Page 1

www.cronica.diarimes.com

ACTUALITAT EMPRESARIAL TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE

Núm.40. Abril de 2011

Mas Foraster exporta quasi la meitat de la seva producció arreu del món

Joan Pedrerol Gallego. Director del Complexe Indústrial de Repsol a Tarragona.

«Repsol fa una aposta per la formació dels joves» L’absència de treballadors al seu lloc de treball és una realitat a tot el teixit empresarial espanyol

P4-5

La factura de l’absentisme laboral a Catalunya supera els 2.100 milions d’euros

El celler té una producció de més de cent mil ampolles i exporta al Canadà, Estats Units i Europa P14-15 Mallafré segueix la seva expansió arreu d’Espanya, sense deixar d’exportar L’almassera tanca l’any 2010 amb un 10,2% més de punts de distribució al territori espanyol. P12-13 Confiteria Padreny, un establiment amb quasi dos-cents anys d’història

P2-3

Els peatges troncals de l’autopista a Tarragona ja són història Després de quasi dos anys d’obres, finalment es podrà anar de Barcelona a València i Saragossa sense aturades intermèdies P8-9

L’aeroport reusenc tanca l’any amb pèrdues milionàries

El sector de l’automòbil ha de continuar estrenyent-se el cinturó Les dades del sector no deixen de ser negatives; malgrat això, l’activitat reparadora va creixent a poc a poc

Superen els 4 Meur, 3,5 menys que les de l’any 2009 P10-11

P18-20

Aquesta botiga és la més antiga de Reus, i la seva clau de l’èxit són els productes artesanals. P16-17 Autocares Nika ha estat guardonat a Madrid com a «Millor empresa de l’any» Aquesta empresa tarragonina ha estat la primera de la demarcació a rebre aquesta distinció P16 Se celebren les segones Jornades d’Innovació i Excel·lència en el sector públic a la ciutat de Cambrils P14


2

REPORTATGE

ABSENTISME LABORAL EN TEMPS DE CRISI La indústria és el sector en què s’observa una taxa d’absentisme per causes ocasionals més elevada (6,2%).

El cost de l’absentisme a Catalunya va ser de 2.193 milions d’euros el 2010 L’absència dels treballadors del seu lloc de treball és una realitat que es produeix per un ampli ventall de motius en el dia a dia de les empreses, i aquest fet porta associats uns costos. Segons un estudi de Pimec, s’estima que el cost directe de l’absentisme per causes ocasionals a Espanya l’any 2010 va ser de 10.800 milions d’euros. A Catalunya aquesta xifra ronda els 2.200 milions.

Mercè Veciana

U

n estudi del Departament d’Economia i Empresa de PIMEC mostra com amb la crisi econòmica s’ha reduït l’absentisme laboral a Espanya. Així, les hores no treballades per causes ocasionals en 2010 van disminuir pel que fa a 2009, la qual cosa ha permès que la taxa d’absentisme a Espanya s’hagi situat en el 5,07% davant del 5,25% de 2009, indica la patronal catalana. En 2010 el cost directe de l’absentisme per causes ocasionals a Espanya es va situar en l’1,15 % del PIB, segons l’informe. La indústria és el sector amb la taxa d’absentisme per causes ocasionals més elevada (6,2%), mentre que la construcció és el que la té més baixa (4,1%), i el sector serveis se situa en la mitjana (4,9%).

La major disminució d’hores no treballades s’ha produït en la modalitat d’incapacitat transitòria (IT), que des de 2007 manté una tendència clarament a la baixa. En concret, la incapacitat temporal representa el 65% de les hores no treballades per causes ocasionals; mentre que altres causes d’absentisme i diferents a la IT són la maternitat, les hores no treballades per raons tècniques i econòmiques, i els permisos remunerats. L’informe s’ha elaborat quasi íntegrament a partir de l’Enquesta Trimes-

EL DETALL

Disminució de la taxa La taxa d’absentisme ha disminuït a Espanya del 5,25% el 2009 al 5,07% el 2010, i a Catalunya ha passat del 5,37% al 5,13%. tral de Costos Laborals de l’Institut Nacional d’estadistica (INE), i en menor mesura, amb informació procedent de l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM) i de la Seguretat Social. Aquest estudi sobre absentisme de la patronal catalana actualitza l’anterior, d’abril de 2008, i recull dades compreses entre 2005 i 2010.

El cost per l’empresa

El cost laboral mig per a les empreses a l’any 2010 va ser de 30.324€ per treballador, formats per 22.503€ de cost salarial i 7.821€ d’altres costos, entre els quals les cotitzacions obligatories. La dinàmica d’aquestes variables durant el període 2007-2010 segueix la mateixa tendència a créixer que en anys precedents, per tant, posa en relleu que la situació de crisi econòmica i alts nivells d’atur han influït poc a l’hora de pactar els augments salarials. A Catalunya els costos laborals es xifren a 2010 en 32.420€ per treballador i any, un 6,9% superior als del conjunt d’Espanya, conseqüència d’un major pes del sector industrial a Catalunya (sector amb

costos superiors a la resta).

La indústria, la més afectada

L’evolució de les diferents partides de costos és semblant a la del conjunt de l’Estat, i són les diferències més rellevants i el major creixement de tots els costos respecte a Espanya, excepte en les subvencions i bonificacions de la Seguretat Social, que en el cas català disminueixen. Per sectors d’activitat, els costos laborals més elevats del 2010 els trobem a la indústria, amb 34.187€ per treballador a l’any. En segon lloc, la construcció amb 30.945€, seguida de molt a prop pel sector serveis, amb uns costos laborals anuals per treballador de 29.435€. Durant el període 2007-2010 el sector que ha experimentat majors augments de costos laborals ha estat el de la construcció, amb un creixement anual del 3,9%, seguida de la indústria i dels serveis, amb creixements anuals del 3,3% i el 2,8%, respectivament. Aquest augments contrasten amb les necessitats requerides per un context econòmica de crisi.


3

Abril de 2011

2008

2009

2010

COSTOS PER TREBALLADOR Catalunya 10%

15%

20%

25%

7.528€

-291€

-269€

Altres costos Percepcions no salarials

32.420€

Cotitzacions obligatories

21.726€

Cost salarial total anual

2007

ESPANYA

4,5%

serveis

8.549€

24.140€

2010

6,2%

Osteomusculars Sistema respiratori Infeccioses Traumes i causes externes Mentals i de comportament Símptomes no classificats Sistema digestiu Altres

29.254€

Subvencions i bonific. S.S.

construcció

6,0%

5%

2010

4,9%

malalties

2009

5,0%

2008

PATRONS D’INCAPACITAT TEMPORAL

5,07%

4,1%

5,13%

GRANS SECTORS

CATALUNYA

TAXA D’ABSENTISME GLOBAL

EL COST DE L’ABSENTISME LABORAL

indústria

2010

EN CONTEXT

Com combatre l’absentisme laboral L’absentisme justificat per causes mèdiques és, probablement, el més habitual. Convé controlar-ho a partir dels parts mèdics i de les mútues amb la finalitat de quantificar-ho i identificar què ho provoca, ja que en alguns casos l’empresa pot intervenir per reduir-ho aplicant una correcta política de prevenció de riscos laborals. L’absentisme injustificat relacio-

nat amb l’incompliment de l’horari de treball pot controlar-se a través d’una fitxa d’accés a l’edifici (entrada principal o pàrquing) o de l’hora en què el treballador encén i apaga el seu ordinador o altres màquines que utilitzi diàriament. L’absentisme presencial per l’ús, amb finalitats personals, d’Internet, el correu electrònic o el telèfon pot reduir-se amb una adequada comu-

nicació. L’empresa pot transmetre quin és la seva política en aquesta matèria en les entrevistes de selecció o a través d’una clàusula específica en els contractes de treball, de caràcter informatiu. Sempre que no es vulneri cap dret fonamental del treballador, l’empresa està autoritzada a limitar l’accés a Internet i a altres eines o materials que els empleats no necessitin per

dur a terme les seves tasques. Una adequada política de motivació és, sens dubte, la millor arma per lluitar contra l’absentisme. Per aplicar-la és necessari esbrinar quines mesures poden contribuir a augmentar la satisfacció dels empleats i implantar accions concretes. Una de les més valorades és la flexibilitat horària, ja que ajuda a compaginar la vida familiar i laboral.


4

ACTUALITAT

INDÚSTRIA QUÍMICA

Joan Pedrerol Gallego. Director del Complex Industrial de Repsol a Tarragona

«La companyia actua amb transparència sobre el que es fa i com es fa» Des de 2008 Joan Pedrerol Gallego és director de Repsol a Tarragona

Mercè Veciana Repsol és una empresa molt compromesa amb els joves i els estudiants. Quines són les últimes actuacions en aquest sentit? Amb els joves fem moltes coses i variades. Per un cantó, tenim els programes de formació d’operadors de Planta Química, que són una de les portes principals d’entrada a l’Empresa. El Complex ja porta en funcionament gairebé trenta anys i estem enmig d’un canvi de generació. Els veterans se’n van cap a casa i en el seu lloc arriba gent jove, formada i amb empenta. És un procés natural però que permet que molts jo-

ves tinguin la seva primera feina a Repsol i que, a més, tinguin per davant unes perspectives de futur crec que molt atractives, perquè la companyia té centres de treball a molts països i qualsevol dels joves que ara s’incorpora als centres de la Pobla de Mafumet i el Morell pot continuar la seva trajectòria professional a Canadà, a l’Argentina, al Perú o a Trinitat i Tobago, per citar alguns exemples. Per altra banda, tenim programes de beques amb el Consell Social de la Universitat Rovira i Virgili, que permeten que alguns joves amb talent

i ganes i que per problemes familiars i econòmics no poden incorporar-se als estudis universitaris, tinguin la possibilitat de fer-ho. Sempre m’agrada comentar que aquestes beques no busquem només estudiants de Química (que semblaria raonable si ho miréssim com una mena d’inversió per la companyia) sinó que estan obertes a estudiants de tots tipus de carreres universitàries. És una inversió que fem pensant en la societat en general: crec que no es pot malmetre el talent dels joves i que la societat necessita persones formades en totes les disci-

plines. I per això ho fem: per no perdre joves valuosos, perquè la societat els necessita. Comentar també alguns programes especials adreçats a la formació de joves en matèries ja més específiques del nostre sector, com poden ser els cursos i màsters que desenvolupem al nostre Institut de Formació de Móstoles. Tenim beques i ajuts específics per aquests estudis i algunes d’aquestes ajudes són exclusives per a estudiants de Tarragona. Repsol és una de les companyies químiques que treballa per formar i incorporar persones

discapacitades en els seus centres de treball. Quins projectes duen a terme en aquest sentit? Segurament el més destacat ara mateix –per desacostumat– és el procés que fem per tal que persones amb discapacitat puguin incorporar-se als cursos d’operador de Planta Química. La Companyia ha fet en els darrers anys un estudi en les seves refineries per tal de veure quins llocs de tre-

ball poden ser ocupats per aquestes persones i un cop determinats, hem dissenyat la formació que caldria que rebessin per tal que els poguessin ocupar amb tota normalitat. I estem treballant en aquesta línia. A nosaltres ens agrada treballar amb el concepte de “capacitats diferents”. Tots som diferents i tots tenim capacitats diferents. Les persones que tenen una minus-

PROTAGONISTES

JOSÉ OSUNA ÉS REELEGIT PRESIDENT DE LA FEGCO

CHRISTIAN STEIN, NOU DIRECTOR DE MÀRQUETING DE SEAT

ESTEbAN bLANCO, ELEGIT NOU PRESIDENT DE CONAIF

L’empresari José Osuna ha estat reelegit de forma unànime com a president de la Federació de Gremis de la Construcció (FEGCO) de Tarragona. La candidatura d’Osuna era l’única que es presentava per ocupar el càrrec de president dels constructors. A més, durant la junta celebrada també es van designar la resta d’integrants de la Junta, tots ells reelegits de la legislatura anterior, amb l’única excepció d’Antoni Franch, que passa a ser designat tresorer. Així doncs, la Junta de FEGCO queda composta de la manera següent: Vicepresidents: Xavier Garcia, Daniel Asensio, Salvador Pallarès, Isidre Domènech i Alfons Gaya. Tresorer: Antoni Franch. Secretari: Rafael Tomàs. Comptable: Gerard Prats. Amb la seva reelecció, Osuna ha manifestat la seva voluntat de continuar lluitant per aconseguir la recuperació del sector i per defensar els interessos dels seus integrants.

Christian Stein (Neuilly, França, 1970) ha estat nomenat director de Màrqueting de Seat. Es va incorporar al seu lloc a principis d’abril i reportarà directament al director comercial, Paul Sevin. Stein és llicenciat en Ciències Econòmiques i Socials i graduat en Administració d’empreses per l’École de Commerce et Management - EM Lió Business School, situada a Lió (França). S’incorpora a Seat procedent de PSA, on ha exercit tota la seva carrera professional. Va arribar al grup automobilístic francès el 1991 i allí ha ocupat diversos llocs de responsabilitat relacionats amb l’activitat comercial i el màrqueting. Des de 2008, era el director de Màrqueting de Peugeot a Regne Unit, després de quatre anys ocupant el mateix càrrec a Bèlgica i Luxemburg. Poliglota –parla francès, anglès, holandès, alemany i espanyol–, Christian Stein està casat i té tres fills.

L’Assemblea General Extraordinària Electoral de la Confederación Nacional de Asociaciones de Empresas Instaladoras (CONAIF), integrada pels representants de totes les associacions provincials confederades, ha elegit Esteban Blanco Serrano com a nou president de la confederació. Esteban Blanco és enginyer tècnic industrial i màster en Climatització per la Universitat de Valladolid i expert en instal·lacions de gas, actualment presideix l’Associació d’Empresaris Instal·ladors del sector de Valladolid (AVAIN-INCAFO), així com la Federació d’Associacions d’Empreses Instal·ladores de Castella-Lleó (FEINCAL). A la Confederació Nacional forma part de la junta directiva, ha estat membre de la comissió d’empreses Colaboradores de Repsol Gas i des de 2006 ponent de la Comissió de Calefacció, Climatització, a.c.s., Legionella i Productes Petrolífers Líquids.


5

Abril de 2011 FOTO: CEDIDA

LES FRASES

valia física, per exemple, tenen unes limitacions per algunes coses, però precisament perquè la tenen, han desenvolupat altres capacitats. I el joc d’aquestes diferents capacitats és el que ens permet a tots enriquir-nos. I li puc dir que tot això neix i ho fem perquè ens ho creiem. No és un “programa de maquillatge” o una moda. En absolut. Li puc assegurar que ho tenim claríssim, que ho es-

tem experimentant cada dia i que cada dia tenim més clar que hem escollit un bon camí i una bona pràctica. Després dels vessaments de cru al mar de principis d’any, Repsol va prendre mesures al respecte i va crear comissions per reforçar la prevenció. Ens pot explicar les mesures adoptades i quina valoració en fan? La Comissió de Seguiment creada a partir de

Formació

Nous pous d’extracció

«Crec que no es pot malmetre el talent dels joves i que la societat necessita persones formades en totes les disciplines»

«Esperem la resposta del ministeri d’Indústria per realitzar les obres de connexió dels pous a la Plataforma Casablanca»

la reunió que el president de Repsol va tenir a Tarragona amb les autoritats autonòmiques, municipals i estatals, neix d’una proposta feta per la Companyia, que vol no només actuar amb transparència (com crec que sempre fem) sinó també que no hi hagi cap dubte sobre el que es fa i sobre com es fa, i que les administracions competents tinguin informació “en vivo y en directo” i, a més, puguin donar les seves opinions i aportar els seus criteris. Però una vegada feta la proposta i acceptada per part de les autoritats que van assistir a la reunió, ha estat l’Administració que hi pres la iniciativa, constituint la Comissió, determinant-ne els objectius, la periodicitat de les reunions i els instruments que cal utilitzar per tal que la societat en general rebí també tota aquesta informació. El fet que sigui precisament l’Administració –concretament la Subdelegació del Govern de l’Estat– qui condueixi el funcionament de la Comissió remarca i destaca la transparència amb la qual Repsol vol portar tot això. Quines han estat les causes d’aquests vessa-

INTERMEDIACIÓ FINANCERA

TRIBUNA

PIMEC ha ajudat 4.000 pimes amb el mediador de crèdit i renegociat 300 Meur

L’altre atur

Tarragona es situa en el tercer lloc a Catalunya, amb un 12% d’empreses La patronal ha fet arribar al Govern aquestes dades sobre la seva gestió com a mediador financer des de finals de 2008. Així, la patronal ha fet de intermediari amb bancs i caixes per a prop de 4000 pimes i les gestions han significat la renegociació d’un deute aproximat de 300 milions d’euros. La mitjana de deute renegociat per empresa és de 100.000 euros. La mitjana de treballadors de les empreses ajudades ronda els 8 per plantilla i cap ha presentat concurs de creditors. Per províncies, un 65% de les pimes ajudades són de Barcelona, el 15% de Girona, el 12% de Tarragona, i el 8% de Lleida. Malgrat que la feina feta per la patronal es positiva, recorda que el percentatge de pimes que segueixen tenint problemes de viabilitat per culpa de la restricció creditícia és alt, i considera que la responsabilitat per solucionar aquest problema es de tots els agents i les institucions, que incideix en l’ocupació i en l’oportunitat per sortir de la crisi.

ments? En el cas del pantalà la causa va ser un porus en una de les línies producte que tenim allà. En el moment de fer servir la canonada per carregar un vaixell, la pressió va fer que pel porus sortís producte cap a l’exterior i anés a l’aigua. Com sigui que totes les operacions que es fan al pantalà, especialment les de càrrega i descàrrega de vaixells, estan permanentment controlades i supervisades, l’incident es va detectar molt ràpidament i això va permetre no només que la quantitat de producte caigut a l’aigua fos poca, sinó també que poguéssim actuar de pressa per tal de recollir-lo abans no s’escampés. Com és sabut, en menys de vint-i-quatre hores es va resoldre la situació. El cas de la Plataforma requereix una explicació una mica més tècnica, però bàsicament podem dir que va ser una caiguda de producte al mar a causa de la concurrència de diferents factors. En tot cas, tenim clares les causes i ja hem actuat per resoldre-les. I també en aquest cas, el fet de detectar el problema de manera ràpida va comportar que poguéssim començar

LLUÍS BADIA. Advocat

M

algrat que les dades d’atur afectaran ben aviat a prop de cinc milions de persones, amb tot el que això suposa per la situació crítica que travessa la nostra economia i conseqüentment la viabilitat social del nostre model de convivència, existeix una altra referència que ha passat pràcticament desapercebuda als mitjans de comunicació, la pèrdua de mes de dos - cents mil petites empreses i autònoms, que els darrers mesos han deixat d’existir, assestant “una punyalada” sense precedents a un dels sectors vitals per l’autentica creació de llocs de treball. Certament la desaparició d’aquesta referència empresarial, no ha tingut

les tasques de recollida de manera immediata A més a més de les comissions, la companyia va anunciar unes inversions milionàries per reforçar la seguretat. Quines són aquestes inversions i quan es posaran en marxa? No és exacte dir que la companyia va anunciar “inversions milionàries”. El que va explicar la Companyia i el que ha compromès és la revisió dels plans de manteniment que ja teníem dissenyats i l’avançament d’algunes actuacions que s’havien de fer en els propers anys, i que es faran o començaran aquest mateix any. Òbviament, avançar unes feines i unes actuacions que estaven programades a dos o tres anys vista comporta un esforç econòmic, ja que l’empresa invertirà de cop –per dirho d’alguna manera– allò que hauríem invertit en diferents exercicis econòmics. El que sí que són inversions noves o mesures específiques compromeses arran dels incidents de què estem parlant, són aquelles que tenen a veure amb la millora dels sistemes de detecció d’hidrocarburs a l’aigua i altres mesures comple-

el reso mediàtic, perquè el seu pes no es trasllada a la societat mitjançant grans manifestacions ni amb declaracions pomposes de representants sindicals, doncs no podem oblidar que aquests milers d’empreses constitueixen opcions de caire familiar o unipersonals, sense la capacitat de poder exigir determinades actuacions politiques per defensar la seva aposta empresarial. Per qualsevol govern, sigui del color que sigui, la defensa d’aquest emprenedors hauria de constituir una qüestió fonamental en la seva tasca de direcció del país, per tant, seria bo que entre tots es fessin els esforços que calguin per poder tornar a aquestes persones la il·lusió per un futur que avui pràcticament ha quedat esmicolat davant les referències de supervivència diària. La manca de crèdit, o la persecució indiscriminada de les administracions de torn, segurament legal però mancada d’una necessitat imperiosa per la personalització de cada una de les opcions, hauria de constituir un punt a endegar de manera urgent

mentàries, però adreçades, com dic, a una més efectiva remediació de les conseqüències d’incidents d’aquest tipus. En resum: hem replantejat els programes i calendaris del manteniment de les nostres instal·lacions –pantalà, rack i plataforma– hem accelerat algunes inversions i hem compromès la implantació de mesures i sistemes que ens ajudin a una ràpida reacció i remediació en cas que, malauradament, es produís un incident similar. Quina ha estat la resposta dels grups ecologistes i quina és la relació que tenen amb ells? La reacció ha estat diversa i des de diferents maneres de veure les coses. En tot cas, el que sí que val la pena destacar és que alguns grups han volgut rebre explicacions i tenir informació de primera mà i han parlat amb nosaltres, ja sigui en la sessió informativa realitzada en el marc de la Comissió de Seguiment o ja sigui amb trobades bilaterals. Crec que més enllà de les opinions que públicament han manifestat, el fet de buscar i demanar informació diu força de la seriositat d’alguns d’aquests grups o col·lectius.

pels que avui tenen responsabilitat de govern a tots els nivells. Ningú pot obviar que la creació de feina només serè possible quan molts d’aquests dos - cents mil empresaris, avui esborrats del sistema, tornin a optar per “jugarse-la” novament, segurament apostant i sacrificant el poc que els hi queda; per tant seria bo començar a implementar mesures de gestió publica que afavoreixin sense límits a aquells que han estat els primers sacrificats en una crisis de la que seguim sense veure la llum al final del túnel. En definitiva, que el crèdit torni i que les politiques fiscals i laborals afavoreixin a la pinya que constitueix aquesta part tant vital de la microeconomia del nostre país, és un objectiu que no es pot retardar més, sent obligació dels ajuntaments, ens comarcals, Generalitat i Estat, el trobar les vies necessàries perquè la il·lusió, confiança i l’esperança torni a retrobar a aquestes opcions empresarials avui abocades al seu atur. www.lluisbadia.cat


INFORME INFOEMPLEO.COM 2010

Sanitat Farmàcia Consultoria Electrònica Alimentació Química

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA DE L’OFERTA D’OCUPACIÓ

Comerç

12,8%

SERVEIS GENERALS

6,1%

PRODUCCIÓ

3,2

FINANCES I ADMINISTRACIÓ

3

ATENCIÓ AL CLIENT

2,8

ASSESSORIA JURÍDICA

18,79% MADRID 18,44% CATALUNYA Telecomunicacions 13,28% PAÍS BASC Industrial 9,98% ANDALUSIA 7,73% GALÍCIA Metal·lúrgia 7,35% PAÍS VALENCIÀ 6,50% CASTELLÀ I LLEÓ Banca i inversió 3,39% ASTÚRIES 2,57% ARAGÓ Hosteleria i turisme 2,32% NAVARRA 6,03% Construcció 1,68% MÚRCIA 4,28% 1,57% CANTÀBRIA Distribució majorista 1,36% ILLES CANÀRIES 84,17% 1,19% LA RIOJA Maquinària i equip mecànica 1,09% ILLES BALEARS 0,76% CASTELLA - LA MANXA 5,52% 0,74% OFERTA PER ÀREES FUNCIONALS EXTREMADURA CEUTA I MELILLA 0,02% 1,22% ESTRANGER

17,6%

Espanya

EL MERCAT DE TREBALL

Catalunya

RÀNQUING DELS SECTORS AMB MÉS OFERTES DE TREBALL

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

6 7 1 17 2 19 4 9 3 16 20 8 5 18 14

DEP. COMERCIAL

ACTUALITAT

DIRECCIÓ GENERAL

6

42%


7

Abril de 2011

LLOCS DE TREBALL MÉS DEMANATS Variació 2010

2009

22,38%

15,68%

Cap de vendes

3,55%

3,15%

Administratiu

2,80%

3,16%

Visitador mèdic

2,48%

1,79%

Director comercial

1,87%

1,40%

Comercial de televenda

1,79%

1,15%

Tècnic comercial

1,71%

3,19%

Gerent/Director

1,66%

1,70%

Metge

1,66%

1,49%

Auxiliar comptable

1,36%

1,91%

Cap de zona

1,31%

1,18%

Delegat de zona

1,26%

1,72%

Visitador farmacèutic

1,26%

1,15%

Executiu grans comptes

1,20%

1,23%

Cap d’equip comercial

1,15%

0,62%

Dependent

1,12%

0,79%

Advocat

0,99%

0,80%

Cap d’Àrea Mèdica

0,96%

0,61%

Cap de Comerç Exterior

0,91%

0,71%

Auxiliar administratiu

0,88%

0,77%

Comercial

CANALS DE LES EMPRESES PER PUBLICAR LES OFERTES LABORALS

INTERNET CONTACTES PERSONALS

27%

PREMSA

21% EMPRESES SELECCIÓ

8%

PROMOCIÓ INTERNA

CURRÍCULUM ESPONTANI

20% 20%

17%

CÀRRECS DIRECTIUS

DISTRIBUCIÓ PER EDAT DE L’OFERTA D’OCUPACIÓ 20-25 anys 26-30 anys 31-35 anys 36-40 anys 41-45 anys + de 46 anys

0%

5%

10%

15%

EXPERIÈNCIA SOL·LICITADA

5,81 anys COMANDAMENTS

4,96 anys EMPLEATS 20%

25%

30%

2,13


8

ACTUALITAT

INFRAESTRUCTURES

De Barcelona a València i Saragossa sense aturades Després de 17 mesos d’obres, el Ministeri de Foment ha posat en marxa el sistema de peatge tancat que consisteix a eliminar els peatges troncals de manera que els vehicles només es paren a l’entrada de l’autopista per recollir el tiquet i a la sortida per pagar.

Mercè Veciana

E

l Ministeri de Foment ha posat en marxa aquest mes d’abril la modificació del sistema de peatge entre Martorell i Salou. Així, els peatges amb origen o destí en els enllaços de Gelida, Sant Sadurní d’Anoia, Vilafranca Nord, Vilafranca Centre i Reus esdevenen inferiors als actuals, mentre que la resta de trams entre Barcelona i Tarragona es manté invariable. Una altre canvi és l’entrada en servei de l’enllaç de Gelida, que permetrà els usuaris de la zona enllaçar amb el sentit sud de l’autopista, fet que no era possible fins ara. Amb la nova modificació de Foment, se suprimei-

xen les barreres de peatge troncals del Vendrell i Tarragona, a l’autopista Barcelona-Tarragona i la barrera del Mediterrani, de l’autopista Saragossa-Mediterrani. Això significa que es pot fer el recorregut complet per les dues autopistes sense parades intermèdies. Aquest nou sistema –desenvolupat per les concessionàries d’Acesa i Aumar, del grup Abertis– permetrà circular de Barcelona a València i Saragossa sense realitzar aturades. La migració a aquest nou sistema suposa, a la pràctica, la recollida d’un tiquet a l’accés a l’autopista i el consegüent pagament a la sortida. En aquest sentit, es preveu que abans de l’estiu es durà a terme el desmantellament físic de les estacions de peatge troncals.

LA XIFRA

20

milions d’euros és la inversió que ha destinat Acesa al projecte de l’AP-7 a Tarragona Fins que no culmini aquest desmantellament, s’habilitaran tres carrils lliures a cada estació troncal per a permetre el pas dels vehicles que, d’aquesta manera, no s’hauran d’aturar. D’altra banda, les societats concessionàries de l’autopista Barcelona-Tarragona (Acesa) i TarragonaValència (Aumar) han acor-


9

Abril de 2011

EXEMPLES DE REDUCCIÓ DE TARIFES

EN BREU

Parc Central amplia la seva oferta amb nous operadors

EL DETALL

Reducció de tarifes El nou sistema no comporta cap increment en els recorreguts, mentre que les tarifes d’alguns trams es reduiran. dat el cobrament conjunt del peatge en aquestes dues autopistes, i s’ha suprimit la barrera troncal de Cambrils. Per tant, els recorreguts entre Barcelona-Tarragona, Tarragona-València i Saragossa-Mediterrani es podran dur a terme sense parades intermèdies. El nou sistema no comportarà cap tipus d’increment en els recorreguts, mentre que les tarifes d’alguns es reduiran. Els recorreguts interns entre Gelida i Vilafranca seran gratuïts per als vehicles lleugers que disposin del sistema de Vía-T.

Un projecte iniciat al 2007

La implantació del peatge tancat entre Martorell i Vila-seca/Salou completa el projecte d’ampliació a tres carrils a l’AP-7 entre Mediterrani (enllaç de l’AP-2 i l’AP-7) i Vila-seca/Salou (Tarragona), i ha suposat la reforma d’11 enllaços: Martorell, Gelida, Sant Sadurní, Vilafranca Nord, Vilafranca

Centre, Vilafranca Sud, Altafulla, Tarragona, Reus, Vilaseca/Salou i Cambrils, a més de l’esmentada supressió de quatre barreres troncals. A l’abril de 2006, després de la signatura del conveni entre el Ministeri de Foment i Acesa, companyia d’Abertis Autopistas, les obres del tercer carril es van iniciar al setembre de 2007. Al juliol de 2008, Acesa va anticipar el desmantellament de peatges troncals del Vendrell, en sentit sud, i el de Tarragona, en sentit nord. Amb l’objectiu d’atendre l’augment de capacitat que es va derivar de la progressiva posada en servei del tercer carril, es va augmentar el nombre de vies de circulació disponibles a les dues estacions de peatge (Tarragona en sentit València i el Vendrell en sentit Barcelona. Les obres d’ampliació de l’autopista AP-7 a Tarragona s’integren en el projecte d’ampliació de l’AP-7 entre la Jonquera (Girona) i Vilaseca/Salou, i signifiquen la

millora substancial del corredor estratègic del Mediterrani, la major capacitat del qual redundarà en la millora del servei a l’usuari.

Inversió de 500 milions d’euros

La inversió prevista per al conjunt d’actuacions suposa un desemborsament proper als 500 milions d’euros (200 milions d’euros dels quals corresponen al projecte de l’AP-7 a Tarragona) per part d’Acesa, concessionària del grup Abertis, i estableix un nou model de retorn de la inversió en concessions madures, sense recórrer a increments de tarifa o extensió de terminis de concessió. A fi d’assegurar el retorn de la inversió d’Acesa, es tindran en compte els ingressos més elevats que comportarà el trànsit induït per l’ampliació a un tercer i quart carril. La majoria de conductors que aquests dies estan circulant per l’Autopista AP-7 entre Barcelona i Tarragona han mostrat la seva satisfacció davant l’eliminació dels peatges troncals ja que suposa un estalvi de temps considerable i augmenta la fluïdesa de trànsit, i evitarà que es formin les retencions tipiques de cada any.

Parc Central ampliarà la seva superfície comercial amb la construcció d’una nova galeria de 6.475 metres quadrats que es destinarà a nous locals comercials i de restauració i a un espai per a 6 sales de cinema d’última tecnologia amb una capacitat total per a 1.300 espectadors. De la mateixa manera que les instal·lacions experimentaran canvis en positiu, també l’oferta comercial creix dia a dia. El projecte d’ampliació de Parc Central anirà en paral·lel a l’obertura de nous operadors que, com en ocasions anteriors, garantiran la màxima qualitat de servei cap al consumidor. Aquestes obertures tindran lloc en els propers mesos, motiu pel qual s’informarà de tots els canvis que es duran a terme en l’estructura del centre comercial. En el termini d’uns mesos, Parc Central preveu obrir un espai dedicat a la perfumeria, amb l’obertura d’un centre comercial Druni a les antigues instal·lacions de l’operador Pizza Grill.

Ajudes per a les indústries agroalimentàries Un total de 30 indústries agroalimentàries catalanes rebran 5,1 milions d’euros corresponents al pagament dels ajuts per a la millora dels processos de transformació i comercialització dels productes agraris. Aquests ajuts es concedeixen per dur a terme inversions destinades a la construcció o adquisició de béns immobles, maquinària, instal·lacions de programes informàtics, entre altres. Tarragona i Lleida, amb 10 expedients cadascun, i amb 1,8M€ i 2M€ respectivament, s’emporten gairebé tres quartes parts del total.


10

ACTUALITAT

RESULTATS AEROPORTS CATALANS

L’Aeroport de Reus perd 4 milions d’euros durant el 2010 L’Aeroport de Reus va perdre 4,64 milions d’euros en l’exercici del 2010, pràcticament 3,5 milions menys que l’any 2009 que es va tancar amb 8,13 milions d’euros negatius, segons dades fetes públiques per Aena. Els aeroports del Prat i Sabadell també van tancar l’exercici passat amb pérdues, mentre que Girona és l’únic aeroport català que va guanayar 10,5 milions d’euros al 2010. Reus va perdre 3,5 milions d’euros menys que l’any 2009 que es va tancar amb 8,13 MEUR negatius.

M. Veciana

E

l tancament del 2010 ha obtingut resultats ben diferents pels aeroports catalans gestionats per AENA. L’aeroport del Prat ha elevat un 54% el seu saldo negatiu per les amortitzacions de la construcció de la Terminal 1. En total, va perdre 73,88 MEUR en l’exercici del 2010, 28,3 més que els 45,58 MEUR del 2009. També tanquen el 2010 amb pèrdues Reus -4,64 milions pràcticament 3,5 MEUR menys que l’any 2009 que es va

EL DETALL

Girona, el més rendible L’únic aeroport que aconsegueix beneficis nets en aquest 2010 és el de Vilobí que tanca l’exercici amb 10,55 milions d’euros guanyats. tancar amb 8,13 MEUR negatius i Sabadell (-6 milions d’euros). L’únic aeroport que aconsegueix beneficis nets en aquest 2010 és el de Girona que tanca l’exercici amb 10,55 milions d’euros guanyats. Amb aquests números, l’aeroport de Vilobí és el cin-

què en beneficis de l’Estat. A pesar d’aquestes xifres negatives, l’EBITDA (el resultat abans d’impostos) a l’aeroport del Prat va millorar un 11,7%: així, ingressant 91,13 milions, quan el 2009 havien estat 81,56, un 8% superior. La millora es deu als ingressos per l’ex-

plotació de la infraestructura, que van créixer un 9,2% i van arribar als 334,13 MEUR en un any, el 2010, en el qual també va augmentar el volum de tràfic aeri. Les despeses de manteniment també van créixer, un 8,3%, durant el primer any en el qual la Terminal 1 va estar plenament en funcionament. I les despeses per l’amortització de la T1 van augmentar un 27,4% fins arribar als 153,64 MEUR. El 2009, Aena va ingressar per l’explotació de l’aeroport del Prat un total de 309,56 milions d’euros. La millora de l’any passat en

aquest capítol s’explica especialment per la crescuda de la xifra de negocis, que ha passat de 303,25 milions el 2009 als 331,09 milions que Aena va recaptar el 2010. El nombre de passatgers que van passar pel Prat l’any passat va créixer un 6,4%, més que a qualsevol altre gran aeroport de la xarxa d’Aena.

Girona, el que guanya més

L’Aeroport de Girona ha tancat el 2010 amb uns beneficis de 10,55 MEUR i és l’únic aeroport català

que tanca l’any en positiu ja que Barcelona, Sabadell i Reus presenten números vermells. El 2009, les installacions de Vilobí d’Onyar (Selva) també van generar beneficis a AENA per valor de 11,14 MEUR, uns resultats lleugerament superiors als del 2010. A Girona, Aena es gasta 23,7 MEUR però, per contra, ingressa més de 37 MEUR. En el conjunt de l’Estat, Aena registra uns números negatius amb 275 MEUR de pèrdues. Girona és el cinquè aeroport estatal que més beneficis genera, per darrere de Palma (32,12 MEUR); Alacant (31,96),

PROMOCIÓ INTERNACIONAL

REPUTACIÓ CORPORATIVA

PLA TARRAGONA 2022

Una setentena de cellers catalans es promocionen a tercers països

Mapfre es manté entre les 10 empreses més valorades de l’informe Merco

La Cambra de Comerç valora positivament l’acord per tirar endavant el Tarragona 2022

La inversió total que han presentat les bodegues és de 22 milions d’euros

José Manuel Martínez escala dues posicions i es col·loca en el número 13 de la llista

La institució ja va fer possible el ‘Tarragona 1999. Els fonaments per a un nou segle’

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural ha rebut 278 programes de promoció de productes vinícoles en els mercats de tercers països a la convocatòria dels ajuts de la mesura d’informació i promoció de l’OCM del vi. En total s’han presentat 68 sol·licituds que engloben cellers, associacions, organitzacions professionals i denominacions d’origen. Els programes de promoció que s’han presentat són per a la internacionalització dels productes vinícoles catalans. Així, la majoria dels projectes presentats són per missions comercials, promocions o campanyes en el país de destinació o assistència a fires internacionals. En la campanya anterior, el nombre de sol·licituds presentades van ser de 60 i el nombre de programes 230. La inversió total que han presentat els cellers sol·licitants per a la promoció a tercers països és de 22 milions d’euros.

Mapfre es manté en la posició número 10 en l’Informe Merco 2010 (Monitor Español de Reputación Corporativa), amb un total de 7.269 punts (1.602 més que en l’edició anterior) i com l’asseguradora més valorada en aquest estudi, que avalua el prestigi i la imatge corporativa de les empreses. El President de Mapfre, José Manuel Martínez, amb un total de 5.265 punts, ha ascendit dues posicions en la classificació de líders empresarials més valorats, fins a situar-se en la posició número 13, amb 1.743 punts més que en l’edició anterior. Respecte al rànquing sobre les millors empreses de Responsabilitat Social Corporativa, que aquest any s’elabora per primera vegada, Mapfre ha aconseguit un total de 4.403 punts, amb la qual cosa es col·loca en la posició número 20. L’Informe Merco 2010 s’ha elaborat a partir d’un qüestionari realitzat a més de 15.000 directius.

La Cambra de Tarragona, com a institució integrada al Grup Impulsor, valora positivament l’acord assolit per les institucions del territori per tal de tirar endavant del Pla Tarragona 2022, una eina que ha de contribuir a estructurar de forma coherent i planificada l’estratègia de la ciutat. En aquest mateix sentit cal recordar que la Cambra de Tarragona va ser una institució que va fer possible el pla “Tarragona 1999. Els fonaments per a un nou segle”. Aquest exercici estratègic es va realitzar l’any 1986, i va ser pioner pel sistema de participació pública, el qual va aconseguir il·lusionar la ciutadania dibuixant un nou escenari per a l’inici segle XXI. D’aquella experiència en van quedar dos magnífics llibres: una diagnosi i unes línies estratègiques. El repàs d’aquell primer pla estratègic de Tarragona palesa que encara els grans anhels i expectatives que es proposaven no han estat superats.


11

Abril de 2011 FOTO: OLÍVIA MOLET

DINAMITZACIÓ ECONÒMICA

Empreses i administracions parlen d’igualtat d’oportunitats L’Organisme Autònom Desenvolupament Local de la Diputació de Tarragona ha organitzat la 5a Trobada de les comunitats pràctiques d’igualtat. Prop de trenta persones van acudir a la cita, a l’Escola d’Hoteleria i Turisme de Cambrils. A través d’aquesta activitat, que se celebra amb èxit des de l’any 2009, Desenvolupament Local convida administracions i empreses de la demarcació a compartir experiències, bones pràctiques, dubtes, idees i solucions en matèria d’igualtat. El format de la trobada rep el nom de comunitats pràctiques perquè reuneix persones amb característiques o interessos professionals comuns a fi de desenvolupar un coneixement especialitzat. FOTO: CEDIDA

LA XIFRA

73

milions d’euros són les pérdues que va comptabilitzar l’aeroport del Prat durant el 2010

Tenerife Sur (17,6) i Gran Canària (14,92). L’any passat, va tancar l’exercici amb 10,55 MEUR de beneficis, unes xifres en la línia del 2009, quan l’aeroport va registrar al seu compte d’explotació un marge positiu d’11,14 MEUR. En el capítol d’ingressos, l’aeroport va generar 37,6 MEUR. Si això es compara amb el 2009, les instal·lacions van registrar 39,68 MEUR. Pel que fa a les despeses, l’aeroport va generar 23,7 MEUR. Les despeses també estan en la línia del 2009, quan Girona es va gastar 24,09 MEUR.

Per altra banda, l’Aeroport de Reus va perdre 4,64 MEUR en l’exercici del 2010, pràcticament 3,5 MEUR menys que l’any 2009 que es va tancar amb 8,13 MEUR negatius. Els ingressos d’explotació de l’aeroport han estat de 10,86 MEUR, prop de 2 MEUR menys que l’any anterior, tot i que també s’han aconseguit rebaixar les despeses en més de 4 MEUR i situarse als 15,5 MEUR. Durant el 2010, l’Aeroport de Reus també ha millorat l’EBITDA que se situa en els 680.000 euros negatius, mentre que al 2009 supera-

va els 3 MEUR de pèrdues. Dels 10,54 MEUR de xifra de negoci de l’Aeroport de Reus durant el 2010, 7,5 MEUR corresponent a serveis aeroportuaris, mentre que 2,98 són per serveis comercials. Pel que fa a les despeses, dels 15,53 MEUR, 4,54 se’ls emporta el capítol de personal, i 3,99 les amortitzacions. En la mateixa linia està l’aeroport de Sabadell que també presenta perdúes. El compte global d’Aena és negatiu, amb unes pèrdues de 275,07 MEUR, dels quals el 75,8% el generen Madrid i Barcelona.

El Conseller Lluís Recorder obre la nova etapa de l’IDECE El conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, ha donat el tret de sortida a la nova etapa de l’IDECE, l’organisme autònom de la Generalitat de Catalunya amb el qual es pretén reactivar la dinamització econòmica de les comarques del Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta, així com donar suport al teixit associatiu i cívic de les Terres de l’Ebre. L’objectiu del Departament és enfortir la funció que desenvolupa l’institut per tal de convertir-lo en el mecanisme de dinamització econòmica de les comarques de l’Ebre.

JORNADA COMERÇ

PROJECTE INNOVADOR

COOPERATIVES

«La nova llei unificará la normativa actual per potenciar el model català de comerç»

El programa Genera fomenta l’emprenedoria corporativa entre les empreses catalanes

Préstecs fins a 20.000 euros per a cooperatives de menys de 5 anys

El director general de Comerç va participar a la jornada celebrada a Tortosa

La iniciativa arribarà a 40.000 empreses i fomenta les oportunitats de negoci

Un conveni amb la Fundació Acció Solidària activa els crèdits sense comissions

La Cambra de Comerç de Tortosa i PIMEC Comerç han organitzat una jornada per analitzar les perspectives de futur per al comerç a les Terres de l’Ebre. L’acte, celebrat a la Cambra de Tortosa, ha comptat amb la participació del director general de Comerç, Josep Ma Recasens, i el director del Consorci de Comerç, Artesania i Moda, Miquel Rodríguez. Josep Ma Recasens ha explicat les principals línies mestres d’actuació que portarà a terme la Direcció General de Comerç durant aquesta legislatura i que «estaran centrades, per una banda, en la ordenació del comerç de Catalunya a partir d’una nova Llei general que unificarà, actualitzarà i complementarà la normativa actual per tal de potenciar el model català de comerç; i per l’altra, en el foment, la promoció i la dinamització del comerç gràcies als nous programes de suport al comerç impulsats pel Consorci de Comerç, Artesania i Moda».

El Departament d’Empresa i Ocupació, conjuntament amb un total de cinc institucions empresarials i territorials de Catalunya, promou el Programa Genera amb l’objectiu de fomentar l’emprenedoria corporativa entre les empreses catalanes. El Programa Genera és un projecte innovador que té l’objectiu de fomentar l’emprenedoria corporativa entre les empreses catalanes per contribuir al seu enfortiment i consolidació en el teixit empresarial, així com en la creació d’ocupació i d’oportunitats. L’emprenedoria corporativa es basa en la identificació i el desenvolupament de noves oportunitats i projectes de negoci dins d’una empresa que ja està en funcionament, amb l’objectiu d’afavorir l’expansió i el creixement de l’empresa gràcies a la consolidació d’aquestes noves àrees de negoci. Més de 40.000 empreses es beneficiaran del Programa Genera, a través del qual els socis participants transferiran el seu know-how.

La constitució del fons Asca – Seira per a joves empreses cooperatives és el resultat del conveni signat entre la Fundació Seira i la Fundació Solidària Contra l’Atur amb la finalitat de generar préstecs per a les cooperatives amb menys de 5 anys d’existència. Els préstecs, fins a 20.000€ i sense comissions, s’adrecen a les cooperatives joves de qualsevol sector afiliades a la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. Amb la signatura del conveni, les dues entitats desitgen oferir una resposta immediata a les cooperatives creades recentment, que veuen condicionat el seu creixement a causa de la restricció creditícia generalitzada. Dotat amb 100.000€ per part de la Fundació Seira, el fons estarà gestionat per la Fundació Acció Solidària contra l’Atur, una entitat de llarga trajectòria en la generació d’oportunitats laborals per a persones en situació d’atur.


12

EMPRESA

EXPANSIÓ I INNOVACIÓ

Mallafré creix a l’Estat espanyol i s’estén al mercat internacional L’almassera de Riudoms especialitzada en la producció i innovació de productes derivats de l’oli incrementa la seva presència al mercat espanyol, en un 10,2%, especialment a Catalunya, País Valencià, Balears, Madrid, Galícia i Canàries, a més de continuar la seva expansió internacional Núria Arlandes

F

a 10 anys que Josep Maria Mallafré va decidir apostar per la diversificació dins del sector de l’oli produint una gamma d’olis aromatitzats amb un sistema d’elaboració diferent a la resta de productors, premsant la matèria primera juntament amb l’oliva i obtenint un oli amb una textura, gust i color diferent, i una producció limitada a causa que s’elabora només a la temporada de l’oliva. El resultat ha estat l’obtenció d’un producte de qualitat que ha obtingut una gran acollida tant al mercat nacional com a l’internacional. Així, encara que aquests últims anys no han estat els millors per les empreses catalanes, Mallafré no ha deixat de créixer i ha tancat l’any 2010 amb un 10,2% més de punts de distribució a tot l’Estat espanyol consolidant el seu negoci amb més de 500 punts de distribució. Així, els productes Mallafré es poden trobar a establiments especialitzats d’Andalusia, Castella -Lleó, Galícia, País Basc o Balears. Això es tradueix en un 71% de les vendes nacionals provenen del

mercat català i un 29%, de la resta l’Estat. Pel que fa a l’exportació, l’empresa ha tancat l’any amb un resultat excel·lent, el 70% de la seva xifra de negoci prové dels mercats exteriors, majoritàriament dels països europeus, com Itàlia, que representa un 31% de les seves exportacions, seguida de Alemanya i França, amb un 28% cadascuna, però també distribueix a altres països com Bèlgica, Holanda, Regne Unit i Estats Units. A més, l’empresa ha augmentat en 6 punts respecte a l’any 2009 les seves vendes als Emirats Àrabs, i representen un 10% dels seus ingressos en exportació. En relació a la seva facturació, Mallafré ha tancat l’any 2010 amb 2 milions d’euros d’ingressos i una producció anual de 600 tones d’oli.

Aquestes xifres demostren l’esforç realitzat per Mallafré per fer arribar els seus productes el més lluny possible, però sense oblidar un dels seus punts forts, insígnia de la casa: la innovació, amb la qual ha demostrat que en un sector tan tradicional com el de l’oli també es pot renovar. Així, l’almassera s’ha posicionat al capdavant de la producció dels ja coneguts olis aromatitzats amb llimona, mandarina, taronja, farigola, romaní, bitxo, all, cafè o gingebre, aquest últim presentat durant la darrera fira Alimentària. Per enguany la marca té previst llançar al mercat un nou oli d’oliva extra verge aromatitzat amb alfàbrega que es comercialitzarà en breu; a més d’un nou oli d’oliva extra verge ecològic, amb la intenció

de potenciar aquesta línia de productes. A curt i mitjà termini Josep Maria Mallafré, propietari de l’empresa, ens explica que s’ha marcat com a objectius continuar ampliant la gamma d’olis aromatitzats, potenciar la línia d’olis ecològics i continuar incrementant el nombre de punts de distribució a tot Espanya. L’activitat de l’empresa es centra en la producció d’olis, amb els aromatit-

EL DETALL

Exportació El 70% de la xifra de negoci prové de l’exportació amb presència al mercat europeu, l’americà i els Emirats Àrabs zats com a producte estrella, ja que són els que tenen més èxit a causa principalment de les noves sensacions que aporten a la cuina moderna d’avui en dia. Però, a més, compta amb una línia

d’olis ecològics de fruita seca (avellana, ametlla, pistatxo i llavors de carbassa) elaborats mitjançant premsa hidràulica, és a dir, pressió en fred, que permet etiquetar el seu oli amb la denomina-


EMPRESA

Abril de 2011

CONCILIACIÓ LABORAL

FOTO: CEDIDA

LA XIFRA

2

milions d’euros ha estat la facturació de l’any 2010 amb una producció anual de 600 tones

Els olis aromatitzats de Mallafré s’elaboren aixafant l’oliva i la matèria primera de forma conjunta mantenint les seves propietats naturals.

ció «premsat en fred» (característica que reuneixen pocs olis del mercat). També comercialitza i produeix oli extra verge d’oliva, a més juntament amb els olis aromatitzats i fruita seca ofereix altres productes gurmet com els patés d’oliva i olives, a més de la seva línia de productes cosmètics naturals elaborats artesanalment com són els olis d’ametlla i el sabó natural.

Guardons

Cal destacar que els olis aromatitzats han estat

guardonats per diferents organismes internacionals com la Medalla de Plata a l’oli aromatitzat amb llimona atorgat per l’Agence pur la Valorisation de Produits Agricola l’any 2004 i 2005 al Saló World Edible Oils de Paris. L’any 2010 l’oli aromatitzat de taronja va obtenir la medalla d’or al I Concurs Nacional d’Oli d’Oliva de la fira Mediterrània Terra Oliva, celebrada a Jerusalem. Aquest any Mallafré es presentarà per primera vegada als premis de la California Olive Oil Council,

13

que tindran lloc el mes que ve. Mallafré és una empresa familiar fundada l’any 1934 a Riudoms que ha anat introduint al llarg de la seva trajectòria la tecnologia necessària per fer d’aquesta una empresa capdavantera en el sector oleïcola, única en el seu gènere gràcies a les seves quatre premses hidràuliques, un joc de curres i tres sistemes continus, dos amb sistema d’extracció parcial i un altre de continu per l’oli ecològic. Actualment disposa de cinc gammes de producte, i exporta a 10 països d’arreu del món.

Consum tanca l’any amb un 11% més en productivitat Aquest augment ha estat gràcies al seu pla de conciliació laboral i igualtat d’oportunitats, on ha invertit 4,7 Meur aquest 2010 La cooperativa de supermercats ha presentat aquest més el document, «+de 50 Mesures per conciliar» on reuneix totes les iniciatives que ha elaborat dins del seu Pla de Conciliació i Igualtat iniciat el 2007, i que comprèn 62 mesures amb l’objectiu que els seus treballadors coneguin el beneficis que poden gaudir, en aquest sentit. La implantació d’aquestes mesures ha estat progressiva i ha suposat una inversió de 4,7 milions d’euros, cosa que representa 474 euros per treballador l’any 2010, a més d’un creixement productiu de l’11% en els últims quatre anys. Per altra banda, també ha suposat l’atracció i retenció de talent, una reducció

de l’absentisme laboral en un 33% i de la rotació en un 55%, que han facilitat el desenvolupament d’un millor clima laboral. Entre les mesures presentades cal destacar, l’última que Consum ha posat en marxa a principis d’aquest mes, una paga extraordinària de 300 euros anuals per a persones en discapacitat, cosa que contribuirà a una millora de la seva qualitat de vida i un millor desenvolupament de la seva tasca professional. Una altra de les mesures establertes recentment és la compensació econòmica a qualsevol treballador o treballadora, que per causes alienes a la seva voluntat, hagi de fer 15 dies de vacances fora de l’èpo-

ca estival. A més a més, podem dir que la mesura pionera en el sector ha estat el permís de paternitat retribuït de quatre setmanes, malgrat que la llei finalment no es va posar en marxa, tal com estava previst. Consum Supermercats és la més gran cooperativa de l’arc mediterrani, compta amb prop de 600 supermercats a tot Espanya entre Consum i la seva franquícia Charter, 144 són a Catalunya i dels quals 16 són a Tarragona. L’any 2009 va facturar 1584,1 milions d’euros, 1,7% més que l’any anterior i va obtenir un benefici de 30,7 milions, un 6,6% més, amb una cartera d’1,5 socis-clients i gairebé 10,000 treballadors./ Núria Arlandes

MEDI AMBIENT

Oceanis instal·la el primer punt de recàrrega per a ecomotos La companyia Grup Oceanis, amb seu a Reus i dedicada a l’eficiència energètica i la recàrrega de cotxes elèctrics, realitza el primer projecte de punt de recàrrega de motocicletes elèctriques de lloguer per a l’empresa SmouRent. L’electrolinera està a

l’Hotel Abba Garden a Esplugues de Llobregat (Barcelona) per donar servei tant als clients com altres usuaris. A més, el Grup disposa d’un servei tant de projecte i instal·lació i manteniment de les instal·lacions com del sistema Go Point per-

què les empreses que tinguin o vulguin aquest servei es puguin adherir amb una sèrie d’avantatges per als propietaris d’aquest. Aquest sistema innovador aporta beneficis i utilitats com el manteniment o el seu control remot.

INAUGURACIONS

El Centre mèdic simonet espai_salut obre centre a Reus Aquest nou centre mèdic privat ha obert a Reus l’edifici Simonet amb l’objectiu de cobrir les necessitats del mercat mèdic privat a la ciutat i a la seva zona d’influència, complementant l’oferta actual del territori i oferint una alternativa de qualitat, a

més d’aportar innovació amb la incorporació de diverses especialitats mèdiques. La inversió realitzada arriba fins al mig milió d’euros i compta amb unes instal·lacions de més de 600m2, dividits en 15 despatxos de consulta, un laboratori, una

sala d’extraccions i una sala polivalent. El centre està posant en marxa els seus serveis progressivament i estarà a ple rendiment a finals d’any. A més a més, complementarà la seva oferta amb un cicle de conferències gratuïtes de temàtica mèdica.


14

EMPRESA

EMPRESES FAMILIARS

Mas Foraster és un celler familiar, situat a la capital de la Conca de Barberà, que elabora vins únicament amb els raïms que cultiva a les seves vinyes. Es va fundar l’any 1998, tot i que la família Foraster cultiva les vinyes des de fa més de 150 anys.

E

l Celler Mas Foraster s’ubica a la vila de Montblanc, capital de la Conca de Barberà, marc incomparable per la seva bellesa natural i arquitectònica, com representa la Ruta del Cister i també excepcional per la seva riquesa vinícola. Mas Foraster és un celler familiar que elabora vins únicament amb els raïms que cultiva a les seves vinyes. Es va fundar l’any 1998, tot i que la família Foraster cultiva les vinyes des de fa més de 150 anys. Actualment, i després de tres generacions, al capdavant del negoci hi ha Julieta Foraster i

JORNADES D’INNOVACIÓ I EXCEL·LÈNCIA

Emili Duró defensa l’optimisme per ser més competitiu «En lloc de criticar, hem de copiar els que ho fan bé». Així de contundent es va mostrar el consultor Emili Duró durant la conferència impartida a les 2s jornades d’Innovació i Excel·lència del sector públic que es van realitzar a Cambrils. Duró va defensar

la importància de saber gestionar amb optimisme les administracions públiques per poder ser més competitius. En aquest sentit, va deixar ben clar que es tracta «de l’actitud amb què afrontes els problemes»; «com més positiu i disposat al canvi s’estigui, més fàcil

serà afrontar la crisi actual». Les jornades han comptat amb 220 inscrits, procedents de Catalunya, València, Astúries, País Basc i Mallorca, i l’objectiu és promoure l’excel·lència i les bones pràctiques en la gestió de les Administracions.

el seu fill Ricard Sebastià Foraster. Els fundadors de Mas Foraster van ser el seu avi i el seu tiet (els dos Josep Foraster). Als inicis van començar elaborant 10.000 ampolles de dos vins i actualment n’elaboren 105.000, repartides entre cinc vins (un de blanc i quatre de negres). D’aquesta producció un 40% l’exporten a països com els Estats Units, Canadà i a tot Europa. «En els nostres vins cerquem la màxima expressió que ens dóna la terra; vins amb caràcter i profunda aroma mediterrània, que combinen equilibri i elegància», ens explica Ricard Sebastià. Per fer-ho utilitzen una agricultura integrada amb el medi natural i tenen el compromís de no augmentar mai la seva producció per cep i per tant els seus vins sempre seran d’una producció limi-

tada, perquè creuen que és «l’única manera de garantirne la millor qualitat». Mas Foraster compta amb 29 hectàrees de vinya i actualment elaboren el raïm de les 20 millors. De les nou restants en venen el raïm que cultiven. Totes les vinyes es troben a menys d’un quilòmetre del celler en els vessants de les muntanyes. Les varietats que cultiven són: Garnatxa blanca, Macabeu, Parellada, Chardonnay, trepat, Ull de llebre, Cabernet Sauvignon, Garnatxa negra i Syrah. Ricard Sebastià ens explica que van començar elaborant dos vins: “Josep Foraster Collita (un vi jove molt afruitat, fresc i molt golós) i Josep Foraster Criança (un vi amb 12 mesos de criança en bótes de roure francès que és potent i estructurat, però també té un profund caràc-

Actualment, i després de tres generacions, al capdavant del negoci hi ha Julieta Foraster i el seu fill, Ricard Sebastià Foraster. Els fundadors de Mas Foraster van ser el seu avi i el seu tiet (els dos Josep Foraster).

LA XIFRA

29

hectàrees de vinya és l’extensió de Mas Foraster i s’elabora el raïm de les 20 millors

FOTO: OLIVIA MOLET

Mas Foraster elabora 105.000 ampolles i n’exporta un 40%

Mercè Veciana

Emili Duró va oferir una conferència de dues hores a un públic totalment entregat.


15

Abril de 2011

FOTO: OLIVIA MOLET

ter mediterrani). L’any 2001 vam incorporar el Josep Foraster Selecció (un vi de reserva que passa 18 mesos en bóta nova de roure francès, que només elaborem en les millors anyades). L’any 2007 hi vam incorporar el Josep Foraster Blanc Selecció (el nostre vi blanc; part fermenta en bóta de roure francès i hi té una criança de cinc mesos. És un vi molt untós, fresc i amb molta personalitat). Finalment el 2009 hem elaborat el Josep Foraster Trepat 2009 (un dels pocs vins negres elaborats amb la nostra varietat més autòctona, el Trepat, que té una criança de cinc mesos en bóta de roure francès. És un vi negre subtil, elegant, original i fresc)». El Trepat és el tret més diferencial del Celler Mas Foraster ja que tan sols n’hi ha 1.100 hectàrees al món i 1.000 són

a la Conca de Barberà. Actualment només hi ha quatre trepats negres al món.

Producció ecològica

Tota la producció del celler Foraster és ecològica, encara que no posin el segell a les ampolles. «Ho fem perquè creiem que és la millor manera de cuidar les nostres vinyes i per tant la millor manera de fer vins que expressin tota la personalitat de les nostra terra», manifesta Ricard Sebas-

tià. Els vins de la Conca són vins força desconeguts però amb gran potencial. Combinen estructura i potència amb frescor i caràcter mediterrani. Això és gràcies al fet

que la comarca té altitud i sòl per fer vins amb cos, però també té contrast tèrmic (dia-nit) a l’estiu i molta influència de la marinada, que aporta l’acidesa que els dóna frescor. Tots els vins de Mas Foraster tenen puntuacions de més de 90 punts en guies especialitzades. El Josep Foraster Collita ha estat considerat com un dels cinc millors vins joves d’Espanya per la Unión Española de Someliers. La crisi econòmica afecta molt el sector vitivinícola,

ja que el consum nacional en restaurants ha baixat. L’exportació és vital però Ricard també creu que en aquest moment hi ha una gran oportunitat pels vins catalans dins de Catalunya, «ja que per fi s’està començant a adquirir consciència de la gran qualitat dels nostres vins; és una tasca llarga, però a poc a poc l’anem fent entre tots i ja s’estan veient resultats». La Julieta, el seu marit i el seu fill afronten el futur amb molta il·lusió. «Nosaltres volem mantenir i sempre millorar el nivell de qualitat en els nostres vins i això suposa no incrementar gaire el volum d’ampolles, però volem consolidar l’exportació i, dins de la nostra producció, fer-nos un bon lloc en el mercat català». Tenir un celler significa inversions constants (barriques,

dipòsits, promoció,…), però a part Mas Foraster vol reconvertir algunes vinyes, canviar l’embotelladora… En el món del vi el que vas guanyant ho has d´anar reinvertint en les terres i el celler, perquè sinó quedes obsolet», ens apunta Ricard. L’enoturisme és bàsic per arribar a la gent. Ja fa anys que es va posar de moda fer visites als cellers i vinyes on s’explica tot el procés d’elaboració dels vins i els tasts, cates i degustacions. Mas Foraster també s’apunta al carro de l’enoturisme i organitza visites al seu celler. Però la promoció no s’acaba aquí, també tenen una web bastant dinàmica, facebook (quasi 1.000 persones), fan sopars maridatge arreu, degustacions a botigues que venen els seus vins, assisteixen a fires internacionals...


16

EMPRESA

EMPRESES AMB HISTÒRIA

Josep Padreny va ser el fundador d’aquest comerç l’any 1815. El va instal·lar en unes golfes del carrer Montserrat, molt a prop de l’actual emplaçament per dedicar-se a elaborar productes de pastisseria artesans. El negoci va passar de pares a fills i actualment ja van per la sisena generació.

A pocs metres del centre comercial del Pallol, hi ha la confiteria Padreny, l’establiment més antic de Reus, que data del 1815. Actualment ja hi passa la sisena generació i al capdavant s’hi troba Glòria Vicheto Capdevila. El tret diferencial de la casa Padreny són els productes artesans. RECONEIXEMENTS

Autocares Nika obté el guardó a l’Empresa de l’Any a Madrid L’empresa tarragonina ha obtingut aquest premi en l’especialitat de transport discrecional de viatgers, emmarcat dins la XIX edició dels premis Empresas del Año, celebrat a Madrid i que concedeix la revista d’àmbit estatal Autobuses & Autocares, i on es va

aplegar la plana major dels transportistes espanyols. A més, aquesta és la primera vegada que una empresa de la demarcació rep aquesta distinció. El premi el va recollir el fundador de la companyia, Josep Maria Miquel, que va agrair la distinció com a

reconeixement a l’esforç de molts anys, al treball constant i la millora continuada del servei. Autocars Nika va ser fundada l’any 1972 a Tarragona, i actualment va per la tercera generació. Consta d’una flota de 37 autocars i una plantilla de 53 treballadors.

R

eus pot presumir de ser una de les ciutats comercials amb més riquesa i tradició del territori català. Dins d’aquesta riquesa trobem comerços centenaris, de tota la vida que conviuen amb noves firmes, franquícies i grans centres instaurats recentment. Una de les pedres precioses d’aquest comerç tradicional és la Confiteria Padreny, la botiga més antiga de la capi-

tal del Baix Camp. Situada al carrer Hospital, a escassos metres del centre comercial del Pallol, s’aixeca la façana de l’Antiga Casa Padreny (1815). El fundador, Josep Padreny, va començar a vendre pastes en unes golfes del carrer Montserrat, molt a prop de l’actual emplaçament. Eren temps convulsos, poc fèrtils per als negocis, però no els únics anys difícils que ha conegut la confiteria Padreny al llarg de la seva història. Contra tots els obstacles imaginables, l’esforç obstinat de sis generacions ha mantingut sempre aquest

negoci familiar entre les pastisseries de referència a Reus. Glòria Vicheto Capdevila és el present i el futur de la Padreny. Representa la segona generació més jove d’una estirp amb molta solera a la ciutat, a la qual pertany el creador d’un dels invents reusencs del segle, l’almendrina.

Un negoci de dones

La Glòria porta els números de l’establiment, però és la seva mare, Marisa Capdevila, qui amb el seu carisma encara supervisa la feina a les entranyes de la confiteria. I és que en aquesta família les

FOTO: CEDIDA

Confiteria Padreny, l’establiment més antic de Reus

Mercè Veciana

El fundador de l’empresa, Josep Maria Miquel, en el moment que va recollir el premi


17

Abril de 2011

dones han tingut sempre un paper molt important i decisiu. A la mort del seu pare, l’any 1963, Capdevila es va fer càrrec del negoci. Abans ho havien fet la seva àvia, i la seva besàvia, i la mare d’aquesta, Maria Padreny, filla del fundador. «Les dones d’aquesta família sempre hem estat lluitadores», explica Marisa, que es va traslladar amb la seva família a Reus, i a força de caràcter i valentia va aprendre no només a pilotar el negoci, sinó a ser capdavantera. Amb la incorporació de Marisa a l’empresa, es va obrir una nova línia de negoci: el cà-

tering. «Els gustos de la gent canvien. Calia adaptar-se a la nova demanda i el càtering era un negoci de futur», assegura Marisa.

Tradició artesana

La botiga es diferencia de la resta de pastisseries per la tradició artesana. Els seus productes són gairebé els de sempre, fets a mà i amb productes de primera qualitat. «Busquem la qualitat per damunt de tot i procurem elaborar segons la demanda per servir productes el més recent possible», ens explica Glòria Vicheto. Tot i les noves tendències,

les grans especialitats de la botiga –renovada de cara al públic el 1992– es basen en fórmules antigues i amb gran acceptació. És el cas del menjar blanc (crema típica reusenca, amb farina d’ametlla) i els panellets. D’aquests últims, que l’any 1926 van rebre la medalla d’or de l’exposició de Lieja, se’n poden comprar tot l’any, i se n’han enviat a la Xina, Japó, Perú, Xile i els Estats Units. Els temps canvien i amb les dificultats sorgeixen noves iniciatives, a les quals, de moment, la Confiteria Padreny no s’apunta, ja que «la

nostra manera de treballar és molt artesana», ens diu Glòria. Per poder cobrir tota la demanda, cada any es mol a Casa Padreny una tona d’ametlles. Marisa ha estat testimoni actiu de la gran transformació que s’ha produït en el sector els últims quaranta anys. No només en l’estructura de producció, sinó en els gustos de la clientela. Abans la base de la pastisseria eren, sense variació, els dolços. Amb excepcions, gran part de la clientela prefereix ara estructures menys «empalagoses», amb incor-

poració de tocs frescos com la fruita.

Mones de Pasqua

I en aquesta època de l’any, el pastís més venut és la mona de Pasqua. Però la cosa ha evolucionat i la històrica rosca amb ous durs ja gairebé no es ven i ha donat pas a l’actual pastís, amb una figura de xocolata que pot prendre mil formes diferents, segons les modes i tendències. L’any passat a Catalunya se’n van vendre 660.000 unitats, segons el Gremi de Pastissers, un xifra similar a la de l’any anterior. El per-

sonatge de dibuixos animats Bob Esponja va dominar les vendes i s’espera que enguany segueixi la mateixa tendència. Però el veritable secret de les mones de Casa Padreny és el rovell. Mentre en altres establiments s’elabora utilitzant tot l’ou, segons Marisa, a l’obrador de la Padreny es prescindeix totalment de la clara. «Sóc molt exigent en tot el que faig. Fins i tot primmirada», segons assenyala Capdevila, que assegura que l’únic secret de l’èxit és «treballar sense descans i posant il·lusió en tot el que fas».


18

MONOGRÀFIC

EL MERCAT AUTOMOBILÍSTIC

VENDA DE VEHICLES TURISMES PRIMER TRIMESTRE 2010

PRIMER TRIMESTRE 2011

TOT TERRENY

3.371

486

1.850

468

VARIACIÓ

-45,10% Mercè Veciana

Les vendes de cotxes continuen caient el 2011

Les vendes de vehicles a les comarques de Tarragona continuen caient aquest primer trimestre. Les xifres no són gens esperançadores i marquen una tendència pessimista pel sector, que no es recupera de la crisi econòmica. Així doncs, les vendes de turismes han baixat un 45% respecte al mateix període del 2010. Els tot terrenys, en canvi, han experimentat un baixada del 3,7%.

-3,70%

L

’activitat de vendes de vehicles ha sofert un descens molt significatiu durant el primer trimestre de l’any que pot comprometre d’una manera alarmant els resultats finals de l’exercici 2011. Concretament, durant el primer trimestre del 2011 s’han venut a la demarcació de Tarragona 1.850 turismes, una xifra que representa un 45,1% menys que en el mateix període de l’any passat en el qual es van vendre 3.371 vehicles. Pel que fa als tot

-


19

Abril de 2011

DERIVAT TURISME

330 172 -47,70% terrenys les vendes han anat molt millor i tan sols han disminuït un 3,7%, i han passat dels 486 que es van vendre al 2010 als 468 d’aquest primer trimestre. Les motocicletes també han experimentat una davallada en les vendes, en passar de les 522 que es van vendre el 2010 a les 459 d’enguany, cosa que representa un descens del 12,01%. Des de l’Associació Empresarial de Tallers de Reparació i Venedors d’Elements (Astave), que aglutina unes 700 em-

MOTOCICLETES

FURGONETES

CAMIONS

CAMIONS ARTICULATS

522

167

21

25

459

165

56

15

-12,01% preses del sector a les comarques de Tarragona, apunten algunes solucions per recuperar les vendes i millorar el clima que es respira. L’aplicació de plans d’ajuda a l’adquisició de vehicles dirigida als particulars i a les empreses, a l’estil del pla Prever, generarien un canvi en la tendència del mercat amb un resultat positiu per als compradors, per a les empreses del sector i per a la pròpia Administració mitjançant l’increment d’ingressos per impostos, taxes, entre

-1,20% d’altres aspectes. Per altra banda, l’activitat de reparació de vehicles s’ha vist afectada pel menor ús dels vehicles i el descens de l’activitat econòmica en general. Tot i així, des d’Astave apunten que el descens del treball no és tan significatiu com en l’activitat venedora.

Pessimisme

Pel que fa al tancament d’empreses, als acomiadaments i a la baixa d’autònoms, les xifres no són gens optimistes. Entre els anys 2008 i 2010 el sec-

166,70% -40% tor ha passat de 1.844 treballadors autònoms a 1.616. I respecte als assalariats, l’ocupació ha passat de 5.688 treballadors a 3.940. En relació a les marques més venudes a Tarragona des de començament d’any, encapçala el rànquing de matriculacions la casa Renault, amb 196 matriculacions, seguida de les firmes Peugeot i Volkswagen, amb 193 i 192 unitats venudes, respectivament. Les marques Ford i Nissan, amb 159 i 151 unitats venudes, respectivament,

van ser també representatives al llarg de l’any, en ocupar el quart i cinquè lloc entre les més demanades a la província. La segueixen en volum Seat i Toyota, amb 141 i 137 unitats, respectivament, seguides de Citroën (135), Opel (122) i Audi (103). L’esperança del sector se centra en la millora de l’activitat reparadora, donat l’increment d’antiguitat del parc d’automòbils, i en la millora de l’activitat comercial en general. “És molt difícil donar missatges positius

davant les dificultats que travessen les empreses”, ens apunten des d’Astave. No obstant això, es veu molt difícil tornar a les xifres de vendes de vehicles anteriors a l’inici de la crisi financera. L’associació considera que l’activitat reparadora millorarà pel que fa a l’últim exercici i que l’activitat venedora (tal com manifesten els fabricants de vehicles) s’incrementarà, però sense opcions d’aconseguir les xifres de vendes rècord que es van aconseguir l’any 2006.


20

MONOGRÀFIC

AUTOMOCIÓ

El preu dels vehicles usats a Tarragona cau un 5% al març El preu mitjà dels vehicles usats a Tarragona va tancar el mes de març amb una caiguda del 4,6% respecte al mateix període de l’any anterior, fins a situar-se en 10.062 euros. El descens a Catalunya aconsegueix el 3,8% davant de l’any anterior.

El preu mitjà d’un vehicle de segona mà a la demarcació de Tarragona ronda els 10.000 euros.

M. V.

E

l preu mitjà dels vehicles usats a Tarragona va tancar el passat mes de març amb una caiguda del 4,6% respecte al mateix període de l’any anterior, fins a situar-se en 10.062 euros. Per la seva banda, el preu del vehicle d’ocasió (VO) a nivell nacional va alleugerir el seu descens fins al 4,7%, va aconseguir 12.844 euros i retallar en 300 euros la seva diferència respecte a la mitjana europea, segons l’Observador europeu de preus, elaborat per la plataforma de vehicles a la

EL DETALL

Cost mitjà El cost mitjà d’un cotxe de segona mà a la província de Tarragona és 3.400 euros inferior a la mitjana europea xarxa AutoScout24. L’estudi de l’AutoScout24, que mou el 40% dels vehicles usats que es venen a Espanya assenyala que aquest estrenyiment de les diferències entre Espanya i Europa es va deure principalment a la caiguda de les tarifes mitjanes del continent, que durant el mes de març es van reduir en gairebé 250 euros, fins a

situar-se en 13.445 euros. D’aquesta manera, Alemanya (15.894 euros) i Itàlia (14.727 euros) continuen sent els països més cars del conjunt analitzat, molt per davant d’Espanya (12.844) i Holanda (12.714). La llista es completa amb la presència d’Àustria (12.344), que al març va moderar el seu fort creixement, i de Bèlgica (12.148), arrosse-

gada per una lleugera tendència negativa. El lleuger repunt dels imports del VO a Espanya durant el mes de març (+0,4%) no només va permetre moderar el volum de la caiguda en termes anuals, sinó que a més suposa un primer pas cap a la recuperació dels preus, fortament llastrats per l’elevada antiguitat (81,6 mesos) i rodatge (94.400 quilòmetres) dels vehicles a la venda. En aquest sentit, el director general de AutoScout24, Gerardo Cabanyes, va subratllar el gran potencial de creixement d’aquest sector a mitjà termini.

Caigudes de preu a tot Espanya Per regions, les Illes Canàries i la Comunitat de Madrid van ser les que van marcar els preus més alts al tancament del passat mes de març, amb 16.939 i 14.275 euros, respectivament, mentre que Extremadura (10.105 euros) i Castella-la Manxa (11.209 euros) van ser les que van presentar uns preus més baixos. Durant l’últim any, els majors descensos es van produir a Cantàbria (-8,3%) i Balears (-7,7%), seguides de Navarra i Aragó (-7,3% en tots dos casos), Múrcia (-6,9%), Castella-la Manxa (-6,5%), Comunitat Valenciana (-5,9%), La Rioja (-5,7%) i Andalusia (-5,4%), Madrid i Extremadura (-4,6% cadascuna). Per la seva banda, el País Basc va registrar una caiguda inferior a la mitjana nacional (-4,1%), igual que Catalunya (-3,8%), Galícia (-2,6%) i Canàries (-2,2%). En el sentit oposat, Astúries i Castella i Lleó van ser les úniques comunitats on van augmentar els preus, amb repunts del 2,5% i el 0,5%, respectivament.

ESTALVI PÚBLIC

L’ Administració estalviaria 225 milions si llogués els vehicles La despesa de compra es reduiria en un 20%, al qual caldria sumar l’estalvi derivat d’externalitzar la seva gestió i manteniment El conjunt de les Administracions Públiques espanyoles podria estalviar més de 225 milions d’euros si llogués a llarg termini els vehicles que componen les seves flotes en lloc de recórrer a la compra directa, la qual cosa suposaria una reducció de la despesa de prop del 20%, segons un estudi d’Arval, companyia especialitzada en renting del grup BNP Paribas. Concretament, el cost mitjà d’adquisició d’un

vehicle per renting amb les característiques que requereixen les AA.PP. no supera els 18.000 euros, davant dels més de 22.500 euros en què aquests oscil·len sota el model de compra directa, la qual cosa es tradueix en un estalvi de 4.500 euros per vehicle. De les prop de 100.000 unitats que actualment formen el parc de les AA.PP. únicament una tercera part es troba sota el model de lloguer a llarg termini amb serveis

inclosos, davant d’una gran majoria adquirits mitjançant la tradicional compra directa. Actualment, prop de 2.000 entitats públiques concentren el 5% dels cotxes de renting que es mouen a Espanya, i són els ajuntaments –amb una xifra propera als 1.500– els principals usuaris d’aquest tipus de vehicles. L’Administració Central agrupa el 40% total de la flota mentre que les autonomies i municipis representen el

L’Administració central agrupa el 40% total de la flota.

31% i 29%, respectivament. Els vehicles emprats pel sector públic es desti-

nen a multitud de funcions, algunes de les quals suposen un gran desgast d’ús i manteniment, per

la qual cosa exigeixen cotxes sempre a punt; tal és el cas dels cossos de seguretat o emergències.


CEPTA

Abril de 2011

21

ENTREVISTA. Jordi Compte. Convidat a l’acte sobre finançament de les pimes i director d’un fons d’inversió. FOTO: CEDIDA

«Proposem noves vies de finançament empresarial mitjançant la recerca de nous socis» Quins recursos té al seu abast l’empresari que necessita més fons per mantenir el seu negoci quan les entitats financeres no cedeixen més crèdit? L’accés a fons per mantenir la liquiditat és un dels grans reptes que han d’afrontar molts empresaris i emprenedors i que els obliga a buscar nous camins. Amb l’objectiu de donar pistes i ajudar els responsables d’empreses que es troben en aquesta dificultat, CEPTA va organitzar el passat dijous 14 d’abril una jornada informativa destinada a donar les claus als participants per conèixer i buscar alternatives de finançament, una trobada informativa que es repetirà a les delegacions de la CEPTA de Valls i Reus en els propers dies. La trobada es va estructurar sota el títol “Quins mecanismes de finançament té la pime si ja no pot comptar amb el seu banc?” i es plantejava com un fòrum en què els participants podien exposar el seu cas particular, amb la finalitat de trobar les solucions més encertades per a cada cas. L’objectiu de

l’experiència era conèixer i trobar alternatives al finançament bancari tradicional i establir noves pautes per continuar innovant. Entre d’altres, la trobada també va servir per aprofundir en la situació actual real de la pime a l’Estat espanyol, les etapes i les vies de finançament més encertades, els mètodes de recerca de socis, la compravenda d’empreses i el procés d’inversió, entre d’altres. Després d’aquesta primera sessió que es va dur a terme a Tarragona, properament la xerrada es traslladarà a les localitats de Valls i Reus. Entrevistem un dels ponents de l’acte, l’inversor Jordi Compte, que aquest dijous va assistir a la seu de la confederació empresarial de l’avinguda de Roma per parlar de la seva experiència en l’entrada d’inversors a les empreses per refinançarles, al costat dels responsables d’EuroDorada Capital Financer, coorganitzadors de l’acte, juntament amb el Club CEPTA Financer i Fiscal. Una de les principals conseqüències de la crisi eco-

nòmica són els problemes de finançament que acusen les empreses. Per què es produeix aquesta circumstància? Estem vivint un procés de trencament del model de la nostra economia tradicional, un procés que, lluny d’aturar-se, seguirà actiu durant els propers tres o quatre anys. Les empreses de l’Estat espanyol estan molt poc capitalitzades en termes generals, fet que les obliga a haver de recórrer a recursos externs, ja sigui a través d’entitats bancàries o amb altres solucions com les que proposem nosaltres. Quines són aquestes solucions? Principalment, aportem a les empreses que tenen problemes de finançament la solució de l’entrada de la inversió privada dins de l’estructura de l’empresa. L’entrada d’inversors en una empresa no és una operació de risc? No, perquè nosaltres proposem una aportació d’inversors amb una estructura especialitzada que serveix per obrir noves portes i solucionar el seu problema de

Intervenció de l’inversor Jordi Compte i el soci consultor d’Eurodorada Capital Finance, Àngel F. Pérez.

finançament. A quina tipologia responen els inversors que gestionen des d’EuroDorada Capital Financer? Són, principalment, empresaris que diversifiquen la seva inversió i dediquen una part de la seva activitat a participar d’una altra empresa, cosa que significa que destinen part dels seus recursos a alleujar el ja comentat problema de liquiditat i, alhora, també aporten la seva experiència en el funcionament de l’empresa. I no és un repte que els empresaris hagin de compartir la seva empresa, sovint

una pime, amb estranys? Hi estan disposats? Molts, a causa de l’actual situació socioeconòmica, que no és previst que canviï a curt termini, es plantegen fer el pas. A més, cal tenir en compte que es tracta de petits i mitjans inversors que entren en l’empresa d’una manera minoritària, de manera que el pes en la presa de decisions continua estant a les mateixes mans. Quant tarda una empresa a notar els beneficis de l’entrada de capital gràcies a inversors externs? Depèn de l’empresa però, normalment, en un període

d’entre tres i sis mesos ja es poden començar a notar els primers efectes de l’entrada de nous socis. Quins són els principals dubtes que tenen els empresaris que assisteixen a les sessions informatives? En general, hi ha un gran desconeixement de les vies de finançament a través de la recerca de nous socis, per la qual cosa ens entretenim molt a explicar-ho detalladament. La majoria dels dubtes se centren en el procés de compartir capital amb els nous socis que entren i en el cost que representa aquest procés per a l’empresa.

FORMACIÓ

Quant de temps deixaràs passar abans de promocionar la teva empresa a Internet? Tot i que l’Estat espanyol és el segon país amb més pimes de tot Europa, amb 3 milions de petites i mitjanes empreses, només el 23% d’aquestes petites i mitjanes empreses té pàgina web activa i en funcionament i el 60% no ha considerat mai la possibilitat de crear-ne una. Tot i que l’hegemonia d’Internet es consolida dia a dia i ja s’ha creat un perfil de compradors a través de la xarxa molt estable, format per un 65,4% espanyols usuaris i un volum de compres on line que el 2009 va mobilitzar 10,4

milions d’usuaris, avui en dia el 58% de les pimes afirmen que Internet “no és necessari” per la seva empresa i un 47% admet que “desconeix” la tecnologia per implementar eines 2.0 en la seva empresa, segons la informació facilitada per ONTSI a partir de dades recollides de l’INE. Per aquest motiu, CEPTA encoratja les empreses, especialment les pimes, a entrar al món del 2,0 “Conecta tu Negocio”, que es va dur a terme el passat 27 d’abril a la seu de Cepta a Tarragona

en la qual van participar 55 microempreses. En la sessió, organitzada per CEPTA i CEPYME, conjuntament amb Google, Strato, MRW i Orange; en col·laboració amb la revista Emprendedores i el suport institucional del Ministeri d’Indústria, es van tractar tots els passos que cal seguir per posicionar la pime a Internet i es va oferir un taller de com crear la pàgina web institucional de l’empresa pas per pas i d’una manera senzilla i totalment gratuïta L’objectiu de CEPTA

Curs que es va dur a terme a Cepta el passat 27 d’abril

és treballar per continuar obrint els camins que ofereix Internet a les empreses i emprenedors, tant a través de la formació com a través d’accions de consultoria estratègica en xarxes socials per les empreses. En aquest sentit, el proper

30 de maig se celebra la segona edició del curs “Eines i Tecnologies 2.0 que tractarà de manera intensiva una selecció estratègica de les eines i tecnologies que cada empresa necessita per entrar al món 2.0 i moure’s a la xarxa. El curs tindrà lloc a

les instal·lacions de CEPTA de l’avinguda de Roma de les 16 a les 20 hores fins al proper 15 de juny i tractarà sobre les eines de comunicació que hi ha a l’abast dels empresaris. En definitiva, gràcies a CEPTA estar a Internet és més fàcil que mai.


22

TENDÈNCIES MOTOR

MAZDA 6 ACTIVE 1.8

El cotxe familiar amb esperit esportiu El renovat Mazda6, amb un estil i un rendiment millors que mai, és l’opció perfecta per tots els que busqueu diversió al volant, fiabilitat comprovada i un disseny únic. Un equipament superior en tots els nivells i els diferents estils de carrosseria converteixen el Mazda6 en el cotxe ideal per a una àmplia varietat de conductors. La versió Activi, entrada de gamma, ve ja equipada amb control de creuer, ordinador de bord, lector CD amb MP3, climatitzador dual... La versió Style està dotada, a més d’altres elements, de l’assistent d’arrencada en costa. I la versió superior d’aquest model, el sofisticat Mazda6 Sportive, compta amb un nivell d’equipament realment luxós que inclou assistent de canvi de carril, tapisseria de cuir i sistema d’accés i arrencada sense clau. Indubtablement, el Mazda6 4 portes, el Mazda6 5 portes i el Mazda6 Wagon constitueixen les opcions ideals tant per

a conductors de serveis executius i de flota com per a clients particulars. El disseny del Mazda6 sempre ha girat entorn de les seves destreses esportives. L’aspecte dinàmic i atrevit del nou model no deixa lloc a dubtes: amb ell tindràs diversió al volant garantida durant molt temps. Els tres estils de carrosseria presenten un perfil lateral de línies suaus i elegants i uns contorns pronunciats dels paracops. La planta ampla i les potents espatlles característiques de tots els Mazda prometen una experiència de conducció realment intensa. Els enginyers de Mazda creuen en la filosofia de «l’estratègia del gram», que consisteix a fabricar vehicles cada vegada més lleugers El nou Mazda6 presenta llandes d’aliatge més lleugeres i una carrosseria més rígida que empra acer d’alta resistència a la tensió. Això resulta en més estalvi de combustible i una conducció més precisa potenciada per l’excel·lent rendiment aerodinàmic del cotxe.

FITXA TÈCNICA Preu 20.000 euros Pneumàtics 205/55 R16 Consum mitjà (l/100 km) 7,7 Cilindrada 1.798 cc Nombre cilindres 4 en línia Potència 120-88/5500 cv - kw/rpm Maleter 501 litres Velocitat màxima 197 km/h Acceleració 0/100 10,7 segons Canvi manual, 5 velocitats Carrosseria turisme Combustible Benzina

Una novetat en el Mazda6 és la motorització 2.0 DISI, que injecta combustible atomitzat directament en el cilindre i permet una relació de comprensió més alta del normal. La distribució de potència i parell és més suau, flexible i eficient, les emissions de CO2 més baixes (5% com a màxim) i l’estalvi de combustible més alt que en el model anterior. Amb el 4 portes i el 5 portes, el motor DISI produeix unes emissions de CO2 de tan sols 159 g/km.

NOU FORD FOCUS

Surt al mercat en tres carrosseries diferents: esportiu, sedan i familiar La nova generació del Ford Focus arriba al mercat a Europa a principis de 2011, amb la seva excitant gamma de tres models amb un esportiu 5 portes dos volums, un distingit sedan 4 portes i un elegant 5 portes familiar. Amb més de 10 milions d’unitats venudes des del seu llançament el 1998, el Ford Focus s’ha convertit en un ferm favorit entre els consumidors del món sencer pel seu excel·lent valor, confort i seguretat i, per sobre de

tot, per ser molt divertit de conduir. El nou model també surt a la venda simultàniament a Amèrica del Nord, tant amb la carrosseria sedan 4 portes com el 5 portes dos volums. Distingit pel seu exclusiu i esportiu disseny, el nou Focus està ple de més tecnologies i equipaments assequibles que mai abans en el seu segment. El Focus de la nova generació també ofereix als clients els més alts nivells de qualitat i d’acabats.

NOVETATS

Montblanc presenta un article d’escriptura exclusiu i limitat Limitada únicament a 4.810 unitats, la xifra que correspon amb l’altura de la muntanya Mont Blanc en metres, aquesta Patron of Art Limited Edition és un homenatge fet a mesura pensat per Maecenas, ja que està decorada amb símbols de la seva vida i molt influïda per l’estètica romana. El disseny d’aquest article d’escriptura està inspirat en les columnes dels temples romans; el cos s’ha creat en laca jaspiada.

Sony proposa una experiència Moschino Forever, una aroma de cinema a casa diferent fresca, sensual i moderna Sony presenta tres nous sistemes Blu-ray™ 2.1: els BDV-EF200, BDVL600 i BDV-L800. Permeten streaming de vídeo directe des d’Internet amb BRAVIA® Internet Video. Potser pensa que un sistema de cinema a casa 2.1 sacrifica part de la qualitat sonora, però el so virtual surround S-Force PRO 3D que incorporen l’única cosa que sacrifica són els molests cables. Aquest so es veu complementat per la tecnologia de Reducció de soroll IP.

Moschino Forever, una nova fragància masculina que concentra les essències contradictòries que donen personalitat a la marca. Una aroma atemporal que s’inspira en les creacions de Moschino i que reinterpreta els conceptes clàssics amb elegància i ironia. Una eau de toilette creada per a un home amb una forta personalitat que li permet ser original i únic. Autèntic, provocador, agut observador de la realitat.


23

Abril de 2011

Citroën Jumpy Atlante Millenium: espai, confort i seguretat Citroën llança la sèrie especial Atlante Millenium, un autèntic monovolum dins de la gamma Jumpy. Equipat amb els motors dièsel d’última generació HDi 120 i HDi 135, associats a caixes de canvi manuals de sis velocitats, suposa el topall de la gamma d’aquest model en aspectes com l’equipament i el confort interior. El nivell de confort del Citroën Jumpy Atlante Millenium no té res a envejar al que té una berlina. Incorpora, de sèrie, climatitzador automàtic bizona, connecting Box (Bluetooth + USB + Pren Àudio), parabrisa atèrmic, cristalls supertintats, així com un grup addicional de calefacció a la zona posterior. Quant a les opcions, el Pack Atlante Millenium reforça la seguretat del vehicle amb el control d’estabilitat ESP.

Microsoft i Toyota anuncien una aliança estratègica en tecnologia telemàtica Microsoft Corp. i Toyota Motor Corp. (TMC) han establert una aliança estratègica i tenen previst crear una plataforma mundial per als serveis telemàtics de nova generació de TMC, a partir de la plataforma Windows Azure. La tecnologia telemàtica és la incorporació de les telecomunicacions i les tecnologies de la informació en els vehicles; comprèn sistemes GPS, dispositius de gestió energètica i altres tecnologies multimèdia. Com a part d’aquesta aliança, les dues empreses tenen previst participar en una inversió de més de 8 milions d’euros a Toyota Mitjana Service Co., una filial de TMC que presta serveis d’informació digital als clients de Toyota. L’objectiu d’ambdues empreses és col·laborar per desenvolupar i desplegar aplicacions telemàtiques a la plataforma Windows Azure.

LA XARXA www.ecomur.com

Portal d’economia i ensenyament amb més de 10 anys a la xarxa Ecomur va néixer al curs 2000-01 de la mà d’un estudiant d’economia que volia introduir a la classe d’Economia les noves tecnologies. Al principi servia de portal amb molts enllaços per ensenyar llocs web als alumnes, que no estaven gaire introduïts a Internet. Els continguts i enllaços es van incrementar amb l’objectiu de ser un lloc web útil per a professors i estudiants.

www.laempresafamiliar.com

Lacoste presenta la nova col·lecció de bosses de colors Ara que s’acosta l’estiu, Lacoste llança la seva nova col·lecció de bosses de cinc colors i cinc formes diferents. Perquè s’adaptin a les necessitats de tothom, Lacoste presenta la bossa blava de niló amb ansa de mà (145 euros). La bossa de niló negra amb ansa per portar a l’espatlla (149 euros). De color blanc, bossa llarga de niló amb ansa de pell curta (115 euros). I el vermell crossover de niló (145 euros).

L’únic portal a Espanya per resoldre els dubtes de l’empresa familiar Aquest portal dedicat a l’empresa familiar és l’únic a Espanya exclusivament dedicat a oferir informació sobre qüestions relacionades amb les empreses familiars. Aquí disposarà de multitud de serveis que l’ajudaran a crear el consell de família i el protocol familiar i li permetran obtenir suggeriments i notícies de gran utilitat per al desenvolupament de la seva empresa.

LLIBRES

Un llibre creat per 470 experts de 45 països Títol: Generación de modelos de negocio Autor: Osterwalder, Alexander y Pigneur, Yves Edita: Deusto Més que un llibre convencional, aquest llibre és una guia pràctica sobre innovació empresarial i exposa d’una manera pràctica i visual tècniques i models usats, a dia d’avui, per les principals empreses del món, tals com a 3M, Ericsson o Deloitte. El llibre es va realitzar d’una manera collaborativa.

Com invertir a la Borsa amb criteri Títol: Todo lo que siempre quiso saber sobre bolsa y nadie le supo explicar Autor: Vicente Hernández Edita: Gestión 2000 La Borsa dista poc del pòquer i com bé diuen els afeccionats «Si a la taula no saps qui és el cosí, és que el cosí ets tu». La desinformació i la falta de coneixement fan que molta gent perdi els seus estalvis a la Borsa. Aquest llibre dóna al lector les pautes i les claus per invertir amb criteri i no perdre els diners.

Consells per buscar el millor camí Títol: Haz que funcione Autor: David Allen Edita: Alienta Temàtica: Gestió del temps Després de més de cinc anys d’espera, arriba el nou i esperat llibre del màxim especialista en gestió del temps i inventor del mètode GTD (Getting Things Done). Haz que funcione és un full de ruta que ofereix al lector consells pràctics sobre quin camí prendre per aconseguir les nostres metes.

Informació de com gestionar les herències Títol: Todo lo que necesitas saber sobre herencias y donaciones Autor: Alejandro Ebrat Edita: Deusto Aquesta guia ens ofereix tota la informació necessària per gestionar amb tranquil·litat les nostres herències familiars i prendre les decisions més encertades per obtenir el millor resultat econòmic. El llibre inclou anècdotes personals i exemples reals, a més de les particularitats de cada autonomia.


ACTUALITAT EMPRESARIAL

Edita: TSH Comunicació 2008 S.L. Directora comercial: Contxi Joan comercial@tshcomunicacio.com Redacció Mercè Veciana, Núria Arlandes Fotografia: Olivia Molet, Roser Sans, Cristina Aguilar Correcció: Joan Basaganya Disseny: Carles Magrané

TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE Impressió: indugraf Offset DL: B-48418-2007

TSH COMUNICACIÓ 2008, S.L. C. Sant Agustí, 21, 3er 43003 Tarragona Tel.: 977 211 154

CONTRACRÒNICA EDITORIAL

L’efecte psicològic de la paraula ‘crisi’

A

l ciutadans francesos se’ls va preguntar en una enquesta per què França estava sortint de la crisi i països com Espanya encara no, a la qual cosa una senyora va respondre que era perquè a França no es parlava tot el dia de la crisi com a Espanya. Doncs he arribat a la conclusió que potser tenen raó i l’efecte psicològic de la paraula crisi el tenim tan arrelat que no ens deixa veure el sol. Que estem en crisi és un fet, només cal fer una ullada a qualsevol mitjà de comunicació i veurem que aquesta paraula surt cada dos per tres però com fan els francesos pot ser hauríem de començar a deixar de parlar-ne i donar pas a fets que ens facin oblidar-la. Hem de començar a mirar l’ampolla mig plena i no mig buida. A Tarragona, com a tot arreu, també la notem però podem veure que hi ha empreses que en aquest context segueixen traient pit i no volen tirar la tovallola, qualsevol manera és bona per fer-ho notar, la tossuderia de seguir-se donant a conèixer i obrint portes als diferents mercats exportant la marca de casa nostra arreu del món. Altres rebent reconeixements per fer els deures ben fets al llarg de la seva trajectòria empresarial, o bé fent polítiques laborals per a cuidar els seus treballadors tant si és amb incentius com amb conciliació o amb igualtats. Aquesta premissa es pot extrapolar a qualsevol punt de l’Estat. Leopoldo Abadia, un senyor que sap explicar els motius d’aquesta crisi d’una manera planera, em va comentar un dia, durant una entrevista, que havia assistit en una jornada d’emprenedoria i s’havia quedat meravellat del munt d’idees empresarials que s’havien exposat i que s’estaven desenvolupant arreu del territori espanyol com una empresa que feia tot el material d’escalada que utilitzen els escaladors que van a l’Himàlaia. “Això és el que hem d’explicar que la resta ja ho sabem”, en va apuntar. Doncs prenem exemple dels francesos i dels consells del senyor Abadia i provem-ho, dolent no pot ser i si algú li anat bé endavant, reflexionem, és bo, bonic i barat.

S

XIFRES I LLETRES

amsung

va registrar un benefici operatiu de 2,9 bilions de wones (uns 1.889 milions d’euros) durant el primer trimestre , de l’any, xifra que suposa un descens del 34% pel que fa al mateix període de l’exercici anterior. La baixada va ser conseqüència del debilitament de la demanda per part dels consumidors així com del descens dels preus en els televisors i de les pantalles planes de cristall líquid. El guany, no obstant això, està en línia amb les previsions dels analistes.

On trobar feina si estàs a l’atur Adecco avança quins són els sectors amb més demanda

U

n mes més, l’escalada de l’atur continua ferma en el seu avanç. Ja són 4.696.600 persones, segons l’última Enquesta de Població Activa que publica l’INE, les que engrosseixen les llistes de l’atur. La desocupació, la principal causa de preocupació de la població espanyola com afirmen les últimes enquestes, fa estralls en sectors que, abans de la crisi, eren motor de l’economia a Espan y a c o m la

construcció o l’automoció. No obstant, hi ha altres sectors que segueixen generant ocupació, encara que sigui a un ritme alentit en comparació dels anys de bonança econòmica. Aquest informe d’Adecco pretén llançar un raig de llum a aquests més de 4 milions d’aturats i orientar-los en la seva incessant recerca d’ocupació. Adecco, gràcies a la seva experiència i coneixement del mercat laboral, ha pres el pols a les seves empreses client i avança quins seran els perfils més buscats el 2011: gestor de cobraments, mosso especialista, carretillero, manipulador d’aliments, tramitador de sinistres, cambrer de pis, comercial i secretària d e

departament. Després de l’informe d’Adecco Professional dels + buscats 2011, on la consultora de selecció anticipava quins seran els llocs altament qualificats més demandats, ara Adecco presenta aquestes previsions que completarien una visió àmplia de les necessitats actuals del mercat laboral espanyol, malgrat l’actual crisi, posant en relleu aquells llocs de treball de menor qualificació però gran demanda. Aquests llocs suposen una opció real per trobar una ocupació ja sigui per a persones amb o sense experiència en ells. Són treballs que podrien absorbir aturats d’àmbits com la construcció, la indústria o els serveis, permetentlos fins i tot un canvi d’orientació en la seva carrera professional. Igualment, els períodes formatius per completar l’adequació als llocs no exigeixen, en molts casos, una durada perllongada en el temps, com és el cas de carretillero o manipulador d’aliments, sinó que la formació pot obtenir-se mitjançant cursos breus i seguir desenvolupant-la a l’una que l’experiència laboral.

24.100 1.889

Cal revisar els esborranys de la Renda per evitar errors Els Tècnics del Ministeri d’Hisenda (GESTHA) han sol·licitat a l’Agència Estatal de l’Administració Tributària (AEAT) que els permeti participar en el disseny dels criteris informàtics que s’aplicaran en els esborranys de declaració del la Campanya de Renda corresponent a l’exercici 2010. Els Tècnics d’Hisenda estimen que els esborranys de la passada campanya ocultaven més d’una trentena d’errors i omissions de caràcter estatal i d’altres omissions en les deduccions autonòmiques, la qual cosa va induir a clar error als contribuents, provocant un pagament més alt o una devolució menor a la seva declaració. Els equívocs més habituals són les dades relatives al nombre de fills i la seva edat, el percentatge de titularitat sobre comptes...

milions d’euros són els ingressos del gegant sud-coreà de l’electrònica de consum el 2010

milions d’euros és el benefici operatiu durant el primer trimestre de l’any 2011

Cronica 40  

Publicació mensual gratuïta d'economia i empresa del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you