Page 1

Diari de Prada

Diari de la Universitat Catalana d’Estiu, Prada (Conflent) Dijous, 17 d’agost del 2006

UCE

Activitats d’avui

Benvinguts a la UCE!

Una de les primeres famílies a arribar a la UCE. Tant grans com menuts hi tenen cabuda.

Ahir va arribar la major part dels participants. La primera nit va ser el primer pas d’adaptació per entrar de ple a la Universitat.

J

a hi tornem a ser! I és que la trenta-vuitena edició de la Universitat Catalana d’Estiu s’assembla a les edicions anteriors. Ahir vam poder observar el mateix espectacle de sempre: arribada d’autobusos, cues al secretariat, i fins persones perdudes. Tiquets, llençols, habitacions, llits, plànols, carpetes… són les paraules recurrents de les primeres hores a la capital del Conflent. El primer autobús que va arribar va ser el de Barcelona. L’autocar de València havia d’arribar més tard, després de parar-se a Barcelona per recollir estudiants de les Illes Balears. El trasllat del secretariat al costat del menjador, a causa de

les obres en l’edifici de l’entrada, és a l’origen de petites pertorbacions. Res de greu, però, només serà qüestió d’acostumar-s’hi. Un altre canvi respecte a l’any passat, el patronat ha decidit de no fer pagar l’entrada a visitants eventuals. En total, segons les primeres xifres del secretariat, unes 1.300 persones faran una estada al liceu de Prada. Destacarem per aqueixa UCE un augment significatiu de l’alumnat procedent del País Valencià, que correspon a una lleugera baixa de participació d’estudiants del Principat. Quasi la meitat dels matriculats tenen menys de vint-i-cinc anys, gràcies, en part, a la presència de l’Orquestra Simfònica de Joves

Intèrprets dels Països Catalans, gran novetat a Prada. Es tracta de la segona trobada d’aquest projecte particular, que aplega una vuitantena de músics d’arreu del país que tenen entre divuit i vint-i-sis anys. Cada tarda assejaran al pavelló del col·legi Gustau Violet les quatre peces simfòniques que podrem sentir el dia 24 a l’abadia de Sant Miquel de Cuixà. Per altra banda, la Universitat Jove reagruparà una quarantena d’alumnes més representatius enguany de la diversitat dels Països Catalans. Durant deu dies conviurem al liceu, compartint classes, festes i converses. Sense la bona participació de tots i totes la UCE no seria pas el que és.

A les 9 h. CURSOS: Origen i actualitat de la conservació del medi als Països Catalans / La història de la lluita contra el càncer a Catalunya / Arquitectura rural i sostenibilitat / L’evolució del «pacte» Catalunya – Govern espanyol (proteccionisme aranzelari a canvi de suport polític) / El món tradicional africà / les biografies, una altra manera d’explicar la història / Perspectives de l’esquerra abertzale després de l’alto el foc d’ETA / Llengua catalana: aproximació històrica i interpretació sociolingüística / 1906-2006: centenari d’Horacianes de Miquel Costa i Llobera, Pilar Prim de Narcís Oller i Les multituds de Raimon Casellas. FORMACIÓ CULTURAL: «Substitució lingüística i poblacional, TGV, recuperació de la identitat: cap a on va Catalunya Nord?» / Gramàtica, lèxic i lectures escollides / JORNADES: «La intercooperació». A les 10 h. CURSOS: Epidemiologia descriptiva del càncer / Poder estatal i autoritat tradicional / Josep Irla, el president desconegut / Estètica de la guerra o l’art de fer-ne un espectacle (l’Art Nou a debat) / FORMACIÓ CULTURAL: Curs introductori d’història de Catalunya / Català inicial. TALLERS: Televisió: l’actitud davant de la càmera: A2/4 d’11 h. CURSOS: Arquitectura rural de Menorca / Jocs d’identitat de l’actual vida europea. A les 11 h. CURSOS: La recerca en biologia molecular / Visió política I / Identitat ètnica i models tradicionals / Alfons d’Aragó, el bastard que pogué regnar? / EuroCom: feu-vos plurilingües europeus immediatament. A les 12 h. ACTES: Inauguració de la XXXVIII UCE. A les 15 h. TALLERS / JORNADES «La intercooperació». A les 17 h. ACTES: Els Països Catalans, tenen futur? A les 18 h. FÒRUM OBERT: Presentació del portal d’Internet Llengua.org. A les 21 h. ESPECTACLES: S’Albaida. Ales 23 h. CINEMA: Rock & Cat.


Com cada any, la ràdio nordcatalana Ràdio Arrels s’instal·la a Prada, d’on emetrà els seus programes amb alguns directes cada dia d’11 a 12 h i de 18 a 19 h. El divendres 25 d’agost, l’acte de cloenda de la UCE tindrà per tema els vint-icinc anys d’aquesta ràdio, que treballa dia rere dia per normalitzar l’ús del català a aquest territori.

L’aigua de Prada

L’aigua de l’aixeta és bona, però si la vostra panxa no hi està acostumada, correu el risc de patir algunes molèsties digestives no gaire greus però prou empipadores… Per evitar-ho, no dubteu a preferir l’Eixerida, la famosa aigua en botella de la Catalunya Nord, en venda al bar.

On són els lavabos?

Enguany, a causa de les obres al liceu, els lavabos es troben a l’esquerra del pati gran, als prefabricats indicats amb el número 5 al plànol.

Les nits de la UCE

Aquesta nit, a partir de les 12 h, la festa del Bar de Nit acull un convidat molt especial: serà el Marcel Casellas en persona qui farà de punxa-discos…

E

s diuen Tereza, Romana, Anna i Barbara. Vénen de República Txeca i són quatre de les becàries d’aquesta edició de la UCE. A la pregunta típica «Com és que estudieu català?», responen d’una sola veu: “I per què no?” La Barbara és la que ara per ara domina més la nostra llengua. Va treballar a Barcelona l’any passat. Les tres altres

compten només amb quatre mesos de cursos. Amb vuit hores setmanals, entre les quals hi ha classes culturals, d’art, de literatura i de llengua oral, han adquirit ja un bon nivell. Per accedir a la beca d’accés a la UCE, van haver d’aprovar un examen lingüístic. Totes coneixen les famoses festes «bomba» que organitza el lector de català Andreu

Música i Cinema

25 anys de rock Una cita amb la música menorquina en català

Rock & Cat. Documental de Jordi Roigé. Any: 2006

S’

Albaida reivindica una menorquinitat com a exponent del catalanisme cultural. A partir d’antigues melodies i romanços de la tradició, essencialment menorquina, crea una música nova i un so propi. En les seves composicions, el grup vol reflectir els intercanvis culturals de la Mediterrània, amb la influència de la música àrab, algunes reminiscències gregues o el ressò d’alguns trets flamencs. A la plaça de Prada proposarà aquesta nit el seu darrer treball, El llenguatge de les pedres (2006), en el qual apareixen temes tan importants com la defensa de la terra, la identitat i les arrels que ens conformen com a poble.

A

final dels anys vuitanta esclata un fenomen nou. La cançó d’autor deixa pas al rock i neix un moviment de fans inèdit en el panorama musical català. S’omplen els concerts de gent jove, es disparen les vendes discogràfiques… Per primer cop, els protagonistes d’aquests èxits comparteixen escenari a Rock & Cat, la pel·lícula del rock català, i ho fa en un espai inèdit: el Gran Teatre del Liceu, a la capital del Principat. Hi trobarem a faltar els Brams, però sempre ens podrem consolar amb alguns duets que tocaran cançons inèdites, o amb una de les escasses aparicions d’Adrià Puntí.

Tot el dia el veurem portar material amunt i avall. El Joan Albert és l’encarregat de logística, organització i distribució de tots els aparells necessaris per al bon funcionament de les classes. És el segon any que realitzarà la feina diària d’instal·lació de l’equip de so perquè els noctàmbuls puguin gaudir de les nits pradenques. Acumula les anècdotes. L’any passat, per exemple, va haver de deixar el seu ordinador portàtil a un professor mal equipat, i la màquina encara pateix les conseqüències d’aquest préstec. Al llarg del dia ha de seguir el ritme del Ramon Gual. «Cosa no gaire fàcil, us ho puc assegurar.» Tanmateix, reconeix que n’ha après molt. UCE

UCE

Humor i jocs de paraules, com vos ho haureu imaginat, l’Anna Maluquer és poeta. Treballa, de fet, al Servei de Protocol de la UCE. El seu treball consisteix, entre altres coses, a rebre les personalitats, especialment els polítics, i organitzar els dinars o les visites al futur Centre d’Estudis Pau Casals. A més, se cuida també de gravar tots els actes. L’Anna és una acostumada de la UCE, ja que hi treballa des del 1988, amb una pausa de quatre anys pel mig. El que més li agrada és mirar el Canigó cada matí, i té la particularitat d’haver entrevistat el famós «violador de les dutxes» (ara jubilat, i que, de fet, només mirava) quan treballava per aquest mateix diari.

Una cambrera nord-catalana

Quasi un mite! «Si no hagués de treballar a la UCE, me n’aniria durant quinze dies a la muntanya a 3.000 metres d’altitud i no baixaria fins que fossiu tots fora! Jo ja he treballat molt amb la UCE…» Tal com ho informava el mensual satíric nord-català El Fiçó, en Ramon Gual ha hagut de se separar del seu cotxe, el famós Diane blau que feia joc amb la seua samarreta. Organitzador incansable de la UCE, ha portat cadires a gairebé tots els cursos, «però de cursos no n’he seguit cap, és pas el meu problema, sóc nul, comprenc pas res, tot és informàtica i tot això… Sé pas de què parlen…». No vos ho creieu, tot i les aparences, és ell qui tira endavant la UCE a la Catalunya del Nord.

La Laura treballarà al bar durant els deu dies de la UCE. Castellera a la primera colla de Catalunya Nord, els Castellers del Riberal, viu a Bao, un poble del Rosselló. Té disset anys i és la primera vegada que penetra al liceu Renouvier de Prada. El seu germà gran i alguns amics li van aconsellar la UCE, especialment per l’ambient. La Laura va fer tota la seua escolaritat en català: de petita va anar a l’escola immersiva Arrels, abans de seguir un ensenyament secundari bilingüe francès-català. El seu mig temps al bar li permetrà també seguir algunes classes, però per a la Laura la UCE serà primer de tot una ocasió de practicar la llengua intensament i d’establir contactes amb joves d’arreu dels Països Catalans.

UCE

El Superman de la UCE

«Faig prototips de cols…»

UCE

Ràdio Arrels

Les quatre becàries txeques, Barbara, Anna, Romana i Tereza, d’esquerra a dreta.

Bauça de la Universitat de Praga. Gràcies a la seva feina ludicofestiva, els becaris txecs són cada any els més representats. Sembla que les nits catalanes de la capital txeca tenen un èxit impressionant. Fins i tot van permetre a unes estudiants de crear un grup de música en català! Esperen de la UCE passars’ho bé, conèixer gent i practicar la llengua. Quan els demanem com troben els catalans, es posen a riure. «Sou molt estranys, però divertits!», s’exclamen. Afegeixen: «Participeu més que nosaltres en la vida cultural i social del vostre país. Encara que sigueu un xic caòtics i agitats, com la majoria de la gent mediterrània.» Podreu trobar-les al punt d’informació a l’entrada del liceu, amb dues becàries més que provenen de la ciutat catalana de Sardenya, l’Alguer.

Algunes de les persones sense qui la UCE no seria possible

UCE

A les 12 h del migdia s’inaugura la XXXVIII Universitat Catalana d’Estiu a càrrec de Joan Manuel del Pozo (conseller d’Educació i Universitats, GdC), Imma Tubella (presidenta de la Fundació UCE i rectora de la UOC), Cristià Bourquin (president del Consell General del Pirineu Oriental), Joan Francesc Denis (batlle de Prada) i Joandomènec Ros (president de la UCE), al gimnàs.

La UCE des de dins

Jaume Lladó

Inauguració de la XXXVIII UCE

«Els catalans sou estranys, però divertits!»

Actualitat / 3

Dijous, 17 d’agost del 2006. Diari de Prada

Tirallonga

Breus

Diari de Prada. Dijous, 17 d’agost del 2006

UCE

2 / Actualitat


4 / L’Última Entrevista

Diari de Prada. Dimecres, 17 d’agost del 2006

Joan Maluquer, secretari de l’equip rector de la UCE

4«El Centre Pau Casals ajudarà

Països Catalans

a la consolidació de la UCE»

uè destacaria d’aquesta XXXVIII edició de la UCE? En primer lloc, el curs sobre el procés de pau al País Basc i el curs sobre el càncer als Països Catalans, amb especialistes de tot arreu. També voldria evidenciar l’homenatge als 25 anys de Ràdio Arrels, que és important perquè és un mitjà que utilitza el català i serveix de formació de periodistes en aquesta llengua. La UCE té un programa desesperant perquè moltes vegades hi coincideixen quinze alternatives. Aquests dies la UCE ha de canalitzar tots els problemes organitzatius. Quines dificultats tècniques es presenten? Enguany hi ha una cosa que s’ha afegit als problemes que tenim normalment. Es tracta de la trobada de l’Orquestra Simfònica dels Joves Intèrprets dels Països Catalans. Estrenarem el 24 d’agost quatre peces simfòniques del gran compositor Enric Morera. Representa vuitanta músics de divuit a vint-i-sis anys que hem d’allotjar durant tota la UCE. També haurem d’atendre totes les personalitats, vindran set consellers de la Generalitat i també molts polítics. El cartell d’aquesta edició és firmat pel pintor mallorquí Joan Bennàssar. Sí, ens ha fet un cartell que representa dos joves que s’aturen en un moment del camí i miren l’horitzó. A vegades ens hem de demanar cap a on anem i per això cal aturar-se i refle-

Q

JOAN BECAT

Q

UCE

Joan Maluquer és gerent i secretari de l’equip rector de la UCE i membre de la Fundació que aquesta mateixa entitat va crear. Va néixer el 1962 i és llicenciat en filologia clàssica. Es presenta com «una mena de fòssil» de la UCE: hi està vinculat des de l’any 1987. xionar. És l’esperança de pensar que tenim un futur com a cultura i com a poble. Identifica què és la UCE, un lloc on es debaten idees que al llarg de l’any van fructificant o no. Les administracions públiques acaben de cedir per a quaranta anys el castell de Vall Roc de Prada, futur Centre d’Estudis Pau Casals. Quan funcioni el centre, al 2008, la UCE tindrà encara la seua raó de ser? Jo crec que sí. El que passa és que tindrem més instal·lacions.

Coordinació: Júlia Taurinyà Redacció: Júlia Taurinyà, Angelina Sevestre, Pere Habet Correcció lingüística i maquetació: Laia Carreras Impressió: Llibreria la Muse (Prada)

La UCE tindrà un altre sentit, ja que el centre Pau Casals serà obert tot l’any i crearà altres dinàmiques. Unes dinàmiques positives, perquè hem enfocat el centre per tal que sigui un lloc d’intercanvi entre alumnes d’ensenyament secundari d’arreu dels Països Catalans. És a dir, es tracta d’un públic que quan entri a la universitat ja sabrà què és la UCE. Potser tindran més interès i hi haurà més assistència a la UCE. El centre ajudarà a la consolidació de la UCE.

uè som? Vuit territoris molt diferents de quatre estats, amb la llengua com a vincle essencial. Per això els atacs aniran sempre en contra d’ella. Hem de conservar-ne la unitat, es digui com es digui a cada territori (el francès es diu wallon a Bèlgica, québécois al Canadà, acadien als Estats Units). La nostra acadèmia, l’IEC, reconeix els lèxics dialectals com a parts de la llengua. Ara bé, una àrea com la nostra existeix de veritat quan prou gent, arreu, té consciència de pertànyer a aquest conjunt: és aleshores una realitat imparable. De fet, les oposicions més virulents en certifiquen l’existència. Deixem-nos de complexos d’inferioritat. Amb més de 70.000 km2 i 13,5 milions d’habitants, no som gens negligibles a Europa: uns 800 km de nord a sud, com de Milà a Brussel·les; l’edició en català és la d’un estat europeu mitjà; si fos llengua oficial de la UE seria la novena de les vint-iuna. El pes econòmic de Catalunya és com el de No-ruega, superior a Grècia o Portugal, i els Països Catalans són el terç de l’economia espanyola, amb potencial superior a Polònia o igual a Turquia.

Assessorament informàtic: Francesc Mercadé Lloc web: www.uce.cat Adreça electrònica: correu@ucestiu.com Prada: Liceu Renouvier, carretera de Catllà, s.n.

Diari de Prada 17/08/2006  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you