Issuu on Google+

alumni

2011

nº1

Universitat Oberta de Catalunya

Carolina Casañas · Marc Ventalló · María Magdalena Aguilera · Olivia Tello Beatriz Seisdedos · Emili Pascual · Josep Jonàs · Pilar Navarro Marc Gamell · Joan Maria Estany · José María Mena · Álvaro Solache


alumni

alumni

Universitat Oberta, Ments Obertes

nº1 contenidos

contents

Rectora

Oberta a l’empresa

Rectora President

Abierta a la empresa Open to the business

p.01

p.25

Assoliments i Reptes

Oberta a la societat

Logros y Retos Achievements and Challenges

Abierta a la sociedad Open to the society

p.02

p.37

Infogràfic

Actualitza

Infográficos Infographics

Actualiza Update

p.04

p.48

Oberta al món

Serveis Alumni Servicios Alumni Alumni Services

p.07

p.49

Aquesta revista és una publicació de la Universitat Oberta de Catalunya

contenidos

contents

Esta revista es una publicación de la Universitat Oberta de Catalunya

This magazine is published by the Universitat Oberta de Catalunya

Directora Directora | Director

Disseny Gràfic Diseño Gráfica | Diseño Gráfico

Revisió Lingüística Revisión Lingüística | Linguistic Review

Maria Parareda

Folch Studio

Equip Equipo | Team

Redactor Redactor | Editor

Pilar Gispert-Saüch Alba Corral David Cullen

Carles Rocadembosch Adolfo Revuelta Eva Miquel Sheila Santamaria Jordi vidal

Comuniza: Javier Velilla Alba Villanueva

Rambla del Poble Nou, 156, 08018 barcelona

Fotografia Fotografía | Photography

Contacte Contacto | Contact

UOC Alumni Antoni Bofill David Campos PratsiCamps

alumni@uoc.edu

D.L. 0000000000

Som una comunitat global, de navegants en xarxa i a la xarxa, atents a l’actualitat, d’esperit creatiu, innovador i col·laboratiu, sempre a la recerca de les noves oportunitats que ens ofereix la societat del coneixement. Som la universitat oberta, feta per la gent i per a gent de ment oberta, com vosaltres. La UOC se sent orgullosa de servir-vos i d’acompanyar-vos en el vostre viatge vital i us vol orientar perquè trobeu el millor rumb. Moltes gràcies pel vostre compromís i per la vostra confiança. Bon vent!

Abierta al mundo Open to the world

continguts

Una universitat poc convencional com la nostra s’envolta, per lògica, d’una comunitat atípica, en què l’estudiant sovint arriba graduat d’altres centres, en la plenitud de la seva carrera professional i amb ganes de continuar aprenent i millorant, i en què el graduat no deixa mai de ser estudiant perquè sempre troba unes hores per a entrar al Campus Virtual i posar-se al dia o connectar amb altres alumni, empreses o entitats col·laboradores.

© O.V.

continguts

UOC Alumni

Imma Tubella Rectora Universidad Abierta, Mentes Abiertas

Open University, Open Minded

Una universidad poco convencional como la nuestra se rodea, por lógica, de una comunidad atípica, en la que el estudiante a menudo llega graduado de otros centros, en la plenitud de su carrera profesional y con ganas de seguir aprendiendo y mejorando, y en la que el graduado no deja nunca de ser estudiante porque siempre encuentra unas horas para entrar en el Campus Virtual y ponerse al día o conectar con otros alumni, empresas o entidades colaboradoras.

An unconventional university like ours has, logically, an atypical community, where students often arrive with qualifications from other centres, in the midst of their professional careers and with a desire to keep learning and improving. Our graduates never stop being students because they can always find a few hours to connect to the Virtual Campus to keep up-to-date and keep in touch with other alumni, or collaborating companies and institutions.

Somos una comunidad global, de navegantes en red y en la red, atentos a la actualidad, de espíritu creativo, innovador y colaborativo, siempre en busca de las nuevas oportunidades que nos ofrece la sociedad del conocimiento. Somos la universidad abierta, hecha por y para la gente de mente abierta, como vosotros. La UOC se siente orgullosa de serviros y de acompañaros en vuestro viaje vital y quiere orientaros para que encontréis el mejor rumbo. Muchas gracias por vuestro compromiso y por vuestra confianza. ¡Buen viento!

We are a global community of creative, innovative, collaborative and networked web surfers, with our fingers on the pulse and in search of the new opportunities offered by the knowledge society. We are an open university, made for and by open-minded people, like you. The UOC is proud to offer you a service, accompanying you on your life’s journey and helping you find the best course.

Imma Tubella Rectora

Imma Tubella President

Thank you very much for your commitment and your trust. All the best!

3


UOC

alumni

1 23 1 23

Estendre la xarxa Alumni per tot el món. Hem intensificat les trobades territorials per compartir moments, experiències i perspectives que generin una xarxa més forta i diversa.

Hem generat, entre tots, continguts de valor. Hem publicat en obert vídeos de conferències i presentacions.

Apostem per les xarxes socials

Apostem per les xarxes socials per generar espais d’interrelació amb els graduats de la UOC, especialment a Linkedin i Twitter.

Donar a conèixer

Comunitat

Borsa de treball

Donar a conèixer al conjunt de la societat el valor dels graduats i el treball de UOC Alumni.

Promoure grups professionals i de coneixement perquè teixeixin una xarxa més densa i generin projectes comuns.

Crear una nova borsa de treball que ofereixi més oportunitats de millora professional.

ASSOLIMENTS

reptes

4 5

4 5

del 2010

Donem a conèixer el talent de la comunitat

Impulsem nous canals de comunicació

Donem a conèixer el talent de la comunitat de graduats per mitjà de peces informatives com Alumni destacat.

Impulsem nous canals de comunicació per donar a conèixer les activitats i els serveis de UOC Alumni, com el web, el nou butlletí i la revista que tens a les mans.

per al 2011

Xarxes Socials

Llatinoamèrica

Democratitzar l’ús de les xarxes socials entre els graduats, tant pel que fa al nombre com a l’activitat.

Acostar-nos encara més a la nombrosa i activa comunitat de graduats de Llatinoamèrica.

logros

ACHIEVEMENTS

retos

challenges

Hemos extendido la red Alumni por todo el mundo. Hemos intensificado los encuentros territoriales para compartir momentos, experiencias y perspectivas que generen una red más fuerte y diversa. 2 Hemos generado, entre todos, contenidos de valor. Hemos publicado en abierto vídeos de conferencias y presentaciones. 3 Apostamos por las redes sociales para generar espacios de interrelación con los graduados de la UOC, especialmente en Linkedin y Twitter. 4 Impulsamos nuevos canales de comunicación para dar a conocer las actividades y los servicios UOC Alumni, como la web, el nuevo boletín y la revista que tienes en tus manos. 5 Damos a conocer el talento de la comunidad de graduados a través de piezas informativas como el Alumni Destacado.

Extending the Alumni network throughout the world. We held more local get-togethers for sharing moments, experiences and ideas which make our network stronger and more diverse. 2 Together, we generated first-rate content. We made videos of lectures and presentations freely available online. 3 We created spaces for interaction with UOC graduates within social networks, especially LinkedIn and Twitter. 4 We promoted new communication channels for raising awareness of UOC Alumni activities and services, including our website, our newsletter and the magazine you are currently reading. 5 We showcased the talent within the graduate community through informative features such as ‘Alumni in the spotlight’.

Dar a conocer al conjunto de la sociedad el valor de los graduados y el trabajo de UOC Alumni. 2 Promover grupos profesionales y de conocimiento para que tejan una red más tupida y generen proyectos comunes. 3 Crear una nueva bolsa de trabajo que ofrezca más oportunidades de mejora profesional. 4 Democratizar el uso de las redes sociales entre los graduados, tanto en número como en actividad. 5 Acercarnos todavía más a la activa y numerosa comunidad de graduados de Latinoamérica.

Making the whole of society aware of UOC Alumni’s work and the value of graduates. 2 Promoting professional and knowledge groups to reinforce our network and generate joint projects. 3 Creating a new job section with more opportunities for professional advancement. 4 Making social network use among graduates more democratic, in terms of both the numbers involved and their level of activity. 5 Forging even stronger ties with the large, active community of Latin American graduates.

1

1

4

1

1

Maria Parareda Directora de UOC Alumni

5


UOC

alumni

infogràfics

OBERTA AL MÓN

Un repàs de la dimensió de la comunitat UOC Alumni per mitjà d’algunes de les seves magnituds més rellevants: el nombre, l’edat, la procedència, la satisfacció i la tipologia d’estudis dels seus membres. INFOGRÁFICOS Un repaso a la dimensión de la comunidad UOC Alumni a través de algunas de sus magnitudes más relevantes: su número, edad, procedencia, satisfacción y tipología de estudios.

INFOGRAPHICS A look at the make-up of the UOC Alumni community from the highly relevant perspectives of size, age, place of origin, level of satisfaction and course type.

Una comunitat que segueix creixent

31.669

CA La UOC existeix allà on un estudiant vulgui estudiar: és un espai sense fronteres que s’estén a 76 països diferents. Espanya, Llatinoamèrica i Europa són les zones amb més graduats.

ES La UOC existe allí donde un estudiante quiera estudiar: es un espacio sin fronteras que se extiende a setenta y seis países. España, Latinoamérica y Europa son las zonas con más graduados.

EN The UOC exists wherever a student wants to learn. It is a medium without boundaries which currently covers 76 different countries. Spain in particular, Europe in general and Latin America are home to the highest numbers of UOC graduates.

26.008

les generacions s’uneixen 20.166

<30* 16,69%

>50*

14.276

9,34%

31 - 35* 24,04%

10.034

46 - 50*

6.786

14,40%

3.830

* Nombre d’graduats Número de gaduados Number of graduates

1.645 118

260

691

1999

CA La comunitat de graduats de la UOC continua creixent i ja suma més de 30.000 persones a tot el món. El 1999 els estudiants que es van graduar a la UOC van ser 118, i el 2010 en van ser 5.661.

36 - 40*

41 - 45*

17,76%

17,76%

* Edat dels graduats Edad de los graduados Graduates age

2010

ES La comunidad de graduados de la UOC sigue creciendo y ya suma más de treinta mil personas en todo el mundo. En 1999 se graduaron ciento dieciocho estudiantes; en 2010 hubo 5.661 estudiantes.

6

EN Now comprising over 30,000 people throughout the world, the UOC’s graduate community keeps on growing. 5,661 students graduated from the university in 2010, compared to 118 in 1999.

CA La flexibilitat, l’accessibilitat i la col·laboració són les característiques principals de l’aprenentatge de la UOC, valors que converteixen la Universitat en una elecció per a una gran quantitat de professionals en actiu de totes les edats.

ES La flexibilidad, la accesibilidad y la colaboración son las características principales del aprendizaje de la UOC; son unos valores que convierten a la universidad en una elección perfecta para una gran cantidad de profesionales en activo de todas las edades.

7

EN Studying at the UOC is characterised by flexibility, accessibility and cooperation, principles that make the university the first choice of many professionals from all age groups.


alumni

UOC

Graduats satisfets 58,96% Alta

30,47% Molt Alta

8,88% Mitja

1,69% Baixa / Molt Baixa

oberta al món

+ CA El 30% dels graduats indica que té un grau de satisfacció molt alt, i el 60%, alt. En un informe semestral que monitora l’índex de satisfacció, es constata la qualitat del procés d’aprenentatge i la satisfacció general dels estudiants.

ES El 30% de los graduados indica una satisfacción muy alta; y el 60%, alta. En un informe semestral que monitoriza el índice de satisfacción, se constatan la calidad del proceso de aprendizaje y la valoración positiva de los estudiantes.

EN 30% of UOC graduates describe their level of satisfaction as very high and 60% as high. A twice-yearly report that monitors satisfaction levels confirms the quality of the learning process at the university and students’ general contentment.

TIPOLOGIA DE TITULACIONS

TITULACIONS HOMOLOGADES 23.033

60,3 % TITULACIONS NO HOMOLOGADES 15.163

39,7 %

CA La UOC ofereix una àmplia gamma d’opcions d’estudis centrada en les necessitats de la societat: graus, màsters, postgraus… La comunitat UOC Alumni respon a aquesta diversitat.

ES La UOC ofrece un amplio conjunto de opciones de estudio centrados en las necesidades de la sociedad: grados, másteres, posgrados… La comunidad de UOC Alumni responde a esta diversidad.

8

EN The UOC offers a wide range of study options based on society’s needs, including bachelor’s degrees, master’s degrees and other postgraduate courses. That diversity is reflected in the UOC Alumni community.

abierta al mundo open to the world


UOC

BEATRIZ Seisdedos de Vega

alumni Tinc trenta-quatre anys. Treballo per al Comitè Internacional de la Creu Roja. Vaig néixer a Zamora. On visc? Depèn de l’època. A la UOC he cursat el postgrau de Resolució internacional de conflictes i el curs d’especialització de Conflictes armats. També he fet el taller de gestió emocional dels Programes Oberts. Des de fa quatre semestres, estudio el grau de Psicologia. Collaboro com a formadora i amb el Campus per la Pau.

I’m 34 and work for the International Committee of the Red Cross. I was born in Zamora. Where I live depends on when we’re talking about. At the UOC, I’ve taken a postgraduate course in international conflict resolution and a specialisation course in armed conflicts. I’ve also done a workshop on emotional management in the university’s open programmes. I’m currently four semesters into a psychology degree. I’m a trainer at the UOC and work with the Campus for Peace.

Text en català a la pàgina 10

English text on page 12

Tengo treinta y cuatro años. Trabajo para el Comité Internacional de la Cruz Roja. Nací en Zamora. ¿Dónde vivo? Depende de cuándo. En la UOC he cursado el posgrado de Resolución internacional de conflictos y el curso de Especialización en conflictos armados. También he asistido al taller de gestión emocional en los programas abiertos. Desde hace cuatro semestres estoy con el grado de Psicología. Colaboro como formadora y con el Campus por la Paz.

ES

Eres cooperante de la Cruz Roja, ¿dónde has trabajo? Empecé en 2002, cuando pasé tres meses en Yibuti, en el Cuerno de África. Después estuve en Darfur (Sudán) durante casi dos años, algo más de un año en Albania y otro año más en Bosnia-Herzegovina. En 2007 trabajé en Palestina y, después en Colombia. Ahora me preparo para una misión en el sur de Sudán que durará unos doce meses. ¿Has podido compaginar tus estudios en la UOC con estos viajes? Sí. Fue todo un descubrimiento. Estoy encantada porque me muevo muchísimo y es la única manera que tengo de seguir aprendiendo. Además, te saca un poco de tu trabajo y de tus problemas. Siempre tengo miedo de no tener una conexión fiable que me permita seguir. Pero, hasta ahora, he tenido suerte. ¿Dónde estabas en tu primer examen? Lo hice en un hotel en un lugar perdido del centro de Colombia. Estaba nerviosa por si se caía la conexión. Mi posgrado lo terminé en Albania y mi curso de especialización en Bosnia-Herzegovina. El taller de la Universidad de Invierno lo

10

hice, mayoritariamente, en Madrid, mientras me asignaban un nuevo destino. ¿Qué lugares recuerdas más intensamente? Tal vez Darfur. Era más joven. Nos dedicábamos a proyectos de desarrollo como construir pozos y al trabajo con mujeres, pero al poco de llegar estalló el conflicto armado que, un año después de su comienzo, recorrió los medios de comunicación. ¿Qué significó para la población civil de Darfur? Es impresionante ver los efectos de un conf licto armado sobre la población, sobre las familias. Cuando tienes un mal día en la oficina, ¿en qué piensas? En volver a casa. Es un refugio. Imagina que cuando llegas ha desaparecido. Y tu familia también. Todo. La idea me pone los pelos de punta. ¿Cómo te adaptas a volver a España después de estas experiencias? A veces es un difícil. Afortunadamente tengo grandes amigos y una familia estupenda. Me ayudan sin saberlo. ¿Qué sucede si te bloqueas por la empatía? Si te bloqueas no puedes ayudar, pero si te vas

11


UOC

Siempre tengo miedo de no tener una conexión regular que me permita seguir. Pero, hasta ahora, he tenido suerte. hasta allí es para eso: para poder ayudar. Hay que permanecer muy atento a cómo te estás sintiendo. Habrás vivido experiencias de todo tipo, trágicas, cómicas, emocionantes… ¿Cuál destacarías? Una vez conseguimos reunir a una madre y una hija que llevaban unos diez años sin saber nada la una de la otra. Las dos pensaban que la otra estaba muerta. La madre, incluso, contempló la posibilidad de suicidarse por el dolor de haber perdido a su hija. Cuando le dijimos que estaba viva y que la estaba buscando no se lo creía. Me costó una hora convencerla por teléfono de que lo que le decía era verdad. No quería verme. Después de varios días, conseguí entrevistarme con ella en persona. Finalmente se reunieron en una cárcel en la que la chica estaba detenida. Después salió libre y se fue a vivir con su familia. Fue un momento muy emocionante. En ocasiones las emociones también deben generar situaciones cómicas… Una vez una señora se empeñó en regalarme una gallina en agradecimiento. ¿Qué hacía yo con una gallina viva? Nos la llevamos por no hacer un feo. Afortunadamente, están acostumbrados a estas situaciones y encontramos a alguien que la cocinó al día siguiente. Sólo me quedé con unos huevos. ¿Qué has aprendido de ser cooperante? Me ha marcado la generosidad y la hospitalidad de la gente. También la capacidad para abrirnos a nuevas personas, la curiosidad por cómo es el mundo más allá… Posiblemente, internet reducirá esto con el tiempo. En cualquier caso, tene-

mos mucho que aprender. Yo por lo menos. Dentro de uno días te vas a trabajar en Sudán, ¿cuál va a ser tu actividad principal allí? Los conflictos, aunque parezca extraño, tienen una serie de tratados internacionales que los rigen. En ellos se dice lo que los combatientes pueden hacer y lo que no, especialmente en el respeto a los civiles, a los heridos y a los capturados. El Comité Internacional de la Cruz Roja está encargado de que estos tratados se cumplan. En una situación de extrema conflictividad, ¿cómo se pueden garantizar la salvaguarda de estos derechos? A través del diálogo con los participantes en el conflicto. No se trata de denuncias públicas, sino del diálogo confidencial con las partes. Paralelamente, y cuando se ve necesario, se realizan acciones para paliar los efectos del conflicto, por ejemplo, a través de proyectos de infraestructuras para garantizar el agua a población desplazada por el conflicto. ¿Cómo será trabajar en Sudán? Lo bonito y, a la vez, lo difícil de este trabajo es que no hay rutinas. Me tocará viajar mucho. Identificar necesidades, si las hay. Dialogar con las partes en conflicto para intentar reducir el combate a los combatientes y el respeto por los heridos y capturados. ¿Qué te planteas para el futuro? ¡Acabar mi grado antes de la jubilación! El resto… No suelo hacer planes a largo plazo porque ni siquiera sé dónde voy a estar en junio de 2012.

Sempre tinc por de no tenir una connexió regular que em permeti seguir. Però, fins ara, he tingut sort.

CA

Ets cooperant de la Creu Roja. On has aportat el teu treball? Vaig començar el 2002 fent una estada de tres mesos a Djibouti, a la Banya d’Àfrica. Després vaig estar a Darfur (el Sudan) durant gairebé dos anys, una mica més d’un any a Albània i un altre any més a Bòsnia i Hercegovina. El 2007 vaig treballar a Palestina i, després, a Colòmbia. Ara em preparo per a una missió al sud del Sudan, que durarà uns dotze mesos. Has pogut compaginar els teus estudis a la UOC amb aquests viatges? Sí. Va ser tot un descobriment. Estic encantada, perquè em moc moltís-

sim i és l’única manera que tinc de continuar aprenent. A més, t’abstreu una mica de la feina i dels temes personals. Sempre tinc por de no tenir una connexió regular que em permeti continuar. Però, fins ara, he tingut sort. On eres quan vas fer el primer examen? El vaig fer en un hotel, en un lloc perdut del centre de Colòmbia. Estava nerviosa per si s’interrompia la connexió. El postgrau el vaig acabar a Albània, i el curs d’especialització, a Bòsnia i Hercegovina. El taller de la Universitat d’Hivern el vaig fer, majoritàriament, a Madrid, mentre m’assignaven una

12

alumni nova destinació. Quins països recordes amb més intensitat? Potser Darfur. Era més jove. Ens dedicàvem a projectes de desenvolupament, com ara construir pous, i a treballar amb dones, però al cap de poc d’haverhi arribat va esclatar el conflicte armat que, un any després de començar, va omplir tots els mitjans de comunicació. Què va significar per a la població civil de Darfur? És impressionant veure els efectes d’un conflicte armat sobre la població, sobre les famílies. Quan tens un mal dia a l’oficina, en què penses?: a tornar a casa. És un refugi. Doncs imagina’t que quan hi arribes ha desaparegut. I la teva família també. Tot. La idea em fa posar els pèls de punta. Com t’adaptes al fet de tornar a Espanya després d’aquestes experiències? De vegades és difícil. Afortunadament tinc grans amics i una família estupenda. M’ajuden sense saber-ho. Què passa si et bloqueges per l’empatia? Si et bloqueges no pots ajudar, però si te’n vas fins allà és per a això: per a poder ajudar. Cal mantenir-se molt atent a com et sents. Deus haver viscut experiències de tot tipus: tràgiques, còmiques, típiques, emocionants… Quina destacaries? Una vegada vam aconseguir reunir una mare i una filla que feia deu anys que no sabien res l’una de l’altra. Totes dues es pensaven que l’altra era morta. La mare fins i tot va pensar a suïcidar-se pel dolor d’haver perdut la filla. Quan li vam dir que la seva filla era viva i que la buscava, no s’ho creia. Em va costar una hora convèncer-la per telèfon que el que li deia era veritat. No em volia veure. Després d’uns quants dies, vaig aconseguir entrevistar-me amb ella en persona. Finalment, es van reunir a la presó on la noia estava detinguda. Després va sortir lliure i se’n va anar a viure amb la seva família. Va ser un moment molt emocionant. De vegades, les emocions també deuen generar situacions còmiques… Una vegada una senyora es va obstinar a regalar-me una gallina com a agraïment. Què hi feia, jo, allà, amb una gallina viva? Però ens la vam emportar per no fer un lleig. Afortunadament, estan acostumats a aquestes situacions i vam trobar algú que la va cuinar l’endemà. Només em vaig quedar uns quants ous. Què has après de ser cooperant? M’ha marcat la generositat i l’hospitalitat de les persones. També la capacitat per a obrir-nos a noves persones, la curiositat per com és el món més enllà… Possiblement, internet reduirà això amb el temps.

Sigui com sigui, tenim moltes coses per aprendre. Almenys jo. D’aquí a pocs dies te n’aniràs a treballar al Sudan. Quina serà la teva activitat principal al país? Els conflictes, encara que sembli estrany, tenen una sèrie de tractats internacionals que els regeixen. S’hi diu el que els combatents poden fer i el que no poden fer, especialment amb relació als civils, els ferits i els presoners. El Comitè Internacional de la Creu Roja és l’encarregat que aquests tractats es compleixin. En una situació d’extrema conflictivitat, com es pot garantir la salvaguarda d’aquests drets? Per mitjà del diàleg amb els participants en el conflicte. No es tracta de denúncies públiques, sinó del diàleg confidencial amb les parts. Parallelament, i quan es veu que és necessari, es fan accions per a pal·liar els efectes del conflicte, en forma, per exemple, de projectes d’infraestructures per a garantir l’aigua a la població desplaçada pel conflicte. Com deurà ser treballar al Sudan? El que és bonic i, alhora, difícil d’aquest treball és que no hi ha rutines. Em tocarà viatjar molt. Hauré d’identificar necessitats, si n’hi ha, i dialogar amb les parts en conflicte per a intentar reduir el combat entre els dos bàndols i per a fomentar el respecte envers els ferits i els presoners. Què et planteges per al futur? Acabar el grau abans de la jubilació! La resta… No acostumo a fer plans a llarg termini, perquè ni tan sols sé on seré el juny del 2012.

13


UOC

I have always afraid of not having a regular connection allow me to proceed. But so far, I’ve been lucky.

EN

You’re a Red Cross aid worker. Where’s your job taken you? I began in 2002, with three months in Djibouti in the Horn of Africa. After that, I spent almost two years in Darfur in Sudan, over a year in Albania and another year in Bosnia-Herzegovina. In 2007, I worked in Palestine and then in Colombia. Now I’m preparing for a mission in Southern Sudan, which’ll be around 12 months long. Have you been able to combine your studies at the UOC with your travels? Yes. It was a real dis-

covery. I’m delighted because I travel a lot and it’s the only way I can continue learning. It also gives you a bit of a break from your work and the things on your mind. I’m always afraid an unstable internet connection might stop me in my tracks, but I’ve been lucky so far. Where did you take your first exam? In a hotel in the middle of nowhere in central Colombia. I was worried that I might lose the connection. I finished my postgraduate course in Albania and

14

alumni situations… A lady once insisted on giving me a chicken as a mark of gratitude. What was I supposed to do with a live chicken? Anyway, we took it to avoid offending her. Luckily, situations like that aren’t uncommon and we found someone who cooked it the following day. I just kept the eggs. What’ve you learned from being an aid worker? I’ve been struck by people’s generosity and hospitality, as well as by our capacity for opening up to new people and curiosity about what other parts of the world are like. Maybe the internet’ll change that in time. In any case, we’ve got a lot to learn. I have, at least. You’ll be heading off to work in Sudan in a few days. What’ll you mainly be doing there? As strange as it may seem, conflicts are governed by a number of international treaties, which specify what combatants may and may not do, particularly with regard to civilians, casualties and prisoners of war. The International Committee of the Red Cross makes sure that those treaties are observed. How can respect for such rights be guaranteed in situations of extreme conflict? Through dialogue with those involved in a conflict. It’s not a matter of making public accusations, but of engaging in confidential dialogue with the parties. At the same time, when necessary, we work to alleviate the conflict’s effects, through infrastructure projects to guarantee that people displaced by the conflict have water, for instance. What’ll working in Sudan be like? One of the things that’s both great and difficult about my job is that there are no routines. I’ll have to travel a lot; identify needs, if there are any; and talk to those involved in the conflict, to try to limit combat to combatants and make sure casualties and prisoners of war are treated properly. What plans do you have for the future? Finishing my degree before I retire! As for everything else... I don’t tend to make long-term plans, because I don’t even know where I’ll be in June 2012.

my specialisation course in Bosnia-Herzegovina. I did most of the Winter University workshop in Madrid while waiting for a new assignment. Which of the places you’ve been to do you remember most vividly? Maybe Darfur. I was younger. We were involved in development projects, such as building wells and working with women. The armed conflict that hit the headlines a year after it began broke out shortly after I arrived. How did it affect Darfur’s civilians? It’s staggering to see an armed conflict’s effects on a population, on families. What do you think about when you’re having a bad day at work? About going home. It’s a refuge. Imagine arriving and finding it gone, along with your family. Everything. Just the idea gives me goose bumps. How do you adapt to returning to Spain after such experiences? Sometimes it’s difficult. Luckily, I have great friends and a marvellous family. They help me without realising it. What happens if you’re overwhelmed by compassion? If that happens, you can’t help anyone. If you go there, though, it’s for precisely that reason, to help. You have to be very aware of your feelings all the time. You must’ve had all kinds of experiences... tragic, amusing, typical, touching, etc. Is there one that particularly stands out for you? We once managed to reunite a mother and daughter who’d spent 10 years apart without hearing from one another. They each thought the other was dead. The pain of losing her daughter had even driven the mother to contemplate suicide. When we told her that her daughter was alive and looking for her, she didn’t believe it. It took me an hour on the telephone to convince her I was telling the truth. She didn’t want to see me. After several days, I managed to talk to her in person. They eventually met up in a prison where the girl was being held. She was later freed and went to live with her family. It was a very moving moment. Emotions must sometimes cause amusing

Internet & UOC CA Per a mi internet és el descobriment del segle. M’ha permès mantenir-me en contacte amb la família i els amics d’una manera molt més propera. Evidentment, quan comences a voler tenir parella i família, les coses es compliquen. Molta gent es retira en aquest moment. gràcies a la UOC he pogut estudiar allà on fos. M’ha facilitat poder aprendre com a mi m’agrada. A més, m’ha donat oportunitats com a formadora.

ES Creo que internet es el descubrimiento del siglo. Ha permitido que me mantenga en contacto con mi familia y mis amigos de una forma mucho más próxima. Evidentemente, cuando empiezas a querer tener pareja y familia, las cosas se complican. Mucha gente se retira en ese momento. gracias a la UOC he podido estudiar allá donde estuviera. Me ha facilitado aprender como a mí me gusta. Además, me ha dado oportunidades como formadora.

15

EN In my view, the internet’s the discovery of the century. It’s enabled me to keep in close contact with my family and friends. Things obviously become complicated when you start wanting to have a partner and a family of your own. A lot of people leave the job at that point. Thanks to the UOC, I’ve been able to study wherever I’ve been. It’s made it possible for me to learn in the way I like, as well as giving me opportunities as a trainer.


UOC I’m a parliamentary advisor to a Mexican MP. I’m 48 and live in Mexico City. I’m one of Mexico’s first generation of UOC graduates. I took a master’s degree in international human development aid, specialising in applied technologies. I enjoy intelligent conversation and have good friends. I like cooking and good food. 

Sóc assessora parlamentària d’un diputat federal de la Cambra de Mèxic. Visc a Ciutat de Mèxic i tinc quaranta-vuit anys. Formo part la primera generació de graduats de la UOC en aquest país. Vaig cursar el màster de Cooperació internacional per al desenvolupament humà, especialitat de Tecnologies aplicades. M’agraden les converses intel·ligents i tinc bones amigues. M’agrada cuinar i la bona cuina. 

alumni cretaría de Seguridad Pública, se registra una mayor incidencia de los grafitis. Allí se planteará esta alternativa como programa piloto. Si tiene éxito, podrá aplicarse en otros municipios. Muchos proyectos legales que se emprenden se inician desde una búsqueda activa, ¿qué significa esta actividad? Detectamos problemáticas que requieren ser resueltas a partir de lo que sucede cotidianamente en el país o a partir de lo que nuestros ciudadanos solicitan. Después evaluamos si se pueden abordar desde el legislativo a través de una iniciativa o un punto de acuerdo.

cooperación internacional para el desarrollo. Me propongo impulsar el cultivo de hiedra en zonas densamente pobladas donde no hay espacio para árboles. Se trata de un proyecto que puede generar empleo en zonas desfavorecidas y combatir el problema de las pintadas callejeras. La hiedra cubre muros y dignifica el paisaje urbano. El proyecto se encuentra en fase de planeación y podría instalarse en los municipios de mayor incidencia de graffiti. ¿En que fase está este proyecto? Se ubicará en el municipio en el que, de acuerdo con la Se-

CA

OLIVIA Tello Soy asesora parlamentaria de un diputado federal de la Cámara de México. Vivo en Ciudad de México y tengo cuarenta y ocho años. Formo parte la primera generación de graduados de la UOC en este país. Cursé el máster de Cooperación internacional para el desarrollo humano; tecnologías aplicadas. Me gustan las conversaciones inteligentes y tengo buenas amigas. Me encanta cocinar y la buena cocina. 

ES

¿Por qué decidiste estudiar en la UOC? En 2004 solamente la UOC ofrecía la formación que buscaba. Es un modelo para mí, pues es una muestra de cómo una idea puede convertirse en una realidad de escala mundial. Transmite valores personales gracias a ser un espacio plural y multicultural, con unas bases asentadas en el respeto y la tolerancia. ¿Cómo fue tu experiencia personal de estudiar en línea? Muy edificante. El compromiso tuvo que ser más fuerte para adaptarse a este mé-

todo novedoso de aulas virtuales y de convivencia a distancia con alumnos de sitios remotos. ¿En qué estás trabajando actualmente? Asisto a un diputado federal. Reviso documentos, informes, proyectos de iniciativas de ley, busco nuevos proyectos de reforma a las leyes mexicanas, organizo foros, preparo discursos, entrevistas, reuniones… ¿Cuáles son tus retos para el futuro? Quiero poner en marcha un proyecto de corte medioambiental con lo aprendido en la UOC sobre

14

Per què vas decidir estudiar a la UOC? El 2004 només la UOC oferia la formació que buscava. És un model per a mi, ja que és una mostra de com una idea es pot convertir en una realitat d’escala mundial. Transmet valors personals gràcies al fet de ser un espai plural i multicultural, amb bases establertes en el respecte i la tolerància. Com va ser la teva experiència personal d’estudiar en línia? Molt edificant. El compromís va haver de ser més fort per adaptar-se a aquest mètode nou d’aules virtuals i de convivència a distància amb alumnes de llocs remots. En què treballes actualment? Assisteixo un diputat federal. Reviso documents, informes, projectes d’iniciatives de llei, busco nous projectes de reforma de les lleis mexicanes, organitzo fòrums, preparo discursos i entrevistes, atenc reunions… Quins són els teus reptes per al futur? Vull engegar un projecte de tipus mediambiental amb el que he après a la UOC sobre cooperació internacional per al desenvolupament. Em proposo

impulsar el cultiu d’heura en zones densament poblades on no hi ha espai per a arbres. Es tracta d’un projecte que pot generar ocupació en zones desfavorides i combatre el problema de les pintades de carrer. L’heura cobreix murs i dignifica el paisatge urbà. El projecte es troba en fase de planificació i podria instal·lar-se en els municipis de major incidència de pintades. En quina fase està aquest projecte? S’aplicarà en el municipi on, d’acord amb la Secretaria de Seguretat Pública, hi hagi més incidència dels grafits, i es plantejarà aquesta alternativa com a programa pilot. Si té èxit, es podrà replicar en altres municipis. Molts projectes legals que s’engeguen comencen d’una recerca activa. Què significa aquesta activitat? Detectem problemàtiques que requereixen que es resolguin a partir del que passa al país quotidianament o a partir del que els nostres ciutadans sol·liciten. Després, avaluem si es poden abordar des del legislatiu mitjançant una iniciativa o un punt d’acord.

EN

Why did you decide to study at the UOC? In 2004, only the UOC was offering the training I was looking for. It’s an example for me, in that it shows how an idea can become reality on a global scale. As a plural, multicultural medium, it transmits personal values based on respect and tolerance. How did you find studying online? Very edifying. It took plenty of commitment to adapt to the brand new method of virtual classrooms with my fellow students in remote locations. What’s your current job? I assist an MP. I revise documents, reports and bills. I look for new projects aimed at reforming Mexican laws. I organise forums, prepare speeches and interviews, attend meetings, etc. What are your challenges for the future? I want to start up an environmental project based on what I learned on International development aid at the UOC. I’m aiming to promote growing ivy indensely populated areas where there’s no space for tre-

es. It’s a project that could generate employment in disadvantaged areas and help solve the graffiti problem. Ivy covers walls and dignifies urban landscapes. The project is in a planning stage and could be installed in the municipalities with the highest incidence of graffiti. What stage is the project at? The town or city where, according to the Secretariat for Public Security, the graffiti problem’s at its worst is due to be identified and a pilot test’ll be run there. If it’s a success, the project could be repeated elsewhere. Many legal projects begin with active searching. What does that activity involve? We identify problems that need solving on the basis of day-to-day events in the country or citizens’ requests. We then assess whether or not the legislature can tackle them by means of a resolution.

15


UOC Vaig néixer a Santiago, Xile, fa quaranta-set anys. A la UOC vaig cursar el màster de Conflictologia, amb l’especialitat de Mediació educativa i familiar. M’interessen les àrees d’intersecció entre educació i psicologia, com ara cultura de la diversitat i inclusió, gestió de l’aula, educació i família… Em desafio a ser més bona persona, a engrandir la meva capacitat d’estimar i de donar de mi per a construir un món millor.

I was born in Santiago, Chile, 47 years ago. At the UOC, I took a master’s degree in conflictology, specialising in educational and family mediation. I’m interested in overlaps between education and psychology, such as the culture of diversity and inclusion, classroom management, education and family, etc. I’ve set myself the challenge of being a better person, of increasing my capacity to love and give of myself to build a better world.

MARÍA MAgDALENA Aguilera

Nací en Santiago de Chile hace 47 años. En la UOC cursé el Master Conflictología, con especialidad en Mediación Educativa y Familiar. Me interesan las áreas de intersección entre educación y psicología, como la cultura de la diversidad e inclusión, la gestión del aula, la educación y familia… Me reto a ser mejor persona, a agrandar mi capacidad de amar y dar de mí para la construcción de un mundo mejor, más pacífico y tolerante.

ES

Trabajas en la universidad y en un centro de atención psicológica, ¿qué representa combinar la actividad académica y terapéutica? Soy docente en la Universidad Cardenal Silva Henríquez y en la Universidad Autónoma de Chile en las Escuelas de Psicología y Educación. También trabajo como orientadora familiar en atención personal, de pareja y de familia en el centro de atención psicológica y orientación familiar Tu Ventana. Eso significa que cada día de la semana es muy distinto. Me gusta que sea así. ¿Y fuera del trabajo? Temprano, cuando me despierto, hago ejercicios de conexión con mi

cuerpo. Tomo conciencia de mi corporalidad, de quién soy y de cómo estoy. Por la tarde y por la noche estoy con mi familia: mi marido y mis hijos. Compartimos el retorno a casa y lo que nos ha pasado en el día. Nos reímos un poco y comentamos lo que ha sucedido en Chile y en el mundo… En definitiva, querernos, ayudarnos y escucharnos. ¿Qué planes tienes para el futuro? Me interesa seguir en la docencia universitaria, la investigación social, la publicación, la realización de intervenciones psicosociales. Estoy pensando en hacer un doctorado más adelante, seguramen-

18

alumni te sobre los derechos humanos, las relaciones humanas en la igualdad o la cultura de paz. ¿A qué te refieres con estos retos? Como mujer deseo vivir activa e intensamente en este incierto mundo de hoy en día. Nuestro hijo y nuestra hija están ya en sus carreras profesionales, y les acompaño con cariño y apoyo. ¿Qué significa la UOC para ti? En Chile no encontré el programa de máster que buscaba. La

UOC me dio la posibilidad de especializarme. Además, percibo que fomenta valores que se vinculan con la responsabilidad; permite que pensemos en nosotros mismos como ciudadanos del mundo, promotores del diálogo a la hora de abordar los conflictos, y que podamos contemplar la posibilidad de la convivencia pacífica, en la que se incluyan las diferencias propias de una cultura de la diversidad.

CA

Treballes a la universitat i en un centre d’atenció psicològica. Què representa combinar l’activitat acadèmica i la terapèutica? Sóc docent a la Universitat Cardenal Silva Henríquez i a la Universitat Autònoma de Xile a les Escoles de Psicologia i Educació. També treballo com a orientadora familiar en atenció personal, parella i família en el centre d’atenció psicològica i orientació familiar Tu Ventana. Això significa que cada dia de la setmana és molt diferent. M’agrada que sigui així. I fora de la feina? Ben d’hora, quan em desperto, faig exercicis de connexió amb el meu cos. Prenc consciència de la meva corporalitat, de qui sóc i de com estic. A la tarda i a la nit estic amb la meva família: el meu marit i els meus fills. Compartim la tornada a casa i el que ens ha passat durant el dia. Riem una mica i comentem el que ha passat a Xile i al món… En definitiva, estimar-nos, ajudar-nos i escoltar-nos. Quins plans tens per al futur? M’interessa continuar en la docència universitària, la recerca

social, la publicació, la realització d’intervencions psicosocials. Estic pensant de fer un doctorat més endavant, segurament sobre els drets humans, les relacions humanes en la igualtat o la cultura de la pau. A què et refereixes amb aquests reptes? Com a dona, vull viure activament i intensament aquest món tan incert d’avui dia. El nostre fill i la nostra filla ja estan immersos en les seves carreres professionals, i els acompanyo amb afecte i suport. Què significa la UOC per a tu? No vaig trobar a Xile el programa de màster que buscava. La UOC va significar per a mi la possibilitat d’especialitzar-me. A més, percebo que fomenta valors que es vinculen amb la responsabilitat i permet pensar-nos com a ciutadans del món, promotors del diàleg a l’hora d’abordar els conflictes i la possibilitat de la convivència pacífica, incloent-hi les diferències pròpies d’una cultura de la diversitat.

EN

You work in universities and at a psychology centre. What does combining academic and therapeutic activities involve? I lecture at Cardenal Silva Henríquez University and the Autonomous University of Chile, in the schools of education and psychology. I also work as a family counsellor at a psychology and family guidance centre called ‘Tu Ventana’, where I provide advice for individuals, couples and families. As a result, every day of the week’s very different. I like it like that. What about outside work? Early in the day, when I wake up, I do exercises to connect with my body. I become aware of my physicality, of who I am and of my nature. I spend evenings and nights with my husband and children. We get home and tell each other about the things that happened to us during the day. We have a bit of a laugh and talk about events in Chile and the rest of the world. In short, we love, help and listen to each other. What plans do you have for the future? I’m interested in carrying on teaching at university, social research, publish-

ing and psychological care. I’m considering doing a PhD later on, probably on human rights, equality in human relationships or peace culture. What challenges do you have in your life? As a woman, I want to live actively and intensely in today’s uncertain world. Our son and daughter have now begun working, and I’m there to offer them love and support. What does the UOC mean to you? I couldn’t find the master’s degree course I was looking for in Chile. The UOC gave me the chance to specialise. What’s more, I feel that the UOC fosters principles associated with responsibility. It enables us to think of ourselves as citizens of the world, promoters of dialogue where tackling conf licts is concerned and of peaceful coexistence, embracing the differences inherent to a culture of diversity.

19


UOC Tengo treinta y siete años. Nací en Barcelona y vivo en Oxford (Reino Unido). Trabajo como research officer en el Public Health Department de la Universidad de Oxford. Soy graduada en segundo ciclo de la licenciatura de Psicología Clínica. La UOC me ha permitido obtener mi segunda licenciatura a la vez que trabajaba; una estupenda oportunidad para mantener un vínculo con mi ciudad y profundizar en un campo que me apasiona: la e-salud.

I’m 37. I was born in Barcelona and live in Oxford in the UK. I’m a research officer in the University of Oxford’s Department of Public Health. I’m a graduate of the UOC’s clinical psychology degree course. The UOC made it possible for me to obtain a second degree while working, a great opportunity in my professional life to stay in touch with Barcelona and learn more about e-health, a subject that fascinates me.

alumni PAC, llegint mòduls, articles… El que va tenir de bo és que, malgrat la quantitat d’hores que hi vaig invertir, va ser perfectament compatible amb la meva vida laboral. Mantens contacte amb la UOC d’alguna manera? El millor és que com a Alumni puc accedir al meu correu electrònic i als mòduls que vaig estudiar. És una cosa que valoro molt.

anglesos. Aquesta barreja pacífica em fascina. Què ha significat la UOC en la teva vida? En les circumstàncies professionals en les quals em trobava, m’era impossible assistir a una universitat presencial. I he de dir que va superar les expectatives que tenia, tant pel que fa a la qualitat com a la comoditat. No ens enganyem: vaig passar moltes nits i molts caps de setmana estudiant, preparant

ES

CAROLINA Casañas Tinc trenta-set anys. Vaig néixer a Barcelona i visc a Oxford (Regne Unit). Treballo com a Research Officer en el Public Health Department de la Universitat d’Oxford. Sóc graduada de segon cicle de la llicenciatura Psicologia Clínica. La UOC ha significat obtenir la meva segona llicenciatura alhora que treballava, una oportunitat laboral esplèndida per a mantenir un vincle amb la meva ciutat i aprofundir en un camp que m’apassiona: l’e-salut.

CA

Des del 2007 treballes a Oxford. En quin àmbit? Treballo en el camp de la recerca en salut. Visc a Oxford des del 2007, quan vaig estudiar un màster de Cures pal·liatives al King’s College de la Universitat de Londres. Em vaig graduar el juny del 2009 i quatre mesos després em vaig incorporar a la Universitat d’Oxford com a Research Officer en el Public Health Department. En què consisteix la teva feina com a investigadora en un centre com el Medical Sciences? Treballo en l’equip d’investigació Patient-reported Outcome Measurements (PROM) Group. Explorem la qualitat dels serveis sanitaris públics des del punt de vista del mateix pacient. Analitzem què preocupa els pacients des de la seva pròpia pers-

pectiva, i no des de la visió dels governs o del personal sanitari. On vius? Visc a Oxford amb el meu company, John, en la típica casa victoriana de dues plantes amb jardí. A la primavera i a l’estiu aprofitem el jardí al màxim, perquè és una de les nostres aficions: conreem tota mena de verdures i fem barbacoes amb els amics. Què recomanaries d’Oxford? És una ciutat molt animada, amb moltes coses per a fer i molts racons interessants. M’encanta el barri on visc, East Oxford, un lloc especial i amb una gran barreja de cultures. Al nostre carrer conviuen restaurants russos, xinesos, italians, indis, grecs, hamburgueseries d’estil nord-americà, libanesos, halal i pubs

20

Desde 2007 trabajas en Oxford, ¿en qué ámbito? Trabajo en el campo de la investigación en salud. Vivo en Oxford desde 2007, cuando estudié un máster en cuidados paliativos en la King’s Collage University London. Me gradué en junio de 2009, y cuatro meses después me incorporé a la Universidad de Oxford como research officer en el Public Health Department. ¿En qué consiste tu trabajo como investigadora en un centro como el Medical Sciences? Trabajo en el equipo de investigación Patient-reported Outcome Measurements (PROM) Group. Exploramos la calidad de los servicios sanitarios públicos desde el punto de vista del propio paciente. Analizamos qué preocupa a los pacientes desde su propia perspectiva, y no desde la visión de los Gobiernos o la del personal sanitario. ¿Dónde vives? Vivo en Oxford con mi compañero, John, en la típica casa victoriana de dos plantas y con jardín. En primavera y verano aprovechamos el jardín al máximo, pues es una de nuestras aficiones: cultivamos todo tipo de verduras y hacemos barbacoas con amigos.

¿Qué recomendarías de Oxford? Es muy animada, con muchas cosas que hacer y muchos rincones interesantes. Me encanta el barrio en el que vivo, East Oxford, es especial y con una gran mezcla de culturas. En nuestra calle conviven restaurantes rusos, chinos, italianos, indios, griegos, hamburgueserías tipo estadounidenses, libaneses, halal y pubs ingleses. Esta mezcla pacífica me fascina. ¿Qué ha significado la UOC en tu vida? Dadas mis circunstancias profesionales me resultaba imposible asistir a una universidad presencial. Superó mis expectativas en calidad y comodidad. No nos vamos a engañar: pasé muchas noches y muchos fines de semana estudiando, preparando las PEC, leyendo módulos, artículos… Lo bueno es que, pese a la cantidad de horas invertidas, fue perfectamente compatible con mi vida laboral. ¿Mantienes contacto con la UOC de alguna manera? Lo mejor es que con Alumni puedo acceder a mi correo electrónico y a los módulos que estudié. Eso es algo que valoro mucho.

EN

What aspects of Oxford would you recommend? It’s a very lively place, with plenty to do and lots of interesting spots. I love the area where I live, East Oxford. It’s a special area with a wide mix of cultures. In our street there are Russian, Chinese, Italian, Indian, Greek, Lebanese and halal restaurants, as well as US-style burger joints and English pubs. It’s a harmonious blend that fascinates me. What role has the UOC played in your life? My professional circumstances meant that I couldn’t attend a traditional university. The UOC exceeded my expectations in terms of quality and convenience. To be frank, I spent many nights and weekends studying, preparing for assessments, reading modules, articles, etc. The good thing is that, despite all the time involved, it was perfectly compatible with my working life. Do you keep in touch with the UOC in any way? The best thing is that, as an exstudent, I still have access to my email and the modules I studied. That’s something I really appreciate.

You’ve been working in Oxford since 2007. What’s your field? I work in health research. I’ve been living in Oxford since 2007, when I took a master’s degree in palliative care at King’s College London. I graduated in June 2009. Four months later, I began working for the University of Oxford as a research officer in the Department of Public Health. What does your work as a researcher in the university’s Medical Sciences Division involve? I’m part of a research team called the Patient-Reported Outcome Measurements (PROM) Group. We study public health service quality as perceived by patients. We analyse patients’ concerns from their own perspective, rather than based on the ideas of governments or healthcare workers. Where do you live? In Oxford with my partner, John, in a typical Victorian house with two storeys and a garden. We really make the most of the garden in spring and summer, it’s one of our hobbies. We grow all kinds of vegetables and have our friends round for barbecues.

21


UOC I’m 35 and from Barcelona. I work in a property development company in Panama. I took a diploma in business science at the UOC, which is a permanent yardstick for me and always will be. I moved to Panama because I wanted to experience life in other countries, to discover other cultures and other ways of life and working.

Tengo treinta y cinco años y soy de Barcelona. Trabajo en Panamá, en una empresa de promoción inmobiliaria. Soy diplomado en Ciencias Empresariales por la UOC, que es y será un referente constante. Panamá responde a mi deseo de tener la experiencia de vivir en otros países, conocer otras culturas, otros modos de vida y otras maneras de trabajar.

alumni ment personal. Tinc el repte de desenvolupar amb èxit tots els projectes actuals i futurs per a convertir Interplus en una de les empreses de referència en aquest país. Des del punt de vista personal, aspiro a continuar creixent i aprenent cada dia d’un país i una cultura diferents. Què va significar per a tu estudiar a la UOC? És la materialització de «voler és poder»; això sí,

amb una alta dosi de voluntat, constància i capacitat d’adaptació. Hi ha decisions o eleccions que canvien el rumb de la teva vida. Estudiar a la UOC en va ser una: va significar el començament de la meva formació universitària. Alhora és l’alumne qui decideix què, on, quan i com estudia. És la personalització en la formació.

ES

MARC Ventalló Tinc trenta-cinc anys i sóc de Barcelona. Treballo a Panamà en una empresa de promoció immobiliària. Sóc diplomat en Ciències Empresarials per la UOC, que és i serà un referent constant. Panamà respon al meu desig de tenir l’experiència de viure en altres països, conèixer altres cultures, altres maneres de viure i altres maneres de treballar.

CAT

Descriu la teva experiència a Panamà amb tres paraules. Sorprenent, apassionant i enriquidora. Què és el que t’ha sorprès, apassionat i enriquit més? El gran creixement econòmic. En un context global de crisi, l’any passat Panamà va augmentar el seu PIB el 7,5%. Alhora, és un país de contrastos: es barregen gratacels imponents amb voreres intransitables. En darrer lloc, el seu gran potencial per a convertir-se en una destinació de vacances de referència, gràcies als seus parcs nacionals molt propers a la ciutat i a unes platges excepcionals banyades per dos oceans. Quina professió exerceixes? Sóc director

executiu d’Interplus Panamá, una empresa dedicada a la promoció immobiliària. Desenvolupem projectes com ara una torre d’oficines de trentaquatre plantes en una de les millors zones de la ciutat, locals i galeries molt propers a l’aeroport internacional, o una urbanització de més de 1.300 habitatges socials prop de la segona ciutat més important del país. Per què vas prendre la decisió de traslladar la carrera professional a Panamà? En primer lloc, i com a factor més important, era una bona oportunitat professional. En segon lloc, és una decisió que vaig prendre per al meu propi desenvolupa-

22

Describe tu experiencia en Panamá con tres palabras. Sorprendente, apasionante y enriquecedora. ¿Qué es lo que más te ha sorprendido, apasionado y enriquecido? El gran crecimiento económico. En un contexto global de crisis, el año pasado Panamá aumentó su PIB un 7,5%. Al mismo tiempo, es un país de contrastes: se mezclan imponentes rascacielos con aceras impracticables. Por último, cabe destacar su gran potencial para convertirse en un destino vacacional de referencia, gracias a sus parques nacionales, muy cercanos a la ciudad, y a sus excepcionales playas bañadas por dos océanos. ¿En qué trabajas? Soy director ejecutivo de Interplus Panamá, una empresa dedicada a la promoción inmobiliaria. Estamos desarrollando diversos proyectos, como una torre de oficinas de treinta y cuatro plantas, una de las mejores zonas de la ciudad, locales y galerías muy cercanas al aeropuerto internacional, o una urbanización de más de mil trescientas viviendas sociales cerca de la segunda ciudad más importante del país.

¿Por qué tomaste la decisión de trasladar tu carrera profesional a Panamá? Primero y más importante, era una buena oportunidad profesional. En segundo lugar, es una decisión que tomé por mi propia evolución personal. Tengo el reto de desarrollar con éxito todos los proyectos actuales y futuros para convertir a Interplus en una de las empresas de referencia en este país. Desde el punto de vista personal, aspiro a continuar creciendo y aprendiendo cada día de un país y una cultura diferentes. ¿Qué significó para ti estudiar en la UOC? Es la materialización del «querer es poder», eso sí, con una alta dosis de voluntad, constancia y capacidad de adaptación. Hay decisiones o elecciones que cambian el rumbo de tu vida. Estudiar en la UOC fue una de ellas: significó el inicio de mi formación universitaria. Ahora es el alumno quien decide qué, dónde, cuándo y cómo estudia. Es la personalización en la formación.

EN

Describe your experience in Panama in three words. Surprising, exciting and enriching. What’ve you found most surprising, exciting and enriching? The great economic growth. In the midst of the global economic crisis, Panama’s GDP rose by 7.5% last year. It’s also a country of contrasts, where you’ll find imposing skyscrapers and pavements you can’t walk along. Lastly, it has tremendous potential to become a leading holiday destination, as it has national parks very near the city and exceptional beaches on both coasts. What’s your job? I’m managing director of a property development company called Interplus Panamá. We’re working on projects such as a 34-storey office block in one of the best parts of the city, business premises and shopping centres very near the international airport, and a social housing estate with more 1,300 homes close to the country’s second most important city. Why did you decide to switch to working in Panama? First and foremost, it was a good professional opportunity. Secondly, it was a decision I made for my

personal development. I’m facing the challenge of ensuring the success of all our current and future projects so that Interplus becomes a standardsetting company in Panama. Personally, I hope to keep on growing and learning from a different culture and country day by day. What did studying at the UOC mean to you? It shows that, with plenty of willpower, consistency and capacity for adaptation, you can do whatever you set your mind to. Some decisions or choices change the course of your life. In my case, studying at the UOC was one of them. It was my introduction to university education. Nowadays, it’s the student who decides what, where, when and how to study. It’s customisation in education.

23


UOC Michael T. Jones és el dinamitzador principal de tecnologia de google i un dels fundadors de google Earth. Va ser el ponent convidat de la Trobada Anual Alumni, que va tenir lloc al Palau de la Música Catalana de Barcelona, amb una conferència titulada «The Power of Information».

Michael T. Jones es el dinamizador principal de tecnología de google y uno de los fundadores de google Earth. Fue el ponente invitado del encuentro anual de UOC Alumni que tuvo lugar en el Palau de la Música Catalana de Barcelona con una conferencia titulada «The Power of Information».

alumni Klaus gottschlich es director general de eBay en España, una empresa que ofrece unos ciento veinte millones de artículos e integra a más de quinientos millones de usuarios de cerca de cuarenta países. Impartió una conferencia plenaria en el Encuentro Anual Alumni en Madrid con el título de «Emprender en internet: oportunidades y trampas».

Klaus gottschlich és director general d’eBay a Espanya, una empresa que ofereix 120 milions d’articles i integra més de 500 milions d’usuaris de prop de 40 països. Va impartir una conferència plenària a la Trobada Anual Alumni a Madrid amb el títol «Emprendre a internet: oportunitats i paranys».

MICHAEL

KLAUS

T. Jones

gottschlich

Michael T. Jones is google’s chief technology advocate and one of the creators of Google Earth. He was the guest speaker at the annual UOC Alumni meeting in the Palau de la Música Catalana in Barcelona, where he delivered a lecture entitled ‘The Power of Information’.

EN

“The power of information is letting everyone have this information. If someone wants to find something, we help them find it. We help people find information on websites that already exist. We’re just a link. It’s data that we find and share.”

“The most important technologies in the future will be those that connect people more, those that are in constant contact with people. What’s important isn’t the form but the communication.” “There’ll be geographical changes. Google only affects 22% of the population, because the other 78% doesn’t have access to the internet. We need more people. Democracy needs information. People can’t vote if they don’t know what’s going on.”

“Our business is highly focused on doing what users want, and not on what Google wants. Google is a mirror to the world.” “My ambition is for people to be more connected, to have more information so as to be more intelligent. I hope everyone’s IQ increases by 20 points. That’s my dream.”

“If we have the clinical histories of millions of people, with just the causes and effects, we can find solutions to people’s problems. We can save lots of lives. We can live longer.”

CA

«El poder de la informació és permetre a tothom tenir aquesta informació. Si algú vol trobar alguna cosa, nosaltres l’ajudem a trobar-la. Ajudem els altres a trobar informació en webs que ja existeixen. Som únicament un vincle. Són dades que trobem i compartim.»

«Les tecnologies més importants en el futur seran les que connectaran més la gent, tenir un contacte constant amb la gent. El que importa no és la forma, sinó la comunicació.» «Hi haurà canvis geogràfics: Google només afecta el 22% de la població, perquè el 78% restant no té accés a internet. Necessitem més gent. La democràcia necessita informació. No pot ser que la gent voti sense saber què passa.»

«El nostre negoci està molt centrat a fer el que els usuaris volen i no el que Google vol; Google és un mirall del món.» «La meva ambició és que la gent estigui més connectada, tingui més informació per a ser més intelligent. Espero que tothom tingui un quocient intellectual de vint punts més: aquest és el meu somni.»

«Si tinguéssim les històries clíniques de milions de persones, només amb causes i efectes, podríem trobar solucions per als problemes de la gent. Podríem salvar moltes vides. Podríem viure més anys.»

24

There are 120 million items for sale at any given time on eBay, which has over half a billion users in almost 40 countries. Klaus gottschlich, the company’s general manager in Spain, gave a plenary lecture entitled ‘Doing Business on the Internet: Opportunities and Pitfalls’ at the annual UOC Alumni get-together in Madrid.

EN

“In Spain, the word ‘used’ for any item has negative connotations, but there are differing degrees within that word. From the moment you sell something belonging to you, it’s considered to be second-hand, but that item may never have been used. It may still even have its label. ‘Used’ and ‘shabby’ aren’t necessarily synonymous.”

launch it and promote it where it doesn’t yet exist.”

“I knew of a case where someone was trying to find a remote control for their TV because the company that made it had closed down. They managed to find one in Australia, from someone who had the remote but whose TV had broken down. That fascinated me and it was clear to me that I wanted to carve out my professional future on the internet. I believe that it’s a field that still offers a great many possibilities.”

“To set up an internet business, the first and most obvious thing is to have a URL and then a brand to launch. The most important thing is to get over your fear and accept, if necessary, that you’ve set up something that hasn’t worked. The initial capital isn’t too significant, as it’s generally much less than you’d think.”

“The keys to eBay’s success are having a good product, offering a good service, being specialised and, of course, being the first of its kind. The community created on that basis is so enormous that it’s difficult to stop.”

“I think that the key to a business being profitable on the internet is to be the first to offer a service and sufficiently specialised to be able to offer something that someone’s looking for.”

“I think you have to know how to find the opportunities. What counts is finding the opportunity to

CA

«A Espanya, la paraula usat per a qualsevol article sempre té una connotació negativa, però hi ha diferents graus dins d’aquesta paraula. Des del moment en què vens alguna cosa que és propietat teva, ja es considera que és de segona mà, però pot ser que aquest article mai no s’hagi fet servir; pot ocórrer que porti, fins i tot, l’etiqueta. Usat no s’ha de considerar sinònim de atrotinat.»

a distància per al seu televisor, perquè la casa del seu aparell havia tancat. Va aconseguir localitzarne un a Austràlia, d’una persona que tenia el comandament, però a qui se li havia espatllat el televisor. Allò em va fascinar i vaig tenir clar que volia desenvolupar el meu futur professional a internet. Crec que és un camp en què s’ofereixen encara moltes possibilitats.»

«Una vegada em vaig assabentar del cas d’una persona que intentava localitzar un comandament

«Penso que cal saber buscar les oportunitats. El que compta és detectar l’oportunitat per a llan-

25


UOC

MICHAEL T. JONES

ES

«El poder de la información es permitir a todo el mundo tener esta información. Si alguien quiere encontrar algo, nosotros le ayudamos a encontrarlo. Ayudamos a los demás a localizar información en webs que ya existen. Somos únicamente un vínculo. Son datos que encontramos y compartimos.»

«Las tecnologías más importantes en el futuro serán las que conectarán más a la gente, tener un contacto constante con la gente. Lo que importa no es la forma, sino la comunicación.» «Habrá cambios geográficos: Google sólo afecta al 22% de la población porque el 78% restante no tiene acceso a internet. Necesitamos a más gente. La democracia necesita información. No puede ser que la gente vote sin saber qué pasa.»

«Nuestro negocio está muy centrado en hacer lo que los usuarios quieren, y no lo que Google quiere; Google es un espejo del mundo.» «Mi ambición es que la gente esté más conectada, tenga más información para ser más inteligente. Espero que todo el mundo tenga un cociente intelectual de veinte puntos más: ese es mi sueño.»

«Si tuviéramos las historias clínicas de millones de personas, sólo con causas y efectos, podríamos encontrar soluciones para los problemas de la gente. Podríamos salvar muchas vidas. Podríamos vivir más años.»

KLAUS gOTTSCHLICH

CA

çar-la i donar-la a conèixer en un lloc on encara no existeixi.»

per a llançar. El més important és perdre la por i admetre, si cal, que has muntat alguna cosa que no ha funcionat. No és tan important el capital inicial, perquè generalment és molt menys del que es pensa.»

«L’èxit d’eBay podem resumir-lo a tenir un bon producte, un bon servei, especialització i, per descomptat, ser el primer. A partir d’aquí es crea una comunitat tan tremenda que és difícil de parar.»

«La clau perquè un negoci sigui rendible a internet és ser els primers a oferir un servei determinat, i l’especialització per a ser capaç d’oferir alguna cosa que algú busqui.»

«Per a generar un negoci a internet el primer i el més obvi és tenir un URL i després una marca

ES

«En España, la palabra “usado”, para cualquier artículo, siempre tiene una connotación negativa, pero existen diferentes grados dentro de esa palabra. Desde el momento en que tú vendes algo de tu propiedad ya se considera de segunda mano, pero puede que ese artículo nunca haya sido utilizado; puede suceder que lleve, incluso, la etiqueta. Usado no tiene que considerarse sinónimo de cutre.»

tunidad para lanzarlo y darlo a conocer en un sitio donde aún no exista.» «El éxito de eBay podemos resumirlo en tener un buen producto, un buen servicio, especialización y, por supuesto, ser el primero. A partir de aquí se crea una comunidad tan tremenda que es difícil de parar.» «Para generar un negocio en internet lo primero y más obvio es tener un URL, y después una marca para lanzar. Lo más importante es perder el miedo y admitir, si es necesario, que has montado algo que no ha funcionado. No es tan importante el capital inicial, porque generalmente es mucho menos de lo que se piensa.»

«Una vez supe de un caso en el que una persona intentaba localizar un mando a distancia para su televisor porque la casa había cerrado. Consiguió encontrar uno en Australia, de una persona que tenía el mando pero a la que se le había estropeado el televisor. Aquello me fascinó y tuve claro que quería desarrollar mi futuro profesional en internet. Creo que es un campo en el que se ofrecen aún muchas posibilidades.»

«La clave para que un negocio sea rentable en internet es ser los primeros que ofrecen el servicio; también reside en la especialización para ser capaz de ofrecer algo que alguien esté buscando.»

«Creo que hay que saber buscar las oportunidades. Lo importante es detectar la opor-

26


COMUNITAT

COMUNIDAD

COMMUNITY

LLEIDA SEVILLA MANRESA LAS PALMAS TORTOSA REUS BARCELONA MADRID balears galicia méxico


Comunitat

Comunidad

Community

UOC

2011

A

H b

c

G

d

I

E

F

J

L

K

A

BCD

E F

G H I J

L

K

04 - 2010

03 - 2010

11 - 2010

03 - 2010

01 - 2010

01 - 2010

Taller aprofitament xarxes socials Taller aprovechamiento redes sociales Workshop use social networks

Trobada graduats Lleida Encuentro graduados Lleida Meeting of graduates Lleida

Trobada graduats Balears Encuentro graduados Balears Meeting of graduates Balears

Trobada graduats Sevilla Encuentro graduados Sevilla Meeting of graduates Sevilla

Eines per impulsar la teva carrera Herramientas para impulsar tu carrera Tools to boost your professional career

Jornada innovaci贸 visita laboratori Jornada inovaci贸n visita laboratorio Innovation day laboratory visit


Comunitat

Comunidad

Community

UOC

2011

g

A B

C

H

F

I j

E D

AB

CD E F

GH

H I J

05 - 2010

05 - 2010

05 - 2010

10 - 2010

Trobada graduats Manresa Encuentro graduados Manresa Meeting of graduates Manresa

Trobada graduats Las Palmas Encuentro graduados Las Palmas Meeting of graduates Las Palmas

Trobada graduats Tortosa Encuentro graduados Tortosa Meeting of graduates Tortosa

Trobada graduats Reus Encuentro graduados Reus Meeting of graduates Reus


Comunitat

Comunidad

Community

UOC

2011

F

A

H B

c I

D

AB C D

F G H I

11 - 2010

07 - 2010

Trobada graduats Madrid Encuentro graduados Madrid Meeting of graduates Madrid

Trobada graduats Barcelona Encuentro graduados Barcelona Meeting of graduates Barcelona

G


Comunitat

Comunidad

Community

A

B

C

D

E

AB

C D E

02 - 2011

03 - 2011

Trobada graduats Galícia Encuentro graduados Galicia Meeting of graduates Galicia

Trobada graduats Méxic Encuentro graduados México Meeting of graduates México


alumni

open to the business

oberta a lâ&#x20AC;&#x2122;empresa abierta a la empresa


UOC

EMIlI Pascual

alumni Tengo treinta y ocho años y he desarrollado toda mi carrera profesional en el Banco Sabadell. Nací en Terrassa y vivo en Olesa de Montserrat. Soy director de canales de recursos humanos en Banco Sabadell. Estoy convencido de que si conozco la política de recursos humanos de una empresa sabré cómo se sienten sus trabajadores en el puesto de trabajo. Trabajar suele ser un medio, no un fin. Soy diplomado en Ciencias Empresariales y licenciado en Ciencias del Trabajo por la UOC.

I’m 38. I was born in Terrassa and live in Olesa de Montserrat. I’ve spent my entire career at Banco Sabadell, where I’m currently director of human resources channels. I’m convinced that once I know the details of a company’s human resources policy, I’ll be able to tell how its workers feel in their jobs. Working tends to be a means, not an end. I’ve got a diploma in business science and a degree in labour sciences from the UOC.

Texto en español en la página 29

English text on page 30

Tinc trenta-vuit anys i he fet tota la carrera professional al Banc Sabadell. Vaig néixer a Terrassa i visc a Olesa de Montserrat. Sóc director de canals de recursos humans al Banc Sabadell. Estic convençut que, si conec la política de recursos humans d’una empresa, sabré com se senten els seus treballadors en el lloc de treball. Treballar sol ser un mitjà, no un fi. Sóc diplomat en Ciències Empresarials i llicenciat en Ciències del Treball per la UOC.

CA

Què significa recursos humans? Els teus recursos humans són la teva empresa. A títol personal, treballar en recursos humans significa ser un dels afortunats que es pot dedicar a alguna cosa que l’apassiona. Encara que sembli un tòpic, és inqüestionable que les persones mouen les organitzacions. És un privilegi formar part d’un equip que intenta dia a dia que aquestes persones desenvolupin el seu talent al màxim i que trobin espais d’expressió professional atractius i que siguin un repte. El Banc Sabadell és una de les organitzacions on treballen més graduats de la UOC: més de cinc-centes persones. Quina importància té la formació contínua? Forma part de la nostra cultura d’empresa. Els nostres treballadors són conscients de la importància d’estar en línia. Hem d’estar a punt per a un client que actualment exigeix professionals preparats i amb una formació financera actualitzada i rigorosa. Tenim un model de formació interna, i molts empleats ho complementen amb formació externa de qualitat, flexible i

28

de prestigi. En aquest context, és lògic que la UOC tingui un gran protagonisme. Treballes en qüestions com el voluntariat corporatiu, els portals d’empleats o el Great Place to Work. Per què cal aquest tipus d’enfocament? Perquè som persones. Cal que les empreses tinguin una visió humanista de la seva activitat respecte a les seves parts interessades (stakeholders) i, especialment, respecte als seus empleats. És responsabilitat dels professionals dels recursos humans trobar les palanques de la passió dels nostres col·laboradors, saber què els commou i alinear-ho amb els objectius de l’empresa. Aquesta conjunció màgica es diu compromís i és l’èxit més gran per a un professional de recursos humans. Quin paper té la responsabilitat social en aquest enfocament? És capital per a entendre per què optem per aquest enfocament. En la missió del Banc Sabadell hi ha la satisfacció de les parts interessades, i els empleats i la societat en general són per a nosaltres dues de les més importants.

29


UOC

Sempre he pensat que la feina i els estudis es retroalimenten. Ho anomeno «el cercle virtuós de l’aprenentatge». Quines iniciatives en aquest sentit destacaries d’una manera especial? Constantment busquem noves vies. La societat canvia i nosaltres hem de canviar amb ella. En el passat n’hi havia prou de tenir un projecte guanyador i aportar seguretat en el treball. Amb això ja garanties empleats amb un alt orgull de pertinença i un alt compromís amb els resultats. Ara, els nous professionals valoren més de quina manera els tractes que no pas com els pagues. Per tant, cal que parlis amb ells, que et comprometis amb la societat, que els facis participar en les decisions de l’empresa, que flexibilitzis el seu dia a dia... Impulsem iniciatives basades en lògiques 2.0: blogs solidaris, comunitats de pràctica, bancs d’idees, entorns col·laboratius… Comencem a veure’n els primers resultats, en els quals tenim molta confiança. Creus que les empreses estan preparades per a entendre la nova importància del talent i el coneixement? Sí. Hem de tenir confiança en les nostres empreses. Saben el que han de fer i com fer-ho, cadascuna amb el seu model i la seva cultura. I els que encara no ho saben, ho aprendran o desapareixeran. Tenim un teixit empresarial ric i competitiu, la crisi és dura i no sabem qui acabarà superant-la, però aposto per les empreses que han entès que hem de col·laborar sobre la base del que sabem i aprenem cada dia, i el protagonisme en un escenari com aquest és de les persones. Com apliques els teus coneixements de ciències del treball i ciències empresarials? Provinc de l’àmbit de les oficines. Hi he estat durant dotze anys, desenvolupant els meus coneixements. Les ciències empresarials van ser la meva eina formativa per a tenir un substrat indispensable per a atendre les necessitats dels nostres clients. No crec que sigui casual que el començament de la meva relació amb la UOC hagi estat l’inici de la meva evolució professional al Banc Sabadell. Sempre he pensat que la feina i

els estudis es retroalimenten. Ho anomeno «el cercle virtuós de l’aprenentatge». Les ciències del treball em van aportar coneixements sobre àrees dels recursos humans —les relacions laborals, sobretot— que no formen part de la meva responsabilitat, però que utilitzo en la meva relació necessària amb la resta dels professionals del Banc Sabadell. Com vas combinar professió, formació i vida personal? No separo la feina i els estudis. La feina em va aportar moltíssim a la meva tasca a la UOC, i la UOC va ser decisiva en el meu progrés professional. La vida personal s’enriqueix quan ets feliç i t’has format positivament. La meva família és el meu millor camp d’estudi. Som persones i la millor manera de ser nosaltres mateixos és considerar-nos éssers integrals. El que em fa créixer per un costat ha d’impactar positivament en tota la resta. Ser més bon estudiant, treballador o pare és invertir en la resta d’aspectes de la nostra vida. No sóc una persona excessivament organitzada, en el meu cas crec que es tracta de voler-ho fer i de posar-s’hi. Sens dubte. Em plantejo fer alguna formació de màster i també m’encantaria doctorar-me, però això ho veig més lluny. Quines perspectives et planteges per al futur? Educar bé els meus fills i fer-los partícips de com pot ser de meravellós aquest món. M’encantaria inculcar-los curiositat pel que els envolta i ajudar-los a gestionar les seves emocions. En el terreny professional no espero sinó respondre a nous reptes. Sóc dels afortunats que pot dir que no té dos dies iguals. Canvien les empreses, les institucions amb les quals collaborem, les persones, els projectes. Treballo per treure el màxim profit mutu de les relacions que establim i per prendre decisions sobre quines iniciatives de recursos humans adoptem i com les comuniquem als empleats.

30

alumni

ES

Qué significa «recursos humanos»? Tus recursos humanos son tu empresa. A título personal, trabajar en recursos humanos significa ser uno de los afortunados que puede dedicarse a algo que le apasiona. Aunque suene a tópico, es incuestionable que las personas mueven las organizaciones. Es un privilegio ser parte de un equipo que intenta día a día que esas personas desarrollen al máximo su talento y encuentren espacios de expresión profesional atractivos y retadores. Banco Sabadell es de las organizaciones donde trabajan más graduados de la UOC, más de quinientas personas. ¿Qué importancia tiene la formación continua? Forma parte de nuestra cultura de empresa. Nuestros trabajadores son conscientes de la importancia de estar en línea. Debemos estar a punto para un cliente que actualmente exige profesionales preparados y con una formación financiera actualizada y rigurosa. Tenemos un modelo de formación interna, y muchos empleados lo complementan con formación externa de calidad, flexible y de prestigio. En este contexto, es lógico que la UOC tenga un gran protagonismo.

tuvieran compromiso con los resultados. Ahora, los nuevos profesionales valoran más de qué formas los tratas que cómo los pagas. Por lo tanto, es necesario que converses con ellos, que te comprometas con la sociedad, que les hagas participar en las decisiones de la empresa, que flexibilices su día a día... Estamos impulsando iniciativas basadas en lógicas 2.0: blogs solidarios, comunidades de práctica, bancos de ideas, entornos colaborativos… Empezamos a ver los primeros resultados y en los que tenemos mucha confianza. ¿Crees que las empresas están preparadas para entender la nueva importancia del talento y el conocimiento? Sí. Debemos tener confianza en nuestras empresas. Saben lo que tienen que hacer y cómo hacerlo. Cada uno con su modelo y su cultura. Y los que aún no lo saben, lo aprenderán o desaparecerán. Tenemos un tejido empresarial rico y competitivo; la crisis es dura y no sabemos quién acabará superándola, pero apuesto por las empresas que han entendido que debemos colaborar a partir de lo que sabemos y aprendemos cada día. El protagonismo en un escenario como este es de las personas.

Siempre he pensado que trabajo y estudio se retroalimentan. lo llamo el círculo virtuoso del aprendizaje ¿Cómo aplicas tus conocimientos de ciencias de trabajo y ciencias empresariales? Provengo del ámbito de las oficinas. Trabajé en él durante doce años. Empresariales fue mi herramienta formativa para tener un sustrato indispensable para atender las necesidades de nuestros clientes. No creo que sea casual que el inicio de mi relación con la UOC fuera el principio de mi evolución profesional en el Banco Sabadell. Siempre he pensado que trabajo y estudio se retroalimentan. Lo llamo el círculo virtuoso del aprendizaje. Ciencias del Trabajo me aportó conocimientos sobre áreas de los recursos humanos —las relaciones laborales, sobre todo— que no forman parte de mi responsabilidad, pero que utilizo en mi relación con el resto de los profesionales del Banco Sabadell. ¿Cómo combinaste profesión, formación y vida personal? No separo trabajo y estudios. Mi trabajo aportó muchísimo a mi labor en la UOC, y esta fue decisiva en mi desarrollo profesional. La vida personal se enriquece cuando uno es feliz, y está bien formado. Mi familia es mi mejor campo de estudio. Somos personas, y la mejor manera de ser nosotros mismos es considerarnos algo integral. Lo que me hace crecer por un lado debe impactar positivamente en todo lo demás. Ser mejor estudiante, trabajador o padre es in-

Trabajas en cuestiones como el voluntariado corporativo, los portales de empleados o en el Great Place to Work. ¿Por qué es necesario este tipo de enfoque? Porque somos personas. Es necesario que las empresas tengan una visión humanista de su actividad respecto a sus partes interesadas (stakeholders) y, en especial, en relación con sus empleados. Es responsabilidad de los profesionales de los recursos humanos encontrar las palancas de la pasión de nuestros colaboradores, saber qué los conmueve y alinearlo con los objetivos de la empresa. Esa conjunción mágica se llama «compromiso» y es el mayor logro para un profesional de recursos humanos. ¿Qué papel desempeña la responsabilidad social en este enfoque? Es capital para entender por qué optamos por ese enfoque. Forma parte de la misión de Banco Sabadell obtener la satisfacción de los grupos de interés, y los empleados y la sociedad en general son para nosotros dos de los más importantes. En ese sentido, ¿qué iniciativas destacarías de forma especial? Constantemente estamos buscando nuevas vías. La sociedad cambia y nosotros debemos cambiar con ella. En el pasado era suficiente tener un proyecto ganador y aportar seguridad en el trabajo. Con ello ya garantizabas empleados con un alto orgullo de pertenencia y que

31


UOC vertir en el resto de los aspectos de nuestra vida. No soy una persona excesivamente organizada; en mi caso creo que se trata de querer hacerlo y ponerse a ello. Sin duda. Me planteo realizar alguna formación de máster y también me encantaría doctorarme, pero eso lo veo más lejos. ¿Qué perspectivas te planteas para el futuro? Educar bien a mis hijos y hacerles partícipes de lo maravilloso que puede ser este mundo. Me encantaría inculcarles curiosidad por su entorno

y ayudarlos a gestionar sus emociones. En lo profesional, no espero más que responder a nuevos retos. Soy de los afortunados que pueden decir que no tienen dos días iguales. Cambian las empresas, las instituciones con las que colaboramos, las personas, los proyectos. Trabajo para sacar el máximo provecho mutuo de las relaciones que establecemos y para tomar decisiones acerca de qué y cómo comunicar las iniciativas de recursos humanos a los empleados. 

I’ve always thought that work and study are mutually beneficial. I call it the virtuous circle of learning.

EN

What does ‘human resources’ mean? Your human resources are your company. Personally speaking, working in human resources means that I’m one of the lucky people able to do something they find stimulating. It might sound like a cliché, but people are unquestionably the driving force behind organisations. It’s a privilege to be part of a team whose day-to-day work is to try to ensure people develop their talent to the full and find

appealing, challenging forms of professional expression. Banco Sabadell is one of the organisations where most UOC graduates work, over 500 people in all. How important is lifelong learning? It’s part of our corporate culture. Our staff are aware of the importance of being online. We have to be ready for customers requiring well prepared professionals with rigorous, up-to-date financial

32

alumni training. We have an internal training plan, which many employees complement with highly reputed, flexible, quality external training. The UOC’s prominence in that context is only logical. Your job involves matters such as corporate volunteering, employee portals and the Great Place to Work ranking. Why’s such work necessary? Because we’re people. Businesses need to have a humanistic view of their activity in relation to their stakeholders and, in particular, their employees. In human resources, we have to discover how to stimulate our colleagues, find out what makes them tick and work out how to align that with our business targets. That magic combination’s called commitment and it’s a human resources worker’s greatest achievement. What role does social responsibility play in your work? It’s essential to understanding why we take the approach we do. Banco Sabadell’s mission includes satisfying interest groups, and we view our employees and society in general as two of the most important of them. What initiatives would you particularly highlight in that regard? We’re always looking for new approaches. Society changes and we have to follow suit. In the past, it was enough to offer a successful venture and job security. That would ensure that employees would be very proud to belong to your organisation and highly committed to its results. Today’s professionals prioritise how well you treat them over how well you pay them. It’s thus necessary to talk with them, to make a commitment to society, to involve them in corporate decisions, to offer them flexibility in their day-to-day work, etc. We’re promoting initiatives based on 2.0-style thinking, including communities of practice, ideas banks, collaborative environments and blogs on good causes. We’re beginning to see the first results and we’ve got a lot of faith in them. Do you think businesses are equipped to appreciate the new value of talent and knowledge? Yes. We have to trust our businesses. They know what they need to do and how to do it, each of them with their own model and culture. Those that don’t will either learn or vanish. We’ve got a rich, competitive business fabric. The economic crisis is tough and we don’t know who’ll survive it intact, but I’d bet on businesses that have realised that we need to work together based on what we know and what we learn each day. In that sort of context, the key role belongs to people. How do you apply your labour sciences and business science knowledge? I worked in branches for 12 years, and business science gave me a vital foundation for attending to our customers’ needs. I don’t think it’s any coincidence that I began to

climb the career ladder in Banco Sabadell when I began my association with the UOC. I’ve always thought that work and study are mutually beneficial. I call it the virtuous circle of learning. Labour sciences gave me an insight into aspects of human resources –mainly industrial relations– for which I’m not responsible but do use in my requisite dealings with Banco Sabadell’s other employees. How did you combine working, studying and your personal life? I don’t distinguish between work and studies. My work helped me a great deal with my training at the UOC, and the UOC’s been crucial to my professional progress. Being happy and having received a positive education enrich your personal life. My family’s the best field of study for me. We’re people and the best way to be ourselves is to regard ourselves as a whole. Whatever causes me to grow in one way must have a positive influence on everything else. Being a better student, worker or parent is an investment in every other aspect of our lives. I’m not an overly organised person. I believe in wanting to do something and doing it. Definitely. I’m considering taking a master’s degree, and I’d also love to do a PhD, although I think that’ll be further down the line. What are your plans for the future? To bring my children up well and show them how marvellous the world can be. I’d love to nurture their curiosity about everything around them and help them deal with their emotions. Professionally, I simply hope to overcome new challenges. I’m one of the lucky people who can say that no two of their days are the same. Businesses, the institutions we work with, people and projects all change. I work to ensure that the relationships we establish are as mutually beneficial as possible, and on deciding what to tell employees about human resources initiatives and how to go about telling them.

33


UOC

alumni

JOSEP JONÀS PIlAR NAVARRO Josep Jonàs Cortès i Pilar Navarro Muñoz treballen a la Fira de Barcelona. Els acompanyem en la seva jornada laboral, intensa de reunions, planificacions, contactes i repàs de tots els detalls que hi ha darrere d’un esdeveniment de la magnitud de Construmat o Expoquimia. Tots dos són graduats de la UOC.

CA

El Josep és director del grup de salons i director de Marketing Services, i té més de vint-i-dos anys d’experiència directiva en la gestió de persones i projectes en l’àmbit comercial, de màrqueting i vendes. A la UOC s’ha diplomat en Ciències Empresarials i s’ha llicenciat en Investigació i Tècniques de Mercat. Actualment cursa el màster de Societat de la informació i el coneixement. La Pilar és responsable de salons com Construmat, Expoquimia i Equiplast. És llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques i cursa la llicenciatura de Comunicació Audiovisual, que espera que acabarà el 2012.

Josep Jonàs Cortès y Pilar Navarro Muñoz trabajan en la Fira de Barcelona. los acompañamos en su jornada laboral, intensa de reuniones, planificaciones, contactos y repaso de todos los detalles que están detrás de un evento de la magnitud de Construmat o Expoquimia. los dos son graduados de la UOC.

UOC graduates Josep Jonàs Cortès and Pilar Navarro Muñoz work at Fira de Barcelona, Barcelona’s trade show institution. We accompany them as they go about their day’s work, an intensive round of meetings, planning, liaising and checking every detail of major events such as Construmat and Expoquimia.

Texto en español en la página 34

Texto en español en la página 35

34

35


UOC

alumni

ES

Josep es director del grupo de salones y de Marketing Services, y cuenta con más de veintidós años de experiencia directiva en la gestión de personas y proyectos en el ámbito comercial, de marketing y de ventas. En la UOC es diplomado en Ciencias Empresariales y licenciado en Investigación y Técnicas de Mercado. Actualmente está cursando el máster de Sociedad de la información y el conocimiento. Pilar es responsable de salones como Construmat, Expoquimia y Equiplast. Es licenciada en Publicidad y Relaciones Públicas y está cursando la licenciatura de Comunicación Audiovisual, que espera acabar en 2012.

CA la Fira de Barcelona té una de les superfícies expositives més grans d’Europa. Són 405.000 metres quadrats en dos recintes: Montjuïc i Gran Via.

ES Fira de Barcelona cuenta con una de las mayores superficies expositivas de Europa. Son 405.000 metros cuadrados en dos recintos: Montjuïc y Gran Vía.

EN With a total floor space of 405,000 m2 between Montjuïc and Gran Vía, its two show venues, Fira de Barcelona boasts one of Europe’s largest exhibition areas.

EN

A trade show director and marketing services director, Josep has over 22 years’ experience as an executive managing projects and human resources in the field of marketing and sales. He holds a diploma in business science and a degree in marketing research and techniques from the UOC, and is currently taking a master’s degree in the information and knowledge society. Pilar is responsible for shows such as Construmat, Expoquimia and Equiplast. She holds a degree in advertising and public relations and is currently studying for another in audiovisual communication, which she hopes to complete in 2012.

CA la Fira de Barcelona és un espai estratègic per a la promoció econòmica i la projecció internacional de les empreses. Es tracta d’un punt de trobada i d’intercanvi de tots els sectors econòmics.

ES la Fira de Barcelona es un espacio estratégico para la promoción económica y la proyección internacional de las empresas. Se trata de un punto de encuentro e intercambio de todos los sectores económicos.

36

EN Fira de Barcelona is a strategically important platform in terms of economic promotion and raising companies’ international profile. It is a focal point of interaction and exchanges for every sector of the economy.

CA Té una cartera de més de 70 salons, a més de congressos i activitats diverses que reuneixen a 35.000 empreses (directes i representades) i tres milions de visitants. Acull 15 salons referents europeus, és a dir, que figuren entre els tres primers de la seva especialitat a Europa.

ES Tiene una cartera de más de 70 salones, además de congresos y actividades diversas que reúnen a 35.000 empresas (directos y representadas) y tres millones de visitantes. Acoge quince salones referentes europeos, es decir, que figuran entre los tres primeros de su especialidad en Europa.

37

EN It has a portfolio of more than 70 shows, in addition to conferences and various activities that bring together 35,000 companies (direct and represented) and three million visitors. Fifteen of those shows are among Europe’s top three events in their area of specialisation. Three and a half million visitors flock to the institution’s shows each year.


alumni

UOC

Josep Jonàs Cortès CA «la internacionalització és un compromís fonamental. El 41% dels expositors i el 25% dels visitants de salons professionals són internacionals. A més, la Fira de Barcelona disposa de delegacions amb representació en 36 països.»

ES «la internacionalización es un compromiso fundamental. El 41% de los expositores y el 25% de los visitantes de salones profesionales son internacionales. Además, la Fira de Barcelona dispone de delegaciones con representación en treinta y seis países.»

EN “Internationalisation’s a fundamental commitment. 41% of trade show exhibitors and 25% of visitors are from overseas. Additionally, Fira de Barcelona has local offices in 36 countries.”

abierta a la sociedad

Pilar Navarro Muñoz CA «la relació client-marca és cada vegada més fonamental. Només hi ha un espai on es produeixi en lliure competència: les fires. En les grans superfícies tot es focalitza cap a un negoci pur transaccional. On es produeixen els moments d’interacció client-mercatmarca? En els esdeveniments firals.»

ES «la relación cliente-marca es cada vez más fundamental. Sólo existe un espacio donde se produzca en libre competencia: las ferias. En las grandes superficies todo se focaliza hacia un negocio puro transaccional. ¿Dónde se dan los momentos de interacción cliente-mercado-marca? En los acontecimientos feriales.»

38

EN “Customer - brand relationships are increasingly crucial. It’s only at trade shows that they occur in conditions of free competition. In department stores, everything’s geared to purely transactional business. Where does interaction between customers, markets and brands take place? At trade shows.”

oberta a la societat open to the society


UOC Tinc trenta-nou anys. Vaig néixer a Oliva de la Frontera, a la província de Badajoz, i hi visc. Treballo en una empresa familiar en el sector dels supermercats. Després de passar molts anys treballant, amb la UOC he acomplert un dels meus somnis: estudiar la carrera universitària de Ciències Empresarials. Ara curso el grau d’Administració i Direcció d’Empreses.

alumni

I’m 39. I was born and live in Oliva de la Frontera, in the province of Badajoz. I work in my family’s business in the supermarket sector. After many years of work, the UOC has enabled me to fulfil my dream of taking a degree in business science. I’m now doing a degree in business administration and management. English text on page 41

Text en català a la pàgina 40

Estudiar en línea fue una necesidad: mi localidad está a noventa kilómetros de la universidad más cercana.

ES

JOSé MARíA Mena Tengo treinta y nueve años. Nací y vivo en Oliva de la Frontera, en la provincia de Badajoz. Trabajo en una empresa familiar, en el sector de los supermercados. Después de muchos años trabajando, con la UOC he cumplido uno de mis sueños: estudiar la carrera universitaria de Ciencias Empresariales. Ahora curso el grado de Administración y Dirección de Empresas. 40

¿Cómo fueron tus inicios profesionales? Muy duros. Mis padres eran agricultores y no tenían la posibilidad de darnos trabajo en la explotación agrícola que tenían, pues era una pequeña finca de regadío. Allí empezó mi experiencia profesional en el sector alimentario, no sin muchas dificultades por la falta de recursos económicos y de conocimiento del sector. Alquilamos un supermercado y nos repartimos el trabajo. Yo me encargaba de la parte de gestión porque era el que más conocimientos académicos tenía; mis hermanos y mi madre hacían de dependientes; y mi padre se encargaba de viajar y traer la mercancía, además de cultivar en la explotación agrícola. Trabajábamos de lunes a domingo durante muchas horas al día. La empresa fue creciendo poco a poco. Durante un tiempo trabajamos sin cobrar ningún sueldo, ya que teníamos que pagar los préstamos a los bancos. Los intereses en aquellos tiempos rondaban el 15% y los beneficios eran muy pequeños. Hoy gestionamos una empresa familiar bastante solvente que lleva en el mercado diecisiete años y que da trabajo a dieciocho personas. Aunque es duro, es también muy gratificante. ¿Qué has aprendido de esta experiencia? Enriquece muchísimo a una persona. Inculca valores muy importantes, como la seriedad, la responsabilidad, la superación, el sacrificio, la voluntad… Me considero afortunado. A mi edad sé valorar lo realmente importante de esta vida, que es la familia y los amigos. ¿Cuál es tu profesión actual? Soy el gerente de la empresa familiar desde que nació. Teóricamente. En la práctica, dependiendo del momento, puedo ser administrativo, responsable de recursos humanos, responsable de compras… Es una empresa pequeña y hacemos de todo. Aunque, según va creciendo, los puestos se van defi-

niendo mucho más, pues se requiere una mayor especialización. En ese contexto será difícil sacar tiempo para estudiar. Llego a la oficina sobre las nueve de la mañana y trabajo hasta las tres de la tarde. A las cinco vuelvo para terminar sobre las nueve de la noche. La actividad es muy variada: hay días en que estoy en la oficina y otros en los que estoy fuera, en el supermercado, en bancos, en ferias… Con este horario no tengo mucho tiempo para estudiar y por las noches muchas veces el cansancio no te lo permite. Trabajo de lunes a viernes de manera intensa, para poder dedicar el fin de semana a estudiar. Te consideras una persona inconformista y amante de los retos, ¿qué estás planeando en estos momentos? Quiero terminar la nueva área comercial que estamos construyendo en el pueblo. Es un salto cuantitativo y cualitativo. Será un espacio de dos mil seiscientos metros cuadrados, frente a los cuatrocientos actuales. En un futuro, me gustaría desplazarme a vivir a Badajoz y afrontar un nuevo reto laboral ajeno a mi empresa. Creo que tengo los conocimientos y la experiencia profesional que son necesarios para enfrentarme a nuevos desafíos. Aparte de educación académica, ¿qué lecciones extraes de tu experiencia en la UOC? Estudiar en línea fue una necesidad: mi localidad está a noventa kilómetros de la universidad más cercana. Trabajar y estudiar simultáneamente hace que te sacrifiques, que seas una persona ordenada, constante, seria, puntual para poder entregar tus trabajos; te enseña a valorar y a aprovechar el tiempo del que dispones, a priorizar aspectos de tu vida. El sistema de evaluación continua te hace asimilar los conceptos casi sin darte cuenta. Tal vez sí echo de menos un mayor contacto con los alumnos, el intercambiar opiniones, charlar…

41


UOC

alumni tudiar en línia va ser una necessitat: la meva localitat és a 90 quilòmetres de la universitat més propera. Treballar i estudiar simultàniament fa que et sacrifiquis, que siguis una persona ordenada, constant, seriosa, puntual a l’hora de lliurar els treballs; t’ensenya a valorar i a aprofitar

el temps de què disposes, a prioritzar aspectes de la vida. El sistema d’avaluació contínua et fa assimilar els conceptes gairebé sense adonar-te’n. Potser sí que trobo a faltar més contacte amb els alumnes, intercanviar opinions, xerrar…

Oliva de la Frontera, Badajoz

Studying online was a necessity for me. I live 90 km from the nearest university.

EN

Estudiar en línia va ser una necessitat: la meva localitat és a 90 quilòmetres de la universitat més propera.

CA

Com van ser els teus inicis professionals? Molt durs. Els meus pares eren agricultors i no tenien la possibilitat de donar-nos feina a l’explotació agrícola que tenien, perquè era una petita finca de regadiu. Allà va començar la meva experiència professional en el sector alimentari, no sense passar moltes dificultats per la falta de recursos econòmics i de coneixement del sector. Vam llogar un supermercat i ens vam repartir la feina. Jo m’encarregava de la part de gestió, perquè era el que tenia més coneixements acadèmics, els meus germans i la meva mare feien de dependents, i el meu pare s’encarregava de viatjar i de portar la mercaderia, a més de conrear la terra a l’explotació agrícola. Treballàvem de dilluns a diumenge durant moltes hores al dia. L’empresa va anar creixent a poc a poc. Durant un quant temps vam treballar sense cobrar cap sou, ja que havíem de pagar els préstecs als bancs. Els interessos en aquells temps vorejaven el 15% i els beneficis eren molt petits. Avui dia gestionem una empresa familiar bastant solvent, que fa disset anys que és al mercat i que té divuit treballadors contractats. Aquesta experiència, tot i que és dura, és molt gratificant. Què has après d’aquesta experiència? Enriqueix moltíssim una persona. Inculca valors molt importants, com la serietat, la responsabilitat, la superació, el sacrifici, la voluntat… Em considero afortunat. Sé valorar, a la meva edat, el que realment és important d’aquesta vida, que és la família i els amics.

Quina és la teva professió actual? Sóc el gerent de l’empresa familiar des del dia que va néixer. Teòricament. A la pràctica, segons el moment, puc ser administratiu, responsable de recursos humans, responsable de compres… És una empresa petita i tots hi fem de tot. Encara que, a mesura que va creixent, els llocs es van definint molt més, perquè es requereix una especialització més gran. En aquest context deu ser difícil trobar temps per a estudiar. Arribo a l’oficina cap a les nou del matí i treballo fins a les tres de la tarda. A les cinc hi torno i acabo cap a les nou de la nit. L’activitat és molt variada: hi ha dies que estic a l’oficina i d’altres que estic a fora, al supermercat, en bancs, en fires… Com que amb aquest horari no tinc gaire temps per a estudiar, i a les nits moltes vegades el cansament no t’ho permet, treballo de dilluns a divendres de manera intensa per poder dedicar el cap de setmana a estudiar. Et consideres una persona inconformista i amant dels reptes. Què planeges en aquests moments? Vull acabar la nova àrea comercial que construïm al poble. És un salt quantitatiu i qualitatiu. Serà un espai de 2.600 metres quadrats, davant dels 400 actuals. En el futur, m’agradaria anar a viure a Badajoz i afrontar un nou repte laboral aliè a la meva empresa. Crec que tinc els coneixements i l’experiència professional per a nous desafiaments. A més de l’educació acadèmica, quines lliçons extreus de la teva experiència a la UOC? Es-

42

What was your introduction to professional life like? Very tough. My parents were farmers, but there wasn’t enough work to go round on our small irrigated farm. That was when my career in the food sector began, hampered considerably by a lack of funds and familiarity with the sector. We rented a supermarket and split the work between us. I took care of the management side, as I had a more academic background than the others. My mum and the other kids worked as shop assistants, while my dad travelled around and brought back goods, as well as working on the farm. We worked long hours, seven days a week. The business grew, little by little. We worked without drawing a salary for a while, as we had to pay off the bank loans. The interest rate back then was around 15% and our profits were very small. Today, we run a pretty solvent family business that’s been going for 17 years and has 18 employees. It’s been a tough experience, but a very gratifying one. W hat ’ve you lea r ned from the experience? It enriches you greatly as a person. It teaches you very important principles, such as reliability, responsibility, self-improvement, sacrifice and willpower. I consider myself lucky. At my age, I’m able to appreciate the really important things in life, which are family and friends. What’s your current position? In theory, I’ve been the general manager of our family business since we established it. In practice, at any given time I might be working as a clerk, a human resources manager, a purchasing manager, etc. It’s a small company and we do a bit of everything. Having said that, our positions are becoming much more clearly defined as the business grows, as we need to specialise more.

Your circumstances must make finding time to study difficult. I arrive at the office at about 9 a.m. and work until 3.30 p.m. I go back at 5 p.m. and finish at around 9 p.m. My work is very varied. I spend some days in the office and others in the supermarket, in banks, at trade shows, etc. My working hours don’t leave me much time to study and I’m often too tired to do so at night, so I put in a full week’s work from Monday to Friday to leave the weekend free for studying. You consider yourself a non-conformist who’s fond of a challenge. What plans do you have at present? I want to finish the new shopping area we’re building in Oliva de la Frontera. It’s a qualitative and quantitative leap. We’ll have a space of 2,600 m², as opposed to the 400 m² we currently have. In the future, I’d like to go to live in the city of Badajoz and take up a new professional challenge outside my company. I think I’ve got enough professional experience and knowledge to handle new challenges. Non-academically speaking, what’s your UOC experience taught you? Studying online was a necessity for me. I live 90 km from the nearest university. Working and studying at the same time means making sacrifices. To get your work done, you have to be organised, consistent, responsible and punctual. You learn to appreciate and make the most of your time, to prioritise aspects of your life. With the continuous assessment system, you assimilate ideas almost without realising it. Perhaps I miss closer contact with other students, exchanging views, having a chat and so on.

43


UOC Tengo veintiún años y soy uno de los graduados más jóvenes de la UOC. Desde pequeño vivo en Prats i Sampsor, un pequeño pueblo que está muy cerca de Puigcerdà, en el Pirineo catalán. He acabado los estudios de Ingeniería Técnica en Informática de Sistemas y estoy estudiando el segundo ciclo de Ingeniería en Informática.

At 21, I’m one of the UOC’s youngest graduates. I’ve lived in Prats i Sampsor, a small village very close to Puigcerdà, in the Catalan Pyrenees region, since I was a child. I’ve completed a foundation degree in systems IT and am now studying for a degree in computer engineering.

alumni Quina és la teva activitat diària habitual? Encara no he començat la meva carrera professional. Continuo estudiant. Per tant, el meu dia a dia és molt similar al de qualsevol estudiant universitari responsable de la meva edat: estudiar, estudiar i estudiar. Quins plans de futur et planteges? Acabar el segon cicle dels meus estudis. A curt termini, m’han

ofert la possibilitat de col·laborar amb l’equip de recerca de Rutgers, de la Universitat Estatal de Nova Jersey. A mitjà termini, m’agradaria continuar els estudis de tercer cicle.

ES

MARC Gamell Balmaña Tinc vint-i-un anys i sóc un dels graduats més joves de la UOC. Des de petit visc a Prats i Sampsor, un petit poble situat molt prop de Puigcerdà, al Pirineu català. He acabat els estudis d’Enginyeria Tècnica d’Informàtica de Sistemes i estudio el segon cicle d’Enginyeria d’Informàtica.

CA

Ets un dels graduats més joves de la UOC. Per què vas triar aquesta universitat? Just després d’acabar el batxillerat podia optar per dos camins: traslladar-me a Barcelona per a continuar els estudis de manera presencial o fer el salt a la formació a distància. En la decisió hi va haver necessitat i elecció. Vaig triar el camí més arriscat, perquè no coneixia ningú que ho hagués fet, però n’he obtingut molts beneficis. Ja tenia comprovat que era molt millor estudiant si ho feia al meu ritme, i el sistema de la UOC m’ho permetia. Posa’ns un exemple. La UOC exigeix als alumnes una gran autodisciplina, esforç continu i capacitat per a planificar el temps. Almenys, en els estudis d’informàtica he hagut de resoldre els temes jo mateix,

sempre sabent que tenia l’assessorament dels consultors. A més, la UOC m’ha permès moure’m entre diferents ciutats sense que això afectés els estudis. Quina ha estat la teva experiència educativa? Sempre he tingut contacte amb un tipus d’ensenyament en el qual aprenia de manera autònoma. De petit vaig anar a viure a Prats i Sampsor, i vaig estudiar en una escola rural on només hi havia un professor i, entre tots els cursos, sumàvem menys de deu alumnes. El professor ens va ensenyar a estudiar pel nostre compte, i quan teníem dubtes ens els aclaria. Sempre deia que era fonamental que sabéssim buscar la informació en lloc de tenir-ho tot mastegat. Aquest sistema em va marcar.

44

Eres uno de los graduados más jóvenes de la UOC, ¿por qué escogiste esta universidad? Justo después de concluir el bachillerato podía optar por tomar uno de estos dos caminos: trasladarme a Barcelona para continuar mis estudios de forma presencial o dar el salto a la formación a distancia. En la decisión hubo una mezcla de necesidad y elección. Escogí el camino más arriesgado, pues no conocía a nadie que lo hubiera hecho, pero he obtenido muchos beneficios. Ya tenía comprobado que era mucho mejor estudiante si lo hacía a mi ritmo, y el sistema de la UOC me lo permitía. Por ejemplo… La UOC exige a los alumnos una gran autodisciplina, esfuerzo continuo y capacidad para planificar. Al menos en mis estudios de informática, he tenido que resolver los temas por mí mismo, siempre sabiendo que tenía el asesoramiento de los consultores. Además, la UOC me ha permitido moverme entre diferentes ciudades sin que afectara a mis estudios. ¿Cuál ha sido tu experiencia educativa? Siempre he tenido contacto con un tipo de enseñanza

donde aprendía de forma autónoma. De pequeño me fui a vivir a Prats i Sampsor, y estudié en una escuela rural donde sólo había un profesor, y entre todos los cursos sumábamos menos de diez alumnos. El profesor nos enseñó a estudiar por nuestra cuenta, y cuando teníamos dudas, nos las aclaraba. Siempre decía que era fundamental que supiéramos buscar la información en lugar de tenerlo todo masticado. Este sistema me marcó. ¿Cuál es tu actividad diaria habitual? Todavía no he iniciado mi carrera profesional. Sigo estudiando. Por lo tanto, mi día a día es muy similar al de cualquier estudiante universitario responsable y de mi edad: estudiar, estudiar y estudiar. ¿Qué planes de futuro tienes? Acabar el segundo ciclo de mis estudios. A corto plazo me han ofrecido la posibilidad de colaborar con el equipo de investigación de Rutgers, de la State University of New Jersey. A medio plazo, me gustaría continuar con los estudios de tercer ciclo.

EN

As one of its youngest graduates, what made you choose the UOC? I had two options when I left secondary school. I could either move to Barcelona to continue my studies at a traditional university or make the switch to e-learning. There was an element of choice and an element of necessity in my decision. I took the riskier option, in that I didn’t know anyone who’d made the same choice, but I’ve benefited greatly from it. I already knew that I study much better when I work at my own pace, and the UOC’s system let me do just that. For example? UOC students need a great deal of self-discipline and the ability to organise their time, and must be willing to make a consistent effort. In my IT studies, I’ve had to sort things out for myself, in the knowledge that l could always turn to my tutors for guidance. The UOC has also made it possible for me to move around between different cities without it affecting my studies. What’s your education been like? The way I’ve been taught has always involved me learning independently. When I was very young, I went to live in Prats i Sampsor, where I studied in a rural school with just one teach-

er and less than ten pupils in all. Our teacher taught us to study by ourselves and helped us when we weren’t sure about something. He always said it was vital to know how to look for information rather than having it served up to us on a plate. That system was a major influence on me. What does a normal day involve for you? I’ve not begun working yet. I’m still studying, so my dayto-day life is much the same as that of any other responsible university student of my age... study, study and more study. What are your plans for the future? To finish my degree. In the short term, I’ve been offered the chance to work with a research team at Rutgers, The State University of New Jersey. In the longer term, I’d like to do postgraduate studies.

45


UOC Tengo cincuenta y siete años y seis titulaciones en la UOC: Derecho, Ciencias Políticas, Ciencias del Trabajo, Humanidades y el máster oficial de la Sociedad de la información y el conocimiento. Además, cursé el posgrado de Especialista en derecho concursal. Soy abogado y vivo en Santpedor.

I’m 57 and have six qualifications from the UOC. I have law, political sciences, labour sciences and humanities degrees and an official master’s degree in the information and knowledge society. I also took a specialised postgraduate course in bankruptcy law. I’m a lawyer and live in Santpedor.

JOAN MARíA Estany

alumni tracta de defensar el sedentarisme o la passivitat, sinó de gestionar el temps d’una altra manera. No tinc reptes: cada dia valoro més les petites coses. M’agradaria col·laborar amb una ONG. Què ha significat la UOC en la teva vida? Primer de tot, ha possibilitat poder aprendre. D’una altra manera, no hauria estat possible. Estudiar en línia ha estat una necessitat: treballava en el sector financer i no podia combinar els horaris de la feina per a estudiar en una universitat presencial. I des del punt de vista personal? He millorat molt la meva autodisciplina. He pogut estudiar el temps que he establert, quan he volgut i amb l’esforç

que he considerat. He pogut triar el ritme d’estudi i això representa una motivació molt especial, perquè hi té relativament poca importància el ritme dels companys. Era com tenir un professor gairebé particular per a cada assignatura. L’avaluació contínua et va ajudar en aquest procés? Va significar un pas molt important. Aquest model d’aprenentatge, diferent del clàssic, orientat a la memorització, va fer que en acabar els primers estudis m’apuntés a uns altres successivament d’una manera natural. M’agrada la frase que diu: «Un coneixement és el que roman després d’oblidar el que ens han obligat a memoritzar».

ES

¿Cómo es tu vida cotidiana? Actualmente estoy prejubilado del sistema financiero porque me ha afectado el fondo de reestructuración ordenada bancaria (FROB). Puedo escoger completamente el tiempo que quiero dedicar al trabajo, al ocio… Me he apuntado al slow life. ¿Qué significa slow life? Me propongo controlar mi tiempo en lugar de vivir bajo su tiranía. Trato de encontrar un equilibrio entre las obligaciones laborales, académicas y sociales para disfrutar de la familia, de dar paseos o de una comida pausada y saludable. No se trata de defender el sedentarismo o la pasividad, sino de gestionar el tiempo de otro modo. No tengo retos: cada día valoro más las pequeñas cosas. Me gustaría colaborar con una ONG. ¿Qué ha significado la UOC en tu vida? Ante todo, me ha permitido aprender. De otra manera, no habría sido posible. Estudiar en línea ha sido una necesidad: trabajaba en el sector financiero y no po-

día combinar mi horario con estudiar en una universidad presencial. ¿Y desde el punto de vista personal? He mejorado mucho mi autodisciplina. He podido estudiar el tiempo que he establecido, cuando he querido y con el esfuerzo que he considerado oportuno. He podido elegir el ritmo, y es una motivación muy especial, porque aquí tiene relativamente poca importancia el ritmo de los compañeros. Era como tener un profesor casi particular para cada asignatura. La evaluación continua te ayudó en este proceso. Supuso un paso muy importante. Este modelo de aprendizaje, distinto del clásico dirigido a la memorización, hizo que al acabar mis primeros estudios me apuntara a otros sucesivamente, de manera natural. Me gusta la frase que dice: «un conocimiento es lo que permanece después de olvidar lo que nos han obligado a memorizar».

EN

Tinc cinquanta-set anys i sis titulacions a la UOC: Dret, Ciències Polítiques, Ciències del Treball, Humanitats i el màster oficial de Societat de la informació i el coneixement. A més, vaig cursar el postgrau d’especialista en Dret concursal. Sóc advocat i visc a Santpedor.

CA

Com és la teva vida quotidiana? Actualment estic prejubilat del sistema financer, perquè m’ha afectat el fons de reestructuració ordenada bancària (FROB). Puc triar completament el temps que vull dedicar al treball, a l’oci… M’he apuntat a l’slow life.

Què significa slow life? Em proposo controlar el meu temps en lloc de viure sota la seva tirania. Intento trobar un equilibri entre les obligacions laborals, acadèmiques i socials per a gaudir de la família, de passejades o d’un menjar pausat i saludable. No es

46

What does your day-to-day life involve? I’ve taken early retirement from my financial work, as I was affected by the Spanish government’s FROB banking bailout and reconstruction programme. I can choose exactly how much time I devote to work, leisure, etc. I’ve opted for the slow life. What do you mean by ‘the slow life’? I aim to control my time instead of letting it dictate everything I do. I try to balance work, study and my social life, so that I can enjoy being with my family, a stroll or a healthy, leisurely meal. It’s not a matter of advocating a sedentary lifestyle or passivity, but of taking a different approach to managing time. I don’t have any challenges. With each day that goes by, I appreciate the little things in life more. I’d like to do some charity work. What role has the UOC played in your life? First and foremost, it has allowed me to learn. I wouldn’t have been able to do so otherwise. Studying online has been a necessity for me. I worked in the financial sector and

couldn’t combine my working hours with studying at a traditional university. How has it influenced you as a person? My selfdiscipline has improved greatly. I’ve been able to study when and for as long as I’ve wanted, putting in as much effort as I’ve deemed appropriate. I’ve been able to set my own pace, which is a real source of motivation, as the pace at which others work is relatively unimportant here. It was almost like having a personal tutor for each subject. You found continuous assessment helpful. It was a very important factor. It’s different from the classic memorisation-based learning model, and it led to me naturally signing up for one course after another following my first study programme. I like the notion that knowledge is what remains after we’ve forgotten what we’ve been forced to memorise.

47


UOC Tengo treinta y nueve años. Nací en Barcelona y vivo en león. Soy formador y dinamizador con teamtowers. Impulso el proyecto Comunitats.org, un software para generar un banco de tiempo, un mercado de conocimientos y un acelerador de proyectos. Trabajé en la UOC y ahora colaboro con UOC Alumni. Compartir genera una rueda positiva que fomenta las relaciones y la confianza. «Co-» es la sílaba que mejor define a lo que me dedico y lo que me apasiona.

I’m 39. I was born in Barcelona and live in león. I’m a teamtowers trainer and activity leader. I’m promoting comunitats.org, a project based on software for time bank, knowledge market and project accelerator creation. I worked at the UOC and am now involved in work with UOC Alumni. Sharing generates a virtuous circle that nurtures relationships and trust. ‘Co-’ is the syllable that best defines what I do and what makes me tick.

álVARO Solache

Tinc trenta-nou anys. Vaig néixer a Barcelona i visc a lleó. Sóc formador i dinamitzador de la tècnica teamtowers. Impulso el projecte Comunitats. org, un programari per a generar un banc de temps, un mercat de coneixements i un accelerador de projectes. Vaig treballar a la UOC i ara col·laboro amb UOC Alumni. Compartir genera una roda positiva que fomenta les relacions i la confiança. «Co-» és la síl·laba que defineix millor l’activitat a què em dedico i el que m’apassiona.

CA

En què consisteix Comunitats.org? Som una empresa que vol ajudar les persones a connectar-se per a col·laborar, intercanviar i treballar en xarxa. Ajudem institucions, empreses i comunitats de tot tipus a compartir el que fan professionalment per a fomentar les sinergies entorn de projectes. Funcioneu com una xarxa social. Exacte. En una xarxa social pots actualitzar el teu estat i dir què fas, pots seguir persones i projectes, i

pots anar creant un currículum dels coneixements que busques i dels que ofereixes. La paraula compartir és crucial en aquest projecte. Sumar, col·laborar, construir, comunicar, cooperar. La competència no és dolenta si és sana. La competència et desperta. Quan vaig treballar a Infojobs, gràcies a la competència de Monster vam fer coses que possiblement sense aquest estímul no hauríem aconseguit.

48

alumni Estem preparats per a compartir, per a baixar les barreres mentals? Encara ens queda força camí per fer, els hàbits són els hàbits i no es canvien d’un dia a l’altre. Però no sempre és senzill generar processos de col·laboració. Hem descobert una gran paradoxa i una gran notícia. La paradoxa és que quan la gent té, no comparteix; i quan no té, comparteix. La bona notícia és que la millor manera d’ajudar-se un mateix és ajudar els altres. No és un descobriment fantàstic? Com va néixer la idea de Comunitats.org? Feia el pla d’empresa del meu primer negoci, teamtowers.

com. En aquell moment era soci del Banc de Temps de Sant Cugat i vaig tenir la idea de crear un banc de temps per a emprenedors. Ho vaig comentar amb altres emprenedors i a tots els va semblar interessant. Què creus que pot aportar aquesta eina als graduats de la UOC? Crec que els pot ajudar a connectarse per a descobrir quin company et pot ajudar, o en quin projecte pots col·laborar per a aprendre o per a trobar socis o col·laboradors o amics. Què esperes del futur? Vull ajudar a canviar el món.

ES

¿En qué consiste Comunitats.org? Somos una empresa que quiere ayudar a las personas a conectarse para colaborar, intercambiar y trabajar en red. Ayudamos a instituciones, empresas y comunidades de todo tipo a compartir qué están haciendo profesionalmente para fomentar las sinergias en torno a proyectos. Funcionáis como una red social. Exacto. En una red social puedes actualizar tu estado y decir qué estás haciendo, puedes seguir a personas y proyectos, y puedes ir creando un currículo de conocimientos que buscas y los que ofreces. La palabra compartir es crucial en este proyecto. Sumar, colaborar, construir, comunicar, cooperar. La competencia no es mala si es sana. La competencia te despierta. Cuando trabajé en Infojobs, gracias a la competencia de Monster, hicimos cosas que posiblemente sin ese aliciente no habríamos conseguido. ¿Estamos preparados para compartir, para bajar las barreras mentales? Todavía nos queda un camino por recorrer; los hábitos son los hábitos y no se cambian de un día para otro.

Pero no siempre es sencillo generar procesos de colaboración. Hemos descubierto una gran paradoja y una gran noticia. La paradoja es que cuando la gente tiene, no comparte; y cuando no tiene, comparte. La buena noticia es que la mejor forma de ayudarse a uno mismo es ayudar a los demás, ¿no es un descubrimiento fantástico? ¿Cómo surgió la idea de Comunitats.org? Estaba realizando el plan de empresa de mi primer negocio teamtowers.com. En ese momento era socio del Banco de Tiempo de San Cugat y se me ocurrió la idea de crear un banco de tiempo para emprendedores. Lo contrasté con otros emprendedores y a todos les pareció interesante. ¿Qué crees que puede aportar esta herramienta a los graduados de la UOC? Creo que puede ayudarlos a descubrir qué compañero te puede ayudar o en qué proyecto puedes colaborar para aprender o para encontrar socios o colaboradores o amigos. ¿Qué esperas del futuro? Quiero ayudar a cambiar el mundo.

EN

Getting people to cooperate isn’t always easy, though. We’ve discovered a major paradox and some great news. The paradox is that people are much more inclined to share when they don’t have things than when they do. The good news is that the best way to help yourself is to help others. Isn’t that a fantastic discovery? How did the idea for comunitats.org arise? I was working on the business plan for my first venture, teamtowers.com. At that time, I was a member of the Sant Cugat Time Bank and I had the idea of setting up a time bank for entrepreneurs. I sounded out other entrepreneurs and they all thought the idea was interesting. How do you think such a resource could benefit UOC graduates? I think it could help them to interconnect, to find out who could help them or which project they could take part in with a view to learning or finding partners, associates or friends. What are your hopes for the future? I’d like to help to change the world.

What’s comunitats.org all about? We’re a company that wants to help people establish connections with one another to cooperate, exchange services and work in networks. We help institutions, businesses and all kinds of communities share their professional activities to generate synergies around projects. You operate like a social network. Exactly. In a social network, you can update your status to say what you’re doing, follow people and projects, and build up a list of the knowledge you’re looking for and the skills you’re able to offer. The word ‘share’ is crucial to the project. Combine, collaborate, construct, communication, cooperation. Competition isn’t bad if it’s healthy. Competition focuses your mind. When I worked at InfoJobs, competition from Monster resulted in us doing things that we might not have achieved without that incentive. Are we ready to share, to drop our psychological barriers? There’s still some way to go. Habits are habits and they don’t change overnight.

49


ACTUALItZA

SERVEIS alumni

LES TEVES DADES

www.alumni.uoc.edu

1 2 3

Accedeix al directori del web UOC Alumni

>

Identifica’t amb el teu login i password habitual de Campus Virtual

>

Modifica les teves dades i actualitza el teu perfil

El directori et permetrà trobar companys que han fet els mateixos estudis que tu. Potser treballen en el teu mateix sector o viuen més a prop del que t’imaginaves. Actualitza les teves dades (correu electrònic, situació professional, etc.) i connecta’t.

Actualiza tus datos

Update your information

Accede al directorio de la web UOC Alumni 2 Identifícate con tu login y password habitual de Campus Virtual 3 Modifica tus datos y actualiza tu perfil

1 Access to UOC web directory Alumni 2 Sign in with your usual login and password Virtual Campus 3 Modify your data and update your profile

El directorio te permitirá encontrar compañeros que han realizado los mismos estudios que tú. Tal vez trabajan en tu mismo sector o viven más cerca de lo que te imaginabas. Actualiza tus datos (correo electrónico, situación profesional, etc.) y conéctate.

The directory enables you to find partners who have done the same studies as you. Perhaps working in the same sector or live closer than you imagine. Update your details (e-mail, professional status, etc.) and connect.

1

Formació Permanent A B C

D

carrera profesional

Documents i audiovisuals d’interès Biblioteca Virtual* Conferències i xerrades presencials i virtuals Els meus materials*

A B C D

Borsa de treball i pràctiques* Beques, premis i ajuts Assessorament professional* Convocatòries públiques d’ocupació*

avantatges especials A

B

xarxa alumni

Ofertes i descomptes en productes i serveis* Descomptes en formació UOC

A B C D

Directori de graduats* Alumni destacat Reunions i trobades Grups virtuals

Alumni 2.0

Servicios Alumni

Alumni Services

Formación permanente A Documentos y audiovisuales de interés B Biblioteca Virtual* C Conferencias y charlas presenciales y virtuales D Mis materiales* Red Alumni A Directorio de graduados* B Alumni Destacado C Reuniones y encuentros D Grupos virtuales Carrera profesional A Bolsa de trabajo y prácticas* B Becas, premios y ayudas C Asesoramiento profesional* D Convocatorias públicas de empleo* Ventajas especiales A Ofertas y descuentos en productos y servicios* B Descuentos en formación UOC

Lifelong learning A Relevant documents and audiovisual material B Virtual Library* C Face-toface and virtual lectures and talks D My materials* Alumni network A Graduate directory* B Alumni in the spotlight C Meetings and get-togethers D Virtual groups Career A Jobs and placements* B Grants, awards and financial aid C Professional advice* D Public job offers* Special benefits A Special prices and discounts on products and services* B Discounts on UOC education

* Accés exclusiu mitjançant el nom d’usuari i la contrasenya del Campus Virtual

* Acceso exclusivo mediante el nombre de usuario y la contraseña del Campus Virtual

* Exclusive access by user name and password for the Virtual Campus


Fes una foto i baixa (descarrega) aquesta publicaci贸.

Haz una foto y descarga esta publicaci贸n.

Take a picture and download this publication.


Publicació Anual UOC Alumni