camins d’aigua obertes de cara al mar. El dia 29 al matí, abans de salpar, van venir a visitar la nau alumnes infantils del club de vela local. El patró els ho va mostrar tot amb gran predisposició. Fins i tot els va prometre hissar veles quan sortíssim fora port perquè veiessin la maniobra i l’aspecte magnífic de la goleta quan exhibeix tot el drap. L’amo de la benzinera no va protestar i hi vam continuar amarrats fins a les 11 del matí. L’exalcalde Pinart tampoc no va desaprofitar l’ocasió de visitar el vaixell. Pinart és un exalcalde famós de la Costa Brava. Hi ha estat 16 anys (més 12 anteriors de tinent d’alcalde). És el que es va atrevir a contestar al tinent-coronel de la guàrdia civil que li recriminava que només tenia una bandera a la casa de la vila, que quan ell a la caserna hi posés la catalana ell posaria l’espanyola al seu balcó.
Sortint de Blanes
a mitja muntanya, recorden el pes del passat. Vam posar proa cap a Cotlliure, on arribàrem cap a les dues. En trobar-nos en aigües franceses vam hissar la bandera de cortesia del país veí. Després del dinar, el bot pneumàtic ens va portar a terra i vam poder constatar la vida activa de Cotlliure, una gernació que omplia la platja –de pedregalet, els blanencs i lloretencs amb la nostra sorra de la millor mida no sabem què tenim!–, que es movia pels carrers, que es ficava per les botigues, en alguns casos, d’artesans, pintors i joiers, que donaven una nota d’originalitat. Alguns van arribar-se fins al cementiri a visitar la tomba del poeta Antonio Machado. Després de prendre un refresc a la terrassa d’un dels bars del port, el patró ens tornà a recollir amb el dinghi –bot
pneumàtic– a les sis de la tarda i, un cop al vaixell, vam desfer l’itinerari anterior amb la idea de tornar a dormir a Port de la Selva. Aquí vam tenir dificultats per trobar lloc adient a causa de l’envergadura de l’embarcació i, sobretot, del calat. Vam haver d’amarrar davant mateix de la benzinera del port, amb la promesa d’abandonar el lloc l’endemà ben aviat. Vam sopar a bord i, tot seguit, va ser un plaer donar un volt pel poble. Excepte en algun lloc puntual d’animació, la calma a Port de la Selva era total. El contrast amb Cotlliure, a relativa poca distància, era evident. Potser la gent era a sopar, però els carrers eren escassament transitats. “El turisme francès ens boicoteja”, assegurava l’exalcalde Genís Pinart. Els estiuejants són del país i, com abans a la resta de la Costa Brava, més aviat selectes i de caràcter familiar. Les cases de Port de la Selva són boniques, acollidores, amb arcades típiques,
26 26
Vam salpar de Port de la Selva en direcció a Cadaqués. Els participants en la singladura havíem estat dividits en tres grups (A, B i C) i durant aquesta part del trajecte vam ser els del grup B els qui ens vam anar alternant al pont de comandament fent pràctiques amb els diversos aparells, controlant el rumb i el timó i omplint el llibre de navegació. Altres obligacions com parar la taula i rentar plats també es fan per torns. En canvi, quan calen maniobres com hissar o baixar veles és tothom qui ha de posar-s’hi. Alguns de joves o més arrauxats gaudeixen amb les feines més espectaculars, com hissar o abaixar els blocs, que cal fer-ho agafats al bauprès i amb els peus a la xarxa protectora de proa i amb l’arnés de seguretat posat. Cap a les dues de la tarda del dia 29 fondejàvem davant de la badia de Cadaqués i, abans de dinar, ens autodedicàvem un deliciós bany al voltant del vaixell, amb una aigua força freda. A les postres del dinar vam festejar l’aniversari d’un dels participants amb pastís i tot, confeccionat en el propi vaixell. No hi va faltar el cava. Novament hi hagué excursió a