Issuu on Google+

J oc s F l ora l s 2 0 0 9

3r A CEIP el Vallès


El ratolí i el lléo Hi havia una vegada en un país molt llunyà, a la selva, un lleó que sempre dormia. Després un ratolí el despertà i el lleó molt enfadat li va dir. - No em despertis perquè si no et menjaré! - No passa res , jo no tinc amics . - D’acord, no et menjaré però podríem ser amics . - De veritat? - Si, t’ho prometo. - D’acord, serem amics, per sempre! - Però no em despertis més. - No et despertaré mai més val? - Val vols pujar. Vinga, que si vols et porto a algun lloc. - De veritat? - Si, em sé tota la selva com si fos la meva casa, vinga puja. - D’acord, però no vagis molt ràpid. - Val, vinga, a on vols anar? - A la meva casa jo et dic el camí: endavant, esquerra, endavant, dreta, ara ara tot recte. Para. Aquesta és la meva casa. Fins demà! ADÉU. I al dia següent... - Lleó, lleó, lleó, on estàs? - M’han capturat els caçadors, estic atrapat. - Està atrapat! Són marques del lleó, ja sé on està... però dreta o esquerra... Esquerra! Allí està. està. - Ratolí que fas aquí ratolí?


- Vinc a salvarsalvar-te. Ja està, ja està ja ens en podem anar. - Corre, que ens disparen. - Ens amagarem allí. - Vale, ja se n’han anat. Moltes gràcies. - Bé, adéu. - Si, adéu fins demà. I conte contat, conte acabat.


El poble de la felicitat Hi havia una vegada un poble que era molt feliç. Tota la gent comprava, parlava però hi havia una noia que era pobra. Un dia la noia no es volia llevar perquè com eren tant feliços i no tenien problemes no li donaven diners per roba ni tampoc l’ajudaven. Però va passar una senyora que la va veure i li va donar diners per roba i menjar. La noia que es deia Rosa li va donar les gràcies i li va preguntar si podia jugar amb el seu fill. A la nit van anar a veure el noi, que es deia Oriol. A la Rosa li va semblar tan guapo !!!! Tenia les galtes vermelloses i quan van acabar de sopar la rosa li va dir si volia jugar i per la tarda anar anar a fer un vol. I així tota la gent del poble estava feliç i sobretot la noia que havia conegut un amic i havia tingut una família . CONTE ACABAT CONTE CONTAT !

FI


La poma màgica Hi havia una vegada unes àvies que tenien molts anys i “molts anys”. Una vegada que estaven cosint la seva roba una va dir: - Voldria ser mes jove i maca. - Jo estava pensant lo mateix - va dir l’altrel’altre- què podríem fer germana meva? I vet aquí que hi havia un príncep que estava buscant una planta que pogués curar a la seva mare. Les àvies estaven al bosc , i van xocar i es van dir: - Ens ajudem? - És clar! clar! - van dir tots, i van començar a buscar. Van anar a casa seva. L’ endemà van tornar i una de les àvies va dir: -Aquesta planta pot ajudar a la teva mare, li faré una infusió i es curarà. El príncep va trobar un arbre amb unes pomes vermelles i precioses, precioses, les àvies els van fer una mossegada que les va enjovenir. Es van posar tant contentes que van fer una festa i la mare del príncep va poder assistir pel motiu que, quan van tornar a ser àvies, van anar al bosc i va passar el mateix, i un altre cop, i un altre, i mai van morir per lo que són molt felices. I si no t’ho creus mira bé els contes. Conte contat, conte acabat.


Jocs Florals 3r A