Page 1

4 / La contra L’ENTREVISTA

Diari de Prada / Dilluns, 19 d’agost del 2013

David Castillo Escriptor i periodista

LLETRES

“Estem espanyolitzats i som bastant incultes”

F

as un curs anomenat La poesia de Salvador Espriu. Amb motiu del Centenari s’ha tornat a descobrir el poeta? Ha estat una oportunitat. Tot i els aspectes crítics que es puguin fer a aquestes iniciatives, crec que és bo que s’hagi dut a terme. A diferència del centenari de Foix l’any passat, el d’Espriu ha funcionat. Ha sortit als diaris, s’han fet reedicions i es torna a parlar d’ell. Recordo que fa cinc o sis anys, uns poetes joves em deien que no havien trobat ni un sol llibre d’Espriu a les principals llibreries de Barcelona. Sortosament, ara, la situació ha canviat per bé. Aquesta recuperació indica que hi ha hagut un llarg període en que ha estat silenciat, no sé si de manera premeditada… No sé si hi ha hagut premeditació. L’Espriu és un dels escriptors més importants de la història de la literatura catalana i jo crec que el seu oblit ha anat unit al menyspreu general que hi ha hagut cap a la nostra literatura. Ha patit aquestes inclemències d’un temps que s’ha dedicat a desmobilitzar tot el que havien estat aquestes figures perquè eren més importants els cantautors, l’Espriu o el Joan Fuster que no pas els polítics. Hi ha hagut un canvi d’imaginari i ara ens trobem que ha estat en fals. El nostre país s’explica més enllà de les fronteres territorials de Catalunya i en altres estats i al-

David Castillo (Barcelona, 1961). Escriptor i periodista. Entre altres, ha estat guardonat amb el Carles Riba de poesia del 1995 amb Game Over. Des de 1989 dirigeix el suplement de cultura del diari Avui (ara El Punt Avui) i des del 1998, la Setmana de la Poesia de Barcelona.

tres comunitats. Aquesta és la nostra autèntica nació: la del català i la de la literatura catalana. El país està desvertebrat. En algun moment vam tenir una alternativa que el país es vertebrés ni que fos fora de les esferes polítiques. Però des dels governs autonòmics no s’ha fet pràcticament res. La Generalitat de Catalunya una mica, però de manera poc convençuda. En cas d’independència pot canviar la situació? El problema és d’espanyolització o d’incultura? Estem espanyolitzats i som bastant incultes, i això Espriu també ho explica en el famós poema “Assaig de càntic en el temple”. La independència no només la volem per temes econòmics sinó que també ha de ser un estat de l’esperit i ens anirà molt bé per fer més visible la nostra cultura. De vegades està invisible fins i

Redacció: Joaquim Vilarnau i Gemma Aguilera. Fotografia: Josep M. Montaner. Maquetació: Clara Tobeña i Maria Girona. Assesorament informàtic: www.catux.org

tot en el nostre propi territori. Tots els lectors catalans coneixen el Muñoz Molina, el Millás, el Javier Marías… en canvi al revés no passa. No ens en sabrien dir ni un. Justament amb Espriu passa una mica, potser. Molts polítics espanyols l’han citat, fins i tot Aznar… Les cites les col·loquen els que preparen els discursos. L’Aznar potser el coneixia una mica però tota la resta ni això. I sempre el citen intentant descontextualitzar-lo. Busquen la unitat i Espriu estava a favor de la igualtat i de la fraternitat entre els pobles de l’Estat però això s’ha demostrat que és inviable. No ens volem separar perquè siguem uns narcisistes sinó perquè aquesta gent ens ha fet la vida impossible; no ens poden ni veure. Joaquim Vilarnau

Salvador Espriu (Santa Coloma de Farners, 1913 Barcelona, 1985). Poeta, dramaturg i novel·lista. Un dels escriptors més significatius de la postguerra. Entre altres distincions va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1972), la medalla d’or de la Generalitat de Catalunya (1980) i va ser Doctor Honoris Causa per les universitats de Barcelona i Tolosa de Llenguadoc (1980).

L’UCE AL DIA

A la memòria de Pompeu Fabra. Mestre de tots. Bevíem a glops aspres vins de burla el meu poble i jo. Escoltàvem forts arguments del sabre el meu poble i jo Una tal lliçó hem hagut d’entendre el meu poble i jo La mateixa sort ens uní per sempre: el meu poble i jo. Senyor, servidor? Som indestriables el meu poble i jo. Tenim la raó contra bords i lladres el meu poble i jo. Salvàvem els mots de la nostra llengua el meu poble i jo. A baixar graons de dol apreníem el meu poble i jo. Davallats al pou, esguardem enlaire el meu poble i jo. Ens alcem tots dos en encesa espera, el meu poble i jo. (De Cançons d’Ariadna)

Edita: Equip de premsa de la Universitat Catalana d’Estiu. Diari de Prada compta amb el suport de l’Ens de Comunicació Associativa.

El català està consolidat en l’atenció sanitària i guanya pes en l’àmbit de la recerca i difusió científica.

El català, llengua de ciència El 1913, biòlegs i metges del país es reunien per primera vegada amb l’objectiu de potenciar el català com a llengua de treball científic. Un segle després, i malgrat la preeminència de l’anglès, el català consolida el seu prestigi com a llengua de recerca i difusió científica, així com d’atenció en els serveis sanitaris.

E

l 1976, el president espanyol Aldolfo Suárez defensava aferrissadament la impossibilitat de fer física nuclear en català. L’episodi, més enllà de la voluntat d’anul·lació política, ignorava que la nostra llengua fou de les primeres europees a escriure sobre el pensament científic. Si bé la llengua oficial de les comunicacions científiques és l’anglès, el català guanya pes en la difusió dels avenços científics generats per investigadors del país. “Els nostres investigadors no menystenen la nostra llengua, però saben que per aconseguir una difusió ràpida de la seva publicació els cal fer-ho en anglès. Quan la publicació és

per al nostre país, el català i el castellà competeixen, però el català és més utilitzat”, explica el president del Col·legi Oficial de Metges de Catalunya, Miquel Vilardell, que intervé avui en la commemoració dels cent anys del primer Congrés de Metges i Biòlegs en Llengua Catalana. També hi intervindrà el director general de Planificació i Recerca en Salut, Carles Constante, i el president electe de l’IEC i catedràtic de Biologia Joandomènec Ros. Ara fa un segle, el 1913, biòlegs i metges del país es reunien per primera vegada amb l’objectiu de potenciar el català com a llengua de treball científic. I els resultats són re-

marcables: “Malgrat la preeminència de l’anglès, el català consolida el seu prestigi com a llengua de recerca i difusió científica i d’atenció en els serveis sanitaris del país. Ara bé, tots els països amb llengua pròpia patim el mateix problema, si volem difondre la nostra investigació el camí ràpid és l’anglès, mentre que les llengües autòctones ens permeten difondre el coneixement a la societat”, insisteix Miquel Vilardell. Avui, les publicacions científiques i els múltiples assaigs publicats posen en evidència la ignorància d’aquell president que pensava que la ciència és patrimoni exclusiu de llengües imperials.

De 9 a 12 CIÈNCIES DE LA NATURA. El litoral i el mar dels Països Catalans: llums i ombres. TECNOLOGIA. Nanotecnologies, ciència i societat. CIÈNCIES DE LA SALUT. Tractament del dolor, termalisme i els Congressos de Metges i Biòlegs en Llengua Catalana.Tractament del dolor, termalisme i els Congressos de Metges i Biòlegs en Llengua Catalana. «Els Congressos de Metges i Biòlegs en Llengua Catalana» - Poder i diner. Anàlisi fenomenològica. DRET. Nou dret de família a Catalunya. Separacions i divorcis: anàlisi pluridisciplinària. HISTÒRIA. Claus explicatives de la història catalana. LITERATURA. Salvador Espriu, amb motiu del centenari del seu naixement. LLENGUA. La revolució digital: una nova comunicació per a la societat del coneixement. D’INVESTIGACIÓ. UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS — UNIVERSITAT DE PERPINYÀ VIA DOMÍCIA (ICRECS) I INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS — UNIVERSITAT DE VALÈNCIA: Vicent Andrés Estellés. CURSOS DE FORMACIÓ CULTURAL. Coneixement de Catalunya Nord — Les llengües regionals incompatibles amb la República— Iniciació a la llengua catalana. Nivell mitjà — Grup de conversa — Curs de llenguatge i gramàtica — Iniciació als Països Catalans — Iniciació a la cultura occitana.L’occità, llengua oficial al Principat de Catalunya. JORNADES. «Creació del grup de treball dels Espais Naturals Protegits» — «Cooperativisme i innovació social amb impacte». A les 12 ACTES COMMEMORACIONS. Als cent anys del Primer Congrés de Metges i Biòlegs en Llengua Catalana: passat, present i futur. A les 3 CIÈNCIES DE LA NATURA. El litoral i el mar dels Països Catalans: llums i ombres — El mar de l’Alguer. CIÈNCIA I TECNOLOGIA. Nanotecnologies, ciència i societat — Nanotubs de carboni: física, materials i dispositius. CIÈNCIES DE LA SALUT. Tractament del dolor, termalisme i els Congressos de Metges i Biòlegs en Llengua Catalana — La dècada prodigiosa (1970-1980): del Manifest de Prada a la recuperació dels Congressos. PENSAMENT. Poder i diner. Anàlisi fenomenològica. DRET. Separacions i divorcis: anàlisi pluridisciplinària — Règim d’extinció de la parella estable: els efectes. HISTÒRIA. La frontera catalana: una lectura geogràfica. LITERATURA Salvador Espriu, amb motiu del centenari del seu naixement (Claudi Simon i Ignasi Agustí). LLENGUA. La revolució digital: una nova comunicació per a la societat del coneixement — Taller de recursos 2.0. A les 4 TALLERS. Els vins dels Països Catalans — Fotografia digital — Sardanes— Dansa — Cançons populars — Esports — Muntanyisme. JORNADES «Cooperativisme i innovació social amb impacte» — Fundació Josep Irla a l’UCE «Arrels i futur de la república catalana i reflexions des de l’esquerra nacional». FÒRUM OBERT. El meu Salvador Espriu. A les 5. Guia de l’Onze de Setembre — Xavier Romeu, un intel·lectual compromès amb la causa independentista. A 2/4 de 6 ACTES I COMMEMORACIONS. L’exercici de l’autodeterminació: realitat i procés. A 3/4 de 8 SEMINARIS D’INVESTIGACIÓ. UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS: Primera Trobada sobre els Reis de Mallorca. A les 11 ESPECTACLES – CINEMA. La memòria de la matèria d’Albert Abril.


Ramon Gual mostra l’exposició al conseller Francesc Homs

El gimnàs del Liceu Renouvier acull durant els dies de l’UCE una exposició inèdita on es poden veure per primera vegada junts una reproducció dels 65 mapes de Catalunya més antics que es conserven. “Es tracta de mapes editats en atles i no pas dels manuscrits,

que se’n conserven de més antics” explica Ramon Gual, responsable de l’exposició. Els visitants de l’exposició podran veure els mapes ordenats per odre cronològic, el número 1, editat a París l’any 1605, és el més antic de tots.

Els mapes referencien el que és Catalunya de manera inequívoca: de Salses a Alcanar, incloent-hi la Franja de Ponent. L’annexió de Catalunya Nord a l’Estat francès l’any 1659 no va fer variar els mapes. “Els cartògrafs, fins i tot els francesos o podríem dir que sobretot els francesos, consideraven que Catalunya Nord forma part de Catalunya. Estaven convençuts que tard o d’hora ens haurien de tornar”, assegura Gual. També un dels dos mapes de l’exposició publicats a l’Estat espanyol manté la catalanitat del Rosselló. L’editorial Base ha publicat un llibre anomenat El tresor cartogràfic de Catalunya, on hi ha els 65 mapes a la seva mida original, del que se n’ha fet una tirada limitada a mil exemplars. Però els 65 mapes també es poden aconseguir, per 20 euros, a menor escala, al llibre-catàleg de l’exposició publicat per Terra Nostra.

L’UCE ha guardonat amb els Premis Canigó l’exconseller de la Generalitat i president de la Fundació Irla Josep Huguet, una de les figures més fidels a la cita amb la universitat , i la Societat Andorrana de Ciències per la seva trajectòria de divulgació científica durant trenta anys.

DIUEN... @loscertales Bon dia. A punt d’enfilar camí cap a Prada #DiadaAndorra @ UCE_CAT amb @MeriRabada. Enguany debatem sobre la nacionalitat @JoverEric @UCE_CAT Aquest any sembla que a més a més la temperatura serà més agradable! @SantMartiXind Exposició de mapes que demostren que Catalunya era percebuda com una gran potència x Europa a @UCE_CAT @en_flo UCE_CAT veure aquest twitts fan venir bons records @merirabada Caravana d’andorrans direcció Prada #diadaandorra @UCE_CAT @thaiszapata #ucestiu ja anireu tuitejant demà resum intervencions i demés!! Així us pidrem seguir :) @Pere_canal som a la conferència “Catalunya pas ferm cap a la llibertat” @ UCE_CAT fantàstic! @vilaweb la @UCE_CAT de Prada ret homenatge al poeta Vicent Andrés Estellés, quan fa 20 anys de la seva mort @eva_vicens Enguany l’UCE ha fet un salt espectacular a Internet! Potser per això el Wifi tan molt bo! Podeu seguir-nos a: Twitter: @uce_cat Facebook: Universitat Catalana d’Estiu Instagram: uce_cat Flickr: Uce Prada

MÚSICA

CINEMA

La Cobla ‘Les Casanoves’, fundada l’any 1964, ha fet ballar sardanes a milers de nord-catalans i nord-catalanes a les places de les viles d’arreu dels Països Catalans. Amb una renovació constant del seu repertori i de la seva posada en escena, aquesta cobla s’ha convertit en una referència de festes populars i esdeveniments culturals. I també és tot un clàssic a l’UCE. A les 9 del vespre Plaça de la Vila

En un indret remot de l’Amazònia hi viuen els zo’è, un poble prehistòric aïllat que està començant a desvetllar-se. És la història que narra el documental La memòria de la matèria, del director i productor cinematogràfic Albert Abril. Ha filmat, amb una sensibilitat exquisida, la vida d’una tribu que, d’alguna manera, ens representen: són la nostra prehistòria, amb tota la seva dignitat i tota la seva puresa. A les 11 de la nit al cinema Lido

Viu l’UCE / 3

Diari de Prada / Dilluns, 19 d’agost del 2013

EL MOMENT INSTAGRAM

Us ha agradat aquesta imatge? Si la voleu comentar, ho podeu fer a l’Instagram uce_cat

EN EL CENTENAR D’AMAT PINIELLA

El 1913 va néixer a Manresa l’escriptor Joaquim AmatPiniella. En el seu centenari, la Fundació Josep Irla ha volgut recordar la seva obra amb un acte a la Universitat Catalana d’Estiu. “Joaquim Amat-Piniella era una figura extraordinària. Tenia una personalitat molt rica. Ell viu la proclamació de la República amb només 17 anys i es compromet a nivell polític, cultural i periodístic. Aspirava a una República que resolgués realment els problemes de Catalunya. A partir de cert moment diu que vol una Catalunya “sense tuteles ni control”. És una etapa fantàstica per a ell, en la que es compromet molt amb la ciutat, el país

i la cultura. Per exemple, és l’introductor del jazz a Manresa” explica Joaquim Aloy. Amat-Piniella pertany a una generació a qui el cop d’estat militar del 36 i la posterior guerra van trencar per complet la vida. L’any 39 es va haver d’exiliar i va estar ingressat a diversos camps de concentració francesos. Al final va acabar a Mathaussen. Escriu K.L. Reich, una obra que hauria de ser molt més coneguda perquè és la visió dels catalans als camps de concentració nazis. És una aportació única a la literatura universal, feta sense rencor, on l’home venç finalment el Mal.”

El Vèneto reivindica la seva sobirania El creixement del sentiment sobiranista a la regió del Vèneto pot acabar traduint-se en un referèndum per recuperar la independència. Va ser una república fins a la unificació italiana a finals del segle XIX. Si bé la consulta seria de caràcter consultiu i no pas vinculant, els independentistes consideren que un vot majoritari en favor de recuperar la sobirania seria un mandat democràtic que el govern italià no podria menystenir. Els independentistes venecians denuncien que pateixen una greu crisi vinculada a l’espoliació econòmica i un atac constant a la cultura i el sentiment nacional del Vèneto per part de l’estat italià. A les 17:30h, el secretari general del Veneto Stato, Antonio Guadagnini, presentarà el projecte d’aquesta organització política independentista que impulsa una aliança de tots els partits venecians a favor de l’autodeterminació. El seu principal opositor en aquest procés és la Lliga Nord d’Umberto Bossi, que precisament ha estat un partit històricament aliat a la regió. La conferència s’emmarca en el cicle organitzat per la vicerectoria d’Afers Internacionals de l’UCE per donar a conèixer les realitats de les nacions sense estat que es troben immerses en processos sobiranistes. Jaume Lladó

Cartografia històrica catalana

Diari de Prada / Dilluns, 19 d’agost del 2013

TIRALLONGA

2 / Viu l’UCE

Diari de Prada 19/08/2013  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you