URBANÍSTICA VI (M) DROMO
LA CIUTAT NO ÉS UN FULL EN BLANC BARCELONA LITORAL
MARINA CERVERA, STEFANO CORTELLARO, JOAN FLORIT, SEBASTIÀ JORNET, MANUEL RUISÁNCHEZ.
PROPOSTA
SECCIÓ RONDA 1:500
RESPOSTA AL EXERCICI
Barcelona ja mira al mar, i vol mirar-hi encara més. El Forvm és la darrera peça de la conquesta del litoral de la ciutat, una peça de dimensions, relacions i formes 'singulars'. Analitzar i proposar una millora en la relació Barcelona-costa en aquesta zona implica entendre aquest projecte complex com a element en si mateix.
?
FORVM
CURS 2018-2019 MARIA RUBERT (COORDINADORA)
?
RESTA DEL LITORAL
AA’
M
XL
BB’
XL FORVM: NOU NODE PER LA SOSTENIBILITAT
CC’ E AD ND
LT DA
RO
BARCELONA
El Forvm es troba a una cantonada important de la ciutat. La ronda gira i les aigües de la ciutat es netegen al seu subsòl, Sant Adrià comença en el seu centre, festivals importants van i venen... però tot i així, l'espai segueix mancat d'un programa intel·ligible des de 2004, després de l'exposició del Fórum de les Cultures. La dimensió dels elements que ho componen fa que sigui un espai idoni per activitats de gran escala però inintel·ligible per una 'escala humana'. La ciutat compta amb milers d'espais de qualitat a 'escala humana', però només un amb aquestes característiques espaials i territorials. D'altra banda, les condicions del medi ambient són cada dia més un tema d'urgència i les emissions de Co2 tenen un gran pes en la seva degradació. És la nostra responsabilitat doncs pensar en models de ciutat menys nocius, i donada la situació estratègica del Forvm i la necessitat programàtica que requereix, podria funcionar com a park and ride en una primera fase de descongestió de la ciutat del transport privat, fomentant alhora la millora del transport públic al quadrant inferior dret de la ciutat
RON DA D
E LIT ORA
L
DD’
L
EE’
DESCONGESTIÓ LITORAL Aquest park and ride funcionaria com a filtre per la ronda de litoral, assumint tot el tràfic que s'incorporaria a Barcelona i només deixant continuar als vehicles que volguessin creuar la ciutat. Aquest sistema, a part de 'buidar' la ciutat de cotxes, permetria la supressió dels ramals de sortida i entrada de la ronda a tot el litoral de la ciutat, possibilitant el cobriment de la ronda en més trams i fins i tot la instal·lació de línies de transport públic a tota la línia de costa. L'impacte del park and ride no només es limitaria a donar un caràcter dinàmic i estable al Forvum, sinó que possibilitaria la millor relació de tot el front marítim amb la ciutat, incloent-hi les zones adjacents al Forvm mateix.
P
P P P
P
LITORAL
P
FF’
M BARRIS-MAR Un cop establert el Forvm com a espai metropolità d’importància estratègica, i assumint les modificacions físiques en la ronda que suposaria, la relació ciutat-mar torna a ser el centre de la proposta. La consciencia mediambiental segueix sent central en la narrativa del projecte, per tant, alhora de fer modificacions en el teixit urbà, tractem de fer-ho subtilment i implicant el mínim d’obra pública possible. Centrem l’atenció doncs en fer que la diagonal i la rambla prim arribin de manera digna al mar, i per altre banda, en desbloquejar l’accés de la mina i barris pobres , condemnats a viure en ‘gueto’, al mar. Aquest desbloqueix es possible degut a la reducció del pes de la ronda en aquest tram i la eliminació d’un dels dits de la ‘mà’ del forum. L’apropament també pasa per acompañar la baixada a al mar amb nou teixit urbà.
GG’
FORVM HH’
S NOU TEIXIT VOLUMETRIES JJ’
EXERCICI DE CURS: “DROMO” ARNAU PROS, ENRIC PULIDO, ORIOL RIERA, MIQUEL SARQUELLA (TALLER: MARIA RUBERT)
BUS
P
PROGRAMA
Aquest nou teixit urbà hauria d'assumir la complexa superposició de traces de l'entorn en concret i alhora intentar donar 'pau' i claredat al lloc, replet d'arquitectures singulars i manierismes gestuals. La intenció és crear un teixit sòlid que permeti entendre com la ciutat es va descomponent i obre pas al mar sense finals rotunds. Els edificis es compondran amb mixticitats d'usos per assegurar la complementació dels programes en diferents franges horàries i calendari, començant pel principal programa de parking, que es conformarà com a un sòcol continu que defineix l'espai públic adjacent i el programa d'espais pel sector terciari i l'habitatge, un tema de necessitat de la ciutat. Plantegem aquests edificis com a estructures força flexibles, ja que, com dèiem amb anterioritat, esperem el programa de parking algun dia deixi de ser imprescindible, i pugui ocupar-se amb altres programes, com parkings de bicis, o quelcom necessari en el moment.
II’