Issuu on Google+

Jocs Florals 2009

4rt B CEIP el Vallès


La carbassa fa por Hi havia una vegada un nen que es deia Joan, que tenia por de les carbasses, perquè ell un dia havia somiat amb una carbassa que parlava amb fantasmes i tot allò que fa por. Des d’aquell dia no va ni jugar, ni tocar, ni comprar, ni res, però una vegada quan van passar quinze dies la seva mare va comprar una carbassa, que si li toques un botó canta una cançó molt bonica. Ell es pensava que li espantaria però la seva mare li va dir has de confiar en el teu cor i li va repetir moltes vegades aquesta frase. Fins que va saber entrar-li al cor i després va voler tocar-la. Va escoltar la cançó i des d’aquest dia no va tenir por de cap carbassa.


ELS QUATRE PALLASSOS TOROLETS I EN DAVID Hi havia una vegada quatre pallassos, que sempre estaven una mica tocats del bolet. Es deien Joanet, Lluïset, Miquelet i Felipí. Un dia en Felipí va posar la rentadora amb el seu vestit i el barret de molts colors amb la roba de color blanc, i es va destenyir. En Jaumet li va dir: - Ei, què fas? I en Felipí li va contestar: - Jo res. – Què no veus que has ficat la teva roba de color amb la roba blanca? – va dir en Jaumet. – Ah, sí! Doncs se m’haurà destenyit... Bubuuu! – plorava en Felipí. I en Jaumet va burlar-se d’ell: - Ja, ja, ja,ja, se t’ha destenyit. En Felipí li va dir: - I que... Tu Jaumet del cul estret, ja, ja, ja! Els dos es van enfadar i se’n van anar tots dos. Al cap d’uns minuts en Felipí va anar a la seva habitació i es va començar a amoïnar, perquè el seu vestit s’havia destenyit i llavors no podria anar al circ!! Va començar a plorar i plorar. En Lluïset passava per allà i li va preguntar: - Què et passa? En Felipí li va explicar que el seu vestit i el seu barret se li havien destenyit. En Lluïset li va dir: - Ja te’n farà un altre la tia Pepeta. I li va fer un preciós vestit, que era l’enveja de tots els altres, perquè era el més bonic de tots. Va arribar el dia de fer el nou número de circ i quan va començar cap pallasso estava a punt, no tenien la cara ni res pintat, van arribar al circ al mateix temps que la gent començava a entrar. Primer el públic va anar a veure els animals del circ. Un nen va anar a veure el lleó, es va pensar que no li faria res, però el lleó va fer: - GROOOOGG!!! I es va espantar i va caure de cul a l’aigua del hipopòtam i el hipopòtam el va impulsar i el va llençar fins a la carpa del circ. Va fer un forat a la carpa i va caure dins on els trapezistes i els pallassos es trobaven fent el número. Justament va caure a la corda dels trapezistes i la zona dels pallassos. En Miquelet i en Joanet estaven fent malabarismes i se’ls hi van caure totes les bitlles al terra, el número va quedar molt bé, perquè tota la gent va riure.


En Felipí estava recollint la pilota, ell feia un número amb la foca i en comptes d’agafar la pilota, va agafar al nen, que es deia David. El va fer rodar i va quedar molt bé, encara que el pobre David es va quedar una mica marejat. El director del circ el va contractar i va ser també pallasso com ells! Pallassos contats, nen marejat i aquesta història ja s’ha acabat.


Alegre com sóc Alegre com sóc

Insegura a vegades Xica trista sóc quan em deixen plantada. I l’única font d’ajuda és la meva mare. Si a l’escola em porto malament no em sento bé O si em porto bé em sento estupendament. Crec que sóc divertida o avorrida. Jo sóc molt riallera i feliç a vegades O també rara i estranya.


Jocs Florals