Issuu on Google+

4 / L’Última

«Una reforma urbana de qualitat és necessària»

Està dirigint un curs d’aproximació a la normativa territorial de les Illes. Quins aspectes esteu tractant? Bàsicament, intent explicar el procés urbanístic de les Illes Balears, centrant-me en les mesures del Govern des del 1983, que concerneixen el desenvolupament turístic i urbanístic. A Balears hi ha hagut moltes barbaritats i moltes bestieses. Podríem dir que les Illes són un exemple que cal no seguir? No del tot, ja que també hi ha hagut coses ben fetes, en comparació amb el Principat o el País Valencià. A les Illes, el grau de preservació i de protecció és més elevat i més satisfactori. Pel que fa a la franja litoral, per exemple, hi ha un 22% de la costa que està edificat. És a dir, la situació està molt millor que a la resta dels Països Catalans. Hi ha més proteccionisme jurídic. La situació econòmica de les Balears està molt lligada amb la destrucció del territori? Des de la crisi del petroli del 1973, s’ha desenvolupat molt l’activitat turística, i des d’aquest moment s’ha vist les orelles del llop. Ara queda clar que no tot podia ser benèfic, i que hi havia molts límits. D’aquí han sortit les necessitats de preservar el territori. De fet, amb la terciarització de la societat, el desenvolupament del territori està molt diferent. Ara, els problemes majors són, per una banda, la massifi-

cació de les zones ja edificades, que fa necessària una reforma urbana de qualitat, i per altra banda, els límits legals d’expansió urbanística, que són massa alts. Amb el recent canvi de Govern, Josep Melià Ques és advocat i articulista mallorquí. es podrien a d o p t a r Membre d’Unió Mallorquina, va ser conseller executiu de Territori del Consell de Mallorca del 2001 mesures al 2003 i ara és diputat del Parlament de les Illes per posar Balears. També ha estat durant quatre anys regidor seny i ra- de planificació de l’Ajuntament d’Alcúdia. Escriu cionalitat amb regularitat al Diari de Balears i a l’Avui, i ha en el des- vingut a Prada per al curs «Aproximació a la normativa territorial a les Illes Balears». envolupament tersectors de la societat per a la ritorial. Els illencs són conscients que destrucció del territori. aquest fenomen és destruc- És veritat que els temes de tor? sostenibilitat del territori, d’eJo crec que hi ha més cons- nergia i de canvi climàtic susciència i més preocupació pel citen molt d’interès. Tots territori. El fet de viure en una aquests temes, que actualment illa, que és un territori física- estan de moda, estan molt ment ben limitat, fa que els relacionats. A més, les Illes ciutadans donin més impor- Balears han estat capdavantància al que es fa malament. teres en aquest sector, per tant, Tothom veu la situació del ter- es pot jusificar la presència en ritori i en veu la vulnerabilitat. el progama de la UCE. Per a Cada any, la UCE intenta nosaltres, és més fàcil veure respondre a les preocupa- els impactes sobre el medi cions que poden tenir certs ambient. UCE

4

Josep Melià Ques, professor de Dret Urbanístic a la UIB

Diari de Prada

Redacció: Júlia Taurinyà, Marta Serra, Pere Habet, Laia Carreras Assessorament informàtic: Francesc Mercadé Impressió: Llibreria la Muse (Prada)

La columna uceànica “Trasbals”

A

MARI MONSTRUM

hir ens va visitar un dels nostres «cracks mediàtics» amb més consciència de país. Una persona, humana, que es dedica als afers exteriors, cercant esqueixos de la nostra humanitat trasplantats a altres indrets, lluny de la terra que els va veure brotar. I, endevineu qui hi duia penjada a l’espatlla? Doncs sí, la nostra musa estimada. Li ha agradat l’home i no ha volgut deixar-lo en tot el dia. L’anava voltant per dalt, per baix i d’esquerra a dreta. Quan parlava, se li plantava al davant per alimentar-se amb l’alè que desprenien les seves paraules. Tancava els ulls, levitant, i deixava que aquell aire li despentinés els cabells i li fes voleiar la roba feta de tuls lleugers com els núvols que aquests dies sobrevolen el nostre cel. Ai, que tenim la musa ben enlluernada!, i ella hauria volgut ser, més que no pas musa inspiradora, fada encisadora per endur-se aquell gentil a les entranyes de la muntanya sagrada, però ha hagut de conformar-se a seguir-lo per la sala d’actes perquè ell no s’adonava de la seva presència, malgrat les ganes de la musa per fer-se visible. Ja se sap, alimentar-se d’aire no ajuda a fer-se palpable. Quan ha acabat la seva persecució per la sala d’actes, la musa ha seguit l’home de veu vellutada fins a la tomba del mestre Fabra. I allí ha plorat amb ell i amb tots els altres que enyoren les personalitats que van donar la vida per la continuïtat de la pàtria. Ai, la musa trasbalsada!

Prada: Liceu Renouvier, carretera de Catllà, s.n. Adreça electrònica: correu@ucestiu.cat Lloc web: www.uce.cat

«No som un mercat culturalment petit»

UCE

Entrevista

Diari de Prada. Dijous, 23 d’agost del 2007

Joan Herrera, portaveu d’ICV al Congrés de Diputats, conversant amb Miquel Calçada i Albert Sàez ahir al matí al Liceu Renouvier, just abans de començar l’acte «Cultura, mitjans de comunicació i país».

L’

acte d’ahir al migdia, centrat en «Cultura, mitjans de comunicació i país», va fer un repàs sobre la relació entre cultura i mitjans de comunicació a casa nostra, tot i que bàsicament al Principat. El primer interventor va ser Miquel Calçada, periodista i fundador del Grup Flaix, i amb 28 anys d’experiència a l’esquena. Des de la seva voluntat de contribuir a la normalització de la llengua catalana en els mitjans, va remarcar que l’esperança que s’havia obert amb l’Estatut s’ha quedat en el no-res, i va reclamar més competències del Consell de l’Audiovisual. Segons Calçada, es pot treballar tant des del sector públic com des del privat, ja que, segons afirmà, «no som un mercat culturalment petit, però

aquest mercat només anirà a favor nostre si hi ha voluntat política en aquest sentit». De fet, exemples com el del Quebec demostren que una evolució positiva és possible quan es posen els mitjans necessaris. La segona intervenció va ser a càrrec d’Albert Sàez, secretari de Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. En primer lloc va destacar la importància de parlar de cultura i mitjans de comunicació no pas com un binomi sinó com un conjunt complementari. Segons Sàez, els mitjans estan immersos dins la cultura i, alhora, avui qualsevol manifestació cultural no té capacitat d’incidir en una part important de la població sense el suport dels mitjans de comunicació. Quant a la situació i qualitat dels mitjans, es va

referir a la nova llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, que s’hauria d’aprovar la primera quinzena d’octubre i que per a ell hauria d’aportar algunes solucions. Tot i això, Sàez considera que s’ha de continuar apostant per aconseguir un equilibri entre el públic i el privat (sobretot a la ràdio) pel que fa a la cultura. Finalment, referent a la relació de la cultura i els mitjans amb el tercer element de debat, el país, va afirmar que «s’han de fer coincidir els límits del mercat amb els límits del país», i va aprofitar que demogràficament tenim una massa crítica suficient per promoure la nostra cultura. «Hem d’arribar a tota la gent del Principat i, alhora, explotar al màxim la resta de països de parla catalana».

Diari de la Universitat Catalana d’Estiu, Prada (Conflent) Dijous, 23 d’agost del 2007

Activitats d’avui A les 9 h. CURSOS: Energia i canvi climàtic / Astronomia i astrofísica / Arquitectura i paisatge rural / Salut mental i societat / El mal d’esquena / El catalanisme al govern / Actualització de la terminologia catalana. Consideracions crítiques entorn de la creació de neologismes / Literatura i mercat: els best-sellers de les lletres catalanes / Música i músics dels Països Catalans / Cinema i audiovisuals / La dinàmica autonòmica de les Illes Balears. FORMACIÓ: Llenguatge i gramàtica / Iniciació a la llengua i a la cultura gallega / Iniciació a la llengua i a la cultura occitanes. SEMINARIS: Curs d’història, llengua i sociolingüística (UIB). JORNADES: XXII Jornades sobre Cooperativisme «El cooperativisme i la societat de consum» / IV Jornada de l’IEC a la UCE. «L’ensenyament del català a la Catalunya Nord» A les 10 h. CURSOS: El sonet en llengua catalana. FORMACIÓ: Història de Catalunya / Catalunya Nord a través d’un escriptor / Iniciació als Països Catalans: «Assaig d’anàlisi política». / Iniciació a la llengua / La situació sociolingüística de Galícia / Trobadors i Catalunya SEMINARIS: La química que ens envolta (UV) / La unitat de la nació catalana (UV).TALLERS: Televisió. A les 11 h. FORMACIÓ: La Vall d’Aran i Occitània A les 12 h. ACTES: Les claus de les reformes dels estatuts català, valencià i balear. A les 14 h. JORNADES: IV Jornada de l’IEC a la UCE. «L’ensenyament del català a la Catalunya Nord: models lingüístics i didàctica» A les 15 h. TALLERS: Taller de ciència quotidiana… / Socorrisme / Dansa / Cançons populars / Glosat menorquí / Sardanes / Esports / Muntanyisme / El gravat calcogràfic: l’aiguafort / Nines de porcellana / Obrador de poemes atemporals i actuals. A les 16 i 18 h. FÒRUM OBERT: Xerrada sobre la creació lliure i la filosofia de compartir coneixement en els programes informàtics. JORNADES: XXII Jornades sobre Cooperativisme «El cooperativisme i la societat de consum». A les 17 h: ACTES: Cloenda del bicentenari del naixement el general Cabrera: una reivindicació territorial A les 21 h. Maria del Mar Bonet A les 23 h. Fons de la Filmoteca de Catalunya: 75 anys de cinema amateur


Cooperació i país

Breus

Trobadors Catalunya Nord Trobadors farà una altra cercavila aquesta tarda a les 17 h, sota el tendal. Aneu tots a ballar-hi! 2a convocatòria!

Ahir hi havia no una musa penjada de la grua, no, sinó mooooooltes!!! No sabem què coi va passar, si la Masu va emmusar les muses o si les muses es van apoderar de la (m)UCE, la qüestió és que ens van xiuxiuejar a cau d’orella que, de coses, en passen, al Liceu, diürnes i nocturnes –cadascú tria el seu torn!–, i moltes! Així doncs, que no arribin textos de la convocatòria no vol dir que la UCE sigui només allò que queda en aquestes quatre pàgines. És per això, doncs, que des d’aquesta redacció recordem i repetim que esperem propostes de les aventures del «més enllà» de la UCE. Els millors textos seran seleccionats per a l’últim dia. Aprofiteu, doncs, aquest do que és la paraula i animeu-vos, segurament hi haurà alguna dolçainera que miraculosament reviu a partir de la 1 h de la matinada que tindrà més d’una historieta «curiosa» per contar, o potser algun periodista despistat que, amb aquesta calorada immensa d’agost, no té altra cosa a fer que banyar-se a la piscina a les 12 h de la nit, o potser algú del secretariat que entre repartiment de matalassos, llits i habitacions, alguna nit s’haurà deixat fondre entre llençols, o algun illenc que, qui sap com, s’ha polit la pomadeta…, o algun excursionista que s’ha perdut… Aquí no s’escapa res… Les muses ens tenen al corrent de tot, i si no us destapeu, pendrem nosaltres mateixos el bou per les banyes…

Recordeu: això és la «república de la llibertat i el bon humor!» Feu arribar els textos, amb el títol DIARI, a correu@uce.cat o a la redacció, a la sala de premsa.

A

hir se va per poder realitzar celebrar la polítiques coopeprimera Jorratives a escala nada d’Acció Solidels Països Catadària sobre el tema lans. «La coopera«La cooperació al ció ha de tenir un desenvolupament: color polític, però necessitat i oportuno partidista», va nitat per als Països comentar. FinalCatalans». Organitment va intervenir zada per IGMANAnna Gabriel i SaAcció Solidària, l’ú- Joan Font (PSM), Carles Campuzano (CiU), M. Lluïsa Ferrén (PSC), baté, regidora per la nica ONG catalana Joan Herrera (ICV), Anna Gabriel (CUP) i Anna Simó (ERC) a la taula CUP a l’Ajuntaque situa el dret a de la Jornada d’Acció Solidària d’ahir al matí. ment de Sallent, qui l’autodeterminació va afirmar que hacom una característica més en s’ha de reforçar és el del Me- víem de ser «solidaris amb la feina de cooperació al desen- diterrani, sempre prioritzant les pobles que visquin els mateixos volupament, la diada tenia per ajudes cap als 42 estats més problemes que nosaltres», i va objectiu que els partits comuni- pobres i endeutats. Joan Font, recordar que «ja fa temps que quessin el seu parer en matèria batlle de Petra (Mallorca) pel des de les CUP practiquem de polítiques de cooperació. PSM, va esmentar diferents ex- cooperacions internacionals, de Carles Campuzano, diputat al periències de cooperació a les manera transversal i respectuCongrés de Diputats per CiU, Illes, com els fons de solidaritat osa». Va acabar declarant: va remarcar la necessitat de les o els agermanaments entre as- «S’ha de pensar el desenvolunacions sense estat de cooperar sociacions o municipis. L’ex- pament com a sinònim d’allibeper internacionalitzar-se. Joan consellera de Benestar i Família rament.» Una vegada acabada Herrera, diputat per ICV, va de la Generalitat de Catalunya la taula rodona, Francesc de subratllar l’interès per Cata- per ERC i portaveu adjunta al Dalmases, president d’IGlunya de desenvolupar el co- Parlament, Anna Simó, va res- MAN-Acció Solidària, es va merç just, per esdevenir «un saltar també que la cooperació felicitar de «l’acord dels partits referent del sud d’Europa». Per comporta una gran oportunitat representats a la taula sobre la a Maria Lluïsa Ferré, secretària «d’internacionalització de va- necessitat de coordinació dels de Solidaritat i Cooperació del lors» i va afegir que necessità- esforços entre els territoris dels PSC, l’àmbit de cooperació que vem «una diplòmacia pròpia» Països Catalans.» UCE

Fòrum Obert Avui a les 18 h, a l’aula R-103 tindrà lloc el Fòrum Obert «El catalanisme polític a Catalunya Nord», a càrrec de Jaume Roure i Llorenç Planes.

Música

Maria del Mar Bonet

M

aria del Mar Bonet i Verdaguer, una cantautora mallorquina, és tot un clàssic de la cançó catalana i mediterrània. Bonet, que començà a cantar amb Els Setze Jutges, passà a ser més endavant una de les màximes exponents de la Nova Cançó. L’artista combina tot tipus de folk mediterrani amb les seves arrels mallorquines, i el seu so particular l’ha convertit en l’artista més internacional i millor considerada que ha sortit mai de les Illes Balears. A l’invers de la seva cançó, en què va «Des de Mallorca a l’Alguer», després de l’actuació d’abans d’ahir, de Franca Masu, avui marxem cap a Mallorca. El concert, ineludible per a tots aquells a qui agraden els sons de la terra, del país i d’una cantant de referència a casa nostra, es farà a l’església Sant Pere de Prada, a la mateixa plaça de la vila.

Cinema

Fons de la Filmoteca de Catalunya Porta closa. Direcció: Enric Fité i CIDASS films. Any: 1947 Cómo escribir cartas de amor. Direcció: Jan Baca i Toni Garriga. Any: 1997. Jazz a mitja tarda. Direcció: Ramon Font. Any: 2005.

El Centre Excursionista de Catalunya, creà la Secció de Cinema tot just en estrenar-se la Segona República Espanyola el 1932. Molts dels cineastes acaben d’iniciar-se en el món de la càmera i esdevingueren cronistes independents de l’època, a més de creadors d’un llenguatge nou lluny del comercial. El Fons de la Filmoteca de Catalunya ha seleccionat aquests tres passis per a la UCE, que es complementen amb el curs «Àrea de cinema i audiovisuals». Atenció, a més, perquè Cómo escribir... era un dels films preferits de Miquel Porter Els límits de la Costa Brava, que no es va projectar el dia 21 tal com estava previst, es podrà veure avui a les 18 h a l’aula 108.

Actualitat / 3

Dijous, 23 d’agost del 2007. Diari de Prada

La Terra al centre

Astronomia i astrofísica per a tothom

L’ensenyament del català al Nord

C

L

omprendre l’Univers proper i llunyà. Aquest és el repte que proposa el cicle de classes sobre astronomia i astrofísica, engegat dimarts passat. El tema, que ja s’havia tractat en altres edicions de la UCE, no és dels més corrents. Segons David Galadí, de l’Instituto de Astrofísica de Andalucía, que dirigeix una de les classes, «aquest curs és diferent dels temes històrics i lingüístics, però encaixa perfectament». És cert, l’astronomia és un tema generalment poc tractat en llengua catalana, i aquesta és una bona oportunitat per adquirir unes primeres bases. Carme Jordi, professora a la UB, precisa: «Intentem ferho per a gent que no té coneixements en astronomia ni formació de física. Som rigorosos,

Una aurora boreal: exemple d’interacció entre el Sol i la Terra.

però ens passem de les fórmules.» La nostra posició dins de l’Univers, a diverses escales, i la interacció entre la Terra i la resta de l’Univers són alguns dels eixos principals que es tracten en aquest curs, que dura fins al darrer dia de la UCE. I per cert, cal tindre en compte que entendre millor com funciona no trenca l’encant: les incògnites encara són moltes.

Les veus de la Terra

Parlen les dones exiliades de la nostra història recent

Q

uan la policia es va presentar a casa seva, la tardor del 1975, la Blanca Serra Puig era a la feina. Treballava de professora en una acadèmia privada des de feia poc perquè l’havien fet fora de l’ensenyament públic, arran d’unes vagues. Després d’uns dies amagada, el partit on militava, el PSAN-P, va valorar que no es podia quedar a Barcelona, i que calia marxar, però quedant-se al país. Des de la capital es va dirigir fins a Sant Jaume Lladó

Diari de Prada. Dijous, 23 d’agost del 2007

Tirallonga

2 / Actualitat

Aniol, on l’esperaven Pere-Iu Baron i Miquel Mayol, per travessar la frontera per la muntanya. Els primers temps els passà al Socors Català, i després a Prada, en un pis amb deu persones, totes exiliades. Primer va treballar al camp, collint pomes (que menjaven de totes les maneres possibles) a Sant Miquel de Cuixà, i més tard, amb el suport d’Òmnium Cultural, va començar a fer classes de català per pobles de Catalunya Nord. La seva estada

a IV Jornada de l’Institut d’Estudis Catalans a la UCE de Prada tractarà avui de «L’ensenyament del català a Catalunya Nord: models lingüístics i didàctica». La delegació territorial de l’IEC de Perpinyà, el Centre de Recerques i d’Estudis Catalans (CREC) de la Universitat de Perpinyà i l’Associació per a l’Ensenyament del Català (APLEC) organitzen la diada, que pretén explicitar diverses experiències d’ensenyament en català al Nord. En un primer temps, ensenyants i professionals presentaran diferents projectes duts a terme, des de l’escola maternal bilingüe fins als cursos per a adults, o fins el reclutament i la formació de professors. Una trentena d’anys després de l’inici de

aquí li va permetre de posar-se en contacte amb força gent que s’havia exiliat al moment de la «Retirada». Eren molt conscients de la importància de la solidaritat. A més d’aquesta solidaritat, també va rebre el suport econòmic des del Sud del Col·legi de Llicenciats de Barcelona. Al cap d’uns vuit mesos, en la imminència de les primeres eleccions «democràtiques», va tornar cap al Sud. Al cap de vint dies la van detenir, però la situació política del moment va fer que aquesta vegada el tracte no fos «tan dur» com altres vegades.

l’ensenyament en català s’ha jutjat necessari de fer un balanç de les pràctiques didàctiques i del model lingüístic. Després, Antoni Nughes, professor de català a l’Alguer, explicarà el cas de l’alguerès. Segons Joan Becat, professor a la Universitat de Perpinyà, «des de Catalunya Nord hem de reflexionar si volem seguir o no el model de l’Alguer. De tota manera, ens hem de plantejar què fem amb el rossellonès, que s’està perdent i que cada cop més es barreja amb el català dels mitjans de comunicació». La integralitat de les ponències, que es publicaran més endavant, es penjarà a la web de l’IEC: aquest és, probablement, un primer pas cap a la definició d’un model lingüístic generalitzat a Catalunya Nord.

Breus

Jocs Florals Avui a les 15 h, a l’aula 107, es farà la presentació dels Jocs Florals Actuals, a càrrec de Joaquim Auladell. Política al País Valencià Avui a les 18 h, al tendal, hi ha programada una xerrada sobre «País Valencià: situació política actual». En parlaran Xavier Hervàs, membre de l’executiva nacional del Bloc, i Víctor Baeta, del consell nacional del Bloc.


Diari de Prada 23/08/2007