Page 72

Excursió Trip

Com aconseguir les teves pròpies castanyes o una EXCURSIÓ AL FAIG DE LA PEDRA Per Anna Vilalta Fotos Andrea Ferrés

­­—Has agafat l’ampolla d’aigua? —Sí, ja és a la motxilla. —A més de la fruita, ens emportem galetes? —Sí, és clar, les criatures tindran gana. —Agafo les biodegradables d’espelta o les que et poden obturar les artèries del súper? —Les que els agradin. —Les del súper, doncs. —No, agafa les d’espelta, que la Jana no menja sucre. —No sé per què ho pregunto...

L

’any passat tres famílies vam quedar per anar d’excursió al Faig de la Pedra, més amunt de Cantallops, al Parc Natural de l’Albera, passat el castell de Requesens. La gent del restaurant La Cantina —antiga cantina del castell de Requesens, punt de sortida de l’excursió— ens asseguraren que el camí al faig no tenia pèrdua: —Primer trencall a mà dreta després del dipòsit d’aigua i tot recte. Però ens vam perdre tant que els telèfons van agafar cobertura francesa. Mentre els adults miràvem amunt buscant una pedra sobre un faig enmig del bosc frondós, els marrecs corrien sobre una catifa de castanyes. La clofolla que les embolcallava era espinosa com la pell d’un eriçó, però els més petits consideraren la troballa tan valuosa que van aprendre a pelar-les. Mai vam arribar a trobar ni el faig ni la pedra, però acabàrem omplint una bossa de castanyes de dimensions heroiques. L’endemà vam fer un test seriós al veïnat. Per aclamació popular es va decretar que les collides a Requesens donaven mil voltes a les de la botiga: eren més petites, sí, però també més denses i gustoses.

[70]

Així que aquesta tardor, quan ha tornat a ser temps de castanyes, la petita Jana ha tret del bagul dels records dels seus quatre anys de vida les castanyes de l’Albera: havíem de tornar a buscar-les, no les volia deixar soles al bosc. D’acord, vam dir els grans, i aquesta vegada trobarem el Faig de la Pedra. Així que vam tornar a organitzar una expedició, aquest cop, amb cinc famílies en lloc de tres, per si necessitàvem reforços. Proesa inimaginable número 1: totes les famílies arribem puntuals, pràcticament alhora, al pàrquing on acaba la pista transitable. Proesa inimaginable número 2: cap criatura ha vomitat al cotxe, ni s’ha marejat durant el camí. Ningú té gana, ni son, ni està cansada. Comencem a caminar, fa un dia esplèndid, la tardor llueix amb tots els seus colors. El primer repte abans de trobar el trencall: les vaques de l’Albera. —Són salvatges? —pregunta en David, que té set anys i no les té totes. —No són exactament salvatges però sí que viuen soltes aquí, a les muntanyes. Es diu que viuen en semillibertat. —Com jo... —pensa en David. —Són d’una raça més antiga que les vaques que coneixem, la raça de l’Albera. Aquí en diuen «vaca fagina», pel seu color. Vol dir ‘vaca del color del faig’. —Com el faig de la pedra! —diu la Jana molt inspirada. Són inofensives, però la mirada fixa dels seus ulls foscos prominents, el pelatge obscur de part del ramat i les banyes puntegudes apuntant al cel imposen respecte. Durant uns segons els dos grups, el de vaques amb vedells i el d’humans amb fills, ens calibrem les forces.

Profile for [ut] Essencial Empordà Guia

La guia [ut] de l'Empordà del 2019  

Ja tenim aquí la nova edició de la revista cultural i guia de turisme creatiu de tot l'Empordà, la [ut] Empordà 2019! Art i cultura, dormir...

La guia [ut] de l'Empordà del 2019  

Ja tenim aquí la nova edició de la revista cultural i guia de turisme creatiu de tot l'Empordà, la [ut] Empordà 2019! Art i cultura, dormir...

Advertisement