Page 1

4 / L’Última Entrevista

Diari de Prada. Diumenge, 20 d’agost del 2006

Miquel Ametller i Pilar Pons, glossadors

4 «Glossem tant de política

Q

Països Catalans

com de pornografia»

UCE

uin és l’origen de la glossa? MIQUEL: L’origen és grec i àrab. La paraula glossa en grec és glota, i la definició, «ús de la paraula amb màxima intel·ligència». Tradicionalment la glossa servia per comunicar. No hi havia ni premsa, ni televisió, i d’un poble a l’altre es passaven les notícies bones i dolentes mitjançant les glosses. PILAR: He sentit a dir que antigament es desMiquel Ametller i Pilar Pons van venir a Prada des de Menorca per ensenyarenvolupava entorn d’un nos el glossat, recuperant una antiga tradició. Ja fa més de seixanta anys que sol tema, però ara això Miquel Ametller glossa, i ha estat mestre de molts. De fet, la Pilar Pons va no tindria cap èxit. La ser la seva alumna, fa vuit anys que fa glossats. Avui a les 18 h els podrem glossa és més improvitescoltar sota el tendal. zada que abans. Podem glossar tant de política com de rellançar aquest món del cant MIQUEL: Els glossadors de Mepornografia, i ens «piquem» improvisat. Gràcies als cursets, norca sempre necessitem que entre nosaltres. Demanem a la que impartim des de fa set anys hi hagi un acompanyament a la gent de fer una pregunta i con- a Menorca, hi ha una vintena guitarra per glossar. Però bé, testem. D’alguna manera sem- de glossadors. La glossa es tro- podem fer rimes parlades. Jo pre ens en sortim. ba en una bona dinàmica i ara diria el següent: Com s’aprèn a glossar? és impossible que pugui morir. «Jo no sóc persona trista, MIQUEL: En els cursets que Glosseu fora dels Països Ca- quasi sempre estic content I en veure tanta de gent impartim es tracta d’ensenyar talans? la nostra manera de fer i el que PILAR: Hem sortit al País Basc, tota d’una tens una pista.» es necessita. S’ha de tenir un a Canàries, el Miquel ha glos- «No me consider artista màxim de vocabulari. Els glos- sat a Cuba, a Xile… Al mes de tampoc massa intel·ligent sadors juguem amb noms novembre celebrarem la ter- i aquí acaba l’entrevista típics, noms de feines que cera trobada de poesia impro- que ara m’heu anat fent.» s’han perdut, lèxics espe- vitzada a Menorca, amb me- PILAR: «Asa universitat de Prada cífics… norquins i argentins. La im- des de Menorca he arribat PILAR: Antigament no feia falta provisació se fa pertot. I la Creu-me, molt m’ha agradat curset perquè hi havia molts llengua no és un problema, ser en aquesta trobada.» glossadors, sortien per si sols. amb l’expressió ja n’hi ha prou «Me sent il·lusionada MIQUEL: Però fa uns anys que- per poder-nos entendre. perquè amb aquesta vegada dàvem només dos glossadors, i Per acabar, ens podríeu re- nostra cultura hem mostrat això no podia ser. Havíem de galar una glossa? i així ho fa encantat.» Coordinació: Júlia Taurinyà Redacció: Júlia Taurinyà, Angelina Sevestre, Pere Habet Correcció lingüística i maquetació: Laia Carreras Impressió: Llibreria la Muse (Prada)

JOAN BECAT

L

es Illes Balears són una autonomia d’una província i 5.061 km2, amb Consells insulars dotats de moltes prerrogatives. El seu estatut va ser dels dos últims i de continguts mínims, sense l’ensenyament. Des d’aleshores es malda per millorar-lo. Va ser marcat per la pugna per una coma, que canvia tot segons es posi o no : «la llengua catalana […] pròpia de les Illes Balears, és oficial…». Batalla guanyada i coma posada. De terres de vida dura i emigració fa mig segle, ho va canviar tot un turisme massiu, fins a crear un nou concepte, la balearització. La població ha superat el milió, i els diversos índex econòmics per càpita les posen al capdamunt a l’estat espanyol. La llengua hi té dificultats: forta immigració espanyola i estrangera, efectes del turisme, poc impuls del Govern autonòmic. Però les Illes produeixen molts autors de primera fila, estudiosos, i la població arrelada utilitza la seva llengua. També compta amb l’impuls de la universitat, de l’Obra Cultural Balear, de l’Institut Menorquí d’Estudis i d’un fort moviment associatiu, cultural i ciutadà. En porten testimoniatge a l’UCE els nombrosos participants i joves illencs. Fa difícil imaginar què seria sense ells.

Assessorament informàtic: Francesc Mercadé Lloc web: www.uce.cat Adreça electrònica: correu@ucestiu.com Prada: Liceu Renouvier, carretera de Catllà, s.n.

Diari de Prada

Diari de la Universitat Catalana d’Estiu, Prada (Conflent) Diumenge, 20 d’agost del 2006

«Cal tornar a posar l’agricultura dins la societat» La XXI Jornada d’Agricultura a Prada ha estat l’ocasió de resituar la política agrària en els àmbits econòmic i social

L’

agricultura catalana era ahir al centre d’una sèrie de conferències, en el marc de les XXI Jornades d’Agricultura a Prada. Per contrastar amb el títol del cicle de cursos –«És necessària l’agricultura als Països Catalans?»–, s’ha evidenciat que prescindirne seria un suïcidi, «tant econòmic com de salut mental, per a la societat catalana», segons va dir Joandomènec Ros –president rector de la UCE– en el moment d’obrir la El conseller d’Agricultura i Pesca de la Generalitat de Catalunya, jornada. Jordi William Carnes (PSC), en l’arribada a la UCE ahir al matí. L’actual conseller d’Agricultura, Jordi William Car- dència dels productes), es veu coles com petites empreses, per nes i Ayats, relacionà els dubtes avui dia com un factor que cal la qual cosa situa l’agricultura que comporta aqueixa qüestió promocionar, però que encara com un element més de l’ecoamb els nombrosos canvis que no és pas un valor afegit co- nomia, que representa, per tant, pateixen, des de fa una vintena mercial prou potenciat. Per tant, una política adequada. D’altra d’anys, els mons agrícola i ru- i seguint en aquesta línia, Car- banda, la transformació acceleral, íntimament lligats. La com- nes considera que una contex- rada del món rural pertorba el petència mundial, la globalit- tualització de l’agricultura amb treball agrícola. La gent provizació i els canvis socials deses- l’entorn social permetria cons- nent de les viles, que cerca una tabilitzen clarament l’agricultu- cienciar els consumidors. En manera de vida més tranquil·la, ra, raó per la qual una política paraules seues, tanmateix, el go- rebutja generalment l’activitat agrària específica que pren en vern Maragall encara no ha po- agrària. compte aqueixa evolució és im- gut, malgrat els esforços, aconTenint en compte l’estat de prescindible. seguir una traducció executiva la situació, la conjugació d’una Segons el conseller, si bé fins d’aqueixa vertebració social. política de desenvolupament ara els esforços s’han concentrat Per a Joan Caball, coordi- amb una nova política agrària en la producció, la feina que nador nacional de la Unió Pa- hauria d’implicar tots els actors queda per fer és en la venda dels gesa de Catalunya, la primera de l’agricultura, des del proproductes. El seguiment de les necessitat és deixar de confon- ductor fins al consumidor, en collites (des de la recol·lecció dre la política agrària amb la un projecte comú. I tot plegat fins a la venda, de manera que el política mediambiental. Caball per aconseguir uns reptes que, consumidor conegui la proce- considera les explotacions agrí- sens dubte, cal aconseguir.

Activitats d’avui Ales 9 h. CURSOS: L’aiguabarreig del Segre / La contribució de la medecina fomentada en l’evidència a la millora de l’atenció oncològica / Arquitectura i paisatge rural dels Països Catalans / L’economia catalana: cap a un nou model de creixement? Creixement i cohesió social / Les tradicions africanes: velles cultures, fràgils democràcies / Perfils del passat. Una història de Catalunya des de les biografies. Caterina Suárez de Figueroa, duquessa de Cardona. La noblesa i la Guerra dels Segadors / Actualitat i perspectives d’Euskalherria. El dret de decidir, base del nou procés polític d’Euskalherria / Llengua, educació i mitjans de comunicació. Balanç, reptes i perspectives als cent anys del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana. El periodisme en català: situació actual i perspectives de mercat / 1906-2006: centenari d’Horacianes de M. Costa i Llobera, Pilar Prim de N. Oller i Les multituds de R. Casellas. FORMACIÓ: Substitució lingüística i poblacional, TGV, recuperació de la identitat: cap a on va Catalunya Nord? / Iniciació a la llengua. Gramàtica, lèxic i lectures escollides. JORNADES: IV trofeu de petanca. A les 10 h. CURSOS: Conservació i gestió de la biodiversitat a Andorra / Poder estatal i autoritat tradicional / Antoni de Capmany i els límits del pensament il·lustrat / Curs introductori d’història de Catalunya / Iniciació a la llengua. Català inicial. TALLERS: Televisió: l’actitud davant de la càmera. A 2/4 d’11 h. CURSOS: La importància dels protons en el tractament del càncer / Arquitectura rural de l’Alguer / Jocs d’identitat de l’actual vida europea / Gestió dels recursos naturals a la Catalunya Nord / Visió política IV / Identitat ètnica i models tradicionals / Pere Bosch i Gimpera, universitat i política. A les 12 h. ACTES: En l’equador de la política catalana: entre el 18 de juny i l’1 de novembre. A les 15 h. TALLERS / JORNADES: IV trofeu de petanca A les 17 h. ACTES: Acte de commemoració del Centenari de l’Excursió Filològica de mossèn Alcover. FÒRUM: Xerrada sobre «Intel·ligència, deisme i ateisme» A les 18 h. FÒRUM: Presentació del primer volum de la col·lecció traducció de l’Obra Llatina de Ramon Llull Retòrica nova / Xerrada sobre «La interllengua dels catalans, present i futur» / Glossat menorquí A les 21 h. ESPECTACLES: The Companys / Olga Miracle A les 23 h. Viatge de paraules


Causa tristesa és el menys que es pot dir, que el Cuixà de l’abat Oliba i d’aquells monjos que per solidaritat a Dom Aureli Maria Escarré, imposat a l’exili per haver denunciat el despotisme i la injustícia, arribaren a la vall de Cuixà l’any 1965, i que avui s’hagi transformat en CUXÀ. És un insult a Mestre Fabra, l’ordenador de la Llengua i a l’adreça de tots aquells que trobaren abric a Prada, i també a altres indrets, que havien bregat també pels mateixos principis. Ell, el Mestre, va refusar d’ésser membre de la Real Academia Española per no participar en el que ell no creia. Per què aquest gest no podria inspirar el prior de la nostra abadia, membre directiu de l’associació presidida per un foraster, i que fa insult a un nom prenyat d’història i de simbolisme com el mateix Canigó? Per què l’enyorat pare Raimon «en Ramon», va rebre terra sagrada orfe de la senyera que amb ella el volíem embolcallar? No voldria dir i creure com Teòcrit «que així jo parlava, però les meves paraules el vent se les emportava». Cuixà ha d’esdevenir el que havia estat: Evangeli i Catalanitat.

Breus

Obrador Edèndum Avui diumenge, a les 18 h, a l’aula R103 del pavelló A es presenta l’editorial Obrador Edèndum, destinada a la traducció al català de textos filosòfics i científics. Amb sis col·leccions i una línia clara d’edició artesanal i acurada, l’editorial també té com a projecte principal editar l’obra completa llatina de Ramon Llull, fins avui inèdita, en edició bilingüe català-llatí, de la qual acaba de publicar el primer volum, Retòrica nova.

Espectacle a Catllà

Olga Miracle, soprano, i Jordi Tomàs, piano, interpretaran avui a les 21 h a l’església de Catllà obres d’Enric Morera, Eduard Toldrà i Francesc Alió.

«Volem conscienciar dels límits del planeta»

E

l president d’Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), Joan Saura, va venir ahir a la UCE per presentar el paper de l’esquerra verda a Europa, al curs «Jocs d’Identitats a Europa». Saura va repassar primer la història dels partits polítics verds en l’àmbit europeu, citant algunes dades impor- Joan Saura amb l’alcalde de Prada, Joan Francesc Denis. tants, entre les quals se pot destacar la del maig passsat, en gaire compatible amb un creiquè el Consell Verd Europeu xement econòmic que no resacceptà ICV com a partit mem- pecta criteris de sostenibilitat bre d’aquest consell. Tal com ecològica i equilibri social». Saura acabà la ponència feliafirmà, «és important que hi hagi una formació política re- citant els partits verds que han gional present a aquest partit, aconseguit que el conjunt dels del qual formen part normal- partits polítics europeus tinguin ment els partits que actuen a en compte la qüestió ecològica al programa, ja que això no es àmbit estatal». Segons diu el president donava fa trenta anys. A la roda de premsa que d’ICV, la raó de ser d’un partit verd en el paisatge polític és seguia la xerrada del curs, des«conscienciar del límit, com a prés d’haver valorat positivamínim, del planeta, objectiu no ment la immigració com a com-

Música i Cinema

ponent essencial del creixement econòmic a Catalunya, Saura va acusar el secretari general de CiU Josep Antoni Duran i Lleida «de ser més de dretes que el PP», arran de les seues declaracions sobre el fet que els immigrants hagin de parlar català abans de tenir dret a votar. Saura va demanar a Artur Mas –president de CiU– que s’expliqui sobre el tema i rectifiqui la declaració, i afirmà que si no ho fa, es tensaran les relacions entre CiU i ICV. A la pregunta del periodista nord-català Teo Vidal sobre el posicionament d’ICV sobre la línia de molt alta tensió (MAT), Saura va respondre que el Govern espanyol ha de demostrar la possibilitat de construcció d’aquesta línia, i ha acabat posant de relleu la mala posició d’Espanya respecte a la resta d’Europa pel que fa als estalvis d’energia i de recursos naturals.

Recorregut per la The Companys, pop rock de Ponent terra i els mots

«R

ock de secà», així defineixen la seva música The Companys. El grup lleidatà, que ha signat les cançons de la banda sonora de la sèrie televisiva de TV3 Lo Cartanyà, proposa uns temes frescs i divertits. Les lletres són diverses, amb algunes de reivindicatives, i la peculiaritat que quasi totes giren entorn de la terra de secà, la pagesia o fins la lluita de poder. Ni polític, ni correcte és el títol del segon disc de The Companys. Des de la ironia habitual del grup, aquest treball mostra una clara evolució en contingut i en maduresa, i compta amb col·laboracions de luxe com la del guitarrista i productor del disc Jordi Armengol.

Conèixer el nord del país Conflent, Capcir, Cerdanya i Rosselló són les propostes d’excursions de demà

Viatge de paraules. Documental. Direcció i guió: Cesc Mulet. Any: 2002. 54 min.

Fa tot just cent anys, el 20 d’agost del 1906, mossèn Alcover era a Prada amb motiu de la seva famosa excursió filològica. Per celebrar el centenari de la seva estada a la capital del Conflent, la UCE proposa per a aquesta nit un documental heterodox que explica l’obra del Diccionari català-valencià-balear i la tasca de dos filòlegs excepcionals: Antoni M. Alcover i Francesc de Borja Moll. L’audiovisual recrea, des de la perspectiva del segle XXI i amb un llenguatge narratiu metafòric i polític, el viatge que van dur a terme Moll i Alcover per recollir els mots de la nostra llengua i la dedicació constant a una gran obra.

tos per a aquesta tarda d’excursions. A Salses (Rosselló), podreu observar la Porta dels Països Catalans, la qual marca l’entrada a casa nostra. Armand Samsó –president de l’associació amb el mateix nom– explicarà als assistents la lluita duta a terme per a la creació de la Porta. A la Cerdanya, es visitarà Llívia, poble pirinenc situat a 1.224 metres d’altitud, al peu UCE

JAUME LLADÓ

La Porta dels Països Catalans, a Salses.

D

emà podrem abandonar algunes hores el liceu Renouvier per descobrir o conèixer millor el límit septentrional dels Països Catalans. Quatre autobusos –un per comarca– estan previs-

III fòrum biennal «FOR Frics»

A

bocats al «friquisme», és sota aqueix títol prometedor que se celebra enguany el Fòrum Obert Reivindicatiu Frics (FOR Frics), moviment iniciat el 2002 per normalitzar el paper del fric en l’escenari internacional. Segons diu Jordi Bancells, organitzador del fòrum, un dels detalls físics significatius que caracteritza un fric és la manera de posar-se els pantalons. Ara bé, el que està clar és que molts frics no saben que són frics, excepte si formen part d’un moviment reivindi-

Jaume Lladó

Cuixà

Diumenge, 20 d’agost del 2006. Diari de Prada

Tirallonga

Carta

Diari de Prada. Diumenge, 20 d’agost del 2006

UCE

2 / Actualitat

catiu com la RFR, Resistència Friki Raconaire (vegeu la web www.racocatala.cat/rfr), o si es presenten al fòrum «FOR Frics». Bancells afegeix: «Prada és friquilàndia», i és veritat que a certes hores de la nit (tot i que també pot ser de dia), sembla que els frics se donin cita a diversos racons de la UCE, si no és que s’uneixen als frics del poble que solen rondar per la plaça de Prada. Fer de la seua identitat minoritzada un orgull és el tema central de la trobada a què podreu assistir avui a les 19 h, sota el tendal.

del Carlit, i amb la farmàcia més antiga del país. Si preferiu quedar-vos al Conflent, Enric Balaguer –president del Casal Jaume I d’Arrià– proposarà una visita del poble de Mosset i de les runes del Castell d’Arrià, «bressol de Catalunya». Finalment, un altre autobús conduirà tothom qui ho desitgi a la comarca més freda de la Catalunya del Nord, el Capcir. El nombre de places en els autobusos és limitat. Per poder marxar d’excursió cal que els interessats s’inscriguin avui, abans de les 19 h, al secretariat. Els autocars marxaran demà a les 14 h des del liceu.

Cinema republicà

A

partir de demà, de 9 a 10 h, i fins al dissabte 25, el cicle de cursos «Memòria històrica del cinema republicà» oferirà als alumnes una anàlisi de la situació cinematogràfica a Catalunya des de la II República fins a la fi de la Guerra Civil. L’encarregada del curs és Encarnació Soler, presidenta de Cinema Rescat, associació que vetlla per la recerca i recuperació del patrimoni cinematogràfic. El curs repassarà el cinema d’aquesta època, amb motiu del 75è aniversari de la Proclamació de la II República espanyola.

Actualitat / 3

‘Monstruari uceànic’

MARI MONSTRUM

É

s evident que la fauna uceànica no podria reunir-se si no fos pel grup que presentem avui: són els organiticons, és a dir, els que ens preparen el camí per tal d’arribar fins a aquí i poder realitzar tots aquests intercanvis d’experiències, de coneixements i d’altres fluids. Treballen a l’ombra, tot l’any, amb aquella grisor que ahir demanàvem al col·lectiu dels politiconstres i van covant aquella follia que en arribar a Prada es desferma com un cavall desbocat. Dins aquesta categoria uceànica hi ha, com en tot el nostre monstruari, diverses tipologies. Hi ha els que tenen cura d’assignar-nos un espai on poder minvar o multiplicar-nos; hi ha els que procuren perquè quan tornem a casa aquella avorrida sopa ens sembli el menjar dels Déus de l’Olimp; hi ha els que vetllen perquè aquella vella dita que un bon mestre fa classe sota un pi no prosperi, aportantlos tota mena d’estris infernals que s’embarbussen; hi ha la que converteix les nostres nafres en perles satinades i tornem a casa millor del que n’havíem sortit; hi ha els que ens posen al dia de totes les al·lucinacions uceàniques, explorant els racons més amagats de les nostres ments exaltades; hi ha els que s’ocupen que la nostra mainada no quedi mai desamparada; hi ha les que troben cambres sota les pedres per hostatjar aquell acompanyant que ningú no anunciava; hi ha els que s’ocupen de netejar tota la nostra merderada, que no és poca, francament; hi ha els que il·luminen i fan retronar els nostres més diversos espectacles; hi ha els que s’ocupen del lluïment de les nostres espècies consagrades, i tenim també un parell de vaques sagrades.

Diari de Prada 20/08/2006  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you