.896.387

-5,04

02/07

4.527.952

5,70

923.063

-8,79

742.378

-4,03

650.600

2,75

6.843.993

2,11

2007

9.367.475

-2,80

1.838.339

-1,42

1.495.007

3,78

1.039.559

1,70

13.740.380

-1,61

01/08

4.814.961

-0,51

868.834

-5,07

664.849 -11,66

205.998

-47,04

6.554.642

-4,96

02/08

4.860.013

7,33

897.120

-2,81

634.608 -14,52

393.440

-39,53

6.785.181

-0,86 -2,92

2008

9.674.974

3,28

1.765.954

-3,94

1.299.457 -13,08

599.438

-42,34

13.339.823

01/09

4.973.097

3,28

867.373

-0,17

582.657 -12,36

227.410

10,39

6.650.537

1,46

02/09

4.658.359

-4,15

902.764

0,63

588.721

-7,23

590.188

50,01

6.740.032

-0,67

2009

9.631.456

-0,45

1.770.137

0,24

1.171.378

-9,86

817.598

36,39

13.390.569

0,38

01/10

4.915.479

-1,16

784.304

-9,58

574.104

-1,47

245.858

8,11

6.519.745

-1,97

02/10 2010

4.641.814 9.557.293

-0,36 -0,77

837.851 1.622.155

-7,19 -8,36

559.037 1.133.141

-5,04 -3,26

443.341 689.199

-24,88 -15,70

6.482.043 13.001.788

-3,83 -2,90

Font: Companyia d'Aigües de Sabadell SA. 1. Aigua consumida per activitats comercials i industrials (no grans consumidors), obres d'edificació, boques d'incendi amb comptador i manteniment de les infraestructures de CASSA. 2. Aigua consumida per activitats comercials i industrials (grans consumidors). 3. Aigua consumida per les dependències municipals, boques d'incendi situades a dependències municipals, boques de reg dels parterres, fonts públiques i hidrants d'incendi de Sabadell. * En gris les dades de consum de l'any 2000, 2001, 2002, 2003, 2004, 2005, 2006, 2007, 2008, 2009 i 2010 per semestres.

Núm. 22-Segon semestre 2010

117


Informe de Conjuntura de Sabadell

A finals de 2010 es comptabilitzen 98.631 abonats, un 0,8% més (746 abonats) respecte del nombre d’abonats a finals de 2009. Creix el nombre d’abonats en tots els usos: un 3,2% en l’ús industrial, un 2,6% en l’ús públic, un 1,1% en l’ús comercial i un 0,7% en l’ús domèstic. Abonats per usos Semestres. 2007 - 2010 2007 1r semestre Usos Domèstic Comercial1 Industrial2 Públic

3

Total

2008

2n semestre

1r semestre

2n semestre

2009 1r semestre

2010 1r semestre

2n semestre

Abonats

%

Abonats

%

Abonats

%

Abonats

%

Abonats

%

Abonats

%

Abonats

%

Abonats

%

79.996

83,69

80.834

83,67

81.297

83,70

81.683

83,83

81.931

83,86

82.174

83,95

82.392

84,17

82.735

83,88

14.582

15,25

14.772

15,29

14.809

15,25

14.710

15,10

14.700

15,05

14.636

14,95

14.670

14,99

14.792

15,00

160

0,17

160

0,17

161

0,17

160

0,16

160

0,16

157

0,16

161

0,16

162

0,16

852

0,89

850

0,88

863

0,89

891

0,91

903

0,92

918

0,94

921

0,94

942

0,96

95.590

100

96.616

100

97.130

100

97.444

100

97.694

100

97.885

100

98.144

100

98.631

100

Font: Companyia d'Aigües de Sabadell SA. 1. Activitats comercials i industrials (no grans consumidors), obres d'edificació, boques d'incendi amb comptador i manteniment de les infraestructures de CASSA. 2. Activitats comercials i industrials (grans consumidors). 3. Dependències municipals, boques d'incendi en dependències mpals, boques de reg dels parterres, fonts públiques i hidrants d'incendi.

Abonats per usos 2n semestre 2010 Comerç + Industria 15%

118

2n semestre

Públic 1%

Domèstic 84%

Núm. 22-Segon semestre 2010


Informe de Conjuntura de Sabadell

Residus Durant el segon semestre de 2010 es van recollir 51.461.320 kg de residus a Sabadell, un 0,5% menys respecte del semestre anterior i un 1,3% menys respecte del mateix període de 2009. En tot l’any 2010 es van recollir 103.186.530 kg, xifra un 1,2% inferior a l’observada l’any 2009. Per tercer any consecutiu, el nombre de kg de residus recollits decreix a Sabadell, després del màxim assolit l’any 2007. Per tipologies de residus, el nombre total de residus recollits selectivament creix un 2,9% interanual, empès per l’augment del nombre de kg recollits d’envasos i residus orgànics (un 1,9 i 1,4%, respectivament). En canvi, el nombre de kg de vidre i paper recollits cau (un 4,2 i 3,8%, respectivament). Per altra banda, la fracció resta decreix un 3,4% en el mateix període. La recollida de residus per habitant a Sabadell va ser de 247 kg durant els últims sis mesos de 2010, i l’acumulat per l’any 2010 es va situar en els 495,2kg., 8 kg menys respecte de l’any 2009. Per habitant i dia, la ràtio per l’any 2010 va ser d’1,36 kg, 0,02 kg inferior a la ràtio registrada un any abans.

Núm. 22-Segon semestre 2010

119


Informe de Conjuntura de Sabadell

Recollida d'escombraries1 Tipologia. 1985 - 2010 Any

Fracció resta

Orgànica

Vidre

Paper

Envasos

Altres

Total % ∆ anual

1985

49.485.000

102.850

49.587.850

-

1986

50.894.000

203.910

51.097.910

3,05

1987

54.649.000

316.718

54.965.718

7,57

1988

57.987.000

307.900

58.294.900

6,06

1989

61.408.000

372.900

61.780.900

5,98

1990

63.035.000

396.600

63.431.600

2,67

1991

71.728.000

559.520

72.287.520

13,96

1992

77.392.000

735.030

78.127.030

8,08

1993

78.709.000

976.600

79.685.600

1,99

1994

78.042.000

1.147.160

876.670

1995

76.412.340

1.482.640

788.000

1996

77.456.330

1.536.340

1997

78.376.940

1.700.160

1998

80.369.690

1999

80.065.830

0,48

48.690

78.731.670

-1,67

1.382.650

60.550

80.435.870

2,16

1.869.470

80.930

82.027.500

1,98

1.760.390

2.318.056

79.530

84.527.666

3,05

82.214.150

1.814.370

2.931.180

101.070

87.060.770

3,00

2000

82.740.990

1.814.050

2.258.940

282.430

87.096.410

0,04

2001

83.574.630

2.016.950

2.833.470

686.040

89.111.090

2,31

2002

83.841.810

158.360

2.013.190

3.044.750

913.200

1.344.860

91.316.170

2,47

2003

82.624.600

301.500

2.114.580

4.497.600

1.624.620

6.982.350

98.145.250

7,48

2004

82.554.700

840.540

2.310.980

6.880.120

2.215.540

8.632.600

103.434.480

5,39

1r 05

39.273.100

1.498.880

1.202.020

3.681.820

1.218.700

50.320

46.924.840

-1,12

2n 05

39.697.540

2.100.220

1.219.720

4.226.150

1.337.420

8.627.480

57.208.530

2,41

2005

78.970.640

3.599.100

2.421.740

7.907.970

2.556.120

8.677.800

104.133.370

0,68

1r 06

39.438.610

2.141.300

1.390.420

4.528.440

1.544.060

4.248.780

53.291.610

13,57

2n 06

39.554.210

2.318.300

1.332.800

4.812.710

1.630.560

4.524.260

54.172.840

-5,31

2006

78.992.820

4.459.600

2.723.220

9.341.150

3.174.620

8.773.040

107.464.450

3,20

1r 07

38.352.220

2.973.630

1.597.700

5.400.880

1.851.290

5.423.390

55.599.110

4,33

2n 07

37.113.980

2.768.000

1.477.660

5.259.510

1.842.400

5.579.370

54.040.920

-0,24

2007

75.466.200

5.741.630

3.075.360

10.660.390

3.693.690

11.002.760

109.640.030

2,02

1r 08

36.340.990

3.022.070

1.613.480

5.222.200

2.012.580

5.452.150

53.663.470

-3,48

2n 08

35.073.840

3.095.320

1.570.760

4.967.440

1.983.080

5.576.380

52.266.820

-3,28

2008

71.414.830

6.117.390

3.184.240

10.189.640

3.995.660

11.028.530

105.930.290

-3,38

1r 09

34.779.790

3.421.870

1.680.940

4.761.800

2.069.380

5.622.810

52.336.590

-2,47

2n 09

34.268.330

3.377.470

1.585.440

4.622.580

2.017.300

6.276.630

52.147.750

-0,23

2009

69.048.120

6.799.340

3.266.380

9.384.380

4.086.680

11.899.440

104.484.340

-1,37

1r 10

33.587.830

3.441.340

1.626.210

4.539.950

2.089.240

6.440.640

51.725.210

-1,17

2n 10

33.124.210

3.454.580

1.502.350

4.489.450

2.075.860

6.814.870

51.461.320

-1,32

2010

66.712.040

6.895.920

3.128.560

9.029.400

4.165.100

13.255.510

103.186.530

-1,24

Font: Ajuntament de Sabadell. Via Pública i Manteniments. 1. Residus abocats. Nota: la dada que correspon a Altres, de l'any 2005, la majoria de les dades estan entrades per la segona meitat de l'any.

120

Núm. 22-Segon semestre 2010


Informe de Conjuntura de Sabadell

Recollida d'escombraries1 Ratios. 1985 - 2010 Kg/Hab Any

Fracció resta

Orgànica

Vidre

Paper

Envasos

Altres

Total

Total/hab dia

1985

260,22

0,54

260,76

0,71

1986

273,45

1,10

274,55

0,75

1987

291,45

1,69

293,14

0,80

1988

306,02

1,62

307,64

0,84

1989

321,57

1,95

323,52

0,89

1990

328,06

2,06

330,13

0,90

1991

378,70

2,95

381,66

1,05

1992

409,24

3,89

413,12

1,13

1993

415,48

5,16

420,63

1,15

1994

412,91

6,07

4,64

423,62

1,16

1995

405,62

7,87

4,18

0,26

417,93

1,15

1996

412,57

8,18

7,36

0,32

428,44

1,17

1997

423,05

9,18

10,09

0,44

442,76

1,21

1998

433,06

9,49

12,49

0,43

455,46

1,25

1999

444,53

9,81

15,85

0,55

470,74

1,29

2000

448,36

9,83

12,24

1,53

471,96

1,29

2001

449,66

10,85

15,24

3,69

479,45

1,31

2002

445,08

0,84

10,69

16,16

4,85

7,14

484,76

1,33

2003

431,24

1,57

11,04

23,47

8,48

36,44

512,25

1,40

2004

420,74

4,28

11,78

35,06

11,29

44,00

527,15

1,44

1r 05

197,37

7,53

6,04

18,50

6,12

0,25

235,82

1,29

2n 05

196,54

10,40

6,04

20,92

6,62

42,72

283,24

1,55

2005

390,99

17,82

11,99

39,15

12,66

42,96

515,57

1,41

1r 06

195,24

10,60

6,88

22,42

7,64

21,03

263,82

1,45

2n 06

194,87

11,42

6,57

23,71

8,03

22,29

266,89

1,46

2006

389,17

21,97

13,42

46,02

15,64

43,22

529,43

1,45

1r 07

188,05

14,58

7,83

26,48

9,08

26,59

272,61

1,49

2n 07

181,10

13,51

7,21

25,66

8,99

27,23

263,70

1,44

2007

368,25

28,02

15,01

52,02

18,02

53,69

535,00

1,47

1r 08

175,92

14,63

7,81

25,28

9,74

26,39

259,77

1,42

2n 08

169,54

14,96

7,59

24,01

9,59

26,95

252,64

1,38

2008

345,20

29,57

15,39

49,25

19,31

53,31

512,04

1,40

1r 09

167,99

16,53

8,12

23,00

10,00

27,16

252,78

1,39

2n 09

165,03

16,27

7,64

22,26

9,72

30,23

251,14

1,38

2009

332,53

32,75

15,73

45,19

19,68

57,31

503,19

1,38

1r 10

161,47

16,54

7,82

21,83

10,04

30,96

248,66

1,36

2n 10 2010

158,96 320,14

16,58 33,09

7,21 15,01

21,54 43,33

9,96 19,99

32,70 63,61

246,95 495,17

1,35 1,36

Font: Ajuntament de Sabadell. Via Pública i Manteniments. 1. Residus abocats.

Total residus per habitant i any 1985 - 2010

Total residus recollits 1985 - 2010 600

115.000.000 105.000.000 95.000.000 85.000.000 75.000.000 65.000.000 55.000.000 45.000.000

500 400 300 200 100 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

0

Núm. 22-Segon semestre 2010

121


Informe de Conjuntura de Sabadell

Total residus recollits selectivament 1985 - 2010

Total residus recollits selectivament per habitant i any. 1985 - 2010 180 160 140 120 100 80 60 40 20 0 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

39.000.000 36.000.000 33.000.000 30.000.000 27.000.000 24.000.000 21.000.000 18.000.000 15.000.000 12.000.000 9.000.000 6.000.000 3.000.000 0

Total fracci贸 resta per habitant i any. 1985 - 2010

Total fracci贸 resta recollits 1985 - 2010

1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

500 450 400 350 300 250 200 150 100

90.000.000 85.000.000 80.000.000 75.000.000 70.000.000 65.000.000 60.000.000 55.000.000 50.000.000 45.000.000

Total residus per habitant i dia 1985 - 2010 1,6 1,4 1,2 1,0 0,8 0,6 0,4 0,2 0,0

1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

0,50 0,45 0,40 0,35 0,30 0,25 0,20 0,15 0,10 0,05 0,00 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

122

Total recollits selectivament per habitant i dia. 1985 - 2010

N煤m. 22-Segon semestre 2010


Informe de Conjuntura de Sabadell

Matriculació de vehicles La finalització de les ajudes per a la compra de vehicles i la pujada de l’IVA en dos punts percentuals des de l’1 de juliol de 2010 ha estat determinant en la davallada del nombre de vehicles matriculats durant la segona meitat de 2010. En concret, se n’han matriculat 1.920 en el període juliol-desembre, un 33,4% menys respecte del primer semestre de l’any 2010 i un 31,8% menys respecte del segon semestre de 2009. L’acumulat anual se situa en les 4.803 matriculacions, un 7,4% menys respecte de l’any 2009. Aquesta tendència és oposada a la que s’observa pel conjunt de Catalunya, amb 210.657 vehicles matriculats durant el 2010, un 4,7% més respecte de l’any 2009, i per la resta de l’Estat, amb 1.298.540 vehicles matriculats, un 3,2% més respecte de 2009. Per tipus de vehicle, la davallada més intensa se situa en els turismes, amb una caiguda del 38,3% respecte del semestre anterior i del 31,8% respecte del segon semestre de 2009. En canvi, el nombre de camions registra una caiguda menys intensa (inclòs un lleuger repunt en la segona meitat de 2010), si bé continua per sota del nombre de camions matriculats el 2008. Matriculació de vehicles Sabadell. Evolució 2007 - 2010 2007

2008

2009

2010

1r sem

2n sem

1r sem

2n sem

1r sem

2n sem

1r sem

2n sem

∆% sem

∆% anual

Turismes

4.232

3.819

3.227

2.078

1.984

2.156

2.385

1.471

-38,3

-31,8

Camions

340

223

253

94

93

79

64

74

15,6

-6,3

Motocicletes

732

603

495

451

273

387

329

300

-8,8

-22,5

Ciclomotors

156

182

135

123

52

45

55

37

-32,7

-17,8

Altres

431

422

169

90

65

52

50

38

-24,0

-26,9

5.891

5.249

4.279

2.836

2.467

2.719

2.883

1.920

-33,4

-29,4

Total vehicles

Font: Ajuntament de Sabadell. Àrea de Serveis Centrals. Gestió Tributària

Evolució del nombre de vehicles matriculats per mesos. Gener 07 - Desembre 10 1.400 1.200 1.000 800 600 400 200

Gener 07 Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembr Octubre Novembr Desembr Gener 08 Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembr Octubre Novembr Desembr Gener 09 Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembr Octubre Novembr Desembr Gener 10 Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembr Octubre Novembr Desembr

0

Núm. 22-Segon semestre 2010

123




Habitatge

Introducció Habitatges iniciats i acabats Mercat de l’habitatge d’obra nova Mercat de l’habitatge de segona mà Mercat de lloguer Ajuntament de Sabadell. Observatori de l’Economia Local Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge


Informe de Conjuntura de Sabadell

Introducció L’habitatge i el context econòmic i social de Catalunya En aquest segon semestre de l’any l’activitat relacionada amb el sector de l’habitatge ha registrat una tendència irregular. Així doncs, les dades d’habitatge iniciats al llarg de l’any han mostrat alguns alts i baixos, amb períodes de força intensitat i altres de poca activitat. El nombre de transaccions immobiliàries d’habitatges de segona mà ha augmentat, mentre que el de nova construcció ha disminuït, i el preu de l’habitatge lliure se situa, en el quart trimestre de 2010 en 2.221,14 €/m2, un 3,3% més baix que en l’últim trimestre de 2009. Pel que fa a alguns dels indicadors macroeconòmics del sector, mostren encara unes xifres força negatives: la variació interanual del PIB en el sector de la construcció a Catalunya en el quart trimestre de l’any ha estat del –6,7%, molt similar a la que es va produir en el quart trimestre de 2009. Pel que fa al consum de ciment, també va registrar un descens interanual, en el mateix període, del 19,2%. En la segona meitat de l’any 2010 es van iniciar un total de 5.792 habitatges, un 15,9% menys que en el segons semestre de 2009. No obstant això, si analitzem la dada del conjunt de l’any, s’observa com, respecte de 2009, s’ha registrat un increment del 9,4%, fet que indica, doncs, que el primer semestre de l’any fou més intens pel que fa la construcció de nous habitatges que no pas el segon. Pel que fa a les dades referents a nous crèdits hipotecaris, cal dir que durant l’any 2010 es van constituir 92.494 hipoteques noves, un 1,9% menys que l’any 2009 (1.783 hipoteques menys). Pel que fa a l’import mitjà d’aquestes hipoteques, ha estat 128.204,46 €, pràcticament igual que l’any 2009 (un 0,1% més alt) Finalment, pel que fa al lloguer d’habitatges, a Catalunya l’any 2010 es van formalitzar un total de 116.188 contractes de lloguer, un 18,8% més que l’any 2009, i en el quart trimestre de l’any el lloguer mitjà contractual es va situar en 810,88 euros, un 4,6% més baix que un any abans.

Núm. 22-Segon semestre 2010

127


Informe de Conjuntura de Sabadell

Construcció d’habitatges En el segon semestre de 2010 a Catalunya es van iniciar un total de 5.792 habitatges nous, un 15,9% menys que en el segon semestre de 2009 (1.095 habitatges menys). No obstant això, si analitzem la dada del conjunt de l’any, s’observa com tot i la xifra negativa d’aquest segon semestre, respecte del total de 2009 s’ha registrat un increment dels habitatges iniciats que ha estat del 9,4%. Pel que fa als habitatges acabats, en el segon semestre de l’any se’n van comptabilitzar 8.846, un 39,2% menys que en el mateix període de l’any anterior. En aquest cas, la dada global de l’any confirma la tendència seguida en aquest segon semestre, i en el conjunt de l’any 2010 es van finalitzar un 46,4% menys d’habitatges que al 2009. Quant a les diverses demarcacions catalanes, Barcelona és l’única que ha registrat un increment en l’inici de nous habitatges, tant en el segon semestre de 2010 com en el conjunt de l’any. Així doncs, en aquest últim any, el nombre d’habitatges iniciats a Barcelona província ha augmentat en un 39,8%, front els decreixements de Girona (-32,4%), Tarragona (19,1%) i Lleida (10,9%). En el cas dels habitatges acabats, el descens ha estat generalitzat. En termes generals, són les comarques de l’àmbit central i metropolità les que han registrat l’increment d’habitatges iniciats, mentre que els habitatges acabats només han augmentat a les comarques de l’àmbit de les terres de l’Ebre. Finançament de l’habitatge L’Euríbor se situa, en el mes de desembre de 2010, en l’1,52%, és a dir, 0,3 punts percentuals per sobre del que es va produir a desembre de 2009. És a dir, s’observa una lleugera tendència alcista durant la segona meitat de 2010.

%

Evolució Euríbor a un any Gener 2000 - Desembre 2010

Gener 00 Abril Juliol Octubre Gener 01 Abril Juliol Octubre Gener 02 Abril Juliol Octubre Gener 03 Abril Juliol Octubre Gener 04 Abril Juliol Octubre Gener 05 Abril Juliol Octubre Gener 06 Abril Juliol Octubre Gener 07 Abril Juliol Octubre Gener 08 Abril Juliol Octubre Gener 09 Abril Juliol Octubre Gener 10 Abril Juliol Octubre

6,0 5,5 5,0 4,5 4,0 3,5 3,0 2,5 2,0 1,5 1,0

128

Núm. 22-Segon semestre 2010


Informe de Conjuntura de Sabadell

Quant al nombre de crèdits hipotecaris formalitzats l’any 2010, com ja s’ha comentat a l’inici, s’ha registrat un descens interanual de l’1,9% en el conjunt de Catalunya. Aquest descens ha estat més moderat que el que s’ha produït a Espanya, que ha estat del 7%. Per demarcacions, el descens més acusat s’ha registrat a Girona, on els crèdits hipotecaris decreixen en un 12,1%. La segueixen Lleida (-11,8%) i Tarragona (-8,3%). Per contra, a Barcelona s’ha registrat un increment del 2,6%. Pel que fa a l’import mitjà de les hipoteques, també hi ha diferències entre les quatre demarcacions. Així doncs, el més baix es troba a Lleida, amb un import de 98.867,3 € (és l’única per sota del llindar dels 100.000 €), i el més alt és el que trobem a Barcelona (136.511,8 €). A Girona és de 120.691,2 € i a Tarragona de 102.000,9 €. Pel que fa a l’evolució de l’import, aquest ha registrat un descens a totes quatre províncies excepte a Barcelona, on s’ha incrementat, respecte de l’any 2009, en un 1,5%. Un altre indicador que permet veure l’evolució del sector de l’habitatge són les transaccions immobiliàries22 realitzades. D’acord amb les dades del Ministeri de Foment, en el segon semestre de 2010 es van realitzar a Catalunya un total de 30.790 transaccions, un 4,6% més que en el segon semestre de 2009. Si analitzem aquestes dades amb més detall, s’observa que les transaccions d’habitatges de nova construcció, en el mateix període, van registrar un descens del 16,2%, mentre que les d’habitatge de segona mà es van incrementar en un 15,3%. Aquesta davallada de les transaccions d’habitatges nous probablement va molt lligada amb el descens de la construcció de nous habitatges. Per al conjunt de l’any l’evolució de les transaccions immobiliàries realitzades continua sent positiva: l’any 2010 es van registrar un total de 64.456, un 15,9% més que l’any 2009.

22

Estadística sobre el nombre d’habitatges lliures i protegits que han estat objecte de venda en el mercat immobiliari.

Núm. 22-Segon semestre 2010

129


Informe de Conjuntura de Sabadell

Mercat de l’habitatge L’any 2010 va acabar amb certa recuperació dels habitatges nous iniciats a la ciutat. Així doncs, durant l’any 2010 s’ha més que doblat la xifra d’habitatges iniciats, i ha passat de 286 l’any 2009 a 657 en l’últim any (cosa que suposa un increment del 129,7%). Aquest increment ha estat més intens que el que s’ha registrat per a la comarca, tot i que també ha estat destacat (98,6%), i també ha estat superior al del conjunt de la província i Catalunya, amb increments del 39,8% i 9,4%, respectivament. Sabadell ha estat el municipi de la comarca on s’han iniciat més habitatges nous, amb el 30,2%, seguit per Terrassa amb el 20,4%, i Sant Cugat amb el 15,4%. Pel que fa al nombre d’habitatges acabats, a Sabadell se’n van finalitzar un total de 922, un 4,5% menys que en l’any 2009. Aquest descens s’emmarca dins d’una tendència generalitzada a la baixa, tot i que en el cas de Sabadell revesteix una menor intensitat: -43,1% al Vallès Occidental, un -53,2% a la província i un -46,4% a Catalunya.

Habitatges iniciats i acabats al Vallès Occidental Municipis. 2007-2010 Municipis Badia del Vallès

2007

2008

2009

2010

% Variació 09-10

Iniciats Acabats

Iniciats Acabats

Iniciats Acabats

Iniciats Acabats

Iniciats Acabats

0

0

0

30

0

0

0

42

0,0

-

Barberà del Vallès

532

87

22

505

4

242

4

97

0,0

-59,9

Castellar del Vallès

146

215

31

186

5

64

68

29

1.260,0

-54,7

31

64

21

35

15

17

20

31

33,3

82,4

268

300

91

155

29

221

5

35

-82,8

-84,2 -100,0

Castellbisbal Cerdanyola del Vallès Gallifa Matadepera Montcada i Reixac Palau Solità i Plegamans Polinyà

2

0

0

1

0

1

0

0

0,0

74

55

21

31

12

96

13

18

8,3

-81,3

649

469

106

291

11

415

145

128

1.218,2

-69,2

65

84

35

64

9

13

20

14

122,2

7,7

120

27

0

75

0

1

3

4

-

300,0

Rellinars

11

12

4

9

2

6

1

3

-50,0

-50,0

Ripollet

114

156

396

210

4

47

8

181

100,0

285,1 -16,9

Rubí

628

654

179

759

52

360

98

299

88,5

Sabadell

2.123

1.932

641

1.512

286

965

657

922

129,7

-4,5

Sant Cugat del Vallès

1.161

1.355

153

1.869

40

627

335

174

737,5

-72,2

Sant Llorenç Savall Sant Quirze del Vallès Santa Perpètua de Mogoda

35

39

9

51

3

7

0

4

-100,0

-42,9

139

194

20

120

16

165

172

71

975,0

-57,0

73

113

99

139

109

104

1

69

-99,1

-33,7

222

237

55

270

74

61

91

25

23,0

-59,0

Terrassa

3.917

3.102

888

2.249

403

1.548

445

675

10,4

-56,4

Ullastrell

21

26

4

40

4

17

8

8

100,0

-52,9

Vacarisses

50

111

12

69

7

23

11

11

57,1

-52,2

Viladecavalls

49

95

15

37

11

40

72

30

554,5

-25,0

Sentmenat

Vallès Occidental

10.430

9.327

2.802

8.707

1.096

5.040

2.177

2.870

98,6

-43,1

Prov. Barcelona

44.157

39.722

14.486

37.788

6.512

22.445

9.104

10.498

39,8

-53,2

Catalunya

85.515

79.580