Page 1

www.cronica.diarimes.com

ACTUALITAT EMPRESARIAL TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE

Núm.48. Gener de 2012

Tarragona incrementa en un 28% les persones que treballen a l’estranger

Pere Segarra President del Col·legi d’Economistes de Tarragona.

«De la situació econòmica actual en sortirem millors i més competitius»

P8-9

Tarragona concentra les noves oportunitats del mercat logístic

Segons un informe d’Adecco, més de 10.000 persones han marxat fora a buscar feina durant la crisi. P6-7 Fast Trading construirà una fàbrica de pa precuinat a Mengíbar (Jaén) L’empresa de Reus, invertirà més de 2,7 milions d’euros i recol·locarà 25 persones afectades per un ERO. P10 Kutxa tanca l’oficina de Reus i reubicarà els seus treballadors a d’altres

Per primera vegada en cinc anys augmenten les transaccions de lloguer de naus i sól indústrial a diverses zones de la demarcació. P2-3

CatalunyaCaixa haurà d’aportar 2.400 MEUR a les pèrdues del «totxo» segons BBVA El banc ha realitzat una anàlisi interna de tot el sector, i on s’aproxima la xifra del Govern amb 42.000 MEUR.

P4-5

Aquesta operació es deu al pla de reestructuració del sistema bancari i la incorporació a KutxaBank. P10 AiCROV incrementa les seves vendes A més, crearà nous llocs de treball aquest 2012, pel pla d’expansió. P11

Europastry aposta per la tecnologia TDE invertirà 11,8 Meur en laamillora i la innovació l’eficiència Vallmoll deenergètica a la planta de Hi produeix laseva seva primera Tarragona línia de pa funcional.

P10 P18-19


2

REPORTATGE

SECTOR LOGÍSTIC

EVOLUCIÓ DEL SÒL LOGÍSTIC PER PROVÍNCIA

5.000.000

m2 de superfície de magatzem

4.500.000

Barcelona

4.000.000 3.500.000

Tarragona

3.000.000 2.500.000

Girona

2.000.000 1.500.000

Lleida

1.000.000 500.000 0

2005

2006

2007

2008

2009

2010 FONT: INSTITUT CERDÀ

El mercat logístic comença a repuntar a Tarragona El Camp per primera vegada en 5 anys ha reduït la taxa de disponibilitat del seu sòl industrial, segons l’últim informe de Mercado Industrial i Logístico de Jones Lang Jones, a causa principalment de la bona evolució del mercat, el dèficit de superfície al mercat barceloní, les transaccions als polígons industrials de Valls, Vila-rodona o Bràfim, els preus altament competitius i les bones connexions. Núria Arlandes

S

egons l’Informe del Mercat Industrial-Logístic elaborat per la consultora immobiliària Aguirre Newman s’ha detectat un lleuger descens dels nivells de disponibilitat de producte industrial que es situa el 2011 en 501.996m2, davant dels 564.781m2 de l’any 2010 i que es concentra principalment en el Camp de Tarragona i en les àrees logístiques de la primera corona. Aquest fet ve donat principalment pel dèficit de sòl industrial que es detecta a la primera corona, la zona de l’àrea metropolitana de Barcelona i que ha provocat que moltes empreses interessades en aquesta instal·lar-s’hi hagin anat a parar a d’altres més llunyanes provocant una disminució de l’excedent a zones de fins a 100 km a la rodona, amb excel·lents

connexions amb la ciutat comtal i que explica per què creix especialment a Tarragona. Així, a la zona barcelonina es va absorbir 242.248 metres quadrats logístics el 2010 i 355.053 l’any passat. En aquest sentit, en l’últim informe públic del Mercat Industrial i Logístic de la consultora Jones Lang La Salle destaca que és la primera vegada en cinc anys que a la zona de Tarragona disminueix, malgrat que encara quedi espai vacant però indica que s’ha entrat en una dinàmica molt positiva i pronostica un millor comportament del mercat. Així, la taxa de disponibilitat es situa en un 15,95% i en total s’estaria parlant de quasi 173.000 m2. Cal destacar que ha Catalunya la superfície industrial ha augmentat anualment un 4,3% durant el període 2005-2010. A tot això,

ELS DETALLS

Preus lloguer

Operacions

La tendència d’aquest darrer any ha estat a la baixa, i a Tarragona se situa un 10% menys que l’any anterior

Durant l’any passat es van materialitzar diverses transaccions a zones com Valls, Vila-rodona, Bràfim o Constantí

Tarragona només el darrer any s’ha incrementat en un 21,5%, valor impulsat per la posada en servei del CIM El Camp, dades de l’Observatori de la Logística de Catalunya 2011.

Evolució dels preus

Pel que fa als preus, tots els informes i estudis coincideixen que s’ha produït un descens clar en l’últim any, malgrat començar a veure’s una estabilització dels preus. Segons Jones Lang, a la zona de Barcelona oscil· ·la entre 6 euros/m2 i 5,25 euros/m2 com a màxim el lloguer, quan l’any 2008, es pagaven vora

11 euros/m2. Pel que fa a la zona de Tarragona, la tendència és a la baixa, a causa de l’excedent existent però que al mateix temps la fa més atractiva per ser valors molt competitius. El descens respecte a l’any 2010 es calcula en un 13,4% en els preus del lloguer, segons Aguirre pels ajustaments duts a terme en els mercats secundaris. En canvi, segons l’Observatori, estaríem parlant d’un descens del 10% per Barcelona i Tarragona en el lloguer de sòl, i estaríem parlant que al territori el preu supera de poc els 3 euros/m2. Parlem de lloguer, prin-

cipalment perquè s’està imposant per damunt de l’opció de compra, ja que l’any 2010 va representar el 90% de les operacions realitzades enfront del 50% l’any 2007.

Volum global

L’Observatori inclou el volum mogut l’any 2010 pel sistema logístic català on es parla que va gestionar un total de 402 milions de tones de mercaderies però que denota un alentiment en el ritme de descens del volum mogut en el darrer any, marcat per la disminució del tràfic de mercaderies per carretera en un 9,4%, mentre que el ferroviari

ha pujat un 8,7%, el marítim, un 3,5% i l’aeri, un 16,5%, i que significa una caiguda global del 5,5% menys.

Demanda i transaccions

Segons Jones Lang, durant els tres primers trimestres de 2011, l’absorció d’espai logístic a Barcelona s’ha situat en 320.000 metres quadrats, és la dada més gran des de l’inici de la crisi i ha superat els millors pronòstics; tot i això, en aquest document falta comptabilitzar les xifres de l’últim trimestre que és l’època amb més contractació.


3

Gener de 2012

EN CONTEXT

Per terra, mar i aire

LES DADES

Taxa de disponibilitat

Volum mercaderies

Segons Jones Lang la Salle, Tarragona té un 15,95%, que equival a 173.000 m2, el primer descens en cinc anys

Segons l’Observatori de Logística, el total del mogut a Catalunya és de 402 milions de tones, un 5,5 menys que el 2009

Pel que fa a la zona de Tarragona, s’han materialitzat diverses operacions que equivalen al lloguer de vora 100.000m2 l’any 2011. En concret, podríem destacar els 7000 m2 llogats per Ikea a Valls com a ampliació dels 200000 m2 que ja tenia, una operació assessorada per la consultora. Després tenim Cargotrans, que ha llogat 10.000 m2 a Vila-rodona que es suma a les instal·lacions que ja té a Valls, Prologis ha arrendat 30.000 m2 a Valls, Transports Prats va llogar unes instal· lacions a Constantí, amb 15 molls de càrrega i 10

m d’alçada, amb aquesta operació la va assessorar la Corporativa-Consulta i era l’únic contracte d’un immoble d’última generació fins al mes d’agost a Tarragona. L’última operació de l’any va venir de la mà de Norbert Dentressangle, que va llogar 5.692m2 a la plataforma logística d’Inbisa-Bràfim, que representava aproximadament el 25% de la superfície total construïda de la instal·lació, i que comparteix amb un altre operador logístic, Künhe&Negel, i va significar el 100% ocupat de les instal·lacions de

Inbisa al municipi de l’Alt Camp. El valor d’aquestes operacions podria arribar a més de 300.000 euros.

Mercat inversor

Segons Aguirre, el volum total de la inversió logística de 2011 puja a 190 Meur, superior a les aconseguides l’any 2010, i 2009 però molt lluny dels més de 400 Meur dels anys 2007 i 2008. Però el risc general percebut a l’economia, el complicat accés al crèdit, els dubtes quant a estabilitat de preus de lloguer i l’amenaça en un entorn d’elevada disponibilitat, manté la taxa de desocu-

pació pel millor producte en aquests nivells. Tot i això, s’ha incrementat l’interès de l’inversor per les zones ubicades en terceres corones de Madrid i Barcelona, fet que Tarragona pot aprofitar per continuar la tendència a l’alça encetada aquest any, ja que en aquest tipus de zones descentralitzades les rendibilitats inicials teòriques es situen en nivells superiors al 8,5%. Tot i això, concentra l’estoc logístic disponible de Catalunya, malgrat tenir un producte de qualitat i competitiu, segons l’informe d’Aguirre Newman.

Segons l’informe dels Indicadors de Competitivitat del sector logístic 2011 elaborat per l’Observatori de la Logística de Catalunya, el sector logístic català va moure un total de 402 milions de tones de mercaderies, que es situa molt per sota dels 541 milions de tones mogudes el 2007; tot i això, reflecteix un alentiment del descens, motivat pel context econòmic actual; no obstant, aquest any passat ha estat del -5,5%. Aquest fet es veu reflectit en les dades de generació d’ocupació d’aquest sector, que l’any 2009 va experimentar un descens del 3,2%. Si ho analitzem pels diferents modes de transport, viari, aeri i marítim, veurem que els pitjors resultats se’ls emporta el transport viari, amb un descens del 9,4%. L’impacte de la crisi econòmica en aquest sector és el principal motiu d’aquest descens, sobretot en els tràfics estatals, amb un 14% ja que en els internacionals creixen un 22%, conseqüència directa de l’increment de l’exportació en un 25%, mentre que les importacions s’han quedat estancades en un 19%. Un fet a destacar és el percentatge de desplaçaments en buit interns a Catalunya, que es situa en el 47%, mentre que els tràfics amb la resta de l’Estat i l’estranger es mantenen per sobre del 20%. Pel que fa a l’ocupació, la mitjana de treballadors de les empreses de transport és de 3, xifra que es manté en stand-by, lluny de la mitjana europea, que està en 5. Des de l’Observatori responsable de l’informe, s’emplaça a ampliar la dimensió empresarial per millorar la competitivitat del sector. En els tràfics ferroviaris, la tendència és una altra, el 2010 van augmentar un 8,7% respecte a l’any 2009; això, unit a la caiguda de tones viàries, suposa un increment de la seva quota fins al 2,1%, a més d’una alça dels tràfics interns i internacionals. En tràfic marítim, els ports de Barcelona i Tarragona han experimentat un creixement del 3,5% en tones totals, que ha estat un punt d’inflexió en la tendència decreixent experimentada després de la crisi a partir de 2007. Cal destacar l’increment de tràfics de llarga distància amb el Pròxim i Mitjà Orient, Àsia i Amèrica, amb increments de l’11,9 i 8% respectivament. El nombre de TEUS moguts al port de Tarragona va experimentar una evolució positiva, amb un creixement del 8%, set punts menys que el de Barcelona, i que suposa un augment dels dos ports pel que fa a taxa de contenització i que es situa en un 12% a Tarragona i el 6% a Barcelona. El mode aeri, amb càrrega a l’aeroport del Prat, s’ha recuperat del descens experimentat en el període anterior, amb un creixement del 16,3% que es situa en la línia de l’evolució de la càrrega mundial, 15,2%. El volum en tones és de quasi 105.000, i representa el registre més alt des del 2005. És remarcable el augment de tràfics d’intercanvi amb Àsia i el Pacífic, que ja representen el 20%, aquesta destinació l’any 2006 representava l’1%. Per altra banda, la quota de mercaderies transportades per avions de càrrega pura segueix creixent i arriba al 42% del volum total. No obstant, el transport de mercaderies a la bodega dels avions de passatgers segueix disminuint i es situa en un 20% de quota. L’Observatori detecta una certa solidesa dels intercanvis amb Europa amb una quota del 60% del total, entre aquests destaca Alemanya, amb un 50% del volum total. També cal dir que les quotes intermodals han portat una clara tendència a l’alça durant la crisi. un 21% el 2010, reflex de la caiguda de l’unimodal.


4

ACTUALITAT

SISTEMA FINANCER

BBVA valora l’aportació de capital de CatalunyaCaixa en 2.400 MEUR

A més la caixa intervinguda necessitaria un total de vuit anys en poder cobrir-la, segons l’anàlisi que realitzat fet el banc basc a què ha tingut accés aquest diari. En aquest document a més valora les dotacions totals del sector per cobrir les possibles pèrdues del sector immobiliari en 42.000 milions d’euros, xifra que s’aproxima a la que va donar el Govern central a inicis de l’any que es calculava en 50.000 milions d’euros. Núria Arlandes qualsevol. Però si aquesta fa respecte, quan s’analitza entitat a entitat el tema empitjora i aflora la realitat d’un sector que no acaba de sortir-se’n. I això és el que ha fet el BBVA en un informe intern, a què ha tingut accés aquest diari, i que desgrana el sector en una dosi de realitat que tots necessitem saber. Així, segons aquest document, CatalunyaCaixa necessitaria 2.396 milions d’euros per adaptarse a les noves exigències i per cobrir-les necessitaria uns vuit anys. Aques-

ta, juntament amb Unnim i NovaCaixaGalicia, les entitats nacionalitzades són les que presenten pitjors previsions. Tot i això, no és la pitjor, i la situa com a cinquena entitat amb més necessitat de capital. El rànquing l’encapçala el Banc Financer i d’Estalvis (BFA), l’ànima de Bankia, amb 7.474 milions d’euros, i que suposa quatre anys dels seus resultats abans de provisions previstes per la banca de Rato. El segueix Banc Popular, amb 5.102 milions, que

SECTORS

El 68% dels concessionaris espanyols presenta pèrdues Les xarxes oficials de distribució espanyoles van ser les úniques que van marcar números vermells en el mercat europeu durant el tercer trimestre de l’any passat, encara que van millorar en dues dècimes la seva rendibilitat respecte als mesos anteriors, situant-

se en el -0,6% sobre facturació, segons l’informe elaborat per Snap On Business Solutions per Ganvam, que representa a 4.600 concessionaris/ serveis oficials i 3.000 compravendes. D’aquesta manera, els concessionaris espanyols van marcar

l’excepció en l’escenari europeu, on tots els mercats van registrar beneficis en major o menor mesura. Aquestes dades ens donen que més d’un 68% dels concessionaris que actuen a Espanya es trobi en situació de pèrdues, mentre que a Europa són molt menors.

li equival a dos anys, Santander segueix al podium, amb 4.618 milions que podria cobrir amb les plusvàlues no comptabilitzades d’algunes operacions. La primera entitat catalana, La Caixa, amb 3.453 milions, va darrera però amb facilitat per cobrir-los, venen actius o amb el negoci exterior. Pel que fa a la resta de “nacionalitzades”, Unnim es situa a la cua del llistat, amb 1.021 milions però amb una capacitat per aportar-ho de 12 anys, NovaCaixaGalicia, amb

EL DETALL

CatalunyaCaixa Segons el document del BBVA, l’entitat necessita aportar 2396 MEUR i un termini de 8 anys per cobrir-les 1.602 milions i sis anys per tapar-los, es troba a la vuitena posició. La resta de entitats estan mes o menys amb les mateixes xifres però amb menys temps per cobrir-les. De totes maneres, l’anàlisi de BBVA no deixa de ser

una hipòtesi ja que no sap encara els criteris del Govern per complir amb els 50.000 milions, i amb ells que es preten cobrir els actius adjudicats, morositat i préstecs al corrent de pagament per sectors de risc.

FOTO: CEDIDA

L

necessitat de sanejar el sector financer espanyol s’ha convertit en una prioritat pel nou Executiu, que ja ha donat un termini de sis mesos per dur a terme una segona ronda de fusions bancàries i que ja demana tenir damunt la taula les operacions integradores en poques setmanes. Tanmateix, també s’ha valorat el que necessita el sector per cobrir les pèrdues que els ha provocat el totxo en 50.000 milions d’euros, xifra que espanta

Les xarxes de distribució espanyoles són les úniques d’Europa que obtenen números vermells.


5

Gener de 2012

FOTO: CRISTINA AGUILAR

LA XIFRA

8

anys necessitaria CatalunyaCaixa per adaptar-se a les noves exigències

L’entitat catalana podria ser adquirida pel BBVA dins del segon procés de fusions que prepara el Govern per sanejar el sector financer.

APORTACIÓ NECESSÀRIA PER COBRIR POSSIBLES PÈRDUES CAUSADES PEL SECTOR IMMOBILIARI BFA* Banco Popular + Pastor** Banco Santander La Caixa Catalunya Caixa Banc Sabadell Liberbank NovaCaixaGalicia* Banca Cívica* Mare Nostrum Kutxa Bank** Unicaja+C España Duero** UNNIM Caja Tres Ibercaja Bankinter 0

1000 2000 3000 4000 5000 6000 7000 8000

FONT: BBVA Research estimates

* A data desembre 2010

** Càlculs provisionals

EN CONTEXT

2a ronda de fusions: BBVA-CatalunyaCaixa?

EL DETALL

Cobertures Amb els 42.000 MEUR es cobririen un 58% dels actius adjudicats, un 24% de la morositat i un 18% de préstecs dels sectors de risc El que deixa clar el document és que els 42.000 milions de dèficit en la provisió calculada no es traduirà automàticament en una necessitat de capital, ja que les institucions financeres tenen guanys com a ma-

talàs inicial per absorbir les màximes provisions. En definitiva, el sector financer necessita una operació de neteja dels seus balanços, per poder afrontar els desafiaments del futur i començar a donar un respir.

La previsió d’acometre una segona tanda de plans d’integració en el sector financer espanyol per sanejar-lo ha disparat en aquests últims dies en els mitjans de comunicació la travessa bancària per veure qui es quedarà qui. La ronda la va encetar Banc Sabadell amb l’adquisició de la CAM per un euro. Aquesta ha donat pas que en els últims dies hi hagi moviment per saber quina serà la següent, el més impactant va ser el rumor que La Caixa i Bankia s’unien i que la Generalitat ja hi havia donat el seu vistiplau. Tot rumors, que immediatament van desmentir els presidents de les dues entitats. De les dotze caixes d’estalvis restants ara convertides en banc, tres (NovaCaixaGalicia, CatalunyaCaixa i Unnim) segueixen sent propietat del Govern després d’haver estat nacionalitzades el setembre de l’any passat. Banc de València també és controlada pel Govern. No cal dir-ho, esperem que aquestes quatre entitats que s’han de privatitzar en les pròximes setmanes o mesos a través d’un procediment de subhasta similar a l’implementat en el cas de la CAM ho facin. Així, segons ha sortit publicat, BBVA estaria més que interessat en CatalunyaCaixa. En aquest sentit, segons fonts de l’entitat basca, que ni confirma ni desmenteix, «estan estudiant totes les possibilitats que hi ha al mercat entre elles Unnim i Cata-

lunyaCaixa, i volem conèixer bé les oportunitats que hi ha, perquè Catalunya és un mercat molt atractiu per nosaltres. Ara volem mirar l’oferta de cada entitat, malgrat que CatalunyaCaixa té el procés tancat. De totes maneres, volem ressaltar que ara com ara estem centrats en el creixement orgànic de l’entitat». Per la seva banda CatalunyaCaixa, a la pregunta de si confirma o desmenteix aquesta possibilitat, ens comenten que «són tot especulacions, i no hi ha res de clar encara. Ara mateix nosaltres estem seguint el nostre full de ruta, com ara la intervenció del FROB i la cerca de inversors privats per poder desnacionalitzar la caixa i complir amb les seves exigències, per les que tenim fins a l’octubre de 2013 per a obtenir-los; a més, el FROB no pot vendre abans d’aquesta data. Tot i això, estem a l’expectativa del que decidirà el govern aquests dies i si canvien les condicions». En definitiva, queda tot a l’aire, però si sonen les campanes per alguna cosa serà i no es descarta res, ja que amb l’escenari que es presenta actualment tot potser factible i com diuen no hi ha res impossible. Pel que fa a Unnim i NovaCaixaGalicia, les altres entitats nacionalitzades, la catalana podria ser venuda la segona meitat del mes de febrer de 2012 a Ibercaja i la gallega pot ser adquirida per Santander.

ENDEUTAMENT

El deute de les empreses públiques catalanes puja a 3.200 MEUR La Generalitat de Catalunya va incrementar en 3.213.000 d’euros el deute de les seves empreses públiques entre gener de 2008 i el tercer trimestre del 2011, cosa que ha elevat el nivell d’endeutament total de la comunitat autònoma en un 13,2% en aquest mateix període. Segons la firma internacional d’auditoria i consultoria

Russell Bedford, moltes autonomies creen societats mercantils per a no superar els seus límits de dèficit. En el cas català, el 20% del seu deute total, que supera els 39.200 Meur, es concentra en el seu sector públic empresarial. L’endeutament de les seves empreses s’ha elevat durant la crisi en 3.213.000 d’euros, un

69,7% més, en passar dels 4.611.000 el gener del 2008 als 7.824.000 del tercer trimestre del 2011. Catalunya és la vuitena comunitat en què més s’ha incrementat el deute de les seves empreses públiques, després de Castella i Lleó, Extremadura, Andalusia, Aragó, Astúries, Cantàbria i la Comunitat de Madrid. Totes superen el

creixement mitjà el conjunt d’autonomies. En altres comunitats aquest repunt va ser menor: com és el cas de Balears, amb un 25,6%, o Navarra, amb un 25,3%. Només tres comunitats van reduir el deute de les seves empreses: La Rioja, un 94,1%; Castella-la Manxa, 43,6%, i Galícia, 3,4%. Múrcia és l’única que no acumula deutes

en els seus ens empresarials. En els últims mesos són nombroses les comunitats que revisen a l’alça els seus nivells de dèficit i, en gran manera, es deu al aflorament d’obligacions en empreses creades expressament per les administracions per accedir a un major endeutament. Segons la consultora, els balanços de societats

mercantils no es consoliden amb els pressupostos de les autonomies, el que permet amagar temporalment les quanties reals de dèficit. A més, aquesta pràctica s’utilitza per escapar a controls interns i polítics, encara que perjudica els seus comptes i eficiència, que han vist com els seus ràtios econòmics han empitjorat en poc temps.


6

ACTUALITAT

MERCAT LABORAL

Creix un 27% els treballadors de Tarragona que busquen feina a l’estranger Fregant els cinc milions d’aturats a Espanya i amb la taxa de desocupació juvenil més alta de la Unió Europea, cada vegada són més els espanyols que opten per buscar una oportunitat professional fora de les nostres fronteres. El nombre de demandants d’ocupació per treballar fora del nostre país s’ha duplicat des que va començar la crisi, segons dades del Departament de Mobilitat Internacional del grup Adecco.

Redacció teres. Després d’anys de bonança econòmica i creixement de l’ocupació, en què Espanya va ser un país d’interès per a la immigració per les múltiples possibilitats de desenvolupament que oferia, la situació s’ha revertit: per primera vegada en 10 anys el saldo migratori ha estat negatiu el 2011, segons dades de l’INE, ja que van arribar 417.523 persones a Espanya enfront de les 507.740 que van abandonar el país. Enrere va quedar l’època en què era difícil trobar

EL DETALL

Motius Els principals són la situació laboral del país, l’increment de l’atur i la focalització empresarial cap a l’estranger gent que s’aventuren a buscar nous horitzons laborals més enllà de les nostres fronteres. Les xifres demogràfiques oficials també semblen corroborar aquesta tendència: des de principis de 2008 (inici aproximat de la

EÒLICA MARINA

El projecte Zèfir comença a posar fil a l’agulla a la 1a Fase El passat mes desembre és va publicar al DOGC la sol·licitud de concessió d’ocupació del domini públic maritimoterrestre al terme municipal de l’Ametlla De Mar per instal·lar el centre d’experimentació i proves de tecnologia de generació d’energia elèc-

trica en el medi marí a partir de l’eòlica, segons el “Projecte Zefir Test Station, fase 1”, de setembre de 2011. Aquestes obres consisteixen en la instal·lació d’una plataforma d’assajos en aigües interiors, davant la costa, per obtenir energia elèctrica mitjançant

generadors eòlics. Consta de fins a 4 aerogeneradors a 3km de la costa i que suposarà una inversió privada d’uns 70 Meur i una potència màxima de 20Mw. Actualment l’Ajuntament local i altres entitats han mostrat la seva oposició al projecte.

crisi) fins al passat mes de desembre de 2011 el nombre d’espanyols residents a l’estranger s’ha incrementat en 307.900 persones, segons les dades del Cens Electoral d’Espanyols Residents a l’Estranger (CERA), per la qual cosa podria afirmar

que s’han desplaçat fora d’Espanya per treballar o acompanyant un familiar que ha creuat la frontera per raons laborals. Per comunitats autònomes, Canàries, Balears i La Rioja són les que han experimentat un increment d’expatriats més alt cap a altres països, del 51,5%, 44,4% i 39,4% respectivament, mentre que Ceuta, Extremadura i Castella-la Manxa, figurarien com les que menys fuga de treballadors han registrat durant aquests quatre anys, del 10,3%,

11,1% i 13%, respectivament. Entre els motius d’aquesta migració, la situació del mercat laboral espanyol i l’increment continuat de l’atur es plantegen com les grans circumstàncies de l’èxode, a més del fet que les empreses espanyoles es focalitzin cada vegada més en mercats amb més potencial de creixement: la activitat de les empreses de l’Ibex 35 genera més del 50% del seu negoci fora d’Espanya. En segon lloc, els països de

FOTO: CEDIDA

A

questes xifres sorprenen encara més si tenim en compte que els espanyols no havien estat tradicionalment molt propensos a la mobilitat geogràfica i que fins ara l’èxode de treballadors espanyols cap a altres països només s’havia vinculat als anys previs a la transició, quan no només els problemes econòmics sinó també els polítics, animaven els treballadors a trobar feina més enllà de les nostres fron-

La primera fase del projecte Zèfir s’instal·larà davant de la costa de l’Ametlla de Mar.


7

Gener de 2012

BREUS ACTUALITAT L’increment de l’atur fa que molta gent es decideixi a sortir fora per trobar la seva oportunitat laboral.

LA XIFRA

29

per cent és el que ha augmentat a Catalunya, en el que va de crisi

LA XIFRA

33

mil catalans són els que han marxat a l’estranger al llarg de l’any 2011

EL DETALL

Perfil de l’emigrant Joves, entre 18 i 35 anys, altament qualificats, sense càrregues familiars, i amb prioritats laborals com l’autonomia professional destinació com Argentina, França o Alemanya tenen ofertes més competitives i atractives que les espanyoles. Una altra causa es troba en la disminució de barreres formatives dins de la UE principalment pel que fa a l’homologació de di-

plomes i lliure circulació d’estudiants i treballadors. Pel que fa al perfil dels treballadors que marxen fora, segons el Departament de Mobilitat Internacional del Grup Adecco, les persones que se senten més atretes

per la idea de treballar a l’estranger responen a un perfil clar: fonamentalment joves, en edats entre els 18 i 35 anys, altament qualificats i sense càrregues familiars, les prioritats laborals són la responsabilitat del seu lloc, l’autonomia professional i la perspectiva de fer carrera en la companyia en qüestió. A més, quan ens centrem en la població femenina en exclusiva, elles també valoren un bon ambient laboral i flexibilitat d’horaris, això últim és una dada molt clarificador tenint en compte que les polítiques de conciliació familiar en gran part d’Europa tenen més pes que a Espanya. En qualsevol cas, tots coincideixen que es tracta d’una oportunitat idònia per aprendre un idioma o viure una experiència diferent en un altre país. Els sectors que ocupen aquests immigrants laborals no només són medicina i biologia sinó que actualment la llista s’ha ampliat considerablement i inclou els perfils prèviament comentats (enginyers, arquitectes i informàtics), que han perdut la feina, fa temps que sense trobar una nova ocupació o consideren que el seu treball serà més valorat fora d’Espanya.

Més de 10.000 a Tarragona

A l’hora d’analitzar la distribució per comunitats autònomes d’aquesta migració de treballadors, Canàries se situa al capdavant de totes les altres, ja que des de l’inici de la crisi ha vist com 37.086 dels seus habitants majors de 18 anys han abandonat les Illes per residir en un altre país, o el que és el mateix, el

nombre de canaris que han decidit viure fora d’Espanya s’ha incrementat un 51,5% en els últims anys. Després d’ella trobem a l’altre arxipèlag espanyol, Balears, el percentatge de ciutadans residents a l’estranger s’ha incrementat un 44,4%, equivalent a 4.887 persones. En tercer lloc, La Rioja explicava el gener de 2008 amb 8.018 vivint fora d’Espanya, xifra que actualment ha ascendit fins als 11.174, un 39,4% més. Catalunya ha experimentat un increment del 29%, tres punts i mig per sobre de la mitjana nacional del 25,6% i que equival a la pèrdua de 32.955 habitants majors d’edat, comptabilitza en l’actualitat 146.633 expatriats enfront dels 113.678 que hi havia l’inici de la crisi. Per províncies, Girona i Barcelona són les que han experimentat un increment més elevat en el seu nombre d’habitants a l’estranger, del 33,8% i el 30,1%, respectivament, i han perdut un total de 2.763 majors d’edat des de l’inici de la crisi en el cas de Girona i 26.107 en el cas de Barcelona, ​​que a més és la província catalana que més treballadors té censats a l’estranger. Tarragona ha sofert un increment del 27,2% dels seus habitants majors d’edat i passa de tenir-ne 8.532 l’inici de la crisi als 10.855 comptabilitzats actualment, cosa que equival a 2.323 treballadors. Per la seva banda, Lleida, amb un increment del 17,1%, és la província que menys fuga de treballadors ha experimentat durant la crisi. De totes maneres, quan tornin portaran al seu equipatge el know how de cultures empresarials.

EMPRESES

El 30% dels treballadors de les empreses catalanes no confia en el seu cap Adecco, empresa líder en gestió de Recursos Humans, ha realitzat una enquesta entre 2.020 treballadors de tot Espanya, 400 d’ells a Catalunya per saber quina imatge tenen del seu cap i com el veuen. D’aquest estudi es desprenen vàries conclusions. El

38% dels enquestats afirmen que el seu cap és democràtic, malgrat que el 31% creu que és autocràtic, davant de carismàtic i paternalista. Davant d’això, el 62,4% entre dones i gent gran els preferirien més democràtics, abans que carismàtics, paternalistes i

un 5,3% autocràtic. Pel que fa a la valoració dels enquestats fan del seu cap, el 40,1% consideren que tenen més formació que ell, el 90% assegura que li té respecte i un 84,1% creu que el seu cap confia en ell; per l’altra banda, tenim que un 23% diu no

sentir-se respectat per ell i més del 30% no confia en el seu superior per norma general. Més de 5 de cada 10 enquestats catalans afirmen aspirar a ser caps algun dia, entre els quals destaquen els més joves, enfront de les persones més grans de 45 anys.

Les vendes de vehicles usats a Tarragona creixen un 5,2% el 2011 Les vendes de vehicles de segona mà a Tarragona van tancar l’any 2011 amb una pujada del 5,2%, fins arribar a les 29.803 unitats, segons l’Informe sobre el Mercat de Vehicles d’Ocasió elaborat per l’Associació Nacional de Venedors de Vehicles a Motor (GANVAM), que representa 4.600 concessionaris i 3.000 compravendes. A Espanya les operacions van augmentar un 3,4% el 2011, fins a les 1.728.190 unitats, fet que va elevar la relació de vendes VO / VN en quatre dècimes fins a valors de 2,1 a 1, el més alt de la història. En el conjunt de Catalunya les compres de turismes d’ocasió van créixer un 6%, amb un 16,4% del total espanyol./Redacció

Els farmacèutics de Tarragona s’oposen a la taxa per recepta El president del Col·legi Oficial de Farmacèutics de Tarragona (COFT), Andreu Suriol, s’oposa a la taxa d’un euro per recepta que vol implantar la Generalitat per reduir el dèficit sanitari ja que no volen convertir-se en «recaptadors». La mesura de pagar un euro per recepta es va anunciar a final del mes de desembre passat «sense haver fet partícips en cap moment els col·legis», es queixa el president del COFT, que reclama més informació sobre la mesura, ja que els farmacèutics tampoc no poden respondre als dubtes que els exposen els usuaris, per no tenir més dades. No obstant això, sí que queda clar que les farmàcies serien les encarregades de cobrar aquesta taxa./EFE

La Generalitat deu 9 milions d’euros a les guarderies privades El Govern català deu 9 Meur a les guarderies privades en subvencions corresponents als dos últims cursos, principalment de les comarques de Barcelona, cosa que ha obligat molts d’aquests centres a demanar crèdits per poder abonar salaris i despeses. Així ho han denunciat les associacions de Guarderies de Catalunya i Catalana de Guarderies en un comunicat conjunt, en què precisen que el deute dels 9 milions d’euros afecta 213 guarderies privades que reben una subvenció de la Generalitat d’un total de 634 privades existents a tot Catalunya. Aquestes associacions critiquen el PP perquè «ha mostrat indicis que podria plantejar un canvi de filosofia»./EFE

Ciutats del Corredor Mediterrani demanen prioritat en el projecte Els representants municipals del sud de França i de Catalunya que han participat en la V Cimera de ciutats per l’AVE han reivindicat la consideració d’aquesta infraestructura com a prioritària per part de la Comissió Europea, a la qual reclamen en conseqüència que hi inverteixi. Després que Europa donés aquest rang l’any passat a la connexió fèrria d’alta velocitat que va des d’Algesires a territori francès, els representants de municipis implicats en el projecte han reclamat que es destinin fons i que els governs a una banda i l’altra de la frontera resolguin els problemes pendents. Entre els objectius que s’han fixat figura el que es vertebri la xarxa de tren convencional al voltant de les grans ciutats del Corredor./EFE


8

PROTAGONISTES

SITUACIÓ ECONÒMICA

Pere Segarra President Territorial del Col·legi d’Economistes de Catalunya. Doctor en Administració i Direcció d’Empreses per la URV, Llicenciat en Investigació i Tècniques de Mercat per la UB i Enginyer Tècnic Industrial per la UPC. És professor de la URV des del 1992.

«Si reduïm el dèficit sense polítiques de creixement fortes, provocarem més recessió» Núria Arlandes –Hem estrenat any, què en podem esperar? Aquest any promet ser molt dur, potser serà el més difícil de tots, fins ara no havíem tocat fons però hi tocarem aquest any. Amb el context econòmic actual, les previsions per Espanya s’han vist alterades, tant és així que l’FMI ho ha dit molt clar, s’espera una recessió pel nostre país de l’1,7% que és molt més forta que la que havíem tingut fins ara; en canvi, de cara al 2013 es queda en un 0,3%, amb la salvetat que poden passar moltes coses, tant en positiu com en negatiu, i més avall no podem anar, ens portarà a una situació d’estancament i precarietat. També cal tenir en compte que si les polítiques econòmiques canvien, és previsible que les tendències també canviïn. El proble-

ma és que estem en una situació d’incertesa. Per tant, serà un any en què augmentarà l’atur encara més, es parla de 500.000 aturats més, i seguirem assistint al degoteig de tancaments d’empreses sobretot de pimes. –Les pimes, quines polítiques empresarials han de seguir? En aquests moments, les empreses que pateixen més són les abocades al mercat interior, les que es van obrir cap a l’exterior, ho estan portant molt més bé que les altres. Podríem dir que la internacionalització és la base per poder subsistir, tirar endavant i poder progressar. Quant durarà?, no se sap. Amb la situació actual l’empresa que està oberta a l’exterior pot funcionar i pot aguantar bé, el problema vindrà quan la paritat de l’euro vers el dòlar i al-

tres monedes canviï, perdent competitivitat, això vol dir que automàticament aquestes empreses tindran més dificultat per poder exportar. Però vull ser optimista, Europa protegirà l’euro perquè és l’única forma que tenim de poder competir, i per tant podrem seguir exportant i consolidant les empreses. –Amb aquest panorama, què n’opina de les mesures econòmiques preses pel nou Govern? El que està clar és que davant la situació que tenim de dèficit no hi ha altra alternativa que tancar l’aixeta, es pot començar per eliminar totes les partides que poden conduir a incrementar-lo, i reduir-ne l’intern. Així, que han de ser molt dràstiques, el ministre Montoro ja va dir que no arribaríem al 8% que Europa demana i que si

arribem al 4% ja farem prou, hi estic d’acord, penso que reduir tan dràsticament és difícil de poder aconseguir, perquè tenim molts defectes estructurals, que no es poden canviar d’avui per demà però és evident que s’ha d’ajustar la despesa per poder reduir el dèficit. Ara bé, amb això sol no n’hi ha prou, és evident que la reducció per si sola no genera creixement, no hi ha cap economia que amb una reducció de la despesa creixi. Trobo a faltar que junt amb aquestes mesures de contenció de la despesa no hi hagi polítiques econòmiques més decidides per fomentar el creixement. L’equilibri ha de venir per reduir les despesa i incrementar els ingressos, si només reduïm despeses el que provoquem és més recessió. Falta una aposta decidi-

da per recolzar les pimes, que són el 90% del nostre teixit empresarial i que ocupen el 90% de la gent, se’ls ha d’oferir mesures de suport com facilitar l’accés al crèdit, etc. –Com es pot sanejar el sistema financer ? En aquests moments el sistema financer ha tingut la sort que el BCE li ha injectat molts de diners a un cost molt baix; malgrat això, el seu problema és que el pes del

sector immobiliari l’està condicionant molt, i fins que no es regularitzin aquests actius i s’assumeixin les pèrdues que hi ha hagut i que hi són no farem res. Els bancs han de mostrar els seus balanços i veure el valor real del seu patrimoni, a partir d’aquí començar de nou, crec que és el camí. Ara si ho faran o no, no ho sé, el pla de privatització dels aeroports una mesura que

PROTAGONISTES

Elvira de andrÉs, directora general de mitjans de nielsen

Peter gräve, nou responsable de comunicació de basf

Nou director Territorial de Catalunyacaixa a Tarragona

Elvira de Andrés ha estat designada nova directora general de mitjans de Nielsen Espanya des d’on dirigirà i coordinarà l’estratègia del grup al mercat espanyol, impulsant un projecte global de medició de la companyia en les perspectives on line, mòbil, vídeo i xarxes socials, amb el consumidor com a punt de referència. Andrés té una llarga trajectòria de Mobile Consumer i Telecomunicacions de Nielsen, i liderarà la gestió i direcció de l’àrea “Watch”.

Des de finals de l’any passat, Peter Gräve és el nou responsable corporatiu de BASF a Espanya. La seva funció prioritària és la de desenvolupar l’estratègia global de comunicació a la Península Ibèrica. Fins ara, Gräve exercia de responsable de Media Relations a BASF Plant Science, a la secció de transgènics de la química, a Limburgerhof (Alemanya). Ha estudiat Business Administration a Berlín i Cambridge i com a periodista a la Fundació Konrad Adenauer.

Josep M. González serà a partir d’ara el responsable de la direcció territorial de CatalunyaCaixa a Tarragona. Llicenciat en Ciències Econòmiques, MBA per ESADE i Màster en desenvolupament Directiu per la UPC i CEFA-CIIA Nivell Foundation. La seva carrera professional se centra en una de les entitats d’origen de l’entitat on ha treballat des de fa 20 anys ocupant diferents càrrecs de responsabilitat, l’últim d’ells com a director territorial de la caixa a Girona.


9

Gener de 2012

FOTO: CRISTINA AGUILAR

LES FRASES

Futur empresarial El nou model de negoci s’ha de basar en la innovació, s’ha de ser creatiu, eficient en costos, i aprofitar els recursos que tenim

Emprenedoria

Falta simplificar molt, tant en processos de creació d’empreses com en facilitar l’accés al crèdit públic

Pere Segarra és president del Col·legi d’Economistes de Tarragona.

s’hi podia estar d’acord o no, l’han retirat i era una forma de generar ingressos per l’estat i poder dur a terme tot aquest sanejament, pel motiu que sigui el nou Govern ha decidit donar-ho tot a Aena. –En infraestructures, no hem fet un excés inversor? Potser el que ha passat és que s’ha invertit en infraestructures que no eren necessàries i no en les

que realment feia falta, s’han fet grans infraestructures ferroviàries que no estaven justificades o aeroports que no feien falta o autopistes amb peatges a l’ombra, que al final el que fan és augmentar el cost financer de tot aquest deute i fer la pilota molt més grossa. Ara ens trobem davant un repte important, el Corredor del Mediterrani, que ha de tirar endavant perquè es fonamen-

TRIBUNA

Crèdit Urgent Lluís Badia. Advocat

U

n dels temes més discutits a l’hora de la implementació de mesures econòmiques per fer front a la crisi han estat les ingents ajudes fetes al món de la Banca, amb crítiques de tot tipus, i amb difícils

tal per la competitivitat de les nostres empreses i perquè d’alguna manera els nostres ports siguin la porta de les mercaderies provinents d’Orient, amb una gran plataforma ferroviària. Evidentment en aquest moment es parla que l’estació central del Camp de Tarragona queda aparcada, no hi ha diners i ens haurem d’esperar, a falta d’iniciatives público-privades que es poguessin fer. Tenim el 60% de la producció de Múrcia a Portbou, si tinguessin un mètode per distribuir-ho a Europa seria fantàstic. –Sempre fem tard? Sempre, ja es sap, Espanya és diferent, sempre hem anat a remolc de la situació i no ens hem avançat mai als esdeveniments, ja seria bo que n’aprenguéssim. –Pel que fa administracions locals, s’hauria pogut evitar aquest sobredimensionament? Possiblement, els ajuntaments van passar una època daurada que tenien ingressos molt alts gràcies al sector immobiliari i això permetia prendre decisions que potser en un altre moment no s’haurien pres, podríem dir que es una estructura que es pot millorar, en general convindria fer una anàlisi funcional de les estructures de l’administració ben fet perquè

i complicades explicacions per part del poder polític “de torn” a l’hora de donar compte de les raons de l’actuació portada a terme. Independentment de la bondat o no de les iniciatives esmentades, dintre d’un context econòmic global, el cert és que, malgrat l’ajuda feta, la realitat posa de manifest que les entitats financeres han tancat “les aixetes del crèdit” per la gran majoria de petites i mitjanes empreses, cosa que ha suposat l’entrada en fallida tècnica de milers d’emprenedors que s’han vist apartats, sobtadament, del crèdit que feia possible la seva viabilitat. Sense voler discutir la necessitat o no de la decisió pública de suport bancari, el

crec que es podria treballar igual de bé amb estructures més ajustades. –En aquest sentit, ha estat una bona idea la Llei de la Morositat? Primer de tot s’havia de fer, el problema, ara, és aplicar-la. Quan es va fer la llei no es va preveure la liquidesa que el sistema havia de tenir per poder aplicar-la, si fas la llei i no tens en compte els recursos que necessites per dur-la a terme passa el que passa. És evident que si mirem com funcionen les administracions d’altres països estem molt desfasats i necessitem una administració moderna i seriosa i que compleixi religiosament; si no, els proveïdors inflen els pressupostos carregant els cost financer fins que cobren la factura i encarin els projectes. Valdria la pena, calcular la liquiditat que es necessita per poder fer front als pagaments i potser ens sortiria més barat que pagar les coses més cares. –Quin ha de ser el model de negoci pel futur? Ha de estar basat en la innovació. Les empreses hauran de ser més creatives, més eficients a nivell de costos, obertes al mercat global en el sentit més ampli, utilitzant molt més els recursos que tenim a través de les noves tecnologies, que ens ha

de servir per relacionarnos millor i obrir-nos als mercats. Tot això portarà a treballar d’una manera diferent, s’acabarà aplicant la GIG Econòmic, que vol dir ballar amb vàries empreses alhora. La gent no treballarà per una empresa sinó per vàries. Les empreses tindran una estructura molt més petita, es parla que es quedaran un 20% de les funcions en estructura pròpia i en canvi un 40% l’externalitzaran a partir de subcontractacions i l’altre 40% es farà a través de freelance. Aquest és el model que s’ha de impulsar. S’ha de fomentar l’emprenedoria i l’autoocupació. Es poden trobar moltes oportunitats si muntes el teu negoci, per que l’empresariat estarà àvid d’empreses que li ofereixin serveis d’una forma més lliure, i t’has de preparar, muntar-ho bé i te’n podràs sortir. –Hi ha una aposta clara per l’emprenedoria? Hi ha mancances, el finançament per l’emprenedoria no s’ha resolt, és evident que falta simplificar molt, tant en els processos de creació d’empreses com a facilitar l’accés al crèdit públic. Ara també he de dir una cosa, en aquest país som campions mundials de l’esport de la subvenció. Entenc que algunes són

que no té cap explicació és que aquestes entitats hagin aplicat aquestes ajudes a arreglar els problemes que elles mateixes, amb la seva nefasta gestió, havien provocat en els darrers anys. Per no esmentar l’escandalós tarannà de molts dels seus directius amb sous multimilionaris malgrat la negativa feina feta, per cert, a pagar amb els “diners de tots”. Davant la situació exposada i la manca de liquiditat als mercats, provocada per les estratègies particulars d’aquells que ho haurien de garantir, crec que és urgent fixar les fórmules que calguin perquè el crèdit torni, si no volem acabar desmantellant un equilibri social que cada cop està més en perill. L’exigència

necessàries però també n’hi ha que nomes confia en les subvencions, i evidentment les empreses no poden viure d’ajuts han de viure de vendre i guanyar diners. Ara bé, s’estan promocionant altres formes de finançament alternatiu, com les xarxes de Business Angels, fórmules de capital risc, capital llavor, etc., que d’alguna manera vénen a substituir allò on altres no poden arribar, una vegada més la necessitat obliga a despertar la creativitat i trobar fórmules imaginatives per sortir endavant. –D’aquesta situació en traurem alguna cosa? Doncs sí, fent neteja i clarificant els plantejaments, penso que en el fons és una oportunitat molt bona per aprendre. D’alguna manera suposa una oportunitat per canviar models, estem davant d’un canvi de model que potser per millorar tots. No hi ha dubte que a partir d’ara vindran canvis estructurals importants tant a nivell de país com d’empreses i persones i que d’aquesta serem molt més competitius i millorarem. Les crisis serveixen per això, per avançar i hem de mirar més les oportunitats que ens vénen que no lamentar-nos dels problemes que tenim, hem de mirar endavant.

que es torni a la liquiditat només pot ser fruit d’exigències concretes per part d’aquells que tenen la cura del control d’aquestes entitats, fer-ho a curt termini hauria de ser un objectiu irrenunciable. Són evidents i necessàries determinades retallades en els pressupostos públics, però el que no és de rebut és que, malgrat les ajudes fetes al món financer, aquest renunciï a fer el que li toca, cosa que suposaria la consolidació d’una recessió inacceptable; que a més no podríem entendre des d’una gestió de govern que hauria de ser el més transparent possible en decisions com la referida. www.lluisbadia.cat


10

EMPRESA

NOUS PRODUCTES

Des del centre productiu que tenen al municipi han llançat al mercat la seva gamma de pans funcionals, mentre reforça la seva línia gran reserva amb els pans tradicionals Hogaza.

D

es de la fàbrica de Vallmoll, Europastry produeix tota la seva línia de pans d’alta gamma, el rústic gran reserva, el pa Hogaza, de format més tradicional, i l’últim de treure al mercat ha estat la línia de pans funcionals. Això és possible, perquè la companyia en els últims anys ha fet un gran esforç inversor apostant per la innovació i la tecnologia puntera en les seves instal·lacions vallmollenques, com l’any 2010 que va invertir 20 milions d’euros per ampliar la seva capacitat, produir nous formats i que l’ha

REESTRUCTURACIÓ BANCÀRIA

Kutxa tanca la seva oficina a Reus i la integra a Tarragona La sucursal de Kutxa situada al carrer Sant Joan de Reus tancarà en poques setmanes i els serveis i clients d’aquesta passaran a integrar-se a l’oficina que té la caixa a la Rambla Nova de Tarragona. Aquest tancament afectarà les quatre persones que hi treba-

llen i que segons fonts de l’entitat s’ubicarien en d’altres oficines i que en cap cas aniran al carrer. Tarragona quedarà com a única oficina de Kutxa a la demarcació. En un principi, a Catalunya no es preveu que en tanqui cap altra, llevat d’aquesta i les cinc de Barcelona,

EL DETALL

en total sis sucursals amb una plantilla de 35 persones. El termini per realitzar aquesta operació acabarà el proper 31 de març i afectarà un total de 35 oficines, que sumen més de 200 persones. KutxaBank va començar la seva activitat a principis d’any.

Vallmoll Concentra la producció de pans de qualitat prefornejats i és el centre més modern d’Europa acabat convertint en el centre més modern d’Europa en l’elaboració de pa rústic, a més de donar feina al voltant de 200 persones. Durant l’any passat van invertit més de 10 milions d’euros en innovació. França, Alemanya i Holanda, uns dels mercats més exigents i de gran tradició en l’elaboració i consum pa, són els principals mercats exportadors dels productes realitzats a Tarragona, i

estan registrant ràtios de vendes superiors al 20% en aquests productes. En aquest sentit, el 15% de las vendes totals d’Europastry es realitzen fora del mercat espanyol. Pel grup, una bona adaptabilitat de la gamma de productes és clau para tenir èxit en aquests mercats. A més, cada any intenten innovar amb noves línies per satisfer les exigències del mercat com les necessitats saludables de la societat.

Pans funcionals

Els productes alimenticis funcionals han registrat un important avenç en els últims anys a Europa i s’estima que el 2020 el 30% del total del consum nacional procedirà d’aquestes referències. Una tendència que ha començat a incorporar el sector forner dels principals mercats europeus i que està registrant un creixement del 7% anual, segons dades de Euromonitor Internacional. Amb aquesta premissa i per donar un pas més enllà en el sector de la producció i comercialització de pa prefornejat, ha entrat al món dels aliments funcionals amb el llançament de la línia Pa Salut, pans on afegeixen

FOTO: CRISTINA AGUILAR

Europastry aposta per la innovació a la planta de Vallmoll

Núria Arlandes

L’oficina de l’entitat a Tarragona serà l’encarregada d’absorbir els clients i serveis de la de Reus.


11

Gener de 2012

FOTO: CEDIDES

RESULTATS 2011

AiCROV incrementa les vendes un 40% l’any 2011

Europastry al centre de Vallmoll elabora tota la gamma de pans de qualitat prefornejats, com el Pa Gran Reserva, els pans funcionals, Pa Salud, o els més tradicionals, el Pa Hogaza.

LA XIFRA

20

per cent dels pans elaborats i produïts a Vallmoll s’exporten a Europa

a la seva composició ingredients que estimulen i beneficien la salut igual o millor que el pa tradicional i que consolida el seu compromís amb la innovació i el desenvolupament de nous productes. Així, inclouen dins de la massa, ingredients com l’omega3, fibra, llavors i extra de cereals sense perdre l’essència del pa ni el seu sabor. Tota la producció d’aquest tipus de pa es concentra a Vallmoll, des d’on es distribueix a tot el món i es comercialitza a través de les marques Fripan, Frida i Yaya Maria

Gamma Gran Reserva

L’aposta per la qualitat és un altra de les màximes d’aquesta empresa. Així,

des de fa més de quatre anys a la planta de Vallmoll s’està treballant per seguir sent capdavanters en aquest sector, i especialitzant-se en pans de gamma alta per un mercat cada dia més exigent. Aquesta imatge la representa el pa gran reserva, pa rústic sense additius ni conservants, i en que la massa es congela després de la seva primera cocció. L’any passat van ampliar amb el llançament al mercat del Pa Hogaza. La realització d’aquest producte és com la de fa 60 anys però mitjançant tècniques de producció molt innovadores que permeten obtenir un pa natural que recorda els que es menjaven quan

eren petits, el que en direm «pa de poble». Inclou nous sabors seguint les tendències gastronòmiques actuals. La seva distribució es dirigeix al mercat europeu. La planta d’Europastry a Vallmoll és el centre més modern de producció de pa a Europa, actualment hi treballen més de 200 persones i els seus productes es distribueixen a més de 45.000 punts de venda. En aquest centre s’han invertit vora 70 milions d’euros en innovació, ampliació de les línies productives i la tecnologia més puntera per tal de poder elaborar un dels millors pans congelats del país. L’any passat Europastry va facturar 380 milions d’euros.

AiCROV, empresa tarragonina creada l’any 2006 i dedicada a fabricar i comercialitzar solucions en omplert i paletitzat d’envasos, ha posat en marxa el seu primer pla estratègic per als propers tres anys. Davant dels resultats obtinguts en els últims exercicis, i especialment el creixement superior al 40% en vendes experimentat l’any passat, ha motivat que l’empresa decideixi fer un pas endavant, consolidant-se en el mercat nacional i apostant clarament pel mercat internacional. A nivell local, la proximitat seguirà constituint un punt important per oferir un servei de qualitat competitiu. La confiança que els seus clients han dipositat als seus productes i serveis ha propiciat la creació de noves línies de negoci, tant pròpies amb la col·laboració de marques de gran prestigi com l’alemanya Alwid, especialista en solucions en omplert per a petits envasos i altes produccions. Els tres pilars fonamentals del pla estratègic són: en primer lloc la innovació, comercialitzant les noves línies LSG VAB (solució semiautomàtica ideal per a productes molt àcids i molt corrosius) i l’L2-E-2 (solució automàtica que associa la mida d’una semiautomàtica i la producció d’una automàtica). En segon lloc, servei i orientació al client, creant una direcció de qualitat i apostant per un Servei d’Assistència Tècnica (SAT) renovat i més eficaç. I per acabar, noves línies de negoci internacional, amb una aposta clara pels mercats europeus i sud-americans, projecte possible gràcies al vot de confiança de la Generalitat de Catalunya. En aquest sentit i seguint les directrius del pla estratègic, malgrat el context econòmic de crisi i les dades gens positives pel que fa a ocupació, la companyia ja ha incorporat a l’staff directiu nous professionals per poder donar resposta als reptes plantejats, tant en el mercat nacional com en l’internacional, i així podran dur a terme la seva aposta per al proper trienni; és el compromís, que a través dels seus productes i serveis, volen contribuir a millorar els resultats dels nostres clients, que al final són els que realment aporten valor a l’empresa. AiCROV és una empresa jove, el 80% de la plantilla té entre 30 i 35 anys. És especialista en el disseny i fabricació de solucions en ompliment i final de línia adaptades a cada tipus de client, destaca també per la seva inconfusible vocació d’assessorament pre i post venda, posant al seu abast un ventall de serveis realment competitius i interessants agrupats en el seu departament especialitzat de SAT.

ADQUISICIONS EMPRESARIALS

Barry Callebaut compra l’empresa catalana La Morella Nuts S.A. Barry Callebaut, el primer fabricant mundial de productes de cacau i xocolata d’alta qualitat, ha signat un acord per adquirir el 100% de l’empresa espanyola no cotitzada, dedicada a l’elaboració i processament de nous, La Morella Nuts SA, coneguda com una de les primeres especialistes en fruits secs. La Morella Nuts SA pro-

dueix a partir d’aquestes una gran varietat d’ingredients d’alta qualitat per a la indústria alimentària europea. L’empresa compta amb grans coneixements i experiència en el negoci de les nous en els àmbits d’abastament, processat i innovació, cosa que li permet fabricar una àmplia gamma de productes. L’adquisició de La Mo-

rella Nuts subratlla la intenció estratègica de Barry Callebaut de seguir enfortint la seva posició en el mercat de productes adjacents, tant per al seu negoci de productes Gourmet & Especialitats, com per al de productes per a fabricants d’aliments ja que molts clients de Barry Callebaut demanden productes en què es combinen

xocolata i nous. Amb l’adquisició de La Morella Nuts, Barry Callebaut es convertirà en el líder europeu en productes de nous, en ampliar la seva actual oferta amb una gamma completa d’alta qualitat que inclou ametlles, avellanes, així com fruits secs especials com anacards, pacanes, festucs i nous de macadàmia, entre d’altres.

La Morella Nuts fabrica unes 8.000 tones d’especialitats amb la nou com a base l’any i, el 2011, va generar uns ingressos per vendes d’aproximadament 40 milions CHF (33 milions EUR/42 milions USD). La companyia, que compta amb una plantilla de 90 empleats, es va crear el 1986 a Reus, Espanya i té dues plantes d’última

generació ubicades en les localitats de Castellvell del Camp i Reus, on es troba la seu de la companyia. La Morella Nuts s’integrarà a la regió comercial d’Europa de Barry Callebaut a partir d’aquest mes de gener 2012. Pel que fa al valor de la transacció cap de les dues parts han revelat cap detall.


EMPRESA

12

NOUS PROJECTES EMPRESARIALS

FOTO: OLÍVIA MOLET

Fast Trading invertirà 2,7 milions d’euros en un centre productiu a Jaén L’empresa de Reus ha presentat un projecte juntament amb altres empreses andaluses, que consistirà en la creació d’una fàbrica de producció de pa precuinat ultracongelat. El nou projecte de Fast Trading consistirà en una nova fàbrica de producció de pa precongelat.

Redacció

F

ast Trading, dedicada a l’assessorament i venda de maquinària per al sector de la pastisseria, la fleca i la restauració, ha presentat un nou projecte empresarial, que s’ubicarà al Parc Científic Tecnològic, Geolit, al terme municipal de Mengíbar; consistirà en la construcció d’una planta productiva de pa precuinat ultracongelat, especialitzada en processos productius tradicionals i ecosaludables. La inversió total de la

instal·lació rondarà els 2,7 milions d’euros i crearà al voltant de 30 nous llocs de treball en la seva fase inicial, dels quals 25 s’absorbiran de la càrnia Primayor, que va tancar l’any 2008 amb un ERO que afecta 140 treballadors i que la Junta d’Andalusia es va comprometre a recol·locar en al seva totalitat. En aquest sentit, l’empresa ha mantingut trobades amb els representants d’UGT i CCOO, a qui ha informat del projecte i ha arribat un acord amb l’Ajuntament de Mengíbar en relació a la parcel·la on s’aixecarà

la fàbrica i on es traslladaran una vegada acabin les obres, que està previst que comencin a inicis de la primavera i acabaran vuit mesos després, a finals d’any. Fins que s’acabin les obres, començaran la seva activitat en unes instal·lacions temporals a Geolit, on els 25 treballadors provinents de Primayor adquiriran la formació necessària per l’activitat de la nova empresa. Pel que fa al nou centre, comptarà amb una superfície d’espai productiu de 1.500 metres quadrats i 3.600 metres quadrats per molls i altres serveis;

EL DETALL

Dades La construcció de la nova planta suposarà una inversió de 2,7 Meur i donarà feina a 30 persones, 25 provinents d’un ERO amb aquesta iniciativa econòmica Fast Trading té previsió d’arribar als tres milions d’euros de facturació en tres anys. A més a més, suposarà un nou impuls per al parc tecnològic pel que fa a l’efecte crida per a altres empreses. Per la rendibilitat del negoci, aquest projecte està vinculat a la creació

A partir d’aquest any els empleats de la llar tenen dos anys per equiparar-se a la resta de treballadors A partir d’ara qualsevol persona que treballi en el sector domèstic tindrà quasi les mateixes condicions que la resta de treballadors dels altres sectors. En primer lloc, podran accedir al cobrament de la prestació per baixa d’accident o malaltia, l’augment de les quotes i un canvi al sistema de cotització. A partir d’ara els particulars hauran d’actuar com a empresaris, i hauran de realitzar, altes, contractes, nòmines, TC’s. Per Antonio Alarcón, director d’Asfilatec, aquest procediment serà molt complicat; «malgrat que el Ministeri ha actuat correctament, pot produir l’efecte contrari,

que ningú ho acabi duent a terme, el ciutadà no té perquè tenir coneixements laborals per fer tots aquests tràmits, i si va a un despatx professional pot suposar un augment de les despeses. A més, ara el treballador de la llar deixa de pagarse la quota per a quedar en mans del particular, que és el que cotitzarà les seves hores». I és que els costos són alts per tots; per Alarcón, en la nova reforma laboral que s’està negociant, s’ha de solucionar el cost laboral que tenen els empresaris a Espanya i que provoca que les empreses decideixin anar a l’estranger a continuar la seva activitat. «Ens resta

FOTO: OLIVIA MOLET

competitivitat, com a impost és inconstitucional, ja que la seguretat social (SS) té un màxim de pagament, qui més guanya menys paga, ara és del 38%, s’hauria de reduir al 25% per anar bé i aplicar el mateix impost a les importacions. Així seríem

més competitius, SS tindria la mateixa o més recaptació i el producte de fora no seria tan atractiu, a l’haver de pagar els impostos pertinents. Suprimint l’aportació del 9% del treballador incentivaria el consum sense cap cost empresarial».

d’una xarxa de distribució pel sud d’Espanya, principalment a Andalusia, es preveu la creació d’almenys 200 nous llocs de treball en els propers dos anys, i on es repartiran només els productes elaborats a la nova factoria i productes exclusius de la zona. Fast Trading va presentar a finals de 2010 un

projecte de fabricació de bolleria congelada impulsada a traves de l’empresa Conficook a Baeza que va suposar una inversió de 1,5 milions d’euros i va donar feina a 19 persones. A Reus, l’empresa te la seva seu central a la carretera de CambrilsReus, des de l’any 1991 quan es va fundar. El seu conseller delegat, Ricard Gili, va ser l’encarregat de presentar aquesta iniciativa a la Conselleria d’Economia, Innovació i Ciència de la Junta d’Andalusia, juntament amb el seu conseller, Antonio Vila.


Gener de 2012

repsol

13

MILLORA DEL SUBMINISTRAMENT

Repsol i Endesa firmen un conveni per ampliar i millorar la potència de les seves instal·lacions a Tarragona • S’ampliarà la subestació de Perafort i es construirà una nova línia de 66 kV fins a la SE Repsol. • Suposa una inversió de gairebé 7 milions d’euros. • Es garanteix també el servei a Carburos i Dow Chemical. FOTOS: CRISTINA AGUILAR / CEDIDES

Endesa i Repsol han signat recentment un acord de col·laboració mitjançant el qual s’invertiran gairebé set milions d’euros per ampliar la potència de les seves instal·lacions a Tarragona i garantir, d’aquesta manera, no només la seva qualitat de servei sinó també la continuïtat del subministrament elèctric. Així, es durà a terme la construcció d’un tercer transformador 220/66 kV de 125 MVA de potència a la subestació de Perafort, al Tarragonès, propietat d’Endesa, i una nova línia de 66 kV que unirà aquesta instal·lació amb la de Repsol, ubicada al terme municipal de la Pobla de Mafumet. El conjunt dels treballs permetran ampliar dels 61 MW actuals fins als 82 MW la potència que subministra al Complex Industrial de Repsol a Tarragona. De l’actuació també se’n beneficiaran dos empreses químiques més Carburos i Dow Chemical, ja que s’alimenten de la mateixa subestació. El conveni també estipula que Repsol cedirà la seva subestació a Endesa, un cop adequada i normalitzada als estàndards de la Companyia, i que es construirà un nou edifici de control, per aquesta finalitat. L’acord l’han signat el director del Complex Industrial de Repsol a Tarragona, Joan Pedrerol, i, per part d’elèctrica d’Endesa, el director de la zona Llobregat, Jesús M. Crespo, i Antonio Cervera. Complementàriament a tot això, Repsol invertirà més de dos milions d’euros en millores a la xarxa de distribució elèctrica interna de tot el seu Complex Industrial a la demarcació.

L’acord l’han signat el director del Complex Industrial de Repsol a Tarragona, Josep Pedrerol, i per part d’Endesa, Jesús M. Crespo i Antonio Cervera.


14

TENDÈNCIES MOTOR

SEAT IBIZA

Nova generació de la mà del disseny i de la innovació SEAT presenta la nova generació del seu model de més èxit. El nou Ibiza desperta emocions pel seu disseny atractiu i caràcter dinàmic i afegeix arguments racionals amb les seves tecnologies innovadores, major funcionalitat i qualitat millorada. La nova gamma ofereix versions per a tots els gustos: del compacte i esportiu Eivissa SC de tres portes al pràctic i elegant Ibiza ST familiar passant pel dinàmic i universal Eivissa cinc portes, del extremadament eficient Eivissa E-Ecomotive amb unes emissions de 89 g / km de CO2 al tremendament esportiu Eivissa FR amb 150 CV... Totes les versions comparteixen dos punts forts: un altíssim nivell de qualitat i una excel·lent relació qualitat / preu. El llançament del nou Ibiza està previst per a la primavera de 2012. L’Ibiza és el model més venut del seu segment a Espanya i un dels models més venuts en la seva categoria a tot Europa. A més, els seus compradors són els més joves d’aquesta categoria de vehicles. El

disseny sempre ha estat un dels seus principals punts forts i, segons els clients, el primer motiu de compra. Amb una imatge moderna i renovada, el nou Ibiza és una mostra més del desenvolupament de les senyes d’identitat de SEAT i assenyala la direcció que prendran els futurs models. “L’Ibiza és una de les pedres angulars de la nostra marca i amb la nova generació donem un gran pas endavant. El nou llenguatge de disseny reflecteix el caràcter únic i distintiu de SEAT, posant de manifest la precisió i la qualitat dels nostres productes “, afirma James Muir, president de SEAT, SA. “Això fa del nou Ibiza una peça clau en l’estratègia de creixement de SEAT i tenim enormes expectatives per al nostre nou mercat a la Xina.” La expressiva carrosseria del nou vehicle alberga les solucions tecnològiques més avançades. Així ho confirma la gamma de motors TDI i TSI d’última generació, les caixes de canvis DSG i el sistema Start / Stop, que uneixen el dinamisme i l’excepcional

FITXA TÈCNICA Preu Per determinar Cilindres 4 Consum mitjà (l/100 km) 7,1 Llantes d’aleació 16”Fabula Frens ABS Potència 150CV Consum 5,4 l/km Pneumàtics 185/60R15 Canvi 7 velocitats Velocitat Màx. 193Km/h Emissions 139g/km Combustible Sense plom 95

eficàcia que garanteixen el plaer de conducció típic dels vehicles SEAT. Un altre exemple és el Portable Media System amb pantalla tàctil, que combinarà les funcions d’un sistema de navegació, ordinador de bord, sistema d’àudio i un dispositiu de mans lliures. Encara plenament integrat en el sistema electrònic de l’Ibiza, també és extraïble amb funcionament autònom. La introducció del Portable Media System es preveu per a finals de 2012. En definitiva, una nova versió per un gran model.

TOYOTA

La marca japonesa traurà al mercat el 2015 el NS4 Hibrid, respectuós amb l’entorn Toyota Motor Corporation (TMC) ha presentat a Detroit (Estats Units) el prototip híbrid endollable ‘NS4’ al Saló Internacional de l’Automòbil d’Amèrica del Nord 2012 (Naias), que es va celebrar del 9 al 22 de gener. El NS4 és un vehicle de quatre portes de nova generació respectuós amb el medi ambient, que combina una tecnologia avançada amb un disseny captivador. Dissenyat pensant en 2015, quan

TMC pronostica que els vehicles respectuosos amb el medi ambient estan a l’ordre del dia, el NS4 presenta un excepcional comportament mediambiental, una seguretat avançada i tecnologies de comunicacions per a connectar persones, vehicles i infraestructura. Aquest model representa una fita sense precedents d’equilibri entre qualitat de disseny, rendiment dinàmic i sofisticació. Una aposta clara de futur de la marca.

NOVETATS

Sons greus més potents per als nous Sony Walkman Amb un pes de només 28g, la nova sèrie B de Sony Walkman és suficientment lleugera i petita per portar-la a totes parts, pressionant el botó Bass Boost, bombardeja baixes freqüències que podràs veure en un Led en colors coordinats que s’il·lumina al ritme de la música. En sols 3 minuts de càrrega tindrà suficient bateria per disfrutar de 90 minuts de reproducció, totalment carregat fins a 18 hores.

Nou disseny d’estilogràfica Alfred Hitchcock de Montblanc Nova funda tipus carpeta per iPad de Phillips La marca d’articles de tecnologia i electrodomèstics ha llançat al mercat una nova funda que protegeix la teva iPad amb una capa exterior resistent al desgast, una capa intermèdia que absorbeix els cops i una capa interior que evita les ratllades. Disposa d’una escuma per absorbir els cops i una estructura modelada per obtenir una solidesa addicional. Aquest model es presenta en color verd.

La passió per l’artesania i un disseny pioner és el que s’amaga darrere l’Alfred Hichtcock Limited Edition de Montblanc, un homenatge a l’inventor del thriller psicològic, artífex de títols com Psicosis o Vértigo, que han servit per inspirar aquesta ploma, amb textura de laca negra o vermella al caputxó i el cos.


15

Gener de 2012

Lexus incorpora Tecnologia Lexus TouchTM a tota la gamma Lexus en la seva recerca contínua de superar les expectatives dels seus clients incorpora ja en tota la seva gamma Lexus la tecnologia Lexus Touch TM que permet infinites possibilitats de configuració del vehicle per fer més intuïtiva i còmoda la vida a bord dels vehicles Lexus. A través d’un menú especial de configuració a la pantalla del vehicle, el conductor podrà modificar més de 20 paràmetres de vida a bord del seu Lexus segons els seus gustos o preferències i estils de conducció. Els diferents paràmetres de conducció que poden ser modificats són de tot tipus, des del calibratge de la sensibilitat del sistema d’autoencesa dels fars davanters, visualització permanent de tacòmetre fins i tot en modes ECO, avís d’excés de revolucions per minut variable en funció del conductor.

Mitsubishi presentarà el seu model SUV a Europa Per primera vegada, Mitsubishi ha escollit Europa per a la posada de llarg mundial d’un dels seus models de producció. I no és per menys, s’espera que al Saló de Ginebra del mes de març es doni a conèixer el nou SUV de la marca japonesa, que estrenarà el llenguatge de disseny dels seus futurs models. Malgrat no haver transcendit ni el nom ni molts dels seus detalls, de fet, tan sols se’ns ha donat a conèixer una imatge del frontal del futur tot camí premium de Mitsubishi, tot ens indica que ens trobem davant un model important per a la firma japonesa, ja que aquest nou SUV serà el punt de partida d’una nova generació de models de la casa. Una vegada es faci la presentació oficial, el proper mes de març durant el Saló automobilístic, el nou model sortirà al mercat durant aquest any.

LA XARXA http://www.bananity.com/

Una nova xarxa social per compartir gustos i experiències Aquest nou mitjà on line és un punt de trobada perquè els usuaris es defineixin i s’uneixin a través de tot allò que els agrada o detesten, totalment en anglès. Les ànimes del projecte són els joves emprenedors Pau García-Milà, creador d’EyeOS, i Sergio Galiano, cofundador de la consultoria d’I+D+I Coin+, que han rebut el suport del presentador Andreu Buenafuente.

http://www.unthink.com/

Nova videocàmera de Phillips amb pantalla tàctil de 3’’ La càmera de vídeo ESEE CAM200 de Philips et permet gravar vídeos i fer fotos amb molta facilitat i aporta un nivell de senzillesa completament nou a l’ús compartit. A més, inclou l’opció de poder lliscar el dit per la pantalla tàctil de 3 “per compartir les teves preses a la televisió o Internet a l’instant i de forma inalàmbrica mitjançant la funció Wi-Fi integrada que porta incorporada.

La xarxa social que es presenta com l’antítesi de Facebook Els que vulguin alliberar-se del que és la xarxa social amb més usuaris, han d’entrar a Unthink, que ofereix un espai per compartir continguts amb eines de privacitat que només controla l’usuari. La iniciativa va ser creada el 2008 i es troba disponible amb invitació pròpia. Consta de quatre espais, públic, social i el relacionat amb l’estil de vida i el professional.

LLIBRES

Una visita a l’interior de Google Títol: Desnudando a Google Autor: Alejandro Suárez Edita: Deusto Temàtica: Internet Problemes de caducitat, acusacions de monopoli, relacions a mida amb el Govern xinès, la seva posició davant d’Apple, en aquest llibre l’autor s’introdueix en l’interior de Google, destapant tots el seus secrets. En definitiva, la cara menys amable i incòmoda d’aquesta multinacional.

El màrqueting en els mitjans socials Títol: «#socialholic» Autor: Fernando Polo i Juan Luís Poloz Edita: Gestión 2000 Temàtica: Marketing A través dels testimonis i basat en casos reals i moltes entrevistes amb protagonistes de la transformació digital, els autors perfilen qui és i per què ens han d’importar el socialholic, una figura clau en el camí cap al nou màrqueting que es pot definir com un addicte al consum de informació ràpida.

Les perspectives de canvi amb la tecnologia Títol: «Excedente cognitivo» Autor: Clay Shirky Edita: Deusto Temàtica: Tecnologia La tesi del llibre es basa en la idea que tots tenim temps lliure que podem utilitzar per poder fer coses que serien impossibles individualment. L’autor pronostica els emocionants canvis a què ens enfrontarem quan la tecnologia digital aprofiti per fi els nostres recursos sense explotar de talent i bona voluntat.

L’expansió d’Amazon i el seu creador Títol: Un click Autor: Richard L. Brandt Edita: Gestion 2000 Temàtica: E-commerce El model de negoci d’Amazon és molt simple, comprar en un sol clic. A través d’entrevistes amb gent de dins i de fora de l’empresa, l’autor desxifra com pensa el seu creador, Jeff Bezos, el que impulsa les seves accions i com pren les decisions i que permet entendre l’èxit que l’ha portat a la cima del món on line.


ACTUALITAT EMPRESARIAL

Edita: TSH Comunicació 2008 S.L. Directora comercial: Contxi Joan comercial@tshcomunicacio.com Redacció: Núria Arlandes Fotografia: Cristina Aguilar, Olivia Molet Correcció: Joan Basaganya Disseny: Carles Magrané

TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE Impressió: indugraf Offset DL: B-48418-2007

TSH COMUNICACIÓ 2008, S.L. C. Sant Agustí, 21, 3er 43003 Tarragona Tel.: 977 211 154

CONTRACRÒNICA EDITORIAL

«Qui dia passa, any empeny»

L

a frase d’any nou, vida nova, amb les perspectives conjunturals que tenim ara mateix no s’ha complert, tampoc, aquest any i l’escenari econòmic que se’ns presenta no és gens encoratjador. Les mesures de retallades tant des del govern central com autonòmic no deixen gaires dubtes del que pot ser l’any pel que fa a economia. Se’ns presenta ple de mesures fiscals a l’alça com la taxa turística, l’euro per recepta dispensada, sous a la baixa dels treballadors públics, que ja va començar fa dies, un alentiment del consum privat a causa principalment de la baixada d’ingressos, i l’atur que no dóna respir en el que va d’any. No és un futur immediat que doni gaires alegries, no ens podem enganyar. La crisi no ens ha donat cap alegria i pel que es veu aquest any tampoc serà el del repuntament que tant esperem, alguns experts no paren dir que no serà molt pitjor que els altres anys alguns que sí, i que l’exportació serà la via d’escapament d’un teixit empresarial que ja comença a estar molt tocat. Pel que fa l’atur, coincideixen que la gran destrucció d’ocupació s’ha parat i ara s’anirà estabilitzant però que ara com ara la creació de llocs de treball no serà una realitat, el creixement econòmic no arribarà a l’1,7% necessari perquè això pugui ocórrer, per això la banda positiva és que en un principi es preveu una tendència a l’alça que arribi al 0,3% per als més optimistes. A tot això, tenim pendent una reforma laboral que es centra més en l’abaratiment dels acomiadaments que no pas amb les opcions que poden ser més bones per no perdre els drets dels treballadors aconseguits fins ara. Tot i això, s’hauria de saber trobar un punt intermedi perquè tots guanyin i es comenci a posar fil a l’agulla perquè finalment hi hagi una reestructuració d’un dels pilars fonamentals perquè un país pugui tirar endavant. Així que, amb aquest panorama gens encoratjador hem començat un altre any, esperant que sigui millor que el passat però que potser serà pitjor que el pròxim, i com diuen alguns «qui dia passa, any empeny».

C

XIFRES I LLETRES

ementos Esfera La planta de Cementos Esfera a Tarragona, pertanyent a Lafarge Cementos, porta prop de 2.000 dies sense accidents laborals amb baixa, i ha estat escollida per segon any com una de les 50 millors empreses per treballar a Espanya. El director de la planta, Francesc Navarro, va destacar que hi han contribuït les més de 451 hores de formació específica en el tema i la inversió que ha dut a terme la companyia per la seguretat.

Vinculació, salari i productivitat El 70% de les empreses està d’acord amb aquesta premissa

L

a majoria de les companyies són partidàries de relacionar el sou dels treballadors amb la productivitat i els beneficis empresarials, sempre que es garanteixi un sou mínim d’acord a la categoria laboral i l’antiguitat a l’empresa, segons l’estudi Company Days, fet per l’escola de negocis ESCP Europe, elaborat entre els directius de RRHH de les principals multinacionals localitzades a Espana. Aquest fet evidencia com la conjuntura actual està canviant la mentalitat empresarial cap a models de treball més rendibles i parametritzables, amb l’objectiu de promoure l’eficiència dels seus professionals, però també servir com catalitzadors de motivació. No obstant això, no totes les companyies hi estan d’acord; així, el 8% no veu amb bons ulls aquesta mesura per considerar que podria generar tensió i mal ambient

entre els empleats i repercutir negativament en el rendiment dels treballadors i, per tant, en el compte de resultats final de l’empresa. A més, temen els casos en què aquest mesurament de resultats no es pugui fer objectivament o sigui realment quantificable, i es deixi un buit en certs àmbits laborals on seria pràcticament impossible establir una correlació directa entre el salari i els resultats assolits per l’empleat. No obstant això, en el que coincideixen la majoria de les companyies és en la necessitat d’emprendre una reforma laboral de calat que incentivi la contractació. De fet, segons l’estudi de ESCP Europe, el 92% de les companyies reclamen més flexibilitat

a l’hora de contractar, però també d’acomiadar per afavorir la rotació oportuna d’empleats. En aquest sentit, vuit de cada deu multinacionals establertes a Espanya es decanten pels contractes indefinits per les bonificacions que comporten, tot i que creuen que la reducció de les indemnitzacions per acomiadament seria la «veritable clau» a la contractació dels perfils més joves. Pel que fa a l’evolució dels salaris, la meitat de les empreses consultades afirmen que no aplicaran retallades en els sous dels seus empleats però, en contrapartida, limitaran al màxim els bons i incentius ja que «no és moment de malbarataments, sinó de prudència. En aquesta mateixa línia hi ha el 25% de les companyies, que reconeixen haver congelat els salaris del seu staff de cara al nou exercici per por d’un agreujament de la crisi al llarg de l’any.

Primera plataforma de ‘crowdfunding’ a Catalunya Verkami és la primera plataforma de crowdfunding o micromecenatge de Catalunya. Es tracta d’una plataforma web on es poden penjar projectes que cerquen finançament i donants anònims poden aportar-hi petites quantitats a canvi de productes, serveis o recompenses exclusives en un temps limitat. Verkami és una empresa que ha estat assessorada pel TecnoCampus de Mataró i està enfocada principalment a projectes de l’àmbit cultural, a diferents segments com el de la música, arts escèniques, pictòriques, etc. El micromecenatge és una tècnica importada dels Estats Units on s’utilitza àmpliament per a captar finançament per a projectes d’emprenedoria. Aquesta manera de finançament és l’opció que han triat grups de música de la demarcació de Tarragona com ara les bandes Febrero o L’etern retorn -nou projecte de Pepet i Marieta-, que a través de Verkami finançaran la gravació dels seus pròxims treballs.

121.500.000 3.000.000 d’euros és el pressupost aprovat per l’Ajuntament de Tarragona, un 4,28% menys que el 2011

d’euros com a màxim és el que el consistori tarragoní ingressarà amb l’augment de l’IBI

Cronica 48  

Publicació mensual gratuïta d'informació econòmica i empresarial del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre

Advertisement