Page 1

Consum per la pau. Cada dia podem marcar la diferència Montse Peiron, Álvaro Porro – Centre de Recerca i Informació en Consum www.opcions.org

En essència, les guerres són baralles entre diferents parts que volen fer-se amb una mateixa cosa. Subjectes clàssics d'aquests conflictes són el territori, el poder o determinats recursos naturals estratègics. Avui el gran pes recau sobre aquests últims. Els recursos naturals, font de conflictes Un recurs natural esdevé origen de conflictes quan coincideixen dos factors: que és o s'ha convertit en una necessitat bàsica per a la població i per tant en tenim una dependència important, i que no es troba fàcilment a disposició de tots en quantitats suficients sinó que els proveïments s'obtenen només de determinats punts del planeta. El cas paradigmàtic seria el del petroli. La dependència que en tenim per a l'obtenció de materials es fa ben evident donant una ullada al nostre voltant, estiguem on estiguem: tota mena de plàstics, detergents i altres produtes de neteja, pintures, additius alimentaris, lubricants, pesticides, materials per a la construcció, fibres sintètiques per a teixits, productes de cosmètica, medicaments... i un llarg etcètera. I, tanmateix, és només un 6% del petroli que extraiem el que es transforma per obtenir materials. El gran gruix el fem servir com a font d'energia, en concret ens aporta un 44% de l'energia amb la qual duem a terme tota la nostra activitat. El percentatge s'eleva al 96% si ens fixem només en el transport.1 Pel que fa a la centralitat, el petroli és també un cas ben il·lustratiu: entre 13 països produeixen el 65% del petroli, i més del 60% de les reserves són a l'Orient Mitjà. Els Estats Units han passat d'importar un 2% del petroli el 1950 a importar-ne un 54% actualment.2 Aquesta extraordinària dependència d'un recurs tan centralitzat en fa un candidat perfecte per ser font de conflictes, cosa que s'accentua encara més pel fet que el recurs s'està esgotant, sense oblidar altres factors que en fan un element problemàtic com ara la destrucció de boscos i altres ecosistemes per a les prospeccions i explotacions, la degradació dels sòls causada pels nombrosos i importants vessaments que es produeixen 1

Agèncial Internacional de l'Energia, 2001.


en els pous i en els oleoductes, la contaminació marina pels vessaments durant el transport, els diversos impactes ambientals en tot el seu cicle de vida, el més significatiu dels quals potser és el canvi climàtic... I així, efectivament, el petroli és la causa principal de moltíssims dels conflictes bèl·lics de la darrera part de la història humana: per descomptat les dues guerres de l'Iraq (el segon país amb més reserves), la de l'Afganistan (en aquest cas es tractava de controlar l'accés al mar Caspi i a la Mar d'Aràbia), les guerres dels Balcans (per controlar els corredors entre el Mar Negre i l'Adriàtic), Vietnam, Indonèsia-Timor, Angola, Algèria, el Congo, Nigèria, Sudan, Txetxènia, Paraguai, Equador-Perú, Guatemala, les Malvines i un també llarg etcètera. Un altre recurs que des de sempre ha originat conflictes més o menys importants, més o menys violents entre comunitats veïnes amb diferents nivells de proveïment natural és l'aigua. El sobreconsum a nivell global pot fer que aquests conflictes vagin deixant pas a guerres obertes, tal com tristament pronostiquen molts experts. Hi ha altres casos de recursos que estan a l'arrel de situacions bèl·liques ben greus però que són menys coneguts pel fet que el recurs és menys visible als ulls del ciutadà. Un exemple especialment protagonista en el nostre món avui i tanmateix ben desconegut és el del coltan, o columbita-tantalita. Es tracta d'una combinació de minerals amb unes propietats físiques que el fan ideal com a matèria primera de determinats components electrònics. Així, hi ha coltan a tots els nostres telèfons mòbils, ordinadors portàtils, videojocs i aparells electrònics en general, i es fa servir també per fabricar fibra òptica, aeronaus o míssils. Les fonts de coltan al món també estan molt concentrades. Durant un temps s'ha obtingut del Brasil, Austràlia i Tailàndia, però darrerament aquests jaciments han començat a escassejar i avui s'extreu sobretot del Congo, on es calcula que hi ha el 80% de les reserves mundials. L'ex-secretària d'Estat nord-americana Madeleine Albright va descriure els conflictes originats pel coltan com la primera guerra mundial africana: les grans multinacionals de l'electrònica (Nokia, Ericsson, Siemens, Sony, Bayer, Intel, Hitachi, IBM...) estan presents a la zona i es “barallen” amb governs locals, forces militars i paramilitars i màfies de totes menes pel control del mineral, que es ven a preu d'or; de fet l'extracció es fa excavant mines de la mateixa manera com s'ha extret l'or i altres minerals des de fa segles. Així, darrere de moltes de les guerres africanes (el Congo, Ruanda, Uganda, Burundi, els conflictes entre hutus i tutsis, Angola, el Txad, Namíbia, Zimbabwe...) 2

Butlletí Estadístic Anual de l'OPEP (Organització de Països Exportadors de Petroli).


s'hi amaga com a causa última el coltan. De fet la zona a l'est del Congo on hi ha els principals jaciment no està sota el control d'un estat sinó d'un exèrcit. I el consum, què hi té a veure? Diem que un recurs natural esdevé origen de conflictes si en tenim una forta dependència, i aquesta dependència vol dir que tots el fem servir. En tant que destinataris finals d'aquest recurs, doncs, tots som part del problema, la qual cosa ens posa en una situació immillorable: també som part de la solució. La càrrega conflictiva del recurs es pot alleujar si deixem de necessitar-lo o ho fem en molt menor mesura. I, com que el fem servir molt, tenim molt camp per córrer per avançar cap a necessitar-lo menys. Com ho podem fer? En essència, el canvi consisteix a inventar-nos nous hàbits de consum, diferents dels usuals avui. La forma que prenguin aquests nous hàbits en cada cas concret l'anirem trobant mentre avancem per un camí de canvi cultural. Dues premisses bàsiques ens senyalaran en tot moment el nord en aquest camí: Prioritzem el que podem conèixer. Darrere d'un objecte del qual no sé res hi poden haver realitats tan desagradables com el continent africà devastat per la guerra, o com les que ens mostra l'excel·lent documental La pesadilla de Darwin que tenim la sort de poder veure en alguns cinemes de Barcelona.3 Preguntem i preguntem-nos per l'origen dels nostres objectes de cada dia. Si bé avui per avui serà molt difícil trobar respostes, és imprescindible adoptar una cultura en què puguem ser més conscients del que passa al nostre món, i només en podem ser conscients si ho coneixem. L'economia global no és favorable a aquesta nova cultura, ans al contrari (cada cop és més difícil seguir la pista de res), i les fonts d'informació són menys confiables a mesura que s'allunyen de nosaltres. Per tant, la cultura del coneixement anirà inevitablement lligada a l'elecció i la potenciació del que podem conèixer directament cadascú de nosaltres (producció local o fins i tot pròpia, canals de distribució curts i propers...). Un camí llarg però possible. Consumim menys. La pressió a què sotmetem qualsevol recurs natural s'alleugereix si en reduïm la demanda. Tanmateix, aquesta reducció no s'ha de limitar als recursos associats amb alguna conflictivitat. Avui estem fent servir el conjunt de tots els recursos del planeta en una quantitat superior a la que el planeta ens pot oferir de manera

3

Més informació a www.noetmengiselmon.org.


sostenible;4 és a dir, estem consumint el planeta en el sentit amb què fem servir aquesta paraula quan ens referim a una espelma. D'altra banda, el ritme cada cop més accelerat de consum té molt a veure amb les malalties més pròpies de la nostra època (obesitat, càncer, estrès, degeneracions nervioses...), de manera que reduir el consum tindrà el valor afegit de mantenir-nos més sans. A partir d'aquí es tracta de parar-nos a pensar un momentet abans de cada acte de consum per mirar com es poden aplicar aquestes premisses en el cas que en ocupa. No serà pas fàcil trobar respostes, perquè com hem dit es tracta d'inventar novetats i, segurament en moltes ocasions, “remodelar” en certa mesura l'entorn per tal de fer-les-hi possibles. Ens ajudaran en el camí la reflexió personal, el compartir les idees i els dubtes amb els companys de viatge, la manifestació de la nostra voluntat a la societat (i particularment als comerços) i les eines de formació que puguem trobar, avui encara escasses però en creixement.5 A la pràctica És fàcil que l'exposició i reflexions que hem fet fins ara ens semblin encertats, però inefablement arribem a l'hora de la veritat: portar-ho a la pràctica en la vida de cada dia se'ns presenta d'entrada molt difícil. Com podem identificar les opcions de consum que ens semblen més encertades, entre la mar d'ofertes que ens ofereix el mercat i amb la poca informació que tenim? Bé, de fet no es tracta tant de substituir les opcions de consum (escollir aquesta marca en comptes d'aquella), que també, sinó que sobretot es tracta de qüestionar si realment ens cal consumir, si això que m'ofereix el mercat satisfà exactament la necessitat o desig que jo tinc, si no tinc una manera de satisfer aquesta necessitat o desig que no requereixi una despesa de materials o energia... Per exemple, algunes idees de cara a consumir menys podrien ser: Escollir objectes de qualitat. Que siguin de materials que resisteixin les circumstàncies en què estarà l'objecte (les joguines rebran cops i per tant val més que siguin de fusta que de plàstic, un portafolis que hem de traslladar molt amunt i avall val més que sigui plastificat o de plàstic que no pas de cartó), que les juntes i els mecanismes mòbils siguin robustos... El tipus d'objectes que no trobarem en un “tot a 100”. 4 5

Per què és convenient reduir el consum? Revista Opcions núm. 9, octubre-novembre 2003. Vegeu per exemple la revista Opcions, www.opcions.org.


Entendre bé com funcionen els objectes. Per fer les dents netes l'important és el raspall, la pasta de dents aporta frescor però ajuda poc a la neteja. No comprar coses que no sabem ben bé per a què volem. Com ara els regals de compromís que no agraden ni a qui els fa ni a qui els rep, o el que agafem d'esma perquè ens ho posen d'oferta i molt a l'abast de la mà. Reparar sempre que es pugui. Roba, sabates, motxilles, mobles, ganivets... Una restauració pot convertir un trasto per llençar en un objecte com a nou de trinca. Fer coses nosaltres mateixos. Des del iogurt a una llibreta de telèfons, des d'un posallapis al pa. Hi ha moltes coses que pot fer un mateix molt més fàcilment del que ens podem pensar a priori i que ens poden proporcionar sensacions de vitalitat, satisfacció, capacitat... I tantes altres coses que podem descobrir en un camí apassionant. Apliquem-ho al cas que ens ocupa: el consum per la pau. Sembla que prescindir del petroli és impossible en una societat totalment inundada de petroli. Ho podem veure també justament del revés, com hem dit: estem rodejats d'oportunitats per alliberar-nos-en en bona mesura. Com? Reduïm el requeriment de transport. Pel que fa al transport de persones –cadascú de nosaltres: omplim el cotxe, compartim-lo, provem d'anar en bici o a peu, prioritzem els mitjans de transport públic que consumeixen menys (el millor seria el tren, el pitjor l'avió), replantegem-nos la “necessitat” de viatjar (passar el cap de setmana a Londres compensa els perjudicis que genera?)... Però pensem també en el transport de mercaderies, que s'emporta un bon tros del pastís del transport en el món actual. Mercaderies que no són altres que les que agafem diàriament dels prestatges de les botigues (abans que un iogurt de maduixa surti de la fàbrica els ingredients poden haver recorregut 8.000 quilòmetres). Busquem el made in i escollim les fabricades més a prop, exigim als comerços que incloguin producció local. Reduïm el consum d'energia. A casa en gastem sobretot en la climatització. Aïllem bé, tanquem portes i finestres, fem servir persianes i tendals, aprofitem el sol, fem servir ventiladors i ventalls, provem de posar-nos un jersei (una de les maneres més agradables d'escalfar-se), adeqüem la dieta a l'estació... Pensem que demanar un grau més (o menys) a la calefacció (o a l'aire condicionat) fa consumir un 5%-8% meś d'energia.


És bo saber que en produir electricitat es perd una gran quantitat d'energia (fins a un 40%), per això és convenient proritzar els aparells de gas, fer servir electrodomèstics i bombetes de baix consum, estendre la roba al sol, no deixar els aparells en stand by (paguem més diners per la tele mentre no la veiem que mentre la veiem), tapar les olles... A nivell global gastem una gran quantitat d'energia en l'agricultura. El model agrícola majoritari a Occident consumeix moltíssima energia (sobretot en forma de maquinària, combustible i productes fitosanitaris), de fet més que la que genera (a l'Estat espanyol gastem 1'25 calories per produir una caloria d'aliment).6 Podem evitar participar en el dispendi de l'agricultura i la ramaderia intensives comprant menjar de producció ecològica o de producció que coneguem directament. Donem suport a les energies renovables. Prescindim dels electrodomèstics que aporten poc avantatges respeecte a la versió mecànica, com ara els obrellaunes. Ja podem contractar el subministrament de l'electricitat de casa a una empresa, Electra Norte, que ens garanteix que s'ha generat a partir de fonts renovables.7 Posar plaques solars al terrat per escalfar l'aigua de casa és senzill i barat, i ja és obligatori en les rehabilitacions i construccions noves a diversos municipis. Les administracions encara no faciliten tant el posar plaques fotovoltaiques, exigim-los-hi. Escollim materials no derivats del petroli. Escollim els objectes de plàstic només quan sigui l'opció més durable, anem a fer la compra amb contenidors on posar les coses, acostumem-nos a dur una bossa de roba al bolso per no haver d'agafar bosses de plàstic si entrem a comprar alguna cosa (quan a Irlanda del Nord es va fer obligatori cobrar les bosses de plàstic a part se'n va reduir el consum en un 90%), vestim-nos amb teixits naturals (que a més són més saludables), defugim els ingredients sintètics en els productes químics (si pintem amb pintures naturals evitem que emanin substàncies tòxiques de les parets, si rentem amb sabons i detergents amb pocs derivats del petroli no espatllem la nostra salut ni la de la vida aquàtica), etc. I amb el mòbil? Un cop coneixem la problemàtica del coltan, què fem amb el mòbil? És factible? Serveix de res? 6 7

Jorge Riechmann: Menos carne, mejor carne, vida para el campo. Revista El Ecologista n. 17, estiu 1999. Més informació: www.electranorte.es, 985 726 476.


Dèiem que sembla impossible prescindir del petroli en una societat que n'està totalment inundada. Aquests canvis d'hàbits que suggerim, potser requereixen un esforç massa important? Tot depèn de la voluntat de cadascú, aquí s'aplica perfectament allò de voler és poder. El consum conscient ve sobretot de la motivació interior de cadascú, és justament per això que l'anomenem conscient. Viure sense petroli és possible, tal com demostren els llargs segles que han precedit el descobriment del petroli i tal com demostra curiosament el futur –quan el petroli s'hagi esgotat. Minimitzar la dependència del petroli aquí í ara potser no és tan senzill però és igualment possible. I, serveix de res? En primer lloc serveix per estar més a gust un amb si mateix, que no és poc en la societat actual. Serveix per deslligar-nos, en certa mesura però realment, de les realitats més problemàtiques del nostre món i per lligar-nos, impulsar, potenciar, afavorir dinàmiques més sostenibles, justes i, en el cas del consum per la pau, pacificadores. L'impacte que això tingui sobre el devenir de la humanitat només ens ho dirà la història, però l'impacte sobre la nostra vida individual i la de la nostra col·lectivitat més propera en forma de satisfacció és ben palpable. Persones satisfetes i tranquil·les són ben necessàries en el nostre món.


Consum per la pau. Cada dia podem marcar la diferència  

Ponencia Montse Peiron 2005 estiu

Advertisement
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you