Page 1

Núm. 117 Novembre Desembre 2012

Un cop més el Nadal ja està aquí, així com tot el que representa… amor, generositat, amistat, alegria, festa, records i, sobretot, bons desitjos d’aquells que us estimen i als que estimeu… esperem que aquests sentiments i bons desitjos envoltin la vostra llar però no tan sols per Nadal, sinó sempre… BONES FESTES


Informació General · Pàgina 2

TELÈFONS AJUNTAMENT

D'INTERÈS

SANITAT

SERVEI ELÈCTRIC

Ajuntament .......................... 977 460 018 Policia Local ........................ 616 448 446 Oficina de Turisme............... 977 593 011 Centre Cívic......................... 977 460 216 Poliesportiu .......................... 977 460 882 Casal de Jubilats .................. 977 460 697 Centre de Dia ....................... 977 593 617

CAP l'Ampolla....................... 977 460 601 Farmàcia Curto i Balagué ...... 977 593 337 Farmàcia del Port ................... 977 460 680 CAP l'Aldea ........................... 977 451 213 Ambulatori ............................. 977 501 797 H. Verge de la Cinta ............... 977 519 100 Ambulàncies Baix Ebre ....................... 112 Creu Roja local ...................... 977 593 030

Eléctrica del Ebro ................ 977 460 016 FECSA (avaries) .................. 902 536 536

SEGURETAT

ENSENYAMENT

ALTRES

Mossos Trànsit ................................... 088 Guàrdia Civil ..................................... 062 Comissaria de Policia .......... 977 440 447 Avisos Urgents ................................... 091 Bombers............................................. 085

CEIP Mediterrani .................. 977 460 151 Llar d'Infants.......................... 977 460 765

Correus .................................. 977 460 401 Parròquia................................ 977 460 057 DNI ........................................ 902 247 364 Serveis Funeraris i Cementiri Municipal .............. 687 965 774 Tanatori Remsa ...................... 902 160 438 Veterinari ............................... 607 084 496

SERVEI MUNICIPAL D'AIGÜES Gestagua ................................ 977 593 077 Gestagua (urgències) ............. 690 634 858

URGÈNCIES GENERALITAT POLICIA, AMBULÀNCIES I BOMBERS

TRANSPORTS Est. RENFE l'Ampolla......... 977 460 705 Renfe ................................... 902 240 202 Autobusos Carrera ............... 977 823 143 Autobusos Hife .................... 902 119 814 Taxi ...................................... 628 897 462 677 556 136

112

ESTACIÓ L'AMPOLLA - PERELLÓ - DELTEBRE Tortosa ➡ Tarragona ➡ Barcelona Tren

Tortosa

L'Ampolla

Tarragona

R.E. R.E. R.E. R. C.E. C.E. C.E. R. R.E. R. R.E.

6.15 7.45 9.18 10.45 13.24 15.54 17.25 18.03 18.50 19.12 19.36

6.34 8.06 9.39 11.03 13.43 16.12 17.42 18.19 19.10 19.29 19.57

7.21 8.54 10.32 11.56 14.28 16.58 18.30 19.12 19.57 20.39 21.00

(1) No circula diumenges ni el dia 1/05. (2) Només circula els diumenges i el dia 24/05. (3) Els diumenges i el dia 24 circula com a Regional. (4) Només circula els diumenges i el dia 24/05.

Barcelona ➡ Tarragona ➡ Tortosa

Barcelona Obv. Sans

8.35 10.05 11.35 13.05 15.35 18.05 19.35 20.35 21.05 21.40 22.05

(1)

(2) (3) (4)

Tren

Barcelona Sans

Tarragona

L'Ampolla

Tortosa

Ob.

R.E. C.E. R.E. C.E. C.E. R.E. R. R.E. R.E. R.

6.03 8.03 9.33 11.03 13.33 15.03 16.33 18.03 19.33 21.03

7.06 9.09 10.37 12.06 14.34 16.06 17.36 19.08 20.38 22.07

7.57 9.59 11.31 12.54 15.23 16.59 18.28 20.07 21.34 22.57

8.17 10.15 11.49 13.12 15.42 17.20 18.47 20.28 21.51 23.16

(1)

(2)

(1) No circula els diumenges ni el dia 1/05. (2) Els diumenges i el dia 24/05 circula com a Regional.

MARINADA Núm. 117

Direcció: Francesc Arasa

Subdirecció: Ernest Plans i Colomé

Edita: Ajuntament de l'Ampolla

Fotos: Arxiu, Profoto i Digital Ebre

Dipòsit Legal: T-655/91

Imprimeix: Jordi Dassoy, impressor - Sant Carles de la Ràpita


Editorial Arriba Nadal, un altre any que finalitza i tornem a passar full com sempre fem durant aquesta època. Normalment aprofitem l’avinentesa per realitzar un repàs i analitzar què ha estat de tot allò que ens vam proposar al començar aquest 2012, de ben segur, si agafem aquella llista de propòsits que ens vam fixar a començament d’any, ens adonarem que molts d’ells s’han anat quedant pel camí a l'igual que gent estimada, moltes il·lusions, i molts projectes que no s’ha concretat. Donat el context en el qual ens toca viure, aquest Nadal té unes característiques molt especials, serà un dels Nadals amb més gent a l’atur que hagi hagut mai a casa nostra des de la restauració de la democràcia, i per tant, malauradament serà el Nadal que més gent ho passarà malament. Abans, en sentíem a parlar, ens arribava per les notícies a les televisions, però ara, gairebé tothom té algun conegut en situació precària a nivell econòmic, fins i tot potser algun familiar. Tots podem percebre que hi ha moltes persones que ja fa temps que les passen magres i dies com aquests es fan més difícils de passar. La resposta de la gent a campanyes solidàries està sent fantàstica. Iniciatives com el Gran Recapte del Banc dels Aliments, o la feina que realitzen als menjadors populars la gent de Càritas durant tot l’any, han tingut una resposta molt ferma des de tots els àmbits de la població, societat civil, empreses, entitats... tots hi han posat el seu gra de sorra per intentar pal·liar aquesta manca de mitjans que pateixen moltes famílies a casa nostra. Les situacions tenen sempre diferents cares, es poden enfocar des de diferents perspectives i nosaltres hem de buscar de donar-li sempre la volta en positiu. Després de veure les mobilitzacions que hi ha hagut per amortir els mals moments que passen totes aquestes famílies, només queda enviar un missatge d’esperança, amb una societat que és capaç de mobilitzar-se i donar resposta a la seva gent, podem estar segurs que ens en sortirem. Que aquests siguin uns dies de pau, amor i convivència entre tots els germans de la terra. Gaudiu dels moments de trobada amb la família i amics, i sobretot compartiu amor, amistat, i tot allò que estigui dintre de les vostres possibilitats; ho necessitem més que mai. Bon Nadal i millor 2013! Us ho desitjo amb un poema del bisbe Pere Casaldàliga: Sentinella, què hi ha de la nit? Què hi ha de la crisi? Des d’on ho preguntes? Preguntes des de la fam o des del consumisme? El crit dels pobres sacudeix les teves preguntes? Pastors marginals canten la Bona Nova amb flautes i silencis, contra els grans mitjans, els mitjans dels grans. Ens ha nascut un Nen, un Déu se’ns ha donat. Cal néixer de nou nus com un infant, descalços de cobdícia, de por i de poder, sobre la terra vermella. Cal néixer de nou, oberts al misteri, ungits d’esperança. Ernest Plans Colomé


Acords Municipals · Pàgina 4

Ple de l'Ajuntament 21 de setembre de 2012 SRS. ASSISTENTS SR. ALCALDE-PRESIDENT Francesc Arasa Pascual REGIDORS Francesc Sancho Serena Laura Molina Cabrera Rafel Tomàs Royo Geno Cabrera González José Luis Pitarque Balagué Santi Cervera Blanch Joan Segarra Piñana Fermín Arques Esmel Vicky Giménez Ismael SRS. NO ASSISTENTS Joan Navarro Cabrera SECRETÀRIA-INTERVENTORA Na M. Carmen Alcoverro Beltran 1. APROVACIÓ, SI ESCAU, DE L'ESBORRANY DE L'ACTA CORRESPONENT A LA SESSIÓ DEL DIA 3 D'AGOST DE 2012. S'aprova per unanimitat. 2. APROVACIÓ, SI ESCAU, DEL COMPTE GENERAL CORRESPONENT A L'EXERCICI DE 2011. Obert el torn de paraules el regidor d'Hisenda, Sr. Tomàs, diu que avui portem a aprovació definitiva el compte general de l'Ajuntament de l'Ampolla per al 2011. Com no hi ha hagut al·legacions durant el període d'exposició pública podríem aprovar-lo sense més comentaris. Ara bé, aquest estiu s'han fet servir dades del compte general per arrastrar el nom de l'Ampolla i si bé no m'estendré excessivament hi ha determinades coses, determinades afirmacions, que no es poden deixar passar perquè perjudiquen la imatge exterior de l'Ampolla i, si això no fos prou, ho fan a partir de premisses falses. Diu que es manipulen els números i en conseqüència afirmen que els funcionaris de l'Ajuntament són una colla de titelles. Mira, a l'alcalde i els regidors digui'ls el que vulgui però als treballadors deixi'ls tranquils. I si bé si les seves afirmacions arriben clarament a la difamació prefereixo, malgrat tot arribats a aquest punt aplicarlos l'incís de Holm que consisteix en no atribuir a la maldat el que es pot atribuir al poc saber i l'estupidesa. Per tant, i per enèsima vegada els explicaré d'on surten els números. En primer lloc em deixa absolutament horroritzat el mal que els sap a alguns que aquest Ajuntament tanqui amb superàvit… és que el PSC voldria que l'Ampolla estigués arruïnada? Així atribueixen el superàvit municipal a una mena de teoria de la conspiració… quan l'explicació és

molt més senzilla: En efecte, vagi per davant que si al final d'any es té més i es gasta menys que el que hom pensava en principi això és bo. Així ho indica el sentit comú. Però analitzem-ho per parts: Per què hi ha més ingressos al final de 2011 del pressupostat? En primer lloc perquè malgrat que en un context de crisi és lògic suposar que hi haurà una caiguda. L'excel·lent feina dels funcionaris i el compromís dels ampolleros amb el seu poble fa que continuem amb els percentatges de recaptació més alts del territori. També perquè davant la minva de transferències provinents d'altres administracions, no ens hem quedat asseguts criticant sinó que hem anat a buscar aquests recursos. Perquè hi ha menys despeses a final d'any que les pressupostades? També és molt senzill. L'Ajuntament de l'Ampolla gràcies a la seva solvència pot aconseguir millors preus dels seus proveïdors. D'altra banda convé assenyalar –com a petit consol– que la situació de crisi ha permès licitar totes les obres a la baixa. Finalment voldria destacar que el 2011 es va rebaixar substancialment l'assignació dels regidors del govern… però no la dels de l'oposició. No deixa de ser curiós que els que ho critiquen tot davant d'aquest fet callessin com a morts. De totes maneres sí hem de dir que dels escenaris pressupostaris possibles nosaltres acostumem a escollirne un de conservador. Això em sembla quelcom de sentit comú –i més en aquests temps de crisi– ja que permet afrontar despeses imprevistes que es poden presentar al llarg de l'any. I això no és un simple escenari teòric sinó que ha passat. Aquest mateix 2011 hem hagut de pagar 200.00 euros fruit d'una actuació del centre de gestió cadastral –dirigit en aquell moment pels socialistes– que no qualificaré públicament per lleialtat institucional. O encara més sagnant per injust. El 2008 els serveis territorials d'educació –dirigits pels socialistes i amb presència de representants del PSC de l'Ampolla– en un actuació plena de pur sectarisme ens va obligar a abandonar de pressa i corrents la guarderia i construir en temps rècord –i per tant pagant gust i ganes– la nova llar d'infants. La broma –perquè va ser una broma de mal gust clausurar precipitadament la guarderia per motius de seguretat al mes de maig i veure com els mateixos nens començaven P3 al setembre al mateix lloc– va costar 300.000 euros que no estaven pressupostats, a part de l'aportació d'altres administracions. En ambdós casos aquest esquema pressupostari que tant critiquen ha permès afrontar considerables despeses sobrevingudes sense que ho notessin la resta de serveis municipals. Sóc conscient que malgrat els meus esforços parlar amb vostès és parlar amb una paret. El PSC a l'Ampolla aplica la regla de Phillips consistent en considerar que la millor defensa contra els arguments lògics és la ignorància, així vostès afirmen que algú té tresoreria quan té diners a la butxaca i no en deu a ningú. Simple. Efectivament simple… simplement inenarrable en la seva niciesa, la


Acords Municipals · Pàgina 5 més extraordinària exhibició de poc saber en els anys que porto venint als plens. Miri, li posaré un exemple senzill. Si un lampista decideix, per obtenir quota de mercat, treballar per sota del preu de cost cada vegada tindrà més diners a la butxaca –més tresoreria– perquè el contractarà. Però alhora creixeran els seus deutes fruit d'haver de cobrir la diferència entre el que ingressa i el que li costa fer la feina. Al final de la correguda, si no posa fi a aquesta política tindrà la butxaca plena… i el pantaló embargat. En resum, no hi ha relació directa entre tresoreria i deute i, d'altra banda, per posar en dubte els comptes de l'Ajuntament de l'Ampolla s'ha de mostrar una mica més de nivell. També afirmen que "no s'han assabentat que el que avui demana Europa és que ens traguéssim del damunt l'endeutament on hem arribat per haver gastat en unes necessitats que no feien cap falta". Primer de tot no es confongui. Els alcaldes de l'Ampolla han estat Paco Sancho i Paco Arasa i no Zapatero o Montilla. A l'Ampolla el tema del deute sempre l'hem tingut molt clar. Quan el màxim legal era del 110% el complíem amb la gorra. Quan el van baixar de cop al 70% no ens vam despentinar i ara que ens demanen amortitzar per endavant, només enguany ho haurem fet per valor de 900.000 euros. Pel que fa a necessitats que no feien cap falta li diré que durant la passada legislatura aquí no es va fer ni l'aeroport d'Alguaire ni el de Ciudad Real ni es va pagar la cúpula de l'Alianza de las Civilizaciones. A l'Ampolla la passada legislatura es va fer entre altres la llar d'infants, el centre de dia o en matèria cultural subvencionar amb dos mil euros i la cessió d'un local a una associació per a què els nens aprenguin música. Considera que són obres que no feien cap falta, luxes innecessaris? Té tot el dret a opinar d'aquesta manera, però francament em sembla que s'equivoca. Arribats a aquest punt voldria fer notar que he contestat a dues acusacions mútuament excloents i que és metafísicament impossible que coincideixin en el temps i l'espai. És a dir se'ns acusa alhora de que ens surten els diners per les orelles perquè no gastem i al mateix temps se'ns atribueix un deute desbocat. Senyors del PSC, una mica de coherència que l'únic que pot estar a dos llocs alhora és Déu nostre senyor! Sobren més comentaris. Ara bé, hi ha un tema que no puc passar per alt perquè s'ha fet servir per arrossegar la imatge de l'Ampolla com mai s'havia fet de dins del mateix poble. Em refereixo a la proposta per donar de baixa drets reconeguts pendents de cobrament per prescripció del deute del període 1991-2006, aprovada en el seu moment sense l'oposició de ningú i que un any després ha estat manipulada en la seva interpretació per arrossegar el prestigi del poble davant turistes i visitants. No em puc estar als responsables de fer-los una pregunta: M'han vist cara de tonto? Honestament, vostès creuen que si no reflectissin una realitat magnífica i un treball

extraordinari haguéssim fet la prescripció de forma individual i pública, cosa que no fan pràcticament enlloc? No m'estendré explicant el perquè de l'acord de 2011. Simplement em remeto al que vaig dir llavors. Continua essent plenament vigent i per això demano que s'incorpori a l'acta d'aquest. Perquè la realitat és la mateixa ara que llavors. Per molt que alguns s'entesten a mirar-la segons la perspectiva de Blench que diu que aquell que només té un martell només veu tatxes. Es tractava de quelcom tan senzill com oferir a l'Ampolla una prova de l'excel·lent equip de gestió tributària que ha tingut sempre. De fet no cal que em creguen senzillament intenti trobar equips de gestió tributària amb percentatge d'èxit del 97% i que entre 1991 i 2006 només deixessin de recaptar la xifra de la que parlem. No és just que ara se'ls falti al respecte d'aquestes maneres. Per acabar una petita reflexió sobre aquest compte general. En un context de crisi persistent com l'actual els comptes del 2011 –juntament amb els dels anys anteriors– ens han permès durant l'any 2012 no haver de sol·licitar l'adhesió al pla de pagament de proveïdors fet pel govern central per als Ajuntaments que no poden pagar i amortitzar per endavant préstecs per valor de 900.000 euros. Això són fets que ens permeten contestar amb tota convicció quan ens preguntin quina és la situació financera a dia d'avui de l'Ajuntament de l'Ampolla que la situació financera és bona... i tot el demés són vuits, nous i cartes que no lliguen. Acabada la intervenció del regidor d'Hisenda pren la paraula la regidora del PSC-PM Sra. Giménez diu que el Compte General de l'Exercici 2011, integrat pels comptes anuals de l'Ajuntament, del Patronat Municipal de Turisme i de l'empresa Promocions Ampolla Societat Anònima Municipal (PRASAM), posa de manifest la gestió realitzada en els aspectes econòmic, financer, patrimonial i pressupostari durant l'exercici 2011 (Art. 208 TRLRHL, DRL 2/2004). D'aquesta gestió realitzada hem de dir el següent: • Respecte l'empresa PRASAM: Aquesta empresa, els 5 últims anys no ha obtingut ingressos d'activitat i ha generat despeses per 14.339 € al 2007, 43.488 € al 2008, 11.618 € al 2009, 2.479 € al 2010 i 3.413 € al 2011. És a dir, despeses per un total de 75.337 € , més de 12,5 milions de pessetes d'abans. Consta en els estatuts d'aquesta empresa (art. 2) que l'objecte social és "la gestió urbanística i la promoció immobiliària". També consta en els mateixos que "la societat es dissoldrà pel fet de no ser necessari el fi pel qual es va constituir" (art. 32). I diu la normativa que "la societat de capital es pot dissoldre per mer acord de la junta general adoptat amb els requisits establerts per a la modificació dels estatuts" (arts. 194, 201, 288 i 368 RDL 1/2010, de 2 de juliol, text refòs de la Llei de societats de capital).


Acords Municipals · Pàgina 6 Considerant, com tothom, que el negoci del totxo en anys no té futur i que un negoci amb despeses i sense ingressos d'activitat no ha de seguir mantenint-se per quan està perjudicant els interessos dels contribuents, entenent que caldria dissoldre ja aquesta empresa PRASAM. • Respecte l'Ajuntament i el Patronat Municipal de Turisme: Tot i disposar d'un Pla econòmic financer des del 20 d'agost de 2009 per assolir l'estabilitat pressupostària de 2.594.937 €, no són estables pressupostàriament en la liquidació de l'exercici 2011, per quan en termes de capacitat de finançament, (comparació dels capítols 1 a 7 de despeses amb els capítols 1 a 7 d'ingressos) presenta una situació de dèficit no financer de 75.884,59 €, incomplint el Principi d'Estabilitat Pressupostària, "tot i que encara disposa fins al 2012 per assolir-lo", es diu. Això no obstant, cal recordar: 1) Que amb data 30 d'abril de 2012 ha estat publicada al BOE la Llei Orgànica 2/2012, de 27 d'abril, d'Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera que diu en: Art. 3. Principi d'Estabilitat Pressupostària. 1. L'elaboració, aprovació i execució dels Pressupostos i tot altres actuacions que afecten les despeses o ingressos dels diferents subjectes compresos en l'àmbit d'aplicació d'aquesta Llei es realitzarà en un marc d'estabilitat pressupostària, coherent amb la normativa europea. Art. 11. Instrumentació del principi d'estabilitat pressupostària. 4. Les Corporacions Locals hauran de mantenir una posició d'equilibri o superàvit pressupostari. 2) Que amb dades referides al present exercici 2012, per la modificació de crèdits núm. 1 del Pressupost, per incorporació de romanent de crèdits de despeses amb finançament afectat de l'exercici anterior per un import d'1.586.268,40 € i per la modificació de crèdits núm. 2 del Pressupost per atendre noves despeses per 759.785,83 € , l'últim informe sobre el compliment de l'estabilitat pressupostària diu que, a data 26 d'abril de 2012, l'Ajuntament i Patronat presenten una situació de dèficit no financer d'1.935.052,23 €. Conseqüentment, no aprovem la gestió realitzada, per tant, el PSC-PM vota en contra la proposta d'aprovació del Compte General de l'Exercici 2011. El Sr. Sancho diu que li preocupa que es vulgui fer desentendre a la gent quan han deixat al país trinxat, arruïnat, i ho farien sempre, compten malament, no manipulen, és que a més s'ho creuen, igual com han deixat Espanya, i al nostre país Catalunya, farien a l'Ampolla i és que no saben ni comptar. L'Ajuntament de l'Ampolla té superàvit real, tenim patrimoni municipal, i tenim patrimoni de la PRASAM, i simplement no el venem perquè no és moment, no estem disposats a malvendre quan no necessitem els diners, a més si dissolem la so-

cietat haurem de pagar el 30% d'Impost de Societats, que poden ser 200, 300 mil euros, ho hem explicat mil vegades, per activa i per passiva, per això l'opció va ser deixar la societat inactiva però no dissoldre-la. Això a més ens permet que si en un moment donat fos interessant tirar endavant una operació, la podem tornar a activar, aquest tipus de societats són més àgils a l'hora d'actuar que si ho fa directament l'ajuntament, però això és igual, a vostè no li interessa ni ara ni abans, el que l'interessa és la desinformació interessada. Segueix el Sr. Sancho dient que el patrimoni és igualment municipal i no tenim necessitat de vendre res. A l'Ajuntament de l'Ampolla tenim igualment capacitat d'estalvi i d'inversió, i per això crec que no hem de callar, perquè vostè pot dir que el que vulgui i com vulgui però no ens negarà la veritat de que l'Ampolla és un dels ajuntaments més sanejats del país, la realitat és més tossuda que vostè, i tothom sap perquè és públic, que a l'Ajuntament de l'Ampolla no vàrem necessitar anar al préstec per pagar a proveïdors, ho tenim tot pagat, i això és perquè s'ha gestionat d'una determinada manera encara que vostè vulgui girar el full i fer llegir les xifres al revés. El que hauríem de fer és demanar-los responsabilitats als socialistes com vostè, per la mala gestió als llocs on han estat, s'haurien de donar vergonya del que han fet, és el moment de dir prou!, no ho hem de callar!, aquesta gent no poden enganyar al poble després del que han fet i com ho han fet. Els socialistes de l'Ampolla no poden donar-nos lliçons de com gastar els diners per beneficiar al poble, sempre heu fet el contrari, la història ho diu, ara vol dir que si 14 mil euros de despesa de la PRASAM mal gestionada, quan no té en compte que avui es generen molts més ingressos per interessos dels comptes que despesa de funcionament, per això, vam fer l'opció que vam fer. Vol que li digui exemples de la seva pèssima gestió; a Cala Maria gasten una milionada en fer pisos de protecció oficial, construeixen en total 44, els vam avisar que a l'Ampolla no hi havia mercat de lloguer, es van entestar, i estan 7 anys i només en vénen 2, ara natros a la Generalitat ens trobem amb el deute de la seva inversió. Ara s'ha intentat col·locar posantlos de nou a lloguer i s'han col·locat 8 o 9 més, però la realitat és que allà està la inversió feta i els pisos buits, és la seva manera de gestionar, d'entendre i solventar el problema social, "progressisme d'esquerres"; al final dèficit, despesa inútil, deute i més deute però això sí apel·lant al populisme. És que són prepotents i a l'hora pèssims gestors. Li vull recordar que si avui la carretera de Cap Roig no s'ha fet és perquè els socialistes de l'Ampolla quan va guanyar el tripartit el primer que van fer fou anar a Barcelona, dirlos que a l'Ampolla ni aigua, que Cala Maria protegida amb el Pla Costaner i d'ampliació del Port ni pensar-hi, sap per què? Pos perquè a la Ràpita governada pels


Acords Municipals · Pàgina 7 socialistes van voler fer 1.400 amarraments, molts dels quals no han pogut vendre i no van voler fer-ne 240 a l'Ampolla que estaven venuts, tot per defensar als seus. Quan a Cala Maria vam recórrer al Jutjat la protecció imposada pel Pla Costaner, el jutjat ens ha donat la raó en primera instància, però ara estem pendents del Suprem. Al final com ha arribat la crisi i ara no sabem quants anys tardarà en haver novament inversió, passaran anys i anys fins que tornarem a tenir possibilitat d'acabar la carretera de Cap Roig que s'havia de finançar amb el Pla parcial de Cala Maria, aquesta és la seva gestió, li dono les gràcies, i això és el que ha de saber el poble, i no fer quadratures de números que ni sumen ni resten, que són una manipulació totalment intencionada. Deu ser que natros som tontos i no sabem de matemàtiques però li vull recordar que el pitjor no és ser tonto, lo pitjor és pensar-te que ets un savi i anar del més llest, perquè si saps que no ets el millor metge del món buscaràs el millor especialista, mentre que si et creus que ets el millor pots acabar matant el malalt, i això és el que vostès han fet, els socialistes han anat de savis, i amb aquesta saviesa han arruïnat Catalunya, i això mateix passaria a l'Ampolla amb la seva entenedoria i la seva manera de fer, són capaços de defensar que han estalviat 14 o 70 però se n'han gastat 300 o 400. La secretària-interventora diu que la inestabilitat pressupostària no vol dir altra cosa que gastar diners estalviats. A l'ajuntament sempre hem fet estalvi, cada any s'ha tancat amb superàvit, i un cop s'han tingut els diners s'ha fet la despesa, això vol dir que diners estalviats un any s'han incorporat al pressupost de l'any corrent (que vol dir de l'any següent al que s'han generat). Com que el pressupost té un escenari anual, quan fas això et desestabilitzes pressupostàriament, però no passa res, no té cap transcendència més enllà del paper, per exemple ara s'han agafat 300 mil euros del superàvit del 2011 per a poder fer l'obra a Cap Roig, això ens desestabilitza des del punt de vista d'estabilitat pressupostària però no vol dir una mala gestió econòmica, no vol dir endeutament, simplement el que es vol és que no es gasti més del que s'ingressa anualment perquè la gent el que ha fet és acabar gastant el que no té, però això en el nostre cas no ha estat així, natros podem haver gastat més un any del que hem ingressat aquell any però emprant els estalvis que hem generat anys anteriors. El mateix passa en obres que s'inicien un any però no es poden certificar al 100% quan les incorpores al següent exercici pressupostari això et desestabilitza, però això de "no ser estable pressupostàriament" en el nostre cas no significa dèficit, reitero és simplement que gastem en un any allò que no hem generat únicament en aquell any però que en el nostre cas prové d'un estalvi net previ, el realment greu i preocupant seria que aquesta inestabilitat generés dèficit, o sigui que es gastés allò que no es té

finançament per pagar-ho. Agafem l'estalviat l'any anterior i ho gastem aquest any, i pressupostàriament es posa un ingrés de l'any anterior, i l'incorporem a n'aquest. Finalment sotmesa la proposta a votació s'acorda amb el vot a favor dels 7 membres de CiU, 2 del PP i en contra d'1 del PSC-PM. Aprovar el compte general de l'Ajuntament de l'Ampolla corresponent a l'exercici de 2011 tal com resulta del dictamen de la comissió del dia 29 de juliol de 2011 al que s'incorpora la correcció d'errades a què fa referència l'informe de la secretària-interventora. 3. APROVACIÓ INICIAL, SI ESCAU, DE LA MODIFICACIÓ DE CRÈDITS NÚM. 3 DE L'AJUNTAMENT DE L'AMPOLLA I NÚM. 1 DEL PRESSUPOT DEL PATRONAT MUNICIPAL DE TURISME I ESPORTS CORRESPONENTS A L'EXERCICI 2012. Sotmesa la proposta a votació s'acorda amb el vot a favor dels 7 membres de CiU, 2 del PP i en contra d'1 del PSC-PM. APROVAR INICIALMENT la modificació de crèdits núm. 3 del pressupost de l'Ajuntament i núm. 1 del pressupost del Patronat Municipal de Turisme i Esports corresponents a l'exercici 2012. 4. PRECS, PREGUNTES I MOCIONS. MOCIÓ EN DEFENSA DEL PACTE FISCAL, UNA HISENDA I AGÈNCIA TRIBUTÀRIA PRÒPIA. Atès que el model de finançament local actual és notòriament insuficient per garantir la prestació de serveis públics bàsics pels ciutadans. Atès que la llei de les hisendes locals no té en compte el sistema institucional vigent a Catalunya i que no hi ha autonomia local sense suficiència financera, tal com proclama la Carta Europea d'Autonomia Local. Atès que les finances locals es regeixen pels principis de suficiència de recursos, equitat, autonomia i responsabilitat fiscal i que el Parlament ha d'aprovar la llei de finances locals. Atès que els municipis catalans reunits en el II Congrés de Municipis de Catalunya van reclamar que la hisenda local sigui una competència exclusiva del Parlament de Catalunya, així com el repartiment de la PIE per a tots els municipis catalans atenent a diferents principis com el d'asimetria i diferenciació. Atès que diferents estudis demostren que els ajuntaments que actualment estan inclosos en territoris en règim foral, reben de mitjana més de 2,5 vegades que la mitjana dels ajuntaments catalans, en concepte de transferències per participació en tributs d'altra administració. Atès que el Parlament de Catalunya ha aprovat diferents resolucions per tal de què hi hagi un nou model de finançament de Catalunya que permeti la gestió dels nostres propis recursos fiscals i que el món local


Acords Municipals · Pàgina 8 català no pot quedar al marge perquè un nou model de finançament ha de permetre gaudir de més ingressos pels nostres ens locals. Per tot això, sol·licitem al ple l'aprovació: PRIMER.– Reivindicar un nou pacte fiscal per a Catalunya, en la línia del concert econòmic, que garanteixi que la Generalitat pugui legislar, recaptar, gestionar i liquidar els nostres recursos fiscals. SEGON. Donar suport al Govern de Catalunya en la defensa d'un nou pacte fiscal que permeti gestionar la hisenda pròpia i l'agència tributària, en els quals el món municipal hi ha de participar, que gestioni la recaptació, la liquidació i la inspecció de tots els tributs suportats a Catalunya, el que permetrà millorar de forma substancial els nostres propis recursos locals. Sotmesa la proposta a votació s'APROVA amb el vot a favor dels 7 membres de CiU, i les abstencions dels 2 membres del PP i 1 abstenció del PSC-PM.

Ple de l'Ajuntament 15 d'octubre de 2012 SRS. ASSISTENTS SR. ALCALDE-PRESIDENT Francesc Arasa Pascual REGIDORS Laura Molina Cabrera Rafel Tomàs Royo Geno Cabrera González José Luis Pitarque Balagué Santi Cervera Blanch Joan Segarra Piñana Fermín Arques Esmel Vicky Giménez Ismael SRS. NO ASSISTENTS Francesc Sancho Serena que justifica la seva absència Joan Navarro Cabrera SECRETÀRIA-INTERVENTORA Na M. Carmen Alcoverro Beltran 1. APROVACIÓ, SI ESCAU, DE L'ESBORRANY DE L'ACTA CORRESPONENT A LA SESSIÓ DEL DIA 21 DE SETEMBRE DE 2012. La regidora Geno Cabrera diu que manca la seva intervenció al final on va dirigir unes paraules a la Sra. Giménez. S'acorda incorporar la intervenció i s'aprova l'acta. 2. APROVACIÓ PROVISIONAL, SI ESCAU, DE MODIFICAR L'ORDENANÇA FISCAL NÚM. 11 REGULADORA DE LA TAXA PER LA RECOLLIDA DE RESIDUS SÒLIDS URBANS, TRACTAMENT I ELIMINACIÓ D'AQUESTS.

S'acorda per unanimitat. Aprovar provisionalment la modificació de l'Ordenança Fiscal núm. 11 reguladora del servei municipal de la recollida de residus sòlids urbans, tractament i eliminació d'aquests. 3. APROVACIÓ, SI ESCAU, DEL CONVENI BÀSIC BILATERAL ENTRE L'ORGANISME AUTÒNOM PREFECTURA CENTRAL DE TRÀNSIT, REPRESENTAT PEL CAP PROVINCIAL DE TRÀNSIT DE TARRAGONA I L'ENTITAT LOCAL AJUNTAMENT DE L'AMPOLLA PEL QUE ES FORMALITZA LA SEVA ADHESIÓ AL CONVENI ESPECÍFIC DE COL·LABORACIÓ SUBSCRIT ENTRE L'ORGANISME AUTÒNOM PREFECTURA CENTRAL DE TRÀNSIT I LA FEDERACIÓ ESPANYOLA DE MUNICIPIS I PROVÍNCIES EN MATÈRIA DE SEGURETAT VIAL. S'acorda per unanimitat. APROVAR EL CONVENI BÀSIC BILATERAL ENTRE L'ORGANISME AUTÒNOM PREFECTURA CENTRAL DE TRÀNSIT, REPRESENTAT PEL CAP PROVINCIAL DE TRÀNSIT DE TARRAGONA I L'ENTITAT LOCAL AJUNTAMENT DE L'AMPOLLA PEL QUE ES FORMALITZA LA SEVA ADHESIÓ AL CONVENI ESPECÍFIC DE COL·LABORACIÓ SUBSCRIT ENTRE L'ORGANISME AUTÒNOM PREFECTURA CENTRAL DE TRÀNSIT I LA FEDERACIÓ ESPANYOLA DE MUNICIPIS I PROVÍNCIES EN MATÈRIA DE SEGURETAT VIAL. 4. PRECS, PREGUNTES I MOCIONS. Obert el torn de precs i preguntes el Sr. Fermín diu que vol fer tres precs. En primer lloc, diu que com ja havia manifestat en altres ocasions reitera que s'hauria de parlar amb els mossos d'esquadra per tal que no facin tanta pressió a l'hora de denunciar els vehicles per estacionar a la plaça G. Isla, considera que això afecta als comerços que hi ha, aquest estiu s'ha trobat amb dos casos de gent que fins i tot amb persones dins del cotxe aparcat se'ls ha denunciat. El Sr. alcalde i el tinent d'alcalde de Governació li contesten que els mossos han de fer la seva feina, que no es pot permetre aparcar en una via de circulació com és la plaça, i que 2 denúncies durant l'estiu són anecdòtiques, en qualsevol cas que el que s'ha d'evitar és estacionar malament. El Sr. Fermín diu que si no es podria posar alguna cosa per a impedir aparcar. La regidora Geno Cabrera li diu que a ella li han fet arribar moltes queixes en sentit contrari, precisament moltes persones grans que en baixar de l'església no poden travessar la plaça perquè està plena de cotxes mal estacionats, crec que la gent ha de ser cívica i respectar la senyalització. El Sr. Alcalde diu que als mossos se'ls pot dir que en nits excepcionals no es faci un control tan acurat, però no com a norma, els agents de l'ordre han de fer complir les regles sense interferències dels polítics.


Acords Municipals · Pàgina 9 També prega el Sr. Fermín que l'Ajuntament faci gestions per a instal·lar a l'Ampolla un parc d'atraccions ja que hi ha una franja de població jove que durant l'estada de vacances a l'Ampolla no té cap lloc on anar. El Sr. Alcalde li contesta que l'ajuntament no pot realitzar aquesta iniciativa, però que si la privada ho demana es farà el que calgui, recorda però les dificultats que hi ha perquè ningú es vol instal·lar a la zona del camp de futbol que seria on hi ha lloc i espai suficient per poder fer un parc d'atraccions. El Sr. Fermín diu que ell buscarà però que també es faci des de l'equip de govern, també proposa que es podria fer un cinema o alguna cosa. El Sr. Alcalde li diu que no hi ha massa de població per a fer un cinema a l'Ampolla, que es fan activitats durant tot l'estiu adreçades a totes les franges de població. Finalment el Sr. Arques vol traslladar una altra queixa que es reitera pels estiuejants, en el sentit de que hi hagi dutxes a les platges. El Sr. Alcalde li contesta que aquesta no és la política del govern municipal, ni de les instàncies europees, que l'altre dia es va rebre una carta de felicitació precisament per haver eliminat les dutxes de les platges, el consum responsable de l'aigua va per aquest camí.

Junta de Govern de 14 de setembre de 2012 INSTÀNCIES I PETICIONS. Bàrbara Carrasco Morera i Arturo Llorca Bartolí. La Junta de Govern, per unanimitat, ACORDA: AUTORITZAR-LOS per dur a terme al jardí del seu immoble ubicat a l'av. Cap Roig (referència cadastral Cap Roig 29) de l'Ampolla, una festa amb música amb motiu del seu casament el proper dia 22 de setembre de 2012, amb el condicionant que l'horari màxim per a fer música és fins a la 1.30 h, i respectant sempre no causar molèsties als veïns. ALTRES Tània Lluch Garcia, llicència per la tinença d'animals especialment perillosos. La Junta de Govern acorda per unanimitat: Concedir a la Sra. Tània Lluch Garcia llicència administrativa per la tinença del gos potencialment perillós raça American Pit Bull, de nom Dinah.

Junta de Govern de 21 de setembre de 2012 ASSUMPTES ECONÒMICS. Aprovació, si escau, d'adjudicar les obres "PROJECTE DE MILLORA PER A LA RECUPERACIÓ TURÍSTICA DE CAP ROIG". S'ACORDA, per unanimitat: ADJUDICAR el contracte per l'execució de les obres "PROJECTE DE MILLORA PER A LA RECUPERACIÓ TURÍSTICA DE CAP ROIG", a l'empresa CONSTRUCCIONS 3G SA

(CONTREGISA) pel preu de DOS-CENTS MIL SET-CENTS ONZE EUROS AMB VUITANTA-SIS CÈNTIMS (200.711,86 €) més l'IVA corresponent, atès que valorant l'oferta presentada conforme els criteris del plec és la més avantatjosa per a l'Ajuntament. ALTRES. Aprovació, si escau, de l'adhesió al servei per a la gestió de cobrament en l'estranger de sancions en matèria de trànsit a titulars i conductors amb domicili fora d'Espanya de la FEMP. La Junta de Govern, per unanimitat, ACORDA: APROVAR l'adhesió de l'Ajuntament de l'Ampolla al servei per a la gestió de cobrament en l'estranger de sancions en matèria de trànsit a titulars i conductors amb domicili fora d'Espanya de la FEMP. Adjudicació arranjament "Camí dels Garidells". S'ACORDA, per unanimitat: Adjudicar l'execució de les obres "Arranjament del camí dels Garidells a CONTREGISA, amb un import de 17.545,60 € (IVA inclòs). APROVACIÓ, SI ESCAU, DEL CONVENI ENTRE L'AJUNTAMENT DE L'AMPOLLA I LA URV DE COL·LABORACIÓ EN L'ÀMBIT DE FORMACIÓ, RECERCA, TRANSFERÈNCIA I EXTENSIÓ UNIVERSITÀRIA. S'ACORDA, per unanimitat: APROVAR el conveni entre l'AJUNTAMENT DE L'AMPOLLA i la URV de col·laboració en els àmbits de formació, recerca, transferència i extensió universitària.

Junta de Govern de 5 d'octubre de 2012 DESPATX OFICIAL. CLUB GR L'Ampolla. Comuniquen la constitució del Club Gimnàstica Rítmica de l'Ampolla (Club GR L'Ampolla) amb la finalitat d'ampliar l'oferta esportiva dels nens i nenes a partir dels 3 anys. INSTÀNCIES I PETICIONS. Jutta Kastler. S'acorda per unanimitat: Concedir a la Sra. JUTTA KASTLER la targeta d'aparcament per a persones amb disminució en la modalitat de titular no conductor de vehicle. Fer-li constar que la targeta és personal i intransferible. Mª Pilar Roige Escudero. S'ACORDA, per unanimitat: DESESTIMAR la petició de la Sra. Mª Pilar Roige Escudero, ja que les places del mercat de dimecres estan totes ocupades. Bar L'Estació. La Junta de Govern, per unanimitat, ACORDA: AUTORITZAR A LA SRA. JANICE MCINERNEY, TITULAR DEL BAR-RESTAURANT L'ESTACIÓ, per poder dur a terme les activitats dalt esmentades, amb els següents condicionants: 1) L'horari màxim per a fer música és fins a les 24.00 h, i respectant sempre no causar molèsties als veïns.


Acords Municipals · Pàgina 10 2) Els vigilants municipals controlaran que es compleixin les condicions de la present autorització, en especial l'hora màxima autoritzada per a fer música al restaurant, i el seu incompliment serà motiu de denegar qualsevol altra autorització excepcional d'aquest tipus. 3) Aquesta autorització se li atorga salvat el dret de propietat i sense perjudici de tercers. LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES. Expt. 90/2012. José Gilabert Gisbert. CONCEDIDA. Expt. 92/2012. Manuel Igelmo Ganzo. CONCEDIDA. Expt. 93/2012. Enrique Sabater Leche. CONCEDIDA. Expt. 94/2012. Michele Bouillère. CONCEDIDA.

Junta de Govern de 19 d'octubre de 2012 DESPATX OFICIAL. Direcció General de Comerç. Trameten resolució favorable a la sol·licitud presentada per l'Ajuntament de l'Ampolla acordant l'ampliació de la qualificació d'aquest terme municipal com a zona turística, al període comprès entre l'1 de març i el 31 d'octubre. INSTÀNCIES I PETICIONS. Júlia Margalef Gil. S'acorda per unanimitat: La Junta de Govern, per unanimitat acorda: AUTORITZAR A JÚLIA MARGALEF GIL per a ocupar la via pública amb expositors amb plantes, concretament el reclau d'accés al local i la vorera uns 50 cm d'amplada al davant del local ubicat a l'av. Barceloneta, núm. 3 de l'Ampolla. Janice Mcinerneny. La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA: AUTORITZAR A LA SRA. JANICE MCINERNEY, TITULAR DEL BAR-RESTAURANT L'ESTACIÓ, per a poder dur a terme una festa el dia 24 de novembre de 2012 en benefici de l'associació ARCA, amb els següents condicionants: 1/ L'horari màxim per a fer música és fins a les 24.00 h, i respectant sempre no causar molèsties als veïns. 2/ Els Vigilants municipals controlaran que es compleixi les condicions de la present autorització, en especial l'hora màxima autoritzada per a fer música al restaurant, i el seu incompliment serà motiu de denegar qualsevol altra autorització excepcional d'aquest tipus. 3/ Aquesta autorització se li atorga salvat el dret de propietat i sense perjudici de tercers. 4. LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES. Expt. 91/2012. Robert Cecil Adams. Denegada. Expt. 95/2012. Pepita Comí Pitarque. Concedida. Expt. 96/2012. Roberto Serra Ballester. Denegada. Expt. 97/2012. Joan Travé Delgado. Concedida. Expt. 99/2012. Camen Nivera Adam. Concedida. Expt. 100/2012. Juan Francisco Rodríguez Álvarez. Concedida. Expt. 101/2012. Judith Belzner. Ajornada. Expt. 102/2012. Rosa Sabaté Cabrera. Concedida.

Expt. 103/2012. Jordi Pagà Bertomeu. Concedida. Expt. 105/2012. Joan Curto Querol. Concedida. ALTRES. 6.1. Aprovació, si escau, d'adjudicar el servei de recollida de residus comercials de l'Ampolla. RELACIÓ DELS LICITADORS PRESENTATS i oferta econòmica. – CONTREGISA: 59.000,00 € (més l'IVA corresponent). – CONRASAL SL: 65.000,00 € (més l'IVA corresponent). – CONSTRUCCIONS CURTO AIXA SL: 58.500,00 € (més IVA corresponent). S'ACORDA, per unanimitat. ADJUDICAR el contracte per la prestació del servei de recollida de residus d'establiments comercials de l'Ampolla, a CONSTRUCCIONS CURTO AIXA SL pel preu de 58.500,00 € més l'IVA corresponent durant el període d'1 any. 6.2. Aprovació, si escau, de celebrar un Taller formació de personal Sectors de la restauració i hoteleria, i de les normes de funcionament i accés al mateix. La Regidoria de Promoció Econòmica ha endegat les accions i estudis necessaris per tal de dur a terme un Taller de Formació de personal de sectors i restauració i hoteleria de l'Ampolla. D'acord amb aquesta iniciativa i amb voluntat decidida de contribuir a facilitar l'accés al mercat laboral de la gent del poble en situació d'atur o amb voluntat d'accedir al mercat laboral, la Junta de Govern acorda per unanimitat. Dur a terme des de l'Ajuntament de l'Ampolla un TALLER DE FORMACIÓ DE PERSONAL DEL SERVEI DE RESTAURACIÓ I HOTELERIA, aprovar les següents bases i/o criteris d'accés i selecció d'alumnes que s'inscriguin, i de funcionament del propi curs.

Junta de Govern de 26 d'octubre de 2012 INSTÀNCIES I PETICIONS. Frankfurt Bar Àlex. La Junta de Govern, per unanimitat, ACORDA: Autoritzar al FRANKFURT BAR ÀLEX per cobrir la tarima de fusta que tenen instal·lada a la via pública al davant del seu local al carrer Joaquim Pàfila, núm. 5 de l'Ampolla amb una estructura metàl·lica sempre i quan aquesta estructura cobreixi únicament l'espai de la tarima. En cap cas aquesta estructura podrà volar per damunt de la vorera, així com tampoc se l'autoritza a col·locar les portes proposades que obstaculitzen aquest pas. La vorera ha de quedar totalment lliure per al trànsit de vianants. Tanmateix l'estructura s'haurà de fixar o clavar al damunt de la tarima no a l'asfalt. LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES. Expt. 107/2012. Salvador Pérez Mari. CONCEDIDA. Expt. 108/2012. Comunitat Usuaris Bassa del Mig. CONCEDIDA.


Acords Municipals · Pàgina 11

Junta de Govern de 9 de novembre de 2012 INSTÀNCIES I PETICIONS. Paola Andrea Murillo Castaño. AUTORITZAR A PAOLA ANDREA MURILLO CASTAÑO per a col·locar els tendalls al local ubicat a la plaça González Isla, núm. 5 de l'Ampolla, sempre i quan es deixi un pas mínim lliure inferior a 2 metres. El vol màxim del tendall se separarà com a mínim 20 cm del pla vertical que coincideix amb el límit de la vorera. Cristòbal Castells Gilabert. S'ACORDA, per unanimitat. Comunicar al Sr. Cristòbal Castells Gilabert que l'activitat de "venda de begudes" és compatible amb els usos permesos pel planejament en aquesta zona, però per autoritzar-ne la mateixa haurà de procedir a iniciar el corresponent expedient d'activitat amb l'aportació de la documentació preceptiva, per la qual cosa haurà de concretar-ho específicament. Ramon Aixa Domingo. La Junta de Govern, per unanimitat, ACORDA: Acceptar la petició del Sr. Ramon Aixa Domingo i procedir a donar de baixa el gual atorgat al carrer Mallorca, núm. 4, d'aquesta localitat. Significant-li que haurà de procedir a

despintar la vorada de color groc tornant-la a l'estat inicial d'abans de la concessió. Onada Serveis. Donat compte a la Junta de la instància presentada per Onada Serveis sol·licitant autorització per posar una parada al mercat dels dimecres el proper dia 19 de desembre amb motiu de la Marató de TV3, S'ACORDA, per unanimitat de tots els membres que legalment la composen: AUTORITZARLOS A POSAR UNA PARADA AL MERCAT DEL DIMECRES del dia 19 de desembre al lloc que els Serveis de Vigilància municipal us indiquin. LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES. Expt. 109/2012. Mario Pons Ramírez. Concedida. Expt. 110/2012. Pier Andre Hauselmann. Concedida. Exp. 111/2012. Miguel Margalef Cabrera. Concedida. Exp. 113/2012. Mª Carmen Vinaixa Royo. Concedida. ALTRES. Aprovació, si escau, de contractar el servei de transport escolar postobligatori curs 2012-2013. S'ACORDA per unanimitat. Contractar el Sr. Silverio Curto Tomàs per al servei escolar de transport escolar postobligatori durant el curs escolar 2012-2013, amb un pressupost de 24 €/dia lectiu amb l'IVA inclòs.

Eleccions al Parlament 2012 1999

2003 2006 2010

2012

CiU

624

673

591

709

706

PSC

151

185

178

161

104

ERC

76

203

175

99

217

PP

92

65

72

137

182

ICV

0

53

51

56

78

8

13

32

C's


Urbanisme · Pàgina 12

Acte de lliurament de les claus dels habitatges de protecció oficial de Cap Roig El passat mes de novembre al Saló de Plens de la Casa de la Vila es va dur a terme l'acte de lliurament de les claus d'alguns dels habitatges de protecció oficial de Cap Roig. L'acte fou oficiat per representants de l'Agència de l'Habitatge de la Generalitat de Catalunya i pel Sr. Alcalde de l'Ajuntament de l'Ampolla, en Francesc Arasa Pascusal.

Les persones adjudicatàries dels mateixos han estat: Jesús Camacho Margalef David Camacho Margalef Georgina Espinosa Cabrera Daniela Tuca


Centre Cívic · Pàgina 13

Taller de Massatge Prana Ayurveda de Cap El passat 10 de novembre es va dur a terme el Taller de Massatge Prana Ayurveda de Cap a càrrec de la Montserrat Alemany, terapeuta, massatgista de Prana Ayurveda i mestra de Reiki. Aquest massatge hindú com explicava la Montserrat aporta nombrosos beneficis a tot el cos. Durant el taller ens va explicar com procedir a fer el massatge, descobrir per nosaltres mateixos la relaxació que ens pot aportar aquest tipus de pràctiques tan senzilles però alhora tan necessàries per alliberar-nos les tensions i l'estrès.

ACTIVITATS DE L'ASSOCIACIÓ DE DONES SEVILLANES Dimecres de 20.15 a 21.15 h COUNTRY Dilluns de 19 a 20 h PATCHWORK Dilluns de 16 a 18 h

ACTIVITATS A PARTIR DE GENER: BALLS DE SALÓ Divendres de 20 a 21 h DANSA ORIENTAL Dilluns de 9.30 a 10.30 h, 15.15 a 16.15 h i 20 a 21 h DEFENSA PERSONAL Dimecres i divendres de 15.15 a 16.15 h Dimarts i dijous de 20 a 21 h Si esteu interessats/des en fer alguna activitat podeu trucar al 630 154 491 enviar un e-mail donesdelampolla@ gmail.com o

Per aquest 2013 tenim preparades moltes activitats i tallers com Expressió del llenguatge corporal, Taller d'amanides saludables, Manualitats quadres de sorra, Relaxació, Risoteràpita, Protocol i etiqueta, Xerrades i moltes coses més. Si vols gaudir de tots aquests tallers gratuïts o a preus molt assequibles FES-TE SÒCIA DE L'ASSOCIACIÓ DE DONES DE L'AMPOLLA! Per a fer efectiu el pagament de la quota de sòcies del 2013, estarem al nostre local d'ADAM els dilluns de 17 a 18.30 h. Si voleu domiciliar el pagament podeu trucar al 630 154 491, enviar un e-mail a donesdelampolla@gmail.com o


Entitats · Pàgina 14

Adela, l'Associació d'Empresaris de l'Ampolla, té el plaer de presentar-vos el resum de les activitats "Adela 2012" Els últims mesos hem estat teballant molt dur per a invitar a tots aquells/es que, com a nosaltres, els apassioni l'Ampolla que vingui a gaudir de les més noves i, també, de les més tradicionals festes i activitats. Com els darrers anys, vam ser matiners i, ja per festes de Reis, vàrem realitzar el sorteig de 5 premis en metàl·lic (un total de 2.500 €). Aquest any, només hem tingut un afortunat que ha pogut gaudir del premi del sorteig de Reis, la Sra. Tere Gallimó Tinoco, que va ser l'afortunada de guanyar el 5è premi. Després de moltes reunions i hores de bona feina, es van desenvolupar un seguit de noves activitats i productes tan interessants com assequibles entre els associats restauradors: L'Ampolla 2.5: Durant els mesos de març i abril, i durant tots els dies, els nostres associats us van oferir una tapa i una beguda refrescant per només 2.5 €. Postres 1€: L'últim cap de setmana de cada mes, els nostres restauradors oferien als seus clients/es postres variats per un euro. Packs turístics: Per al mes de maig, i aprofitant la celebració de la diada de l'ostra, es va organitzar un packet turístic on es podia gaudir d'excursió, sopar i dormir a primera línia de mar i, a preus molt assequibles. També es va començar a perfilar una nova i pionera activitat a totes les Terres de l'Ebre i més enllà, que gràcies a l'esforç i la implicació dels nostres hotelers al final, es va poder dur a terme. Amb tot això ja va arribar l'abril, on es va dur a terme la II diada de la fideuà & botigues al carrer. Tal com vàrem dir en el seu moment, ens sentim avantatjats de tenir el mar prop de les nostres cases i, de ser molt bons cuiners, per això, l'Associació d'Empresaris de l'Ampolla organitza activitats vora el mar, per a que puguin venir a gaudir amb nosaltres el màxim de participants possibles i conèixer així la nostra gastronomia i els nostres bons restaurants. Aquest any es va celebrar el dia 22 d'abril a partir de les 11 h les botigues i, de les 12.30 h la degustació. Tant a les botigues al carrer com a la degustació de la fideuada hi va haver un públic molt acceptable per l'època de l'any en la que ens trobàvem. Es van poder vendre quatre-centes racions d'una exquisida fideuada i, es va aprofitar l'acte per a fer la presentació de les activitats d'Adela a mans del reconegut periodista Xavier Grasset. A l'endemà d'aquesta festa, essent el dia 23 d'abril, la Diada de Sant Jordi, Adela va organitzar una jornada de signatura de llibres amb el nostre autor local, ampollero de tota la vida, qui ens va obsequiar amb la seva presència i la signatura del seu nou llibre "L'Ampolla i la seva gent" a les dues llibreries locals. També comptàrem amb la col·laboració d'autores de la nostra terra amb el seu llibre de cuina "La Cuina del Delta".

El dia 6 de maig, l'excel·lentíssim Ajuntament de l'Ampolla va organitzar la Diada de l'Ostra i, Adela, va tornar a ser-hi present realitzant el sorteig del teu pes en ostres, i el sorteig de dos menús gastronòmics per a dues persones. Els afortunats dels premis del sorteig dels menús, gentilesa del Restaurant Piñana i el Restaurant Club Nàutic, van ser l'Ivan i en Josep, els dos de les nostres terres i, el premi del pes en ostres, se'n va anar cap a les terres castellonenques de mà de la Raquel Díez. El dia 21 de juliol, en ple estiu i en un dels millors ambients possibles, al port pesquer, es va realitzar la desfilada de moda que any rere any, aconsegueix superar-se. L'activitat va ser presentada per la cantant Rebeca i, va comptar amb la presència de les impressionants col·leccions d'E&S i Grissel moda, com a roba actual i tendències eivisenques, amb la seva picardiosa moda interior de Merceria Cloti, i amb la novetat de les tendències cool hair de mà de la Perruqueria Natàlia. Durant la desfilada de moda es van realitzar els sortejos dels tres lots formats pels productes i els vals oferts per la gran majoria dels associats d'Adela. El guanyador del tercer premi va ser en Manel Romeu i la guanyadora del segon premi la Neus. Com el primer premi no va ser reclamat per ningú, va ser guardat i sortejat en la jornada del caldo. Per tal de facilitar la venda de la roba i complements exhibits dalt la passarel·la, el diumengre 29 de juliol des de les cinc de la tarda i fins gairebé les dotze de la nit, els nostres comerços van exposar el seu stock en un dels punts més comercials del nostre poble, a la plaça Gonzàlez Isla, en el bellmig del port pesquer. Aprofitant els últims dies de l'agost i les millors ofertes de les nostres botigues, el dia 26 d'agost es va organitzar el fora stock de l'estiu '12. Ben a punt d'acomiadar-nos de l'estiu, l'Ajuntament de l'Ampolla va organitzar la jornada gastronòmica de l'arròs, i amb ella, el dia 16 de setembre es va celebrar la Festa de la Sega i com no podia ser d'altra forma, els membres de la junta d'Adela, en representació dels seus socis, van col·laborar en l'organització i en la posada en marxa de la festa. Ja ben entrada la tardor, i veient com l'arròs, un dels productes més típics de les nostres terres, no deixa de triomfar allà on el presentem, es va repetir amb la diada del caldo - el 14 d'octubre. Aquesta jornada va reunir a més de mig centenar de persones qui van quedar fascinades pel bon aroma i el bon gust del nostre peix i del nostre arròs. El dia ens va acompanyar, va fer un sol esplèndid que ens animava a quedar asseguts allí, front el mar, amb l'arrosset al davant... Hi va haver gent del poble, gent de poblacions veïnes i de no tant veïnes, prova d'aquest, és la procedència


Entitats · Pàgina 15 de la guanyadora del sorteig del lot de productes gentilesa dels comerciants d'Adela que es va realitzar, una canària afincada a Barcelona. En el mes de desembre es tornarà a organitzar la campanya de Nadal 2012 amb el sorteig dels premis dels Reis'13 amb el repartiment dels tiquets gratuïts per obsequiar a tots els clients dels establiments d'Adela. Aquest any, en els premis del Nadal 2012, es repartiran 1.000 € distribuïts en: 1r premi: 500 € - 2n premi: 300 € - 3r premi: 200 € La Junta d'Adela aprofita aquests línies per agrair a tots la vostra col·laboració i desitjar-vos un Bon Nadal i un millor 2013. Adela està amb tu. La Junta


Entitats · Pàgina 16

Associació Cultural Sant Jordi http://acsantjordi.blogspot.com.es El passat 10 de novembre vàrem fer una sortida a caçar bolets amb força èxit per part de les persones que hi van participar. Els cistells no es van omplir del tot, però va faltar-hi poc. També es va organitzar una sortida a Barcelona a veure l’obra de teatre “Campanes de boda” protagonitzada per la companyia de teatre La Cubana, en aquesta obra es tractava de satiritzar tot allò que envolta les grans bodes, un autocar sencer va poder gaudir-ne. Aquest mes de desembre hem col·laborat amb la Marató de TV3, vàrem realitzar una xerrada el divendres 14 i el dissabte 16 una caminada-passejada popular, on recollírem 360 € per les inscripcions i va haver-hi una participació molt familiar, grans i menuts, tots units per una bona causa: la lluita contra el càncer. A partir del mes de gener posarem en marxa l’esplai El Far que es realitzarà durant tots els dissabtes a la tarda al Saló Parroquial, amb diferents activitats de tot tipus on els joves del nostre poble aprenen a viure i conviure respectuosament amb el nostre entorn. En un altre ordre de coses, informar-vos que el passat 9 de novembre celebràrem l’Assemblea General de Socis, on es va realitzar una lectura de la memòria del curs 2011-2012, es van presentar les diferents activitats programades per al 2012-2013 i vàrem escollir la nova junta que va quedar de la següent manera: Ernest Plans (president), Xavi Margalef (vicepresident), Jaume Curto (secretari), Jordi Llambrich

(tresorer) i com a vocals: Mercedes Castellà, Elvira Font, Manolo Sánchez, Tony Doyle, Josep Ferré i Jaume Queralt. Per acabar, volem donar les gràcies a la persona que ha estat la pionera d'aquesta associació que ha tirat endavant gràcies al seu treball: Miquel Garcia Bailach. Moltes i moltes gràcies mossèn Miquel, ens has ensenyat el camí, has deixat un buit important, però també ens has deixat el teu esperit treballador i combatiu que de ben segur que ens ajudarà a consolidar i engrandir, si cap, aquesta tasca que vas encetar per a bé comú del nostre estimat poble. Has estat un ampollero més entre nosaltres, has deixat una forta petjada, i fent cultura, has fet poble. Una forta abraçada i molta sort!

Acogida estudiantes franceses en familias Nos dirigimos a las familias de l'Ampolla para solicitar su colaboración en la acogida de estudiantes franceses que vienen a nuestro pueblo durante los meses de marzo, abril y mayo en viaje de estudios, para practicar el castellano y conocer el Delta. Hace ya muchos años que vienen a Deltebre y desde hace 4 años que están viniendo también a L'Ampolla, llegan en autocar con sus profesores y en lugar de dormir en hotel, los acogemos familias de L'Ampolla, cenan, duermen y

almuerzan con la familia y durante todo el día se van con el autocar y los profesores de excursión. Cada semana llega un autocar diferente y cada familia acoge 2/3 estudiantes durante 3/4 noches. Las familias interesadas podéis llamarme al tel. 630 154 491, os daré información de cómo funciona y qué se cobra por la estancia de los estudiantes. Ángela


Entitats · Pàgina 17

Taller de cuina creativa El 2 de desembre vàrem dur a terme el Taller de cuina creativa especial Nadal a càrrec de la Inés Príncep, que amb fruites i verdures ens va ensenyar com podíem preparar magnífics cistells o vasos decorats amb trossos de fruita per fer més vistosa la nostra taula. També ens va ensenyar com prepara una taula d'embotits i formatges, amb quines fruites combinen i com decorar-ho amb verdures. Durant el taller també vàrem elaborar un portaveles amb una maçana que va fer que la tarda passés distesa entres totes les assistents.


Reportatge · Pàgina 18

Comiat de Mossèn Miquel Arribat aquest moment no podíem deixar passar l’ocasió per expressar tot el que has estat per tots nosaltres. En primer lloc, com a membre del Consell Parroquial i, des del consell, et donem les gràcies per tota la tasca pastoral que has dut a terme al nostre poble. Durant aquests anys, t’has ocupat de teixir una xarxa que ha vertebrat tota la pastoral; no t’has deixat cap “pal” per tocar. T’has preocupat per la formació dels petits, amb la catequesi i l’esplai, i dels grans amb els cursos de Bíblia. T’has preocupat per la gent gran i pels malalts; pels més desfavorits, impulsant Càritas i Mans Unides, per alleugerir les seves dificultats. També t’has preocupat pels qui no coneixen, o no coneixien la nostra llengua, posant al seu abast classes de Català o de llengua espanyola. També en moments difícils de la nostra coral Amparo Llaó, vas posar el teu esforç perquè continués. També has seguit de molt a prop el grup de teatre. Cada mes hem anat revisant i treballant en tots aquests aspectes per intentar que tot funcionés el millor possible; però tu hi eres al darrera i al davant de totes les iniciatives. Des del Consell Parroquial et diem que pots estar satisfet del teu treball i que et trobarem a faltar. En segon lloc, com a regidora i des de l’Ajuntament t’hem de donar les gràcies perquè has estat un ampollero més; t’has implicat en tot el que s’ha dut a terme al poble. T’has preocupat de que les activitats religioses, en les festes majors, quedessin ben lligades. T’has preocupat de que l’Ampolla tingués una Associació Cultural des d’on s’han

engegat una sèrie d’activitats que han cohesionat als més petits, als joves i als grans, com l’esplai, el teatre, les corals, les excursions, les colònies… Ens has ajudat a donar a conèixer l’Ampolla amb el suport a la publicació del llibre de l’Asela; a organitzar les Jornades de la Pau i a fer poble - fer cultura. La veritat, no sé com t’ho has fet, però ho has tingut tot controlat. També des de l’Ajuntament et trobarem a faltar. En tercer lloc, com qualsevol ampollero/a et donem les gràcies per ser tan planer, tan accessible, per ser un amic, amic de tots. Gràcies per estar al costat dels més dèbils, per desdramatitzar els problemes, per fer més fàcils els moments difícils, per compartir tots els moments bons que hem viscut la gent de l’Ampolla (que també n’han hagut molts). També des del cor de tots, et trobarem a faltar. Moltes gràcies per la teva ajuda i sobretot, pel teu testimoni; per ser un capellà que viu la seva vocació i l’entén, des del meu humil punt de vista, des del “camp de batalla”, allí on s’ha de ser. Gràcies perquè prediques el que creus. En definitiva, gràcies per ser com ets. Desitgem que aquest canvi sigui un nou repte per tu, que et faci créixer i t’ompli de satisfaccions. I sàpigues també, que aquí a l’Ampolla, sempre seràs ben rebut i que en qualsevol de nosaltres, en qualsevol ampollero, sempre tindràs un amic per al que necessitis; considera l’Ampolla com casa teva. Fins sempre.


Reportatge · Pàgina 19

Ampolla, amics per sempre! És moment per donar gràcies per tot el que hem viscut, hem compartit, hem fet junts... ha estat un temps intens, que a tots ens ha enriquit. Gràcies a Déu. Hem treballat des de la parròquia per la pau i l'amor, i la justícia a l'Ampolla, i per la seva cultura pròpia i rica. Ha estat un treball en equip: tots hem estat importants, tots necessaris, tots protagonistes...; tot obra de tots. Una experiència bonica que a tots ens ha agermanat i ens ha fet amics. No és un comiat, voldria que no ho fos; que la nostra amistat continuï... d'una altra manera, per sempre. Gràcies a Déu, i gràcies al consell parroquial heretat de mossèn Sales, a la junta de l'Associació Cultural Sant Jordi, l'equip de Càritas, a l'equip de monitors i monitores de l'Esplai El Far de cada dissabte a la tarda, a totes les persones de la Parròquia que assíduament han participat a la missa de diumenge (de l'hivern i de l'estiu), a l'ajuntament i entitats del poble per la seva ajuda i col·laboració en tot moment, a tot el poble de l'Ampolla per l'estimació que sempre m'ha demostrat. Gràcies a tots. I demanar disculpes si alguna vegada no he atès a les persones com calia. Per tot, Ampolla, amics per sempre! Miquel Garcia Bailach


Reportatge · Pàgina 20

Mn. Miquel Preguem accepti aquestes paraules que, ens atrevim a dir, no solament expressen el parer i els sentiments dels feligresos, sinó també el parer i sentiments del poble de l'Ampolla. En primer lloc volem agrair-li la seva presència avui aquí. En assabentar-nos de la seva intenció de concelebrar l'Eucaristia al costat de Mn. Xavi, hem sentit a nivell personal, i també ho hem constatat en persones a prop nostre, una gran alegria. Perquè sabent ja de la seva marxa ens semblava important tenir l'ocasió de compartir uns minuts junts, temps de fer balanç, temps per expressar-nos mútuament el que han representat aquests vuit anys de convivència, de treball, d'amistat. Temps de donar-ne gràcies a Déu. I vostè ha decidit fer-ho així, compartint una eucaristia. Li ho acceptem amb goig i amb respecte. Aquesta és una eucaristia, vostè ho ha dit, d'acció de gràcies. I efectivament, si nosaltres haguéssim de resumir en una sola paraula el balanç de tantes i tantes coses que han passat en aquests vuit anys, de tants i tants projectes que vostè ha endegat, de l'estil planer, innovador, obert i democràtic amb què ens ha tractat, ho faríem, sí, amb aquesta sola paraula: "gràcies!"; un gràcies, però, permeti'ns-ho, amb majúscules. Mossèn Miquel, sabem que arribats a aquest punt del nostre discurs vostè voldria donar-ho ja per acabat. –Ja m'heu dit "gràcies", bé, doncs acceptat, amb majúscules, no calia, però bé, ja val…! Però, no, no hem acabat encara; i sense cap intenció, Déu ens en guardi, de fer "bombo y platillo" de la seva persona, sí que moguts per un sentiment de simple justícia voldríem fer balanç de manera una mica més precisa del seu treball i de la seva dedicació a la parròquia i al poble de l'Ampolla. Així doncs, li diem gràcies per la seva dedicació als infants a l'Esplai i en la renovada catequesi a la parròquia. Li diem gràcies per la seva atenció als malalts i als nostres ancians del Centre de Dia; li diem gràcies per la celebració mai interrompuda dels Consells Parroquials on s'han posat a debat totes les qüestions relacionades amb la parròquia, i on totes les opinions han estat democràticament escoltades i valorades. Li diem gràcies per la seva preocupació per la catequesi d'adults (que bona falta ens fa), organitzada cada any sense desànim, malgrat l'escassa participació. I és que ens consta la seva preocupació per la formació de nosaltres, els laics, per tal de poder assumir, algun dia haurà de ser, responsabilitats eclesials. Li diem gràcies, aquestes d'una manera especial, per la seva sensibilitat en els temes de Càritas i Mans Unides; dels quals la resposta dels feligresos és baròmetre de la nostra maduresa com a cristians. Mn. Miquel, gràcies pels sermons de diumenge. Sempre centrats en l'important: la persona de Jesús. Impossible oblidar la repetició cada diumenge dels valors, del clam per la pau, la justícia, l'amor, la solidaritat… Sota el lema «Fent Cultura, fem Poble» l'Ampolla ha viscut i viu un fort impuls de formació i integració. Conferències, excursions… El teatre, el nostre teatre! Gràcies per aquesta empenta rebuda. D'algunes d'aquestes activitats, la llista de les quals no pretén ser exhaustiva, Mn. Miquel ens deixa vostè la

responsabilitat de mantenir-les. Aquest compromís serà el millor homenatge que puguem fer-li. Però no tot han estat flors i violes. Ho sabem, Mn. Miquel. Quan alguna vegada ha volgut donar als costums un toc més d'acord amb l'evangeli heu topat amb el nostre cap dur, més compromès amb la forma que no amb el contingut. Us demanem perdó pel dolor que us hàgim pogut causar. I ara sí donem per acabat aquest nostre reconeixement pel seu treball i dedicació, i per l'amistat que sense cap mena de limitació heu compartit amb tants i tants de nosaltres. Mn. Miquel, tingueu-ho per ben cert: el poble de l'Ampolla us estima. Amén. El Consell Parroquial


Reportatge · Pàgina 21

Mossèn Miquel, un bon amic dels nens El passat vint-i-cinc de novembre va celebrar l'eucaristia de comiat el nostre rector Mn. Miquel. Els xiquets i xiquetes de les catequesis van dir adéu al seu amic mossèn Miquel. Està clar que el nostre rector sortint estava obert i receptiu a tothom, també d'una manera especial als malalts i als vells, aquests últims són gairebé com nens; però ell tenia una especial empatia amb els nens. Des del punt de vista de catequista –trenta anys ininterromputs a la parròquia–, li dono les gràcies pel bon tracte que ha tingut amb els xiquets i xiquetes durant els vuit anys que ha estat el rector de l'Ampolla. Ha sabut en tot moment conviure amb relació d'amistat i complicitat amb ells, i no em refereixo solament als més petits de la catequesi, també amb els de l'esplai i amb els adolescents dels diferents grups de teatre. En nom dels catequistes, dels petits i dels adolescents li vull agrair la seva dedicació muntant l'esplai "El Far", la seva paciència en les sortides i excursions, la seva alegria en el seu acompanyament, i els seus ensenyaments. Els catequistes trobàvem en ell un guia i un aliat quan es tractava de fer més atractives les activitats pedagògiques, i especialment en els moments de posar a l'abast dels infants les celebracions litúrgiques.

Per Nadal l'altar s'omplia de pastorets, angelets, Sant Josep, la Verge Maria i el nen Jesús... fins i tot algun any van baixar les cabretes... i no oblidem el tió i els torrons... El dia de Rams sortia Jesús dalt del burret, i per Setmana Santa les santes dones, Jesús ressucitat i els romans que vigilaven el sepulcre que s'adormien de veritat... També va saber ser un bon company dels adolescents que van formar els diferents grups de teatre facilitant i donant suport a aquestes activitats. Aquests joves, que ja són a l'Institut o a la Universitat, recorden amb carinyo les representacions, els sopars compartits al saló parroquial, les pel·lícules i les sortides: Port Aventura i els Ports se'ls coneixen bé, l'exposició del Titànic, "Mamma mia" i les compres a l'Eroski..., les anades a Barcelona portant la "flama de la Pau", o de compres al Corte Inglés... El grup de la coral de joves amb el nostre benvolgut Tony..., més recentment les excursions a la natura i les caminades amb l'amic Manolo Sánchez... i moltes altres activitats de les quals han gaudit els petits i els adolescents. Tots nosaltres en guardem un bon record! Avui no et volem dir adéu, sinó arreveure amic Miquel, i GRÀCIES PER TOT! Catequistes

Benvinguda a Mn. Eduard

El passat diumenge dia 9 de desembre a la missa de les 11.00 h es va fer la presa de posició del nou rector de la Parròquia Sant Joan Baptista, Mn. Eduard Falcó Masdeu, presentat pel vicari general Mn. Josep Lluís Arín, en representació del Sr. Bisbe.


Col·laboracions · Pàgina 22

L’Ampolla, mar de naufragis Les aigües del nostre poble són un autèntic cementiri de vaixells i de nàufrags” Guillem Comí La mar de l’Ampolla ha estat històricament una mar de tades que li arriben del Golf de Sant Jordi. Aquest règim naufragis. Des de l’època fenícia, grega i romana fins les de vents ha estat responsable d’innombrables naufragis al darreries del segle XX (fa poc més de 20 anys), els accidents llarg de la història a la nostra costa. marítims han estat una constant a la nostra costa. Existeix Hi ha un altre factor que ho explica. Els bancs de sorra abundant tradició local, de transmissió oral, sobre els epique es formen a la desembocadura de l’Ebre són extraorsodis del darrer segle. Però és important compilar-la per dinàriament traïdors. El perill que causen a la navegació evitar que, com tantes altres coses, acabi desapareixent de és enorme, perquè canvien constantment d’ubicació, en la nostra memòria. I per descomptat, és important investigar funció de les avingudes del riu. Aquest problema, comú i divulgar els antecedents més remots. a totes les desembocadures de rius cabalosos, s’agreuja En anteriors articles, alguns publicats fa vint anys, altres per les aportacions de sediments que fan tèrbola l’aigua més recentment a les pàgines de “La Marinada”, hem i dificulten la visibilitat del fons marí. Encara una altra explicat la importància de la navegació en les aigües complicació afegida són els forts corrents que s’originen marítimes properes a l’Ampolla. Un flux comercial en un a l’aiguabarreig del riu i el mar. indret estratègic a la vora de la desembocadura de l’Ebre, Els naufragis d’època grega i romana que es va iniciar en una colònia grega, de nom Lebedòntia Els grecs eren navegants que arribaven a Lebedòntia per i que més tard els romans van mantenir i ampliar. Aquesta mar. Tanmateix, no tenim documentats naufragis d’aquesta fou una de les causes per les quals la nostra costa ha estat època, tot i que segurament se’n deurien produir. En canescenari de molts d’aquests naufragis fins a l’època en què vi, els enfonsaments patits per embarcacions romanes sí el port de l’Ampolla es va convertir en port subsidiari del que han estat abundants i suficientment demostrats per les port i la duana de la Tortosa medieval. troballes arqueològiques. No és estrany que així fos. En Com és normal, aquesta intensa activitat naval comporèpoca clàssica, la combinació de factors que expliquen tava també tota mena de riscos. Per pura estadística, el naufragi no era una possibilitat remota, sinó que es veia incrementada per unes condicions meteorològiques i marítimes que implicaven un risc afegit. Aquesta idea pot sobtar qui pensi en l’Ampolla com una badia d’aigües tranquil·les. És una visió merament turística, i encertada des d’aquest punt de vista. La realitat és que la situació geogràfica de l’Ampolla, tan decisiva des d’altres consideracions, és molt menys amable a efectes de navegació. L’Ampolla, com tota la part nord del delta de l’Ebre, és un lloc obert a la tramuntana i al mestral, vents del primer i quart quadrants El pesquer Los Mocos, distingit en diversos actes de salvament de nàufrags, en coneguts per la seva intensitat i plena activitat.El patró Manuel Aiza, en primer pla. La resta de membres de la tripulació són l'armador Josep Caballé Juan i els mariners Adrià Curto Aixa; virulència. Però a més, l’Ampolla Adrià Curto Marsal; Eduard Esteller Segarra; Manuel Romeu Martí i Victorino resta oberta també a les llevan- Homedes Casas. Foto Ramon Andreu


Col·laboracions · Pàgina 23 (segueix de la pàgina anterior)

tants sinistres nàutics davant la nostra costa era encara més complicada: l’Ebre tenia la boca principal a tocar de l’actual bassa de la Goleta i els factors que descrivíem en el paràgraf anterior tenien un impacte molt més directe que ara que el riu desaigua més al sud i més mar endins. El submarinista tortosí David Lapiedra i altres van localitzar als anys seixanta del segle XX diferents pecis d’època romana, identificables per nombroses àmfores i pels ceps de les àncores, de grans dimensions i amb inscripcions en llatí. Es creu que els vaixells romans buscaven refugi contra els temporals a l’estuari del riu, però sovint anaven a parar a la boca del llop, tot caient en una trampa letal. A part d’altres descobriments a terra, efectuats durant el segle XX, que suggereixen l’existència d’un assentament romà anomenat Traia Capita, fa uns vint anys es van descobrir set pedres de molí submergides en un punt situat a uns cinquanta metres mar endins a l’altura de l’actual Club Nàutic, a una profunditat d’entre tres i quatre metres. El descobriment, fortuït, va ser protagonitzat pel submarinista tarragoní Magí Colom, del club SES de Tarragona, i el seu company Salvador Cabrera Piñana, del Club Nàutic de l’Ampolla. Colom i Cabrera també van fer altres troballes, presumptament d’època fenícia, a la zona de Cap Roig. Les moles van ser descobertes per setmana santa i a l’estiu es van intentar extreure del mar, amb la cooperació del submarinista i escriptor Joaquim Vilagrassa, de l’Aldea. Finalment, només se’n va extreure una, que avui s’exhibeix a la rotonda entre l’avinguda Marítima i la Ronda del Mar. Les altres sis van quedar al fons i quan es va ampliar el port van quedar sepultades pel formigó sota l’espigó de garbí de la dàrsena esportiva. La batalla naval de les Goles de l’Ebre L’any 217 abans de Crist va produir-se a les aigües properes a l’Ampolla un dels fets més transcendentals de la història antiga. En el marc de la Segona Guerra Púnica, entre cartaginesos i romans, es va produir una gran batalla naval, que ha passat a la història amb el nom de la Batalla de les Goles de l’Ebre. Les respectives flotes es van enfrontar al davant de l’estuari de l’Ebre, a escassa distància de la costa de l’Ampolla. La victòria romana va ser un pas de gegant en la consolidació del seu domini de la Mediterrània. En concret, els cartaginesos van perdre el control naval de la península ibèrica, mentre que els romans van adquirir un prestigi enorme que va provocar la rebel·lió de les tribus iberes sota control cartaginès. Hi ha indicis que suggereixen que una bona part de les baixes navals no van ser fruit de la lluita, sinó d’embarrancaments provocats per les barres de sorra de la desembocadura del riu, la qual cosa vindria a confirmar les nostres afirmacions sobre les dificultats del trànsit naval a la zona. Tanmateix, és una hipòtesi que no ha pogut demostrar cap troballa arqueològica. El lloc on van quedar submergits els vaixells enfonsats a la batalla va ser sepultat durant segles pels sediments de l’Ebre que anaven formant l’actual delta. No obstant això, els jaciments avui enterrats han de ser d’una entitat enorme. A la batalla es van enfrontar

40 embarcacions cartagineses i 55 romanes. Unes flotes més que considerables per als paràmetres de l’època. Les pèrdues cartagineses van sumar 29 vaixells. En un proper article, relatarem aquesta batalla decisiva que va lliurar-se davant de l’Ampolla, a partir de la recerca que estem fent mentre escrivim aquestes línies. Edat Mitjana i Edat Moderna La navegació es va intensificar després dels romans. El sistema portuari amb seu a Tortosa i a l’Ampolla va incrementar la seva activitat durant l’Edat Mitjana (llegiu la passada edició de “La Marinada”). És evident que l’augment del trànsit naval va derivar en molts més naufragis. Però no han quedat documentats, si més no fins on podem saber actualment. Mantenim oberta una línia de recerca, amb l’esperança de localitzar evidències al respecte. L’Edat Moderna va ser testimoni d’un altre increment del trànsit marítim, al qual se li va sumar un altre factor: la gran expansió de la pirateria durant els segles XVI i XVII. D’aquella època, n’han quedat els vestigis de les torres de guaita: la Torre dels Garidells (entre l’Ampolla i el Perelló, però al terme de l’Ampolla), la Torre de la Curta (a Illa de Mar), la Torre de l’Àliga (fora del terme municipal, però punt de referència dels pescadors ampolleros) i la Torre de l’Àngel Custodi, avui sotaiguada prop de la platja de la Marquesa. Els detalls d’aquest episodi els recullo en una extensa crònica que es va publicar a la Veu del Baix Ebre el dia 25 de setembre de 1992 sota el títol “L’Ampolla i la pirateria” i es pot consultar també a l’hemeroteca de Tarragona. Malauradament, pel que fa als naufragis, no han aparegut troballes submarines de vaixells enfonsats durant aquest període, tant pels temporals com pels atacs i abordatges dels pirates. Com en el cas anterior, és indubtable que les restes que poguessin existir quedessin sepultades per la progressió cavalcant del delta de l’Ebre. Els segles XIX i XX Tot el contrari passa amb els naufragis de l’Època Contemporània. No és que el delta ja estigués format i els pecis haguessin quedat soterrats al fons marí. És que els relats s’explicaven fins i tot en els mitjans de comunicació. L’hemeroteca és ubèrrima i fins i tot podríem afirmar que existia una mena d’estranya fascinació per les notícies de naufragis. Molt abans del “Titanic”, els diaris publicaven freqüents notícies de desastres marítims, potser amb més assiduïtat i alarde tipogràfic que no pas les desgràcies que succeïen a terra, tal vegada amb l’única excepció dels accidents ferroviaris. Un factor positiu sí que es podia destacar, en el cas de l’Ampolla, enmig de tanta notícia negativa. L’extraordinària solidaritat dels ampolleros, que van abocar-se sempre que va ser possible al rescat i auxili de les víctimes. Això, fins al punt que l’any 1917 el govern francès va reconèixer aquest mèrit al poble de l’Ampolla. També eren freqüents, durant el segle XIX i la primera part del segle XX, les recaptes de donacions per tal de proveir mitjans per al salvament de nàufrags. A l’Espanya d’aquella època existia una Sociedad de Salvamento de Náufragos, la successora actual de la qual és la Sociedad (continua a la pàgina següent)


Col·laboracions · Pàgina 24 (segueix de la pàgina anterior)

Estatal de Salvamento Marítimo. Als pobles i ciutats amb port era freqüent recollir fons de forma solidària i les referències a la premsa a aquest fet eren constants. N’hem localitzat una, al diari “La Opinión” de Tortosa del 28 de desembre de 1886. La crònica, amb més d’una errada ortogràfica o almenys tipogràfica, es titulava “Continuación de la suscrición de la Sociedad de Salvamento de Náufragos”. Tot seguit oferia una relació de les donacions aconseguides a Tortosa i el seu entorn en les dates anteriors, amb aquest detall: “Comandancia de Marina, 15 pesetas; pescadores y vecinos de la Ametlla, 131,25; pescadores y vecinos de la Ampolla, 27,75; Audiencia de lo criminal, 15; Jefes y oficiales de la guarnición, 33,25; Gremio de pescadores y mercantes, 52; Juzgado, 11,50; Casino de artesanos, 21,50; Excmo. señor obispo, 30”. Testimonis documentals i orals dels naufragis dels darrers 150 anys Hem indagat a les seccions històriques de les hemeroteques dels més antics diaris del país. També ens hem documentat al Museu del Port de Tarragona. Afegint a aquesta informació la tradició oral recollida de pescadors com Manuel Aixà Fusté i altres. Hem seleccionat alguns naufragis dels ocorreguts a les aigües del Golf de Sant Jordi, que ordenem per criteri cronològic. En aquesta mateixa edició, analitzarem un naufragi especialment dramàtic amb més detall, el del bergantí “Soberano”. I per un proper número de “La Marinada” deixarem un article monogràfic del gran desastre del vapor “Medjerdà”. 29 d’abril de 1873 La pollacra “Teresa” va naufragar al Fangar quan feia rumb a Tarragona. No hi ha més dades. Una pollacra era un vaixell de vela amb el buc de bergantí rodó, amb aparell de pollacra al pal major i aparell de bergantí al trinquet. 17 de maig de 1876 El guardacostes espanyol “Radiante” va sotsobrar a un quilòmetre al nord-oest del far del Fangar a causa d’un temporal. La tripulació va salvar-se, però van produir-se danys materials. Les costures del buc es van obrir i el vaixell es va inundar fins a la coberta: només va quedar sense submergir la superestructura. El “Diari de Tarragona” dels dies següents va explicar, pas per pas, les incidències del rescat. Així per exemple, l’edició del 20 de maig narrava que ja s’havien recollit les veles i l’armament i que eren a punt de desmantellar-se els pals. Es preveia que l’endemà, si el temps ho permetia, tot aquest material seria traslladat a l’Ampolla per al seu emmagatzemament. I l’edició del dia 24 es feia ressò que s’havia aconseguit reflotar el “Radiante” i que havia estat traslladat a una platja propera per tal de reparar-lo. 1 de novembre de 1879 El “Diario de Tarragona” publicava en aquesta data una notícia breu. Literalment deia així: “Hemos recibido noticias de Ampolla y Ametlla, dónde, a lo que

parece, han sido víctimas del temporal cinco o seis parejas del ‘Bou’. Oficialmente no hemos podido confirmar ésta triste noticia”. Un text idèntic, fins i tot amb les faltes d’ortografia (o si més no l’accentuació incorrecta, però usada sovint en aquella época), va aparèixer a altres diaris, com “La Opinión” de Tortosa. És curiós comprovar com s’informava dels fets en aquells temps. Una referència arribada a una redacció de diari, sense confirmació oficial, però tampoc de cap altra mena, esdevenia una notícia publicada. Tampoc va fer-se cap seguiment en els dies o setmanes posteriors. Segurament, no va ser un naufragi greu ni va provocar desgràcies personals, ja que en aquest cas algun altre ressò se n’hauria fet la premsa. Però, sense dubtar de la veracitat de la informació, tot i la seva important limitació, sí que afirmem que el procediment periodístic és molt peculiar. Una altra curiositat d’aquesta notícia és el record que les barques de l’art del bou feinejaven per parelles, tal com s’apunta. Avui en dia, aquest art tradicional ha derivat en la pesca d’arrossegament, que, a més, es practica individualment. 28 d’abril de 1882 El llaüt “Nazareno”, amb matrícula de Vinaròs, navegava pel Golf de Sant Jordi quan va quedar ingovernable. Una forta ratxa de vent de mestral el va desarborar. El patró, Francesc Guasch, va fer senyals en demanda d’auxili, que van ser vistos per la tripulació del llaüt “Pablito”, matriculat a València i comandat pel patró Francesc Pérez. El “Pablito” li va donar remolc i el va conduir a port. Es dóna el cas que el “Nazareno”, el 23 de desembre de l’any anterior, havia auxiliat el “Desamparado”, que era a punt de naufragar en aigües de les goles de l’Ebre, a poques milles nàutiques de l’Ampolla. Els relats del rescat parlen d’una maniobra arriscada de salvament. 16 de juliol del 1883 El dia de la Mare de Déu del Carme, va naufragar davant del port de l’Ampolla una barca de pesca de l’Ametlla de Mar. Segons “Diario de Tarragona”, la tripulació era formada per dos homes i una dona. Aquesta, a més, portava amb ella un fill lactant. En aquella època, les dones sortien a pescar amb els homes i si estaven alletant s’havien d’embarcar amb la criatura obligatòriament. La cosa no va tenir més transcendència que l’ensurt. Reproduïm el relat publicat per la premsa, perquè el text, escrit amb l’estil de l’època, a mig camí de l’oficialisme i la candidesa, resulta deliciós: “Escribo a vuelapluma, porque es hora de correo y sólo tengo tiempo para decirle que a las 10 en punto de esta mañana ha zozobrado delante de este puerto una barca de Ametlla tripulada por dos hombres y una mujer con su criatura de pecho, los que a Dios gracias han salido sanos y salvos sin más consecuencias que un remojón y el susto consiguiente”. “Escuso decir”, continuava la notícia, “que este vecindario ha cumplido con su deber prestando espontáneamente el auxilio necesario, saliendo (continua a la pàgina següent)


Col·laboracions · Pàgina 25 primero con la autoridad de marina del puerto a recoger a los náufragos y después ayudando al salvamento de la barca, remolcándola a tierra, dejándola varada y en completo estado de seguridad”. També es referia als nàufrags amb un ordre de prioritats que avui sobta una mica. De la criatura ni se’n parla, el més important era la nuesa de la dona: “En cuanto a la pobre mujer náufraga, ha sido inmediatamente vestida, y asistida por el médico D. Marcelino Andrés, el que con un celo que le honra, presta los mejores servicios a todos cuantos en el barrio lo necesitan y siempre desinteresadamente”. 2 d’abril de 1884 El diari “La Opinión” de Tortosa reproduïa una informació atribuïda a un altre rotatiu tortosí, “La Verdad”, sobre un naufragi a les aigües de l’Ampolla. Es tractava de la goleta “San Vicente”, de la matrícula d’Alacant. El vaixell provenia de Propiano (Còrsega) i en el moment del naufragi navegava entre els fars de Buda i el Fangar. El capità es deia Vicente Lillo. No es dóna cap altra dada en aquesta notícia ni en dies posteriors. 26 de gener de 1886 El “Santa María”, una “barquilla”, en argot mariner ampollero, barca de vigilància, va naufragar en aigües de l’Ametlla i va desaparèixer el mariner Josep Piñana, d’orígens probablement ampolleros. 12 d’agost de 1898 Una barca de Peníscola, amb base transitòria al port de l’Ampolla i dedicada a la pesca del moll, va naufragar enmig d’un temporal, davant la platja de l’Àliga. El fortíssim vent de tramuntana va trencar el pal major i va bolcar l’embarcació. Van morir ofegats tres tripulants i va salvar-se el quart. “La Vanguardia” publicava la identitat de les víctimes: “Gabriel Peris, de 60 años, y Pedro Peris y Guzmán de 17, hijo del anterior, logrando salvarse solamente Vicente Guzmán, sobrino del primero y de 19 años de edad”.

carregat i reparat. Curiosament, dos anys justos després, el Miguel Murall va tornar a encallar, en aquest cas davant de Cadaqués i se’n va anar a fons a poc a poc. La tripulació es va salvar. Aquest infortunat vaixell havia tingut dos patrons rapitencs: Custodi Lluís Forés i Manel Roso. Juliol de 1972 El pesquer “Estella Maris I” va quedar varat a les immediacions de la Punta del Fangar. Va ser auxiliat per barques pesqueres dels ports de l’Ampolla i de Sant Carles de la Ràpita, que van aconseguir reflotar-lo. La seva actuació va merèixer una felicitació oficial signada per l’almirall capità general de la Zona Marítima del Mediterrani. Les barques de l’Ampolla que van participar en aquest rescat van ser: “Hermanos Molina”, “Asunción III”, “Cristóbal Colón”, “Primavera”, “Moro” i “Kubala”. 2 de febrer de 1984 El mercant de bandera italiana “Floramar” va encallar el 2 de febrer del 1984, a la tarda, a l’oest del far del Fangar, al litoral de l’Ampolla. Segons explicàvem en una notícia publicada al desaparegut rotatiu “El Correo Catalán”, el vaixell, amb base al port de Nàpols, duia una tripulació de vuit persones i transportava una càrrega de pols de marbre. Anava en direcció al port d’Orà (Algèria). Les causes no van quedar aclarides, si bé tot apuntava a un error en el rumb de la navegació. El vaixell va quedar embarrancat a 300 metres de la costa, on hi havia només tres metres de profunditat. No es van haver de lamentar desgràcies humanes. 7 de gener de 1991

3 de febrer de 1899 Al Port del Fangar, davant de l’Ampolla, va embarrancar el brick barca de bandera espanyola “Paquete de Cartagena”. El brick barca era una vaixell veler, amb el casc metàl·lic. Tenien una gran resistència i potser per això l’embarracament no va passar a majors i no es van produir desgràcies personals. “La Vanguardia” relatava que “al izar la bandera de socorro, acudieron en su auxilio los pescadores de Ampolla”. És el primer acte d’auxili del qual tenim coneixement documental. 11 de novembre de 1962 El pailebot “Miguel Murall”, un motoveler que practicava la navegació de cabotatge, va embarrancar entre l’illa de Buda i el Fangar, típic calador dels pescadors ampolleros, a l’alçada de la platja de la Marquesa. Van intervenir en el salvament barques de Sant Carles de la Ràpita. En ser reflotat, van remolcar-lo al port de Tarragona per ser des-

Imatge del “Soberano” recalant al port de Melilla. (continua a la pàgina següent)


Col·laboracions · Pàgina 26 (segueix de la pàgina anterior)

La barca ampollera “Los Mocos”, patronejada per Manuel Aixa Fusté, va intervenir en el rescat d’una patrullera de l’Armada espanyola “V-35”. La patrullera havia quedat embarrancada, de matinada, a la barra de Llevant de la desembocadura de l’Ebre. A les 6,30 del matí, “Los Mocos” va tenir notícia de la incidència per la ràdio i d’immediat es va dirigir cap a la zona. Allà hi havia una altra patrullera, l’“Espalmador”, que es feia càrrec de la situació. No sent necessari l’ajut que “Los Mocos” va oferir, Aixa i la seva tripulació van continuar feinejant per la zona. Sobre les 9 del matí, però, Aixa va rebre un missatge de les patrulleres, a través de la ràdio d’un altre pesquer, el “Marisin”, propietat de l’armador ampollero Vicent Martí Alapont, que feia de pont en aquesta comunicació. El missatge reclamava la presència urgent del “Los Mocos” al lloc del naufragi. Manel Aixa ens ha fet un relat molt detallat del que va passar. El cas és que els intents de remolcar la “V-35” havien estat infructuosos, tot i la intervenció d’un remolcador, l’altra patrullera i dues barques de pesca de la Cava. De fet, les temptatives de remolcament estaven produint danys a la patrullera embarrancada, ja que els caps que l’estiraven havien doblat la base de la metralladora de la coberta de proa. Per la seva experiència nàutica, Aixa va ser posat al capdavant de l’operatiu. Era una gran responsabilitat. Ell mateix explica que el comandant de l’“Espalmador” li va assenyalar que feia mala cara. La primera decisió d’Aixa va ser soltar els amarratges del remolcador. La següent, encerclar tota la patrullera amb un cap i amarrant, a la vegada, una gassa a la proa. A la gassa es va lligar un nou cap que estiraria el vaixell embarrancat i que permetria una complicada maniobra: remolcar la patrullera estirant-la de la proa, però gairebé en angle recte, ja que s’havia de fer un gir de prop de 90 graus. La meteorologia es va aliar amb el rescat en aquesta fase. Unes ratxes de tramuntana van començar a bufar de sobte i van aixecar uns petits colls de mar, d’uns 25 centímetres. Aquestes onades picaven de proa a la patrullera, segons el relat d’Aixa, però anaven apartant la sorra que embarrancava la nau. “D’aquesta forma, poc a poc vam aconseguir reflotar-la” finalitza Aixa el seu relat. Completat el salvament, “Los Mocos” va remolcar la patrullera sinistrada fins al port de l’Ampolla. 7 de desembre de 1992 Manuel Aixa i la seva tripulació van protagonitzar l’any següent un altre rescat. El iot “Pepu”, propietat d’International Boating S.A, navegava entre Sant Carles de la Ràpita i Arenys de Mar quan va naufragar a causa de l’obertura d’una via d’aigua, prop d’on feinejava la barca “Los Mocos”. Van ser rescatats sans i estalvis tres nàufrags: Manuel Larban Vera, Abel Alcaraz Delma i Vicente Valls Alcaina, el primer de Saragossa i els altres dos de pobles propers a València. Manuel Aixa ens han explicat que es van adonar de la situació quan doblaven el Cap de Tortosa. Segons les seves paraules, els nàufrags es van salvar de miracle i presentaven un estat de gran nerviosisme.

El drama horrorós del “Soberano” El naufragi del “Soberano” va ser un succés d’un gran impacte emocional. No pel nombre de víctimes, sinó pel dramatisme extrem d’aquell sinistre. Un dramatisme que el diari “La Vanguardia” va qualificar d’horrorós quan relatà la tragèdia en aquella època. El “Soberano” era un veler bergantí de dos pals, matriculat a Barcelona i amb 330 tones de registre brut de desplaçament segons la llista naval de Lloyd’s. Era un vaixell veterà que s’havia construït a Blanes el 1850 i tenia molta mar a les espatlles. Fins i tot havia navegat per l’Atlàntic, cobrint rutes de mercaderies entre Argentina i Cuba o Cuba i Espanya. També havia fet la ruta de Terranova per carregar bacallà. Però un temporal de llevant, la tarda del dissabte 20 de novembre de 1915, un mar presumptament tranquil com el Mediterrani va acabar amb aquest vaixell i amb la vida de dues terceres parts de la seva tripulació. El naufragi va produir-se entre el Fangar i les goles de l’Ebre, davant de les antigues Salines de Bomba, a la zona d’Illa de Mar, en aigües habituals dels pescadors de l’Ampolla. El “Soberano” havia salpat el dia anterior de Barcelona en direcció a Màlaga, carregat de sabó, fusta, bocois buits i d’altra càrrega. La tripulació, capitanejada per Ricardo Cuenca, estava formada per dotze mariners, gairebé tots de Torrevella (Alacant). L’endemà, cap a les 3 de la tarda, un fortíssim temporal de llevant va fer embarrancar el vaixell. I aquí va començar la tragèdia, perquè un conjunt de circumstàncies, no totes meteorològiques, va impedir un ràpid rescat que hauria salvat els tripulants. El torrer dels fars de Buda i del Fangar, un tècnic de senyals marítims originari de Santanyi, Mallorca, de nom Jaume Antich, va ser testimoni del naufragi, tot i que un testimoni impotent, perquè no va poder donar l’alerta, ja que el far no disposava de cap mitjà de comunicació. És més, des de l’Ampolla ni des d’altres indrets propers va veure’s res, ni tan sols les senyals d’auxili que els tripulants, desesperadament, van estar llançant, pel que sembla, durant hores i hores. És més, un cop que el naufragi va ser conegut per les autoritats marítimes i els pobles pesquers propers, el temporal encara continuava amb gran intensitat i va fer molt difícil arribar fins al “Soberano”. Les versions difereixen, però tot apunta que l’auxili, entre unes coses i altres, va demorar-se entre un i dos dies. És impossible imaginar-se el tràgic patiment de la tripulació. Només tinguem en compte que dels vuit tripulants morts, dos s’havien ofegat, però els altres sis van sucumbir al fred i a la inanició. Van haver intents de tirar-se a l’aigua per guanyar la propera costa nedant, però els forts remolins que provocava el temporal ho impedia. Els tripulants que van sobreviure al primer embat havien pujat als pals i fins i tot s’hi havien lligat. Quan va arribar l’auxili, encapçalat per tres barques de l’Ametlla de Mar, sis mariners més havien mort per congelació, extenuació i inanició, tres dels quals continuaven amarrats als pals i els altres tres se’ls havia emportat els colls de mar. (continua a la pàgina següent)


Col·laboracions · Pàgina 27 El diari “La Vanguardia” relatava els fets el 25 de novembre i explicava que l’escena que van trobar-se les improvisades barques de salvament era un “espectacle horrorós”. Els quatre supervivents van ser traslladats al port de l’Ametlla de Mar, ja que eren d’aquesta població les primeres embarcacions que van arribar al lloc del naufragi. Els supervivents eren Juan Sala Prades, Ángel Fernández Solmes, Francisco Mínguez Carreras i Pascual Mercader Sánchez. Els vuit difunts van ser el patró, Ricardo Cuenca; el pilot, Ramon Agustí; l’agregat, Antonio Escudero; i els mariners Ricardo Cuenca (fill del capità), Juan Fernández Solmes, Francisco Mínguez Sánchez i dos més que les cròniques d’aquell dia no identifiquen. Un relat publicat a la vila de Torrevella, poc després del naufragi, identificava aquests dos morts com a Vicente Fernández, contramestre, i Gregorio Sanz, mariner. La nissaga Ballester-Antich El farer que va presenciar impotent la desgràcia del “Soberano” va acabar emparentant, a través de la seva descendència, amb el propietari de les salines del racó de Bomba, tot fundant una nissaga que encara perviu a l’Ampolla. L’amo de les salines era Pasqual Ballester, un valencià nascut el 1820 establert al delta de l’Ebre. Un dels seus quatre fills, Lluís Ballester Marquès, va casar-se amb Juanita Antich Oliver, filla del farer, tot fundant la dinastia. Una part dels sis fills encara són en vida i la nissaga acumula un gran nombre de néts i besnéts. La mar continua sent perillosa, però la navegació és més segura El llistat de calamitats és molt més ampli que el resum que hem ofert fins aquí. Però els arxius i les hemeroteques han recollit al llarg de la història els casos més sagnants, en particular els que han provocat víctimes. Hi ha incomptables accidents marítims a la mar de l’Ebre que no desperten interès, ni tant sols localment ni en l’època en què es van produir, perquè es limiten a danys materials, en ocasions

fins i tot molt poc importants. Avui en dia el nombre de sinistres, sense arribar a anul·lar-se del tot, ha baixat rotundament. No pas perquè les condicions marítimes de la zona hagin canviat. El règim de temporals i de vents és el mateix. El règim d’avingudes de l’Ebre sí que s’ha modificat, i notablement, però continua subsistint el problema de les barres de sorra i dels gorgs a la desembocadura causants de tants desastres nàutics. La diferència és en un altre lloc. I en realitat són dues diferències, segons Clemente Curto Comí, armador expert de la mar de l’Ebre. Una és que el far de Buda, que serveix de senyal als navegants que doblen el cap de Tortosa ja no està tan aterrat com al principi i serveix la senyal als navegants que doblen el cap de Tortosa molt més precisa i, també perquè avui les embarcacions van molt més ben equipades tècnicament: disposen de mecanismes de navegació molt precisos i de detectors de profunditat, la qual cosa permet evitar la major part de situacions de perill. A més, segons Curto Comí, tenen accés a informació vital, per mitjans de diversa sofisticació (des del satèl·lit a la simple televisió), sobre els factors mediambientals. Finalment, tots els vaixells, fins i tot els més petits, compten amb sistemes de comunicació, des dels aparells de ràdio fins a la telefonia mòbil (amb base terrestre o per satèl·lit), que permeten donar l’alerta de forma immediata i agilitzar molt i molt el rescat. Amb aquestes eines, no tan sols disminueix el risc de naufragi, sinó que es garanteix que, arribat el moment, l’auxili sigui pràcticament immediat. L’altra diferència rau, segons l’armador ampollero, en el fet que al mar hi ha molt més trànsit i és més fàcil que algú rebi les senyals de socors i acudeixi ràpidament a prestar auxili. Això inclou tant la navegació comercial com l’esportiva, sense oblidar naturalment la navegació pesquera, també més intensa i amb barques igualment ben equipades, si no més. La presència constant de pescadors de l’Ampolla o de l’Ametlla de Mar a les proximitats de la desembocadura de l’Ebre és un factor afegit de seguretat marítima. Els fars del Fangar (l’any 1864) i el de Buda (1847), testimonis impotents d’incomptables sinistres nàutics (continua a la pàgina


Col·laboracions · Pàgina 28

Arts de pesca Els mètodes de pesca no han variat gaire amb el pas del temps. Les barques actuals són propulsades per motors, i no a força de veles, i els arts estan fets per fibres i materials sintètics, no pas amb cànem, cotó fusta o bé suro, però els mètodes pesquers són substancialment els mateixos que segles enrere. Es tracta, ara com abans, de caçar peix, de capturar-lo sense haver-lo criat. La pesca és una operació de trampeig, feta amb arts de xarxa, o amb ormeigs d'ham o de parany. A la nostra costa, l'activitat pesquera s'orienta en tres línies distintes: la pesca de ròssec, la pesca a la llum, i les diferents formes de pesca artesanals. Les dues primeres recorren a grans arts de xarxa i comporten sempre actuacions col·lectives, barques grosses o mitjanes amb tripulacions més o menys nombroses que manipulen coralment un art únic. La tercera, la pesca artesanal, és de fet una línia que agrupa un elevat nombre de tècniques, però sempre operats des de barques petites i per un sol pescador, o dos a tot estirar, una pesca en miniatura, en la més simple de les activitats extractives ancestrals. La pesca al ròssec és practicada per barques grosses que arrosseguen arran de fons unes xarxes en forma d'embut que es manté obert gràcies a uns alerons que les mateixes forces hidrodinàmiques, tendeixen a sostenir. Amb aquests arts es capturen peixos i altres organismes marins, és a dir, propis de la plataforma i del talús continentals: lluç i llucet, maire o mare del lluç, mòllera, rap, llenguados, bruixes, palaies, escamarlà i gambes rosades bàsicament. Les barques de ròssec surten de port a punta de dia i hi tornen a entrar de fosc a les hores marcades per la Confraria. Arrosseguen l'art sobre fons plans i fangosos situats a fondàries que oscil·len entre els 300 i els 800 m; la tria del caladero i la profunditat, és en funció de l'època de l'any i de la mena de peix que es vol capturar. L'art és arrossegat a marxa lenta durant un parell o tres hores en cada vol, de tal manera que llisqui sobre el fons sense clavar-s'hi, ni massa enlaire per no perdre peix, ni massa arran per no carregar-se de fang. Per pescar al ròssec cal experiència i habilitat tant avui dia amb les barques de motor que feineixen individualment, com temps enrere amb les barques de vela que treballaven per parelles. Un cop llevat l'art és buidat sobre coberta mateix on es procedeix a la tria del peix. Tots els organismes no comestibles o de mida massa petita, tota la morralla sense cotització a les llotges va borda avall. El ròssec doncs és una forma de pesca severa que regira els fons marins i que tria el peix per capturar un cop ja és mort damunt la coberta. Una pesca molt efectiva, però molt poc selectiva, els problemes generals per la qual no acaben de veure's resolts establint períodes de veda o regulant les potències dels motors i les mides de les malles. La pesca nocturna a la llum s'efectua per les teranyines i els seus bots auxiliars: els fanals encesos del bot atreuen i concentren el peix, que és encerclat amb un art susceptible de ser tancat per sota amb un altre llaç escorredor, de manera que la xarxa acaba esdevenint una bossa amb el peix a dins. Les teranyines de llum capturen bàsicament

moles de peix nedador i consumidor de plàncton superficial l'anomenat "peix blau", sobretot sardina i seitó o anxova, però de vegades també sorell i verat. Només hi ha un parell de centenars de teranyines en tot Catalunya, però donen feina a uns milers de pescadors, perquè cada una, de mitjana duu el doble de tripulants que una barca de bou. Altrament al fort de la temporada (primavera-estiu) operen també al golf de Lleó, amb base a ports pesquers catalans. Les teranyines surten de port a entrada de fosc i tornen l'endemà. Durant la nit localitzen amb els seus sonars les moles de peix que reposa en profunditat, i les fan pujar amb l'atracció de la llum. L'art és una xarxa immensa de fins a 300 m de llarg i 70 m d'ample, prou gros per poder encerclar tota la mola i contenir-la després, un cop tancat per sota; és per això i pels pescadors dels bots auxiliars que les dotacions de les teranyines són relativament nombroses. Xorrant a màquina i a mà, l'art d'encerclament captura milers de peixos cada vol, que són hissats a coberta mitjançant salabres. Tot el peix d'una calada, 200 o 300 caixes de sardina o seitó, és aprofitable en la pesca a la llum. Es tracta doncs d'una pesca extremadament selectiva. Massa i tot, potser, anant a cop segur, si hi ha sort localitzant les moles, les teranyines embarquen el peix a l'engròs i no malmeten l'hàbitat ni maten el peix que no es queden, però es concentren amb singular eficàcia sobre un parell d'espècies únicament. Tanta pressió pot ser nociva, fins en espècies com el seitó i la sardina, amb taxes reproductives molt elevades. Hi ha moltes petites barques de pesca artesanal a Catalunya que donen feina a uns milers de pescadors. Treballen arran


Col·laboracions · Pàgina 29 de costa i mitjançant arts i ormeigs de tota mena, capturen selectivament mol·lusc, crustacis i peix de roca sobretot: pops, sípies i calamars, diversos bivalves com el musclo i la tallarina, llagosta i llagostí, orada, sards, pagell i besucs, mabre, molls o rogers, escòrpores i moltes altres espècies, algunes també capturades amb arts de ròssec, com el lluç (anomenat en els mercats "lluç de palangre" per tal de diferenciar-lo del lluç de bou" pescat al ròssec). Es tracta de l'anomenat peix de platja, potser el més preuat de tots. Els arts més emprats en aquestes pesqueries artesanals són el tresmall i les soltes, calats drets sobre el fons o bé surant a flor d'aigua. Dels ormeigs d'ham el més usual és el palangre, enfilall de dotzenes d'hams que pengen d'una corda mare comuna, i que són calats sobre el mateix fons, arran de superfície o entre dues aigües, i entre els ormeigs de parany, cap de tan típic com les nanses, recipients de canya (també de plàstic, avui dia) on s'entra fàcilment, però d'on no se surt. N'hi ha moltes més, és clar, com les gàbies metàl·liques

per rastrejar els fons sorrencs en cerca de tellerines o els catúfols de terrissa on s'encaven els pops. Tot depèn de l'enginy del pescador artesanal, un home que pesca poc, però peix de preu. Es pesca també a l'engròs, fins el punt que en molts sectors i per diverses espècies s'ha arribat a una situació de sobrepesca, és a dir, d'empobriment progressiu dels estocs en extreure més peix del que la mar arriba a produir. És cert, que avui es pesca més que abans, però obtenir un quilo de peix costa més del doble d'esforç pesquer que vint anys enrere. Cal tenir present que les captures d'avui en dia no cobreixen la demanda del mercat català, de manera que es fa venir peix d'altres punts. Això vol dir que l'incentiu per augmentar encara més les captures existeix realment, és a dir, que anem perillosament camí de la sobrepesca. Això és quedar-nos a la llarga sense peix a la mar. Ernest Plans i Callau

Vaga irregular

àmbit s'ha observat que l'aturada va tenir poca incidència. Això és degut a què la crisi gairebé ha obligat als treballadors a no poder faltar al seu lloc de treball, ja que necessiten el sou íntegre per poder arribar a final de mes. Molts ciutadans, però, van decidir sortir al carrer per defensar els seus drets, per defensar allò que els hi correspon. Les manifestacions celebrades tant a les principals ciutats d'Espanya –Barcelona i Madrid– com a ciutats més petites sí que van ser seguides per un nombre molt important de persones, ja que els ciutadans s'han adonat que no es poden quedar callats a casa acceptant tot el que els hi imposen des del poder. Aquest ambient de protesta i reivindicació ve a conseqüència de la resposta que el poder polític, tant del Govern Central com del Govern de la Generalitat de Catalunya, han donat a la crisi econòmica en la que s'està immers des de fa ja quatre anys. Segons el govern la solució és establir una política d'austeritat. Han venut als ciutadans que només es pot sortir d'aquesta crisi retallant en serveis socials, aprovant reformes laborals que comporten un retrocés en els drets dels treballadors que s'havien aconseguit amb molta lluita i perseverança, apujant l'IVA i baixant salaris.. Resumint, perdent l'Estat del Benestar que tant havia costat aconseguir. És obvi que aquestes mesures no han tingut una bona acollida per part dels ciutadans. En un primer moment van despertar el descontentament d'alguns sectors de la societat, però a mesura que l'administració continua aplicant-les i cada cop ofega més els ciutadans, que paguen més del que reben, la ciutadania ha decidit sortir al carrrer per dir PROU. Ara bé, perquè aquesta vaga tingués transcendència i pogués aconseguir el principal objectiu que es demana, el canvi de les polítiques actuals, des dels sindicats i els partits polítics que li van donar suport haurien d'establir un segon pas a seguir perquè la protesta del 14N no es quedés en un fet aïllat i pogués anar més enllà per aconseguir el que es demana. Mireia Curto Perelló

La vaga general del passat 14 de novembre va ser la quarta convocada en dos anys i la segona en vuit mesos, que correspon al temps que el govern de Rajoy està al poder. No cal meditar molt per arribar a la conclusió que s'haurien de canviar les polítiques que s'han estat utilitzant fins ara, principalment per dos motius: d'una banda, la ciutadania no està d'acord amb les mesures i els polítics han d'estar al seu servei; i d'altra banda, perquè ja han comprovat que aquestes mesures no són les adequades per sortir de la crisi i s'haurien de plantejar buscar altres alternatives que no perjudiquin tant a la societat. Aquesta darrera vaga general va tenir un 80% de seguiment segons els sindicats i un 20% segons el govern. Ja és una tradició la incongruència entres les xifres que presenten l'organització i l'administració quan es refereixen a aquests tipus d'esdeveniments. Ara bé, per comprovar quina de les dues xifres s'apropa més a la realitat, un factor que es té en compte en les vagues és el consum energètic. En aquest


Col·laboracions · Pàgina 30

Coses nostres Continuant la meva col·laboració a la Marinada reprodueixo un article referent a la jubilació, força interessant pel nostre col·lectiu.

De la jubilació a la flexibilització Marc Arza - Catalunya Oberta

En una societat que ha perdut el respecte pel valor del treball, la pensió de jubilació s'ha convertit en un fetitxe. És la materialització d'una il·lusió, el somni atàvic de viure sense pencar. Entrar al mercat de treball als vint-i-cinc anys per sortir-ne pels volts dels seixanta i fer la viu-viu fins als noranta parant la mà a la pensió pública. Una fantasia econòmica, treballar trenta-cinc per viure'n trenta més a cos de rei. L'edat de jubilació es va fixar cap als seixanta-cinc anys en un moment en què l'esperança de vida tot just tocava als setanta però el pas del temps ha acabat posant el sistema contra les cordes. L'etapa de formació s'estira i els joves entren al món del treball cada cop més tard. Les jubilacions anticipades no paren de créixer i l'esperança de vida s'allarga fent que els pensionistes cobrin cada cop més anys. La demografia europea s'ha encongit i la tendència porta a tenir cada cop més jubilats i menys contribuents. A mitjà termini hi ha oscil·lacions, creixements de la població activa i arribada d'immigrants que amorteixen el cop, però el futur del sistema és insostenible. Endarrerir l'edat de jubilació només perpetua la fantasia i en algun moment caldrà interrogar-se sobre el model més enllà de les reformes.

Trencar radicalment amb la feina per passar a cobrar la pensió devia tenir sentit en el món industrial de les cadenes de muntatge, però l'ha anat perdent amb el pas a una economia de serveis centrada en el coneixement. La jubilació és una idea de l'època industrial. D'un món de treball físic, esgotador i dur. Un tipus d'activitat en què la productivitat queia en picat amb la vellesa, castigant la salut dels treballadors d'edat avançada. Feines mecàniques en què l'experiència acumulada del gruix dels treballadors tenia un valor reduït. Però el pas als serveis i el salt a l'economia del coneixement transforma el treball en una altra cosa. Oficis flexibles en què el capital humà és el valor principal guanyen terreny dia a dia mentre els horaris i la presència es van desdibuixant. Obrint als treballadors noves maneres de fer quan els seixanta s'acosten als setanta. Superar la jubilació per fer possible que tothom que ho vulgui pugui continuar treballant més enllà dels seixantaset. Incentivar el treball millorant les condicions de jubilació com més tard s'abandoni la vida activa. Convertint la flexibilització laboral en la norma per als treballadors de més edat. Superant el trencament entre feina i pensió, per transformar-lo en un procés obert i porós. Adreçat a tots aquells, potser una majoria, que triarien continuar treballant si poguessin adaptar la jornada a les seves preferències. Menys dies i menys hores de treball però amb més activitat i més diners que si haguessin fet el salt al buit de la jubilació. Amb més vida.

Plaer i Natura. Mireia Curto Perelló

Lluís Bultó i Antolín - desembre 2012


Bústia · Pàgina 31

Respuesta a un vecino del pueblo "FORASTERO" Ante todo, decirle que yo también soy forastero, pero al contrario de usted, yo sólo he encontrado puertas abiertas y grandes amistades, no voy a poner más datos, porque si no haría como usted que sólo le ha faltado poner los nombres y apellidos para que supiéramos quien es usted, ya que lo ha puesto clarísimo, creo que habría sido más ético poner soy, M... y mi mujer se llama I..., pero no, usted como si de una novela barata de misterio se tratara, nos dice que hace 4 años que están aquí, primera pista; que se apuntaron a la Coral, todo el mundo sabe quien es el último matrimonio que se apuntó a la coral, segunda pista; que pertenece al grupo de teatro, el único forastero que hace 4 años que vive aquí es usted, ya que los otros hace más tiempo, tercera pista; y todavía hay más lo que pasa que usted las omite, que lástima ya que puestos a explicar la nota habría podido ser más larga. Explicando por ejemplo su paso por el Club de Pensionistas, cosa que usted omite, o ya no se acuerda de que estuvo en la junta del club, puestos a explicar por qué no explicaba lo que pasó, explique por qué dimitió de la junta, diga por qué se dio de baja del club, diga por qué ya no va al baile los domingos que se tiene que ir del pueblo para poder bailar, creo que esto sí que sería de interés del pueblo y no las tonterías del forasterismo que no tocan a pito, a ver si alguien de la junta toma nota de este escrito y nos lo explica, y quizás así nos enteraríamos un poco del forasterismo, que

Per a la gent de l'Ampolla Dies enrere vaig llegir un escrit sobre sentir-se forasters en el poble. Jo vull fer constar tot el contrari. Fa molts anys que vinc aquí i, precisament perquè la gent d'aquest poble ens obre les portes de tot cor a tothom, ens donen la seva amistat, no et trobes ni un moment marginat, foraster, ni sol. Els tens al teu costat quan els necessites, hi ha molta gent que precisament es queden a viure aquí per ser com són; oberts, sincers, et sents com una gran família. Qui no se sent bé serà problema d'ells. Una veïna "ampollera" Aprofito per desitjar-vos Bones Festes de Nadal. Visca Catalunya, Visca l'Ampolla!

Les Germanes. Marcos Cabrera

este señor que tiene tanta imaginación se inventa. Resumiendo señor FORASTERO, l'Ampolla es un pueblo muy hospitalario pero muy pequeño, en el que todos nos conocemos y todo se sabe, pero si ven cosas mal hechas por parte de alguien, no dirán nada pero se apartarán, que es lo que supongo que habrá pasado con usted, ya que es imposible que nadie del pueblo margine a nadie por ser forastero. Y si lo que pretende es politizar la nota con lo del catalanismo, no es necesario porque todo el pueblo sabemos perfectamente que la gente de Barcelona son catalanes, pero también saben ellos que en este pueblo se les quiere muchísimo y por lo que pone creo que la única excepción será usted. En cuanto a la convivencia que es lo que usted pide, esto señor, hay que ganárselo a pulso y por lo que usted dice, igual la culpa es suya por no haber sabido ganársela, por lo tanto no le extrañe que a partir de sus comentarios, todavía se le mire más por el rabillo del ojo, pues dice el refrán que quien siembra truenos recoge tempestades. También puestos a sopesar situaciones, no le resulta extraño que haciendo cuatro años que vive en el pueblo, se haya cambiado de momento, tres veces de casa. Firmado, un forastero que se siente muy a gusto en l'Ampolla


Novel·la · Pàgina 32

ASSASSINAT DE MATINADA Antes d'entrar en matèria, us fai un resum del succeït des del capítol PRIMER –en atenció als lectors que se puguen trobar desconnectats de la trama– pos ja entenc que no resulta gens fàcil seguir lo fil cada 2 mesos: Assassinen a l'octogenari vescomte Farbalan's. Altrament, han desaparegut 700.000 milions d'euros –an bitllets de 5 i 10– de la cambra cuirassada. Lo comissari en cap Erkulí Borinot i més tard lo xèrif local Juanito Vighilabé investiguen: no havia estat un robatori, sinó un préstec! En sundemà, Stavros Papadeculus –en nom del moribund govern grec– retorna lo fato del crèdit. Tot seguit, assassinen d'una forma eròticament incorrecta, a l'Igor, lo hereu del vescomte. Psicodrama a la vista! Despús, se protegeix sir Parker perquè coneix lo nom d'un munt de criminals per desemmascarar. Borinot, en assabentar-se que'l patriarca Farbalan's volia finançar una Catalunya Independent i Lliure –lo país més potent del sud europeu, però xuclat per vampirs vitalicis– sospita qui'l va pelar. Ho pilles, xeic? Il Jack Flannagan desxifra com s'emmetzinà al vescomte: li dispararen an una sarbatana/flauta un tret de verí, d'arrels amazòniques, dins lo plat del llamàntol an salsa. I esta teoria se reforça perquè a la pitrera de la camisa del vescomte s'hi ha detectat un minúscul esquitx. Erkulí Borinot vol conèixer los plans futurs més immediats del nou amo –lo Than, lo germanastre de l'Igor– però quan lo qui està cridat a ser lo imminent vigèsim segon vescomte Farbalan's li explica los seus projectes, lo comissari en cap al·lucina per un tub: són assumptes d'alt voltatge, inversemblants! I a sobre, lo Than no sent temor de que lo màtiguen. Finalment, se descobrix lo cos de la viuda Lolín: tamé l'han assassinada. I au, pos. CAPÍTOL DOTZÈ Alego, tan pronte com lo Juanito Vighilabé informa a Erkulí Borinot de que la Lolín l'ha cascat –anquella xiqüela entremaliada i provocativa!– lo comissari en cap engega lo pla B. Una dotació de quinze professionals fa cap, an un tres i no res i sense encantar-se, pa ca la zona indicada per l'agent 71.701, a tocar d'una gasolinera i on Crist va perdre l'espardenya. No cal dir que'l xèrif Juanito se troba dessolat –igual de dessolat que se pugue trobar un francès que se tròbigue très désolé– perquè la veritat sigui dita: a la viuda Farbalan's se l'estimava molt… ves a saber perquè! Per la seua banda, lo Jack Flannagan ja està elucubrant, com sempre, les seues estrafolàries teories. Per cert: a New Scotland Yard se l'havien tret del damunt enviant-lo a fer pràctiques a Catalunya, per les idees de bomber que tí, pels iuius que patix, i perquè sovint li

Manel Aguilar i Vallcorba

patina la mandarina per estar tocat del bolet. Al comissari en cap Erkulí Borinot, li pertoca d'informar A.E.I.O.U. (Assumptes-Especials-Importants-Oligarques- Universals) però lo més fotut de tot es que s'acumulen los assassinats –ja en van tres– i lo plus calent es a l'aigüera. La cinta adhesiva an la menció "Bòfia-No-Passeu" encercla lo puesto on s'ha trobat la Lolín. Los dos ulls de la morta, molt sobresortits de les conques pareixen, mesquesigue, dos cigrons –o dos excitats mugrons, aparteu les xiquetes ils xiquets–. Tanmateix, la funcionària dels serveis socials del poble, la Misericòrdia Beneïda, an un vano a la mà li venta la cara a la Lolín per espantar-li les mosques. A peu de carretera, quan fa caloreta… ja se sap. N'il populatxo n'ils aristòcrates multimilionaris se n'escapen d'anquell coi de mosques. – Això se complica ancara més. No se pas si mos en sortirem, Juanito, no trobes? – O, tal vegada, s'arreglarà tot més pronte, Erkulí. Cada cop tamé queden menys sospitosos. De seguir este ritme fiambrero, domés mos en quedarà un de sospitós, i serà l'assassí! No patisquigues, asserenat! – Ostrons! Si ho vols vore aixintes… però me penso que si no mos desallitem pronte, però que molt pronte, molt pronte, molt pronte… Però lo Juanito Vighilabé s'havia adonat –lo cap servix pa rematar los córners, però tamé pa pensar– d'un detall a tenir en compte: a la Lolín no l'havien pas trobada morta dins d'una habitació tancada per dins a pany i forrellat –com passa a les novel·les d'intriga– il xèrif, malgrat lo seu aspecte de tap de bassa, desminjat, guenyo, rabassut i malgirbat, se'l ti que titllar de professional com la copa d'un pi, molt ben preparat, eficient i al corrent de les més modernes tècniques d'investigació policial. Virtuts que li venen de família: sun pare, sun iaio i sun rebesiaio ja s'adornaven an atributs pareguts. Lo Juanito no oblida que quan s'assenyala an lo dit… hi ha tres dits més que apunten pa ca un mateix i que –segons Joan Benet– a la vida i als escacs, les peces importants poden anar amunt i avall, però los peons, o sigui la xusma, domés tenen un sentit de marxa: avant, sense poder mai recular. Com a cap de seguretat de "Casa lo Probe" –i malgrat los tres misteriosos assassinats pa resoldre que l'aguasil no pugue advertir ni evitar– anquell servidor de la llei, tot i tenir lo cor encongit per la mort de la mestressa de la


Novel·la · Pàgina 33 casa, no amolla la pressió n'il tipus, i se'l veu disposat a escalfar motors, a posar una marxa més, ex aquo an lo comissari en cap. La Lolín, per a ell… malgrat que representava un erotisme pijo, burgès i decadent… era molta Lolín! Per la seua banda, los de-la-científica van per faena. Lo primer: guardar dins una bossa de plàstic la caixeta de llumins del club Kulkalent trobada al costat de la morta, a la recerca d'empremtes dactilars. Il segon: descobrir petjades de sabates o de calcigades de pneumàtics a n'anquell cul de sac que es lo caminet de terra batuda on s'ha trobat lo cos de la vídua. Però hi ha més rastres de trepitjades que no pas un foc en cremaria, perquè a n'anquell puesto s'hi xarrupava sense parar. Tot pareix irreal: l'escenari kafkià, la cadira blanca de plàstic d'inequívoc servei prostiputeru i la pròpia difunta en boles. Perquè… d'acord que assassíniguen a tot un senyor vescomte a la biblioteca de sun castell feudal; val tamé que màtiguen a tot un hereu vescomtal a la seua pròpia suite, però… que la distingida viuda Farbalan's se tròbigue plantant malves an una zona on la mamen a tort i a dret –i se fan moixonades an tarifes low cost– resulta del tot surrealista i fantasmagòric. A no ser que la pròpia Lolín no fos una esnob i sí una polpot… – De que ha mort, doctor Livingstone? –Borinot se dirigeix al forense, d'origen escocès, que se trobe ajupit, a la gatzoneta, anterra (com sempre se posen los forenses quan fiquen lo nas al cadàver). – Que em se jo! No'm tregue de polleguera, Borinot. Sempre aneu an preses. No puc dictaminar res definitiu hasta adés de conèixer lo resultat de l'autòpsia que ha de fer lo institut anatòmic forense. Però, an un primer cop d'ull –a grosso modo– li puc avançar que la mort s'ha produït –i me jugo lo prestigi– entre les set i les set i deu segons del capvespre. Que com l'han matat? Ancara no ho se: a simple vista no s'observa cap ferida externa. L'estrany es que ti lo somriure posat il que tampoc acabo d'entendre –però això es faena seua, comissari en cap– es perquè ni li han robat les joies que portava posades ni li han violat lo txitxi, perquè estava més bona que'l pa. –lo forense, s'obre. – Muy bien, Erkulí: almenys la Lolín no ha mort de matinada. Lo que caldrà fer serà demanar més cinta adhesiva an lo text Bòfia-No-Passeu, perquè si hi ha més assassinats no mos agarrin sense. –Juanito Vighilabé, malgrat la pena que'l tenalla, es un pragmàtic de soca-rel. Per allavontes, lo comissari en cap Erkulí Borinot ja no l'escoltava. Com no escolten los marits a les esposes. Volia pegar una bursada i un salt pa ca avant an la investigació: un cop d'efecte. BRÒQUIL IS OVER! I si per treure'n l'aigua clara calia pegar un farol… pos lo pegaria. Pit i collons! Estava ordint l'escenari ideal per a duu a terme una gran auperació, un pla d'allò més: lo fastuós saló de nou-cents metros quadrats del castell, anquella mateixa sala on ell va conèixer la Lolín la matinada que arribà a la gran mansió Farbalan's podria molt ben ser l'hemicicle perfecte –lo territori xampions– per a convocar los sospito-

sos –ladys and gentlemans & gais and lesbianes, together– i passar-los pel sedàs. I això seria en sundemà mateix, de matí manyana, perquè com dia Francesc Cambó: "una de les dues maneres segures d'arribar al desastre consisteix en retardar lo inevitable…". I, per descomptat, no explicaria –per tal de no aixecar la llebre– lo seu propòsit a ningú, ni siquiera al friky del Juanito Vighilabé! La dilatada carrera criminòloga d'en Borinot –en general l'experiència es un grau i mig, però ell volia posar a proba los seus propis límits– l'aconsellava no fiar-se'n ni de sa santa mare. No sas mai si entrompesseràs o no, ni si qui tens al costat es mes fals que Judes. A més, al xèrif Juanito domés lo conexia de fea quatre dies mal comptats. Experiència professional apart –Erkulí Borinot era un bòfies de llarg recorregut– tamé havia lligit lo de la reunió i acarament de sospitosos en alguna que atra novel·la de misteri. Començaria a parlar, tot dient: "…Ja se qui es l'assassí del senyor vescomte Farbalan's, de sun fill l'Igor i de la Lolín…" ES UN DE VOSTÈS! Igual lo criminal, fotent una patinada, se delatava a sí mateix tot solet. Hey ho, xeic! Ara bé: Si sirgant, sirgant, ningú no s'inculpava ni se donava per al·ludit –i atès que anava descantellat d'idees i més perdut qu'n garrofi a la mar– Borinot aniria desgranant, fil per randa i procurant que no se notés que remava dins d'una palangana, los successos esdevinguts, menejaria los tempus an cadascun dels detalls descoberts al voltant dels tres assassinats, los ets i uts, la troballa de les caixes de llumins del club de top less masculí al costat de cada finat –no pagava la pena, per a res, anar personalment al Kulkalent, perquè era presumible que se li tanquessen an banda– a vore si aixines, lo criminal se posava dels nervis i se descobria. I, per anar guanyant temps, de tant en tant i d'improvís, a les palpentes, faria preguntes intimatòries, a l'atzar, per mirar d'agarrar desprevinguts als sospitosos. Preguntes, com per exemple esta: "On estava vostè entre les set i les set i deu segons del capvespre d'ahir, hora de la mort de la vídua Farbalan's? Erkulí Borinot volia fer les coses a-lo-grande. La sala noble de la espectacular mansió podria acollir d'allò més, folgadament, a tots los sospitosos còmodament assentats, amén d'enquibir la suficient dotació policial per a estar alerta an tot moment i an la falç a punt per a segar cadenes. Lo pla del comissari en cap era genial. I atès que la població sencera d'anquell poble mariner i privilegiat del sud de la costa mediterrània tarragonina hava tingut an tanta estima lo vescomte Farbalan's –un self made man al quadrat– era de rebut que seguís an directe los esdeveniments del macrointerrogatori. I una bona difusió exterior fora que, mitjançant un circuit tancat de televisió se transmetessin les imatges il so, an una pantalla gegant que se instal·laria al bell mig de la plaça. I on hi cabien dempeus los tres mil i escaig habitants de la població. Dabuten! CONTINUARÀ


Recull

(poesia, tradicions, jocs, refranys)

· Pàgina 34

El sentit dels mots Arrabassar .......................Prendre per la força Tramesa .............................Enviada Capaltard ...........................Vespre Dreçar ................................Aixecar Legat ..................................Delegat del Papa Lleu .....................................Poc intens Romanalles ........................Restes Gesta ..................................Proesa, acció heroica Fou .....................................Va ser Brao....................................Coratge, valentia Batre...................................Vèncer, desfer Gosi ....................................S'atreveixi Llom....................................Esquena Pretèrita .............................Passada Nodrit .................................Alimentat Foll ......................................Boig Emprat ...............................Fet servir Amat ..................................Estimat

Soterrat ..............................Enterrat Signar.................................Firmar Reputats .............................Considerats Raïls ...................................Arrels Malgrat que .......................Encara que Malifeta..............................Mala acció Jornades ............................Dies A coll i be ...........................Damunt el coll i les espatlles Cercar .................................Buscar Prestos ...............................Disposats, preparats Llurs ....................................D'ells o d'elles Romandre ..........................Quedar-se, anar-se'n Menant ...............................Conduint, dirigint Conreades..........................Cultivades Arreu ..................................Per totes bandes De tota mena.....................De totes classes Capitost ..............................Cabdill Sotmeses ............................Dominades Esveren ..............................Espanten Enfervorit ...........................Ple d'entusiasme Envair .................................Entrar per la forma Ernest Plans i Callau

Autoestima... Veig les trifulques que tenim amb Espanya,... Escolto sovint reivindicacions respecte de Barcelona. Penso que som nosaltres qui estem condicionats per les opinons del altres... Trobo que ens falta creure amb nosaltres mateixos,... I recordo uns del millors espots publicitaris que he vist mai a tot el món, un espot que fa emocionar, un espot que “comunica”, en-llamina, contagia, un espot que no fa una proposta de venda,... Però un espot que posiciona un producte en l'ànima del seu target geogràfic. ESTRELLA DAMM, en l'espot “el que tenim” ens dóna una lliçó d'autoestima i ens ensenya a oblidar-nos de les opinions dels altres. Aneu a Internet YouTube: Estrella Damm, el que tenim. O llegiu la transcripció del text: Leo Messi, millor jugador del món Andrés Iniesta, segon Xavi Hernández, tercer Els 3 formats a La Masia, els 3 fets aquí... Com en Pedro, en Bojan, en Busquets, en Valdès, en Piqué, i en Puyol,... Tots fets aquí. I en Pep Guardiola,... El que tots consideren el millor entrenador del món, que nascut a Sampedor, format a La Masia... Te n'adones? És posible que tinguem el millor equip de futbol de la història, i la majoria dels jugadors són fets aquí... Que tenim? Que què tenim..??? !!! Tenim els Pirineus, plens de neu, i tenim 580 quilòmetres

de costa, des d'Alcanar a Portbou. 365 dies de sol a l’any Tenim l’Empordà, la Fageda, la Cerdanya, el Delta de l’Ebre, el Llac de Sant Maurici, i Aigüestortes. Tenim la Sagrada Familia i el Parc Güell,... Construïts aquí per un gran senyor d’aqui. Tenim totes les coses maques que va fer en Miró. Tenim els Ous d’en Dalí a Port Lligat,... Tenim un munt d’històries de la Mercè Rodoreda i d’en Monzo ... I els poemes d’Iso i en Joan Brossa,.. Per descomptat, tenim i sempre tindrem les Paraules d’Amor d’en Joan Manel Serrat,... Tenim coses que només nosaltres tenim,.. El tió, el caganer, la sardana, la Patum, i els castellers,... I ara no només son nostres, son patrimoni de tota l’humanitat. Tenim la llonganissa de Vic, el recull de Fontetes, el pollastret, les galetes de Camprodo, els calçots i el romesco,... el trinxat, les millors anxoves del planeta,... I tenim els millors cuiners del món, fent plats increïbles amb les coses bones que tenim aquí, Coses nostres,... Coses bones que tenim De ben segur que trobes a faltar moltes altres coses que falten,... Però sens dubte és un bon resum. I a les Terres de l’Ebre, al Delta, a L’Ampolla , ... .?? Trobes que podríem explicar el què tenim? Envia'm les teves opinions de quines són les coses que tenim... a: eduardpetre@gmail.com


Retalls del Poble · Pàgina 35

Foto cedida per Francisca Buera

Foto cedida per Natividad Cabrera

Foto cedida per Carmen Franch. Núria Prats, Lolita Roig i Enriqueta Gallimó


Viatges · Pàgina 36

La Marinada volta el Món

Enric i Josefa a Ville-Franch (França)

La Marinada se'n va de creuer amb "Costa Crucero" pel Mediterrani


Nutrició · Pàgina 37 DRA. ROSER MARTÍ I CID

Dipl. Nutrició Humana i Dietètica Llic. Ciència i Tecnologia dels Aliments

L'àpat més important del dia! L'àpat més important del dia! Així és com anomenem a l'Esmorzar dintre del món de la nutrició; i és que molts cops hem sentit dir: "avui no he tingut temps d'esmorzar" o bé... "és que quan m'aixeco no m'apeteix o no tinc gana". Però... per què s'insisteix tant en que realitzem aquest àpat? Per què és tant important? Penseu que després de 8 o més hores de son i dejuni, el cos necessita recuperar forces per estar en forma tot el matí, per tant, l'esmorzar ens servirà de font d'energia, aportant-nos aproximadament un 25% de les necessitats nutricionals que es requereixen al llarg del dia. Esmorzant aconseguirem millorar el rendiment en les nostres activitats físiques i intel·lectuals. En tot cas, si no tenim massa gana o no ens apeteix menjar massa, el que podem fer és un esmorzar a primera hora i l'altre a mig matí. Així també aconseguirem distribuir millor l'energia i arribar amb menys gana a l'hora de dinar. Què ens ha d'aportar un esmorzar complet? Làctics: llet, formatge o iogurt. Farinacis: pa, torrades, galetes o cereals. Fruita: sencera, trossejada o en forma de suc. També podem incloure altres tipus d'aliments com els fruits secs, la tonyina, el pernil, l'oli d'oliva i amb moderació els dolços com la xocolata, la melmelada, el sucre, productes de brioxeria...

Si finalment hem decidit repartir l'esmorzar en 2 preses, el que podem fer és seguir l'esquema anterior durant el primer esmorzar (làctic+farinaci+fruita), i al mig matí fernos un entrepà. Recordeu que... És important la instauració de l'hàbit d'esmorzar des de petits, ja que s'ha comprovat que hi ha un 8% de la població infantil que no esmorza diàriament, i a més aquest percentatge va en augment a mesura que el nen creix.

PARC DE NADAL L'AMPOLLA 2012 DIES: 27, 28 DE DESEMBRE, 2, 3 I 4 DE GENER LLOC: SALA ANTIC CENTRE CÍVIC HORARI: DE 9.00 A 13.00 H I DE 15.00 A 18.00 H ESPEREM A TOTS ELS NENS/ES DE 3 A 12 ANYS INFORMACIÓ AL CENTRE CÍVIC PREU: 30 €. DIA ESPORÀDIC: 7 €

ORGANITZA: AJUNTAMENT DE L'AMPOLLA REGIDORIA DE CULTURA


Esports · Pàgina 38

Copa Catalunya Futbol Sala 2012-2013 Dissabte dia 8 de desembre es va disputar al poliesportiu la primera eliminatòria de la Copa Catalunya de Futbol Sala de la temporada 2012-2013. L'eliminatòria es juga al camp de l'equip que està en inferior categoria i per això el partit entre el CF Sala Ampolla (Primera Divisió Catalana) i l'Hospitalet de l'Infant (líder en la Preferent Catalana), el vam poder gaudir a les nostres instal·lacions. Amb una gran assistència de públic (més de 120 persones) i amb la grada plena animant, va començar amb molta força el CF Sala Ampolla avançant-se al marcador amb un 2-0. A la segona part l'Hospitalet va demostrar perquè està a Preferent i va remuntar el partit posant un 2-2 final. L'eliminatòria es va resoldre als penals. El CF Sala Ampolla amb els 5 penals marcats va guanyar el partit ja que l'equip rival només en va fer 4. Per tant l'equip del CF Sala Ampolla va passar ronda i podrem gaudir d'un altre partit a les nostres instal·lacions. És un èxit de l'equip del nostre poble i demostra que amb ganes i posant molta il·lusió es poden aconseguir moltes coses. Ànims i endavant.


ES RECOLLIRAN DE DILLUNS A DIVENDRES, DE 9 H A 13 H, AL LOCAL DE CREU ROJA AMPOLLA C/ BANYS, N. 2, O PERSONA DE CONTACTE ANNA FRANK 647 460 619, NOVES O EN MOLT BON ESTAT. AJUDA’NS A QUE AQUEST NADAL “CAP NEN/A SENSE JOGUINA”. GRÀCIES PER LA TEVA SOLIDARITAT!


VINE A SOPAR AL CASAL Passa abans del dia 23 de desembre per l’Ajuntament i apunta’t. I si vols ballar vine a partir de les dotze, a la GRAN REVETLLA DE CAP D’ANY amb l’orquestra

CARAMELO PREU ENTRADA 10 €

Amb l’Abonament de Festes Anual entrada gratuïta

Marinada Nov-Dec 2012  

Revista Marinada L'Ampolla

Advertisement