COL.LABORAC\ONS
SALUTACIÓ A S'ULL DE SOL Si l'eixida del sol, precedida per l' aubada del matí, ompl de llum, d'alegria, d'esperança el nou dia, si els rajos d'aquest sol donen vida a tota la creació, cantant els ocells els seus més harmoniosos himnes i esclatant les flors amb els seus més encesos i delicats colors, com salutació de tota la natura al seu beneficiós calor, saludem tots gojosament l'eixida de S'ull de sol, la revista que recull les inquietuds culturals d'un grup de joves. S'ull de sol ens ve a recordar que, malgrat la mercantilització de la societat actual, encara que el consu-
misme ho arrasi tot, encara que a diari les mostres de manca de valors humans i culturals, l'incivisme, sigui, malhauradament, protagonista de cada dia, hi ha joves inquiets, existeix una joventut dinàmica i decidida a lluitar per a defensar aquests valors, bastant deixats de banda, fins ara, a la nostra població. S'ull de sol mereix el recolzament de tots, el qual farà que la revista sigui un vehicle d'opinió viu, valent i sincer. I que Alaior s'enriqueixi d'una activitat cultural que el faci més digne, més important, més ric. ARCADIO
S'ULL DE SOL Edició especial nQ O: 20 pàgines Edició normal: 16 pàgines COORDINADOR: Pere Reurer EQUIP DE REFACCIÓ Serafí Pons Pere Alzina Bartomeu Pons Isabel Ferrer Anselm Barber Juan Verger Miquel Marquès DISSENY I PUBLICITAT: Pau Sintes EDITA: S'ULL DE SOL S.C. IMPRIMEIX: J. PONS CoLlaboren en aquest nombrePonç Pons, Arcadi Gomila, Pere Gomila, Miguel Àngel Limón, Gabriel Febrer, Biel Garriga, Juan Florit, Maca Ramos. NOTA: La revista S'ull de sol no es fa responsable dels articles d'opinió dels col.laboradors eventuals, ni de les cartes de la secció d'Opinió. (FOTO PORTADA Y PAGINA 2 CEDIDAS POR MASTI)
FER FEINA Només paraules de cortesia s'escau que hi manifesti, aquí i ara, en encetar-se una tasca periodística per a la vila d'Alaior. És per a un periodista, si més no, un previlegi poder escriure en el primer número d'una revista local, sobretot si aquesta localitat és, justament la nadiua. Trobar-me entre els primers convidats suposa un petit honor que, de bon grat, agraeix ben sincerament. Caldria, però, que a la cortesia hi afageixi també l'enhorabona. Potser apeLlant als deu anys d'e~ercici professional, hom podria. palesar-ne un seguit d'advertències i recomenacions sobre les grans dificultats del periodisme local i de les penúries econòmiques que sovint parasiten la vida de les societats periodístico-mercantils que s'hi formen al voltant del projecte. Però, de cap manera vull tenir un paper destructiu, ni molt menys encara desencisador, perquè, malgrat la meva condició de periodista professional, no som ningú per protagonitzar-ne aqCsta arrogància. Diré més; tot i l'acumulació d'alegries i tristeses al llarg d'aquest decenni, un servidor encara creu profundament i engrescadorament en aquest ofici d'informador. És a dir, conserv la fe del primer dia i les ganes incontenibles d'engatar-me de notícies, cròniques, articles, maquetacions, cícers, titulars o "leads", talment com el primer dia. En conseqüència, no puc fer altra cosa que animar-vos a la tasca. M'hi trobareu fent-vos costat.
I, com a prova avinent, vet aquí aquesta primera coLlaboració. Voldria aportarvos una modalitat d'article que estimem especialment. És la crònica històrica. En altres paraules: rescatar pel present fets importants de la història local d'Alaior, tot tractant-los des del punt de vista formal amb un estil que s'assembla a les cròniques de premsa. No és ara el moment millor per desenvolupar-ne la primera. Tampoc l'espai disponible ho permet satisfactòriament. Tanmateix, vull deixar apuntat que he trobat un document de gran interès a l'arxiu municipal. Es refereix a l'episodi no ben estudiat del llamp que va ferir l'agulla de l'església de Santa Eulàlia. N'estic redactant una anàlisi de contingut i puc adelantar que conté una descripció acuradíssima del que va passar aquella jornada de memòria inesborrable. Ara que sembla que volen promoure la restauració de la punxa, potser resultaria adient recopilar i narrar de bell nou els fets succeïts aquell 5 de Febrer de 1.843. Puc avançar que les explicacions que s'hi contenen en el document són molt precises i que va signat per metges i apotecaris, de manera que el res ul.tat de l'informe és molt tècnic i precís. . Si aquesta o,Í€r4. de coLlaboració és ben acêeptada, i pot ocupar un espai d'acr ~ta revista, em manifest disposat a fer-hi feina. • Miquel Àngel LIMÓN PONS