Page 1

Jocs Florals 2009

5é A CEIP el Vallès


L’illa perduda Un dia en un poble de la Costa Brava es va conèixer l’existència d’una illa perduda. L’explorador Narcís de les Flors i el seu fotògraf Fecundo Garcia es van apuntar a la llista dels viatgers que volien anar a la descoberta de l’illa deserta. El narcís era guapo i estava fet un “catxes”, amb el cabell ros i els ulls clars. El Narcís només tenia por a una cosa: als escarabats saltarins. El Fecundo era ros com una pilota, baixet, lleig, amb el cabell negre, les espatlles plenes de caspa i portava unes ulleres rodones que amagaven uns diminuts ulls negres. Tothom no hi podia anar perquè per anar bé volien mantenir l’illa deserta. Van fer un sorteig de riure. Un munt de paperetes reciclades amb els noms dels participants. El Narcís i el Fecund van tenir molta sort i van sortir escollits. A la matinada ho tenien tot a punt per començar el viatge. Van agafa un avió cap a l’illa. Quan volaven per sobre l’avió va començar a perdre benzina i els van fer saltar amb paracaigudes. De l’impacta van quedar adormits a la platja. Quan es van despertar estaven envoltats d’un munt de mutants. Se’ls va acostar el més perillós de tots: l’eruga gegant. Al seu darrera van veure un elefant


adult tres vegades més gran del que acostuma a ser un elefant. El Narcís es va enfrontar a la seva por. El Fecund tremolava tant que va haver de muntar el trípode per no fer les fotos mogudes. Els animals els miraven estanyats i l’eruga gegant va fer un forat al terra i tots van ficar-se dins. El Fecund va començar a fer fotografies posant el cap dins el forat i va veure per la càmera que allí dins hi havia un riu de petroli. Havien passat uns moments de por però anaven a ser rics per sempre.


LA VIDA QUOTIDIANA DE SANT JORDI Com seria Sant Jordi avui? Doncs.... un senyor separat, pare de deu fills, que viuria en un apartament de trenta metres quadrats, sense feina, amb una hipoteca a quaranta anys que només fa que pujar les quotes... I on està el seu drac? Avui en dia no hi ha dracs! Però hi ha més dracs que mai. El nostre Sant Jordi ha de lluitar amb els dracs del segle XXI, que són més ferotges que els de l’Edat Mitjana. Quin són aquests dracs? Esteu preguntar-vos, no? L’atur, la hipoteca, la crisis, la feina… I un dia qualsevol li va arribar una carta certificada, i quina sorpresa duia! Era una multa de trànsit de 13.000, aleshores va anar a la DGT i va dir: - La multa que són 13.000 pessetes o euros? Quan li varen dir que eren euros va caure rodó al terra de la impressió. Quan va despertar era a casa envoltat dels seus deu fills, el més gran dels fills va dir:- Per fi ja reacciones! En Sant Jordi va dirigir-se als seus fills, dient-los: - Hem de cercar tots plegats una solució a tots aquests problemes.


En Sant Jordi va dir: - Només tinc cinc euros i encara queden vuit dies per finalitzar el mes, i una multa per pagar. Un dels fills mitjans va dir-li: -Pare, hauríem de vendre alguns mobles i estris de casa! Sant Jordi no va fer bona cara amb la idea. El quart dels fills, va dir-li: - Pare, hauries de cercar feina! Sant Jordi va contestar: - Fill, saps les cues que hi ha a l’atur? No és tant fàcil cercar feina, i el que hi ha es precari i mal pagat. El petit dels fills va proposar: - Juguem a la primitiva! Si ens toca serem rics, si no, tant pobres com sempre. Amb dos euros podríem segellar una butlleta amb dues apostes i encara ens restarien tres euros per passar el mes. Es varen mirar entre ells i tots plegats van sortir a corre cuites de casa cap a l’administració. Varen segellar una primitiva de dos euros, la miraven tots amb una il·lusió mai vista, havien fet una inversió d’una part del seu capital en aquell troç de paper amb números. El dia del sorteig van comprovar la butlleta, a la primera columna no hi havien encertat cap ni un dels números, la segona columna només tenia un reintegrament.


Es varen mirar, i com perdut al riu, varen reinvertir els guanys i segellaren un altra butlleta. I com diu la dita, a la tercera va la vençuda, i vet aquí per on, tenien la grossa, ni més ni menys que trenta milions d’euros. Varen quedar sense respiració i de cop i volta es van posar a saltar, cridar, riure... d’alegria. Amb tot això varen pagar la multa, liquidaren els deutes, la hipoteca…. I és clar, en Sant Jordi tenia un run-run dins seu, ell era milionari de la nit al dia, però no s’oblidava que feia uns dies que era un home pobre en l’atur. Va començar a meditar com ajudar a totes aquelles persones que cada dia s’havien creuat al carrer amb ell i que tenien el mateix problema. Va crear un grup d’ajut a les persones en atur, on els ajudaven a cercar feina, els ensenyaven oficis, va crear un petit banc d’ajuts on els més emprenedors podrien crear les seves petites empreses o obrir comerços. A Sant Jordi tothom el coneixia com un gran heroi que havia fet matar la fam al barri. Fi.


L’animaluc Hi havia una vegada un home que es deia Joan i era periodista. El jove vivia amb el seu avi Manel que el va acollir a casa seva quan sent un nen els seus pares van morir. L’avi era molt savi i el Joan no tenia pressa per anar-se’n de lloguer. El Manel era un avi ben plantat però ben despistat. Veure-ho, un dia al Joan li van encarregar anar a visitar una selva inexplorada i l’avi li va guardar tot l’equipatge a la nevera perquè passés menys calor en el viatge. L’avi va telefonar al seu cosí Jordi, l’oncle Jordi del Joan perquè l’acompanyés en una missió tan perillosa. Sempre s’havia dit que en aquelles jungles hi vivia l’animaluc; un temible animal rèptil meitat gripau, meitat lloro. El Jordi va acceptar d’acompanyar al seu nebot Joan per poder filmar-lo. Volia formar part de la descoberta i ser el primer en portar les imatges a la premsa. Tot el barri sabia que marxaven d’expedició i els van regalar un munt de menjar i d’estris que els podien ser útils. El malvat Santiago al conèixer la notícia va decidir seguir-los per matar l’animal i emportar-se la seva pell per vendre-la a algun col·leccionista. Al baixar de l’avió el Joan va trobar al seu avi descarregant els equipatges. Havien viatjat tots tres a preu de dos perquè l’avi anava amagat entre les maletes. Aquella expedició no anava del tot bé, no feien més que donar voltes seguint unes senyals que el malvat Santiago els anava deixant. Van trigar una setmana a trobar el cau de l’animalic al mig de la selva. L’animalic era molt bona bèstia. No el veien mai perquè ell sempre els anava seguint al darrera. Fins un dia que el Joan i el Jordi van treure una revista del zoo plena de fotografies d’animals. L’animalic se’ls va asseure al costat passant les seves ales per damunt dels seus caps com un paraigües. L’avi els va fer una fotografia, el Jordi ho va filmar tot i


el Joan va convidar a berenar al simpàtic animàlic. Ja tenien tot el que buscaven i podien tornar a marxar. Quan la premsa ho va publicar es van fer milionaris però... no s’havien descuidat una cosa a l’illa? És clar, al pobre Santiago.

Jocs Florals 5é A  

Textos finalistes

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you