Page 1

Finestres a Montserrat Ona EstapĂŠ


La persona a la finestra

Mirar. Mirar enfora, interior-exterior, d’un mateix al món. La finestra com a forat magnètic i absorbent. Una esquerda a la paret, que és també una esquerda sobre el conscient. Des de l’(in)conscient, la finestra simbolitza obertura i contemplació; una contemplació plaent i amatent. És una esquerda redemptora, la talaia domèstica per l’alliberament de l’horitzó. La finestra és una narració en si mateixa: l’acte de descobrir, l’anhel tafaner, el traspàs del llindar. Un viatge. Aquesta potestat simbòlica, ha fet de la finestra la narració visual dels grans mestres, de Vermeer a Friedrich o Dalí. Ells han fecundat la tradició del quadre doblement enquadrat (finestra i marc) i, tanmateix, obert de bat a bat. Mes tard, la fotografia seguirà redescobrint aquesta obertura màgica i imponent. El precipici, l’abisme... el Romanticisme fet escena. El temps es filtra i goteja a través de la finestra. L’espera: minuts que es poden explicar en una imatge quieta. Reflexió i contemplació reunides en una escala de mirades que fa dialogar els dos observadors, dins i fora del quadre. Sense quasi mirar-se, la filiació entre les dues entitats de la imatge és inevitable i poderosa. Dos temps diferents aplegats en una mateixa curiositat enigmàtica. La mirada a través de la finestra és una mirada d’abstracció. En els ulls perduts en l’horitzó (el fora camp) s’escola el caràcter més íntim de la persona. És un “moment decisiu” precisament per ser “indecisiu”, intersticial. Això proveeix la fotografia amb la idea d’espera, espera existencial.

La Família

Per atrapar un moment d’inflexió del conscient, l’”espia”, el fotògraf, ha de diluir-se. La família és l’hàbitat de la distensió i el sentiment sincer. A ulls d’un familiar, cos i ment desconnecten les convencions i es relaxen. Aquesta relació pròxima i domèstica suma una dimensió extraordinària sobre el retrat a la finestra. El tracte còmplice desemmascara la mirada, la postura... l’atmosfera. No és habitual trobar retrats a la finestra en un àlbum familiar perquè acostumen a estar allunyats dels ideals professionals o artístics propis de l’escena. Per això, descobrir-los ha estat com trobar un petit tresor i reivindicar l’artista que van ser els meus besavis, avis, pares, tiets... Per a mi, les seves fotografies tenen la profunditat i la cura escenogràfica d’un quadre. Aquesta natura especial, es referma en l’evasió de la càmera per part dels models. Són retrats sense mirada. Són imatges domèstiques amb una posada en escena. Són fotografies de record tenyides de simbolisme. El retrat a la finestra és transcendent en si mateix. Però en aquestes fotografies, l’escenari (l’exterior de la finestra) embolcalla i eleva encara més el to sublim: Montserrat. Montserrat és una muntanya dedicada al culte sagrat. És l’interstici entre la terra i el cel cristià, tal com la finestra és l’interstici entre el jo interior i el jo exterior. Aquest joc de doble llindar culmina l’aura transcendent de les fotografies i arrodoneix les tensions que les travessen: casolà i simbòlic, domèstic i transcendent.


A la Iaia


9 Juliol 1985 Cel·la 13 Avi Victorià i besàvia Ramona

Agost 1970 Cel·la 9 Besavi Joan i tieta Montse


9 Agost 1955 Pla莽a Papa i tiet-avi Joan

8 Agost 1964 Cel路la 13 Tiet Oriol


8 Agost 1955 Cel路la 2 Papa i iaia Montserrat

15 Agost 1956 Cel路la 21 Papa


8 Agost 1966 Cel·la 2 Tiet Oriol, tieta Montse i avi Victorià

8 Agost 1964 Cel·la 13 Tiet Oriol i besàvia Ramona


8 Agost 1963 Cel路la 15 Tiet Oriol

8 Agost 1961 Cel路la 15 Iaia Montserrat


Juliol 1987 Cel·la 33 Avi Victorià, iaia Montserrat i besàvia Ramona

Agost 1964 Cel·la 25 Tiet Oriol, tieta Montse i papa


8 Agost 1966 Cel路la 13 Tieta Montse i besavi Joan

8 Agost 1964 Cel路la 15 Papa


Agost 1965 Cel路la 13 Tieta Montse

2 Maig 1971 Cel路la 17 Fam铆lia


7 Juliol 1987 Cel路la 14 Tieta Montse

8 Agost 1964 Cel路la 13 Tiet Oriol


Finestres a Montserrat  

Ona Estapé

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you