Page 1

98 Revista sindical de la Unió General de Treballadors de Catalunya | juny-juliol 2011

www.ugt.cat

Les notícies del delegat, ara en digital La revista Les notícies del delegat es deixa de distribuir en paper. A partir del proper número d’agost-setembre (núm. 99), ja només l’enviarem per correu electrònic i també es podrà consultar a www.ugt.cat. Fes-nos arribar la teva adreça de correu electrònic a comint@catalunya.ugt.org i rebràs Les notícies del delegat a la teva bústia cada mes! 2 Política institucional. La Llei Òmnibus

10 Actualidad sindical

3 Editorial. Atac a la negociació col·lectiva

11 Salud laboral. Inspección de trabajo y prevención de riesgos laborales

4-5 Política institucional. Pressupostos Generalitat 2011: retallada dels serveis públics i abandonament de les polítiques de promoció econòmica i ocupació

12 AMIC. Les retallades socials, selectives i

6-7 Política sindical. La reforma de la negociació

13 Comunicación. L’entrevista a la ràdio

col·lectiva: una oportunitat perduda que suposa un altre pas enrere

14 Espai Avalot. Un any i un dia de reforma laboral

8 Política sindical. Nou reglament d’expedients de

15 Estadístiques sociolaborals + Novetats documentals

discriminatòries: un perill per a la cohesió social

regulació d’ocupació

16 e-sindicat. Escolta activa a la xarxa

9 Ocupació. La crisi de la indústria a la Regió Metropolitana de Barcelona

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12 13 14 15 16


Política institucional

La Llei Òmnibus n els darrers dies, el Govern de la Generalitat ha tret a exposició pública i ha demanat al CTESC el dictamen preceptiu de l’avantprojecte de llei de simplificació, agilitat i reestructuració administrativa i de promoció de l’activitat econòmica. Això és el que de manera planera es coneix com a Llei òmnibus.

competències bàsiques d’entitats com l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), que deixaria de ser l’organisme que autoritzés l’adopció de decisions sobre el repartiment i

Quin es el contingut d’aquest avantprojecte? Bàsicament es tracta de modificar mitjançant una sola llei el contingut de vuitanta-quatre lleis en vigor, la major part de les quals van ser promulgades durant els dos governs anteriors, encara que no

l’assignació de recursos hídrics a la Xarxa Ter Llobregat. 4. En nom de l’agilitat en la presa de decisions, a vegades suprimeixen mecanismes de participació (Consell de Política Industrial, Agència Catalana de Seguretat Industrial, Consell

totes. Al capdavall, hom es pot preguntar si és tan greu el contingut d’aquest avantprojecte. Si ho analitzem des del punt de vista del procediment seguit (canviar de cop el contingut de vuitantaquatre lleis), la resposta és afirmativa. Si ho analitzem des del punt de vista de les modificacions legislatives i les seves conseqüències, la resposta també ho és. Al marge del procediment seguit pel Govern, el gruix de les nostres objeccions es pot centrar en quatre apartats. 1. En nom de la simplificació, l’Administració renuncia a fer determinades polítiques actives, com per exemple, la política industrial, de la qual es deroga la llei i es confia en el mercat com a impulsor de l’activitat i sense cap compromís d’intervenció. 2. En nom de l’impuls a l’activitat constructora i urbanística,

Assessor de la Gestió de Residus Industrials, Consell Superior de la Cooperació), i d’altres, dilueixen la participació dels agents socials en proposar la inclusió d’altres entitats en nombre indeterminat (Consell Assessor del Centre de Iniciatives per a la Reinserció) o senzillament prescindeixen de la representació sindical (Agència Catalana del Consum). Cal assenyalar que cap d’aquests organismes té assignació econòmica, per la qual cosa les modificacions proposades no significaran un estalvi de recursos públics. Només són conseqüència d’una posició ideològica i d’optar per l’autoritarisme en comptes del consens. És interessant, per últim, destacar que tot l’avantprojecte és ple d’eliminacions de mecanismes de control i garantia, rebaixes de sancions en casos d’infraccions greus o molt greus, fins a la tercera part de les encara vigents que tenen com a

es deroguen les disposicions que promovien l’habitatge

objectiu la retallada del paper de l’Administració catalana com

social, la reserva de sòl per aquest tipus d’habitatges i s’elimina l’obligatorietat d’incorporar als plans urbanístics l’informe de sostenibilitat ambiental. 3. En nom de la racionalitat en l’assignació de recursos, es creen las bases per la privatització de l’INSS amb la cessió

a garant de drets fonamentals per a la ciutadania, habitatge, ensenyament, salut, etc. i l’encàrrec del seu subministrament a l’activitat privada per a aquells que els puguin pagar. Per tot això, la UGT de Catalunya ha presentat al·legacions a l’avantprojecte de llei en el tràmit de consulta prèvia, i en el

temporal a tercers d’alguns dels seus béns, o bé s’eliminen

seu pas pel CTESC.

Crèdits Direcció: Miguel Ángel Escobar Coordinació/Maquetació: Gabinet de Comunicació Col·laboració: Secretaries de Política Institucional i Política Sindical; Avalot–Joves de la UGT de Catalunya; Associació d’Ajuda Mútua d’Immigrants a Catalunya; Fundació La Fàbrica Il·lustracions: Gabinet de Comunicació; Open Clip Art Library (johnny_automatic, Marcelo Mathias Lima, rones); Wikipedia Fotos: Gabinet de Comunicació; www.sxc.hu (Brano Hudak, chris panteli, Daino_16, Lize Rixt, Ove Tøpfer) Correcció: Servei Lingüístic Impremta: IMPRÈS GRUP Núm. 98 | juny-juliol 2011 | Unió General de Treballadors de Catalunya

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12 13 14 15 16


Editorial

Atac a la

negociació col·lectiva esprés que la CEOE trenqués unilateralment el principi d’acord de negociació col·lectiva, per pressions de la patronal madrilenya i la dreta espanyola, el Govern de l’Estat ha imposat la reforma de la negociació col·lectiva, que està lluny de les negociacions que havíem tingut. Per tant, el

La negociació sectorial ha d’establir el marc de la flexibilitat laboral (distribució irregular, mobilitat

nostre rebuig és frontal. La reforma de la negociació col·lectiva, en comptes

funcional...) i, en l’àmbit de l’empresa, pactar la concreció. Fer-ho a l’inrevés significarà que aquesta

d’anar cap al canvi de model productiu, va cap a incrementar la conflictivitat laboral a les empreses, és un atac a la negociació col·lectiva sectorial: situar el conveni d’empresa amb «prioritat aplicativa» vol dir que en moltes empreses intentaran de retallar condicions sota el paraigües d’aquesta reforma, i a les petites i mitjanes empreses no es produirà negociació sinó xantatge empresarial.

flexibilitat serà arbitrària i imposada, ja que, si no hi ha acord, sempre podran recórrer a l’arbitratge obligatori. La reforma no busca l’agilitat en la negociació, o la solució del conflicte en les comissions paritàries o en els tribunals laborals, ja que en el mecanisme que se centra és en l’arbitratge obligatori. Quan hauria de ser l’excepció, el situa com la norma, i s’acosta a

Situar al centre de la negociació col·lectiva el conveni d’empresa és no conèixer la realitat del mercat de treball. A Catalunya, tenim més de 200.000 empreses i, en canvi, menys de 1.000 convenis d’empresa. El conveni d’empresa sempre ha de ser de millora, mai de retallada, i per tant, només és possible en les grans empreses o en aquelles on hi ha garanties de negociar en peu d’igualtat.

la inconstitucionalitat. Però, a més a més, caldrà estar molt atents, perquè, si aquesta reforma s’apropa més a les propostes patronals que a les sindicals, el procés parlamentari podrà dretanitzar encara més la negociació col·lectiva. Josep M. Àlvarez Secretari general de la UGT de Catalunya

Agenda juliol 2011 Del 4 al 8 de juliol Jornades de la Universitat Progresista d’Estiu de Catalunya. Lloc: sala de les Brigades Internacionals. Seu de la UGT de Catalunya (rambla de Santa Mònica, 10. Barcelona). Més informació: www.upec.cat

14 de juliol, a les 18 hores Sessió informativa sobre el nou reglament de la llei d’Estrangeria. AMIC-UGT organitza aquesta xerrada per informar sobre les novetats que introdueix el reglament d’Estrangeria, en vigor des del 30 de juny. Lloc: sala de columnes (rambla de Santa Mònica, 10. Barcelona)

Núm. 98 | juny-juliol 2011 | Unió General de Treballadors de Catalunya

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12 13 14 15 16


Política institucional

Pressupostos Generalitat 2011: retallada dels serveis pú

les polítiques de promoció econòmica i ocupació

n el context de crisi actual, caldria que els governs ampliessin la seva despesa pública per tal de garantir l’estat del benestar i per actuar com a revulsius econòmics que dinamitzessin el mercat de treball i creessin ocupació. El Govern de la Generalitat de Catalunya, però, presenta uns pressupostos pel 2011 molt restrictius, que comportaran una reducció de la despesa pública administrativa del 10%. Equival a un estalvi total de 4.900 milions d’euros en un any. Si s’analitza el projecte de pressupostos, es pot veure com aquestes retallades perjudiquen significativament els serveis públics, la reactivació econòmica i la lluita contra l’atur. Tota una declaració d’intencions del bipartit que actualment governa la Generalitat. De fet, les retallades en els serveis i béns públics de caràcter social (salut, educació, habitatge, etc.) suposen un 27,5% del total, i les de caràcter econòmic (infraestructures, R+D+I, territori, etc.), el 47% del total de la retallada.

Creació d’ocupació i lluita contra l’atur Pel que fa als pressupostos en aquesta matèria, es deixa veure clarament que, per aquest govern, la lluita contra l’atur i el foment de l’ocupació no és una de les seves prioritats. En el quadre següent, podem veure com, amb excepció de les polítiques d’igualtat en l’àmbit de l’ocupació, tota la resta de programes que tenen per objectiu la millora de l’ocupabilitat de les persones en situació d’atur, la intermediació o les relacions laborals i

*

la resolució de conflictes, van a la baixa, precisament en el moment que són més necessàries.* Especialment preocupant és també el descens del pressupost assignat directament al Servei d’Ocupació de Catalunya, amb una diferència respecte a l’any passat d’un –13,21%. El SOC ha de ser l’encarregat de millorar l’ocupabilitat de les més de 700.000 persones que es troben en situació de desocupació al nostre país, però sembla que pel Govern això no té importància.

Reactivació econòmica: indústria, recerca, internacionalització, turisme, inversions... El suport a la indústria és essencial per a la reactivació econòmica i productiva per afavorir així la creació d’ocupació. No es tracta de sostenir la indústria del país mitjançant subvencions o ajudes; però, per sortir del pou, Catalunya necessita –i en el cas que ens ocupa, les indústries– noves oportunitats sectorials, inversions industrials, aliances i suports que difícilment es consolidaran si els pressupostos es rebaixen. En canvi, el Govern català ha decidit que els pressupostos destinats a fer créixer i fomentar la indústria del nostre país disminueixin un 8%; concretament, la partida es retalla en més de 13 milions d’euros. Pel que fa a la R+D+i, destaca la reducció en el programa d’innovació. En concret, aquest programa, que ens havia de facilitar el trànsit cap a un nou model

PROGRAMA (pressupost consolidat) Assessorament i intermediació laboral Promoció de l’ocupació Polítiques d’igualtat en l’àmbit de l’ocupació Qualificació professional Formació professional agrària i pesquera Relacions laborals, condicions de treball i riscos laborals TOTAL

2010 31.881.095,36 285.896.697,60 170.542.809,18 218.757.726,86 3.098.000,00 22.319.688,43 732.496.017,43

2011 24.594.078,85 231.052.022,56 196.878.605,38 149.201.384,43 2.327.400,00 9.968.870,60 614.022.361,82

Dif. –22,86 –19,18 15,44 –31,80 –24,87 –55,34 –16,17

Núm. 98 | juny-juliol 2011 | Unió General de Treballadors de Catalunya

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12 13 14 15 16


úblics i abandonament de ó productiu, pateix una retallada del –86,81% respecte al pressupost inicial del 2010. En el cas de la internacionalització, la promoció i el foment del comerç exterior –una de les vies que han d’ajudar a sortir de la crisi a les empreses catalanes mentre el consum intern no es reactivi–, la reducció del pressupost és també molt significativa, ha passat de 36,9 MEUR a 11,7 MEUR (–68,12%). També el turisme, que és un dels principals sectors econòmics del país, rebrà una retallada en les principals polítiques de promoció. En concret, el pressupost de l’agència catalana de turisme es reduirà un –33,7%.

En aquest àmbit, són conegudes les retallades que aquest Govern ja està aplicant a la sanitat i a l’educació especialment. L’eliminació de la sisena hora, el tancament de quiròfans i plantes als hospitals, la reducció de la despesa corrent d’escoles i centres de salut, o la reducció de beques escolars, són alguns dels exemples que ens demostren que, a l’hora de reduir la despesa, aquest govern no té miraments a precaritzar i aprimar uns serveis públics que són la base del nostre model d’estat del benestar i que tant de temps ens ha costat aconseguir.

L’ICASS representa el 78% del pressupost del Departament de Benestar Social i Família. Pel que fa a les inversions, es decideix no invertir en places residencials i centres de dia per a gent gran amb dependència. I les transferències de capital es redueixen especialment en el programa d’atenció a les persones amb discapacitat. Sobre el desplegament de la Llei de dependència, els pressupostos donen un clar suport a les prestacions econòmiques per cuidador no professional i a les prestacions econòmiques vinculades al servei, amb un augment del pressupost del 7,7% i el 8,3% respectivament. En canvi, hi ha una important reducció del pressupost per a les prestacions econòmiques d’assistència personal (un

Val la pena destacar que la despesa sanitària per capita serà de 1.199,07 €, un 5,56% menys que l’any 2010, i es

–86,1%). També les partides d’habitatge –que en els darrers

torna a la despesa pública que teníem l’any 2007 per targeta sanitària. En el cas del Departament de Benestar Social i Família, es produeix, per exemple, una gran reducció en l’atenció a les famílies i drets a la ciutadania (un –74,6%, uns 160 MEUR). Aquí trobem la pràctica eliminació dels ajuts a les famílies amb infants 0-3 anys (aproximadament un 85% d’aquests ajuts).

anys havien crescut significativament–, entre d’altres, per poder atendre els problemes residencials derivats de la crisi econòmica, han patit una davallada del –25,4%. En concret, pel que fa als ajuts al lloguer que, a hores d’ara, fan viable, per a moltes persones, el manteniment de l’habitatge, cal destacar la previsió del Govern de reduir el nombre d’ajuts dels 73.892 del 2010, a una previsió de 65.000 pel 2011.

Estat del benestar i protecció social

Núm. 98 | juny-juliol 2011 | Unió General de Treballadors de Catalunya

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12 13 14 15 16


Política sindical

La reforma de la negociació col·lectiva:

una oportunitat perduda que suposa questa reforma de la negociació col·lectiva no és ben rebuda pel nostre sindicat.

monopolitzant les relacions laborals. No serà possible

Rebutgem els acords que són fruit de decisions unilaterals del Govern i no podem acceptar

matèries, excepte pacte en contrari; però en el cas que no s’arribi a un acord a nivell sectorial, poden

que es reguli el marc de relacions laborals sense comptar amb els consensos dels agents socials que

perillar les condicions econòmiques de treballadors i treballadores que veuran com el seu conveni

formen part precisament del diàleg social. Per tant, no ens sentim ni identificats ni vinculats amb aquesta

d’empresa no té en compte el salari mínim que garanteix el de sector, per exemple.

reforma. Es manté la ultraactivitat dels convenis col·lectius; però, a canvi, s’imposa l’arbitratge obligatori, independentment de la voluntat de les parts. La UGT de Catalunya és contrària a tota imposició de mecanismes en contra de la voluntat prèvia de les parts, que generarà una reacció negativa entre els interlocutors per mantenir el caràcter voluntari dels arbitratges. Com ja hem manifestat en algunes ocasions, la imposició d’un arbitratge obligatori no és gens constitucional; per aquest motiu, la reforma preveu que si la comissió negociadora no arriba a un acord, es podrà determinar el caràcter -obligatori o voluntari- de l’arbitratge, però si no s’especifica res o bé no s’arriba a un acord sobre el caràcter, serà sempre obligatori. No només això, sinó que, durant el procés de modificació dels acords interprofessionals (derivat de l’aplicació de la reforma), s’aplicarà un règim transitori en el qual l’arbitratge serà obligatori. També és preocupant el nou escenari que es perfila. La prevalença que es reconeix al conveni d’empresa respecte al de sector en determinades matèries pot fer que el conveni d’empresa es converteixi en marc absolut de regulació i que acabi

que els convenis sectorials regulin determinades

Els principals continguts de la reforma 1. Estructura de la negociació col·lectiva. Mitjançant acords interprofessionals (o bé en convenis o acords col·lectius sectorials, estatals o autonòmics), es podran establir clàusules sobre l’estructura de la negociació col·lectiva. 2. Concurrència de convenis col·lectius. El conveni d’empresa tindrà prioritat sobre el conveni sectorial en determinades matèries (a excepció de pacte en contrari) com ara: salari i complements salarials, horaris, mesures per afavorir la conciliació... s’amplien també les matèries no negociables a nivell autonòmic. 3. Contingut del conveni col·lectiu. El termini mínim per a denunciar el conveni serà de tres mesos abans de finalitzar la vigència (excepte pacte en contrari). 4. Vigència del conveni col·lectiu. La vigència, un cop denunciat i acabat el termini pactat, es produirà en els termes que estableixi el conveni. Durant les negociacions, no es perd la ultraactivitat del conveni, i en el cas que les parts no arribin a

Núm. 98 | juny-juliol 2011 | Unió General de Treballadors de Catalunya

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12 13 14 15 16


a un altre pas enrere un acord, s’hauran de sotmetre a un arbitratge. Durant les negociacions per a la renovació del conveni, es podran adoptar acords parcials. 5. Arbitratge. Mitjançant acords interprofessionals (estatals o autonòmics), s’establiran els procediments necessaris per a solucionar les possibles discrepàncies després de finalitzar els terminis màxims de negociació. En el si de la comissió negociadora, caldrà especificar el caràcter de l’arbitratge -que podrà ser obligatori o voluntari. Ara bé, si no es concreta el caràcter de l’arbitratge, s’entendrà que és obligatori. 6. Legitimació per a la negociació dels convenis col·lectius Convenis d’empresa: comitè d’empresa, delegats de personal; o bé, les seccions sindicals. Convenis per a grups d’empreses: sindicats més representatius a nivell estatal o en els seus àmbits respectius, les organitzacions sindicals afiliades, federades o confederades. Convenis a un grup de treballadors amb un perfil professional específic: seccions sindicals designades majoritàriament pels seus representats mitjançant votació. Convenis sectorials: les organitzacions sindicals afiliades, federades o confederades s’afegeixen a les que fins ara ja tenien legitimitat. 7. Tramitació dels convenis col·lectius. Caldrà que la comunicació de negociació s’efectuï simultàniament amb l’acte de la denúncia. El calendari de negociació s’haurà d’iniciar en un termini màxim de 15 dies des de la constitució de

la comissió negociadora. El termini màxim per a la negociació no podrà ser superior a 8 mesos (si el conveni col·lectiu era inferior a 2 anys) o bé 14 mesos per a la resta de convenis. 8. Aplicació i interpretació del conveni col·lectiu. La comissió paritària tindrà les funcions de coneixement i resolució de les qüestions derivades de l’aplicació i interpretació dels convenis col·lectius, i les seves resolucions tindran eficàcia jurídica. 9. Flexibilitat interna negociada. Percentatge màxim i mínim de la jornada de treball, que podrà distribuir-se de manera irregular al llarg de l’any. Excepte pacte en contrari, el percentatge serà d’un 5%. 10.Inaplicació salarial. Quan l’empresa tingui una disminució persistent del seu nivell d’ingressos o la situació i perspectives econòmiques puguin quedar afectades negativament, es podrà no aplicar el règim salarial. 11. Consell de Relacions Laborals i de Negociació Col·lectiva. Òrgan col·legiat de consulta i assessorament, adscrit al Ministeri de Treball, de caràcter tripartit i paritari.

Núm. 98 | juny-juliol 2011 | Unió General de Treballadors de Catalunya

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12 13 14 15 16


Política sindical

Nou reglament d’expedients de regulació d’ocupació quest nou reglament que regula els procediments de regulació d’ocupació i actuació administrativa no cobreix les nostres expectatives ni és el que nosaltres desitjàvem. Tot i que rectifica i millora alguns aspectes, també és cert que encara en prevalen molts d’altres que

2. Convertir l’acomiadament col·lectiu per causes

perjudiquen els drets dels treballadores i de les

econòmiques en un calaix de sastre per a l’extinció

treballadores. Per això, tornem a denunciar que aquest nou reglament d’ERO suposa una altra oportunitat perduda, perquè es podien haver corregit totes les deficiències i mancances que presentaven els primers esborranys d’aquest projecte reglamentari. El nou reglament d’expedients de regulació

col·lectiva de contractes de treball, perquè se suprimeix la limitació que establia que les pèrdues previstes havien de tenir un caràcter conjuntural i s’ha substituït per les pèrdues de caràcter permanent o transitori. 3. Infravalorar el Pla d’acompanyament d’ocupació,

d’ocupació suposa: 1. Continuar facilitant l’extinció contractual col·lectiva per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció, ja que no es clarifiquen els elements que configuren aquestes causes. Però encara és més greu que, d’una banda, es continua obviant l’exigència que la utilització d’aquesta mesura tingui com a finalitat exclusiva la superació d’una situació econòmica crítica; és a dir, que només pugui superar-se aquesta situació mitjançant aquesta mesura; i de l’altra, les causes econòmiques que permeten iniciar un ERO continuen sense concretar-se i resulten indeterminades, com ara les pèrdues actuals o previstes, o el cas de la disminució persistent del nivell d’ingressos.

perquè en el cas de desacord durant el període de consultes, l’expedient es podrà autoritzar quan la documentació presentada permeti considerar que existeix raonabilitat; per tant, l’autoritat laboral no tindrà en compte les mesures incloses al Pla d’acompanyament a l’hora d’autoritzar o no un expedient de regulació. Amb aquest reglament, com a mínim, se’ns ha tingut una mica més en compte que amb la reforma de la negociació col·lectiva, i algunes consideracions que durant el procés de tramitació vam fer arribar al Govern s’han introduït en el text del reglament, com ara la incoherència d’agafar com a referència el centre de treball i no l’empresa, pel que fa a la condició de part interessada; o la necessitat d’establir que quan l’empresa tingui més d’un centre de treball afectat per un expedient, la negociació la porti a terme el Comitè Intercentres.

Núm. 98 | juny-juliol 2011 | Unió General de Treballadors de Catalunya

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12 13 14 15 16


Ocupació

La crisi de la indústria a la Regió Metropolitana de Barcelona a Regió Metropolitana de Barcelona (Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental) ha estat i continua sent el nucli industrial de l’economia i el teixit productiu català. Aquest fet també ha generat que la crisi econòmica hagi tingut un comportament bàsicament industrial en aquestes comarques, amb l’excepció de Barcelona ciutat, on el gran pes dels serveis –tant privats com públics– i l’efecte de capitalitat, generen una estructura econòmica i productiva molt diferenciada a la del cinturó industrial de Barcelona. EPA comarcalitzada Catalunya RMB (sense BCN ciutat) Vallès Oriental Baix Llobregat Vallès Occidental Maresme Barcelonès (sense BCN ciutat) Barcelona ciutat

Taxa d’atur I Trim. 2011 19,01% 20,07% 19,91% 19,03% 20,58% 19,74% 21,38% 15,69%

Font: elaboració pròpia a partir de l’encreuament de les dades de l’EPA, l’atur registrat i el padró continu

Un primer element que mostra la virulència de la crisi a la RMB és el comportament de l’atur. Com podem observar, l’atur a la Regió Metropolitana de Barcelona

Un dels elements que ens ha de permetre entendre i analitzar la crisi a la RMB és l’evolució de l’afiliació a la Seguretat Social segons sectors. La constatació més clara que la crisi econòmica a la RMB és bàsicament industrial és el fet que el sector on més ha disminuït l’afiliació és el de les indústries manufactureres. Entre el primer trimestre del 2009 i el primer trimestre del 2011 ha caigut en 35.586 afiliats/des, aquesta xifra representa gairebé la meitat de la baixada d’afiliació total (45%). L’altre gran sector que ha patit de forma més clara la crisi és el de la construcció, amb una disminució en el mateix període de 33.695 afiliats/des, un 42% del total de disminució d’afiliació a la RMB. D’aquesta disminució, més de la meitat (51%), és del Barcelonès. Expedients de regulació d’ocupació, 1r trimestre del 2011 RMB, indústria RMB, Catalunya, manufacturera total total Núm. ERO 564 962 202 Núm. treballadors 12.959 4.011 8.605 Un altre exemple clar de la crisi industrial de la RMB

és 1,06 punts per sobre del català. Aquesta diferència arriba als 2,37 punts per sobre al Barcelonès (sense BCN

és el comportament dels ERO a la indústria manufacturera. Comprovem que hi ha un comportament absolutament

ciutat) i als 1,57 al Vallès Occidental. En canvi, el comportament a Barcelona ciutat és diferenciat. Barcelona té una taxa d’atur el I trimestre del 2011 de 15,69%, 3 punts i mig per sota de la taxa d’atur de Catalunya de 19,01% i 4 punts i mig per sota de l’atur de la RMB (sense Barcelona ciutat) de 20,07%. El pes del sector serveis i l’efecte capitalitat són dos dels motius que poden explicar aquesta diferència.

desproporcionat al pes d’aquest sector, tant a la RMB com a Catalunya. Els treballadors/es afectats per ERO del sector d’indústries manufactureres a la RMB el primer trimestre del 2011 representen el 46,6% de tots el treballadors/es afectats per ERO de la RMB, quan aquest sector representa el 14,7% dels afiliats/des a la Seguretat Social de la RMB, és a dir 32 punts per sobre d’aquesta representativitat. A la vegada, aquests treballadors afectats per ERO d’indústries manufactureres representen el 30,9%

Cap de les comarques que formen part de la RMB tenen una taxa d’atur per sota de la catalana.

dels treballadors/es catalans afectats per ERO en el mateix període, quan únicament representen el 10,3% de tots els treballadors/es afiliats a la Seguretat Social a Catalunya.

Núm. 98 | juny-juliol 2011 | Unió General de Treballadors de Catalunya

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12 13 14 15 16


Actualidad sindical Las empleadas del hogar tendrán los mismos derechos que el resto de trabajadores Las empleadas del hogar podrán por fin cotizar en el Régimen General de la Seguridad social desde la primera hora de trabajo y se les reconocerá la misma prestación por incapacidad temporal que el resto de los trabajadores. El conjunto de las medidas beneficiarán a más de 700.000 trabajadores del servicio doméstico, a partir del 1 de enero de 2012. Tras la reunión mantenida el 27 de junio, con empresarios y Gobierno, UGT y CCOO, han anunciado un principio de acuerdo para incorporar al Proyecto de Ley de la Reforma de la Seguridad Social la integración del Régimen Especial

Más de un millón de firmas contra la Reforma laboral UGT y CCOO hemos entregado al Congreso de los Diputados más de un millón de firmas a favor de la Iniciativa Legislativa Popular contra la Reforma laboral. Unas 200.000 se recogieron en Catalunya. A un año de la entrada en vigor, la realidad ha demostrado que la reforma laboral es inútil y perjudicial: inútil porque no se ha conseguido tranquilizar a los mercados financieros y perjudicial porque ha seguido aumentado el paro e incluso se ha reducido la contratación indefinida. En el acto sindical previo a la entrega de firmas, el secretario general de la UGT, Cándido Méndez, recordó que «se está intentando que se confundan las causas con las consecuencias. Las causas de esta crisis son financieras y las consecuencias son laborales», especialmente, terribles para nuestros jóvenes.

de las empleadas de hogar en el Régimen General de la Seguridad Social. Se desarrolla así otro de los compromisos alcanzados en el Acuerdo Social y Económico (ASE), además de una histórica reivindicación sindical. La cotización a la Seguridad Social desde la primera hora y la plena equiparación de la protección social en situaciones de baja por enfermedad son algunos de sus aspectos más destacados. Todos los empleadores, con independencia de que la jornada de trabajo sea a tiempo completo o por horas y de que se tenga uno o varios empleadores, quedarán incluidos en el registro de empresarios de la Seguridad Social. Se cotizará desde la primera hora de trabajo, al margen de cuántas horas se trabaje al mes y para cuántos empleadores. Profesionalizar y dignificar la prestación laboral que llevan a cabo los trabajadores domésticos a través del incremento de su protección social se hacía imprescindible no solo para dar solución al problema del elevado nivel de economía sumergida existente en este sector, sino principalmente resolver un problema de desprotección y de discriminación tanto laboral como en materia de protección social que viene sufriendo este colectivo de trabajadores desde hace años.

Núm. 98 | juny-juliol 2011 | Unió General de Treballadors de Catalunya

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12 13 14 15 16


Salud laboral

Inspección de trabajo

y prevención de riesgos laborales a Inspección de Trabajo y Seguridad Social es un servicio público al que corresponde ejercer la vigilancia del cumplimiento de las normas de derecho laboral y Seguridad Social y exigir las responsabilidades pertinentes, así como el asesoramiento y, en su caso, arbitraje, mediación y conciliación en dichas materias. El inicio de una inspección se podrá producir por orden superior de la Administración (tanto del Estado como autonómica), por orden de servicio de las Jefaturas, en aplicación de los planes, programas y directrices, por petición de cualquier órgano jurisdiccional (jueces, fiscales, etc.), por petición de los organismos de la Seguridad Social, por propia iniciativa del Inspector o Inspectora de Trabajo y Seguridad Social, o por denuncia.

Denuncia Cualquier persona, si conoce un incumplimiento de prevención de riesgos laborales (PRL), podrá denunciar –por escrito– a una empresa ante la Inspección de Trabajo. Es decir, no es necesario que sea trabajador de dicha empresa, ni persona afectada, para poder denunciar. Las denuncias a Inspección de Trabajo no pueden realizarse de manera anónima, es necesario la identificación de la persona denunciante. Los inspectores y subinspectores tienen el deber de confidencialidad respecto a la identidad de los denunciantes. Antes de interponer una denuncia, es recomendable que os asesoréis en vuestra federación o unión.

Facultades de la Inspección Entre otras, los inspectores y los técnicos habilitados pueden entrar libremente en cualquier momento y sin previo aviso en cualquier centro de trabajo y a permanecer en el mismo; requerir información al empresario o al personal de la empresa; exigir la comparecencia del empresario o de sus representantes y encargados, así como del personal trabajador, examinar toda la

documentación y los libros de la empresa con trascendencia en la verificación del cumplimiento de la normativa vigente; tomar muestras de substancias y materiales utilizados o manipulados en el establecimiento, obtener fotografías, vídeos. Además, pueden adoptar las medidas cautelares para impedir la destrucción, desaparición o alteración de la documentación mencionada en el apartado anterior.

Medidas En caso de constatar incumplimientos de prevención de riesgos laborales, la Inspección puede advertir y requerir, siempre que no se deriven daños ni perjuicios directos a los trabajadores; paralizar la actividad, según lo establecido en la Ley de Prevención, cuando exista un riesgo grave e inminente para los trabajadores; requerir que se subsanen deficiencias constatadas y el plazo para que la empresa las solucione; iniciar procedimiento sancionador mediante la extensión de actas de infracción; comunicar a la Fiscalía, si se aprecia delito, y formular demandas de oficio al Juzgado de lo Social.

Comunicación de la visita El inspector, cuando realiza la visita, a menos que considere que dichas comunicaciones puedan perjudicar el éxito de sus funciones, deberá comunicar su presencia al empresario o a su representante, al Comité de Seguridad y Salud, y al delegado o delegada de prevención del centro visitado o, en su ausencia, al Comité de Empresa, con el fin de que puedan acompañarle en la visita y formularle las observaciones que crean oportunas, siempre y cuando éstas no sean perjudiciales para el éxito de las funciones de la Inspección de Trabajo. Más información en: www.ugt.cat Ž Salut laboral Ž Documents divulgatius Ž Gestió de la prevenció de riscos laborals Ž Tríptico: Inspección de Trabajo

Núm. 98 | juny-juliol 2011 | Unió General de Treballadors de Catalunya

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12 13 14 15 16


Associació d’Ajuda Mútua d’Immigrants a Catalunya

Les retallades socials, selectives i discriminatòries: un perill

per a la cohesió social i els resultats de les eleccions municipals del passat 22 de maig van posar de manifest la

Per a AMIC-UGT de Catalunya la modificació de la Llei 10/1997 de la renda mínima d’inserció i l’anunci

El govern restringirà el programa de la renda mínima d’inserció, nascut el 1990 gràcies al consens entre govern i sindicats, i com a resposta a la situació provocada per la crisi, l’atur i l’enduriment en l’accés a les prestacions de la desocupació.

del Govern de restringir les ajudes per naixement a les famílies que acrediten que fa més de cinc anys que viuen a Catalunya, és un pas més per al desmantellament de l’estat de benestar, fa desaparèixer la universalitat d’una prestació social per mitjà d’un retallada discriminatòria i pot portar a l’increment de la fractura social. El programa interdepartamental de la renda mínima d’inserció va néixer el 1990 com a resposta a la situació de desprotecció social i econòmica que la crisi, el creixement de la desocupació i l’enduriment en l’accés a les prestacions de la desocupació van provocar, i es va fer gràcies al consens entre el Govern i els sindicats majoritaris. Si, d’una banda, la retallada a la RMI afectarà greument moltes famílies catalanes independentment de la seva nacionalitat, la nova residència exigida per accedir a aquest dret suposa que persones amb la mateixa necessitat assistencial rebran un tracte diferenciat per raó del seu origen. Requerir un mínim de residència continuada i efectiva a Catalunya de dos anys previs a la sol·licitud de la prestació únicament persegueix reduir el nombre de persones

que puguin accedir a la renda mínima d’inserció, i vulnera un dret de les persones que hi resideixen legalment, que han estat treballant i contribuint en aquest país. S’està generant una política discriminatòria que distingeix ciutadans de primera i segona classe. Una altra de les tisorades anunciada pel Govern és la retallada a la Llei de barris. I això és preocupant quan es tracta d’una llei consagrada a promoure la rehabilitació global de barris per evitar-ne la degradació i millorar les condicions dels ciutadans. Una llei que té per objectiu destruir barreres entre els veïns, construir una societat més justa i equilibrada precisament on la necessitat és més gran per la població desfavorida i perjudicada per la crisi econòmica. Una llei que ha servit no sols en termes de justícia social, sinó també d’amortiment de la pulsió xenòfoba que pot aparèixer en els barris més pobres quan la crisi creix. Aquestes retallades socials posen en evidència la falta de voluntat política per construir una societat cohesionada i amb igualtat d’oportunitats.

inestabilitat del model social de convivència, atès que un important nombre de votants ha pres posició a favor del discurs racista i xenòfob promogut pel Partit Popular i Plataforma per Catalunya, avui, amb les mesures de retallades socials, es posa encara més en perill la convivència i la cohesió social.

Núm. 98 | juny-juliol 2011 | Unió General de Treballadors de Catalunya

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12 13 14 15 16


Comunicació

L’entrevista

a la ràdio

itjançant el gènere informatiu de l’entrevista, els mitjans de comunicació aprofundeixen en un fet d’actualitat. En primer lloc, cal tenir en compte que el periodista vol tenir la persona més indicada per parlar del tema que sol·licita. Un cop tinguem clar que podrem respondre a les seves expectatives, es concreta com i quan es farà l’entrevista. En el cas de l’entrevista radiofònica, a més, cal pensar en les característiques pròpies del mitjà:

Quan l’entrevista es fa a l’estudi i en directe Si l’entrevista es fa a l’estudi de l’emissora, és convenient arribar amb prou temps per si surt cap imprevist. Si la nostra intervenció forma part d’una tertúlia, cal tenir molt clar quin és el missatge que volem transmetre del tema en qüestió per tal de ferho de manera ordenada i precisa. El nostre llenguatge ha de ser entenedor i defugir els tecnicismes, tot i ser habituals per a nosaltres, potser siguin incomprensibles per a l’audiència. També és imprescindible respectar els torns de paraula i no monopolitzar l’entrevista amb la nostra intervenció. A més, hem de seguir el fil de la tertúlia per poder intervenir en el moment idoni per aportar els nostres arguments. També és recomanable tenir un guió i un bloc de notes que ens permeti anar apuntant noves idees que sorgeixin durant el debat.

Si ens entrevisten per telèfon Si l’entrevista es desenvolupa per telèfon, hem de saber a quina hora es farà la connexió i trobar el millor lloc per fer-la en condicions òptimes, és a dir, sense soroll i evitant-ne les possibles interrupcions. Si hem acordat que la trucada es farà al telèfon mòbil, hem de preveure que tindrem prou bateria per a l’estona que ocupi l’entrevista. Si poden escollir, els mitjans sempre prefereixen que els facilitem un telèfon fix per a fer l’entrevista, per evitar el risc de la falta de cobertura o d’altres problemes de connexió.

Entrevista gravada per ser emesa més tard Si l’entrevista telefònica es grava prèviament per ser emesa més tard, no podem relaxar-nos. Cal mantenir l’ordre de les nostres idees i facilitar el treball al periodista, tot oferint-li una versió concreta del nostre posicionament. Per molta estona que parlem, els talls de veu que extrauran a la redacció de l’emissora tindran una durada limitada. Per aquest motiu, i en tots els casos, l’ordre i la concisió de les nostres idees resulten imprescindibles si no volem que el nostre tall de veu sigui mutilat en antena. Per qualsevol consulta o dubte sobre temes de comunicació i relació amb els mitjans de comunicació, us podeu posar en contacte amb el Gabinet de Comunicació de la UGT de Catalunya (93 304 68 17 – premsa@catalunya.ugt.org).

Núm. 98 | juny-juliol 2011 | Unió General de Treballadors de Catalunya

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12 13 14 15 16


Espai Avalot

Un any i un dia

de reforma laboral a tot just un any de la reforma laboral. Encara que, com a aquelles condemnes de les

models laborals com l’alemany amb la vinculació

pel·lícules americanes, podríem titular-ho «un

estreta entre formació i empresa, que és indispensable

any i un dia». Perquè la realitat laboral pels joves d’aquest país és una condemna i una tortura. Són

per fer un canvi de model productiu d’èxit i sobretot amb futur.

365 dies de drets retallats i més de 1.500 nits, perquè les nits es fan molt llargues pensant en un futur que

Després va venir la reforma de les pensions, totalment necessària per poder afrontar les dificultats

o és fosc o és en un altre país. Avui, nosaltres, els joves receptors de la inversió en formació que va fer

d’avui. Però, hem de començar a fer els deures per poder modificar algunes coses ara que s’ha obert

el país perquè siguem bones persones i bons professionals, ens veiem obligats a retornar aquesta inversió a un país estrany, lluny de les nostres famílies i amics, que són el pilar que avui sustenta l’estat del benestar, cada cop més retallat. La veritat és que s’ha demostrat que els sindicats teníem raó. La reforma laboral no ha servit per allò que en teoria es va fer: generar riquesa i crear ocupació. Perquè no ens enganyem, només es crearà ocupació si creix la demanda de productes i/o serveis. La internacionalització de les empreses és un punt molt important, així com l’emprenedoria, sobretot per aquell sector de joves que veiem que les empreses del país no aposten per nosaltres. I ens veuen més com una despesa que com una inversió. Però, no hem d’obviar que el nostre principal market niche és el consum intern. Per això, per demanar la retirada d’una cosa que no funciona, i no ha fet més que precaritzar el treball existent, hem recollit més d’un milió de signatures per a la iniciativa legislativa popular a nivell estatal per poder tornar a portar al Congrés dels Diputats aquesta llei i fer-ne una que realment aporti llum al nostre model laboral, pactat entre els agents socials i el Govern. Que miri cap el nord, que s’acosti més a

l’escletxa, com és la possibilitat de rescatar anys destinats a la formació, tal i com l’Avalot va presentar en una resolució de la seva 7a Assemblea Nacional el mes de febrer i que ha estat treballant amb els diferents grups parlamentaris de Catalunya. Ara, és el torn de la negociació col·lectiva. En definitiva, volen la relació directa entre treballadors i empresaris. Ja sabem qui és el fort i qui és el feble. Nosaltres ho tenim clar: continuarem treballant, per a què els joves, nosaltres, la classe treballadora, puguem defensar els nostres drets. Perquè volem que les empreses funcionin, perquè volem crear empreses, perquè volem condicions laborals dignes, perquè volem futur. Avís per a navegants, els joves som el futur. La classe treballadora ha passat d’una desorientació provocada per les noves situacions a la indignació, i com a les grans revolucions que han canviat el món al llarg de la història, els petits canvis han estat els punts d’inflexió i els més poderosos. Som les víctimes d’aquesta crisi, és hora de reiniciar el sistema, eliminar la reforma laboral i treballar per pactar una reforma de negociació col·lectiva de qualitat i conquerir nous horitzons, que, de fet, és el nostre futur.

Núm. 98 | juny-juliol 2011 | Unió General de Treballadors de Catalunya

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12 13 14 15 16


Estadístiques sociolaborals Evolució de la inversió industrial per sectors a Catalunya 20 13,9

15

10,8

10

6,8

5

1,8

0,2

0

1,0

-1,3

-5 -6,1

-10

-6,0

-7,3

-10,7

-10,9

-15

-14,3

-20 -25

-19,3

-20,3

-21,3

-23,2 -26,6

-30

-29,5

-29,2

-35

-31,5

Indústria de l’energia i l’aigua Indústries de béns intermedis Indústria de l’automòbil Indústries de béns d’equipament

Indústries de béns de consum durador Indústria manufacturera de prod. alimentaris, begudes i tabac Indústries de béns de consum no durador Font: Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat)

Novetats documentals juny 2011 Diagnóstico de la igualdad de género en el medio rural. Madrid: Ministerio de Medio Ambiento y Medio Rural y Marino. Disponible a: www.marm.es ’ Desarrollo rural ’ Planes y estrategias ’ Publicaciones L’evolució del treball autònom durant el primer semestre del 2011. Barcelona: CTAC, 2011. Disponible a: www.ugt-cat.net/subdominis/premsa/autonoms_juny2011.pdf Elias, Joan. Immigració i mercat laboral: abans i després de la recessió. Barcelona: La Caixa. Servei d’Estudis, 2011. Disponible a: www.lacaixa.comunicacions.com ’ Publicacions ’ Documents d’economia Pressupostos de la Generalitat per al 2011: la materialització de les retallades en els serveis públics. Barcelona: UGT de Catalunya, 2011. Disponible a: www.ugt-cat.net/subdominis/premsa/Pressupostos_2011.pdf Recio, Eugenio M. et al. Economia de mercat, ética i justicia en temps de crisi. Barcelona: Centre d’Estudis Econòmics i Socials, 2010. Disponible a: www.ceesocials.org ’ Economía social i de mercat Més llibres, a www.centredocumentaciougt.org

Núm. 98 | juny-juliol 2011 | Unió General de Treballadors de Catalunya

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12 13 14 15 16


e-sindicat

Escolta activa a la xarxa

a gran potència de les eines socials no és només la capil·laritat per poder fer difusió del nostre missatge, sinó la capacitat de poder participar a les converses i escoltar què diuen de nosaltres els ciutadans. Aquesta capacitat s’anomena «escolta activa» i la pot fer tothom. Des de la UGT de Catalunya anem seguint les converses a la xarxa, les crítiques que ens fan i els comentaris, i intentem reaccionar, contestar directament o trobar els arguments i preparar-los. Però, igualment no és una tasca que es pugui fer de forma individual i en solitari, tots tenim contactes a les xarxes socials i molts ens interpel·len com a organització. Els delegats de la UGT, de la mateixa

manera que sou la nostra veu a les empreses, també podeu explicar què feu i què penseu als vostres contactes a les xarxes socials. Us animem a fer-ho, i si voleu participar de forma més coordinada, envieunos un correu a premsa@catalunya.ugt.org

Núm. 98 | juny-juliol 2011 | Unió General de Treballadors de Catalunya

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12 13 14 15 16

Les notícies del delegat, núm. 98, juny-juliol 2011  

Revista sindical de la Unió General de Treballadors de Catalunya

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you