Page 1

4 / L’Última Rosa Vila, sommelier

4 «La meva intenció és que tinguem cinc dies de sorpreses»

En què consisteix la cultura vitivinícola? Consisteix a fer arribar al consumidor final les eines per a fruir encara més d’un vi. És a dir, conèixer una mica més la seva procedència i la seva història i, punt important, saber reconèixer el treball que hi ha al darrera d’una ampolla de vi; treball feixuc i no sempre valorat o conegut pel consumidor/a. Ho podríem resumir dient que, un cop entenem o coneixem les arrels d’un vi, apreciem millor el valor de la terra i podem anar una mica més enllà;podem ésser capaços de distingir el fil d’Ariadna que enllaça la filosofia biodinàmica, l’ésser humà, la terra i el cosmos. Quines sorpreses ens esperen al taller de vins? La meva intenció és que tinguem cinc dies de sorpreses. Per exemple, tenim l’oportu-

UCE

Q

uè és un/a sommelier? Tots tenim la imatge d’una persona que treballa al restaurant; d’algú que serveix i aconsella vins als clients. I, efectivament, en un principi aquesta era la feina del sommelier, però amb el pas del temps, el sommelier ha anat especialitzant-se i trobem el sommelier-formador; el sommelierassessor de compres de botiga; el sommelier-assessor especialista en harmonies, etc.

Diari de Prada

La Rosa Vila va nèixer l’any 1953 a Alella. Prové d’una família vinculada al món del vi. El pare tenia vinyes i la mare treballava d’ajudant del químic a la Cooperativa Alella Vinícola. La Rosa sempre explica que la seva mare mai va deixar de tastar vins durant l’embaràs i, per aquest motiu, comenta que abans de nèixer ja tastava vins. Darrerament l’hem pogut veure com a Jurat, entre d’altres, als Premis AWARD iTQi al Concurs Mundial de Bruxel·les. nitat de tastar vins secs elaborats amb les mateixes varietats que els grans vins dolços de la Catalunya Nord. També, podem comptar amb en Josep Lluís Pérez del Mas Martinet que és un dels pioners del Priorat i un gran investigador en plantacions. Penso que cal aprofitar l’oportunitat de tenir a l’abast productors i elaboradors de grans vins al mateix temps que uns grans comunicadors. Què és el pitjor que se li pot fer a un vi? Despreciar-lo perquè en aquell moment no estigui en

Redacció: Marta Serra, Xarlena Beltran Glòria-M. Montanyà Correcció: Glòria-M. Montanyà Assessorament informàtic: Francesc Mercadé Impressió: Llibreria la Muse (Prada)

les millors condicions. El pitjor vi, pot ser el millor vinagre. Ens pots fer alguna recomanació per a acompanyar.. La carn (carns vermelles o a la brasa): un vi de Mallorca de la varietat de raïm Callet. El peix (cassoles de peix, tàrtar de tonyina): vi blanc de la varietat Macabeu del Celler l’Olivera i fermentat en bóta. Les postres: un vi dolç de Banyuls amb xocolata negra coulant o bé, un muscat de Rivesaltes amb gelat de bescuit i pinyons.

Entrevisteta

Fitxa tècnica: Nom: PIlar i Berta. Sexe: Femení. Edat: Confidencial. Procedència: Barcelona. Funció: Secretariat (professors).

Ja hi sem tots!

Qüestionari: Com heu arribat aquí? Amb cotxe (de fet, al mateix vehicle). Per què heu vingut? Per a treballar i passar-nos-ho bé. Una persona de l’UCE que us hagi marcat: P: en Miquel Porter i Moix. B: en Joandomènec Ros. Una anècdota: Són força llargues i enrevessades i.. millor deixar-les, per ara, al calaix! (Rialla). Algun mot o expressió que es digui a casa vostra? P: A casa meva diuen: Què hi ha per dinar? grescos frescos! B: Sovint pots sentir: Que fort!. Indiscrecions diverses: Heu notat símptomes de la grip A? P: No. B: mm.. algun però ho atribueixo a al·lèrgies i a la grip de tota la vida. Quins efectes té el Canigó sobre vosaltres? P: Uns quants, bons records. B: Molts. M’evoca romanticisme, nostàlgia, bellesa.. Quin significat donaríeu a la paraula apolit? P: Un animal? B: Un grup de joves. Heu participat mai al congrès de friquis uceànics?P i B: No (Resposta unànime!). Lloc preferit del Conflent? P: El Canigó. B: Tot el Conflent és bonic! Voleu afegir quelcom? Esperem que l’UCE vagi molt bé, salut per tothom i.. si us podem ajudar ja sabeu on trobar-nos!

Si teniu qualsevol dubte, trobareu la Berta i la Pilar al secretariat!

Prada: Liceu Renouvier, carretera de Catllà, s.n. Adreça electrònica: correu@ucestiu.cat Lloc web: www.uce.cat

Ahir arribada, avui inauguració oficial

J

(val a dir!) amb vaixell i autobús (no s’estan de res). També, els participants de la Universitat Jove, que en aquesta edició superaran la seixantena (en nombre de participants, s’entén!) van anar arribant amb una àmplia representació insular. La benvinguda, doncs, (podem subratllarho), fou especialment illenca. I, per agraïr-los el llarg viatge, els esperaven els Quatre de Copes a la plaça de Prada. Així doncs, un cop arribat el personal indispensable per al funcionament de tot plegat (és a dir, vosaltres! Sí, ens repetim), aquest matí ja han començat les primeres classes i les primeres jornades professionals sobre espais agraris als Països Catalans. (Pàgina 3) que proposen una reflexió sobre la situació de la pagesia

Dilluns, 17 d’agost del 2009

A les 9h. CURSOS: Països Catalans, territori de boscos / Estratègies de les empreses de l’Arc Mediterrani / El futur d’Europa davant la crisi i els pobles sotmesos / El fenomen dels nous grups juvenils organitzats / Literatura, música i societat: la Nova Cançó / L’obra novel·lística de Baltasar Porcel / La setmana tràgica, cent anys després / Conjuntura exterior i transformacions al llarg del procés revolucionari / Cinquanta anys de la Nouvelle Vague / Roma, bressol de Catalunya. L’arqueologia catalana, avui / Iniciació a la llengua

L’arribada de l’autobús de Barcelona, ahir a la tarda.

a està! Ara sí que no hi ha marxa enrere. (Us fem un xic de por?). Els treballadors ja estem rodats, les aules preparades i ja han arribat els protagonistes de la diègesi: vosaltres. Ahir a la tarda i, fins ben passada l’hora d’anar a sopar de la Catalunya Sud, vam poder observar un fenomen uceànic que ja fa temps que ens visita el primer dia. Doncs, sí! Parlem de la fumerada contínua provinent de les portes del secretariat (que, de fet, és aigua evaporada. És a dir, no contaminem!). Per a seguir la tradició, els participants del País Valencià i del Principat van arribar esglaonadament al llarg de la tarda. Per contra, els mallorquins, els menoquins, els eïvissencs i els formenterencs van fer-ho plegats després d’un llarg viatge

Diari de la Universitat Catalana d’Estiu, Prada (Conflent)

Activitats d’avui

UCE

Entrevista

Diari de Prada. Dilluns, 17 d’agost del 2009

catalana actual. Però, sense cap mena de dubte, l’acte important de la jornada serà la inauguració oficial de l’edició XLI. A més del nou Rector, en Jaume Sobrequés, i del Batlle de Prada, en Joan Castex, també hi intervindran el Conseller d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya, en Josep Huguet i, com a representant del Consell General dels Pirineus Orientals, el seu Vicepresident, en Marcel Mateu. A la tarda, es farà el primer acte eixit dels grans Temes sobre els 50 anys de la Revolució Cubana. (Pàgina 2). Doncs bé! Un cop feta una petita descripció del primer fenomen climatològic uceànic, us deixem perquè gaudiu de l’UCE.

TALLERS: Taller de poesia i traducció. A les 9h30. JORNADES CIENTIFÍQUES I PROFESSIONALS: «Els espais agraris als Països Catalans: agonia o esperança». A les 10h. CURSOS: La poesia de Carles Riba, als cinquanta anys de la seva mort / Coneixement de la Catalunya Nord. A les 10h30. Reptes estratègics de Catalunya, passat i futur. TALLERS: Televisió. A les 11h. CURSOS: Un finançament just? / Oracions màgiques a la Catalunya medieval / EuroComRom: saber llegir tot d’una totes les llengües romàniques A les 12h. ACTES: Inauguració de la XLI UCE. A les 15h. JORNADES CIENTIFÍQUES I PROFESSIONALS: «Els espais agraris als Països Catalans: agonia o esperança». TALLERS: Un viatge a través de les vinyes i els vins dels Països Catalans / Grafologia: descobreix-te a través de l’escriptura / Dansa / Dansa oriental / Cançons populars / Muntanyisme / Sardanes /Glosat menorquí / Esports / El gravat calcogràfic: l’aiguafort / Nines de porcellana / Fotografia de la natura / Joieria de reciclatge / Geopolítica o cartografia especulativa. A les 17h. ACTES: Els 50 anys de la Revolució Cubana. FÒRUM OBERT: Presentació del llibre Una parella d’artistes que es varen quedar a l’exili de Manel Viusà i Gertrudis Galí. A les 20h. ESPECTACLE: VerdCel, a l’amfiteatre. A les 21h. ESPECTACLE: Cobla Casanoves, a la plaça. A les 23h. CINEMA: Inherit the Wind


Cuba: 50 anys revolucionant el món

Breus Canvis al programa!

Enquesta Amb el diari d’avui trobareu una enquesta sobre la vostra estada al Liceu Renouvier. La Júlia, una estudiant de la Universitat de Perpinyà, us demana la vostra col·laboració per a poder dibuixar les caracerístiques de la població uceànica. Un cop omplert el qüestionari, el podeu retornar al bar o al secretariat. Gràcies!

Música i Cinema

M

ig segle després dels canvis revolucionaris que es van produir a l’illa de Cuba, el debat es trasllada a l’UCE. S’abordarà la situació actual de l’illa al mateix temps que els canvis que s’han produït al llarg dels anys i que n’han modelat la situació econòmica i política. La dinàmica interna de Cuba ha estat i és important, amb alguns elements clau com la presència del líder Fidel Castro, des de fa més de 50 anys, i moments crítics com la creació del Partit Comunista. Però el curs de Gonçal López Nadal se centra en una visió internacional. Segons aquest professor d’història i institucions econòmiques de la Universitat de les Illes, els canvis es poden classificar en tres èpoques: entre 1952 i 1959, moment prèvi a l’ocupació del poder quan el procés no

VerdCel

L

’any 2000 Alfons Olmo i Carles Llinares funden VerdCel; un projecte on, a més de la música i dels textes, hi hala voluntat d’ integrar el teatre i la imatge a la posada en escena. Durant la tardorhivern 2003-2004 enregistren un primer disc «On està el lloc?» que compta amb la col·laboració de l’actor Juli Cantó per a les recitacions. En aquest disc ja es podia visualitzar l’interès del conjunt pel viatge com a paisatge interior. Ovidi Montllor i la seua actitud escènica han estat una de les influències interpretatives del grup. Per aquesta raó han participat en diversos treballs, homenatges i tributs al canta-actor alcoià. A les 20h a l’amfiteatre.

Fidel Castro, líder de la revolució el 1959, segueix present a Cuba. UCE

La IX Jornada Cap a un Espai Econòmic i Social per damunt de les Fronteres dels Estats, «Els projectes europeus INTERREG», que s’havia de fer el dimarts dia 18, de 9h a 12h, s’ha anul·lat. Qualsevol altra modificació que no surti al full d’errades serà anunciat en aquestes columnes.

es pot comprendre fora del context de descolonització; el període de la Guerra Freda (1945-1990); i, a partir de 1990 que és quan hi ha un nou entorn global marcat pel neoliberalisme. Segons Gonçal López, Cuba mai ha estat en millor situació pel que fa al context internacional, ja que la marginació que havia conegut per part de certes organitzacions internacionals ha anat min-

Cobla Casanoves

a ser l’any 1964 que joves músics que pertanyien a la cobla-orquestra «Camps-Audibert» tingueren la idea de crear una nova formació. Neix aleshores la cobla-orquestra Casenoves formada per nou músics, tots polivalents, que debuta oficialment el diumenge 11 d’octubre de 1964 a Ceret. És l’inici d’una llarga trajectòria de concerts, ballades, audicions i festes als pobles, on combinen la seva vessant d’orquestra d’animació amb la cobla tradicional catalana. Aquesta nit, un any més, serà en formació de cobla que invitaran el públic present a ballar sardanes. Una dansa que al Nord de Catalunya i, especialment a la Catalunya Nord, segueix sent força popular. A les 21h, a la plaça del poble. Tots a puntejar!

V

vant. Però alhora, la petita illa caribenya també ha passat de ser un referent a dependre, més que mai, de processos externs com els que estant naixent a Amèrica Llatina. El curs, que es farà avui i demà, de 9h a 10h, a l’aula 215 és complementa amb el documental “Franco i Fidel, una amistat incòmoda”. En acabat hi haurà un debat, a les 17h, al gimnàs.

Inherit the Wind Direcció: Stanley Kramer (1960). Als Estats-Units, el professor Bertram Cates és atacat per un procurador fonamentalista per haver infringit la llei. Se l’acusa d’ensenyar les teories de Darwin i serà defensat pel famós advocat Henry Drummond. Una transcripció cinematogràfica de l’històric Judici del Mico que l’any 1925 oposà el procurador William Jennings Bryan, que refutava les teories de l’evolució de Carles Darwin, a l’advocat Clarence Darrow, defensor del professor John Thomas Scopes. La presentació anirà a càrrec de Jaume Vidal; responsable del cicle i especialista en Darwin. Aquest vespre a les 23h, al Cinema Lido.

Actualitat / 3

Dilluns, 17 d’agost del 2009. Diari de Prada

JORNADES D’AGRICULTURA Els espais agraris dels Països Catalans a debat Agonia o esperança? Avui tindrà lloc la jornada sobre l’agricultura. S’hi debatrà, un cop més, el futur del sector al nostre territori. Un debat que, des de les primeres polítiques europees fins avui en dia, no ha parat de recalcar la situació precària de la pagesia. És per això que la Fundació Agroterritori ha volgut posar sobre la taula elements de discussió que no parteixen del derrotisme sinó de la voluntat de donar la paraula als actors del conflicte. Des d’aquesta perspectiva parlaran el geògraf Valerià Paül que donarà una visió general, l’Anna Roca i la Sònia Callau que indagaran sobre un dels principals problemes dels nostres productors: els intermediaris. Però també tindran veu les persones que estan en contacte directe amb els pagesos. L’enginyer agrònom Gilles Bertrand i el llaurador Enric Navarro parlaran respectivament de la situació al Rosselló i al País Valencià. Tot i que el plantejament de la jornada parteix d’una dualitat entre pessimisme i optimisme, la nota esperançadora la donarà el geògraf eivissenc Jordi Salewski que parlarà de les alternatives emergents de producció i consum.

350 anys resistint!

Breu presentació d’entitats civils nord-catalanes

nguany els nord-catalans commemorem els 350 anys de la firma del Tractat dels Pirineus. I si, avui en dia, encara hi ha catalanes i catalans al Nord de l’Albera és perquè d’ençà del 7 de novembre de 1659, i malgrat l’opressió de l’Estat francès, la població ha lluitat pels seus drets. Avui, la societat civil i les associacions culturals segueixen fent una feina molt important per a la supervivència de la llengua i la cultura. Al llarg dels 9 números del nostre diari, us presentarem algunes de les entitats nord-catalanes que treballen en aquest sentit. Per a començar, us presentarem La Federació. És el nom amb el qual es coneix la Federació d’Entitats en Defensa de la Llengua i la Cultura Catalanes, i l’actual president és Hervé Pi. Tal i com indica el seu nom, l’entitat té l’objectiu d’agrupar totes les associacions nord-catalanes per a bastir projectes comuns. Un dels exemples clars d’aquest treball conjunt, és l’organització dels actes commemoratius del 7 de novembre. Podeu trobar més informació a www.federacio.cat

E

Jaume Lladó

Diari de Prada. Dilluns, 17 d’agost del 2009

Tirallonga

2 / Actualitat

Parlem amb Valerià Paül, geògraf a la Universidade de Santiago de Compostela. Quin tipus d’agricultura trobem als Països Catalans ? És molt heterogènia i canvia força d’una comarca a l’altra perquè pot anar de molt intensiva a molt extensiva; i també, cal tenir present que varia molt segons els estats. En quina situació es troba el sector actualment? Tendeixo a ser molt pessimista perquè hi ha indicis de pes que indiquen que la cosa no va bé. Un pessimisme causat pel desinterès i la despreocupació dels polítics sobre aquesta qüestió. Alternatives per millorar la situació? N’hi ha de molt diverses, algunes de les quals en parlarem a la jornada. Per exemple, les cooperatives de consum. El que cal és evitar els intermediaris perquè encara que els preus vagin a la baixa, ells acaben sent els qui cobren més. Quin efecte han tingut les Polítiques Agrícoles Comunes de la Unió Europea? Han afectat diferentment segons els estats, pel que fa a l’Estat espanyol ha ajudat a morir certs tipus d’agricultura com la de la llet. Si les PAC han ajudat a «consolidar» certs tipus d’agricultura, el Mercat Únic també ha influït molt en aquest sentit. El nombre d’agricultors va baixant i, cada cop hi ha menys joves. Hi ha alguna explicació? No és que els joves no vulguin treballar al camp, estic segur que si no hi hagués aquest desinterès de les administracions i totes les complicacions que se’n deriven, molts joves treballarien la terra. A més, si no són fills de pagès l’inversió en la compra de terres i maquinària és enorme. Per a concloure, agonia o esperança ? Jo apostaria per l’esperança.

Diari de Prada 17/08/2009  
Advertisement