Page 1

4 / La contra

Diari de Prada / Diumenge, 18 d’agost del 2013

Jaume Roigé

L’ENTREVISTA Director assistencial de l’Hospital de la Vall d’Hebron

“Proliferen les teràpies enganyoses contra el dolor”

E

stem condemnats a patir dolor. Però el dolor permet avançar en la recerca mèdica. Necessitem el dolor per viure millor? Exactament. El dolor ha estat íntimament unit als homes i dones en totes les èpoques, des del naixement fins a la seva mort. Ha estat la principal queixa mèdica des dels inicis de la humanitat i, sens dubte, un impulsor del desenvolupament de les ciències de la salut. A l’UCE hem fet un repàs de la vivència del dolor a través de la història i de les diferents cultures, i dels remeis que s’han utilitzat, des dels temps prehistòrics fins als moderns descobriments que permeten un domini racional i efectiu de la majoria de símptomes dolorosos. Hi ha cultures que toleren millor el dolor que d’altres? L’experiència del dolor ha estat sempre una realitat a combatre. Res no fa pensar que uns hagin suportat millor el dolor que no d’altres, però es pot interpretar que quan no hi havia mitjans eficaços per combatre’l suportar-lo pogués tenir valors culturals positius. Els asteques practicaven sacrificis humans per obtenir la pau a través del dolor, o els maies arrencaven les ungles dels seus presoners per impedir-los lluitar. Es pot conèixer el llindar de dolor d’un pacient? S’han dissenyat escales per mesurar el dolor agut i el

Jaume Roigé és director assistencial de l’Hospital de la Vall d’Hebron i professor associat d’anestesiologia i reanimació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat el ponent de la conferència El dolor, condemna bíblica o símptoma controlable per la medicina?

crònic, però totes tenen un alt component subjectiu. L’experiència total del pacient comprèn ansietat, depressió i por, la preocupació per la pena que tindrà la seva família i sovint la necessitat de trobar un sentit a la situació. A banda dels símptomes físics apareix un sentiment d’ira que es fa enorme davant d’eventuals petites traves burocràtiques o de comunicació Por a l’hospital, a la mort, als problemes econòmics que puguin sorgir i a una depressió per la pèrdua de la posició social, de la feina o del paper a la família. Cal abordar tots aquests aspectes si volem reeixir en el tractament. La societat també es planteja dilemes ètics entorn de la lluita contra el patiment. Qui ha de marcar el límit al dolor, el pacient o només el metge?

Redacció: Joaquim Vilarnau i Gemma Aguilera. Fotografia: Josep M. Montaner. Maquetació: Clara Tobeña i Maria Girona. Assesorament informàtic: www.catux.org

El límit al dolor el pot marcar la ciència. Tenim tractaments eficaços en el 99% dels casos. En casos de pacients terminals, les cures pal·liatives han experimentat uns avenços molt importants per treure el patiment i ajudar a morir dignament. És una lluita en què hi participem de forma coordinada metges, infermeres, cuidadors, familiars i el propi pacient. Fins a quin punt els poders públics poden legislar sobre el dolor de les persones? Els poders públics han de procurar assegurar la recerca, l’accés i la formació. Però també és important evitar la proliferació d’ofertes terapèutiques enganyoses no homologades que xuclen els diners als pacients retardantne la solució i fins i tot creant problemes més greus. Gemma Aguilera

LLETRES Marià Villangómez (Ciutat d’Eivissa, 1913-2002). Escriptori traductor. Va conrear l’assaig, el teatre i la narrativa però és recordat sobretot per la seva poesia i per la qualitat de les seves traduccions. Va rebre múltiples reconeixements entre els quals, la Creu de Sant Jordi (1984) i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1989). A més, va ser Doctor Honoris Causa per la Universitat de les Illes Balears (1995). Aquesta lluna pagesa aquí és més lluna que enlloc. Sortia grossa i encesa: ara ha pres un color groc. Ja no veu carro ni mula ni el bestiar que es recull. Si avorrida, ho dissimula, alta i clara com un ull. Temps ha que dorm la gallina i els al·lots ja són al llit. Na Xamena diu: “Au, vine” a l’home mig adormit. No fa cas de petiteses, la lluna. Vol camp obert. Sèquies, pins, camins, maleses: tot ho mira amb aire expert. Amiga de l’olibassa, de la granota i el mart. (Qui dorm i qui va de caça, i qui mai troba que és tard.) Vetlla el vent que sempre alena, i’la font que sempre neix, i l’ona damunt l’arena i, amb un badall, jo mateix. Lladre i adúlter, a l’una, volen anar d’amagat. Es queixen: “Aquesta lluna!” I troba una ombra el pecat. La lluna de lloc es muda, la lluna fa el seu camí. La serena cau menuda i arriba que tot té fi. (de La lluna pagesa)

Edita: Equip de premsa de la Universitat Catalana d’Estiu. Diari de Prada compta amb el suport de l’Ens de Comunicació Associativa.

L’UCE AL DIA

Àngels Mach i Josep Huguet amb el Canigó al fons

Premis Canigó 2013 Els guardons d’enguany són per a l’exconseller de la Generalitat de Catalunya Josep Huguet i per a la Societat Andorrana de Ciències. Joan Becat farà l’elogi de Josep Huguet, i el vicepresident de l’IEC, Joandomènec Ros, glossarà la trajectòria de la Societat Andorrana de Ciències. El premi Canigó és el màxim reconeixement que concedeix la Universitat Catalana d’Estiu a persones i institucions que s’han distingit per la defensa de la llengua, la cultura i la identitat catalana arreu dels Països Catalans. Aquest any, l’UCE atorga el premi Canigó a la Societat Andorrana de Ciències (SAC) i a Josep Huguet. La SAC va néixer el 24 d’agost de 1983 i enguany celebra el seu desè aniversari. Està formada per unes 300 persones interessades en el coneixement, en el sentit més ampli del terme. Des de fa 26 anys són presents a la Universitat Catalana d’Estiu a través de les Jornades Andorranes,

que cada any debaten algun aspecte d’interès. La SAC està organitzada en diferents seccions, entre les que hi ha Salut, Astronomia, Arquitectura, Llengua, Noves Tecnologies i fins i tot Còmic. Serà la primera vegada que es reconeix un andorrà amb aquest premi. El premi es lliurarà a l’actual presidenta de la institució, Àngels Mach. D’altra banda, també es lliurarà un premi Canigó a Josep Huguet, exconseller de la Generalitat de Catalunya. Josep Huguet i Biosca (Manresa, 1951) ha estat conseller d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya del 2006 al 2010 i conseller de Comerç, Turisme

i Consum del 2004 al 2006. També ha estat diputat al parlament de Catalunya i portaveu del grup parlamentari d’ERC. Huguet està molt vinculat a la Universitat Catalana d’Estiu, de la que ha estat professor entre 1989 i 1994 i en segueix essent un habitual. Entre les institucions a qui s’ha concedit el premi Canigó hi ha l’associació Arrels, Òmnium Cultural, l’Obra Cultural de l’Alguer, Obra Cultural Balear i la revista Serra d’Or. El premi també ha estat atorgat a Eliseu Climent, el bisbe Antoni Deig, Pasqual Maragall, Jordi Pujol, Joaquim Maria Puyal i Lluís Maria Xirinacs, entre d’altres.

De 9 a 12 CIÈNCIES DE LA NATURA El litoral i el mar dels Països Catalans: llums i ombres. CIÈNCIA I TECNOLOGIA Nanotecnologies, ciència i societat. CIÈNCIES DE LA SALUT «Aigües termals i mineromedicinals als Pirineus Centrals. Aplicacions terapèutiques» PENSAMENT Poder i diner. Anàlisi fenomenològica DRET Nou dret de família a Catalunya. Separacions i divorcis: anàlisi pluridisciplinària. HISTÒRIA Claus explicatives de la història catalana. LITERATURA Salvador Espriu, amb motiu del centenari del seu naixement. LLENGUA La revolució digital: una nova comunicació per a la societat del coneixement. SEMINARIS D’INVESTIGACIÓ UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS: Les revoltes àrabs — UNIVERSITAT DE PERPINYÀ VIA DOMÍCIA (ICRECS) I INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS: L’autodeterminació de Catalunya. Visió des de l’Estat francès CURSOS DE FORMACIÓ CULTURAL «Catalunya Nord: llengua i repúbliques francesa i catalana» — Iniciació a la llengua. Curs de llenguatge i gramàtica — «La transició nacional del Principat de Catalunya i la percepció des dels altres territoris» Illes Balears — Iniciació a la cultura occitana. 800 anys de la batalla de Muret. L’imaginari albigeista en la literatura occitana moderna L’occità, llengua oficial al Principat de Catalunya. Una aproximació actualitzada JORNADES XXVI Jornada Andorrana «La nacionalitat andorrana» — XXVIII Jornades sobre Cooperativisme «Cooperativisme i innovació social amb impacte» A les 12 ACTES I COMMEMORACIONS Premi Canigó a la Societat Andorrana de Ciències i a Josep Hugue CIÈNCIES DE LA SALUT Tractament del dolor, termalisme i els Congressos de Metges i Biòlegs en Llengua Catalana. Visita als balnearis de Molig i Vernet (de 2 a 4) A les 3 CIÈNCIES DE LA NATURA El litoral i el mar dels Països Catalans: llums i ombres. CIÈNCIA I TECNOLOGIA Nanotecnologies, ciència i societat. PENSAMENT Poder i diner. Anàlisi fenomenològica DRET Nou dret de família a Catalunya. Separacions i divorcis: anàlisi pluridisciplinària. HISTÒRIA Claus explicatives de la història catalana. LITERATURA Salvador Espriu, amb motiu del centenari del seu naixement. Joan Teixidor LLENGUA La revolució digital: una nova comunicació per a la societat del coneixement. Llengua catalana i món digital JORNADES XXVI Jornada Andorrana «La nacionalitat andorrana» A les 4 TALLERS Els vins dels Països Catalans — Fotografia digital — Sardanes — Cançons populars — Esports — Muntanyisme JORNADES Jornades sobre Cooperativisme «Cooperativisme i innovació social amb impacte» — IV Jornades de la Fundació Josep Irla a l’UCE «Arrels i futur de la república catalana. Reflexions des de l’esquerra nacional» FÒRUM OBERT Catalunya, pas ferm cap a la llibertat — Presentació del llibre La falç i la rosa de Jaume Planas i Panadès A les 5 FÒRUM OBERT Presentació de les novel·les Viatge a l’illa dels pingüins de Bernat Gasull i L’eco del temps de Joan Maria Arenas A 2/4 de 6 ACTES I COMMEMORACIONS Als 20 anys de la mort de Vicent Andrés Estellés A 2/4 de 9 del vespre ESPECTACLES Blaumut ANIMACIÓ ALS POBLES Crescendo a 1/4 d’11 de la nit TEATRE Grup de Teatre Margarida Xirgu Ronda de mort a Sinera.


2 / Viu l’UCE

Diari de Prada / Diumenge, 18 d’agost del 2013

La via escocesa

DIUEN...

Dos processos paral·lels però diferents. Catalunya i Escòcia es troben en una cruïlla nacional que s’ha de resoldre el 2014. El portaveu del Partit Nacional Escocès al Parlament Britànic, Angus Macneil, ha visitat Prada per explicar el camí democràtic que han bastit els escocesos cap a l’autodeterminació.

U

Aquesta nit podrem gaudir de l’actuació de Blaumut, un grup revelació de l’escena musical catalana. És una formació musical que combina el folk amb el pop, la música clàssica i la cançó d’autor. Cançons optimistes i tranquil·les amb lletres

JORNADES ANDORRANES

Nanana *

@loscertales Rellegint textos preparant-me la intervenció de demà sobre la nacionalitat a la #DiadaAndorraPrada @UCE_CAT @RocaBatista L’université catalane d’été (à Prada, Catalogne-Nord) analyse cette année la viabilité de l’Etat catalan @UCE_CAT @govern Homs a la @UCE_ CAT: “Estem davant d’una de les operacions democràtiques més potents que hi ha hagut mai a Europa”

encara no hagi determinat una data i una pregunta per al referèndum d’autodeterminació, el portaveu de l’SNP va assegurar que “és una qüestió urgent, perque “sense aquest horitzó clar no es pot tirar endavant el procés amb garanties, ni internes, a Catalunya, ni de suport de la comunitat internacional, imprescindible per garantir la viabilitat del nou estat català”. Angus Macneil també va remarcar que considera del tot ridícula l’amenaça que els catalans serien expulsats de la UE si proclamessin la independència, ja que “és previsible un ingrés automàtic, i en cas que no fos així, no per-

drien pas la seva condició de ciutadans comunitaris”. Pel que fa a la mobilització de la societat civil catalana, el polític escocès es va referir a la força de la gran manifestació de l’11 de setembre de 2012 i a la Via Catalana, “accions necessàries a Catalunya però no a Escòcia, perquè tothom ja sap què passa i no ens cal demanar al govern britànic un referèndum”. La conferència s’emmarca en un cicle organitzat per la vicerectoria d’afers internacionals de l’UCE, que també inclou el cas del Vèneto, que el dilluns comptarà amb Antonio Guadanigni, secretari general de Veneto Stato.

properes amb les que és fàcil d’identificar-se perquè transmeten sensacions de la vida quotidiana, les penes i alegries que tots vivim cada dia. No us podeu perdre l’oportunitat d’escoltar aquest grup emergent català ni el seu tema més detacat “Pa amb oli i sal”, que va guanyar el premi Enderrock a la mi-

llor cançó pop-rock de l’any 2012. Podreu escoltar els temes de Blaumut interpretats en directe i submergir-vos en tota mena d’atmosferes, imatges i situacions. Animeu-vos a assitir-hi! A 2/4 de 9 del vespre Plaça de la Vila Clara Tobeña

Podeu seguir-nos a: Twitter: @uce_cat Facebook: Universitat Catalana d’Estiu Instagram: uce_cat Flickr: Uce Prada

TORNAVEU La revista digital de cultura popular Tornaveu canvia la seva periodicitat quinzenal per publicar una edició diària especial durant la XLV UCE. Des de www.tornaveu.cat podreu consultar notícies sobre cursos i actes, entrevistes i altres continguts. També podeu descarregar-vos l’aplicació per a mòbils de Tornaveu.

Us ha agradat aquesta imatge? Si la voleu comentar, ho podeu fer a l’Instagram uce_cat

EL TEATRE DE SALVADOR ESPRIU Aquesta nit es representa al Liceu Renouvier l’obra de teatre Ronda de mort a Sinera, basada en textos de Salvador Espriu. L’obra està formada per sis narracions breus procedents del llibre de contes Ariadna al laberint grotesc (1935) intercalades amb poemes de diverses èpoques i textos escrits expressament per a aquesta dramatització. El tema principal de l’obra gira a l’entorn de la mort i bascula entre la tragèdia i la comicitat irònica. La dramatització del text va anar a càrrec de Ricard Salvat, que la Jaume Lladó

MÚSICA

Viu l’UCE / 3

EL MOMENT INSTAGRAM

TIRALLONGA

na nació sense estat amb data i pregunta per a un referèndum. Un altra nació sense estat sense data i sense pregunta, però amb un procés endegat per la societat civil que ja implica el Parlament i el Govern. Escòcia i Catalunya estan immerses en un procés democràtic d’autodeterminació que, si bé és paral·lel, també té grans diferències. La clau de volta són els estats que hi ha al darrere: el Regne Unit, de llarga tradició democràtica, i l’Estat espanyol, amb una democràcia molt recent i incapaç d’assumir drets que no es qüestionen en democràcies avançades. La conferència L’exercici de l’autodeterminació: Realitat i procés, el cas d’Escòcia, a càrrec del portaveu al Parlament del Partit Nacional Escocès (SNP), Angus Macneil, va posar negre sobre blanc a aquests paral·lelismes entre Catalunya i Escòcia. Com va explicar Macneil, “Escòcia es fixa en els països escandinaus per fixar el seu model social, que és la clau de la cohesió dels escocesos”, mentre que la qüestió estrictament identitària passa a un segon pla. Sobre el fet que Catalunya

@laiatallo Grata sorpresa en la meva primera visita a @ UCE_CAT

Diari de Prada / Diumenge, 18 d’agost del 2013

va estrenar l’any 1965. Coincidint amb el centenari del naixement del poeta, l’UCE acull una de les representacions del grup de teatre Margarida Xirgu de l’Ateneu de Cultura Popular de l’Hospitalet de Llobregat. Diversos actors intervenen en l’obra, provinents d’altres entitats com el Centre Catòlic o el Casino del Centre que, sota la direcció de Joan Soto, han presentat aquest espectacle que alguns han considerat que conté la quinta essència de l’obra espriuana. A la XLV Universitat Catalana d’Es-

tiu tindreu la possibiltat de veure-la avui a les 22’30 al gimnàs.

La nacionalitat andorrana és el tema que aquest any posa a debat la Societat Andorrana de Ciències (SAC) a les jornades que organitza en el marc de l’UCE. Segons la constitució del Principat, la nacionalitat andorrana és exclusiva i no és compatible amb cap altra. Per tant, no pot existir la doble nacionalitat de manera legal, quan se n’han donat casos els ciutadans afectats han perdut la nacionalitat andorrana. La conveniència de mantenir aquesta limitació en un món globalitzat és un dels temes que es debatran. Això porta vinculats altres aspectes ja que, per exemple, alguns estats no permeten la renúncia a la nacionalitat i per tant, un ciutadà d’aquests països mai es podrà naturalitzar andorrà, ja que no poden renunciar a la seva nacionalitat originària. Tambés es parlarà de com facilitar que els andorrans pugui anar a altres llocs sense traves i que els estrangers establerts des de fa temps al Principat puguin esdevenir andorrans amb tots els drets d’una manera més senzilla. La nacionalitat és un tema sensible per a la població del país, que ha vist que els canvis es produeixen d’una manera molt lenta. LA XXVI Jornada Andorrana tindran lloc al prefabricat número 1, darrere del gimnàs.

Diari de Prada 18/08/2013  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you