Issuu on Google+

4 / L’Última 4

R

Pere Manzanares, director de Ràdio Arrels

«Ràdio Arrels ha sabut perseverar»

UCE

significa que hem àdio Arrels sabut ser persevese va crear ara fa vint-irants. Sovint, altres cinc anys. En quin no han pas aguantat context va néixer? perquè han llençat Als anys 1979-80, se la tovallola. Al marcreaven moltes ràge del funcionadios «pirates». Entre ment, hem contriles primeres a la buït també a la forCatalunya del Nord, mació i la profeshi havia una ràdio sionalització de jod’Olot que va expeves que han fet o rimentar durant un que encara fan cartemps la difusió a rera en el periodisaquí. Aquesta ràdio me a la Catalunya va col·laborar amb del Nord, en difeuna altra ràdio «pirarents tipus de mitta» on jo treballavi jans. Vam tenir un en francès per intepaper pedagògic grar coses en català. important. Hem Però ambdues eren desacomplexat il·legals, van ser permolta gent, amb enseguides i van haver trevistes, per exemde cessar. Al 1981, ple, de manera que Pere Manzanares és director de Ràdio Arrels, de Mitterand va trencar moltes persones han la qual també va ser fundador. Serà un dels el monopoli de RTF descobert que podiponents de l’acte de celebració dels vint-i-cinc a l’estat francès. Les en expressar-se peranys de Ràdio Arrels, que clourà la Universitat eleccions eren el dia fectament en català. Catalana d’Estiu d’enguany. 10 de maig, i el dia I entre aquests, al28 començava a eguns polítics d’ametre Ràdio Arrels. mica en mica, vam agafar una quest territori. Què era Ràdio Arrels en el bona dinàmica, i Ràdio Arrels Ara, què li queda per aconseu inici? va anar passant per totes les seguir, a Ràdio Arrels? De fet, se va improvisar com- fases: pirata, legalitzada, aju- Ens hem d’adaptar a les innopletament. L’associació Arrels dada… D’una ràdio d’aficio- vacions tecnològiques. Ja hem acabava de néixer amb l’ob- nats, amateurs i benèvols, fet el pas de la ràdio analògica jectiu d’obrir una escola cata- hem passat a ser una ràdio a la digital, i tenim la ràdio en lana al mes de setembre. En associativa que s’assembla a directe a la web. Això reprelloc d’una criatura, aquest any una ràdio professional, amb senta cada dia un salt endavant va tenir una bessonada. Tre- gent formada i assalariada. que ens fa guanyar auditors ballàvem amb poc material, El balanç d’aquests vint-i- arreu del país. Ara una cosa pocs mitjans, mes ens vam cinc anys és, per tant, posi- interessant seria construir una adonar que podíem arribar a la tiu? ràdio digital dels Països Catagent que no sabia pas llegir el Sí, evidentment. Si arribem a lans, en col·laboració amb català, i que no tenia contactes celebrar els vint-i-cinc anys altres ràdios. És un projecte directes amb la llengua. De d’existència de Ràdio Arrels, que tenim al cap. Coordinació: Júlia Taurinyà Redacció: Júlia Taurinyà, Angelina Sevestre, Pere Habet Correcció lingüística i maquetació: Laia Carreras Impressió: Llibreria la Muse (Prada)

Diari de Prada

Països Catalans

Per a molts anys! JOAN BECAT

E

l Carxe és una petita regió de llengua catalana a Múrcia. Sorprèn a molta gent, però és una realitat. Amb els seus 300 km2, té la dimensió d’una comarca i és poc poblat: uns 3.000 habitants en uns quants pobles, entre altres el Carxe mateix, la Canyada de la Llenya, la Moreneta, l’Alberquilla o les Cases dels Frares, dominats per les serres del Carxe i de Quibes. Pertanyen als extensos municipis de Iecla i de Jumella, però on va la gent des de sempre és al Pinós, a les Valls del Vinalopó. Ja fa segles, el Carxe va ser poblat per valencians, que hi traslladaren la seva llengua i el seu saber fer, especialment el conreu de la vinya i l’elaboració del bon vi. Fa dos anys, a la presentació del mapa mural escolar dels Països Catalans, alguns es burlaven del Carxe, qualificat d’anecdòtic i negligible. En discrepo. Sóc de l’opinió que no hi ha mai grans guanys i pèrdues petites, sinó només guanys i pèrdues. A la UCE, fa més anys, vaig tenir la sort de conèixer un grup de joves del Carxe, animats, convençuts del que eren i emprenedors. Venien a fer conèixer el seu petit país, a demanar solidaritat i a carregar piles, com molts de nosaltres. No perdem el nord, guardem el Carxe.

Assessorament informàtic: Francesc Mercadé Lloc web: www.uce.cat Adreça electrònica: correu@ucestiu.com Prada: Liceu Renouvier, carretera de Catllà, s.n.

UCE

Entrevista

Diari de Prada. Divendres, 25 d’agost del 2006

Diari de la Universitat Catalana d’Estiu, Prada (Conflent) Divendres, 25 d’agost del 2006

principi del 2008. Després de la visita, Joandomènec Ros va fer el balanç de la XXXVIII UCE, i va donar les estadístiques de participació d’aquesta edició (vegeu el quadre adjunt). El castell de Vall Roc, a Prada, acollirà el Centre Transfronterer d’Estudis Pau Casals. Tal com ja l castell de Vall Roc de la frontera compren juntes una va fer a l’assemblea general de Prada acollia ahir una indivisió. Des del juliol passat, la UCE, del dia 23, el rector roda de premsa en què el castell ha estat cedit a la UCE també va anunciar el canvi de Joandomènec Ros, president per a quaranta anys. relacions entre la UCE i l’Insrector de la UCE; Joan MaluDurant la visita de l’edifici, titut Joan Lluís Vives, va laquer, secretari general de la Gual va explicar que el Centre mentar que l’espai del liceu UCE, i Ramon Gual van pre- Transfronterer acollirà alhora Renouvier no hagi estat comsentar l’edifici –el mateix cas- dues classes d’alumnes de dife- pletament disponible a causa de tell– en què s’ubicarà el Centre rents territoris dels Països Ca- les obres, així com la mala quaTransfronterer d’Estudis Pau talans per a estades d’una set- litat del menjar. Casals. mana. A l’estiu, durant els dies L’organització intentarà soSegons va explicar Ramon de la UCE, complementarà la lucionar tots aquests aspectes Gual, l’edifici d’estil noucentis- infraestructura del liceu Renou- per a la pròxima edició, la qual, ta, que fou construït el 1924, vier, ja que l’espai pot allotjar amb l’existència del Centre compta amb 650 metres qua- unes 86 persones. Transfronterer d’Estudis Pau drats de planta i té 550 metres Està previst que les obres de Casals, marcarà l’inici d’una quadrats de terreny. renovació de l’edifici s’acabin a nova etapa. Gual va afegir que el castell Algunes dades de la va ser comprat enguany per un Procedència de l’alumnat XXXVIII UCE conjunt d’institucions: la GePaís Valencià: 8,16% neralitat de Catalunya (en un Illes Balears: 13,28% Participants Catalunya Nord: 12,12% Alumnes matriculats: 846 70%), el Consell General dels Principat: 64,10% Professors i conferenciants: 284 Pirineus Orientals i el Consell Altres (Andorra, l’Alguer…): Organització: 24 Regional de Llenguadoc-Ros2,34% Espectacles: 135 selló (en un 25% cadascun), i Periodistes acreditats: 42 l’Ajuntament de Prada (en un Jornades: 279 Universitat Jove: 32 5%). TOTAL: 1.581 Ramon Gual va destacar que % estades completes: 50,68% Alumnes que han vingut per és la primera vegada que insprimer cop a la UCE: 133 Menys de 10 dies: 49,32% titucions d’ambdues bandes de

E

Activitats d’avui

A les 9 h: CURSOS: Dieta, nutrició i malalties òssies / ITER, energia de fusió nuclear / L’aportació de Pompeu Fabra al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana / Preguntes i respostes sobre sociolingüística bàsica / Escriptors al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906). Antoni Ciuffo i Joan Palomba / El patrimoni musical català: compositors, intèrprets i vida musical. Wolfgang Amadeus Mozart: 250è aniversari del seu naixement (1756-2006) / Art i societat: l’art, una acció transformadora (II). Projecte Home: El fotògraf a través de l’espai suburbà / Memòria històrica del cinema republicà. El cinema a Catalunya de la II República a la fi de la Guerra Civil espanyola (19311939), de la victòria a la derrota. FORMACIÓ: «Substitució lingüística i poblacional, TGV, recuperació de la identitat: cap a on va Catalunya Nord?» / Mobilitzacions ciutadanes en defensa del medi ambient i la democràcia a Eivissa / Gramàtica, lèxic i lectures escollides / Catalanisme i occitanisme als anys trenta. JORNADES: «Cap a un espai econòmic i social per damunt de les fronteres dels estats» A les 10 h: CURSOS: Llengües i política lingüística a la Unió Europea / Llenguatge cinematogràfic. FORMACIÓ: Curs introductori d’història de Catalunya / Mobilitzacions ciutadanes en defensa del medi ambient, la llengua i problemàtica social del del 1983 fins a l’actualitat a les Illes Balears / Iniciació a la llengua. TALLERS: L’actitud davant la càmera. A 2/4 d’11 h: CURSOS: El repte de l’eficiència energètica: normativa i realitat / Llorenç Riber i Gabriel Alomà. FORMACIÓ: Catalunya Nord des de l’andorraneïtat. A les 11 h: CURSOS: Enric Morera, compositor polièdric / El cinema d’animació a Catalunya: història i actualitat. 9 zeros, una escola d’animació catalana. FORMACIÓ: La Franja de Ponent A les 12 h. ACTES: Cloenda: 25 anys de Ràdio Arrels.


Carta ROSA VENDRELL MIRET PERIODISTA PENEDESENCA

La meva primera UCE

Quan torni a Sant Pau d’Ordal, em preguntaran com ha anat tot. Serà difícil resumir: el primer ball amb els Crescendo, la descoberta de Vallestàvia i la seva gent (amb l’impacte de visitar el cementiri i, a la primera làpida, trobar-me una família Vendrell), les cançons del Llorenç de Mallorca a les excursions, la complicitat amb les companyes d’habitació, les rialles als àpats i a les gresques de la nit… Conceptes nous com la «relació dialogal» de les construccions de pedra seca amb el seu entorn. Descoberta de personatges com la Madronita Andreu en el món del cinema amateur. La joia d’ensenyar a ballar sardanes a una parella japonesa amb lligams familiars amb Pau Casals. La meva primera «ponència» a Prada sobre la pedra seca, al costat d’un orri a la muntanya de l’Embullà i la participació al programa en directe de Ràdio 4 explicant les «altres activitats» de la UCE. Deu dies d’emocions, de sorpreses continuades, de noves coneixences. La inoblidable experiència de veure sortir el sol des del Canigó el dia del teu sant, i de conèixer el país caminant pas a pas, acompanyada de les persones que l’estimen i que te’l fan estimar. Llibertat i coneixement… i Països Catalans! La meva primera UCE és l’inici d’una gran amistat.

Fe d’errades

Imminència d’un ‘crack’ energètic

‘Monstruari uceànic’

Jordi Gibert (president de la Comissió d’Energia de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya), Antoni Lloret (membre de l’IEC), Margalida Ramis (exdirectora de l’Agència de l’Energia de Menorca), Joandomènec Ros (president rector de la UCE) i Ferran González (membre de la Comissió d’Energia de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya).

J

oandomènec Ros, president rector de la UCE, va introduir l’acte d’ahir al migdia, «Energia: quin model de societat volem?», constatant la dependència energètica de la nostra societat i el problema ambiental global resultant de l’ús de les energies, en particular la pèrdua pel que fa a la biodiversitat. Ferran González, enginyer industrial i membre de la Comissió d’Energia de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, va alertar de l’escassetat dels recursos energètics i en especial de les poques reserves de petroli que queden. Com González, Jordi Gibert, president de la Comissió d’Energia de la mateixa associació, es va mostrar preocupat per la «imminència d’un

crack energètic» si continuem amb el mateix model de societat. Es tracta de reduir el consum d’energia, de valorar les energies renovables, de no pensar més en clau de creixement continu. Antoni Lloret, membre de la secció Ciències i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans i de l’equip rector de la UCE, va insistir en l’interès del desenvolupament de l’energia solar fotovoltaica, que presentà com una de les més sostenibles. Finalment, Margalida Ramis, exdirectora de l’Agència de l’Energia de Menorca, va tancar l’acte recordant que el nostre model d’energia té repercussions a la resta del planeta, i en especial al sud, ja que «el 15% de les persones utilitzen el 50% de les energies del món».

Divendres, 25 d’agost del 2006. Diari de Prada

‘Comicitat’ / 3

Ahir a la nit les muses del Canigó, tristes i afligides, van atacar de ple la redacció del ‘Diari’…

MARI MONSTRUM Avui he trobat les muses desconsolades i tristes. Tanta feina feta, tants cors encisats, tants xiuxiueigs a les orelles cansades dels aprenentis, que ja no distingien la veu dels educantis, tanta música de violins sota els tendals i tot plegat per acabar finint. Em diuen, amb una veu tremolosa: —Després de marxa frenètica, de sobte la calma, absurda Prada que demà matí hauràs perdut l’ànima! I ploren, i ploren i les seves llàgrimes degoten del cel, de les muntanyes i el seu desencís retrona pels aires, llampeguejant, enfurismades. I em pregunten si tornarà la fauna uceànica, si encara té sentit aquesta breu estada en la reserva oblidada. I m’ha tocat consolar-les i els he promès que, com cada any, Prada trobarà l’ànima i que procurarem que vingui més gent de totes les terres catalanes si ens salvem de la grip aviària, de les vaques boges per la tristor del pagès que les amanyagava, si subsistim a la manca energètica de la nostra vida electrodomesticada, si els pressupostos queden a l’altura de les nostres ambicions més desaforades. També em comuniquen la preocupació per la família dels organiticons: s’hauran cansat massa? Hauran trobat excessives les demandes d’aquesta fauna tan diversa i variada? I el tema de la vianda que tant preocupa educantis, aprenentis i organiticons serà motiu perquè hi hagi desbandada? És difícil convèncer les muses que el que s’imaginen no té cap fonament. Els dic: no ho veieu que fins i tot tenim una orquestra ben afinada que ens refilarà melodies que ignoràvem? Com pot sucumbir tota aquesta fauna? Això és impensable!

Tirallonga

Jaume Lladó

A l’edició d’ahir, dia 24, a la informació sobre la procedència dels músics que conformen l’OJIPC (pàg. 1), mancava la dada de l’Alguer. Són tres els joves d’aquest territori.

Diari de Prada. Divendres, 25 d’agost del 2006

UCE

2 / Actualitat

…Només podem avançar-vos que la fórmula consta d’un bon raig de muscat amb unes gotetes de banyuls, i encara algun licoret més de la terra…, però fins a l’any que ve les muses no us n’especificaran les dosis exactes …


Diari de Prada 25/08/2006