Page 1

4 / L’Última Jordi Font, Museu de l’exili de la Jonquera

Diari de Prada

4«Un país que va patir la destrucció de la memòria democràtica nacional»

Q

UCE

uè és el Museu Memorial de l'Exili de la Jonquera? El MUME és, d’una banda, un centre d’interpretació de la història que concerneix l’exili republicà originat pel conflicte de la Guerra Civil de 1936-1939 i, de l’altra, és també un espai de memòria; és a dir, un espai d’homenatge i record de totes aquelles persones que, a causa de la victòria feixista de Franco, es van veure obligades a deixar el seu lloc d’origen i patir, en la majoria dels casos, un llarg i penós exili; fins i tot, la impossibilitat de tornar a veure el seu país. Per tant, el principal propòsit és donar cabuda tant a l’explicació històrica més rigorosa com també al valuós testimoniatge que pot aportar la memòria personal. A fi d’atènyer aquests objectius, l’equipament disposa d’una moderna museografia que dóna forma als continguts aportats pels comissaris de l’exposició permanent, els historiadors Enric Pujol i Jaume Santaló. Així mateix, el fet de tractar l’exili republicà com a eix del museu no exclou la mirada oberta cap a d’altres realitats històriques on l’exili també n’és protagonista. Aquesta qüestió l’atenem bàsicament a través de la programació temporal, ja sigui mitjançant exposicions, conferències, passis de pel·lícules o concerts. Per exemple, des de que vam obrir el mes de febrer de 2008, a la sala d’exposicions temporals hem tingut mostres sobre Bòsnia, Argentina i IsraelPalestina.

Jordi Font Agulló va néixer el 1964 a l’Alt Empordà. És llicenciat en Història Contemporània i ha publicat, entre d’altres, ¡Arriba el campo! Primer franquisme i actituds polítiques en l’àmbit rural nord-català; Història i memòria: El franquisme i els seus efectes als Països Catalans (coordinador) i ha estat coeditor del Diari de Guerra del Mestre Miquel Oliveras (1938-39) l’any 2008. És director del Museu Memorial de l’Exili situat a la Jonquera. Trobareu més informació a www.museuexili.cat. Què representa per a vosaltres participar a l’UCE? Per a nosaltres és un plaer poder presentar el museu en una institució tan rellevant, precisament, per a la resistència i la memòria democràtica del nostre país. A més, aquest any es compleixen setanta anys de la fi de la Guerra Civil i de l’inici de l’exili i, per tant, és una bona oportunitat per a parlar de la nostra institució tot recordant aquells esdeveniments tràgics. Coneixem suficientment el nostre passat més recent? És evident que s’ha experimentat una millora a nivell social en aquests darrers cinc o sis anys, sobretot gràcies al despertar de la memòria i del descobriment per a la gran majoria dels capí-

Redacció: Marta Serra, Xarlena Beltran, Glòria-M. Montanyà, Gautier Sabrià; amb la col·laboració de Nicolas Caveribère Correcció: Glòria-M. Montanyà Assessorament informàtic: Francesc Mercadé

tols més oprobiosos de la dictadura franquista. Dic a nivell social, perquè en l’àmbit acadèmic ja fa més de dues dècades que aquests temes es treballen amb bons resultats. Ara, el més positiu és que sembla que tot això ha transcendit a un nivell més global. Això és molt important en un país que va viure la destrucció de la seva memòria democràtica i nacional i que, per part de la dictadura, hi havia la intenció d’anihilar-lo culturalment i políticament. Gairebé ho van aconseguir durant un grapat d’anys. De fet, es podria dir que van aconseguir crear una societat malalta, atapeïda de patologies socials i polítiques a causa del terror i la repressió. Cal fer conèixer tot això a la majoria de la gent.

Entrevisteta

Fitxa tècnica: Edat: 13 Nom: Maria. Sexe: Femení. Procedència: Eivissa. Funció: Estudiant.

Indiscrecions diverses: Has notat símptomes de la grip A? No. Fa calor però va bé. Quins efectes té el Canigó sobre tu? Si m’imagino a sobre: vèrtic. Quin significat donaries a la paraula pitof? Em fa pensar als Pitufos, i al patufet. Potser és una criatura petita. Has participat mai al congrès de friquis uceànics? No, no sé que és. Lloc preferit del Conflent? És la primera vegada que vinc. Potser l’habitació o els camps. Voleu afegir quelcom? Tot està molt bé.

La Maria que no volia fer la foto sense la seva mare.

Impressió: Llibreria la Muse (Prada) Prada: Liceu Renouvier, carretera de Catllà, s.n. Adreça electrònica: correu@ucestiu.cat Lloc web: www.uce.cat

Diari de la Universitat Catalana d’Estiu, Prada (Conflent) Dimecres, 19 d’agost del 2009

Cerdà, 150 anys després

Qüestionari: Com has arribat aquí? Amb avió i després amb l’autobus. Per què has vingut? He vist publicitat per aquesta universitat al meu institut i m’ha semblat bastant bé. Millor classe? N’hi ha moltes que em semblen bé, sobretot grafologia i EuroComRom. Millor concert? Els últims concerts m’han agradat. Algun mot o expressió que es digui a casa vostra? Esbiguerat. Ho fem servir, per exemple, pels animals de diferents colors.

De l’urbanisme al pensament global

UCE

Entrevista

Diari de Prada. Dimecres, 19 d’agost del 2009

B

Ildefons Cerdà va imaginar una Barcelona que encara avui s’està construint.

arcelona va ser fins l’any 1850 una ciutat que sobrevivia ofegant-se dins les seves pròpies muralles. Des del final de la Guerra de Successió, el 1714, s’hi respirava l’opressió borbònica perquè era una ciutat militaritzada. Però malgrat la presència constant de l’exèrcit i les muralles que dificultaven el desenvolupament físic de la ciutat, l’indústria es desenvolupà creant un cas únic entre les ciutats europees; una ciutat industrial intramurs, amb enormes contradiccions. Aquesta situació configurà unes condicions de vida insostenibles dins la ciutat com l’apilonament literal de persones als domicilis. En definitiva, una densitat de població insuportable. És en aquest context que es proposà el Pla Cerdà, que tenia com a objectiu «crear

una nova ciutat que fos pensada i organitzada racionalment». Tal i com ens explica en Joan Tort, Ildefons Cerdà dedicà bona part de la seva vida a aquest projecte; primer, en la seva creació i a partir del 1859, data en que s’aprovà oficialment el projecte, en el seu desplegament. Segons el geògraf Joan Tort, tot i que a l’època l’aprovació va ser polèmica i complexa, la vigència del pensament de Cerdà és total. «Més que commemorar els 150 anys de l’aprovació de la construcció de l’eixample de Barcelona, és una excusa per a reivindicar l’importància del pensament de Cerdà en la història de l’urbanisme. Cerdà era enginyer, polític, planificador i va crear les bases d’un nou urbanisme.» A Barcelona, la petjada va ser tant important que els projectes

urbanístics del segle XXI encara segueixen les grans línies que va marcar Cerdà donant una continuïtat en l’evolució urbanística de la ciutat. En són un exemple la continuació de la Diagonal fins al mar o la remodelació de les Glòries. Tort, recalca que no s’ha de descuidar l’herència que Cerdà ens ha deixat com a urbanista que no desvinculava la seva tasca d’un pensament global, el qual, encara es podria adaptar a la problemàtica dels slums d’algunes grans ciutats. «Avui en dia, ens falten urbanistes que no tansols siguin tècnics sinó també pensadors», conclou Tort. Avui a les 12h, al gimnàs, es farà un acte on hi participaran l’urbanista Albert Serratosa, el tinent d’alcalde d’urbanisme de Barcelona, el Ramon GarciaBragado i el geògraf Joan Tort.

Activitats d’avui

A les 9h. CURSOS: Països Catalans, territori de boscos/ Estratègies de les empreses de l’Arc Mediterrani/ El futur d’Europa davant la crisi i els pobles sotmesos/ El fenomen dels nous grups juvenils organitzats/ Literatura, música i societat: la Nova Cançó/ L’obra novel·lística de Baltasar Porcel/ La setmana tràgica, cent anys després/ Cinquanta anys de la Nouvelle Vague / Roma, bressol de Catalunya. L’arqueologia catalana, avui/ Iniciació a la llengua. TALLERS: Taller de poesia i traducc i ó Ales 9h30.JORNADES. IV Jornades d’Estiu sobre el Cristianisme al segle XXI «El debat sobre Déu». A les 10h. CURSOS: El mal de peus, motiu d’infelicitat/ La poesia de Carles Riba, als cinquanta anys de la seva mort/ Coneixement de la Catalunya Nord. JORNADES: Jornades sobre la falsificaciódelahistòria«Laliteraturacatalana del segles XV a XVII sota la censura espanyola». TALLERS: Televisió. A les 10h30. Reptes estratègics de Catalunya, passat i futur/ Josep Truyol i Otero, pioner del cinema a Mallorca. Ales 11h. CURSOS: Un finançament just?/ EuroComRom: saber llegir tot d’una totes les llengües romàniques/ Amor i eros en la lírica del segle XXI. A les 12h. ACTES: La vigència del pensament d’Ildefons Cerdà. A les 15h. JORNADES: IV Jornades d’Estiu sobre el Cristianisme al segle XXI «Un discurs progressista en defensa de la vida és possible». TALLERS: Un viatge a través de les vinyes i els vins dels Països Catalans/ Grafologia: descobreix-te a través de l’escriptura/ Dansa/ Dansa oriental/ Cançonspopulars/Muntanyisme/Sardanes/ Glosat menorquí/ Esports/ El gravat calcogràfic/ Nines de porcellana/ Fotografia de la natura/ Joieria de reciclatge/ Geopolítica o cartografia especulativa. Ales17h.ACTES:Elssetantaanysde la Generalitat a l’exili JORNADES: Innovació i turisme als Països Catalans “L’economia de la identitat: oportunitat locals davant una crisi global”. A les 18h: FÒRUM: Presentació del llibre Macrourbanisme i agressions al paisatge Mediterràni, de Roger Cremades/ La memòria com a eina de recerca/ La maternitat d’Elna, un exemple pràctic/ Presentació del llibre El mal de peus, motiu d’infelicitat, de Sebastià Manresa. Ales20h.ClaudiSanna,al’amfiteatre. Ales 21h. Projecte Mut, a la plaça. A les 23h. Cartes de l’oncle Àngel, al Lido.


Aquesta tarda a les sis, sota el tendal, es presentarà el llibre de Sebastià Manresa. Un llibre de divulgació mèdica que també serveix per a parlar d’altres temes com la filosofia, la mitologia, la història de la medecina i l’importància del peu en el procès evolutiu de l’èsser humà. Un llibre de narrativa amb una trama insòlita, i alhora divertida, que en fa amena la lectura.

Diada de Vallestàvia

Dissabte 22 torna la tradicional diada de Vallestàvia! Començarà a les 17h amb dues exposicions: el ganivet català (Terra Nostra), i les mines de ferro del Canigó. A partir de les 20h, sopar amb carn a la brasa. Inscripció al bar o a la Llibreria Catalana. El preu és de 12€. A les 22h, concert de Crescendo.

Música i Cinema

P

arlem amb Roger Cremades, enginyer tècnic forestal especialitzat en temes territorials i paisatgístics, i, autor del llibre «Macrourbanisme i agressions al paisatge mediterrani. El medi ambient i la societat valenciana». Un llibre que ens explica la problemàtica territorial del País Valencià, les causes i els efectes de la multiplicació del creixement urbanístic i la degradació paisatgística. Fenòmens comuns arreu del territori valencià. Quan ha sortit el teu llibre? El 5 de maig del 2008, el dia mundial del medi ambient. A què et refereixes quan parles de macrourbanisme? A grans desenvolupaments urbanístics planificats amb l’objectiu d’obtenir grans beneficis empresarials sense plantejar l’ordenació territorial com un reflex de les necessitats de la societat. Un exemple, no es planifiquen estructures sanitàries ni educatives.

Claudi Sanna

N

atiu de l’Alguer, el Claudi canta antigues balades i cançons originals del seu territori en català de l’Alguer. És també conegut com a ex-membre i fundador del grup Càlic, grup històric de la música sardo-catalana. Amb aquest projecte ha publicat quatre discos i participat a festivals internacionals a tota Europa. La seva música és indissociable de l'Alguer: combinat de cultura sarda, genovesa, napolitana i catalana. L'últim àlbum del cantant alguerès és Terrer Meu, on l’autor deixa, provisionalment a part, el treball de recuperació i recreació de la tradició. Sobre aquest disc, ens explica que els vols barats de Ryanair entre l'Alguer i Girona poden ajudar a salvar l'alguerès. Ens parla del seu Terrer, en tots els sentits: dels seus territoris musicals i culturals i de la seva terra, l’Alguer, la Sardenya i la sua gent. A les 20h a l’amfiteatre.

Macrourbanisme i destrucció ,del territori van obligatòriament junts? Sí, des del moment en què impliquen un canvi de model del territori que fa navegar cap a un model similar cap a la ciutat difusa. Es pot parlar d’un model de destrucció del territori valencià? Tot el que s’ha tipificat al País Valencià està passant a tots els Països Catalans però allà és molt més exagerat perquè hi han figures legals que ho han facilitat com la d’«agent urbanitzador», que recentment també s’ha exportat a les Illes Balears. Davant d’aquestes agressions, com reacciona la societat valenciana? Ha reaccionat molt bé la societat civil. S’han creat plataformes, els moviments socials d’arreu del territori han reaccionat per a defensar una ordenació territorial coherent, per lluitar contra el malbaratament del sòl i dels recursos naturals. Creus que els diferents avisos

Projecte Mut

P

rojecte Mut neix el 2005 com a proposta en solitari d'en David Serra, vocalista del grup eivissenc Statuas de Sal, juntament amb en Joan Barbé, membre també de l'esmentada banda. Aquest “Projecte” pretén, en llengua materna, endinsar-se en el món del pop folk en català utilitzant lletres de poetes eivissencs i pròpies; mesclades sempre amb un remarcat so acústic compaginat amb instruments folklòrics eivissencs com les castanyoles, el tambor o la flaüta. En el directe, la formació es compon, per ara, de sis membres, que són: David Serra (veu, guitarra acústica, harmònica), Joan Barbé (guitarra elèctrica i espanyola, mandolina, percussió), DavidAdán (bateria i percussió), Toni Amores (baix), Frank Cogollos (violí i percussió) i Xicu "Verro" Bufí (flaüta, tambor, castanyoles, espasí i caramelles). A les 21h a la plaça de la Vila.

El gandià Roger Cremades.

que ha fet la Unió Europea al País Valencià han servit d’alguna cosa? Ha servit per a que la gent en prengui una mica consciència, però a nivell polític no ha servit de res. Els principals partits diuen i defensen a Brussel·les que no hi ha cap problema d’urbanisme al País Valencià. Fins i tot el Partit Popular Europeu i el PSOE en el mateix partit europeu han votat en contra dels eurodiputats valencians. La presentació es farà avui a les 6 al fòrum obert.

Cartes de l’oncle Àngel

A

Presentació: Ramon Vallès, Vanessa Vallès, Manel Ponsa (2009).

quest documental musical recorre la història de la música gitana al nostre país utilitzant les lletres de les cançons com a fil conductor. Gràcies als carnets escrits de manera fònetica d’un patriarca gitano conegut com a Oncle Àngel, i amb la participació de l'historiador Manel Ponsa, es presenta la història de la música gitana a Catalunya, la música d'un poble que compta amb una història de sis-cents anys de presència als territoris de parla catalana. Un reportatge realitzat amb la intenció de donar a conèixer les arrels de la rumba i el flamenc dels gitanos catalans. A les 23h al cinema el Lido

Dimecres, 19 d’agost del 2009. Diari de Prada

Actualitat / 3

Filosofia

Baltasar Porcel

Si algú us parla de Sorge, potser us sona a marcià. Si algú anomena en Heidegger.. és possible que ja veieu per on van una mica els trets. Si algú us parla d’en Homer Simpson.. suposem, només és un supòsit, que hi haurà més persones que coneguin aquest referent televisiu. Doncs bé, al curs «El futur d’Europa davant la crisi i els pobles sotmesos» trobareu l’explicació d’aquests termes i el seu conseqüent enllaç amb l’actualitat cultural. També, hi ha un treball continu amb textes de personatges tant interessants com Sant Agustí, Dostoievski, Baudelaire o Sònia Marmeladova. Així doncs, què us sembla? Sou del parer heideggerià que pensa que cal una serenitat (Sorge) davant el moviment de l’Ens (l’Ésser; el que és), o bé, preferiu deixarvos engolir per una societat cada vegada més relaxada (passiva)? Sia quina sia la vostra resposta, si ens permeteu la petita llicència, us recomanaríem que us deixeu temptar per un univers de Pensament explicat de manera entenedora i didàctica. El curs es fa cada dia de 9 a 12 i fins el 20 d’agost. (Aula 211).

Baltasar Porcel i Pujol nascut el 1937 a Andratx i mort el juliol 2009, a Barcelona, fou un dels escriptors catalans més influents de la segona meitat del segle XX i de principi del XXI. Va despassar l’àmbit català gràcies a traduccions múltiples dels seus llibres. Novel·lista, escriptor, periodista i crític literari que després de mig segle de creació, deixa una producció L’escriptor Mallorquí, literària vastíssíma. La sèrie de cursos, Baltasar Porcel l’objectiu dels quals és analitzar l’obra del mallorquí, tracten del “primer” Baltasar Porcel, és a dir, del període 1961-1975. Cada dia s’estudia una nova obra, Solnegre (1961), com a introducció sobre la seva vida i obra, La lluna i el Cala Llamp (1963) i acabant amb Cavalls cap a la fosca (1975). Les obres triades són totes molt diferents i permeten analitzar l'univers literari porcelià. Les classes combinen curs magistral, discussions i lectura d’estractes o capítols dels llibres. Així, a través de la seva obra es pot notar les diferents inspiracions de l’autor, de la seva Mallorca natal fins al Maig’68 quan vivia a París.

Relax o serenitat?

350 anys resistint!

A

Breu presentació d’entitats civils nord-catalanes

Mig segle de creativitat

vui us presentarem una entitat que cada any és present al campus de l’UCE: Ràdio Arrels. Entitat sorgida la primavera de 1981 per trenta membres ja implicats en diverses entitats (el Grup Cultural de Joventut Catalana, Terra Nostra, la Universitat de Perpinyà, La Bressola, etc.). L’associació Arrels es troba a l’origen, al setembre de 1981 de la primera escola primària en català a la Catalunya Nord. Degut a les circumstàncies històriques i els canvis polítics a l’Estat francès, al juny del mateix any, Arrels crea la primera i única ràdio catalana a la Catalunya Nord: Ràdio ARRELS. Defensar la llengua i la cultura catalanes a la Catalunya Nord era l'objectiu global de l'Associació; una finalitat que s'emmarcava en el context general de defensa del país. A les comarques del nord, això es concretava en combatre l'autoodi; combatre la imatge suïcida del català com a llengua dels avis i acabar amb la visió de que el català era únicament folklorista. Ràdio Arrels ha tingut un paper molt important en la dignificació de la llengua. Centenars de persones s'expressen anualment en català a la ràdio i d’entre elles, batlles, polítics, responsables socials i econòmics, artistes i esportistes. Per tant, la funció de la ràdio és a la vegada pedagògica, d'informació, de formació, de divulgació de valors identitaris, culturals i nacionals catalans, així com de divertiment. Un estudi recent de l'institut "Médiamétrie" situa el nombre d'oients a 6.100 per dia i a gairebé 27.000 per setmana. Jaume Lladó

El mal de peus, motiu d’infelicitat

Macrourbanisme al País Valencià

UCE

Breus

Diari de Prada. Dimecres, 19 d’agost del 2009

Tirallonga

2 / Actualitat

L’espai de l’esplai

Cada dia, una crònica

Els nins i les nines de l’esplai hem anat al mercat. Hem fet una gimcana tot passejant per les paradetes i el centre del poble. Alguns de nosaltres hem pogut tastar un formatge de cabra boníssim. Hem pogut conèixer una mica més el poble: ara sabem noms de carrers, com el carrer Aragó o el carrer de les fonts. ;Hem parlat amb els venedors, els hem ensenyat el nom d’un dels seus productes en català; hem après que el Canigó té una alçada de 2789 m; que l’església de Prada és del segle XVII i per últim, les comarques de la Catalunya Nord. Ah! ens nen oblidàvem. Hem llegit força coses sobre Pau Casals!! Estem contents d’haver anat al mercat però ens hem cansat una mica, perquè feia molta calor. Fins demà.

Diari de Prada 19/08/2009  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you