Page 1

4 / La contra

Diari de Prada / Divendres, 20 d’agost del 2010 Víctor Torres, germà del poeta Màrius Torres

Gent de l’UCE

“El meu germà va morir sense veure l’esclat de la seva obra”

Joan Miquel Touron

L’entrevista

Què suposa per a vostè ser a la Universitat Catalana d’Estiu per commemorar el centenari del naixement del seu germà? És un privilegi ser aquí amb una salut relativa, perquè el meu germà faria 100 anys i jo en tinc 95. Poder tornar aquí és un privilegi extraordinari i més si és per explicar la figura humana del meu germà, sobretot perquè jo no sóc poeta ni filòleg ni amant de la poesia, bé això darrer ara sí. La meva dèria ha estat la política i Prada és el lloc més brillant de l’exili català, on ja vaig venir per portar sobre les meves espatlles les despulles del gran Pompeu Fabra. Com s’ha de valorar l’obra de Màrius Torres? En Màrius va morir l’any 1942 en ple franquisme i va haver d’estar sol molt de temps al sanatori. La seva poesia hi quedà i es va difondre gràcies a la tasca impagable de Joan Sales i de la correspondència que van mantenir els dos. Finalment, Sales va anar a Mèxic i la primera edició de la poesia del meu germà s’edità a Coyacán l’any 1947. La llàstima és que ell no ho va conèixer i va morir sense veure l’esclat de la seva obra, i resulta que ara la seva poesia encara és ben vigent i actual en un moment de dificultats.

Diari de Prada L’UCE recorda avui Jaume Vicens i Vives

Té la Llibreria Catalana de Perpinyà, quan va decidir obrir-la? Quan vaig sortir del servei militar formava part d’una associació catalana. Allà, veníem llibres per aconseguir diners per a l’associació. Al principi, ho fèiem de manera ambulant i poc després, l’any 1982, vaig decidir obrir una llibreria jo sol.

Curiosament, al principi no creia gaire en el valor de la seva poesia? No, ell no hi creia gaire, es definia com a “aquella cosa absurda que és un poeta líric”. Fins al final no hi va creure i això va ser quan va rebre els elogis de Carles Riba. Però després ha resultat que les generacions futures l’han considerat un gran poeta en diferents moments. Hi ha un moment que marca el punt d’inflexió en el coneixement de la seva obra

que és el 1992, quan es compliren els cinquanta anys del naixement i a Lleida el feren escriptor de l’any. El seu germà, a més d’un referent literari s’ha convertit en un símbol cívic. Avui en dia el meu germà és una persona molt consolidada en els centres culturals i la gent el comença a estimar, fins i tot la gent que no l’ha llegit però que saben i coneixen la seva tragèdia familiar i la manera en com es va sobreposar al dolor.

Redacció: Albert Calls, Cristina Grané, Desireé Ibarz. Correcció: Anna Cortils. Assessorament informàtic: www.catux.org.

Divendres, 20 d’agost del 2010

Llibreter Quant temps fa que ve a Prada? El primer cop que vaig venir va ser l’any 1976, però de manera constant fa 30 anys. Quan vaig venir aquí va ser quan vaig prendre consciència de la meva catalanitat.

Víctor Torres va ser voluntari a la Guerra CIvil, exiliat, secretari de la Generalitat durant l’època de Josep Irla, diputat al Parlament de Catalunya i senador a Madrid. Va participar en l’acte, glossant la figura del seu germà i acostant-nos a la vida i l’obra de l’escriptor que va esgarrapar l’amor i la mort amb la força dels seus versos.

Universitat Catalana d’Estiu, Prada (Conflent)

Com veu actualment la literatura nord-catalana? Crec que hi ha un dèficit de joves molt important. Abans hi havia una desena d’escriptors, mentre que ara només n’hi ha dos: Joan-Lluís Lluís i Joan Daniel Bezsonoff. Tot el que es publica a Catalunya Nord es pot considerar literatura catalana? No, la gran majoria de llibres que es publiquen són en francès i no en català. Però cal dir que ara és habitual la publicació de novel·les policíaques franceses ambientades a Catalunya Nord.

En Joan Miquel és llibreter des de fa anys. Ve amb els seus llibres a la Universitat Catalana d’Estiu

TDdP compta amb el suport de l’ENS de Comunicació Associativa. Edita: www.tornaveu.cat.

L’historiador Jaume Vicens i Vives (1910-1960).

Commemoració L’acte de commemoració del centenari del naixement de Jaume Vicens i Vives comptarà amb la presència de l’expresident de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, Jordi Nadal (UB) i Jordi Casassas (UB). Com destaca Casassas: “l’historiador Jaume Vicens i Vives representa en la historiografia catalana, alhora que un cert lligam entre l’abans i el després de la Guerra Civil, el conducte pel qual es modernitzà el món historiogràfic acadèmic”. Una influència -afegeix“que representa una de les aportacions capitals que expliquen la gran florida de la historiografia catalana de la postguerra”. De la tasca

Jaume Vicens i Vives representa la modernització del món historiogràfic acadèmic i l’impuls de la mobilització cultural i política que volia omplir el gran buit que separava els sectors oficials i econòmics d’oposició al règim franquista.

de Vicens i Vives Casassas també remarca que va voler impulsar una “mobilització cultural i, en el fons política, que pretenia omplir el gran buit que separava els sectors oficials i econòmics de la lluita d’oposició al règim franquista”. Historiador i mestre d’historiadors, després d’una tesi doctoral (‘Ferran II i la ciutat de Barcelona’), que presenta en els primers anys de la Guerra Civil, la seva àrea d’estudi se centra en la Catalunya de la baixa edat mitjana per acabar sent considerat autoritat principal en la història econòmica i social, el que en els primers anys del franquisme va ser una excepció dins el que era el panorama de la universitat espanyola.

Catedràtic d’Història Moderna de la Universitat de Barcelona des de 1940, també va convertir el seu departament en un punt d’inserció de la historiografia espanyola amb els nous corrents historiogràfics europeus. El futur de la llengua en el context europeu L’UCE analitzarà aquesta tarda, la vigència, problemàtica i projecció del futur de la llengua catalana, dins el context europeu. L’acte, que porta per títol ‘El català i les altres llengües minoritàries vistes des d’Europa’, comptarà amb la presència del coordinador dels estudis de multilingüisme i traducció de la Comissió Europea, Johan Häggman.

L’UCE al dia De 9 a 12 del matí. CIÈNCIES DE LA NATURA: Paisatge i biodiversitat als Països Catalans. Nous principis urbanístics (de 9 a 2/4 d’11); Efectes del canvi climàtic a l’alta muntanya (de 2/4 d’11 a 12). CIÈNCIES DE LA SALUT: La pandèmia gripal del 2009. Els virus gripals: un perill constant (de 9 a 10); La pandèmia gripal: context i resposta a Catalunya (de 10 a 11); A debat: lliçons i perspectives de futur (d’11 a 12). PENSAMENT: La problemàtica identitat europea (de 9 a 12). HISTÒRIA: La història medieval i moderna: de Vicens i Vives al segle XXI. La formació de l’Estat modern (de 9 a 10); Vicens, Reglà i la Catalunya dels Àustria (de 10 a 11); La Guerra de Successió (d’11 a 12). LITERATURA: Anàlisi de l’estat de la crítica literària en català (de 9 a 10); Els secrets de la declamació poètica d’un rapsode (de 9 a 10); Les rondalles dels Països Catalans i Valor i el DVD «Sendes carenes» (de 10 a 12); Pessoa (d’11 a 12). LLENGUA: La interrelació dels usos lingüístics amb els diferents grups lingüístics presents a Andorra (de 9 a 10); Un projecte lingüístic per a Europa (de 10 a 11). MÚSICA: La música també fa el país (de 9 a 10); La sardana com a fet històric (de 10 a 12). CINEMA: L’escola de Barcelona (de 9 a 11). SEMINARIS D’INVESTIGACIÓ: L’aire que respirem (de 10 a 11); La resolució de conflictes (d’11 a 12). FORMACIÓ CULTURAL: Coneixement de Catalunya Nord (de 10 a 12); Iniciació a la llengua. Nivell inicial (de 9 a 2/4 d’11); Nivell mitjà (de 2/4 d ’11 a 12); Curs de llenguatge i gramàtica (de 9 a 11); Curs introductori d’història de Catalunya (de 10 a 12); Iniciació als Països Catalans (de 2/4 d’11 a 12); Iniciació a la Cultura Occitana (de 9 a 2/4 d’11); La Vall d’Aran i Occitània. Aspectes lingüístics (de 2/4 d’11 a 12). TALLERS: Televisió (de 10 a 11). JORNADES CIENTÍFIQUES I PROFESSIONALS: XXV Jornades sobre Cooperativisme (de 10 a 1); Jornada de la Premsa Comarcal (de 2/4 de 10 a 12). ACTES I COMMEMORACIONS: Commemoració del centenari del naixement de Jaume Vicens i Vives. A les 3 de la tarda. TALLERS: Jardineria; El posicionament dels vins dels Països Catalans; Taller de llengua japonesa; Dansa; Sardanes; Ball de bot; Cançons populars; Muntanyisme; Esports; El gravat calcogràfic; Nines de porcellana; I després de Ferran Adrià, què? JORNADES CIENTÍFIQUES I PROFESSIONALS: XXV Jornades sobre Cooperativisme (de 4 a 6). A les 5 de la tarda. ACTES I COMMEMORACIONS: Els Països Catalans vistos des de fora. CINEMA: Adéu, Espanya? FÒRUM OBERT: Presentació del llibre Visca la República! de Pau Vinyes; Salvador Balcells presenta Emili Espinosa. A les 6 de la tarda. FÒRUM OBERT: Setantenni Front Nacional de Catalunya; Presentació de Tornaveu. ESPECTACLES: Moisès Coll i Marquès. JORNADES CIENTÍFIQUES I PROFESSIONALS: Jornades de la Fundació Josep Irla a l’UCE. A les 9 de la nit. ESPECTACLES-MÚSICA: La vella Dixieland. A les 11 de la nit. ESPECTACLESCINEMA: La passió d’Emili Darder.


Diari de Prada / Divendres, 20 d’agost del 2010

Xavier Serra, de la Universitat de València, coordina conjuntament amb Josep Monserrat l’àrea de Pensament de l’UCE. “Des de ja fa uns anys s’intenta tractar la variant més cosmopolita del pensament i en aquest cas ens hem centrat en una anàlisi de la problemàtica identitat europea”, explica Serra. Precisament, des del dia 17 fins avui al matí, s’ha intentat veure: “què podríem aportar, des de la nostra singularitat catalana, a la identitat europea”. Aquesta àrea té una llarga Catalunya està marcada per la història i aquesta ha determinat el pensament català. Per què Catalunya no té una tradició autòctona dins de la filosofia? En els cursos s’intentarà donar resposta a tots aquests dubtes.

Xavier Serra coordina amb Josep Monserrat l’àrea de Pensament.

trajectòria dins de l’UCE, però en l’edició d’enguany s’ha volgut apostar per una nova proposta dins de l’àmbit del pensament. Així, els coordinadors dels cursos han volgut introduir a la universitat el pensament català. En aquest sentit, Serra assegura que: “en la societat catalana hi ha un gran dèficit filosòfic causat per unes condicions academicosocials que genera un buit en la literatura ocupat per assa-

gistes com Joan Fuster.” També s’estudiaran els diferents filòsofs catalans del segle XX i els problemes que ha patit la filosofia catalana durant la història, amb l’objectiu de donar resposta a algunes de les principals qüestions sobre aquest tema. El curs, s’impartirà del 21 al 24 d’agost de les 9 a les 12, a càrrec del mateix Xavier Serra, Pompeu Casanovas (UAB) i el president de l’UCE, Jordi Sales.

Presentació a l’UCE de Tornaveu.cat Els antics de l’UCE han notat aquest any un canvi en la capçalera del Diari de Prada. Tornaveu, Associacionisme i Cultura, iniciativa impulsada per l’Ens de Comunicació Associativa i el projecte Heptàgon, ha assumit la seva edició. La col·laboració es basa en uns objectius compartits de difusió de la nostra cultura i es reforça en la publicació de dues edicions dedicades a l’UCE de la versió digital de Tornaveu. Avui, a les sis de la tarda al Fòrum Obert, els impulsors de Tornaveu presentaran el diari digital quinzenal que ja arriba a més de 15.000 persones dels Països Catalans. La publicació vol divulgar iniciatives culturals que per la qualitat s’ho mereixen i que no sempre troben les portes obertes dels mitjans de comunicació. Per això, ha esdevingut el portaveu del moviment associatiu que per la seva riquesa qualitativa i quantitativa és l’eix vertebrador de la societat civil dels Països Catalans.

Música i cinema, les propostes per a aquesta nit

Gloses & Jazz

El paper dels andorrans a l’UCE

Entitats

Dia de documentals

Aquesta tarda i nit es presenten molt musicals. A les 6 de la tarda Moisès Coll, Ismael Moll i Joan Moll ens porten al tendal del Liceu les gloses de Menorca. Aquestes no tenen una estructura universal, sinó que cada glosador adopta la que més li convé. Tot i així, sempre són versos o mots de set síl·labes amb rima assonant o consonant. Cada glosa es composa d’un mínim de sis mots i la improvisació de la glosa sempre va acompanyada d’una guitarreta que fa la melodia anomenada de ses porgueres. Més tard, a les 9 de la nit, podrem trobar a la plaça del poble una proposta molt popular de jazz clàssic: La vella Dixieland, més coneguda com La Vella. Es tracta d’un grup, format principalment per set músics, que reivindica que l’essència del jazz és música calenta, ritmes contagiosos i comunicació amb el públic. Tot i que el nom es refereix a l’estil de dixieland, el conjunt ofereix un repertori molt més ampli.

Per a avui tenim dues propostes de cinema. Els documentals Adéu, Espanya? i La passió d’Emili Darder, tots dos de 2010. El primer es presentarà a les 5 de la tarda i es farà un col·loqui. És un film dirigit per M. Dolors Genovès que compara la realitat política de Grenlàndia, Escòcia i Quebec amb Catalunya, així com planteja que la secessió és una opció democràtica. També fa una anàlisi sobre si els processos són jurídics o fruit d’una negociació. Pel que fa a La passió d’Emili Darder, està dirigit per Pere Salom que explica la història de l’acalde de Palma, Emili Darder, afusellat pels franquistes. El film és un homenatge a l’alcade i metge mallorquí i repassa la seva trajectòria política, cultural i social com a membre d’Esquerra Republicana Balear. També explica la seva detenció “per rebel·lió” poc després del cop d’estat i el seu posterior assassinat el febrer de 1937 al cementiri de Palma.

A les 6 de la tarda i 9 de la nit. Al tendal del Liceu i a la plaça del poble.

A les 5 de la tarda i 11 de la nit. Al cinema Lido. Prada.

Andorra també té el seu espai a la Universitat Catalana d’Estiu, ben visible en la jornada que organitza cada any. La propera es farà demà, dissabte 21. Tot és a punt per la trobada que la Societat Andorrana de Ciències organitzi la 23a Diada Andorrana a la XLII UCE. Segons explica el seu coordinador, Èric Jover: “durant tot el dia, amb la col·laboració de diferents personalitats de l’entorn andorrà, s’analitzarà l’estat actual dels seus ciutadant des de diferents vessants com ara el polític, el social o l’econòmic”. Jover també afegeix que la Diada Andorrana: “es basa en fer un estudi exhaustiu del tema triat mitjançant l’opinió d’experts en diferents àmbits relacionats amb Andorra, per poder-lo publicar posteriorment en format de llibre”. Per la seva part, la directora de la Societat Andorrana de Ciències, Àngels Mach, valora molt positivament la relació amb l’UCE perquè creu que: “és un aparador intern i extern”. També explica que: “som l’única entitat dins la Universitat que cada any publica un llibre amb les opinions dels ponents, cosa que fa que transcendeixi el que es tracta”. L’organització de la Jornada s’ha encarregat de portar fins a l’UCE representants de gairebé tots els partis polítics andorrans, perquè aquests puguin dir la seva opinió referent a la situació ciutadana. Durant la Jornada Andorrama també es tractaran temes de certa polèmica al territori com ara els relacionats amb els immigrants i la seva integració en la societat. També cal destacar la presència de diferents mitjans de comunicació del país per poder discutir la seva incidència en el conjunt dels ciutadans.

L’espai d’opinió

Viu l’UCE / 3 Breu Ompliu l’enquesta per a un treball de recerca Júlia Taurinyà, estudiant a la Universitat de Perpinyà, està realitzant un treball de recerca sobre la participació a l’UCE. Ajudeu-la i ompliu l’enquesta que li permet recaptar les dades. N’hi ha d’específiques per a periodistes, becaris, alumnes i professors. Podeu fer arribar aquest qüestionari abans que s’acabin les classes. S’ha de tornar emplenada al bar o al secretariat. Les dades s’utilitzaran per confeccionar un estudi de caràcter estadístic.

Entitats

Carles Sechi i Ibba

Prada és estada Prada és estada i sigui a esser per a l’Alguer un autèntic bressol de catalanitat. El marc acollidor de l’UCE encoratja i afavoreix la participació i la integració de realitats petites i perifèriques com la nostra a la Comunitat Internacional de Llengua Catalana que després de quarantados anys sigui a reunir-se a Prada per a enfortir lligams i amistats. L’Alguer és segurament l’últim territori de parla catalana arribat a l’UCE, però d’anys és una presència fidel i animada, que veu la Universitat Catalana d’Estiu com una trobada fonamental per a portar endavant el projecte d’integració de l’Alguer a la comunitat catalana. A Prada, gràcies a les moltes oportunitats presents i a les persones generoses que nos han ajudat, l’Alguer ha pogut posar en marxa un procés de emancipació i integració, i avui, com mai havia passat, és una presència viva i dinàmica en moltes institucions catalanes i promotora de actes i iniciatives pancatalanistes. Motor de aquesta activitat és estada l’Obra Cultural de l’Alguer que ha jugat un paper determinant per a afavorir la participació dels algueresos a totes les seccions de treball de l’UCE, sigui a les iniciatives acadèmiques i científiques, sigui a les propostes de tallers i espectacles. L’Obra Cultural ha portat a Prada qualificats professors, la millor joventut de l’Alguer tant alumnes com grups de espectacle. Avui, si l’Alguer és catalana més que mai, llarga part del mèrit el té la Universitat Catalana d’Estiu que ha donat a tots els algueresos que han tingut l’oportunitat de participar i viure aquesta realitat de créixer culturalment i de enfortir el propi sentiment identitari. Per molts anys i endavant!.

Jaume Lladó

La societat catalana té dèficit filosòfic?

Diari de Prada / Divendres, 20 d’agost del 2010

Tirallonga

2 / Viu l’UCE

El Racó de Terra Nostra En el conjunt dels CD’s publicats per TERRA NOSTRA amb les veus de L’ AGRAM, de CRESCENDO..., en distingim un que ha permès molta gent d’entrar a la nostra llengua a través de les traduccions fetes de cançons molt conegudes de cantants estrangers: Brassens, Brel, Bob Dylan, Joan Baez, Quilapayun... Teniu, amb el petit fascicle ofert avui, una visió de la “Veu dels altres”. Es pot adquirir el CD a la llibreria de l’UCE.

Tornaveu 20/08/2010