Page 1

BIOGRAFIES DELS NOSTRES AVIS Alumnes de 5é A CEIP Mestre Vicent Artero Curs 2012/2013


El avi Ismael Vidal Vidal El meu avi Ismael té 72 anys, va naixer el 22 de Setembre de 1940 en un mas de Culla anomenat Molinell. Té dos germans més menuts que ell, anomenats: Manuel i Arcadio. De menut va ajudar a son pare en el camp i en el ramat. Va anar a l’escola molt a prop de sa casa a l’anomenada escola Molinell, però nomes va anar durant un any, dels 10 als 11 anys. Després de treballar amb son pare fins als 22 anys, va fer la mili a l’Infanteria Tetuán XIV de Castelló durant 13 mesos, i va jurar bandera a la Muntanya Negra. Als 23 anys va conèixer la meva iaia, Palmira Segarra Vidal. El dia 26 de Juny de 1965 es van casar. Es van posar a viure al mas Molitoni, uns anys més tard van tenir 3 fills: mon pare i les meves ties bessones, Palmi i Silvia. L’any 1975 va haver d’anar a Catalunya per a treballar a la vendimia,allí va estar 2 mesos a l’any durant 11 anys, cobrava 1.000 pesetes al dia. Ha treballat d’obrer i d’agricultor en la seva propietat fins que als 65 anys es va jubilar. Durant aquest temps ha tingut 5 néts: Paula (la meva germana), jo i les meves tres cosines Claudia, Ainhoa i Sofia. Hector Vidal Monfort


Biografia de la meua iaia Paquita Paquita Cabanes Dellà va nàixer el 2 de Maig de 1.939 en un poble anomenat Traiguera (Província de Castelló). Filla de pares terrissaires, en el 1943 començà a estudiar en el col·legi de Traiguera fins l'any 1954 que va acabar els estudis. Té el graduat escolar. Després, en 1953 quan té setze anys va marxar a treballar a França a la recollida de ram durant tres mesos. L'any següent va fer el mateix, així durant tots els anys fins al 1963. El 27 de Gener de 1964 es va casar am un home de Traiguera (Ximo, el meu avi). Tenia 28 anys, un més que la meua iaia. Ella va posar un negoci (una tenda de comestibles) treballava des de les sis de matí fins a les nou de la nit, de dilluns a dissabte. Va tindre la seua primera filla el 14 d'Agost de 1967(Mª Leonor, la meua mare). I cinc anys més tard, va nàixer el segon fill i l'últim (Jose Joaquin el meu oncle). Tot i tenint els seus dos fills, va voler treballar tots els dies fins a la seua jubilació. En 2004, quan va complir 65 anys, es va jubilar. I el seu primer sou va voler gastar-lo amb la seua família. Ara gaudix de les seves nétes i fa viatges amb els seus amics. (Neus Pascual)


L'ÀVIA TERESA La meua àvia Teresa va nàixer el 3 de setembre de l'any 1933. Els seus pares eren Gaspar del mas del Blanco i Encarnación delmas de Monserrate. Va nàixer a la Iglesola del Cid. Va tindre una germana que va morir als 30 anys. Durant la seva infància va ocòrrer la guerra Civil. Molt jove, als 14 anys, es va anar a viure a Barcelona com criada d'una casa. Més tard va toran al poble treballant a la Marie Claire. Es va casar amb Miguel l'aguasilet. Era l'any 1955. Van tindre sis fills: Rafa, Luis, Raul, Bea, Roberto i Mònica, que és la meua mare. La meua àvia és bona cuinera, ha fet moltes paelles i pastissos per al poble. També ha treballat cuinant a l'escola d'estiu i a l'alberg. També és molt manetes, fa betlems, quadres, figuretes amb pedres, faldes de Vilafranca, restaura peces de l'església... Ara ajuda a Creu Roja a repartir aliments als necessitats i ajuda als majors per teleasistència. La meua àvia Teresa té ara 80 anys. (Andreu Murlá)


NIEVES FORTEA Nieves Fortea Charquel va nàixer a San Vicente de Piedrahita, Castelló, el 16 de Octubre de 1946. Filla de Serafin Fortea Bagàn i Maria Nieves Charquel Bagàn. És la més petita de set germanes. Al procedir d'una família humil no va tindre molts estudis a soles els estudis bàsics. Als 16 anys es va fer núvia de Francisco Bagàn un noi del poble. Als 18 anys va emigrar amb els seus pares a Barcelona on es va ficar a treballar a una fàbrica de paraigües. Més tard Francisco també es va trasladar amb els seus pares a Barcelona. L'any 1970 es van casar en l’ església “Corpus Cristis”de Barcelona. L'any 1971 va nàixer Susana la seva primera filla i en 1977 Raquel la seva segona filla. Quan el seu marit Francisco es va jubilar es van traslladar a viure a Castelló ja que les seues filles es van casar i es van trasladar a viure a Castelló, on ara Nieves i Francisco viuen la mar de feliços i contents AMB els seus quatre néts. (Montse Peris)


BIOGRAFIA DE L'AVI JOAQUIM El meu avi Joaquim va nàixer el dia 22 de març al poble de Villahermosa del Rio. Als cinc anys va nàixer una germana que es deia Josefina, als dotze va nàixer una altra germana que es deia Marinieves i finalment, als quinze anys va nàixer l'última germana que es deia Mercedes. Des dels deu anys va estar treballant en l'agricultura.el 29 d'abril de 1964 es va casar amb la meva àvia Guadalupe i el 13 de febrer de 1966 van tindre una xiqueta i li van posar de nom Guillermina Bou Solsona. El divuit de desembre va nàixer una altra filla que es deia Encarna Bou Solsona. Després, tres anys més, va estar treballant a Borriana. Es va vindre de repartidor amb una furgoneta a Castelló i va estar cinc anys repartint. Després va estar quatre anys en una fàbrica de taulells. Se'n va anar de la fàbrica i va tornar a repartir fins que es va jubilar. Guillermina va tindre un fill que va nàixer el déneu de novembre i un altre que va nàixer el catorze de febrer. L'altra filla va tindre un xiquet que va nàixer el quatre de març i una filla que va nàixer el vint-i-dos d'abril. Ara el meu avi segueix cuidant els seus néts i preparant-los el menjar cada dia que passa. (Silvia Bou)


LA INFÀNCIA DE LA MEVA ÀVIA PALMIRA La meva àvia va nàixer a Vilafranca del Cid el 22 de novembre de 1949 a les 6 ó 7 de la vesprada, en el carrer la Bassa. Els seus pares es deien Herminio Leche i Felicidad Sangüesa. Li van ficar Palmira en honor a la germana de la seua àvia que es deia Palmira. Estudiava al col·legi de les mongetesde la Consolació en la plaça Don Blasco. Anaven d'excursió al xalet de Celso i jugaven i berenaven. A les 5:00 eixien del col·legi, deixaven la cartera i agafaven el berenar, solien berenar una llesca de pa mullada en un poc de vi i sucre i altres vegades en margarida i sucre, però poquetes vegades amb xocolata. Se n'anaven a jugar pel poble i moltes nits se n'anava a dormir sense sopar per arribar tard. Una volta se va caure a la bassa per agafar una nina que hi havia dins de l'aigua. Va tindre una infància molt bonica. Als 14 anys va entrar en la fàbrica que es deia Senar, però ara es diu Marie Claire. Als 22 anys es va casar en el meu avi Delfin, que va baixar a treballar a Vilafranca a casa de Sisto Barreda. El meu avi Delfin va nàixer a Cedrillas, Terol. Van baixar a Castelló a treballar i van tindre dues filles, una va ser Bea, la meva mare, que va nàixar l'any 1974 i la meua tia Maria Jesús, que va nàixar el 1978. I els dos, Delfin i Palmira van treballar fins jubilar-se, i tenen dos néts, que sóc jo i Hugo, el meu germà. (Adrian Garcia)


BIOGRAFIA DEL MEU AVI PEDRO El meu avi Pedro va nàixer el 1932 en un poble d'Albacete que es diu Yeste. La seva mare se va morir quan ell era molt xicotet, no arribava a l'any. Molt prop d'allí vivia una parella que acabava de predre la seva filla, es deien Rosa i Joaquin, i van anar a parlar amb Jacinto, el pare del meu avi Pedro, per donar-li menjar. Quan la guerra va començar van matar a Jacinto i la família del meu besavi Jacinto no podien alimentar el meu avi Pedro, així que Rosa i Joaquin, els meus besavis, van decidir tindre al meu avi per a tota la vida. El meu avi Pedro i la meva àvia Dora es van conèixer a l'escola, però els meus besavis Rosa i Joaquin no la volien perquè no tenien diners, només eren rics en terra. Al fina es van casar i els meus besavis els van ajudar molt. La primera filla del meu avi Pedro es deia Maria Rosa. Van tindre cinc fills més, Joaquina, Dori, Mari Carmen, Pedro i Fernando. El meu avi va morir l'estiu passat als 80 anys. (Jorge)


LA MEVA ÀVIA CARMEN La meva àvia Carmen Nury López Hoyos va nàixer el 5 de juny de 1968 en la ciutat de Medellín, Colòmbia. La meva àvia feu la seva comunió als 8 anys i va estudiar fins els 15 anys. Després coneguí al meu avi anomenat Carlos Eduardo Cardona que va ser el primer nuvi de la meva àvia i es van casar als 16 anys. Després, als 17 anys nasqué Diana Marcela Carona López, als 19 anys tingué a la segona filla, anomenada Viviana Andrea Cardona López, als 22 anys tingué a Manuela Cardona López i als 33 anys tingué a la meva tia Valentina Cardona López. Després de tindre la meva àvia quatre filles, el meu avi decidí vindre a Espanya i després d'estar el meu avi 5 anys ací a Espanya, porytà a la meva àvia i les meves ties. Després es van divorciar i la meva àvia tingué una relació amb un senyor anomenat Raul i tingué un fill als 39 anys anomenat Alejandro López Hoyos. Als 44 anys té 5 fills i 3 néts. (Camila Cardona)


EL MEU AVI SABIN El meu avi va nàixer el 1931 en una família del poble Tomesti. Va tenir una joventut molt feliç rodejatde dues germanes. Creixent va complir set anys i va començar el col·legi. Acabant el col·legi va anar tres anys a la mili. Després d'eixir de la vili se va casar amb Valeria i va tindre 7 fills: Luciano el meu pare, Tabita, Femi, Vircil, Jeni,Dani i Genu. Va treballar fins els 65 anys de carnisser. Després es va jubilar i estar rodejat de divuit néts molt feliç. Va morir als 81 anys, el 4 de gener de 2013. (Natanael)


LA MEUA ÀVIA DIONÍSIA La meva àvia va nàixer el 3 d'octubre de l'any 1935, ara té 74 anys. Va conèixer el seu marit passejant en un dia de Sant Antoni, que era un dia de festa. Es van conèixer i esvan passar tota la vesprada passejant amb els amics. Després van seguir aixint fins enamorar-se, i es van casar als dos anys, el tres de novembre. Van tindre quatre filles. La meua àvia té set germanes i tetes viuen a Màlaga. La veua àvia ha treballat semrpe en el camp. Després es van traslladar a Bilbao a treballar perquè en el poble hi havia poc de treball. Despréses va traslladar de Bilbao a Castelló i ara la meua àvia viu a Castelló i les seus quatre filles també. La meua àvia va ser una treballadora i encara ho és, per a cuidar-me a mi a totes les meues cosines. (Leire)


Dolores Gutierrez Sabariego La meua àvia va nàixer el 15 de maig de 1941, en un poble de Jaén anomenat Villanueva de la Reina. Va viure allí amb els seus quatre germans fins els 6 anys; els seus pares van decidir anar-se'n a un poble d'Astúries anomenat Caborana de Aller. Anava al col·legi i també ajudava a la seua mare a les tasques de la casa sobretot quan van nàixer quatre germanes més d'ella, en eixemoment eren 11 en casa mentre el pare treballava a la mina. Quan ja tenia 18 anys va conèixer al meu àvi Josep conegut com Pepe però quan ja tenia 22 anys es va casar amb ell. Als 2 anys de casar-se amb ell va tindre una filla anomenada Eulalia que ara és la meua tia; quan ella tenia 18 mesos es van anar de vacacions a un poble de Guipúzcua anomenat Hernani. El meu avi va trobar un treball en una fàbrica d'acer i es van quedar a viure allí. En Hernani va tindre 3 fills més: Marina, la meua tia, Marga, la meua mare, i per últim el meu oncle Juan José. L'any 1986 els meus avis van decidir vindre a viure a Castelló on estaven les germanes de la meua àvia i la mare de la meua àvia. L'any 1989 el meu àvi Josep va morir y la meua àvia va continuar cuidant als seus 4 fills y després els seus fills van tindre 2 fills més cadascun que són: Marina i Daniel (els pares: tia Marina i oncle Pedro ), Víctor i Ana ( els pares: tia Lali i oncle Emilio ), Esther i jo ( pares: la meua mare Marga i el meu pare Ricardo ), Juan José i Alejandro ( tia Mª Carmen i oncle Juan José). (Jaime)


EL MEU AVI VICENT Va nàixer el 10/09/1932 a Useres, un poble de Castelló, es va criar en “La Casella” d'Useres que està prop de la Font de Mes Amunt i havia d'alçar-se primerenc i baixar al poble per anar a escola. El seu professor de l'escola era molt bo amb ell i es deia Don Vicent. Son pare li va regalar 2 ovelles i 2 cabres i el meu avi, quan acabava de dinar les treia a pasturar. Pel seu aniversari el seu pare li va regalar un gos pastor al que va anomenar Devundo. També li va ensenyar a tocar la guitarra i la bandúrria com als altres xiquets que volien aprendre del poble. Als 12 anys, va començar a treballar sent obrer . Als 18 anys, va participar en un concurs de cavar amb aixada i va guanyar el 1r premi, l'any següent el van fer a Saragossa, va participar i va tornar a guanyar el 1r premi perquè li agradava treballar en el camp. Després es casà amb Nativitat. Va anar a Mallorca pel treball i allí va nàixer Pepe el primer dels seus 7 fills. Va viure 10 anys a Figueroles. Pel seu treball va anar per tota Espanya fins que es va jubilar i vindre a viure a Castelló. Begoña


LA MEVA ÀVIA AMPARO La meva àvia va nàixer el 1942. És l'última de 12 germans. Quan era xicoteta anava a replegar carbó per la via i a buscar caragols quan eixia de l'escola. Ella anà a l'escola fins els 9 anys, als 9 anys se'n va anar a casa a cuidar a una xiqueta i als 10 anava a la perruqueria, però cuidava també a la xiqueta, llavava el sòl i més coses. Quan tenia 12 anys va entrar a cosir pantalons i als 13 anys anà a la fàbrica i quan va ser més fadrina feia moltes hores i entrava a les 2 de la vesprada i eixia a les 2 del matí. Després, quan tenia 16 anys va conèixer al meu avi Salvador i van festejar 9 anys, es van casar el 1967 i en el 1968 van tindre la seva primera filla anomenada Clara i en 1973 va nàixer ma mare, Silvia. En estos anys ha cuidat als néts. Ara està jubilada i va amb el meu avi de viatges. (Paula Gil)


BIOGRAFIA

DE LA BESÀVIA JUANA

La meva besàvia es diu Juana Yagüe Yagüe i va nàixer a Hijes, un poble molt xicotet de la província de Guadalajara. Els seus pares es dedicaven a cultivar el blat i a la ramaderia. Ella va poder anar a l'escola alguns anys i va aprendre a llegir, a escriure i a fer comptes. Després ho va deixar per ajudar els seus pares en les faenes del camp. Tenia cinc germans. D'aquestos dos eren xics i tres eren xiques. Els xics es deien Luis i Pedro. Ells van morir joves. Un va morir a la mili en Melilla per unes febres i l'altre a la guerra, al caure del cavall. Les xiques es deien Amparo, Eufemia i Cristina. Amparo i Eufemia van morir amb més de noranta anys i Cristina encara viu. La meva àvia es va casar als vint-i-un anys amb Dionisio López Nogueroles. Al casar-se se'n van anar a viure a Tananares, un altre poble de la província de Guadalajara. Dionisio tenia allí una tenda. Aquesta era l'única del poble i venien de tot: aliments com oli,vi, farina, etc; ferramentes per al camp com cordes i fils i tot, i roba, com espardenyes. El 1935 van tindre al seu primer fill, Matias, el pare de ma mare. El 1936 va començar la guerra Civil d'Espanya i com Dionisio tenia un camió per anar a altres pobles més grans a per mercaderies, li'l volien requisar i ell va decidir anar a la guerra per no perdre'l. Quan la guerra va acabar, va tornar i els meus besavis van tindre quatre filles més: Pilar, Angelines, Juana i Mila. Quan van crèixer, Maties va tindre tres fills: Lourdes, Marisa i Jesús. Pilar va tindre dos fills: Juan i Alberto, que va morir als divuit anys per un tumor cerebral. Angelines té quatre fills: Ricardo, Alberto, MªAngeles i Sandra. Juana té cinc fills: Beatriz, Félix, Pilar i Marta; Mila té dos fills: Fernando i Esther. A principis dels anys 70, Dionisio es va jubilar i van tancar la tenda. Aleshores es traslladaren a Guadalajara capital. En 1978 va morir Dionisio i ella va continuar vivint a Guadalajara. La seva filla Pilar va morir el 1993. Els seus néts van créixer i van tidnre descendència: Marisa, al 1998, la va convertir en besàvia en el seu únic fill, Carlos. Deprés Lourdes va tindre dos filles, Irene (1999) i Maria (2002). Mesos després del naixement de Maria va morir Matias, al setembre de 2002. Ricardo té dos fills: Alejandro i Ricardo. Jesús té 2 fills: Miguel i Jesus. Mª Angeles te´un fill, Rodrigo; Sandra té un fill, Héctor; Beatriz té una filla, Ana. Félix té un fill, Félix; Luis té tres fills: Cristina, Luis i Paula, l'última en nàixer. Pilar té quatre fills: Lucas, Marta, Jaime i Paloma. Marta té una filla, Maria. Aquest any ha complit un segle i l'hem celebrat amb una bonica festa en la que hem estat tota la família.

(Maria Sales)


LA VIDA DEL MEU AVI TOMÀS Va nàixer el 5 de juny de 1935 en la casa d'un agricultor, a Sorita. Els seus pares eren rosa i José i els seus germans, Josefina i José. La guerra va començar quan ell era xicotet.Quan va acabar la guerra vane nviar el seu pare a la presó per treballar en l'ajuntament. Quan el pare va eixir estava malalt, va perdre el pare als 11 anys. A eixa mateixa edat va decidir treballar guardant ovelles. Va tindre molta sort de conèixer el mestre José Carbó, qui li va ajudar a traure's el certificat escolar, el qual li va facilitar trobar treball. Va fer la mili als 21 anys a València d'ajudant del Capità Lujan. Una nit, el meu avi es va despertar entre crits i sirenes, no ho va entendre fisn que es va alçar, el terra estava tot enxarcat, era la gran riada de València provocada pel desbordament del Túria. Van pujar al teulat i des d'allí es podien veure tots els patis inundats, els cavall ofegats. Afortunadament hi havia gent que nadava molt bé i el que feien era nadar a fosques pujant els cavalls, els van salvar a quasi tots. Després van eixir a netejar els carrers, era molt desagradable. Després va anar a Castelló a treballar en un taller mecànic. Es va traure els carnets d'autobús, camió, de moto, de cotxe... Ell anava tots els caps de setmana a veure la meva àvia Josefina amb moto a Sorita del Maestrazgo. Als 25 anys es va casar amb la meva àvia Josefina. Treballava a Sorita de camioner portant llenya, també va ser llenyador, ja que tallava la llenya i la portava amb els matxos al camió. Va tindre tres filles: Josefina (ma mare), Tomàs i Ramon, i es va preocupar molt de que estudiaren i de que repassaren. En eixos moments ell treballava conduint autobusos i feia el següent recorregut: de Morella a Sorita, de Sorita a Aiguaviva. Mentre el meu avi feia això, la meva àvia fia el següent: tenia una granja de pollastres, una porqueta d'engreixament per a tindre porquets per a la matança, la central de telèfon, l'estanc, cosia jerseis a màquina, brodava i llogava habitacions en l'estiu.


En el 71 el meu avi va pensar: “No eran sus hijos los que tenían que llevárselos del pueblo, sino que eran ellos los que tenía que llevarse a sus hijos para darles una educación”. I se'n va anar a buscar treball i casa a Castelló. En juny del 71 la família va baixar a viure a Castelló i el meu avi va treballar en la fàbrica “Gaya cerámicas” fins la seva jubilació. Traballava a torns i de 6 a 14, de 14 a 22 o de 22 a 6. I per a tindre més diners i poder ajudar als seus fills, la resta deldia treballava en una serreria o en una agència de transports, i després va tindre una granja de porcs amb un altre soci. L'àvia ajudava cosint jerseis per a la fàbrica Dusen. Els anaven a passar l'estiu a Sorita, on s'ho passaven “pipa”. Es va jubilar als 64 anys perquè li feien mal els genolls i el van haver d'operar. Als 69 anys es va quedar viudo. I a partir d'ahi es va dedicar a cuidar de les seves nétes, especialment de mi, que tenia dos anyets, perque diu: “el més important en la vida són els fills i els néts”. En aquesta biografia falta una dada que no vull posar perquè el meu avi és carinyós, amable, bondadós... (Maria Catalán)


PEPE, EL MEU IAIO Vaig a presentar-vos al meua iaio que es crida Pepe. Ell era el pare del meu pare. Jo no he tingut el plaer de conèixer al meu iaio Pepe perquè va faltar fa 23 anys, quan ell tenia 50 anys. El pare i les meves ties m'han contat moltes coses bones del meu iaio Pepe i que vaig a tractar de resumir-vos. El meu iaio Pepe va nàixer a Castelló de la Plana i tenia un germà que li deien Guillem. En la seva joventut li agradava molt jugar a futbol i com ho feia tan bé va ser jugador de l'esquip anomenat Sequiol, el que actualment coneixem com a C.D. Castelló. Va jugar durant molt de temps a futbol mentre que per altra banda començà a treballar com a aprendiu de xapista de cotxes. Durant aquest temps va conèixer a Encarna que va ser nòvia seua fins uqe es van casar prou anys després. Als 20 anys ho va haver de deixar tot per fer el servici militar. Va estar en la marina durant dos llargs anys en un vaixell anomenat “Minador Triton”, viatjant per molts llocs com: Cartagena, Múrcia, Illes Balears, Nova York, etc. Durant tot aquell temps va estar escrivint cartes d'amor a la seua nòvia Encarna, aprofitant enviar-les quan arribava a un port. Entre altres activitats, va ser ajudant de cuina en el vaixell, i encara que eren temps de molta fam, va engreixar 20 kg, ja que es menjaven les creïlles crues. A l'acabar el servici militar va continuar la seva vida laboral especialitzant-se com a xapista de cotxes, obrint el seu propi taller de cotxes i inclús va arribar a treballar allí el meu pare. Van tindre com a clients a les actrius Mari Samper i Conchita Bautista. Després de casar-se Pepe amb Encarna, van tindre quatre fills anomenats Jose Maria (mon pare), Maite (tia), Yolanda (tia) i Isabel (tia). El meu pare i les meves ties m'han contat que va ser molt feliç i que li agradava molt ballar de tot, cantar i dir acudits. (Jose)


BIOGRAFIA DE LA BESÀVIA MERCEDES Va nàixer el 20 d'agost de 1928 a Villahermosa del Rio. Quan eramenuda a sa casa tenien un ramat d'ovelles i cabres i els seus pares l'enviaven a cuidar d'elles. Anava pel camp amb fred i calor i poc menjar, perquè hi havia poc, estava tot el dia sense anar a casa. També li manaven, els seus pares, a regar, a cabar el blat, a segar l'alfalfa, i tot el que els seus pares li manaven. Quan se va fer major va conèixer l'avi Fidel i es van casar i van estar vivint al mas i van fer la seua vida amb molt d'esforç, perquè hi havia pocs recursos. I fruit del matrimoni van nàixer tres filles, una es la meua tia Fina, i l'altra és la meva àvia Merche, i la tercera es va morir quan va nàixer. Al cap dels anys van baixar a viure a Castelló al grup San Lorenzo i allí van viure molts anys fins que es va morir el besavi Fidel i ara viu en dues cases, a cas de ma tia Fina i la meua. (Nacho Luján)


LA MEUA ÀVIA MARIA La meua iaia materna es diu Maria Ionete. Va nàixer l'u setembre de 1950. Va estudiar al col·legi del poble fins als 14 anys i va passar els vuit cursos molt fàcil. El pare de la meua iaia va morir quan ella tenia 8 anys. Com abans a Romania es pagaven els instituts, la meva besàvia no podia mantenir-la perquè tenia tres fills en el col·legi. Va anar a una escola professional i va aprendre les arts dels fils de cotó i llana. Als 20 anys es va casar amb el meu iaio i van tindre quatre filles.Van viure molt feliços fins al dia que el meu iaio va emmalaltir. La meua iaia vivia molt angustiada perquè sabia que els seu marit aniva a morir. Després de deu anys de molta malaltia es va morir l'home de la seua vida, que tenia quaranta anys. A partir d'allí va dedicar la seua vida a crèixer i a educar les seues quatre filles i el primer anys de la meva vida, com si fóra el seu fill. És una heroïna i una supervivent per suportar els colps. L'admire i l'estime molt. (Mihai)


L'ÀVIA TERESA Teresa Navarro Vallés va nàixer el 13 de novembre de 1944 al mas de Zorita (Vilafamés). Els seus pares eren Barbara Vallés Marçà i Antonio Navarro Centelles. Va començar l'escola als 6 anys i va dixar d'anar als 10 anys per a dedicar-se al camp. Els seus iaios es deien Teresa i Jaume, i Teresa i Tonet. Als 16 anys es va enamorar de Vicente Gallego Navarro i als 21 anys, el dia 4 d'agost de 1966 es van casar a l'església del poble de Vall d'Alba. Després d'un any, el 3 de juliol de 1967 va nàixer la seua primera filla, anomenada MªElena Gallego Navarro. En 1969 la segona filla naix el 31 d'octubre anomenada Carmen Gallego Navarro. I la tercera filla nascuda el 12 de gener de 1975, que li van ficar el nom de Vicenta Maria Gallego Navarro. El 21 d'octubre de 1976 va morir l'home de Teresa, Vicente Gallego Navarro perquè va tindre un accident amb el tractor, tenia 34 anys. La seva família va sofrir molt quan ho van saber. Després d'un any de la mort, Teresa, MªElena, Carmen i Vicenta Maria van baixar a Castelló i Teresa va deixar el camp per a treballar a Castelló en una guarderia, a una residència, a netejar cases, a un bar, a un altre bar, a una peixateria i tornar a netejar cases. Uns anys després les filles de Teresa es van fer grans i la primera en casar-se va ser MªElena amb Juan Ignacio Arín Mestre, després Vicenta Maria amb Felix Aparici i finalment es va casar Carmen amb Paco Renau Febrer. En 1997 Teresa va tindre la primera néta anomenada Inés, que era filla de MªElena i de Juan Ignacio. La segona néta la va tindre en 2002 que també era de MªElena i Juan Ignacio, anomenada Raquel. Al 2009 va nàixer el tercer nét anomenat Fran que és fill de Carmen i Paco. Després de 2 mesos va nàixer l'última néta anomenda Paula, que és filla de Vicenta Maria i Felix. (Raquel)

Biografies  

Biografies dels avis i àvies dels alumnes de 5é de Primària

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you