Page 1

Treball d’informatica 1. Definició de hardware i software -Hardware (maquinari): Es classifica principalment per situació (central o perifèric) i funció (entrada, sortida, entrada-sortida o emmagatzematge). Es l'element central d'un ordinador.El maquinari (hardware) d'un ordinador no canvia tan sovint com el programari (software), el qual és ràpidament creat, modificat o esborrat de l'ordinador. Un sistema informàtic es composa per un processador (CPU), encarregat de processar les dades que permeten l'entrada de la informació i un o mes perifèrics de sortida, que donen sortida a les dades (normalment de forma visual o auditiva). -Software(programari): Es el conjunt dels programes informàtics, procediments i documentació que fan que l’ordinador funcioni millor. El codi és una seqüència d'instruccions ordenades que canvien l'estat del maquinari d'un ordinador. Com per exemple, un antivirus, un sistema operatiu, etc.

2. Elements d’un ordinador des del punt de vista físic (definicions) ●

Definició i elements del sistema operatiu

-Monitor: En informàtica, un monitor és un perifèric de l'ordinador, consistent en una pantalla que mostra l'activitat que du a terme la computadora a la que està connectada. Habitualment, s'utilitza per visualitzar el procés d'introducció de dades a través del ratolí o del teclat i el processament que en fa l'ordinador, segons les pautes marcades pel sistema operatiu i els programes que hi hagi instal·lats. -Ratolí: és un perifèric d'ordinador, generalment fabricat en material plàstic, que podem considerar, al mateix temps, com a un dispositiu d'entrada de dades i de control, depenent del programari i que maneja en cada moment. -Teclat: Un teclat d'ordinador és un perifèric utilitzat per la introducció d'ordres i dades en un ordinador, encara que teclats similars s'utilitzen també en màquines d’escriure.


-Altaveu: Un altaveu és un traductor electroacústic que converteix un senyal elèctric en so. En els sistemes de música és l'element que més determina la qualitat del so. En la seva versió reduïda, on s'aplica directament a l'orella de l'oient, rep el nom d'auricular. -Memòria: La memòria és l'espai d'Entrada / Sortida que permet emmagatzemar informació en un ordinador o en dispositius electrònics en general. És un dels elements del maquinarii d'un ordinador.

3. Definició i elements del sistema operatiu ●

Definició: Un Sistema Operatiu és el programari encarregat d'exercir el control i coordinar l'ús del maquinari entre diferents programes d'aplicació i els diferents usuaris. És un administrador dels recursos de maquinari del sistema. En una definició informal és un sistema que consisteix a oferir una distribució ordenada i controlada dels processadors, memòries i dispositius d' E / S entre els diversos programes que competeixen per ells. Tot i que tots nosaltres fem servir sistemes operatius gairebé cada dia, és difícil definir què és un sistema operatiu. En part, això es deu al fet que els sistemes operatius realitzen dues funcions diferents. Proveir una màquina virtual, és a dir, un ambient en el qual l'usuari pugui executar programes de manera convenient, protegint-lo dels detalls i complexitats del maquinari.

Elements: -Maneig de processos. -Maneig d'E / S. -Maneig de Memòria.


-Maneig del Sistema d'Arxius.

4. Clasificació del software (posa exemples) Es classifica en 2 parts: 1. PROGRAMARI DE SISTEMES: Són aquells programes que permeten l'administració de la part física o els recursos de l'ordinador, és la que interactua entre l'usuari i els components maquinari de l'ordinador. Es classifiquen el Sistemes Operatius monousuari i multiusuari. 2.SOFTWARE D'APLICACIÓ: Són aquells programes que ens ajuden a tasques específiques com edició de textos, imatges, càlculs, etc. també coneguts com aplicacions.

5. Definició de xarxa. Avantatges de treballar a una xarxa. Definició de tarjeta de xarxa. Una xarxa informàtica és un grup interconnectat de computadors que permet compartir els recursos i la informació en la distancia Els avantatges son que en una escola per exemple, a les alumnes ens facilita compartir l’informació amb altres alumnes en el cas de fer un treball en grup. Una targeta de xarxa, físicament, és una targeta d’expansió inserida dins l'ordinador amb una o més obertures externes, per on és connectat el cable de xarxa. 6. Tipus de xarxa segons l’extensió. Clau WEP. PAN (Personal Area Network): la seva extensió abraça uns pocs metres i permet connectar dispositius a un ordinador via Bluetooth. LAN (Local Area Network): xarxa d'àrea local.La seva extensió seria un edifici. CAN (Campus Area Network): la seva extensió abraça diversos edificis de la mateixa universitat. MAN (Metropolitan Area Network): la seva extensió abraça diversos edificis de la mateixa àrea metropolitana. WAN (Wide Area Network): la seva extensió abraça diversos edificis de localitats, provincies i fins i tot països diferents.

7.Tipus de xarxes segons la disposició física dels cables amb fotos (o esquemas). xarxa en bus: és una topologia de xarxa on els nodes estan connectats a un medi de comunicació comú bidireccional.


xarxa en estrella: és una topologia de xarxa on els nodes estan connectats a un node central o hub mitjançant enllaços punt a punt, que actua d'enrutador per transmetre els missatges entre nodes.

xarxa en anell: és una topologia de xarxa on cada node té una única connexió d'entrada i una altra de sortida. Cada node es connecta amb el següent fins l'últim que s'ha de connectar amb el primer. D'aquesta manera, es forma un camí unidireccional tancat format per enllaços punt a punt entre cada node.


xarxa en malla: és una topologia de xarxa on cada node està interconnectat amb un o més nodes. D'aquesta manera quan s'ha d'enviar un missatge entre dos nodes es buscarà la ruta més adient.

Avantatges i inconvenients de cadascuna. xarxa en bus (avantatges) : ● ● ●

És senzilla d'implementar i estendre. Normalment és la més econòmica. La fallada d'un node no n'afecta la resta.

(desavantatges): ● ● ● ●

Difícil d'administrar. Longitud de cable i nombre d'estacions limitades. El rendiment disminueix en afegir-hi nodes. Si la fallada en lloc de en un node esdevé en el bus és difícil de detectar.

xarxa en estrella (avantatges): ● ● ● ● ● ●

Es senzilla d'implementar i estendre. Fins i tot en grans xarxes. Normalment és la més econòmica. La fallada d'un node no afecta a la resta. Fàcil d'administrar. Facilitat per detectar-hi fallades als enllaços. Gran ample de banda entre enllaços car no és necessari compartir aquests amb diferents nodes.

Desavantatges:


● ● ● ●

Longitud de cable i nombre d'estacions limitat. Cost d'administració car a llarg termini. El rendiment disminueix a l'afegir nodes. La fallada del node central deshabilita tota la xarxa.

xarxa en anell (avantatges): ● ● ●

El creixement del sistema té un mínim impacte en el rendiment. Tots els nodes tenen el mateix accés. Cada node actua com a repetidor, això permet que la xarxa tingui una gran extensió.

(Desavantatges): ● ●

Normalment és la més cara. La fallada d'un node afecta la resta.

xarxa en malla (avantatges): ● ●

Alta disponibilitat. Si falla un node hi poden haver rutes alternatives.

(Desavantatges): ●

És més cara que altres topologies.

Definició i comparació de switch (commutador) i hub (concentrador) Un commutador (en anglès switch) és un aparell de xarxes que permet agrupar a un conjunt d'ordinadors i fer que passin pel mateix cable. Un concentrador (en anglès hub) és un dispositiu de xarxa que permet agrupar un conjunt de dispositius Ethernet en un mateix segment de xarxa. Actua al 1r nivell o nivell físic, sense entrar per tant a analitzar les adreces MAC de destí. És per això que tot el que hi arriba és reenviat indiscriminadament a tots els ordinadors connectats. El commutador a diferència dels concentradors, per cada paquet que hi arriba, el commutador l'envia només al seu destí.

Medis de transmissió (aire i cables). Hardware necessari per fer conexions amb cadascun. El material físic que té propietats de tipus electrònic, mecànic, òptic, o de qualsevol altretipus i s'empra per facilitar el transport d'informació entre terminals distant geogràficament. El mitjà de transmissió consisteix en l'element que connecta físicament les estacions de treball al servidor i els recursos de la xarxa. Entre els diferents mitjans utilitzats en les LANes pot esmentar: el cable de parell trenat, el cable coaxial, la fibra òptica i l'espectreelectromagnètic (en transmissions sense fil). El seu ús depèn del tipus d'aplicació particular ja que cada mitjà té les seves pròpiescaracterístiques de cost, facilitat d'instal · lació, ample de banda suportat i velocitats de transmissió màxima permeses.


Hardware necesari per conectar-se a Internet. Per a una connexió de banda ampla, com a línia de subscriptor digital (ADSL) o cable, es necessita un mòdem ADSL o per cable. -mòdem ADSL: modula les senyals enviades des de la xarxa local perquè puguin transmetre per la línia ADSL i modula els senyals rebuts per aquesta perquè els equips de la LAN puguin interpretar-los. -mòdem per cable: mòdem dissenyat per modular el senyal de dades sobre una infraestructura de televisióper cable. El terme Internet per cable (o simplement cable) es refereix a la distribució d'unservei de connectivitat a Internet sobre aquesta infraestructura de telecomunicacions.

Per a una connexió de marcatge directe, necessita un mòdem d'accés telefònic. Molts equips ja vénen amb aquesta tipus de mòdem instal·lat.

Xarxes sense cables. Conexions wireless. SSID. Xarxes sense fils: Les xarxes sense fil (en anglès wireless) són aquelles que es comuniquen per un medi de transmissió no guiat (sense cables) mitjançant ones electromagnètiques. La transmissió i la recepció es realitza a través d'antenes. Tenen avantatges com ara la ràpida i fàcil instal·lació de la xarxa sense la necessitat de tirar cablejat, permeten la mobilitat i tenen menys costos de manteniment que una xarxa convencional. tipus: ● ● ● ●

WPAN (Wireless Personal Area Network, Wireless PAN) WLAN (Wireless Local Area Network, Wireless LAN) WMAN (Wireless Metropolitan Area Network, Wireless MAN) WWAN (Wireless Wide Area Network, Wireless WAN)

Conexions Wireless (Wi-Fi): Wi-Fi (sovint escrit com Wi-fi, WiFi, Wifi i wifi ), acrònim de Wireless Fidelity (Fidelitat sense fils), és una marca per a un conjunt d'estàndards de compatibilitat per a comunicacions per a xarxes locals sense fils (WLAN). Es basa en els estàndards oberts 802.11a i 802.11b establerts per IEEE, i encara no controlats per cap empresa.


SSID: L'SSID (Service Set IDentifier) es un nom inclòs en tots los paquets d'una xarxa sense fils (Wi-Fi) per identificar-los com a part de la mateixa. El codi consisteix en un màxim de 32 caràcters que la majoria de cops son alfanumèrics (tot i que l'estàndard no ho especifica, així que pot consistir en qualsevol caràcter). Tots els dispositius sense fils que intenten comunicarse entre si, han de compartir el mateix SSID.

8. Protocols de xarxa en Windows. La direcció IP. -assegurar la realització de connexions obertes -facilitar la portabilitat de les dades -millorar la compatibilitat amb els estàndards de la indústria -fomentar un compromís més obert amb els clients i la indústria, incloses les comunitats de codi obert.

DIRECCIÓ IP: Sèrie de nombres associades a un dispositiu (generalment un ordinador), amb la qual éspossible identificar-lo dins d'una xarxa configurada específicament per a utilitzar aquesttipus d'adreces (una xarxa configurada amb el protocol IP - Internet Protocol). Internet és unexemple d'una xarxa basada en protocol IP versió 4. Com Internet és una xarxa basada en el protocol IP, per tant, tota ordinador o dispositiuconnectats a aquesta han de ser associats a una adreça IP. Aquesta adreça identifica a aquest dispositiu unívocament i pot romandre invariable en el temps o canviar cadavegada que es reconecti a la xarxa. Una adreça IP és estàtica quan no varia, i és adreça IP dinàmica quan canvia en cada reconnexió.


INFORMATICA (MARIA C. Y VANESSA)  

treball informatica

Advertisement
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you