Page 1

4 La contra L’entrevista

Tornaveu.Diari de Prada Dilluns, 20 d’agost del 2012

Joan Ramon Escoda Celler Escoda Sanahuja

Gent de l’UCE

“Jo busco que el producte que et posis al cos sigui sa”

N

o et consideres un productor de vi. Com et podem presentar? Agricultor? Ramader? Artesà?… Una mica de tot plegat. Agricultor, petit ramader, artesà... amb això em sembla que n’hi ha prou. Quan vaig començar ho tenia més enfocat a la viticultura i el món del vi però amb el temps he anat donant menys importància al vi i més a l’agricultura general. La teva manera d’entendre la vida i l’agricultura et porta a fer agricultura biodinàmica. I es reflecteix al vi. Quines característiques té aquest vi? Depèn. Jo faig diferents vins i cada vi i cada anyada té notes gustatives diferents. La base és oferir un vi sa. Evidentment en unes dosis normals perquè si te’n veus dues ampolles, per molt natural que sigui el vi, t’engataràs. Jo buscos unes característiques sobretot de sanitat, més que gustatives. Jo no busco una perfecció aromàtica sinó que el producte que et posis al cos sigui sa. Quines intervencions es fan a les vinyes per aconseguir un vi biodinàmic? Són diverses coses. No llaurar, treballar amb herba, posar uns fems de qualitat, uns determinats pre-

Joan Ramon Escoda és un dels pioners de l’agricultura

biodinàmica. Ha participat al taller Vins singulars dels Països Catalans. El taller se segueix impartint cada tarda entre les tres i les cinc.

parats… Ara portem dos anys de sequera important i aquest any hauré de llaurar per donar una mica de respir a la planta…

dels anys que plou poc. Ni d’aroma, ni de gust, ni tan sols de grau. Això és el que no vull que passi amb el meu vi.

Per exemple, no regues la vinya perquè dius que això és alterar l’anyada… A mi m’agrada fer vins d’anyada, que són vins que expressen realment com ha anat l’any. Si regues ja estas condicionant i canviant el vi. Fas que les anyades siguin més similars les unes amb les altres. Són vins correctíssims però que perden aquest punt d’autenticitat, d’expressar com ha anat l’any climàticament. Hi ha anys que plou molt i surt un vi que no té res a veure amb el

Aquest tipus d’agricultura és més barat. El vi ha de ser més barat? Això ja depèn de cadascú i de les despeses que té. Es poden trobar vins naturals barats. En pots trobar des de 4 o 5 euros fins a 25. El més car és la infrastructura del celler i en general tot el que no és esctrictament el cultiu de la vinya.

Redacció: Joaquim Vilarnau i Gemma Aguilera. Fotografia: Josep M. Montaner. Ajudant de redacció: Clara Montaner i Violant Maluquer. Assessorament informàtic: www.catux.org

Quim Isern Tècnic de so

Tot i que de vegades passa una mica desaparcebut, darrera de cada espectacle hi trobem Quim Isern i el seu company d’equip Lluís Martos. “Vaig venir per primera vegada a l’UCE fa vint-i-quatre anys per fer de tècnic en un concert de Maria del Mar Bonet, tot i que ja n’havia sentit a parlar. A partir d’aquí, he vingut cada any a treballar-hi”, explica. La seva tasca és imprescindible per a poder dur a terme els espectacles i conferències de l’UCE, “consisteix a proporcionar els aparells de llum i so que es necessiten per a actes i actuacions” i, tot i tenir molta feina, “nosaltres l’estrès no el contemplem. El secret per no atabalar-se és divertir-se mentre es treballa. Aquesta feina la portem a dins.” I d’anècdotes no en falten: “Hi va haver un any que cada nit es disparaven les alarmes del pavelló. Sempre hi ha certes complicacions que acabem resolent”.

Aconsella’ns una anyada. La del 2004 però no me’n queda cap ampolla. Direm la de 2011. J.V. Edita: equip de premsa de la Universitat Catalana d’Estiu. Diari de Prada compta amb el suport de l’Ens de Comunicació Associativa.

Diari de Prada TORNAVEU

Dimarts, 21 d’agost del 2012

Repensar el mapa territorial

Des de fa uns anys, les diputacions són en el punt de mira. Cal suprimir-les per a simplificar l’estructura administrativa i estalviar, o per contra, són organismes necessaris per a garantir la representació del territori i donar servei mancomunat als ajuntaments? El debat és calent, i al Principat encara més, perquè existeix una plani-

ficació de vegueries que no acaba de concretar-se per discrepàncies polítiques. En tot cas, des de les diputacions es recorda que són una eina bàsica per a moltes poblacions, que altrament no tindrien accés a serveis bàsics. La Universitat Catalana d’Estiu proposa un debat reposat sobre l’organització territorial i les neces-

sitats presents i futures en aquest sentit. Avui, a les 12 del migdia a l’amfiteatre, hi intervindran el president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, i el president de la Diputació de Girona, Jaume Torramadé. També hi intervindrà el professor de geografia a la Universitat

El patrimoni musical dels Països Catalans Enguany coincideixen diversos aniversaris relacionats amb compositors catalans: el centenari de Xavier Montsalvatge (Girona 1912 - Barcelona 2002), el cinquantenari de la mort d’Eduard Toldrà (Vilanova i la Geltrú 1895 - Barcelona 1962) i Ricard Lamote de Grignon (Barcelona 1899 - 1962) i els vint-i-cinc anys de la mort de Frederic Mompou (Barcelona 1893 - 1987) i Manuel Blancafort (la Garriga 1897 - Barcelona 1987). La Universitat Catalana d’Estiu ha aprofitat aquests aniversaris per a organitzar un seguit de cursos en els quals s’analitza la trajectòria i l’aportació de cadascun d’ells, així com també es valorarà la significació del moment històric essencial en la música catalana, que comprèn des del noucentisme, fins la generació de la Guerra Civil. A més, també es fan uns cursos sobre jazz a Catalunya.

L’UCE AL DIA De 9 a 12 del migdia. CIÈNCIA I TECNOLOGIA: Cosmologia – Moments estel·lars de la història de l’univers (de 9 a 2/4 d’11); L’univers a gran escala (de 2/4 d’11 a 12). PENSAMENT: Els filòsofs catalans durant les primeres dècades del franquisme – L’exili dels filòsofs (de 9 a 12). DRET: El dret català de successions al s. XXI – Lliçó inaugural (de 9 a 2/4 d’11); Successió mortis causa a les Illes Balears (de 2/4 d’11 a 12). HISTÒRIA: La història nacional de les nacions sense Estat – Historiar els moviments nacionals (de 9 a 2/4 d’11); El llegat del republicanisme en la historiografia catalana (de 2/4 d’11 a 12). LITERATURA: L’obra poètica de Sebastià i Pons (de 9 a 2/4 d’11); La relació de Sebastià Pons amb la literatura occitana (de 2/4 d’11 a 12). LLENGUA: Aprendre a gestionar la informació amb els nous recursos a la xarxa (de 9 a 2/4 d’11); La Bona Pronunciació (de 2/4 d’11 a 12). MÚSICA: Música i patrimoni musical als Països Catalans – Eduard Toldrà (de 9 a 2/4 d’11); Frederic Mompou (de 2/4 d’11 a 12). JORNADES: III Jornades de la Funcació Josep Irla de l’UCE (a 2/4 de 12). A les 12 del migdia. ACTE: L’organització territorial: de les necessitats d’avui a les de demà. De 3 a 2/4 de 5 de la tarda. CIÈNCIA I TECNOLOGIA: La relativitat d’Einstein. PENSAMENT: Els filòsofs catalans durant les primeres dècades del franquisme. HISTÒRIA: La història de les nacions sense estat: Catalunya – Josep Termes i els plantejaments sobre el catalanisme. LITERATURA: L’assaig I. LLENGUA: Introducció a la realitat sociolingüística del País Valencià. MÚSICA: Música i patrimoni musical als PPCC. TALLERS: de 3 a 5. JORNADES: II Jornades del Cercle Català de Negocis. A les 5 de la tarda. COMMEMORACIÓ: Joan Coromines i Pompeu Fabra. A les 9 del vespre. MÚSICA I TEATRE: Associació Teatral AnalfabEltica. A les 11 de la nit. MÚSICA I TEATRE: Gegants i grallers de St. Andreu; Anna Maluquer. CINEMA: La mosquitera.


2 Viu l’UCE

Tornaveu.Diari de Prada Dimarts, 21 d’agost del 2012

La defensa de la llengua catalana a les Illes

Tornaveu.Diari de Prada Dimarts, 21 d’agost del 2012

Diuen...

LA HISTÒRIA DE L’UCE EN IMATGES

L’UCE als mitjans de comunicació

Sembla que va ser durant el seu primer exili, a Bordeus, que Rodoreda va començar a escriure Isabel i Maria. La novel·la, que restà inacabada, no es publicaria fins al 1991. El llibre pren el nom de la filla i la mare protagonistes i conté bona part dels elements que després es trobaran a La plaça del Diamant o a Mirall trencat.

La #UCEstiu  és un excel·lent espai de debat i amb grans ponents, però sovint les millors discussions no es donen a les aules... @josep_arisa Demà a l’UCE de Prada a les 17 h Magda Oranich i Josep Huguet homenatgen Tísner, un nacionalista d’esquerres @Josep_Huguet

d’“antipresident”, tot afirmant que ha declarat una guerra oberta contra el català i contra tots els signes de catalanitat. La intervenció de Cerdó va provocar l’enuig de Miquel Deyà, que va abandonar la sala abans que s’acabés l’acte. L’últim a intervenir va ser el secretari d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya, Antoni Castellà, que va advertir que la història marca que els mals governants acaben caient.

Santi Miret i Anna Maluquer

A les 11 de la nit A l’amfiteatre

El proper dimecres 22 a les 17 h a la #UCE  a Prada de Conflent: Nosaltres els fusterians amb @agusticerda @ OBorrasAnna, toni infante i josep guia @esquerrapv

CINEMA

RECITAL POÈTIC Anna Maluquer és rapsoda, i Santi Miret, músic. Junts presenten aquesta nit a les 23 hores (a l’amfiteatre) un recital poètico-musical en què el llaüt barroc i la tiorba de Santi Miret embolcallarà la veu de Maluquer. El repertori que podrem sentir aquesta nit comprèn textos de Jacint Verdaguer, Mercè Rodoreda, J.V. Foix i Màrius Torres, entre d’altres. Pel que fa a l’acompanyament musical, Miret tocarà peces de Johann Sebastian Bach, de diversos autors del barroc italià i algunes adaptacions fetes per a tiurba de temes populars catalans. Pareu atenció al llaüt barroc de Miret, perquè ell mateix n’és el luthier que l’ha construït.

El Govern català defensa que sigui un patronat qui esculli els rectors universitaris Europa Press

La mosquitera Després de la incursió al documental 3055, Jean Leon, Agustí Vila tornava el 2010 a la ficció per dirigir una proposta radical i arriscada: La mosquitera. El film va ser guardonat als festivals Karlovy Vary i Valladolid, en reconeixement a una història cuinada amb ingredients que semblen adequats per a un convencional exercici costumista. Res més lluny d’això. El retrat de família benestant que proposa Vila és ple de personatges atrapats permanentment pel dubte i la contradicció, per la incompatibilitat entre allò que desitgen i allò que la consciència els dicta que haurien de fer. El director tensa les situacions fins al límit i converteix el drama en una comèdia molt negra. A les 11 de la nit Al cinema Lido

Prada va ser el refugi que va permetre a l’exiliat Pompeu Fabra no renunciar als seus principis, i on va esperar la mort. Des del 28 de desembre del 1948, reposa al cementiri de la vila. Cada any, l’UCE honora el símbol de la perennitat de la nostra llengua amb una ofrena floral davant la seva tomba. Avui, a les 16h, tothom qui vulgui assistir-hi es pot reunir a l’entrada principal de la Universitat, des d’on s’organitzaran els cotxes per al transport.

EL RACÓ DE LA CULTURA POPULAR

Gegants, grallers i Cant de la Sibil·la Prada acull aquesta nit dues manifestacions de cultura popular molt diferents però alhora molt arrelades al territori: el Cant de la Sibil·la i els gegants de Sant Andreu de Barcelona. A les nou de la nit, al recinte de l’església de Prada, s’interpretarà el Cant de la Sibil·la en al seva versió algueresa, que difereix de la mallorquina perquè qui canta és un canonge que puja a la trona acompanyat de dos nens que porten l’espasa i el símbol de la justícia respectivament. Tradicionalment, el Cant de la Sibil·la és l’obertura de la Missa del Gall que se celebra a la mitjanit de Nadal i obre la cerimònia religiosa pròpiament dita. Els algueresos han donat a aquest cant un gran sentit religiós, sense oblidar el fort lligam amb la llengua catalana. D’altra banda, a la plaça els Coloms, l’àvia Orfila, l’avi d’Orient i en Galtetes seran els personatges de la Colla de Geganters de Sant Andreu del Palomar, que ens rebran tot ballant i interpretant les seves danses acompanyats per la seva colla de grallers. Prèviament, però, al recinte de l’UCE, de 3 a 6, podrem conèixer de més a prop aquest món amb un taller participatiu de gegants. Ens de Comunicació Jaume Lladó

ell ho havia tingut molt fàcil en comparació a les generacions actuals. La glossa de l’Obra Cultural Balear va anar a càrrec del professor de filologia catalana de la Universitat de les Illes Balears Gabriel Bibiloni, que va fer un repàs dels 50 anys d’història de l’entitat. La vicepresidenta de l’entitat, Marisa Cerdó va ser especialment crítica en la seva intervenció, qualificant al president del Govern Balear, Jaume Bauzà,

Ofrena floral a la tomba de Pompeu Fabra

Tirallonga

L’acte de concessió dels premis Canigó a l’Obra Cultural Balear (OCB) i a Josep Miquel Vidal es va convertir en una aferrissada defensa de la llengua catalana a les Illes en uns moments d’extrema dificultat. El primer a intervenir va ser el director general d’Universitats del Govern Balear, Miquel Deyà, que va glossar la figura de Vidal tot destacant-ne l’activisme en favor de Menorca. En recollir el premi, Vidal va advertir que

LLETRES Mercè Rodoreda

Utilitzeu el hashtag #ucestiu per parlar de l’UCE

La premsa nord-catalana explica les mobilitzacions per la independència, que van passar per l’UCE Nació Digital (20-08-2012)

3 Viu l’UCE

“Encara sembla que vegi les maletes al peu del reixat i sembla que encara senti la recomanació de la meva mare: «No perdis les claus de les maletes. Torna a mirar el portamonedes». La meva mare les havia lligades, juntes, amb un cordill de color rosa d’aquells de pastisseria. Vam dinar més d’hora i en havent dinat em vaig anar a vestir. Quan vaig estar llesta, i mentre em rentava les mans, van trucar. El taxi era davant de la porta. La meva mare va cridar-me i cadascuna va agafar una maleta i la va pujar al cotxe. El nostre veí les va instal·lar. El meu oncle, que de seguida d’haver dinat se n’havia anat al jardí, féu exactament com si no el sentíssim. «El dia que marxaràs de casa no et voldré veure ni et voldré sentir la veu »”. Isabel i Maria. La Partença a París.

Diari de Prada 21/08/2012  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you