Page 1

Diari de Prada

Diari de la Universitat Catalana d’Estiu, Prada (Conflent) Divendres, 18 d’agost del 2006

UCE

Activitats d’avui

Inauguració de la UCE, ahir a les 12 h. D’esquerra a dreta, Joandomènec Ros, president de la UCE; Imma Tubella, presidenta de la Fundació UCE; Joan Manuel del Pozo, conseller d’Educació i Universitats de la Generalitat de Catalunya; Joan Francesc Denis, batlle de Prada, i Jordi Sales, vicerector de la UCE.

«Passeu-vos-ho molt bé!» El futur Centre Pau Casals centra la inauguració oficial de la UCE, amb el gimnàs ple de gom a gom

E

l batlle de Prada, Joan Francesc Denis, va desitjar ahir la benvinguda als participants d’aquesta XXXVIII edició de la UCE. Com la resta de personalitats presents a la inauguració, va posar l’accent en el futur Centre d’Estudis Pau Casals. Les administracions públiques –Generalitat de Catalunya, Consell General dels Pirineus Orientals, Consell Regional del Llenguadoc-Rosselló i el municipi de Prada– acaben de cedir per a quaranta anys a la Fundació UCE i l’Associació dels Amics de la UCE el castell de Vall Roc de Prada com a futura seu del Centre d’Estudis. Tant Imma Tubella, presidenta de la FUCE i rectora de la UOC, com Joandomènec Ros, president de la UCE, van insistir en

la importància d’aquest Centre, ja que permetrà acollir alumnes d’arreu dels Països Catalans per unes estades mínimes de cinc dies a la capital del Conflent. El conseller d’Educació i Universitats a la Generalitat de Catalunya, Joan Manuel del Pozo, pensa que el Centre permetrà renovar el compromís que sempre ha caracteritzat la UCE i donar-li una altra dimensió. Ros va subratllar l’interès de la presència de l’Orquestra Simfònica dels Joves Intèrprets dels Països Catalans, la qual treballa per la recuperació de la música oblidada de compositors catalans. El president va finalitzar el seu torn amb un toc més lleuger, amb un bon desig per a tots els assistents: “Passeu-vos-ho la mar de bé!”

El Conseller d’Educació i Universitats va voler transmetre la seva satisfacció en veure la continuïtat de la Universitat, que durant trenta-vuit anys ha aconseguit mantenir el seu «esforç per compartir la llengua i la llibertat». Segons el conseller, la UCE, «espai de coneixement de qualitat», permet de superar les fronteres. Ell, qui va experimentar els inicis de la UCE participant en una obra de teatre estrenada a Prada el 1970, va evidenciar l’estreta relació entre dues grans conquestes –el coneixement i la llibertat– que són presents a la Universitat Catalana d’Estiu. «Sense coneixement no hi ha llibertat, i sense llibertat no hi ha coneixement.» En acabar, va invitar tots els alumnes a l’aprenentatge i al goig de viure.

A les 9 h. CURSOS: La gestió de la natura, trenta anys després / Els assajos clínics a Catalunya / Paisatges agraris i conflictes territorials / Els altres punts estratègics del nou model de creixement / El món tradicional africà / Joan de Margarit, l’heroi controvertit / Una perspectiva catalana sobre el procés polític basc / Escola i llengua als Països Catalans / 1906-2006: centenari d’Horacianes de Costa i Llobera, Pilar Prim de Narcís Oller i Les multituds de Raimon Casellas. FORMACIÓ: «Substitució lingüística i poblacional, TGV, recuperació de la identitat: cap a on va Catalunya Nord?» / Gramàtica, lèxic i lectures escollides / JORNADES: «La intercooperació» / «El dialecte rossellonès: ús escrit i oral» A les 10 h. CURSOS: El Pla d’atenció oncològica / Poder estatal i autoritat tradicional / El general Cabrera i el carlisme / Estètica de la guerra o l’art de fer-ne un espectacle. FORMACIÓ: Curs d’història de Catalunya / Català inicial. TALLERS: Televisió: l’actitud davant la càmera. A 2/4 d’11 h. CURSOS: Trenta anys de DEPANA: evolució de l’ambientalisme als Països Catalans / El paisatge contemporani de l’horta de València / Jocs d’identitat de l’actual vida europea / L’oncologia radioterapèutica / Les Illes. Perspectiva de l’economia balear / Identitat ètnica i models tradicionals / Antoni d’Armengol, baró de Rocafort. Noblesa i Guerra dels Segadors / EuroCom: feu-vos plurilingües europeus. A les 12 h. ACTES: Homenatge a Vicenç M. Rosselló i Verger. A les 15 h. TALLERS A les 16 h. JORNADES: «La intercooperació». A les 17 h. ACTES: Pompeu Fabra i l’esport. FÒRUM: Presentació del llibre Catalanes i calentes A les 18 h. FORMACIÓ : Xerrada d’escriptors. FÒRUM: Demostració de bitlles catalanes / Presentació de l’obra literària Gaia 2148 A les 21 h. ESPECTACLES: Marcel Casellas i La Principal de la Nit A les 23 h. CINEMA: Funerària Independent.


Catalanes i calentes! Avui, a les 17 h, a l’aula R

107 del pavelló A, el sulfurós director de cinema Conrad Son presentarà el seu llibre Catalanes i calentes. Cal recordar que va dirigir la primera pel·lícula pornogràfica catalana, Les excursionistes calentes. Segur que faltaran cadires…

Taller de muntanyisme

Avui, amb el taller muntanyisme, coordinat pel guia nord-català Antoni Glory, us podreu passejar a l’entorn del poble de Molig. Si l’excursió us interessa, la cita és a les 14 h al punt d’informació.

Diada de Vallestàvia

Esdevinguda tota una tradició de la UCE, la diada ofereix en aquest antic poble miner del Conflent una bona trobada nocturna. En aquesta ocasió hi actuarà el grup Crescendo. Cal inscriure’s per al sopar a la paradeta de la Llibreria Catalana o al bar.

L’

Música i Cinema

Pernando Barrena fent-la petar amb dos alumnes de la Universitat d’Estiu.

democràtic que ha de tenir el procés de resolució del conflicte i el concepte de territorialitat, base de no-exclusió: «Tots els bascos i totes les basques han de poder decidir el seu futur.» Segons ell, el balanç dels cinc mesos de procés és molt pobre per la banda del Govern espanyol. La declaració de Zapatero

del 29 de juny, en la qual es mostrava disposat a respectar la voluntat dels bascos, és valorada positivament per Batasuna. Per a Barrena, ara el Govern ha de passar de les paraules als actes. D’altra banda, avui, Josep-Lluís Carod-Rovira proposarà una mirada catalana sobre el procés polític basc.

La Principal de la Nit

Màfia mallorquina

arcel Casellas presenta amb La Principal de la Nit una proposta directament eixida de la música tradicional a la qual el grup afegeix uns tocs evidents de surrealisme i bon humor ben present en les lletres. La música parteix d’una base de seqüències preenregistrades de tecno i música orgànica de casa nostra, a les quals s’afegeixen cinc instruments de cobla –tenora, tible, flabiol, fiscorn i trompeta– i la veu particular de Casellas. El resultat, en el seu moment polèmic, s’ha consolidat amb força amb el seu segon treball, El cremallera de Núria, tota una innovadora exploració musical ineludible entre la modernitat i la tradició. En definitiva, música de festa, reivindicació i reflexió, a les 21 h, a la plaça del vilatge.

Funerària Independent. Direcció: Josep Hernàndez i Miquel Mascaró. Guió: Josep Hernàndez Intèrprets: Miquel Mascaró, Macià Mut, Catalina Cerdà, Xavier Grasset, Luca Bonadei, Manel Barceló, Joan Melis, Pep R. Cerda, Keko Pujol.Any: 2002. 92 min.

M

D

os amics decideixen muntar una empresa funerària. La idea d’aquests espavilats és de recollir el mort i col·locar-lo en qualsevol lloc després d’haverne cobrat el servei. Però l’assassinat del fill d’un mafiós i la desaparició d’una maleta plena de bitllets posen entrebancs al projecte inicial. Josep Hernàndez i Miquel Mascaró, directors del film –i professors d’animació per ordinador a la UIB– ofereixen amb aquesta producció sense grans pretensions bones dosis d’humor balear, ratllant el surrealisme.

any 1906 se realitzava a Barcelona el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, presidit per Antoni Maria Alcover. En el marc de la celebració d’aqueix centenari, la UCE proposa ara una sèrie de classes per analitzar l’evolució del català al llarg del segle XX, i per en treure reptes i perspectives de futur. La primera conferència, ahir, feia un balanç ràpid sobre la història de la llengua catalana, des de la seua aparició al segle XI fins a la seua situació actual. S’ha evidenciat que el punt culminant de la llengua catalana era el segle XV, un segle «de màxima esplendor,

amb un ús social de la llengua del tot normal», segons Joan Borja, professor a la Universitat d’Alacant. És més tard, en l’edat moderna, la mal anomenada «Decadència», quan el català perd lloc a poc a Una reacció en cadena explica la pèrdua del català en benefici de la llengua dominant. poc –a favor del castellà o del francès–, feno- col·loquials i familiars. Si la men que respon a la «teoria capa de dalt canvia de llengua, dels dominós». Aqueixa teoria tota la societat, més o menys a considera els diferents àmbits llarg termini fa el mateix. Els d’ús lingüístic segons llur pres- reptes més importants concertigi. A dalt, l’educació, la cièn- neixen, doncs, l’escola i els cia o la premsa, seguits de l’es- mitjans de comunicació. Tecriptura, la comunicació en mes que, d’altra banda, es tracpúblic i, finalment, els parlars taran en les properes sessions.

Record de Pompeu Fabra

MARI MONSTRUM

E

l Diari de Prada us presenta aquesta nova secció per poder seguir un dels consells que se’ns van adreçar ahir des de la taula presidencial de desvetllament d’aquesta XXXVIII edició uceànica: incrementar la nostra llibertat aprofundint en el coneixement. I no en un coneixement qualsevol, no. És el coneixement de la nostra espècie, amenaçada, que va perdre el nord fa temps i el sud i l’est i l’oest i que ara, com si es tractés d’una reserva vetllada pel gran Martí Boada, el nostre naturalista més transfronterer, es reuneix durant deu dies als peus d’una de les nostres muntanyes sagrades –un dels pits de nostra terra, com diria el gran poeta–. Abans d’extingir-nos, doncs, serà important que intentem comprendre algunes de les magnes espècies que conformen el nostre paisatge més humà. L’inventari, doncs, comença demà.

Taller: l’actitud davant la càmera

JORDI MIR

A

mb una conferència de Carles Santacana, professor de la Universitat de Barcelona, avui a les 17 h, sobre «Pompeu Fabra i l’esport», la UCE recordarà un any més l’home que representa l’esforç de normativitzar i preparar per al futur la nostra llengua. La publicació dels opuscles La significació cívica i patriòtica de Pompeu Fabra, de Jordi Casassas i Imbert, i Pompeu Fabra i l’Institut d’Es-

J tudis Catalans, de Joan Martí Castell, són l’exemple de la voluntat de la UCE d’honrar el nostre gran filòleg. Al final de l’acte, que comptarà amb la presència del secretari general de l’Esport, Manuel Ibern, tindrà lloc una ofrena floral a la tomba del Mestre al cementiri de Prada.

oan Víctor de Barberà ja fa molt que treballa pel món de la televisió. Professor de fotografia, periodista i reporter a TV3, ve a la UCE des del 1991. Amb vista de l’èxit que va tenir el taller d’actitud davant de la càmera l’any passat, torna a proposarlo per a enguany. La gent que seguirà el taller aprendrà, entre altres coses, a dominar el track, és a dir, la por de parlar davant de la gent, la importància de mirar la càmera

UCE

Si voleu comprar llibres de qualitat (com, per exemple, dels escriptors esmentats més amunt), en Joan Miquel Touron, de la Llibreria Catalana de Perpinyà, vos acollirà amablement sota el tendal petit, i vos aconsellarà sobre les obres que el van entusiasmar.

Un cicle de classes analitza l’evolució del català per definir algunes perspectives de futur

L’

aula prevista inicialment per al curs «Actualitat i perspectives d’Euskalherria» era massa petita. La primera sessió, a càrrec de Pernando Barrena, ha atret molts estudiants i mitjans de comunicació. Després dels esdeveniments polítics de l’any passat i d’enguany –especialment l’alto el foc d’ETA–, la UCE proposa reflexionar sobre les perspectives del País Basc i establir paral·lelismes amb la reivindicació catalana. Pernando Barrena, membre de la mesa de Batasuna des del 1998, ha hagut de demanar una autorització per ser present a Prada. Va regraciar la UCE per aquesta invitació, que té «un especial valor» en la mesura que és la primera vegada que pot sortir de l’Estat espanyol des del moment que es troba en llibertat condicional sota fiança. Barrena va insistir en l’aspecte

‘Monstruari uceànic’

UCE

La Llibreria Catalana

La teoria dels dominós

UCE

Els escriptors Joan-Daniel Bezsonoff, Joan-Lluís Lluís i Albert Villaró faran una xerrada aqueixa tarda a les 18 h, a l’aula R101 del pavelló A.

«Bascos i basques han de poder decidir el seu futur»

Jaume Lladó

Taula rodona d’escriptors catalans

Actualitat / 3

Divendres, 18 d’agost del 2006. Diari de Prada

Tirallonga

Breus

Diari de Prada. Divendres, 18 d’agost del 2006

UCE

2 / Actualitat

El taller té lloc cada dia de 10 a 11 h a l’aula R 02 del pavelló A.

“als ulls” per captivar els espectadors, d’esborrar els gestos “paràsits” que molesten l’enteniment de la informació, i així mateix moltes altres tècniques per esdevenir un bon comunicador, com també un bon operador de càmera de vídeo o fotogràfica.


4 / L’Última Entrevista

Diari de Prada. Divendres, 18 d’agost del 2006

Joan-Daniel Bezsonoff, escriptor

4«El rossellonès és un invent

dels catalanistes»

uè significa escriure en català a la Catalunya del Nord? És normal, o en tots casos hauria de ser una banalitat. A mi me va bé, perquè no hi ha tanta competència, així me guanyi la vida millor. Diuen que el francès és molt decadent, però voldria que el català fos tan decadent com el francès. Sóc partidari del català a Europa i del francès com a llengua UCE internacional, perquè són els dos idiomes Joan-Daniel Bezsonoff, resident a Nils (Rosselló), complirà quaque parli millor; per a ranta-tres anys el proper 15 de setembre. Guanyador del Premi mi, una cosa així, seria Creixells d’enguany amb el seu llibre Les Amnèsies de Déu (editofantàstic! rial Empúries, 2005), assisteix a la UCE des del 1985. És sens Seu uns dels escripdubte un gran provocador… tors d’aquí que més feu servir el rossellonès… El fet que l’Ajuntament de feta al seu país… Tanmateix, a Sé pas el que és el rossellonès, Ribesaltes hagi prohibit la l’hora de considerar la meua és un invent dels catalanistes. presentació del vostre llibre, feina, no crec que mirin d’on Ja tenim prou problemes amb La Guerra dels Cornuts, va vinc. Els exòtics estem amb el valencià, no en cal inventar ser un èxit o una derrota? competència als Països Catamés. Escric en la llengua que Va ser extraordinari, si no hi lans, amb els de les Illes, de la gent pot entendre, no vull hagués hagut aquest assumpte, l’Alguer… pas que el meu català se consi- hauria signat cinc o sis llibres, A més, si al Principat s’inderi una llengua estrangera. però amb aquesta publicitat teressessin en nosaltres, seria Avui feu una xerrada amb n’he venut molts més… Tenim tota una novetat. un altre escriptor nord-ca- menester de més censura si us Què és la UCE per a vós? talà, Joan-Lluís Lluís, de fixeu; la literatura catalana era M’agrada tant que l’any passat què parlareu? molt millor durant la dictadura hi vaig arribar tres dies Improvisarem segons l’ànim de Franco… La gent feliç no té abans… Crec que la Seguretat del públic. Ja tenim costum de històries per explicar… Social espanyola i francesa fer-ho amb en Joan-Lluís, és el Creieu que a la resta dels Pa- hauria de pagar l’estada de la nostre fons de comerç… ïsos Catalans avaluen dife- gent a la UCE, perquè la UCE De Gaulle deia a Malraux: rentment la vostra feina per- ens ajuda a refrenar-nos, a «Tintín és el meu únic rival»: què seu del nord? contenir-nos, altrament ho Doncs jo dic: «Joan-Lluís Són més manyacs al sud que faríem petar tot… I quan s’aLluís és el meu únic rival!» no pas aquí. Ningú no és pro- caba, és la fi del món.

Q

Països Catalans

Coordinació: Júlia Taurinyà Redacció: Júlia Taurinyà, Angelina Sevestre, Pere Habet Correcció lingüística i maquetació: Laia Carreras Impressió: Llibreria la Muse (Prada)

JOAN BECAT

P

er tan petit que sigui, amb 468 km2 i 75.000 habitants, el Principat d’Andorra és un estat sobirà. El català és única llengua oficial, però no hi ha cap andorrà que no sigui com a mínim trilingüe. El 1993 va entrar a l’ONU, i amb això, el català com a llengua de cancelleria. Andorra feia part de Catalunya, amb un estatut particular des del segle XIII; va ser independent, de fet, quan les institucions catalanes van desaparèixer al 1714. M’agrada notar que Andorra deu la seva existència, durant segles i fins a la plena sobirania, només als andorrans i a les seves virtuts. Després de molts segles d’aïllament i de vida agropastoral austera, l’economia és pròspera i extrovertida, amb turisme, comerç i milionades de visitants. Ara bé, hi ha problemes sociolingüístics, car la forta immigració sense gaire integració ha fet els ciutadans andorrans minoritaris a casa seva. Si Andorra fos membre de la UE, com es planteja, el català seria llengua europea de ple dret, però només per als andorrans. Són els estats qui fixen les normes, vàlides en el seu territori i a Europa. Si un estat reconeix i utilitza les seves llengües, la UE ho incorpora en les seves pràctiques, no al revés.

Assessorament informàtic: Francesc Mercadé Lloc web: www.uce.cat Adreça electrònica: correu@ucestiu.com Prada: Liceu Renouvier, carretera de Catllà, s.n.

Diari de Prada 18/08/2006