Page 1

ON SÓN ELS GRANS SINDICATS? Que ha passat amb la lIuita obrera? On son els nostres drets? On son els grans sindicats que han de recuperar el que hem guanyat generacions d'obrers? Dones, com deia un conegut periodista arrel del darrer 10 de maig: "ni están ni se les espera". Estem cansats de veure com durant tants anys s'han posat excuses al que ningú volia reconeixer: que la disbauxa d'alguns estava empobrint el país, i ho van anomenar CRISIS. Cansats de veure com alguns "defensors" han trepitjat tot I'aconseguit en molts anys de lIuita, a canvi de que no els tanquin I'aixeta de les subvencions. Cansats de que es pactin vergonyoses reformes laborals amb govern i patronal, i després ens convoquin a manifestacions p~r "escenificar" la disconformitat amb el que ja tenen signat a despatxos. Cansats de la politització deis sindicats que coneixem; de les dubtoses i reprovables accions deis seus dirigents; de la continua claudicació davant els abusos a les condicions laborals (anul.lacíó d' articles de l'Estatut deis Treballadors, desaparició de convenis col·lectius ... ). Cansats de que els grans sindicats s'hagin convertit en grans empreses, amb les corresponents filials.

Per aixo hem tornat al moviment sindical que va nerxer amb la democracia, independent, transparent i sense compromisos polítics. La UNIÓ LLIURE DE TREBALLADORS (ULT) la formem treballadors i treballadores de tots els sectors, sense distinció d'ideologia, raca o creences, que hem decidit unir-nos per defensar el que ens pertoca: ELS NOSTRES DRETS. Per la ULT és vergonyós que ens estiguin prenent lo aconseguit amb anys de lIuita, treball i estere, per la mala gestió de governants, patronal i sindicats, (sense perdre de vista que alguns d'ells estan acabant a la presó). On son la sanitat pública, les pensions, les cobertures socials, I'educació pública, i el dret a un habitatge digne? Hem estat els treballadors i treballadores, amb les- nostres cotitzacions, el nostre treball i el nostre esforc, qui hem omplert les arques per aconseguir aquest estat de benestar. NO hem estat els treballadors qui malgasta els diners, ni qui ho porta a paradisos fiscals, pero ENS EXIGEIXEN que tornem a omplir les arques, amb condicions laborals de fa quaranta anys. !?om molts els que volem aquest canvi.


Abans de la reforma laboral de 2012 quan un conveni finalitzava quedava prorrogat de forma automática fins a la negociació del proper. Aixó és la "u Itraactivitat".

afecta a mes de 2.000.000 de treballadors, que podrien veure modificades (reduides) les seves condicions de treball i alguns, fins i tot, passar al Salari Mínim Interprofessional si el que cobraven era el mínim establert a convenio

L'eficácia i assenyala pel sector d'obligat treballadors

Els nous treball

Desapareixen

els convenis?

valor d'un converu es el que una reglamentació concreta a que pertany, que és compliment tant pels com per les empreses.

Al desapareixer un conveni que no hagi estat negociat al seu venciment, I'empresari estará obligat a aplicar el d'árnblt superior. Per exemple: si abans era provincial, ara sera de comunitat autónoma: i si era autonórnic, passara a estatal; i si aquest també hagués perdut la vigencia, s'aplicará l'Estatut deis Treballadors que, com sabem, recull els drets mínims. Tot i així, I'empresa no podrá rebaixar el salari ni modificar les condicions de treball, doncs son condicions laborals consolidades, amb el que aquestes, es mantindrien "congelades". En cas de nous contractes, davant la inexistencia de conveni, es faran amb les condicions mínimes de I'E.T. Actualment resten més de 1.300 convenis pendents de denúncia per aconseguir la seva negociació, el que

contractes

de

La proposta del Ministeri de Treball es reduir

flns a 6 €fndefinit, temporal, de relleu, en

practiques, formació i aprenentatge)

els models de contracte de treball, per tal de "simplificar la contractació a les petites i mitjanes empreses", amb el que la patronal esta descontenta perqué no és el que volia, i· els sindicats rnajoritaris, també descontents perqué ja els estaven bé els més de 40 que hi ha fíns ara í que són: INDEFINITS: amb 3 subcontractes que en conjunt lenen 13 variants de contracte més. FORMATIUS: amb 2 subcontractes que en conjunt tenen 3 variants de contracte més. DE DURADA DETERMINADA: amb subcontractes que en conjunt tenen varíaots>{;fecontracte més. PER A DISCAPACITATS: subcontrectes més.

amb

2 18

8

ALTRES: amb 7 subcontractes que en conjunt tenen 17 variants de contracte més.

A partir del mes de novembre podeu passar a recollir els calendaris laborals i de butxaca de 2014 pel nostre local


Festes oficials Catalunya

pel 2014 a

1 de gener (Cap d'anv) 6 de gener (Reís) 18 d'abril (Divendres Sant) 21 d'abril (dilluns de Pasqua Florida) 1 de maiq (Festa del Treball) 24 de juny (Sant Joan) 15 d'agost (l'Assumpció) 11 de setembre (Diada Nacional de Catalunya) 1 de novembre (Tots Sants) 6 de desembre (Día de la Constitució) 8 de desembre (la Immaculada) 25 de desembre (Nadal) 26 de desembre (Sant Esteve) D'aquestes tretze testes n'hi haurá una, a triar entre: 6 de gener (Reís) 21 d'abril (dilluns de Pasqua Florida) 24 de juny (Sant Joan) 26 de desembre (Sant Esteve), que tindra el carácter de recuperable A més cada poble triara dues testes locals que flndrán carácter de retribu"ides i no recuperables

Els salaris baixos no ens fan més rics com a país com ens volen fer creure govern i patronal Quan es contrasta I'índex de competitivitat d'organismes reconeguts mundialment, amb les dades d'evolució de salaris, es pot concloure que la competitivitat esta directament relacionada amb la innovació i I'accés al credit, per tant, no té cap relació amb els costos salarials. Té més pes per aconseguir una economia sanejada, I'estructura productiva i financera d'un país. De fet, Suissa és el país mes competitiu del món, i ocupa la quarta posició en el "ranking" de salaris més elevats. Tradu'it: Qualsevol país que tingui als seus habitants en plena ocupació i amb salaris alts, s'assegura un alt nivell de consum, precisa de més producció amb més obrers qualificats, el que comporta més i millor accés a la formació i activa el sector financer. 1 ara la pregunta clau ... Per que alxó no ho vol ningú del govern ni la patronal?

.

la tenim LOTERIA DE NADAL -2013 Preu butlleta: 2,50 e Amb la compra de cada butlleta OBSEQUI d'un número per la rifa de DUES PANERES


_-

Qualsevol altre informació us la facilitaran

que sigui del vostre lnterés

els nostres assessors i servei jurídic

al local en horari d'atenció

Es manté el mínim de 15 anys per tenir dret a una pensió del 50% de la base reguladora Es bonifica fins a dos anys la jubilació de les mares treballadores Es mantlndrá el 100% de pensió als que superin els 38,5 anys cotitzats a I'edat de 65 anys

PENSIONS La jubilació a partir de 2013 sera en funció deis períodes cotitzats acreditats. Amb menys de 38 anys i 6 mesos cotitzats Any de Jubilació Edat 65 anys . 1 mes 2013 65 anys 2 mesos 2014 65 anys 3 mesos 2015 65 anys 4 mesos 2016 65 anys 5 mesos 2017 65 anys 6 mesos 2018 65 anys 8 mesos 2019 65 anys 10 mesos 2020 66 anys 2021 66 anys i 2 mesos 2022 66 anys i 4 mesos 2023 66 anys i 6 mes 2024 66 anys i 8 mes 2025 66 anys i 10 mesos 2026 67 anys 2027

NOVETATS PER A TREBALLADORS A TEMPS PARCIAL - Real Decret-Llei 11/2013, de 2 d'agost Aquesta nova Llei permet accedir a pensions contributives i subsidis sense tenir el rmrum de 15 anys .cotitzats als treballadors a temps parcial.

Amb més de 38 anys i 6 mesos cotitzats la jubilació pot ser als 65 anys amb el 100% de la Base Reguladora

Córnput pel cálcul de la base reguladora Referencia temporal 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 A partir de 2022

Temps 16 anys 17 anys 18 anys 19 anys 20 anys 21 anys 22 anys 23 anys 24 anys 25 anys

(192 (204 (216 (228 (240 (252 (264 (276 (288 (300

mesos) mesos) mesos) mesos) mesos) mesos) mesos) mesos) mesos) mesos)

Exemple: Un treballador que la .seva jornada laboral és la meitat de la complerta (coeficient de parcialitat del 50%) el període mínim de cotització que ha d'acreditar per accedir a la jubilació no és de 15 anys, sinó del 50% = 7,5 anys. Cada treballador findrá el seu "coeficient de parcialitat global", sumant tots els períodes cotitzats (temps complert + temps parcial), atenent al percentatge de jornada de cada contracte, s'obtindra' el coeficient de tota la vida laboral. Es garanteix la pensió mínima prevista per a cada any. Si reuneix la resta de requisits, el treballador tindra dret a percebre els complements a mínims.

Amés: Desapareix la jubilació anys

al públlc

especial als 64

,

Segons el que disposa aquest nou Real DecretLlei, s'obre el dret a les pensions que abans que entrés en vigor, foren denegades per no . tenir el període mínim de 15 anys cotitzats, així com a les sol·licituds que es troben en tramito Per tant es reconeix I'accés a la pensió de jubilació a persones que abans eren excloses.

.

"

TROBARASA~ el República Argentina nO 13..loeal 08640-01.:ESADE MONTSERRAT Tlf. 93 515 95 79 e-mail: ult.olesa@gmail.eom

ULT Revista Nº 1  

Octubre-Diciembre 2013

Advertisement