Page 1

4 / L’Última Joan Mir, professor a la UIB.

4 «Es futur de sa UCE pareix

UCE

ben encaminat»

Quin ha estat el pes de Mallorca en la història de l’UCE? Ha estat progressivament alt, tot i que va començar amb una presència testimonial. Ara, almenys en termes demogràfics, som es doble del que ens correspondria en relació a sa població de sa resta des Països Catalans. A nivell més general, sempre hi ha hagut representants de ses illes. S’equip rector ha cuidat particularment aquest aspecte implicant professors universitaris. D’altra banda, els mallorquins estan al corrent del que passa a sa UCE ja que aquesta és present en els mitjans de comunicació: es Diari de Balears té un corresponsal que fa una pàgina diària. Vostè és professor a la UIB. De quina manera està implicada, aquesta universitat, en el projecte de la UCE? S’implicació és total, la UIB és un dels puntals de sa UCE. A més en els ultims anys hi ha hagut una implicació des que Nadal i Batle, apostà per a implicar-s’hi, amb importants ajudes econòmiques. En definitiva, hi ha una relació molt cordial, que afavoreix que molts professors de la UIB vinguin a impartir classes. De fet, sa UCE es percep com una activitat més de sa UIB i no com una cosa externa. Com creu que pot evolucionar el projecte a partir d’ara? Quines perspectives

Diari de Prada

Joan Mir és professor de la Universitat de les Illes Balears. Membre del patronat de l’UCE participa activament en la seua organització des de Mallorca. Avui, participarà a l’acte de les 17h al gimnàs, dedicat als últims 40 anys d’història des de la perspectiva mallorquina i menorquina. hi veu? Hi ha una incògnita, que no sé si sabrem resoldre, que és es repte de Vallroc. És una oportunitat i un risc que caldrà veure on ens porta. Però es futur de sa UCE pareix ben encaminat per sa presència de joves, i Vallroc no fa més que potenciar aquest aspecte ja que joves s’hi podran trobar al llarg de l’any. Cal destacar notablement la importància que ha adquirit l’UCE jove els darrers anys. Tot i que inicialment era un espai que acollia els nins i nines de professors o alumnes

Redacció: Xarlena Beltran, Anna Maluquer, Júlia Taurinyà i Marta Serra Correcció: Pere Verdaguer Assessorament informàtic: Francesc Mercadé Impressió: Llibreria la Muse (Prada)

que eren massa grans per a l’esplai, ha esdevingut amb identitat pròpia. Vénen joves que s’hi matriculen directament, i no pas perquè vinguin acompanyats dels pares. Vol afegir quelcom més ? Alguna cosa que destacaria d’aquests 40 anys d’història de l’UCE? Sí. Estic molt content que sa UCE conservi una bona dosi d’alló que Miquel Porter Moix anomenava «la república de la llibertat i del bon humor».

La columna uceànica MARI MONSTRUM ojos? Frics? Monstres? Patums que fan patam? Em podríeu dir quina mena de fauna és la que pobla els Països Catalans? No és el nostre un territori on es combinen el seny i la rauxa a parts iguals? Com dur a bon terme allò que el seny ens proposa sense un bon atac de rauxa? Quantes de les nostres més celebrades personalitats no han estat titllades, en un moment o altre, de tocades per la bogeria? Llull, Verdaguer, Macià... Jo els consideraria gent de seny que es serviren de la rauxa per dur a bon terme grans idees que ens enfortiren com a cultura. Si no haguessin tingut aquest punt de rauxa, és a dir, de fúria, d’ardor, la nostra llengua, els nostres anhels, faria segles que serien sota una llosa de marbre fred i la nostra estimada UCE no hauria nascut mai, perdent-se en els llimbs d’un úter extirpat. I ja no hi hauria bojos, ni frics, ni reis destronats. Uceànics, ens ho ha dit tot un conseller, en Josep Huguet: per fer front a la globalització anorreadora, cal que “des del vostre lloc de treball sigueu innovadors, sigueu creatius”. Per tant, seny, bons aliments i una bona dosi de rauxa per poder seguir creixent com a poble. No era en Francesc Pujols el que deia que un dia els catalans ho tindríem tot pagat? Sempre he tingut el dubte sobre el significat d’aquesta afirmació. Tenir-ho tot pagat pot voler dir ser a l’altre barri. Prefereixo pensar que la nostra rauxa salvarà el món i aquest ho agrairà.

B

Prada: Liceu Renouvier, carretera de Catllà, s.n. Adreça electrònica: correu@ucestiu.cat Lloc web: www.uce.cat

Diari de la Universitat Catalana d’Estiu, Prada (Conflent) Diumenge, 17 d’agost del 2008

Fe en la continuïtat Vall Roc assegura el futur de l’UCE

UCE

Entrevista

Diari de Prada. Diumenge, 17 d’agost del 2008

D’esquerra a dreta, Marcel Mateu, Joandomènèc Ros, Josep Huguet, Jean Castex i Marià Torres.

A

hir, tocades les 12 del migida, va iniciar-se l’acte d’inauguració de la XL UCE amb la presència a la taula del rector Joandomènec Ros, del Conseller d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya Josep Huguet, del batlle de Prada Jean Castex, del vicepresident del Consell General dels Pirineus Orientals Marcel Mateu i del conseller de Cultura del Con-sell Insular d’Eivissa Marià Torres. Tots els ponents coïncidiren a felicitar-se pels 40 anys d’aquesta manifestació lúdica i científica. Una manifestació que, tal i com apuntà Ros, subsisteix gràcies a la implicació de moltes administracions, des de les més locals a les més generalistes i també, segons Josep Huguet, a la gran capacitat d’imaginar i d’innovar que han demostrat aquells que la fan possible any rere any. Es refe-

ria al capital humà que a cada nova edició fa mans i mànigues per aconseguir un programa atractiu que engresqui cada vegada a més i més gent. La prova, tal i com apuntà el rector de l’UCE, és que el període de matriculació s’hagué de tancar un mes a-bans de començar perquè ja no hi havia places. I ara, tot plegat té més mèrit perquè així com vint anys enrere els únics cursos d’estiu als que podies assistir eren els que es feien per a alumnes sudamericans sobre literatura espanyola, actualment totes les universitats dels Països Catalans organitzen els seus cursos d’estiu. Tots coïncidiren, però, que en cap d’elles no s’hi fa tan present com a Prada l’evidència d’una cultura i una història comunes. En aquest sentit, Marià Torres, recordà l’entrada de Jaume I a Eivissa el 8 d’agost del 1235, i per tal que el Mediterrani no sigui un obsta-

cle per a l’assistència d’eivissencs a l’UCE, s’han concedit beques. També anuncià l’aprovació en els propers pressupostos del Consell d’una partida per al finançament del centre Pau Casals. Jean Castex, batlle de Prada d’ençà del maig passat, va mostrar-se content i orgullós de ser present a l’acte i creu que l’èxit d’aquesta universitat rau en la seva proximitat a Rià, poble on s’inicia la nostra història a través de la figura de Guifré el Pelós. Castex conclogué el seu parlament amb un visca Catalunya que fou llargament aplaudit. Marcel Mateu apuntà que així com Prada significà un refugi per a la catalanitat en temps difícils, actualment és l’existència de l’UCE la que ha permès accions com la Carta aprovada el desembre del 2007 on per primera vegada s’oficialitza l’ús del català a la Catalunya Nord.

Activitats d’avui

A les 9h. CURSOS: L’Antàrtida, un continent amenaçat / Una pell per a tota la vida / Perspectives de futur per l’arquitectura i el paisatge rural del nostre país / Les empreses de l’EURAM / Religió i bé públic. Contribucions africanes / Islam i islamisme, dos mons / El rei Jaume I: història, literatura i llegenda / Estat i organització militar a Catalunya / Iniciació a la llengua. TALLERS: Traducció. JORNADES: Innovació i turisme als Països Catalans A les 10h. CURSOS: La Plaça del Diamant de Mercè Rodoreda / Coneixement de la Catalunya Nord / Curs introductori d’història de Catalunya / La llum del cinema negre. TALLERS: Televisió. A les 11h. CURSOS: Alacant és important / EuroCom: el plurilingüisme al vostre abast en quatre dies. A les 12h. ACTES: Recerca i innovació, les claus del futur. A les 15h. TALLERS: Jaume I i els Països Catalans: la formació d’una cuina nacional / Dansa / Cançons populars / Muntanyisme / Sardanes / Esports / El gravat calcogràfic: l’aiguafort / Nines de porcellana / Taller de llengua japonesa / El circuit de llibreteria i quiosc els segles XIX i XX / Fotografia de la natura / Gloses i cançó redoblada. Introducció als gèneres cantats de les Pitiüses. A les 16h. Innovació i turisme als Països Catalans A les 17h. ACTES: 40 anys als Països Catalans: Mallorca i Menorca. FÒRUM OBERT: Presentació del Llibre de Job i d’Els hereus d’en Pujols i realització d’un fragment de l’Hiparxiologi / Presentació de la novel·la El cim dels espadats A les 18h. FÒRUM OBERT: “Impossible o possible!” A les 20h30. Orquestra Jove Salvador Giner, al gimnàs. A les 21h30. Mus-cat, a la plaça. A les 23h. Lídia Pujol, a l’amfiteatre.


Congrés For Frics

A mitjanit se celebrarà el Congrés For Frics, davant del bar. Sota el lema «Enumera, que enamora», la quarta edició del congrés bianual, organitzat per Jordi Bancells, és oberta a tothom.

Música

A

questa assignatura de Tilbert D. Stegmann, professor a la universitat de Frankfurt, ens fa prendre consciència que amb els nostres coneixements lingüístics, de català, francès, castellà o qualsevol altra llengua romànica, tenim les portes obertes per un plurilingüisme romànic. Igual amb les llengües germàniques: si tenim coneixements de txec o polonès tindrem les portes obertes al plurilingüisme germànic! Fa vuit anys, van publicar per primera vegada el llibre, «Els set sedassos: aprendre a llegir les llengües romàniques simultàniament». Al dia d’avui ja està traduït en dotze llengües diferents, i en cada cas, l’objectiu és sempre el mateix, eixamplar el pluriligüisme, demostrant-nos en el cas d’aquest curs, que podem llegir totes les altres llengües romàni-

Orquestra Jove Salvador Giner

A

quest vespre, a les 20 hores, al gimnàs del liceu, tindrà lloc l’actuació de l’Orquestra Jove Salvador Giner dirigida per Miquel Juan. L’Orquestra forma part de la Societat Coral El Miquelet de València. Va ser fundada, per Carme Espinal Andrés, el dia 22 de novembre del 1989, amb l’estreta col·laboració d’Emilio Colandín Hernández, el qual va ser el primer director que tingué l’Orquestra, tots dos són professors a l’Institut Musical Giner. En l’actualitat compta amb una plantilla d’una quarantena de músics, els quals són tots estudiants. Han donat nombrosos concerts arreu de les comarques valencianes i avui per primer cop al Conflent.

Un públic nombrós i entusiaste

ques, del portuguès fins al romanès sense haver de fer un aprenentatge previ de la llengua. Tilbert Stegmann ens comenta que «el projecte s’insereix dins una filosofia de convivència europea a base de coneixement mutu de les llengües i no en l’empobriment, és a dir, passar a comunicar-se en anglès. Per a que sigui realista, s’han d’ensenyar mètodes que ho

Mus-cat

A

inicis del curs 2007 un grup de joves del conservatori de Perpinyà es va decidir a formar un grup de música tradicional. Eren alumnes de les classes d’intruments catalans i ja practicaven en grup però els intercanvis amb un grup de Lo Puèi de Velai (Occitània) els van acabar d’engrescar. Des d’aleshores, pràcticament cada mes animen un ball en algun poble del Rosselló. Habitualment compost de 15 músics, utilitzen el flabiol, el tible, la tarota, el sac de gemecs i la gralla per tocar cercles, polques, bourrées a 2 o 3 i xotis. Així doncs, tant si només voleu escoltar com si voleu ballar, a les 21h30, heu de ser a la plaça!

facilitin, per això hi ha l’EuroCom». Els set sedassos permeten extreure de la majoria de les llengües europees una gran quantitat d’elements ja coneguts i aprofitarlos per a un aprenentatge ràpid i innovador. EuroCom ofereix sobretot a les llengües menys difoses la possibilitat de ser presents per primer cop en els sistemes educatius europeus.

Lídia Pujol

JOAQUIM VILARNAU

L

ídia Pujol té una llarga trajectòria al darrera. Ha cantat una mica de tot: ha col·laborat amb grups de rock, ha format amb Sílvia Comes un dels duets més prometedors de la cançó i s'ha endinsat en el repertori de la música tradicional. Fruit d'aquesta trobada és el seu darrer treball: Els amants de Lilith. Una mirada particular a la música popular, amb especial atenció a les cançons més terribles del repertori tradicional: incestos, assassinats, violència de gènere… Cançons amb arrel que narren fets que, malauradament, encara són habituals a les pàgines dels nostres diaris. Tot plegat amb una veu dolça i una acurada posada en escena. A l’amfiteatre, a les 11 de la nit.

Actualitat / 3

Interpretar l’arquitectura d’avui a partir de la construcció tradicional

P

ot l’arquitectura tradicional aportar respostes a l’aquitectura d’avui? O ja s’ha de donar per perduda, com un element que ha passat a ser part de la història? Aquestes són algunes de les preguntes a partir de les quals Oriol París pretén obrir el debat a les seves classes. El curs, intitulat Perspectives de futur per l’arquitectura i el paisatge rural del nostre país durarà fins al dia 19 i comptarà amb la intervenció de diversos especialistes en arquitectura i professors de l’UPC que faran una aproximació a la matèria. L’objectiu general

del curs és donar a conèixer l’arquitectura tradicional, entendre com s’ha anat consolidant al llarg dels Països Catalans i com s’establí com a element vertebrador d’una societat. El fet que l’arquitectura tradicional s’hagi caracteritzat per relacionar-se amb el seu entorn i basar-se amb l'experiència popular i no pas amb un saber tecnològic ens aporta elements interessants. Una forma de coherència que es basa, per exemple, en utilitzar les matèries primes locals, creant així una identitat pròpia a les construccions de cada territori. Alguns

UCE

Enguany l’emissora nordcatalana Ràdio Arrels ha deixat el pati per instal·larse a la planta baixa del pavelló A. Cada dia proposarà dos programes en directe de l’UCE, d’11h a 12h i de 18h a 19h. Segur que hi faran participar uns quants de vosaltres a les seves tertúlies! Ràdio Arrels s’escolta al Conflent al 95.5 de la FM i també a través la pàgina d’Internet, www.arrels.net. En aquesta pàgina, així com a la de l’UCE, www.uce.cat, podreu escoltar cada dia la integralitat dels actes centrals de la Universitat.

Arquitectura i paisatge rural

Oriol París, professor a la UPC és el coordinador del curs.

exemples que es tractaran són les parets de pedra seca, els horts de palmeres d’Elx o les masies. Aquest conjunt d’exemples pot donar alternatives als

impactes ambientals de l’urbanisme i la construcció actuals, que podeu venir a descobrir al curs que s’imparteix a l’aula 215.

Moments d’UCE

Un particular repàs de quaranta anys d’història

P

er inaugurar aquest espai us proposem avui dues anècdotes, relatives als primers anys de la manifestació, que ens va contar l’Andreu Balent. Des de la seva creació, Andreu Balent era membre del Grup Cultural de la Joventut Catalana, que va coorganitzar amb el Grup Rossellonès d’Estudis Catalans la primera Universitat Catalana d’Estiu. Ens explica que aquella edició del 1969 va comptar amb un participant ben especial. Era el Jordi Xiruques. Se’l veia adormit a la seva habitació, al menjador, al peu de les escales de l’edifici principal. Andreu Balent recorda : «Aquesta és la broma més famosa de la primera UCE. Havíem inventat un personatge, un titella, que portava ulleres de sol, un barret i unes xiruques. En aquell moment aquelles sabates de muntanya eren corrents. Per això se l’havia anomenat Jordi Xiruques. El deixàvem al llit, però de tant en tant el canviàvem de lloc.» La broma va durar tota la sessió, i alguns es van creure que era un participant més, una mica estrany, per cert, d’aquella primera universitat. Fins i tot un senyor «molt seriós i gens idiota», segons comenta Balent, va voler trucar el metge, per ajudar aquell estudiant solitari. Es recorda que deia: «Deu estar malalt... Està viu, perquè s’ha mogut, ha canviat de postura! Cal fer venir un metge perquè sembla malalt!» Per acabar de polir la història, s’havia aribat a afegir en Jordi Xiruques a la llista dels inscrits. «Ja veieu que existeix, està matriculat! No m’ho invento!» es queixava l’home preocupat. En el mateix esperit, al curs d’una de les primera edicions de la UCE es va fer córrer el rumor que un dels joves del Grup Cultural de la Joventut Catalana era un canonge. Era en Reinald Dedies, cantant del grup de Nova Cançó Guillem de Cabestany que va actuar com a tal. «Portava una grossa barba i en aquell moment els capellans ja anaven vestits de civil. Així que no s’havia de disfressar!» comenta Andreu Balent, «però... feia un canonge ben jove!...» Potser aquests dos moments d’UCE, inspiraran alguns participants... A veure si encara la imaginació és al poder a Prada!

Jaume Lladó

Ràdio Arrels

El plurilingüisme al vostre abast en 4 dies!

Diumege, 17 d’agost del 2008. Diari de Prada

Tirallonga

Breus

Diari de Prada. Diumenge, 17 d’agost del 2008

UCE

2 / Actualitat

Diari de Prada 17/08/2008  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you