Issuu on Google+

LES DESIGUALTATS I LA RENOVACIO DEL SISTEMA INTERNACIONAL

Francesc Granell Catedràtic d’Organització Econòmica Internacional de la Universitat de Barcelona

Fundació Privada Universitat Internacional de la Pau C/ Santiago Rusiñol, 3 1r – Sant Cugat del Vallès – 08172 – tel. 93 675 43 67 Correu electrònic: secretaria@universitatdelapau.org - Web: www.universitatdelapau.org

1


Universitat Internacional de la Pau

Sant Cugat del Vallès, 20 juliol 2003

I. UN MON AMB MOLTES DESIGUALTATS

Quan els

sociòlegs parlen de desigualtat es refereixen, normalment, a les

diferencies de rendes entre els grups mes rics i mes pobres dins de les fronteres d’un apis. Es així com sovint es recorda que les 13000 famílies mes riques dels Estats Units tenen una renda equivalent a la que generen els 20 milions famílies mes pobres o com es diu que malgrat el creixement que s’hagi produït , Espanya compta amb mes de dos milions i mig de famílies que s’han de considerar pobres per no arribar a l’umbral de pobresa que la Comunitat fixa al 60% de la renda social mitjana.

Quan els analistes internacionals parlen de desigualtats

es refereixen

a les

diferencies entre països rics i pobres, sense tenir en compte que moltes vegades hi ha rics als països pobres que tenen nivells de renda molt mes alts que la majoria de les poblacions dels països rics i que, al mateix temps, son molts els milions de pobres que viuen als països rics per molt que els indicadors estadístics utilitzats ens emmascaren, molts cops, aquesta realitat. Com ens recordava recentment l’estudi d’Angus Maddison per l’OCDE entre 1820 i avui la població mundial s’ha multiplicat per 6 i la producció mundial per 50

però les desigualtats s’han fet molt mes

punyents perquè si la relació entre la renda dels països mes rics i mes pobres era de 3 a 1 a començament del segle XIX avui es de 60 a 1

En aquest s moments, endemés, el debat sobre la globalització

ha fet prendre

posicions dispars respecte al que la globalització en totes les seves manifestacions Fundació Privada Universitat Internacional de la Pau C/ Santiago Rusiñol, 3 1r – Sant Cugat del Vallès – 08172 – tel. 93 675 43 67 Correu electrònic: secretaria@universitatdelapau.org - Web: www.universitatdelapau.org

2


influeix en el retall o l’amplificació de les desigualtats al mon: des de les idees de Susan George en el seu informe de Lugano o de Sampedro sobre les alternatives al capitalisme global actual i les idees del Foro de Sao Paulo fins al estudis de Toribio o Sala i Martin explicant que la pobresa al mon ha minvat com a conseqüència de la globalització, la disputa doctrinal sobre la incidència de les relacions internacionals i l’actuació dels organismes internacionals respecte a la pobresa i les desigualtats está oberta i ben oberta. .

Les desigualtats , tan a l’interior dels països com entre països, es generen per moltes causes: per les situacions de poder, per les diferencies de productivitat, per l’existència de tota classe d’asimetries, per l’aplicació de polítiques incorrectes, per la falta de control sobre la corrupció…

A partir d’ací parlaré, primer, de les desigualtats internacionals per a parlar desprès, de l’impacte de les polítiques internacionals sobre

les desigualtats internes als

països en desenvolupament.

II. LES DESIGUALTATS EN EL SISTEMA GLOBAL

En un mon globalitzat com el nostre a on les tècniques han avançat tan i tan, la pobresa i les desigualtats ja no son conseqüència de la manca de recursos naturals sinó de la convergència de tot un seguit d’elements institucionals i estructurals.

Quan es varen crear la Societat de les Nacions en 1920 o quan les Nacions Unides van substituir

,el 1946, l’organisme que s’havia creat a Versalles no existia

diferencia institucional entre països rics i pobres per molt que les teories sobre l’Imperialisme havien sentat bases de recerca suficients per hi pensar

Les accions econòmiques de la Societat de Nacions es van referir a països europeus devastats per la Primera Guerra Mundial i el mateix va succeir en les primeres intervencions de les institucions de Bretton Woods en els seus primers anys de vida. Fundació Privada Universitat Internacional de la Pau C/ Santiago Rusiñol, 3 1r – Sant Cugat del Vallès – 08172 – tel. 93 675 43 67 Correu electrònic: secretaria@universitatdelapau.org - Web: www.universitatdelapau.org

3


Desprès de la Segona Guerra Mundial el Sistema Internacional inicial tampoc va fer diferenciacions fins que la pressió dels autors marxistes i radicals i

d’en Raül

Prebisch y la CEPAL van començar a fer veure que no totes les regles mundials jugaven de forma justa pels països pobres

Els anys seixantes el món es va fer socialdemòcrata. L’impacte de les idees de Kennedy i la seva nova frontera, la Guerra Freda amb les seves implicacions d’ajuda al desenvolupament i la força dels països que varen arribar a la independència van ser motors definidors d’aquest model.

La Primera Conferència de les Nacions Unides sobre Comerç i Desenvolupament (UNCTAD), de 1964, els canvis en les regles de joc de

l’Acord General sobre

Aranzels i Comerç , l’establiment del Sistema de Preferències Generalitzades per afavorir la industrialització dels països productors de matèries primeres obrint la via de les seves exportacions dels productes que poguessin transformar i la nova acció dels organismes de Bretton Woods a favor dels països pobres, així com la creació de nous organismes i l’establiment de noves accions a favor dels estats menys avançats van anar configurant un mon carregat de bones intencions.

Aquesta situació venia endemés connotada per idees redistribuidores de caràcter mes o menys altruista i per accions a favor dels “països amics” en el context de la guerra freda.

Va ser en aquell context que les Nacions Unides van definir objectius d’ajuda al desenvolupament en termes de fluxos de finançament destinats als països pobres. El famós objectiu del

0,7% del PIB com a quantitat indicativa dels flux d’ajuda

financera publica que haurien de rebre els països endarrerits per tal de sortir de la seva situació es va, per exemple, establir en aquella època caracteritzada per una forta confrontació ideològica entre l’Est i l’Oest tan des d’el punt de vista polític i de govern com des d’el punt de vista teòric i ideològic.

En aquest sentit les idees a favor

de la redistribució

tan venien dels autors

conservadors com dels progressistes o dels autors marxistes i radicals. Es parlava Fundació Privada Universitat Internacional de la Pau C/ Santiago Rusiñol, 3 1r – Sant Cugat del Vallès – 08172 – tel. 93 675 43 67 Correu electrònic: secretaria@universitatdelapau.org - Web: www.universitatdelapau.org

4


molt d’imperialisme, de redistribució, dels problemes dels preus de les matèries primeres i la relació reial d’intercanvi que no afavoria gens als països exportadors de productes bàsics, dels efectes de les empreses trasnacionals sobre els països receptors de les inversions estrangeres,etc.

El desenvolupament estava avançant a ritmes diferents i el “gap” entre països rics i pobres s’anava fent cada cop mes gran.

III. AJUDA, CRISI DEL PETROLI I FI DE LA GUERRA FREDA

Els conceptes dels anys seixantes canvien quan es produeix la crisi del petroli al començament dels anys setantes que afecta de diferent manera a tots els països del mon i canvia els paràmetres del diàleg entre els exportadors i els importadors d’energia i d’altres matèries primeres.

Una de les conseqüències serà la d’activar el reciclatge dels petrodòlars derivats dels augments de preus la qual cosa servirà de desencadenant a la crisi del deute extern que a partir dels anys vuitanta connota l’economia internacional i que avui per avui encara no ha trobat una solució estable i justa per molt que s’hagin presentat plans per hi fer front -Plans Baker y Brady, iniciativa en favor dels països pobres fortament endeutats (HIPC), etc-.

Però el mes important dels anys vuitanta des d’el punt de vista de les relacions internacionals entre països rics i pobres es la fi de la Guerra Freda que té dos impactes fonamentals en les relacions entre països rics i pobres. La primera es la desaparició del model socialista com opció de sistema econòmic pels països en desenvolupament. La segona es la pèrdua d’interès dels països donants en seguir ajudant als pobres que estaven dins la seva òrbita política i econòmica.

La desaparició del model socialista alternatiu comporta capitalisme que es tradueix en

el triomf absolut del

l’anomenat “Consens de Washington”, que en els

termes definits per Williamson comporta:

la liberalització en termes de

Fundació Privada Universitat Internacional de la Pau C/ Santiago Rusiñol, 3 1r – Sant Cugat del Vallès – 08172 – tel. 93 675 43 67 Correu electrònic: secretaria@universitatdelapau.org - Web: www.universitatdelapau.org

5


neoliberalisme, les privatitzacions, la disminució dels dèficits fiscals i la reducció del sector públic, l’obertura exterior en totes les seves manifestacions, la confiança en la “societat de mercat” i no només en l’economia de mercat, etc.

La pèrdua de l’interès

en l’ajuda econòmica internacional com a màquina de

cooperació per ajudar el creixement dels països pobres de la pròpia òrbita, ha comportat que per molts anys (al menys fins la vetlla de la Conferència de les Nacions Unides sobre Finançament de Desenvolupament , Monterrey, 2002) els fluxos d’ajudes oficial internacional al desenvolupament s’hagin estancat o s’hagin reduït .

Aquestes dues realitats han fet que els conceptes sobre l’ajuda internacional s’hagin modificat profundament en els últims anys. Per altra banda un seguit d’autors que podem designar com “ortodoxes” afirmen que el sistema actual redueix la pobresa mundial i afirmen que l’augment de la pobresa ve donada pel fet de que alguns règims no son capaços d’obtenir beneficis dins d’un marc global en que el nombre global de pobres ha disminuït si ens atenem als indicadors mundials de pobresa. .

D’una cooperació basada en l’estímul a l’ajuda publica s’ha passat a conceptes basats en

el desenvolupament dels fluxos privats de capital com instrument

desenvolupador, i es obvi que els operadors privats no tenen les mateixes motivacions que els operadors públics ,raó per la qual les orientacions de fluxos financers ha canviat radicalment.

Si mirem les estadístiques del Comitè d’Ajuda al Desenvolupament de l’OCDE ens adonem que els fluxos privats van fonamentalment a un reduït nombre de països que poden oferir bones perspectives per les inversions, bé sigui per la solidesa relativa de la seva economia bé sigui per la dimensió del seu mercat, i no van, en canvi, als països que mes ho necessiten en funció dels seus nivells de renda o en funció del seu grau de pobresa.

Això genera dos tipus d’efectes. El primer es el de les transformacions a que s’han d’adaptar els països que vulguin ser atractius per les empreses transnacionals i les inversions estrangeres. El segon no es altre que l’augment de les disparitats entre Fundació Privada Universitat Internacional de la Pau C/ Santiago Rusiñol, 3 1r – Sant Cugat del Vallès – 08172 – tel. 93 675 43 67 Correu electrònic: secretaria@universitatdelapau.org - Web: www.universitatdelapau.org

6


el que reben els països pobres de nivell mig i els que reben els països pobres i vulnerables.

Tots dos efectes actuen en la mateixa línia: fer que la pobresa no es pugui eradicar malgrat totes les declaracions

de bona voluntat que es fan contínuament i els

Objectius que s’ha fixat l’Organització de les Nacions Unides pel 2015.

IV. ELS EFECTES INTERNS DEL POSICIONAMENT EN LA GLOBALITZACIO

La qüestió de l’ajustament macroeconòmic al que s’han d’adaptar els països que vulguin ser atractius pels fluxos internacionals de capital privat no es tampoc banal. D’acord amb la sabiduria que s’ha anat formalitzant respecte a la fiabilitat que pot oferir una economia per a invertir resulta clar que tot es basa en complir amb el Consens de Washington que

aplicat com s’aplica implica que els països en

desenvolupament hagin de fer esforços per arribar a tenir una economia equilibrada la qual cosa implica reduir les tensions inflacionistes, disminuir els dèficits públics i privatitzar el que abans eren empreses publiques.

La disminució del dèficit públic no acostuma a fer-se a traves del augment de la pressió fiscal – que sempre compta amb l’oposició dels grups mes poderosos de la societat- sinó a costa de reduir les despeses publiques la qual cosa acostuma a generar una quasi automàtica reducció en les prestacions de serveis públics essencials: sanitat, educació. Resulta obvi que aquesta disminució en les prestacions socials redunda automàticament en un augment en les disparitats entre rics i pobres i en una mes gran marginació de les famílies pobres que no poden pagar-se l’accés a serveis privats d’educació o de sanitat.

El mateix efecte es produeix si les entitats publiques es privatitzen d’acord amb els standards de neoliberalisme

i el consens de Washington.Per aconseguir que el

sector privat s’interessi per adquirir les empreses publiques es necessari donar un estimul que garanteixi la seva rendibilitat i com a consequencia d’aixo pujan les tarifes dels serveis i les prestacions que abans es prestaven de forma publica, el Fundació Privada Universitat Internacional de la Pau C/ Santiago Rusiñol, 3 1r – Sant Cugat del Vallès – 08172 – tel. 93 675 43 67 Correu electrònic: secretaria@universitatdelapau.org - Web: www.universitatdelapau.org

7


qual redunda en una reducció de la renda real dels grups socials que mes necessiten els serveis públics de caire social.

La qüestió del deute extern

també te conseqüències negatives. Tornar els

interessos i el principal exigeix d’esforços fiscals i de balança de pagaments i molts cops aquest esforços son asimètrics i con construeixen a lluitar contra la pobresa .

Això vol dir, ni mes ni menys, que les polítiques econòmiques ortodoxes actuals no només no redueixen les diferencies de rendes entre països sinó que estimulen les desigualtats en el interior dels països pobres obligats per la condicionalitat a que obliga

el seguiment de les politiques macroeconomiques recomanades des d’els

organismes internacionals que estan dirigint la part institucional de la globalitzacio.

V. EXISTEIXEN ALTERNATIVES?

El Fòrum Social de Sao Paulo i molts grups antiglobalitzacio han adoptat el lema “Un altre mon es possible” per evidenciar que el sistema actual no corregeix les desigualtats sinó que les incrementa.

Les Nacions Unides varen adoptar el 2000 els seus objectius de desenvolupament del Mil·leni, totes les grans conferencies internacionals adopten Plans d´acció per lluitar contra la marginació i la pobresa i fins i tot la OMC va llençar la Ronda de Doha cridant l’atenció sobre els objectius de desenvolupament que persegueix.

Preo una cosa es veure que el sistema actual no es just i un altra molt diferent el saber cap a on hauria d’anar el sistema internacional per arribar a millors nivells de justícia i això sense treure eficàcia al sistema.

Resulta evident que les regles que governen els organismes internacionals estan lluny de facilitar la lluita contra la desigualtat, preo una cosa es saber que això es així

Fundació Privada Universitat Internacional de la Pau C/ Santiago Rusiñol, 3 1r – Sant Cugat del Vallès – 08172 – tel. 93 675 43 67 Correu electrònic: secretaria@universitatdelapau.org - Web: www.universitatdelapau.org

8


i un altre molt diferent l’establiment de les regles alternatives que permetin la correcció dels actuals desequilibris.

Quins haurien d’ésser els nous indicadors de desenvolupament humà per copsar la temàtica ?, Fins a quin punt podem dir que la pobresa mundial ha disminuït?

Fins a quin punt el desenvolupament actual es compatible amb el manteniment de l’ecosistema i com es relaciona això amb les desigualtats?

Quin es el grau de control sobre els fluxos internacionals de productes, persones, tecnologia i capital que podrien acceptar-se cara a afavorir el països pobres?

Com caldria adequar els sistemes fiscals interiors per redistribuir la riquesa a l’interior dels països?

Quina es la capacitat normativa internacional que caldria donar al sistema de les Nacions Unides per lluitar contra les desigualtats actuals respecte a les rendes?

Son correctes els plantejaments actuals respecte a la condonacio del deute? Així com l’ajuda internacional i la seva eficàcia?

Fins a quin punt el model OMC

es profitós pels països amb poca capacitat

exportadora i necessitats de matèries primeres , maquinaria i tecnologia?

Es la corrupció al Tercer Mon

, analitzada per Transparència Internacional un

element condicionant de les desigualtats i de la pobresa?

Com hem de construir la nova “arquitectura financera internacional” un cop s’ha evidenciat que les institucions de Bretton Woods no tenen la capacitat necessaria per fer front als desequilibris en els mercats financers internacionals si no tenen el suport del G-7, el BPI i els Bancs centrals dels principals països per tal de definir clarament les regles de joc que poden evitar pànics financers globals com el de la crisi asiàtica

Fundació Privada Universitat Internacional de la Pau C/ Santiago Rusiñol, 3 1r – Sant Cugat del Vallès – 08172 – tel. 93 675 43 67 Correu electrònic: secretaria@universitatdelapau.org - Web: www.universitatdelapau.org

9


Mentre no trobem solucions a totes aquestes i altres preguntes

Stiglitz podrà

seguir dient que la globalització “genera descontents” i el Foro de Porto Alegre o les organitzacions no governamentals mes progressistes podran seguir cridant que un altre mon es possible però seguirà sent evident que una cosa es saber denunciar els fets i un altre molt diferent el tenir la capacitar de corretgir-los

convencent als

definidors polítics de que no es possible que la caiguda de la cortina de ferro estoest que existia fins el 1989 estigui essent substituïda per una cada vegada me ample desigualtat entre els països del Nord rics i els països pobres del sud sense pensar que la estabilitat del mon es un

“be públic internacional” absolutament

irrenunciable

BIBLIOGRAFIA

-Comitè d’Aide au développement de l’OCDE (2003): Pour une mondialisation sans exclus, pgs 155 et ss del “Rapport 2002 :Coopération pour le développement: efforts et politiques des membres du CAD, inclòs al vol.4, num 1 dels DOSSIERS DU CAD

-Carlos Abin et al (2003): Porto Alegre: Foro Social Mundial 2002: Una asamblea para la Humanidad, Barcelona, Icaria

-Michel Aglietta i Sandra Moatti (2000): Le FMI. De l’ordre monétaire aux désordres financiers, Paris, Economica. Existeix traduccio castellana d’editorial Akal

-Association pour la taxation des transactions financières pour l’aide aux citoyens (ATTC) (2001):

Remettre l’OMC à

sa place

(texte de Susan George), Paris,

Fayard .L’editorial Icària ha fet la traducció castellana.

Fundació Privada Universitat Internacional de la Pau C/ Santiago Rusiñol, 3 1r – Sant Cugat del Vallès – 08172 – tel. 93 675 43 67 Correu electrònic: secretaria@universitatdelapau.org - Web: www.universitatdelapau.org

10


-Jean Marc Coicaud i Veijo Heiskanen (2001): The legitimacy of International Organizations, New York, United Nations University Press

-John Degnbol-Martinussen i Poul Engberg-Pedersen (2003): AID: Understanding International Development Cooperation, London,Zed Books

-Vandana Desai i Robert B. Potter (eds) (2002): The Companion to Development Studies, New York, Oxford University Press.

-Rafael Diaz Salazar (edit) (2003): Justicia global: las alternativas

de los

movimientos del Foro de Porto Alegre, Icaria para Intermón-Oxfam.

-David Dollar (2001) : Globalization: Who wins, who loses and what the world can do about it, World Bank, July.

-Richard A. Easterling (2000): The worldwide Standard of Living since 1800, JOURNAL OF ECONOMIC PERSPECTIVES, vol. 14, num 1.

-Susan George (1999): The Lugano Report: on preserving Capitalism in the Twentyfirst Century, London, Pluto Press (traducció castellana d’Ed. Icària)

-Francesc Granell (2001): La Unión Europea y los Países Altamente Endeudados, pags 121-133 de Pablo García (ed): El Problema de la Deuda Externa, Pamplona, EUNSA.

-Francesc Granell (2003): Los países mas pobres y vulnerables ante la privatización de la cooperación al desarrollo y la liberalización comercial, en pags 175-193 de Anton Costas i Gemma Cairó (coord): Cooperación y desarrollo: hacia una agenda comprehensiva para el desarrollo, Madrid, Pirámide.

-Angus Maddison (1995): Monitoring the World Economy 1820-1992, Paris OECD.

-Angus Maddison (2002): The World Economy: A Millenial Perspective, Paris OECD

Fundació Privada Universitat Internacional de la Pau C/ Santiago Rusiñol, 3 1r – Sant Cugat del Vallès – 08172 – tel. 93 675 43 67 Correu electrònic: secretaria@universitatdelapau.org - Web: www.universitatdelapau.org

11


-Geralde M. Meier i Joseph E. Stiglitz (edits) (2001): Frontiers of Development Economics: The Future in Perspective ; World Bank and Oxford Univ. Press.

-Arcadi Oliveras et al (2002).: Organismes Globals per a interessos parcials, num monogràfic de la Revista AMBITS DE POLITICA I SOCIETAT, Primavera.

-Xavier Sala i Martin (2002): The Disturbing “Rise” of

Global Income Inequality,

National Economic Research Working Paper, num 8904.

-Xavier Sala i Martin (2002): The World distribution of Income, National Bureau of Economic Research Working Paper, num 8933.

-José Luis Sampedro et al. (2003): Un mundo para todos, otra globalización es posible, Barcelona, Icaria.

-Josep E. Stiglitz (2003): El malestar en la globalización, Madrid, Santillana

-Ramón Tamames (2003): Globalización y ecoparadigma, Valencia, Institució Alfons el Magnànim.

-Juan José Toribio(2003): Globalización, desarrollo y pobreza, Madrid, Círculo de Empresarios, Monografía num 12.

-Transparency International (2002): Global Corruption Report, Berlin.

-United Nations Development Programme (2001): Global public Goods: Taking the Concept Forward, ODS Discussion Paper Series, num. 17

Fundació Privada Universitat Internacional de la Pau C/ Santiago Rusiñol, 3 1r – Sant Cugat del Vallès – 08172 – tel. 93 675 43 67 Correu electrònic: secretaria@universitatdelapau.org - Web: www.universitatdelapau.org

12


Fundació Privada Universitat Internacional de la Pau C/ Santiago Rusiñol, 3 1r – Sant Cugat del Vallès – 08172 – tel. 93 675 43 67 Correu electrònic: secretaria@universitatdelapau.org - Web: www.universitatdelapau.org

13


LES DESIGUALTATS I LA RENOVACIO DEL SISTEMA INTERNACIONAL