Issuu on Google+

N.1 setembre 2012

Internacional · 4/5

/ Sis graduats expliquen les seves experiències internacionals /

Guillem Sans Director de l’APM

“La nostra principal funció és entretenir” Més de deu anys lligat al programa APM. Des del 2001, n’és el director. Primer història i després, periodisme. És dels que entren ben d’hora a la feina.

Guillem Sans és… Un periodista creatiu que ara mateix es dedica a l’humor però que, algun dia, espera tornar al periodisme més seriós.

Periodista forjat a la UPF. Com ho recordes? Doncs amb molt de “carinyo”. Jo venia d’estudiar història —segurament menys motivat—, i quan vaig entrar a la UPF tenia molt clar que el que volia era fer periodisme. Diguem-ne que la predisposició i la motivació eren diferents. Re-

cordo molta feina, dormir poques hores; però passar-m’ho molt bé. Recomanes fer pràctiques? Són fonamentals. Tot i que no crec que sigui el cas de la UPF, perquè hi ha molts professors que treballen al2-3 hora i expliquen com són els


02

Entrevista

“Tot i que et paguin per mirar la tele, és una feina dura” mitjans per dintre. De totes maneres, és el millor entrenament. És cert que cal tenir una bona base, però treballant és quan jo he après més. Tu també en vas fer? Vaig començar fent esports a Ràdio Barcelona. Em van servir per conèixer gent del mitjà, i per passar-me després a Catalunya Ràdio. Allà vaig inaugurar la meva carrera com a autònom, que és com la inaugura molta gent. Van ser també els inicis de la teva relació amb l’APM. Sí, al de Catalunya Ràdio. La meva feina consistia a mirar talls de televisió a casa, editar-los amb una cinta de casset i cada dia portar-ne una a la ràdio amb els talls que havia seleccionat. Tenies clar que volies treballar ràdio? Les opcions professionals van venint i t’hi enganxes o no t’hi enganxes. Jo crec que l’important és passar-s’ho bé. Com a director de l’APM, què fas servir més: la teva vessant d’historiador o la de periodista? La del periodisme, però la història m’ha servit per tenir un background que penso que, per a un periodista, és molt important. Segurament, moltes coses del present, si no mires enrere, no les entens. Per dirigir l’APM, però, tires de la realitat, perquè nosaltres intentem fer un humor de qualitat. En què consisteix la teva feina? Miro quin material és susceptible d’entrar, i després el selecciono. I ara una pregunta que suposo que et deuen fer sovint: quanta gent està mirant la tele? Sí, hi ha dues preguntes que sempre

em fan. Una és: com ho feu?, l’altra, si a l’Homo APM li han trencat la cara. La cara encara no li han trencat. I com ho fem; doncs, bàsicament hi ha sis persones que miren la tele cinc dies a la setmana unes set hores al dia, seleccionen material i un cop seleccionat pel director passen a mans dels guionistes, que intenten donar-li una mica la volta. Donar-li forma i un discurs perquè integri el programa. Hi ha molta rotació dins de l’equip? Sí, especialment entre la gent que mira alguns canals (riu). La gent es fon, es crema. L’equip de visionadors canvia més que el de guionistes, perquè jo entenc que és una feina pesada i que crema. Tot i que et paguin per mirar la tele, que ja és un privilegi tal com està el món, és una feina dura perquè necessites estar actiu. Quan tot et sona igual, la teva capacitat crítica davant del mitjà es perd. Teniu moltes baixes?

Abans teníem dues o tres baixes de gent que era fitxada per productores més grans. Per a mi era un orgull però un mal de cap perquè havies de buscar gent nova, tot i que la nostra política és potenciar la gent de casa. Si tenim gent bona, no hem d’anar-la a buscar a fora. Crec que també és un element motivador per a l’equip. Un element més que demostra la crisi del sector. Tenim un problema greu. L’efecte de la crisi econòmica ha fet que baixin brutalment els ingressos publicitaris, que han provocat que les condicions laborals hagin empitjorat. Ara, molts es conformen a sobreviure i esperar temps millors. I si no… Si algun dia no ens podem guanyar la vida fent això, doncs ens reinventarem. També conec altres companys que han desistit de fer de periodista perquè anaven encadenant contractes escom-


setembre 2012

braria i al final han dit: “Bé, jo el que he de fer és pagar una hipoteca”. I d’altres, fan les maletes. Que hi hagi gent que vagi a treballar un temps a fora i que torni aquí, per a mi no és dolent. Ara, el fet d’invertir amb gent d’aquí, amb els impostos d’aquí, i que la gent se’n vagi a guanyar les garrofes fora vol dir que no estem fent bé alguna cosa. Què li aconsellaries a un recent graduat? Paciència. Si us penseu fer milionaris fent de periodistes, oblideu-vos-en. És millor dedicar-se a la borsa o alguna altra cosa. És una feina molt vocacional i segur que acabes dedicant més hores de les que et paguen. Un bon periodista és… Una persona creativa, amb capacitat d’adaptació i fins i tot de reinventar-se.

frederic camallonga

anecdotari Com definiries amb frases de l’APM?

/1/ La Crisi:

Això és una enganyifa dels de dalt.

/2/ El periodisme actual: Hi ha molta maldat en este món.

/3/ una situació a casa:

¡Pa’lante no, o nos quedamos aquí paraos!

/4 / Un recent llicenciat:

Mira si es buena persona.

/5 / la frase més popular: ¡Sa matao Paco!

La frase que més utilitzes: Es de ser inútiles.

Tornem a l’APM. Quina és la vostra clau de l’èxit? No crec que n’hi hagi només una. Jo crec que té un punt de mala llet que enganxa perquè a la gent li fan creure que són xaiets, i no: la gent té les seves idees i els agrada que els mitjans siguin crítics. De totes maneres, continueu innovant setmana rere setmana. És evident que allò que funcionava no ho hem tocat, però cada tres o quatre mesos anem introduint-hi novetats. Si no ho féssim, ens avorriríem fins i tot els que fem el programa. I heu connectat amb els espectadors. Hem connectat amb un determinat públic, hem aconseguit que sigui un programa familiar, que enganxi des del petit fins al més gran, tot i que amb el més gran ens costa més pel ritme mateix del programa. Com copseu les opinions del públic? Per sort, tenim un feedback brutal. Tenim un públic molt jove, i que crec que s’ha

alumni

educat d’una manera que, si alguna cosa no els agrada, doncs ens ho diuen. També estem molt atents al que passa al món del frikisme, a la xarxa…, perquè les coses que funcionen allà, normalment, també funcionen a la televisió. Com definiries els vostres espectadors? Hi ha gent de tot. El més importat és que s’ho passin bé i que riguin una estona. La nostra principal funció és entretenir. Després hi ha una altra franja, que jo la considero com la dels alienígenes, que si el programa té, posa-li, 50 gags, en veuen 55. Vull dir que és un espectador creatiu que et fa la feina. Amb humor, s’hi neix o s’hi creix? S’hi treballa. Jo, per exemple, no sóc un “tio” simpàtic; la gent que em coneix diu que sóc bastant seriós. Crec que més que humor és tenir un punt de vista crític amb el que passa al teu voltant. I l’humor, com el periodisme, és un ofici. Éreu conscients que provocaríeu aquest canvi en el llenguatge? És evident que no. Una de les coses que fem al programa és repetir les frases que ens semblen gracioses de forma recurrent, de manera que acaben sent frases insígnia; però no podíem ni arribar a pensar que això produiria una revolució lingüística a Catalunya. Vas veient gent pel carrer dient: “Sa matao Paco” o ”Se va abé un follón”. Quina sensació tens quan les sents? És motiu d’orgull, senyal que el programa té una incidència. No sé si és bona o dolenta, però hi ha molta gent que el veu, i ho traslladen a la vida diària. A la redacció ja fa molts anys que parlem amb frases de l’APM, però està clar que el que et sorprèn és quan, en situacions quotidianes, les sents. Jo reconec que quan les sento ric; però també tinc una certa sensació de vergonya. L’APM va néixer a Catalunya Ràdio el 1995. El 2004 se’n va fer una emissió especial per a TV3 i les audiències van propiciar el salt a la televisió.

03


04

internacional Ana Ortiz periodisme 1 any i mig a Birmingham

Aurembiaix Puigpinós

Xavier García Olivé

publicitat i relacions públiques 8 mesos a Santiago de Xile

comunicació audiovisual 1 any a Berlín

Fuga de cervells

LA GENERACIÓ MÉS BEN PREPARADA, A PUNT PER FER LES MALETES

U

n màster, aprendre idiomes, noves oportunitats laborals o simplement la curiositat de conèixer d’altres països, són només alguns dels motius que, des de ja fa un temps, empenyen milers de graduats a viure a l’estranger. L’Ana Ortiz (Periodisme, 2010) va decidir marxar després d’acabar la carrera de periodisme. En veure “que no trobaria la feina que desitjava, i que amb els sous de pràctiques no podria marxar de casa els pares, em va començar a rondar la idea de marxar a Londres a buscar noves oportunitats” i també, insisteix, “per engreixar i millorar el currículum”. Al cap de poc temps d’instal·lar-s’hi, va començar un màster en Comunicació a Birmingham, el qual li ha facilitat

poder fer pràctiques de periodista a la BBC. Té la intenció de quedar-s’hi fins que la situació millori i “pugui trobar una bona feina a casa”. Gairebé dos anys més tard, considera que “el millor és buscar noves experiències i tractar de diferenciar-se de la resta per, quan arribin temps millors, estar ben preparats! Penso que hem de fer el màxim per formar-nos i adquirir experiència”.

noves oportunitats A banda dels que marxen a la recerca d’oportunitats, d’altres veuen les estades a l’estranger com una fita. És el cas de la Daniela Arias (Biologia Humana, 2008). Va fer Biologia Humana, però diu que des que va començar a estudiar tenia clar que volia marxar una temporada a l’estranger; després d’acabar la carrera “tenia clar que Barce-

lona era una ciutat de pas”. D’això ja fa cinc anys, els mateixos que porta a Berlín, on va marxar a buscar formació i a millorar l’alemany. Tot i així, al poc temps va trobar feina d’epidemiòloga. En aquests moments, busca feina però està convençuda que trobarà una opció professional que s’adeqüi a les seves perspectives. Està il·lusionada i no es vol tancar portes perquè pensa “que avui el món és molt més petitó i això et facilita trobar feina a d’altres països”. Aquest també és el cas del Xavier Garcia Olivé (llicenciatura en Comunicació Audiovisual [2006] i màster en Història del Món [2008]). Assegura que després d’acabar els seus estudis va sentir la necessitat de marxar, “m’havia cansat una mica de Barcelona i tenia ganes de conèixer alguna altra ciutat; a més a més, havia començat a aprendre alemany. Tothom


setembre 2012

Marta Galceran ciències polítiques 6 mesos a Berlín

Diego Villalobos

Daniela Arias

economia, 2007 6 anys a Londres

en deia meravelles, d’Alemanya, i me n’hi vaig anar. Quan no tens res que et lligui, suposo que és fàcil fer el pas”. De moment no té previst tornar, ja que té l’oportunitat d’estudiar i treballar. “La gent de Berlín té fama de seca, però la ciutat és molt acollidora per a joves i estudiants. A més, és plena de gent de molts llocs, i és molt habitual sentir-hi parlar castellà i fins i tot català. O sigui, que és difícil sentir-hi nostàlgia.” A més a més, assegura haver trobat una idea més o menys clara del que vol fer profesaurembiaix sionalment en acabar el màster. puigpinós: La Marta Gal“No som la ceran (Ciències generació Polítiques, 2012) perduda, també va marxar a només ens hem perdut Berlín però a buscar-hi oportunitats pel món” professionals, i gràcies a una de les beques Leonardo Da Vinci de la Unió Europea. Treballa com a investigadora en un projecte de recuperació de la memòria històrica i considera que ha estat una bona opció per agafar perspectiva i espavilar-se. “Tinc la sensació que a Berlín es tracta els becaris com qualsevol altre treballador de l’empresa, i això et fa sentir-te valorat.” Quan s’acabi la beca i torni a Barcelona no té clars quins seran els seus plans, però no descarta tornar a Alemanya.

alumni

L’Aurembiax Puigpinós (Publicitat i Relacions Públiques, 2009) és un altre exemple de jove en busca de noves experiències a l’estranger. Després d’un any estudiant un postgrau entre Maastricht (Holanda) i Friburg (Suïssa), va decidir fer les maletes de nou. Aquest cop, però, a Santiago de Xile. Tot i que els motius personals eren una de les raons de pes, l’oportunitat de tornar a marxar va acabar de decantar la balança: “Treballar a l’estranger durant una temporada és sempre un repte. Viure a l’estranger t’obre la ment, et desperta curiositats, coneixes altres punts de vista i és quelcom que aporta un plus a un recent llicenciat encara impregnat de la teoria dels llibres.”

Visions positives Abans de marxar va començar a enviar currículums i només al cap d’un mes d’instal·lar-se a Santiago va trobar feina com a executiva de xarxes socials en una agència de màrqueting digital. “A Barcelona potser treballaria en una posició similar, però ho hagués tingut més complicat pel que fa a reconeixement perquè hi ha més competència”, assegura. Ara bé, diu que per tirar endavant cal aïllarse dels missatges negatius i pensar en positiu: “Tot i que no som una generació que ho estigui tenint fàcil, sí que

biologia humana 5 anys a Berlín

som una generació que estem canviant d’actitud. Diuen que som la generació perduda, però només ens hem perdut pel món.” D’altres com el Diego Villalobos (Economia, 2007) estan convençuts que “les barreres més grans són les que ens posem nosaltres mateixos”. Tot i que just després d’acabar els seus estudis, no tenia massa clar quin seria el seu futur professional, sentencia que “el més important és arriscar-se, bé sigui en busca d’una feina millor o per implementar una idea de neDiego villalobos: goci. No hi tenim res a perdre”. Se“les guint aquesta filobarreres sofia, va aprofitar més grans són les que una oportunitat de feina que li va sorens posem nosaltres” gir després de finalitzar l’estada en pràctiques. Després d’uns anys a l’estranger en fa una valoració positiva i assegura que ha estat l’oportunitat perfecta per desenvolupar uns “soft skills com saber parlar en públic o tractar companys de tots nivells de diferents països”, que considera essencials “en un món laboral molt flexible, on un ha de ser encara més flexible i tenir clar que canviarà de feina més d’una vegada al llarg de la seva vida professional”.

05


06

Notícies Ciència

Ocupació

Tot a punt per a la vuitena edició d’UPFeina 2012 Pablo Pantaleoni.

Nou sistema de comunicació entre metges i pacients MedTep és una empresa creada fa escassament un any per dos recent graduats, un d’ells alumne de la UPF: Pablo Pantaleoni (ADE i Economia, 2011) i Jacob Suñol (enginyer informàtic). Pantaleoni explica que MedTep és la nova via de comunicació entre metges i pacients. La seva funció és connectar la història mèdica (Electronical Medical Record) amb les apps mèdiques (Personal Health Record); l’objectiu principal és fer més fluida la comunicació entre metges i pacients apropant les noves tecnologies al dia a dia del sector sanitari, així com aconseguir una historia clínica única completa”. MedTep es desenvolupa a través d’uClinics, un software de gestió de clíniques mèdiques en l’entorn cloud; i uPatient, la història clínica única, que permet que el pacient disposi del seu historial mèdic en línia sempre actualitzat, amb la qual cosa s’evita repetir proves mèdiques, explica Pantaleoni. Els seus creadors tenen clars quins són els avantatges de MedTep: totes les funcionalitats de la plataforma han sigut dissenyades per metges i tenim la sort de comptar amb un grup de persones del sector sanitari que treballen conjuntament amb nosaltres. A més, Pantaleoni anima a tots els estudiants i/o graduats de la UPF a diferenciar-se: emprendre és possible i el fet de veure créixer el teu projecte no té preu”.

Aquells que busqueu feina, heu d’apuntar-vos una cita a les vostres agendes: 7 de novembre del 2012, campus de la Ciutadella. I és que tot està en marxa per a la vuitena edició d’UPFeina, la Fira d’Ocupació de la Universitat Pompeu Fabra. A l’edició de l’any passat , UPFeina va reunir més de 50 empreses i prop de 4.500 estudiants i recent graduats. S’hi van intercanviar gairebé 1.700 currículums, d’entre els quals es van reclutar 135 estudiants per treballar en alguna de les empreses participants. Enguany s’espera una major diversificació dels sectors de procedència de les empreses participants i s’ofereixen nous serveis per a tothom. Una de les novetats d’aquesta edició és l’speed networking talent, una eina que permet planificar, a un mes vista, entrevistes de curta durada entre estudiants i empreses amb l’objectiu que aquestes puguin fer una preselecció dels futurs candidats. Les empreses participants insisteixen en la idea que els valors, les competències i les habilitats dels candidats no sempre queden reflec-

tides en un currículum tradicional, i per això valoren tan positivament l’oportunitat de fer entrevistes de 5 minuts amb els candidats.

Impuls a l’emprenedoria Una altra novetat d’aquesta edició serà l’impuls que des de la Universitat es vol donar a l’emprenedoria. En col·laboració amb l’UPF Business Shuttle, unitat que promou l’emprenedoria i la innovació, s’està organitzant una activitat paral· lela basada en el testimoni d’emprenedors graduats de la UPF. A més a més, i per primera vegada, durant la fira tindrà lloc l’acte de lliurament del premi UPFEmprèn. Aquest és un Premi a la Iniciativa i a la Capacitat Empresarial entre els joves universitaris, creat i convocat pel Consell Social i la Fundació Banc Sabadell. Per a més informació

Estudiants participants a la setena edició de la Fira UPFeina. eva guillamet Més informació: www.upf.edu/upfeina


setembre 2012

Ciència

Projecte de màster per fer música amb la mirada Fer música amb els ulls i amb el pensament ja és una realitat gràcies al projecte de Zacharias Vamvakousis, un estudiant del màster en Tecnologies del So i la Música de la UPF. Vamvakousis també és graduat en Informàtica i Telecomunicacions per la Universitat d’Atenes (Grècia), i té un títol en estudis d’Harmonia Clàssica i Acordió. El setembre passat va presentar el seu projecte final de màster, The EyeHarp. “The EyeHarp és una interfície musical que pot ser controlada per qualsevol dispositiu d’entrada capaç de prendre el control del busca del ratolí”, explica Vamvakousis. Assegura, però, que la innovació més gran és que aquesta interfície es controla “amb els ulls, per mitjà d’un rastrejador ocular”.

The EyeHarp al Sònar El seu va ser un dels projectes exposats a l’última edició del Sònar, juntament amb altres treballs d’alumnes del màster. Per a Zacharias, “va ser realment gratificant veure com, tant músics com no músics, podien realitzar composicions musicals molt interessants amb els seus ulls”. Zacharias està satisfet de poder explicar el projecte, ja que un dels principals objectius d’EyeHarp és permetre que persones amb paràlisi a causa de l’esclerosi lateral amiotròfica puguin fer música amb els ulls.

Club Alumni

PAS ENDAVANT CAP A LA CULTURA DE L’EMPRENEDORIa

Els tres fundadors del Club d’Emprenedors. ANAÏS SISCAR Donar un cop de mà a aquells estudiants o graduats amb idees i ganes d’engegar un negoci. Aquesta és la funció principal del primer Club d’UPF Alumni, el Club d’Emprenedors. Per a Ferran Simarro, un dels fundadors, el més important és “que la gent que tingui ganes d’emprendre trobi un suport en antics alumnes de la Universitat”, i insisteix a deixar clar que “quan es comença, una de les coses més importants per tirar endavant és teixir una xarxa de contactes”. El Francesc Sanz, un altre dels fundadors, considera que “ser emprenedor és més que mai una alternativa perquè,

cada vegada més, hi ha menys llocs de treball. Les coses han canviat i ara ser emprenedor està ben considerat”. El Club d’Emprenedors pretén ser un espai de trobada per a aquells amb nous projectes o amb ganes d’innovar. És per això que el Club treballa en coordinació amb la UPF Business Shuttle, la unitat d’emprenedoria de la Universitat. La presentació oficial es va fer el passat 31 de maig al campus de la Comunicació amb una conferència sobre emprenedoria a càrrec de l’emprenedor i creador d’Emagister Jesús Monleón.

alumni

07


08

Notícies Xarxa

Ja som més de 6.000 Alumni! UPF  Alumni, el programa de graduats i amics de la Universitat, ja compta amb més de 6.000 membres. Aquesta xifra representa el 20% del total de graduats de la UPF. El programa va néixer el desembre del 2009 amb l’objectiu de mantenir els vincles i la comunicació entre la Universitat Pompeu Fabra i els seus graduats. Des de llavors, cada cop són més els antics alumnes que coneixen el programa i que se’n fan membres una vegada han finalitzat els seus estudis. Durant el curs 2011-2012 el 70% dels nous graduats es van inscriure al programa, xifra que duplica els nous membres del curs anterior.

nous serveis En el darrer curs, UPF Alumni s’ha refermat en l’objectiu de desenvo-

lupar l’intercanvi d’experiències així com cursos i conferències enfocades a orientar professionalment els recent graduats en l’inici d’una nova etapa. Entre els serveis que ofereix UPF Alumni destaquen els butlletins dels d’avantatges i la graduats revista digital UPde la Flaix, amb notícies UPF són i entrevistes d’anmembres tics alumnes. d’Alumni Durant l’últim any, s’han creat nous canals de comunicació amb els alumni a través de les xarxes socials (Facebook, Twitter i Linkedin), i ja sumen prop de 2.000 membres. Amb la creació de nous  chapters internacionals, UPF Alumni de-

20%

sitja també enfortir els lligams professionals i socials entre el col·lectiu de graduats que viuen o treballen a l’estranger i que ja constitueixen un 5% del total dels membres. En la mateixa línia de creixement, el col·lectiu d’amics d’UPF Alumni ha augmentat un 194% en el darrer any i ja sumen més de 1.000 membres. Tot amb l’objectiu de no perdre el lligam amb la UPF. No et desconnectis, apunta’t a UPF Alumni! Ens pots trobar…

facebook.com/AlumniUPF @alumni_upf http://es.linkedin.com/in/upfalumni http://www.youtube.com/upfalumni


setembre 2012

alumni

Graduats

activitats Periodisme Esportiu en Anglès

Nova fornada UPF

/ ernest amat /

PARTICIPACIÓ MULTIDISCIPLINAR AL CURS Els amants de la història del periodisme esportiu van tenir l’oportunitat, el passat mes de maig, de gaudir del Curs de Periodisme Esportiu en Anglès, que va organitzar UPF Alumni. L’encarregat de durlo a terme va ser Ernest Amat, periodista freelance que ha treballat per a nombrosos mitjans com ara BarçaTV, Mundo Deportivo o GolTV. Amat és diplomat en Futbol Internacional per la Universitat Bucks del Regne Unit i va demostrar als alumnes assistents la seva passió per la història del futbol britànic. Entre els participants en el curs hi van haver alumnes de diverses disciplines, com ara dret, humanitats, traducció i, evidentment, periodisme. El curs va estar dividit en tres sessions, en què es parlava de la història de les retransmissions esportives en el seu lloc d’origen: Gran Bretanya. L’objectiu del curs va ser, per a Amat, canviar la percepció que es té del futbol i de la gent que s’hi dedica. En paraules del mateix periodista, “darrere del futbol hi ha moltes més coses i qui treballa en aquest món no és ense”. Amat també va voler transmetre la seva idea de com ha de ser un bon periodista esportiu, algú capaç de tocar tots els camps del periodisme: premsa, ràdio i TV.

Presentació de l’acte de graduació a la plaça Guttemberg. frederic camallonga

El passat 4 de juliol, el Campus de la Comunicació-Poblenou va acollir la cerimònia de graduació de màsters i postgraus. Els prop de 300 graduats van recollir el diploma de la mà del rector Josep Joan Moreso, de la presidenta del Consell Social, Núria Basi, de la vicerectora de Postgrau i Doctorat, Olga Vallverde; i del secretari general, Josep Fargas.

El professor del màster en Creació Literària, escriptor i periodista mexicà, Juan Villoro, va impartir la lliçó de cloenda sobre la creació literària a la universitat. Al finalitzar la cerimònia els postgraduats van fer-se fotos al photocall d’Alumni i alguns d’ells, ja amb el diploma a la mà, ens van explicar els seus plans de futur.

1.

2.

3.

4.

Màster interdisciplinari dels Mèdia i Sistemes Cognitius Interactius “Després de presentar el meu projecte final de màster tornaré al meu país, Tailàndia, per treballar a la universitat”.

Màster avançat en Ciències Jurídiques “El que intentaré ara és aprofitar al màxim tot el que he après en el màster i aplicar-ho en la meva vida, tant en l’àmbit professional com en el personal”.

màster en Indústria Farmacèutica i Biotecnològica “Vull continuar estudiant, tinc pensat fer el doctorat en Biologia Molecular.”

Màster en Indústria Farmacèutica i Biotecnològica “De moment, prolongaré les pràctiques que he fet durant el projecte i després tinc intenció de continuar estudiant a l’estranger”.

Wipawee Kongsantad

Alicia Medrano

Sandra Muñoz

José Lecina

09


10

emprenedoria (1)

(2)

(3) (1)

Lluís Coromina Economia, 2011; esade (2)

Sílvia Oliveras Economia, 2008; ade 2009 (3)

Pau Segurana ade 2011 Tres dels quatre fundadors i integrants de l’equip de MyCD.

MyCD

quatre joves capgiren la indústria discogràfica Fa un any i escaig, quatre joves acabats de sortir de la universitat –tres d’ells de la Pompeu Fabra– van presentar al món un projecte revolucionari: MyCD, una plataforma en línia pensada per oferir als músics novells l’oportunitat de fer-se un lloc en el món de la indústria musical. MyCD és un portal on l’usuari pot penjar la seva música i vendre-la al preu que ell mateixa esculli, i on també pot contractar serveis com ara el mastering, la distribució digital de les seves cançons o la fabricació de CD.

La nova discogràfica? Jordi Nieto (Economia, 2011; ADE, 2012), Lluís Coromina (Economia 2011; ESADE), Pau Segurana (ADE, 2011) i Sílvia Oliveras (Economia, 2008; ADE, 2009) són els responsables de la creació d’aquest nou model de negoci, una idea que només existeix –amb moltes diferències– als EUA. “El terme discogràfica no ens agrada i, de fet, a la majoria dels nostres clients, tampoc”, afirma el Pau. “Nosaltres preferim definir-nos com una plataforma que pretén oferir totes les eines necessàries per al músic que comença”, explica la Sílvia. Però, com s’aconsegueix combinar estudis amb emprenedoria? Segons que expliquen ells mateixos, tot va co-

mençar amb una idea. Entre un treball de classe del Lluís, una conversa amb el seu amic Jordi i unes quantes “entrevistes” amb companys músics, va néixer el primer esbós de MyCD. Després va venir la sort: “Teníem uns contactes amb una discogràfica tradicional que estava en crisi, així que vam veure que era el moment perfecte per presentar-los el projecte”. Un cop aprovat pels futurs inversors, va començar el procés de creació de la pàgina web, la clau del negoci. En aquesta etapa, un nou amic es va unir a l’equip: Pau Segurana, jugador de waterpolo, afirma que aquest esport li ha donat “les eines per treballar en equip”.

Sobre la importància d’un bon equip, tots estan d’acord amb Segurana: “L’important és fer que les peces quadrin; aquí, cadascú de nosaltres juga un paper i ens complementem”. “Si, a sobre, som amics, molt millor”, sentencien. L’última incorporació va aportar experiència i seguretat al grup: la Sílvia Oliveras havia treballat durant dos anys en una consultora i coneixia la tècnica de l’èxit d’una empresa. “Em vaig cansar de prescriure solucions a les empreses i no palpar-ne mai els resultats; quan el Jordi em va oferir un nou treball creatiu, que em donava l’oportunitat de provar com funcionen les coses, m’hi vaig llançar”, explica.

El camí al triomf

Sílvia Oliveras

“No has de deixar mai de creure i treballar en la teva idea”

pau segurana

“Cal treballar i esforçar-se positivament per un objectiu”

Ara, MyCD intenta fer el salt “d’agradar a triomfar”. L’objectiu és internacionalitzar-se, potenciar l’entorn web i ampliar l’oferta de serveis. La filosofia, però, no canvia: “Les coses, ben fetes”. Si els preguntem quina és la clau per emprendre un projecte, contesten amb decisió. Per al Lluís, “il·lusió i ganes de treballar”; per a la Sílvia, “no deixar en cap moment de creure en la teva idea i treballar per ella”; el Pau diu: “Si treballes i lluites per un objectiu, si el teu nivell d’esforç és positiu, es veurà recompensat”. De moment, no hi ha dubte que ells ho han aconseguit.


l’expert

setembre 2012

alumni

consells per a graduats en Biologia / per /

José Aramburu doctor en biologia

Va desenvolupar la seva formació postdoctoral a Thomas Jefferson Univesity i Harvard Medical School.

El professor del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut i coordinador del màster en Recerca Biomèdica ens dona tres idees per afrontar la vida professional: Sovint, el biòleg que s’acaba de graduar es troba amb la coneguda frase que aquesta titulació li obre portes cap a diverses i estimulants direccions. Tot i que, cap a on em condueixen aquestes direccions? He de seguir la via acadèmica del màster i, tal vegada, també la del doctorat? O ja posats, en què treballa un biòleg? Tot i que cert grau de dubte i ansietat una vegada graduat és saludable, després de quatre anys de continuïtat, el temps vola i has de moure’t. Tens per endavant gairebé cinquanta anys de vida professional; així que has d’aconseguir que aquest sigui el resultat estimulant de les teves decisions i no de les circumstàncies sobre les quals no vas tenir control. Les idees següents poden servir-te per tirar endavant. Aquests no són consells únicament per a graduats, però si estàs a segon de carrera ja els pots posar en pràctica.

José Aramburu al laboratori d’immunologia del PRBB. ANAÏS SISCAR

/1/

Traça els teus objectius amb temps i meticulositat Esbrina en què consisteix la professió a la qual t’agradaria dedicar-te com a biòleg. Si t’atrauen diverses opcions, cerca sobre cadascuna d’elles. Quines recompenses i satisfaccions t’ofereixen, com es troba a llarg termini la gent que ha seguit aquestes direccions, quines aptituds professionals i emocionals requereixen... És fonamental que sàpigues cap a on voldràs arribar durant els propers cinc o deu anys de la teva vida. Planifica, projecta i persegueix els teus objectius. Una voluntat enfocada i perseverant aconsegueix meravelles.

/2/

Cultiva bones fonts d’informació Identifica fonts d’informació solvents.

No s’hi val simplement l’amic d’un col· lega i el “tothom diu que...”. Aprofita els teus professors, tutor i gent sènior. Aconsegueix confiança de gent destacada en la seva professió (la tens a prop) perquè t’ofereiràn consells honestos i valuosos.

/3 /

Desenvolupa aptituds Estigues alerta del teu rendiment i preparat per ser valorat per objectius complets (que no sempre vol dir la quantitat de treball que hagis realitzat). En alguns contextos professionals, pots tenir la impressió que el temps és flexible, o que els terminis d’entrega es resolen sols amb el pas del temps. Però no t’enganyis, el teu èxit professional dependrà en última instància de la teva competència i valors humans, i no del moviment brownià improductiu al voltant d’una taula de laboratori.

11


02

penso… Marc Sanjaume Entrevista

professor de ciències polítiques

“Dir que un politòleg està destinat a ser polític, és com dir que un biòleg està destinat a ser hipopòtam”

/equip/

Abel Carro, Lidia Cuesta, Marta Poch, Anaïs Siscar Adreça Edifici Born, Pg. Pujades, 1; 08003 Barcelona / Tel. 93 542 11 06 / http://www.upf.edu Fotografia de coberta Frederic Camallonga Disseny anversal.com

relat

Nit estrangera

L

Mar Schoenenberger ··· HUMANISTA ··· 23 ANYS ’acabament del dia l’havia atrapat als afores de la ciutat. Era una nit calmada i una mica trista, des de dins del vagó les rialles de costum i els crits de la gent sonaven esmorteïts, una estranya sordesa s’havia instal·lat als rostres dels desconeguts. El vagó restava mig buit, i quan va girar-se de cara a la finestra el vidre li retornà una mirada desesperada amb la qual no hagués volgut identificar-se. Els seus llavis formularen un somriure tremolós i aterrit, com un gest de consol vingut d’un estrany. Ja feia estona que viatjava i havia oblidat quin era el nom de la parada on hauria d’haver baixat. Tot i que al principi havia pensat a preguntar, finalment havia desistit; ara se sentia estranyament alleujat de no haver-ho fet. Els camps verds de la regió nòrdica i les flors de mitja llu-

na d’un groc ros i cendra li alleugerien amb retard aquell malestar. Era com la lenta transfiguració d’un so constant que s’esvaeix entre els dits. No tenia ganes de tornar a l’hostal perquè no sabia on havia deixat la clau i tampoc volia confessar que no podria pagar l’endemà, que era quan havia dit que marxava. El paisatge, animat entre les ombres i a cada volta més ombrívol i abandonat, li despertava una sensació d’inquietud i tranquil·litat a mitges. Podia escollir entre lliurar-s’hi o lluitar contra el desconeixement d’aquella nova realitat. Va ser llavors que fou sensible a una nova sensació, a quelcom que havia estat deixat a l’atzar i del qual ell s’havia d’apropiar. Somrigué. L’instant avançà més de pressa que el pensament i ja només era una mica d’espai travessat per la immobilitat dels dos mons que habitava. Era similar, es digué, al retrobament de la felicitat que abandona massa aviat un rostre. Massa abans i tot que aquell l’hagués pogut recordar.

upf alumni

ets pompeu, ets alumni Què és?

Serveis gratuïts

Serveis Premium

UPF Alumni és el programa d’antics alumnes i amics de la UPF, i té com a finalitat potenciar el vincle entre els antics alumnes i la Universitat.

Sent membre d’UPF Alumni gaudiràs de: 11 Butlletí informatiu UPFlaix, amb notícies d’altres alumnes i de la Universitat 11 Adreça electrónica @alumni.upf.edu 11 Butlletí informatiu sobre beques, ajuts i activitats d’UPF Alumni 11 Xarxa professional d’antics alumnes al Linkedin

Fent-te membre PREMIUM podràs beneficiar-te d’un gran ventall d’avantatges: 11 Borsa de Treball 11 Clubs i chapters 11 Descomptes en formació: cursos Alumni, Idiomes UPF, màsters i postgraus del Grup UPF (IDEC, ESCI, Barcelona GSE,…) 11 Promocions en cultura i oci. 11 I molts avantatges més…

Apunta’t

entra al portal www.alumni.upf.edu registra’t

ho No t’ pots re perd

partici pa

Concurs de Relats Breus d’UPF Alumni. /modalitat/ Narrativa /extensió/ 300 paraules /enviament/ alumni@upf.edu


Revista UPF Alumni n.1