14N CNT Olot Vaga General

Page 1

14-N Vaga General! D

Manifestació de CNT pels carrers d’Olot durant la passada vaga del 29M

es de l'inici de la crisi econòmica, la CNT ha defensat la vaga general com a principal eina de la classe treballadora contra els atacs de la banca i la patronal. Rebutgem la negociació a la que el sindicalisme de concertació cridava al govern per suavitzar la reforma laboral després de la vaga general del 29M. De la mateixa manera hem rebutjat els plantejaments de l'anomenada “Cumbre Social”, d'eliminar només els excessos més flagrants del govern del PP, mantenint el nucli del sistema econòmic i polític que ens ha col·locat en aquesta situació, així com els seus intents de desviar i dilatar la resposta social amb propostes inútils com l'exigència d'un referèndum. La dura situació social exigeix una resposta contundent, creixent i continuada que trenqui lligams amb l'entramat polític i econòmic que l'ha originat i de la qual es beneficia i les complicitats amb el mateix. Després de mesos de dubtes, CCOO i UGT convocaran vaga general el 14N, arrossegats, d'un costat, pel malestar social creixent i la mobilització al carrer i, d'un altre, per les contínues mesures antiobreres d'un govern al servei d'elits financeres i patronals sense cap intenció de cedir engrunes que permetin al sindicalisme institucional justificar el seu paper. CNT ha acordat convocar vaga general el proper 14 de novembre, i ho farem de forma diferenciada i amb les nostres pròpies reivindicacions i plantejaments. Diem que aquesta vaga és necessària però no suficient i cridem a portar-la més enllà del guió estèril i frustrant al que ens té acostumats el sindicalisme institucional. El nostre repte és que aquesta vaga enforteixi la voluntat de lluita i auto organització de capes cada vegada més grans de la classe treballadora, construint la capacitat d'impulsar noves convocatòries i mobilitzacions a nivell global i en els diferents sectors. Convoquem a la vaga del 14N amb voluntat de continuïtat. Convençuts que per enfrontar-nos a les elits i institucions financeres europees i els seus governs titelles, és necessari no només impulsar la unitat de classe més enllà dels límits artificials de les fronteres nacionals, com comença a apuntar la vaga del 14N, sinó que hem de trencar també amb un format de vaga que està lluny de ser suficient per fer front a aquestes polítiques. Tenim el repte de ser capaços d'anar més enllà d'aturades de 24 hores aïllades en el temps, més enllà de la paralització de l'activitat puntual en les indústries i sectors tradicionals, de trobar formes d'interrompre tot el procés de producció i consum, d'incorporar a la mobilització al conjunt de la classe treballadora, per precaritzada i dividida que estigui. Guanyar la capacitat de fer el major mal possible als interessos econòmics de l'elit empresarial i financera és l'objectiu principal de la vaga general. Cridem a organitzacions sindicals i moviments socials anticapitalistes a treballar des d'ara mateix per desbordar i donar continuïtat a la vaga del 14N. A prendre de forma immediata el carrer i les empreses per no abandonar-les. Fer que la vaga general deixi de ser poc més que un lema, per convertir-se en una eina real de lluita és el nostre objectiu, i el 14N hem de donar el proper pas per ferho realitat, amb totes les nostres forces per que ens hi juguem molt.14N Vaga General!


Què és un piquet J

a va sent massa habitual que quan s'apropa una vaga, ens trobem sempre amb comentaris dels propis treballadors com el que us posem a continuació: “Els piquets pressionen a la gent, obligant-la a que faci vaga. Els treballadors són lliures d'anar a treballar un dia de vaga i no m'ho haurien d'impedir” Contra aquest argument tan ben instal·lat a la ment d'alguns companys/es de treball, i repetit fins a la sacietat pels “mass media”, nosaltres diem que si la llibertat realment tingués tants defensors ens aniria bastant millor del que ens va. En la majoria dels casos els qui mantenen aquesta postura oculten o defensen les coaccions i amenaces amb que moltes empreses tracten d'impedir a les i els treballadors exercir el seu dret, en primer lloc moral, i en segon lloc constitucional, a la vaga, i accepten alegrement com una cosa normal que aquests es vegin obligats a sotmetre's al xantatge acudint als seus llocs de treball per por de perdre els seus llocs de treball o el favor dels seus caps. Els piquets històricament impedien que els empresaris contractessin personal per cobrir els llocs dels vaguistes i en l'actualitat tracten de garantir el dret a vaga d'aquells que per pressions de les patronals no poden exercir-lo. Els piquets informatius apel·len a la responsabilitat de les i els treballadors, els informen dels seus drets, dels motius

de la vaga, i de les conseqüències negatives que té acudir aquest dia als seus llocs de treball. Els piquets informatius estan reconeguts legalment, tenen i poden exercir el seu dret a informar els dies de vaga. Recordem a més que el dret al treball està reconegut en la Constitució, també els dies en els quals no hi ha Vaga General, encara que al govern no li interessi gens ni mica garantir el seu compliment, i que també és un dret fonamental de les i els treballadors que ja estan sent acomiadats com a conseqüència d'una reforma laboral injusta. Finalment, volem deixar clar, que si el dia de la Vaga veieu piquets, penseu (els que aneu a treballar) que són companys treballadors/es que es juguen el seu lloc de treball per defensar els drets de TOTS, i que dit sigui de pas, els comporta pèrdues econòmiques que com tots sabem, no és el millor moment per patir-les. La llegenda urbana que circula de que als piquets els paguen per fer la seva tasca, només la pot argumentar un/a curt de gambals, i més quan es tracta d'un piquet de la CNT, únic sindicat que no rep cap tipus de subvenció i no té alliberats sindicals.

La patronal t’intimida o et coacciona perquè no facis vaga? Totes les mesures tendents a obstaculitzar la lliure participació dels treballadors en una convocatòria de Vaga estan penalitzades per la normativa laboral com a “faltes molt greus” amb fortes penes econòmiques pels infractors que van dels 6.251 als 187.515 euros. La passada Vaga General, es va detectar un fort augment de les intimidacions escrites en taulells d’anuncis i verbals per part de la patronal garrotxina. Si aquest és el teu cas, posa’t en contacte amb la CNT d’Olot, que immediatament posarà en coneixement de la Inspecció de Treball les irregularitats que es puguin cometre als diferents centres de treball per part de la patronal. Paral·lelament, el mateix dia de la Vaga hi haurà piquets de la CNT a la comarca disposats a desplaçar-se on calgui per comprovar que la jornada transcorre amb normalitat. És per això que posem a la disposició de tots/es els treballadors les vies de contacte necessàries per poder solucionar els problemes que es presentin. Són aquestes: Dies previs a la Vaga: olot@cnt.es Durant la jornada de Vaga del 14N: 972 27 16 82 També us podeu passar pel local de la CNT, situat a la Plaça Cinema Colon nº4 d’Olot els dies d’atenció al públic: Dilluns: de 10 a 12h. Dimarts: de 19 a 21h.(Advocat disponible) Dijous: de 19 a 21h. Divendres: 19:15 a 20:15h.

SINDICAT D’OFICIS VARIS D’OLOT Sense alliberats sindicals Sense subvencions

Pàg.2 Especial Vaga General 14N

Direcció: Plaça Cinema Colon,4. Olot. Telf: 972 27 1682 Correu-e: olot@cnt.es Web: www.cntolot.org

http://www.facebook.com/cntolot

https://twitter.com/cntolot


D

e cara a la vaga general del 14 de novembre, hauràs escoltat amb tota seguretat els arguments que algunes persones repeteixen com lletanies per justificar la seva postura davant la vaga. Quan una mentida es repeteix mil vegades segueix sent una mentida, encara que a força de repetir-la hi hagi qui se la comenci a creure. Quan algú necessita una justificació que sap que és falsa per disculpar-se per actuar de certa forma és molt probable que aquesta persona no tingui la consciència tranquil·la. Si estàs en contra de la reforma laboral i les mesures econòmiques i socials que el govern del PP ha pres però indecís o indecisa davant la vaga general, o si has decidit no participar en ella prenent la teva decisió sobre la base d'algun d'aquests arguments potser t'interessaanalitzar-los des d'un altre punt de vista: “No faig vaga perquè no m'ho puc permetre” La reforma laboral suposa una rebaixa generalitzada dels salaris, ja que permet el despenjament de les empreses dels Convenis provincials, que asseguren als i les treballadores d'un sector productiu el mateix salari. Si no pots permetre't deixar de guanyar el sou d'un dia, menys podràs permetre't que et baixin el sou permanentment, que t'acomiadin gratis, o que si portes 10 anys treballats en una empresa la teva indemnització per acomiadament passi a ser de 18.900 euros a 7.845, per posar un exemple. Al personal que treballa en les diferents Administracions no només els congelen el salari per tercer any consecutiu sinó que els han tret la paga extra de desembre; per a l'any que ve els trauran la meitat dels dies per assumptes propis (3). Acudir al teu lloc de treball el 14-N és (poc) pa per avui i gana per a demà. “La vaga no servirà per res” Totes les millores de les i els treballadors s'han conquerit històricament a través de la lluita. Ningú ens ha regalat res. El que si està demostrat que no serveix per res és... no fer res. A la pregunta de si una vaga d'un dia serà suficient, la resposta és que probablement, no. I algunes organitzacionssindicals, com la CNT, estan per estendre-la a més dies. En qualsevol cas, no hem d'oblidar el dia a dia i que davant de qualsevol mesura del Govern aquesta ha de ser contestada al carrer perquè és l'únic lloc on tenim la força suficient com per defensar els nostres drets. “La vaga no soluciona res” La vaga no és una solució, és l'instrument de pressió més pode-

Raons per desmuntar arguments insolidaris

vaga del 14-N. “Hi ha llibertat, cadascú pot fer el que vulgui: Jo vull anar a treballar perquè si faig vaga em descompten el salari d'aquest dia” No hi ha llibertat com a tal; és una llibertat condicionada perquè t'estan coaccionant amb una penalització econòmica. La llibertat és una altra cosa, és no veure't obligat o obligada a cedir als xantatges de govern i empresaris a canvi del sou d'un dia. Renunciar a drets laborals històrics com la negociació col·lectiva, la desocupació, la jubilació, l'assistència sanitària universal o l'educació gratuïta per un grapat d'euros és vendre'ls realment barat. Tot el que ens deixem treure ara, costarà molt temps tornar a recuperar-ho. “Hi ha llibertat, cadascun pot fer el que vulgui. Jo vull anar a treballar perquè en la meva empresa si fas vaga et miren malament i si després cal acomiadar a algú segur que m'acomiadaran a mi en comptes d'un altre” No hi ha llibertat perquè t'estan coaccionant amb possibles represàlies o amb l'acomiadament. La llibertat és una altra cosa, és no veure't obligat o obligada a cedir als xantatges de govern i empresaris renunciant al teu dret constitucional a la vaga per por. De qualsevol forma, la millor manera que no t'acomiadin és afiliant-te a un sindicat que practiqui l'acció directa, que deixi la resolució dels problemes en les i els treballadors mateixos, lluny dels professionals de despatx i pacte, i que practiqui la solidaritat. És a dir, afiliant-te a la CNT.

rós que ara com ara les i els treballadors tenim al nostre abast per fer valer els nostres drets davant una agressió totalment injustificada. Per això qui no s'adhereix a una vaga perjudica greument al conjunt dels i les treballadores, inclòs a si mateix. Si la pressió que podem exercir a través d'una vaga no fos tan important, d'on prové l'obstinació de les i els empresaris en què els i les treballadores no la secundin arribant a les amenaces i coaccions, que són delicte? Per quin motiu els mitjans de comunicació afins al govern tracten de desprestigiar la convocatòria de vaga? Per què la patronal exigeix i alguns partits s'estan plantejant legislar per limitar -eliminar- aquest dret? Amb la vaga general es paralitza el procés productiu deixant les empreses d'obtenir milers de

milions d'euros; els bancs paralitzaran les seves multimilionàries transaccions i l'Estat no podrà ingressar cap import aquest dia. Per cada euro que deixes d'ingressar les empreses deixen, almenys, de guanyar-ne 33. Les pèrdues que se'ls ocasiona per les vagues és el que els fa recapacitar i tirar-se enrere en els seus plantejaments inicials. “No estic d'acord amb els sindicats oficials, per això no faig vaga”. Cert que el sindicalisme oficial, de concertació i de despatx, és sens dubte còmplice de la situació i que, fins i tot, l'anomenada “Cimera Social”, una de les convocants de la vaga, sembla més una posada en escena d'interessos polítics de caràcter partidista que una altra cosa.

Tot el que es digui d'aquests sindicats és poc i des de CNT ho hem denunciat en múltiples ocasions. Quan un Sindicat per sostenirse necessita dels diners de l'Estat i del Capital no serveix com a instrument de defensa de les i els treballadors i el que cal fer és donar-li l'esquena o, els qui prefereixin seguir-hi, tractar que canviïn d'actitud. Aquest és el cas d'ara, la pressió social del carrer, presa per la ciutadania i la mobilització dels Sindicats combatius, ha obligat al sindicalisme oficial a convocar una vaga per no veure's desbordats. En efecte, el sindicalisme de classe estavem en negociacions per convocar una vaga general al marge de l'anomenada “Cimera Social” i són aquests i no uns altres els autèntics convocants de la

“La vaga ha de ser indefinida, si no jo no la faig” És improbable que una persona realment disposada a secundar una vaga indefinida no estigués disposada a secundar una vaga general d'un dia. Per això, els qui usen aquest excusa en realitat no volen fer vaga i posen com a excusa una suposada radicalitat que no tenen: Ni paren en vagues sectorials al·legant que han de ser generals i quan aquestes ho són, al·leguen que han de ser indefinides. És de suposar que si algun dia són indefinides diguin que el que cal fer és la revolució. “Amb les vagues no s'aconsegueix res” (Però en cas que s'aconsegueixi alguna cosa, no hi renunciaré) Les jornades de 8 hores diàries o 48 setmanals, la prestació per desocupació, el salari mínim, la negociació col·lectiva, les vacances pagades, la indemnització per

Especial Vaga General 14N Pàg.3


acomiadament, el permís per maternitat o qualsevol dels nostres drets actuals són condicions de treball que les i els treballadors de fa 100 anys desconeixien per complet, i no es van aconseguir precisament a força d'exercir la “llibertat per anar a treballar” un dia de vaga. Malgrat això no es té notícia que cap esquirol hagi renunciat a ells. Curiosa moral aquesta la de criticar el que es fa però beneficiar-se'n, alhora, d'això sense queixar-se. Si s'aconsegueix fer rectificar al govern i no aplicar ni la reforma laboral ni les retallades socials i econòmiques que a tots i totes ens afecta i perjudica les i els esquirols no hauran fet res per aconseguirho però es beneficiaran de l'esforç col·lectiu. Per a elles i ells això deu tenir molta lògica, per a la resta cap. Aquest parasitisme laboral converteix en insolidaris, insolidàries i egoistes a els qui ho practiquen i haurien de preguntarse si aquest és el tipus de societat que volen per als seus fills i filles, una societat on ningú aporta res per temor a que uns altres i altres s'aprofitin de l'esforç, creant una societat malalta. “Sóc funcionari/a. El govern surt guanyant si fem vaga perquè deixa de pagar salaris.” Amb les retallades i la privatització dels serveis públics i el deteriorament de les condicions laborals de funcionàries, interins i personal laboral de l'administració pública tenim motius més que suficients per secundar la vaga general, a més de per solidaritat amb la resta de treballadors. Una paralització de l'Administració Pública (oficines, escoles, hospitals, transport, etc) dóna sensació d'aturada total, cosa important perquè fa que centenars de milers de persones es quedin a casa deixant els carrers buits, cosa que impressiona. Quan s'argumenta que el Govern estalviaria en salaris s'està reconeixent de facto el criteri que les persones que treballen en l'Administració Pública no són producti-

ves, que no generen ingressos i que, per tant, sobren ja que el criteri que preval sobre totes les coses avui dia és el productiu. Fan, a més, el joc al propi Govern i als sectors privats que volen fer-se amb els serveis públics per fer negocis amb això. Quan es mira al treball públic amb criteris econòmics s'oblida que la sanitat, l'educació, els serveis socials són essencials en les nostres vides perquè és a través d'ells com es mesura la qualitat de vida, el benestar d'una societat. A més, mira al teu voltant: pares, mares, germans, filles, familiars, amigues, veïns, alumnes... segur que una cosa que afecta al 99% de la població no va amb tu? “Sóc autònom, a mi la reforma laboral no m'afecta.” Un menor salari i unes pitjors condicions laborals per a la majoria de les i els clients i usuaris d'un petit comerç o empresa de serveis implica gairebé amb tota seguretat un empitjorament de les seves, ja que ningú consumeix més ni contracta més serveis si baixen els seus ingressos o si té por a perdre el treball. La majoria de les i els treballadors autònoms poden repartir-se el treball en altres jornades sense que els afecti enormement secundar un dia de vaga. Per als petits comerciants obrir un dia de vaga no suposarà una diferència significativa ni una millora substancial en el seu petit negoci. Ni tan sols els procurarà els ingressos d'un dia normal ja que el 14-N també hi ha convocada una vaga de consum. No obstant això, molts dels seus clients valorarien positivament la seva solidaritat en secundar la vaga del 14-N. En lloc d'obrir un dia que pocs van a comprar i molts decidiran no tornar a fer-ho en establiments esquirols pots col·locar a la teva tenda un cartell que digui: “Benvolgut client, en solidaritat amb les i els treballadors assalariats aquest comerç ha decidit tancar el dia 14 de novembre per

Vaga General. Creiem que la reforma laboral i les retallades socials perjudiquen a la majoria dels nostres clients i a les seves famílies. Les grans superfícies obriran, per això li suggerim que tingui en compte com a consumidor als establiments solidaris amb els drets de la majoria. El dia 15 estarem de nou a la seva disposició. Disculpin les molèsties.” “Estic aturat, no puc fer vaga.” o “hi ha 6.000.000 d'aturades desitjant treballar, la vaga és pels que se la poden permetre”. Si estàs en situació de desocupació la reforma laboral i les retallades socials t'afecten tant o més que als altres. Encara que alguns polítics s'han atrevit a utilitzar-te com a excusa per agredir els drets del conjunt de les i els treballadors la veritat és que aquesta reforma laboral, com la pròpia patronal ha reconegut “no crearà ocupació a curt termini” i “les xifres d'atur s'incrementaran durant 2013” pel que és qüestionable que contribueixi a millorar en alguna cosa la teva situació. Sabem que l'objectiu de la reforma laboral no és crear ocupació sinó substituir ocupació estable i amb drets per una ocupació cada vegada més precària però que ofereixi unes dades d'afiliació a la Seguretat Social que el govern pugui emprar per afirmar que hi ha menys atur. La qualitat de vida de les i els treballadors no apareix reflectida en aquestes estadístiques. Per això ara es qüestiona el teu dret a percebre una prestació per desocupació i se't culpabilitza per la teva situació d'aturat o aturada, obligant-te a realitzar treballs forçats (en benefici de la comunitat, diuen) i negant-te la prestació per desocupació que et correspon per dret si rebutges tres ofertes d'empreses de treball temporal (que ara podran actuar com a oficines de l'OTG) per molt precàries i mal remunerades que siguin, per poc que s'ajustin al teu perfil professional o per lluny que es trobin de la teva casa. A més, si tens finalment la

“sort” que una empresa et contracti després d'un període de prova d'un any podran tornar a acomiadar-te i no tindràs dret a una indemnització. Gràcies a la reforma laboral ha quedat instaurat l'acomiadament lliure. Durant la vaga s'insisteix molt en què totes les persones tenen dret a acudir, si així ho desitgen, als seus llocs de treball. Com saps per experiència, la resta dels dies ningú es preocupa massa per garantir a més de cinc milions de persones el dret al treball que la pròpia Constitució els reconeix. Un dia de vaga general les i els treballadors en actiu tenen la possibilitat de secundar-la no acudint als seus llocs de treball, però una vaga activa admet molta més participació que aquesta i tots i totes les treballadores en situació de desocupació poden i han de sumar-se a ella defensant al costat de la resta els drets de tots i totes. Com a treballador, treballadora en situació de desocupació pots participar en la vaga de consum no comprant, ni contractant cap servei, no circulant ni anant a les benzineres, no utilitzant el transport ni altres serveis públics que no siguin d'emergència. Pots participar reduint al màxim el teu consum de telèfon, aigua, gas i electricitat. Pots participar en els piquets informatius dels sindicats o altres organitzacions socials, en les campanyes d'informació i altres activitats que promouen les assemblees de barri de l'estil 15M; pots fins i tot visitar el teu últim lloc de treball, saludar als teus antics companys i tractar de conscienciar-los de l'important que és aquesta vaga i d'explicar-los com aquesta reforma laboral els perjudica tant com a tu. Usa tot el teu potencial, la teva intel·ligència i la teva alegria per defensar uns drets que són teus i que són de tots. Si no lluites per ells, ningú ho farà per tu. “Ja, però aquest govern té majoria absoluta, la gent els ha votat i per tant poden fer el que

vulguin. Que jo faci vaga no canviarà res”. Els vots rebuts en unes eleccions no legitimen a un govern per llançar un atac tan brutal als drets de la majoria de la ciutadania. A més aspectes essencials de la reforma laboral i de la resta de mesures econòmiques i socials com pot ser l'abaratiment de l'acomiadament i el lliurament de milers de milions d'euros per tapar forats de la banca no apareixen al programa electoral del PP i per tant NINGÚ els ha votat. L'eliminació de la paga extra de desembre als funcionaris, la congelació salarial pel 2013 i el minvament en els seus drets (la meitat de dies per assumptes propis, pèrdua de salaris si agafes la baixa mèdica, augment de jornada, etc) tampoc era una cosa que anunciessin. La pujada de l'IVA, que castiga a les persones amb menys ingressos que paguen en impostos el mateix que el que té ingressos elevats, era una cosa que van dir per activa i per passiva que no només no anaven a fer sinó que anaven a baixarlos. Diversos representants d'aquest partit van negar públicament tant durant l'última legislatura com durant la seva campanya electoral que anessin a abaratir o a facilitar l'acomiadament. La participació ciutadana en la vida política d'un país no es limita a votar cada quatre anys; aquesta visió reduccionista de la democràcia és potenciada des de molts òrgans de poder perquè la gent delegui contínuament en professionals, obviant que ningú millor que nosaltres sabem quins són els nostres problemes i quines les nostres prioritats. “El país no està per a vagues”. Pel que no està el país és per a una reforma laboral i unes retallades socials que no solucionaran el problema de la desocupació i provocarà acomiadaments i més precarietat en els nous contractes, així com un empobriment de la societat.

Piquet de CNT i solidaris el passat 29M al vial St. Jordi d’Olot Pàg.4 Especial Vaga General 14N


Pel que no està el país és perquè les nostres famílies segueixin perdent poder adquisitiu perquè tot puja mentre els nostres salaris baixen. Pel que no està el país és perquè més famílies siguin desnonades de les seves cases per salvaguardar el negoci brut dels bancs i de les immobiliàries. Pel que no està el país és perquè les i els treballadors assalariats paguem proporcionalment més impostos que empresaris i grans fortunes. Pel que no està el país és perquè les diferents esglésies segueixin sense autofinançar-se, no pagui impostos com l'IBI (que les i els treballadors sí paguem) ni perquè segueixi rebent centenars de milions d'euros de les arques públiques. Pel que no està el país és perquè els partits, sindicats i patronals segueixin sense autofinançar-se, no paguin impostos com l'IBI, tinguin els seus locals en edificis públics, monopolitzin la formació d'aturats (que no serveix per reciclar als treballadors) i segueixin rebent centenars de milions d'euros que paguem entre tots i totes. Pel que no està el país és per més rescats a la banca amb diners públics i cap impost sobre les seves activitats. Pel que no està el país és per retallar en investigació i acomiadar científics, ni perquè les i els joves millor formats hagin d'anar-se'n a l'estranger a la recerca d'una oportunitat de futur. Pel que no està el país és per més retallades ni més privatització de la nostra Sanitat i Educació públiques mentre el 80% de les empreses de l'IBEX-35 opera en paradisos fiscals. Pel que no està el país és per pagar visites del Papa; aeroports sense avions; circuits de fórmula 1; projectes fallits de Jocs Olímpics; estacions d'AVE sense viatgers; desplegaments de tropes a Afganistan ni altres despeses militars desmesurades; trames de corrupció i privilegis de la família real, de polítics, de sindicalistes i d'alts càrrecs. El país no està per cap d'aquestes coses i la vaga general és la nostra única manera de dir JA N'HI HA PROU.

L’atur continua augmentant sense parar

Cua en una OTG de Girona

L

’atur continua en augment. La Reforma Laboral ha demostrat que no solament no crea llocs de treball, sinó que els continua destruint i de pas empitjorant les condicions laborals dels treballadors/es en actiu.

La província de Barcelona té un total de 622.800 aturats (un 23,07%) i se situa com la segona província en taxa de desocupació, per darrere de Tarragona. Els índexs d’atur són més baixos a Girona i Lleida.

Recordem que una de les peces claus de la darrera Reforma Laboral era el despenjament del Conveni Laboral al qual es poden acollir des de la patronal. aquest últim aspecte, ha suposat que un 33% de les empreses ja estiguin aplicant reduccions salarials en base a l’última Reforma.

En el conjunt d’Espanya, el nombre de parats ha augmentat en 85.000 persones entre juliol i setembre i el total de persones desocupades és ja de 5.778.100, una taxa del 25% de la població. Es tracta d’una xifra a la qual mai no s’havia arribat fins ara a l’Estat

L’atur a Catalunya ha augmentat en 18.800 persones durant el tercer trimestre de 2012 fins a arribar a un total de 840.400 parats, fet que situa la taxa d’atur en el 22,56%, segons dades de l’enquesta de població activa que l’Institut Nacional d’Estadística.

espanyol, que ha tornat a batre el rècord pel que fa a desocupació. A la Garrotxa no estem pas immunitzats a la situació que atravessa la resta de l’Estat, i aquest tercer trimestre del 2012, ha registrat un augment de l’atur respecte al passat desembre de 2011 de 329 treballadors, asolint la xifra de 3573 aquest passat mes de setembre de 2012.

Les dades de l’atur del passat 2011

Catalunya és la segona comunitat autònoma amb un major augment interanual de l’atur. En total hi ha 98.400 desocupats més que el tercer trimestre de 2011, només per darrere d’Andalusia, amb 191.300 més. Es tracta, doncs, de la comunitat amb una caiguda més important de l’ocupació durant els darrers 12 mesos (en total 192.100 ocupats menys).

El 14N...A per totes!!

Breus

(fonts consultades: www.elpais.com i www.publico.es)

El nombre de famílies amb tots els seus membres en atur continua a l'alça

El Govern proposa retardar l'edat mínima de la jubilació anticipada

El drama de l'atur afecta a un de cada quatre ciutadans de l'Estat. I molts d'ells formen part de la mateixa família. El nombre de llars amb tots els seus membres en atur ha experimentat un fort creixement des de l'inici de la crisi fa ja cinc anys. Durant el tercer trimestre de 2012, aquesta situació ha afectat a un total d'1.737.900 llars on els seus membres estan tots a l'atur.

També tempteja fer més fàcil la compatibilitat entre continuar treballant i percebre pensióLa Seguretat Social pretén ampliar el període de cotització exigit

La reforma il·lumina el pitjor trimestre per a l'ocupació fixa Una de les pitjors notícies que va donar el 26 d'octubre de 2012 la EPA, va ser la destrucció d'ocupació indefinida. En tres mesos han caigut 179.400.

El Banc d'Espanya preveu que altres quatre entitats necessitaran ajudes públiques BMN, Banc Ceiss, Caixa 3 i Liberbank necessiten, en conjunt, prop de sis mil milions pel seu recapitalización

Especial Vaga General 14N Pàg.5


Vaga General, còm i perquè Carles Santaeulària i Serra

enemics i responsables de la situació actual, que no son pas els petits o mitjans empresaris ni tampoc perjudicar els usuaris del transport públic dels hospitals o les escoles, que poden ser els més afectats per la vaga, les aturades i la suspensió dels serveis. En això haurem d’implicar imaginació per trobar formes de participació inqüestionables i efectives.

A

questes generacions no han viscut mai una situació tan greu, un empobriment tan acusat de les condicions de vida. La reforma laboral no ha servit , ni servirà per crear ocupació, les retallades socials no serveixen per reactivar l’economia. El sacrifici de l’educació, la investigació, la sanitat, les inversions públiques no calmen els mercats financers. Cinc o sis milions d’aturats, vuit-cents mil a Catalunya, dades oficials i pel cap baix ja que hi ha un sector de desocupats a l’ombra que son estrangers, mestresses de casa, joves... que no s’hi compten; més del 25% dels treballadors, més del 50% dels joves sense feina. El patiment dels treballadors i aturats s’agreuja i el pessimisme i el temor s’estenen. Els sindicats oficials es senten obligats a convocar una nova vaga general malgrat que no se n’esperin resultats per canviar, ni per millorar la situació. Alguns treballadors es creuen el discurs de que la vaga no ajuda a sortir de la crisi, per algunes industries seria un respir pels estocs que no troben mercat, en el dels serveis només son molèsties pels usuaris d’ escoles, hospitals, transport públic... la majoria treballadors i les seves famílies!. En el fons sabem que si ens trobem en aquesta situació és per que volem, que ens sotmetem dòcilment a la voluntat d’una minoria, un 1% de rendistes i especuladors que se’n beneficien, contra la resta del 99%, de totes les condicions socials, perjudicats per la crisi. No hem viscut abans una situació com aquesta; cal esbrinar el que passa i no actuar de manera automàtica per no malgastar-nos les energies. El repte que tenim no te precedents i per això extremo la crítica. La vaga general dels sindicats majoritaris serveix de poca cosa, gairebé de res. Com les retallades, la precarietat i l’atur, la liquidació dels serveis socials i la venda de patrimoni públic no serviran per aturar la voracitat dels mercats financers, ja que la bola dels interessos del deute és inassolible, ni ara ni en una fase expansiva de l’economia. La davallada de pressupostos estatals de l’any que ve, més de quaranta mil milions, només serveix per pagar els interessos dels crèdits pels ajornaments; el principal del deute i interessos creixen. El cercle viciós de comptabilitat

La vaga general per obtenir guanys, no pot tenir la limitació de les 24 hores, això desinfla les oportunitats d’èxit. Per això ha de ser un procés, un recorregut gradual i creixent que va ampliant i sumant sectors i posicionaments fins a assolir màxima repercussió i extensió. Afegint els canvis concrets i els argumentaris de cada sector implicat, per desblocar la situació social i econòmica. PREPARATIUS I NOVETATS D’UNA VAGA GENERAL ACTUAL

Manifestació de CNT pels carrers d’Olot durant la passada vaga del 29M falsejada situen el capitalisme davant la fallida més important des de fa un segle; però no hi ha cap precedent de crisi de deute que no acabi amb quites i condonacions als estats deutors. Aquesta vaga general no té cap objectiu. Hi ha sindicats com CNT que ho saben i parlen de la vaga general indefinida, però donem suport a aquestes jornades de 24 hores i pensem que poden servir. Si serveixen per empoderar d’una vegada les classes populars de capacitat real de canviar la història; I això és un problema de mentalitat, de saber que la unió de tota una societat contra els paràsits els eliminarà. PER QUÈ ARA HI HA CONDICIONS. Assistim a una crisi sistèmica, on es sobreposen la crisi financera, a la mal anomenada del deute, a la de la bombolla immobiliària, a la dels mercats: la mundialització i la deslocalització, a la crisi ambiental i de recursos naturals, energètics i alimentaris i a la d’un sistema polític, afectat de corrupció, nepotisme i descrèdit generalitzat. Afegir que la societat, les classes populars, també patim una crisi de confiança, , ideològica i

Pàg.6 Especial Vaga General 14N

de dignitat i en estat de shock per campanyes sistemàtiques i intencionades, que defineix tan bé Naomi Klein, que volen ofegar l’esperança i la revolta. Les situacions extremes fan possible anar a l’arrel del problema construir els discursos clars i revolucionaris. Estem en aquest moment: la perspectiva de grans canvis es produeix quan la implicació de la majoria creixent a partir de la fallida general de la situació de conformisme i benestar. Primer cal el moviment a la nostra manera de pensar, hem de saber i confiar que disposem del poder del canvi, que la força i determinació de les majories és el motor de la història. Cóm es pot expressar i expandir aquesta voluntat creixent fins que sigui imparable ?. La vaga general indefinida ha d’ actualitzar el sentit d’aquesta expressió de poder i voluntat popular. UNA VAGA GENERAL AVUI Ha de ser inclusiva i facilitar el posicionament dels importants sectors d’aturats, jubilats, joves, consumidors, usuaris dels serveis... que no podrien realitzar la vaga en la modalitat històrica de simplement no anar a treballar. Ja

que som la gran majoria que compartim els efectes de la crisi, cal que articulem vies de participació per tothom. Que les farmàcies facin vaga per sobreviure també les ha de fer part d’una vaga contra el capitalisme financer i les retallades dels polítics incompetents i corruptes. I els arquitectes, enginyers, investigadors, autònoms sense asalariats, professionals i funcionaris. Ha de definir i sumar la participació i la mobilització de la manera més efectiva. Ja que la societat està sotmesa als interessos de grans corporacions en tan que consumidors i usuaris de serveis, lloguers, hipoteques, assegurances... i ja que és en aquest àmbit en que també ens exploten i obtenen guanys cal que una vaga general els repercuteixi directament si vol ser efectiva. Ha de tenir objectius concrets, saber quins beneficis es pretenen en favor de tots els que es mobilitzen: s’ha de fer per guanyar, en algun grau objectiu, no només per lluitar. Ha d’abastar la més gran majoria de sectors socials possible, no val pensar només que un proletariat industrial fragmentat i minoritari, tingui la responsabilitat exclusiva i el pes de l’esforç. Ha de focalitzar bé quin son els

Es fa imprescindible organitzar i teixir canals i estructures de solidaritat i de resposta a les necessitats bàsiques en el cas probable de que es prolongui en el temps fins a assolir els objectius marcats. Les xarxes incipients de consum, els menjadors socials, el suport mutu, la solidaritat en totes les formes son imprescindibles i s’han de projectar i preparar per obtenir bons resultats. Si ens atrevim a aspirar a una nova societat més solidària, inclusiva, segura i no competitiva o consumista hem de fer assajos en el context de la vaga general. Cal activar tots el mitjans i les possibilitats de la societat de la informació i del web per aprofitar els recursos disponibles. Aturar la feina a les indústries, els serveis, el transport públic no serà suficient, no garanteix conquerir resultats. La dictadura financera, els polítics i l’estat que la sostenen i encobreixen no han d’afluixar per unes hores d’aturada i manifestacions a les ciutats ja assimilades i metabolitzades. Però si perceben un moviment de confrontació que desborda les seves previsions, si detecten un punt de canvi en que el poder popular manifesti unitat, extensió i determinació serien obligats a recular i cedir per tal de no arribar a un punt sense retorn, en que hi podrien perdre tot i més. La unitat i l’extensió les farem possibles si busquem les formes renovades i inqüestionables de creixement del moviment que no


puguin ser contestades o neutralitzades per la repressió o pel discurs mediàtic dominant. El moviment inclusiu, gradual, pacífic, argumentat, la convicció, l’esperança i l’optimisme han de canviar el primer lloc l’estat d’ànim de tants treballadors submisos i desactivats per la por i liderar tots els sectors populars. No dic que no calguin piquets de vaga informatius, però si que resulta contraproduent la simple pressió que no vingui acompanyada de la complicitat i l’empatia entre iguals. Tots som perjudicats per una minoria que ha esmolat les seves eines per estendre la por i el servilisme, la fragmentació dels treballadors i la competició per tenir una feina ens perjudica col·lectivament, només la vencerem si actuem amb prou intel·ligència emocional i grupal. ELS OBJECTIUS VAGA GENERAL

DE

LA

La Teresa Forcades, entre d’altres, defineix la crisi com a conseqüència de la dictadura financera, el poder a l'ombra que sotmet els governs, les empreses, les institucions i els particulars per un deute que s’ha configurat de forma discutible i il·legítima sobre la base de forçar al consumidor final el finançament del procés productiu, generant a la seva esquena una gran bombolla financera, absurda i desvinculada de cap valor mate-

rial; el sistema bancari es limita a cobrar i rellançar deute, sense recursos propis. El descontrol del mercat de les finances és el paroxisme final del capital que corre cap a la mort com un pollastre sense cap, sense aturador s’aboca a l’abisme. Té sotmès el poder polític i administratiu, inclosa la justícia. Però no disposa de mecanismes de correcció. El benefici màxim i sense límit del capitalisme és una mecànica embogida que no es pot ajustar i fa fallida: la crisi. Els polítics, talment també que pollastres sense cap, corren a fer reformes laborals, retallades i rescats bancaris, sense ser capaços de controlar el salvatge mecanisme de genocidi de fallides i desnonaments encadenats, que no tan sols no aporten solucions, només incrementen els problemes. Al mateix temps el degoteig de casos de corrupció es barreja amb la incompetència dels partits. Els moviments indignats sentencien la fi del sistema de gestió pública que , per errors de funcionament estructural, no avalua ni corregeix les limitacions, ni tan sols reacciona davant la corrupció i encobreix i perdona reiterativament els inculpats i condemnats. La mobilització necessària i la capacitat organitzativa han de fer el salt que ens exigeix el canvi sis-

tèmic que ens tocarà viure; ja tenim exemples de nous paradigmes de benestar social com el poble en transició, aixì ho defineixen a Argelaguer, les teories del decreixement econòmic i benestar social que s’escampen transversalment, les ecoxarxes i cooperatives de consumidors i formes innovadores de treball solidari que dibuixen la organització popular i social que ha de contextualitzar la vaga general. No és si podem o no canviar, és que hem de canviar profundament per sobreviure. Dos objectius clars, afegits als canvis organitzatius anteriors, es concreten per la vaga general. Primer el rescat bancari s’ha de formular per convertir a públic patrimoni immobiliari i la creació del sistema públic d’habitatge; acceptem que alguns bancs han de fer fallida, que cal formular el sistema financer, els bancs han de perseguir objectius i valors que interessin socialment. Segon els polítics corruptes han de retornar tot el que hagin acumulat en l’exercici del càrrec de manera indeguda. Cal que compleixin presó polítics i banquers corruptes i estafadors. La vaga general indefinida pot fixar dos objectius com a catalitzadors de canvis en profunditat que acabin neutralitzant les causes

de la crisi i reactivant el teixit econòmic i la ocupació. Per descomptat que es debat la legitimitat del deute, la banca ètica i la dació en pagament, entre altres objectius i tots ells es poden aconseguir a partir del canvi de la relació de forces que posarà sobre la taula un acció massiva, inclusiva, coherent, pacífica i sostenible com la vaga que propugnem. LA REVOLTA SOCIAL CONTRA BANCS I POLÍTICS Podem abastar sectors majoritaris i creixents de tots els àmbits socials , si encertem a fixar els objectius i les formes de la vaga general ampliem l’extensió de la revolta a sectors més amplis i tot plegat determinarà el possible triomf o fracàs de la vaga. Es evident que tota vaga té una plataforma reivindicativa i un comitè de vaga, dit d’una altra manera un llista de demandes per encetar i acabar la protesta quan s’assoleixen i una coordinació efectiva i transparent que modula i escampa les actuacions previstes. Aquesta vaga ha de tenir dos objectius que es poden guanyar. La fallida d'aquest sistema ateny el sector parasitari, la minoria dels rendistes, inversors, tan siguin directa i conscientment especulatius com els paradisos fiscals, o els assimilats i arrossegats com els gestors de fons de pensions, d'assegurances, tre-

sors públics, reserves bancàries, inversors particulars... tots ells captius de la bogeria del capitalisme en fuga cap a l'abisme. Fins i tot hi ha jubilats o estalviadors que seran atrapats per la fallida d’algun banc, pot ser inevitable, l’altra cara de la moneda seria l’explotació fins a l’extermini de sectors encara més precaris i la inevitable revolta sense esperança abans del genocidi. La possibilitat d’orientar els avenços científics, tècnics i productius, la de redistribuir el potencial i la riquesa en favor dels ciutadans, la de moderar i adoptar un creixement sostenible amb l’entorn ecològic i ambiental tan bon punt corregim i castiguem els abusos de banquers i polítics corruptes, tan bon punt posem la solidaritat i la intel·ligència col·lectiva en contrapartida al fals mantra de benefici capitalista infinit i forassenyat com a motor de la gestió econòmica i productiva. Primer ens ho hem de creure per que sigui possible . Aquest escrit respon a l’opinió del que signa, no necessàriament a la de tots, ni la majoria dels afiliats de CNT. Només aspira a participar del debat i la lluita per sortir del capitalisme agònic que tan de mal ens fa.

10 mesures per les que val la pena sortir al carrer a lluitar durant la vaga

Tots/es sabem que una vaga de 24h. no és la millor opció, i que la que realment els fa por als poderosos és una Vaga General Indefinida. Però per córrer primer cal aprendre a caminar. No val quedar-se a casa esperant que ens caigui del cel una opció millor, i aquesta vaga del proper 14M ha de ser prou forta com per animar a continuar posteriorment amb més iniciatives, sumant esforços de més sectors i caminar cap a la Vaga General Indefinida. Ahir com avui, la força està entre la classe treballadora unida i en lluita. Tots/es al carrer!

1

Retirada immediata de la Reforma Laboral 2012, doncs ha demostrat que no compleix els objectius que es deia que perseguia: La creació de feina. Simplement ha destruït més llocs de treball, ha fet desaparèixer de manera accelerada els contractes estables i només ha servit perquè la patronal faci el que li convingui a costa de tots/es.

2

Repartir l'ocupació. Jornada màxima de 30 hores setmanals sense reducció de salari. Repartir l'ocupació és abans de res repartir l'accés a la font principal de renda. Salari mínim interprofessional per sobre dels 1000 €. Aquesta mesura reactivaria el consum i de pas l'economia en sortiria beneficiada. Eliminació d'hores extraordinàries, preufets i pluriocupació.

3

Prohibició del prestamisme laboral, eliminació de les ETT's i control de l'oferta de força de treball per part dels sindicats. Organització als sindicats de Borses de Treball on es prioritzi a aquells treballadors més necessitats d'ocupació. Que les empreses hagin de recórrer als

sindicats per a contractar als treballadors.

4 5

Davant el tancament d'empreses: ocupació i autogestió obrera sense traves legals.

Establir un sol model temporal de contractació: fix. Eliminació de la subcontractació i integració a la plantilla dels treballadors subcontractats. En cas d'acomiadament improcedent el treballador té la ultima paraula per a ser readmès o no.

6

Incrementar la despesa pública en transport col·lectiu, educació, sanitat i assistència social. Que retallin en despeses inútils com l’exèrcit, al qual es destinen directa o indirectament enormes partides pressupostàries.

7 8

Promoció de cooperatives de consum i treball per mitjà dels sindicats.

Més control sobre l'evasió fiscal, l'economia submergida i la corrupció. Desaparició de les SICAV que només tributen l’1%. Qui més té, més ha de pagar.

9

Implantació de la dació en pagament. Que els bens immobles dels bancs rescatats amb fons públics passin a titularitat pública i siguin repartits entre la població desnonada o en risc de ser-ho.

10

Modificació de la legislació per poder jutjar als que realment han causat la Crisi: Banquers, polítics i especuladors en general, que fins ara no els hi hem vist passar pels jutjats i no es preveu veure’ls.

Especial Vaga General 14N Pàg.7


Aspectes bàsics que cal tenir en compte pel dia de la Vaga

Quan comença i quan acaba la vaga? La vaga general del 14N és de 24 hores, per tant s’inicia a les 0:00 i dura fins a les 23:59 del 14N. A les empreses amb treball a torns, el torn de la nit del 13 al 14 ha de parar. No s’ha de treballar tampoc durant la tarda del 14N.

3.La teva nòmina del mes de Desembre serà de 1400 euros – 46,66 euros = 1353,33 euros. Si les pagues estan prorratejades, estaran incloses en el brut i ja se t’ha fet el descompte. Si les cobres a part t’hauran de descomptar la part proporcional a un dia. En cap cas et poden descomptar altres quantitats, ni dies de vacances, ni demanar-te que compensis el dia de vaga amb un festiu o per hores , etc. En cap cas s’ha de calcular el descompte dividint per dies laborables, i en cap cas l’obtingut ha de ser restat del net, sinó del brut. Repassa la teva propera nòmina i si tens qualsevol dubte passa’t pel sindicat.

Haig d’avisar si faig la vaga? NO, no ho has de fer, ni tens cap obligació de fer-ho. Qualsevol sol·licitud perquè informis de si faràs vaga és il·legal i pot ser denunciada. Es més, pots dir que no faràs vaga i finalment fer-la, estàs en el teu dret. Avisant només aconsegueixes que l’empresa s’organitzi per minimitzar l’impacte de la vaga, fet que és contrari a l’objectiu de la pròpia vaga. Si has rebut algun tipus de comunicació per part de l’empresa demanant que avisis, posa’t en contacte amb el sindicat per denunciar-ho. El preavís de que faràs vaga només és necessari si és previsible algun tipus de represàlia per fer vaga, en tal cas el preavís sempre que hi consti la recepció de l’empresa et pot servir de prova davant un possible acomiadament o qualsevol altra represàlia. Si estàs en aquesta situació, posa’t en contacte amb el sindicat. Pot l’empresa prendre alguna represàlia per fer vaga? NO, la vaga és un dret fonamental dels treballadors. Totes aquelles conductes de les empreses tendents a limitar el dret a la vaga estan considerades com a infraccions molt greus, amb sancions d’entre 6.251 i 187.515 euros. De la mateixa manera, existeix una protecció penal de l’exercici del dret de vaga, mitjançant l’art. 315 del CP, en el qual s’estableix la possibilitat de càstig amb penes de presó de 6 mesos a 3 anys per aquells que, mitjançant engany o abús de situació de necessitat, impedissin o limitessin l’exercici del dret de Vaga, incloent també la coacció com a supòsit censurable penalment. Pot l’empresa substituir-me en les meves funcions durant la vaga? L’empresa no pot substituir-te el dia de la vaga per treballadors contractats a aquest efecte. Tampoc per altres treballadors de l’empresa que no realitzin les teves funcions o tinguin la teva categoria laboral, és més, això és també una infracció molt greu. Tam-

poc poden substituir-te per esquirols d’un altre centre de treball. En el cas d’empreses amb torns és important no avisar de la vaga perquè l’empresa no pugui reorganitzar els torns amb els esquirols. Quines conseqüències té per mi la Vaga? La vaga suposa que et descomptin un dia del teu salari, així com la suspensió per un dia del contracte de treball, que no serà co-

titzat a la seguretat social. Quant em descompten de la nòmina de desembre pel dia de vaga? Per calcular el descompte pel dia de vaga has de: 1.Agafar el salari brut de la nòmina de l’últim mes . Per exemple : 1400 euros. 2.Dividir per 30 . Exemple: 1400/30= 46.66 euros.

#14NVagaOlot Pàg.8 Especial Vaga General 14N

Serveis Mínims? La llei estableix serveis mínims per serveis essencials a la comunitat. És potestat de l’autoritat governativa, en última instància, el fixar els Serveis Mínims necessaris per garantir que les vagues convocades en els sectors essencials per a la comunitat no tinguin conseqüències irreparables per als ciutadans. Estem rebent informacions d’empreses que estan assignant arbitràriament “serveis mínims”. Els serveis mínims no els estableix l’empresa, sinó l’autoritat laboral, i com diem solament en sectors essencials. Per això us demanem que poseu en coneixement del sindicat qualsevol comunicació de serveis mínims per comprovar la seva legalitat. Els serveis mínims fixen la tasques a cobrir, no el nombre de treballadors per exercir-les , per la qual cosa és important vigilar que no s’abusi d’això per assignar més treballadors dels necessaris. Si se us assigna a serveis mínims haureu de rebre una carta de serveis mínims, en la qual ha de constar : - Nom i Cognoms del treballador, així com la seva categoria laboral. - Resolució de l’Autoritat Laboral que determina els serveis mínims. - Períodes i serveis que ha de realitzar per assegurar els serveis mínims imposats. Aprofitem per indicar-vos que aquest pot ser un bon moment per intentar demostrar la vostra veritable categoria i funcions en el cas que mantingueu disputes amb l’empresa per la vostra categoria i funcions, i la carta de serveis mínims us pot servir com a prova.