Page 53

Entrevista Interview

Ara que treus el tema, parlem de Desirem. És un disc de transicions, amb una música que té una contenció emocional molt bèstia, amb elements fets per músics molt bons: l’Aleix i la Míriam. Ells fan que el poc sigui molt. Instrumentalment, he treballat amb una contundència que no és habitual. És un disc espiritualista? En aquest disc hi ha poemes de Ramon Llull, que són místics i espirituals. Però més que espiritual, diria que és una recerca existencial. Més poètica i filosòfica, en què intento cercar respostes que no trobo. Com compons? Doncs normalment estic sola amb la guitarra, i de cop em surt una imatge o un concepte, i arriba un moment que això m’emociona molt fort. I treballo a partir d’aquestes emocions més profundes. Vaig fent fins que trobo les paraules i la melodia que desxifren el que estic sentint a través d’una història. Entens la música com un exercici terapèutic? Completament. La música m’ajuda a posar el focus dins meu, encara que estigui mirant enfora i parlant d’algun estímul extern. I en aquest sentit, la música cura, perquè em sento connectada amb mi mateixa i amb el món.

«Fent música em sento molt esclava i molt lliure a la vegada» Costa molt detectar influències concretes en la teva música. No et sabria indicar una influència directa i concreta. Vaig escoltar molta música de petita, sobretot clàssica. I m’he fixat sempre en gent com Freddie Mercury, Joan Baez o Joni Mitchell. M’emocionaven: cantava amb elles, i em fusionava amb les seves veus. La música sefardita també és molt important en la teva obra. És un tipus de música que integra melodies molt antigues que tenen un gust preciós. Per exemple, a través del melisma, que és la tècnica per regular el cant de les vocals. T’adones que es pot cantar d’una altra manera, recrear-t’hi i enriquir les paraules. I això és el que he intentat fer a l’últim disc, Desirem.

Has musicat poemes de Lorca, Casasses, Maria M. Marçal, entre altres. Quina relació tens amb la poesia? La poesia m’ha ajudat en moments concrets a transitar emocionalment. Musicar poemes és un exercici creatiu molt bonic. Sovint, el que escriu el poeta ressona en la teva música, i llavors s’estableix un diàleg. Rosa Zaragoza sembla una persona important en la teva carrera. Com us coneixeu? Vaig començar a explorar la música sefardita i, teclejant a Google, vaig descobrir la Rosa. Vaig investigar i resulta que era veïna meva a Barcelona. Li vaig escriure i vam quedar. Em va convidar a fer una gira amb ella per Alemanya, que va suposar un gran repte per mi. És una amiga-mestra. Ser músic és un sacrifici? Jo m’ho plantejo diferent: per mi no fer música suposava un cost brutal. A més, he escollit fer una música «marginal», de minories. Molta gent em pregunta per què he triat fer això. I soc conscient que estic fora del circuit habitual. Però vaig pensar que, ja que em llançava al buit, m’hi llançava completament. No em queixo gens, perquè la balança és positiva. Ser músic em dona una llibertat brutal. Em sento molt esclava i molt lliure a la vegada. // [51]

Profile for [ut] Essencial Empordà Guia

La guia [ut] de l'Empordà del 2019  

Ja tenim aquí la nova edició de la revista cultural i guia de turisme creatiu de tot l'Empordà, la [ut] Empordà 2019! Art i cultura, dormir...

La guia [ut] de l'Empordà del 2019  

Ja tenim aquí la nova edició de la revista cultural i guia de turisme creatiu de tot l'Empordà, la [ut] Empordà 2019! Art i cultura, dormir...

Advertisement