Page 1

www.cronica.diarimes.com

ACTUALITAT EMPRESARIAL DEMARCACIÓ DE TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE

Núm. 32. Juliol/Agost de 2010

L’entrada en vigor de la pujada de l’IVA provoca descontentament El juliol ha donat el tret de sortida a l’augment de l’IVA en dos punts al general i un punt al reduït, cosa que ha provocat descontentament entre les empreses i els consumidors. L’augment de l’IVA aprovat pel Govern, inclòs dins de les mesures per pal·liar la crisi econòmica, està actu

ant com a revulsiu a la incentivació del consum i traient competitivitat a les nostres empreses. Per això la majo

ria han decidit mantenir els preus i assumir la pujada retallant el marge de beneficis. Aquest fet pot provocar que els guanys que pugui tenir el Govern quant a l’increment amb la recaptació es vegi diluït per una baixada del con sum, la no creació de llocs de treball i el descontentament general de la nos

tra economia. Per la majoria aquest no era el moment idoni per fer front a aquesta mesura, ja que la recuperació econòmica està en entredit i potser s’hauria hagut d’allargar a l’espera que l’economia comencés a consolidar se i expansionar se. PÀGINA 3

Elaborados Férricos(ELFE) cessa la seva activitat a l’Arboç Segons l’empresa, la baixa da de la producció ha estat el motiu que els ha portat a prendre aquesta decisió. PÀGINA 5

Alpiq compra a Gas Natural la planta Plana del Vent de Vandellòs L’operació consta de dues fases i s’invertiran 200 milions d’euros. PÀGINA 7

Les caixes podran emetre quotes participatives amb drets polítics

Dins del full de ruta de les inversions, s’inclou l’adquisició de les naus de Lear a Roquetes.

PÀGINA 13

S’invertiran 11,1 MEUR en inversions a les quatre comarques del territori. PÀGINA 11

CEDIDA

L’Ebre consensua la reindustrialització

El Banc d’Espanya posa en peu de guerra el sector bancari Per tal de reduir la morositat, el Banc d’Espanya, disminuirà el temps de negociació pels impagats, fet que pot tancar l’aixeta creditícia. PÀGINA 12

TENDÈNCIES

Restaurant Al Natural, un racó gastronòmic per descobrir PÀGINA 21


2

Juliol/Agost de 2010

Opinió

T Editorial

A

mb l’entrada del nou semestre, ha començat a entrar en vigor l’augment de l’IVA, els canvis fiscals en les deduccions de l’impost de societats, que es veu que no recapten prou i les empreses desgraven massa, les empreses amb obligació de tributar per operacions vinculades són les que obtinguin més de 250.000 euros de volum de negoci (fins ara fa poc eren 100.000), les caixes han aconseguit la refor ma de la LORCA, i ara ja poden capitalitzar se a imatge i sem blança dels bancs, mentre els bancs veuen com el Banc Cen

La necesidad de transporte cada vez es mayor porque las ciudades son más grandes, las empresas crecen, y aumentan las demandas al incrementarse también el consumo de bienes. Esta coyuntura desemboca en una situación que aunque no es insostenible sí resulta preocupante de cara al futuro. El transporte terrestre es el más utilizado en Europa, entre otras razones porque las alternativas a esta modalidad, como es el caso del transporte ferroviario y marítimo, todavía están por desarrollar, es una asignatura pendiente en cuanto a logística se refiere. Además, este tipo de transporte ha sabido adaptarse a las necesidades del cliente y ha mejorado en calidad y rapidez, aunque hay que destacar que se ha convertido en un commodoity, es decir, es un servicio para el que existe demanda pero que carece de valor añadido para el mercado. Por otro lado, no sólo la logística ha tenido que adaptarse a los cambios y a la situación actual, sino que también lo han

Sembla evident que el debat de la reforma del mercat laboral, tant de moda els darrers dies, comporta per si mateix un motiu de discussió especialment a l’hora de fer-ne una anàlisi objectiva, fora de demagògies intencionades que el que busquen és confondre el “personal” en un tema que hauria de ser fonamental per tornar a crear llocs de treball. És indiscutible que modificar el mercat laboral és un tema que ja era necessari des de fa molt temps, i el que és greu és que no s’hagi implementat abans. Ara bé, pensar que una nova regulació solucionarà tant el problema que tenim plantejat de manera automàtica és no tocar de peus a terra, ja que les seves conseqüències no es poden

Una de freda i una de calenta tral d’Espanya els colla amb el tema de la morositat en retallar el temps per renegociar el deute de les empreses amb préstecs i que portarà segura ment que aquestes entitats financeres tanquin més l’aixeta creditícia, l’atur ens dóna un respir però al mateix temps la pujada de l’IVA pot repercutir en el mercat laboral en evitar la nova creació de llocs de treball ja que per no incrementar preus

redueixen benefici i per tant despeses, des d’Europa ens comenten que aquest 2010, que havia de ser l’any de la recuperació, és un miratge i que entrarem al 2011 igual que al 2009, plorant. La reforma laboral està aprovada, sense consens i el més destacable i tangible és l’abaratiment de l’a comiadament, ja que tota la resta continua sent incentivar, apostar, flexibilitzar,..., comen

cen les rebaixes però es preveu un alentiment del consum de cara a l’hivern, les empreses continuen presentant expe dients de regulació d’ocupació, amb quasi un miler de treballa dors afectats. S’ha acabat el termini per la reestructuració bancària, s’ha passat de 45 a 19 entitats, això ha de ser la panacea del sector financer perquè en principi ha de servir per sanejar els seus comptes, ja

que es tancaran oficines, des apareixen milers de llocs de tre ball, però l’haurem reestructu rat. Fins i tot fusionarem les seccions de crèdit de les cooperatives. Les energies renovables també han rebut, se’ls ha retallat el tant per cent de primes que reben per com pensar el seu elevat cost, la dis minució serà entre un 30% i un 40% en la termosolar i l’eòlica. La fotovoltaica ho té més negre i encara no sap el que pot pas sar ja que no ha signat l’acord amb el ministeri. És un trimestre molt mogut, en fem una de freda i una de calenta...

Las empresas externalizan el departamento de logística JAVIER OLIVER. Director General Adjunto de Transcoma Logistics

hecho diferentes sectores del mundo de la industria, el más significativo, el sector de la automoción, que ha sabido acoplarse a la deslocalización sufrida por la crisis económica. En lo que se refiere al transporte aéreo forma parte del transporte multimodal, es decir, se utiliza en la mayoría de los casos en combinación con otro tipo de transportes ya que tiene un coste muy elevado y resulta un alternativa para las mercancías que, por sus características, deben ser transportadas de

forma urgente como pueden ser los productos congelados o frescos. Para las empresas, la evolución viene marcada por la externalización de la logística, antes una fábrica o cualquier compañía tenía sus propios almacenes y su departamento de logística con el fin de posicionar la materia prima que producía en el momento y lugar adecuado. Hoy, esta función se externaliza en parte, debido al incremento de empresas dedicadas a la logística.

Model laboral futur LLUÍS BADIA. Advocat

veure a curt termini. Entrant en el fons del projecte plantejat, existeixen una sèrie de qüestions que haurien d’estar clares a l’hora del debat parlamentari i social que es produirà. La primera qüestió és que en cap cas el tema suposi l’abaratiment de l’acomiadament con a qüestió exclusiva, sinó que ha de primar per damunt de tot la flexibilitat, reduint la

ACTUALITAT EMPRESARIAL

DEMARCACIÓ DE TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE www.cronica.diarimes.com Impressió: Lerigraf DL: B 48418 2007

temporalitat dels llocs de treball, i això només serà realitat si s’ataquen aspectes, que algú pot considerar “tabú”, com les pròpies quotes de la seguretat social i les seves conseqüències directes sobre sindicats i patronals. Per altra banda, no es pot oblidar el paper de la petita empresa i els autònoms a l’hora de contractar, i aquí també s’hauran de fer

esforços que potencien el sacrifici d’aquells que són els grans creadors de treball, però sent tots conscients de la incidència que sobre la seva viabilitat tenen els costos laborals. És vital trobar vies legals que els permetin seguir liderant els mercats de feina, sense esclavitzar-los en una situació que avui se’ls ha emportat per davant i els ha deixat frustrats en la seva tasca d’emprenedors. Malauradament que ningú pensi que la sortida a la situació negativa que ens envolta es veurà solucionada amb la reforma laboral, ja que servirà de poc el sacrifici que s’exigirà a la societat, si no s’és capaç també de parlar, sense complexos, de les altres reformes pendents, també vitals, per conquerir

Edita: TSH Comunicació 2008 S.L. Director comercial: Xavier Braña xbrana@tshcomunicacio.com Redacció Núria Arlandes Fotografia: Olivia Molet, Roser Sans, Cristina Aguilar Correcció: Joan Basaganya Disseny: Carles Magrané magrane@tshcomunicacio.com Distribució: TSH Comunicació 2008 S.L. Publicitat: comercial@tshcomunicacio.com

una credibilitat com a país, avui almenys posada en dubte des de fora. Ben segur que les properes setmanes es produiran posicionaments de tot tipus, però el que ningú pot oblidar és que estem dintre d’un nou marc general a què hem d’adaptar-nos, ens agradi o no. En conseqüència, optar per l’immobilisme a l’hora de trobar les millores alternatives no seria una recepta que garanteixi res en positiu, per molt que es vulgui obviar la nostra existència en un món global on els nostres competidors, a tots els nivells, cada cop són millors en molts del paràmetres que fins fa poc ni es valoraven. www.lluisbadia.cat

TSH COMUNICACIÓ 2008, S.L. C. Sant Agustí, 21, 3er 43003 Tarragona Tel.: 977 211 154


Juliol/Agost de 2010

3

El tema del mes

El govern espanyol va elaborar un document amb una sèrie de mesures per pal·liar els efectes de la crisi en l’economia

espanyola. Una és l’augment en 2 punts de l’IVA general i 1 punt l’IVA reduït, que ha entrat en vigor aquest mes de juliol i

que no ha deixat indiferent ningú, i menys el teixit empresarial, que ho veu com un entrebanc a la recuperació

Valor afegit més car Els efectes més importants que tindrà aquesta pujada recauran en els preus i en el consum Núria Arlandes TARRAGONA La temuda mesura del govern espanyol de la pujada de l’Im post del Valor Afegit (IVA) ja ha entrat en vigor, a partir de l’1 d’aquest mes, i pot representar una caiguda del consum els propers mesos. L’impost gene ral passarà del 16% al 18% i el reduït del 7% al 8%, pels pro ductes considerats de primera necessitat seguirà sent d’un 4%. Aquest augment no ha agradat a ningú i menys ara quan la recuperació de la nos tra economia no està consoli dada i es preveu que es retardi fins com a mínim l’any vinent. Segons un informe realitzat per la Cambra de Comerç de Tarragona entre les empreses dels sectors industrials, cons trucció i comerç, el 82% d’a questes està en ple desacord amb aquesta pujada. L’estudi reflecteix que pel que fa a la forma com traslladaran aquest augment en el seu dia a dia, el 41,1% de les empreses enques tades apujaran els preus, el 22,1% mantindrà el preu final, assumint lo en els seus marges de negoci, el 21,1% han deci dit aplicar una combinació d’ambdues mesures i el 15,6% no ho tenen clar. Per sectors, la indústria és la que preveu un trasllat major de l’IVA als preus finals amb un 47%, mentre que el comerç al detall ho farà amb menys mesura, amb un 37,8% dels enquestats. S’observa que a menor dimensió del negoci més factible és l’augment impositiu en els preus. Segons aquest estudi, quant als efectes que pot tenir sobre el conjunt empresarial de Tarragona, un 41% creu que no s’han avançat decisions de consum abans de l’1 de juliol, tot i que esperem un caiguda en tot l’any 2010. Per altra banda, un 32,9% creu que sí que s’ha avançat el con sum a l’1 de juliol, i que el segon semestre hi haurà una caiguda més forta, però hi ha un 26,2% que creu que el con sum no es veurà afectat. De totes maneres, el sentir general és de rebuig a aquesta mesura, però un 60% consideren que s’hauria d’acompanyar d’una reducció proporcional de les cotitzacions de la seguretat social que paguen les empre ses. Jacint Soler, responsable de polítiques sectorials de Pimec, també creu que tal com s’ha fet no era el moment idoni per fer ho, i en la línia de l’estudi pre sentat per la Cambra de Comerç de Tarragona, l’afecta ció sobre el consum serà de baixada, ja que algunes empre

Repercussió L’efecte més immediats d’aquest augment serà una afectació negativa en el consum

Aplicació de l’Augment: Cadascú a la seva manera Des de l’entrada en vigor de l’augment de l’IVA, cada empresa ha decidit fer la seva, quant a la manera d’aplicar-la, és a dir, n’hi ha que no l’aplicaran ara, sinó més endavant, com ara la Cadena de supermercats Lidl, que per tal d’incentivar el consum han llançat una campanya on es comprometen a no apujar l’IVA davant notari, encara que els preus els van revisar al mes de juny i ho tornaran a fer al setembre, depenent de l’acollida que tingui entre els seus consumidors mantindran l’oferta o es revisarà per als mesos següents. En el sector dels electrodomèstics, operadors com Miró han aplicat la fórmula de no aplicació de l’augment durant una setmana, amb el propòsit d’allargar la sensació de compra anterior a la pujada, encara que no ha estat generalitza-

da. En la restauració hi ha locals que l’han aplicat i altres que no, però no s’espera que sigui generalitzat fins després de l’estiu. Però els que han sigut més ràpids pel que fa a l’aplicació de l’increment han estat les empreses de serveis, com la telefonia, la llum, el gas o internet, que han aplicat el 18% a les factures del mes de juliol amb els consums del mes de juny, és a dir, han pagat els consums d’abans d’entrar en vigor la mesura amb el nou IVA. Aquest fet ha produït les queixes dels consumidors que no ho troben just, però les companyies es defensen dient que tota factura emesa a partir de l’1 de juliol portarà l’aplicació del nou increment de l’IVA tal com ho ha establert el Govern i és el que Ministeri d’Hisenda recaptarà de les subministradores

ses traslladaran la pujada als preus finals, però la majoria mantindrà els preus reduint els seus beneficis. Segons Soler, les petites i mitjanes empreses i els autònoms seran els més afectats, i que repercutirà de manera negativa en el mercat laboral, ja que al reduir benefi cis no podran augmentar el seu volum de negoci i per tant la despesa laboral es veurà afec tada. Pel que fa als sectors més afectats, segons Soler, comen çaríem pels serveis, com el turisme. La majoria d’empreses d’aquest sector van tancar els seus paquets amb les agències al setembre passat, al 16% d’IVA i ara no ho podem reper cutir, tal com està el panorama no es podem permetre aug mentar preus aplicant aquesta pujada. A més, creu que el període de transició no ha estat el suficient per assumir aquests canvis. Quant a recla macions, Soler ens comenta que des de Pimec s’ha reclamat que la pujada d’IVA no afectés el petit comerç, ja que repercu tirà en el mercat laboral al reduir el seu marge de manio bra. Joan Gallardo, responsable del gabinet d’estudis de Cepta, creu que l’efecte en el consum és totalment contraproduent, i que en el context econòmic que s’està vivint, clarament recessiu, adoptar mesures que desincentiven la demanda suposa, a mitjà termini, que els eventuals efectes favorables sobre la recaptació quedin greument diluïts. Segons, Gallardo, els efectes que pro dueix en el consum són d’es tancament en la demanda de béns duradors i de cost signifi catiu, com automòbils o elec trodomèstics, contribuint a una nova caiguda en el creixe ment econòmic i més desocu pació. Per Gallardo, els incre ments de tipus que afecten la imposició directa només han de ser adoptats en moments d’expansió, no ara. Per l’Associació Nacional de Grans Empreses de Distri bució (ANGED), es tracta d’una mesura inoportuna i que probablement no aconseguirà l’efecte desitjat donada la situació econòmica i no serà útil per superar l’atonia del consum. Quant a l’aplicació, cada empresa determinarà la seva estratègia.


4

Juliol/Agost de 2010

El tema del mes

 Els

efectes de la pujada de l’IVA

Les pimes i els autònoms potser seran els sectors econòmics als quals pot afectar més aquest augment de l’IVA. Potser ara

ningú no n’és conscient, però s’espera que d’aquí a finals d’any es comencin a veure els efectes reals de la mesura en el dia a dia

CRISTINA AGUILAR

Sebastià Pluvinet, a la botiga de la Rambla Nova

de les empreses. Per això hem volgut parlar amb aquests empresaris per veure com ha anat i com creuen que anirà.

A Tocar Ferro és al carrer Sant Agustí de Tarragona.

CRISTINA AGUILAR

“Amb la pujada de l’IVA el consum se’n ressent”

“L’IVA ha estat una excusa per apujar preus”

Les previsions de cara l’hivern no són optimistes

Des de l’entrada de l’euro que no n’havia tocat cap

Núria Arlandes TARRAGONA Sebastià Pluvinet és el gerent de la botiga de robes Pluvinet de Tarra gona, una de les més an tigues de la ciutat i situada en un dels seus centres neuràlgics, la Rambla Nova. A més, Plu vinet té més botigues a Tarragona, Valls i Reus. La roba que podem tro bar en aquest local és de marques reconegudes i de prestigi i per aquest fet Sebastià Pluvinet a l’hora de comentar nos com l’afecta l’augment de l’IVA, remarca que ells perdran poder adquisi tiu, ja que la roba la van comprar aquest hivern, just a l’acabar se la tem porada tardor hivern 2009, amb una tributa

ció del 16% d’IVA, i ara a l’hora de facturar hi apli caran el 18%. De totes maneres, ells no tenen marge de maniobra en els preus. «A nosaltres ens ve fixat tant el de cost i com el de venda, no tenim marge amb què jugar», explica Pluvinet. Pel que fa a la pregunta de si s’ha notat aquest augment que ha coinci dit amb el començament de les rebaixes en les vendes, Sebastià diu que potser sí, perquè estan sent una mica més fluixes que l’any passat, però que en general no creu que la gent deixi de com prar per l’aplicació d’un 2% més en la tributació del IVA. De cara a les previsions per l’any vi nent, Pluvinet no és molt optimista: «No crec que

siguin gens bones, serà dur, ja que no es veu la recuperació per cap banda i només ens falta que ens hagin augmentat els impostos», diu el Se bastià Pluvinet. Creu que no ha estat el millor mo ment per fer ho ja que l’economia no presenta signes de recuperació i això el que fa és que el consumidor s’ho pensi dues vegades abans de comprar, i el consum se’n ressent. A més, en opinió del Sebastià Plu vinet, amb mesures com aquestes no s’incentiva gens ni mica el consum sinó que el retrau. En definitiva, per als comer ços de proximitat no ha estat una bona mesura i el consum se’n ressen tirà, ara falta veure com acabarà l’any.

Núria Arlandes TARRAGONA L’Enric és el propietari i el gerent de la Cafeteria A Tocar Ferro, junta ment amb la seva dona, Sílvia. Aquest establi ment es troba al carrer Sant Agustí de Tarrago na, un dels centres comercials de la ciutat, i hi treballa des de fa més de 10 anys. Per l’Enric la pujada de l’IVA ha estat una excusa per apujar els preus, ja que des de l’entrada del canvi de moneda a l’euro no n’havia fet cap, i així, a més, compensa l’aug ment de l’IVA que li han aplicat. L’Enric explica per què no els ha apujat des de llavors, el motiu és simple: «Quan hi va haver el canvi de mone

da a l’euro, els preus es van apujar com l’escu ma, el que valia cent pessetes al canviar era un euro, que són 167 pessetes, crec que va ser una pujada molt bèstia i per això he mantingut els preus des de llavors, encara que, a nosaltres, els empresari,s ens han anat apujant els preus, de les begudes, el cafè, el tabac, etc. quasi cada any. Però ara he cregut que és el moment de canviar preus. De totes maneres, la gent no dei xarà de venir per cinc cèntims més, la prova és que segueixo mantenint els meus clients i que ningú s’ha queixat de la meva decisió. El ciutadà de carrer no deixarà de fer els seus cafès, les compres, per aquest 2%

Polígon Industrial Entrevies - Camí vell de Salou s/n 43006 Tarragona Tel. 977 54 04 72 - Fax 977 54 08 35 e-mail: esfera@cementosesfera.com

ni per l’1% en l’IVA reduït, però potser en lloc de fer ne dos, en farà un», comenta l’En ric. «Ara, potser no era el millor moment per apli car aquesta mesura, encara que és molt aviat per dir res, però de cara a l’any que ve crec que no serà positiva ni per als empresaris ni per als consumidors, i més si la recuperació de l’econo mia no es comença a notar. El problema no és només la pujada de l’IVA, sinó que hi ha atur, la gent perd poder adquisitiu, no hi ha ale gria i aquesta pujada és la gota que fa vessar el got», diu l’Enric. El que està clar és que és una mesura impopular i que no agrada a ningú.


Juliol/Agost de 2010

5

Empreses

Elaborados Férricos tanca portes a l’Arboç i Tarragona L’empresa, des de principis d’any, hauria cessat l’activitat dels seus centres a la nostra demarcació Redacció/Núria Arlandes L’ARBOÇ Segons ha pogut saber aquest diari, l’empresa Elaborados Férricos (ELFE) distribuïdora i productora d’estructures metàl·liques, ha cessat l’activi tat de les seves instal·lacions a la demarcació per la conjun tura econòmica que s’està vi vint en aquests moments, encara que realitzen alguna petita feina, però estan a l’es pera que el mercat es recuperi. L’empresa té dos centres a Tarragona, un a l’Arboç on ocupa una superfície de 25.000 m2 i 20 treballadors, i un altre centre de 5000m2 a Tarragona. A més, també s’ha vist afectat per aquesta rees tructuració el que té a Vilabla reix (Girona). Tots tres centres eren de la seva xarxa distribu ïdora. Així l’empresa es queda amb la seu a Castellbisbal (Barcelona) i els establiments a Parets del Vallès (Barcelona) i l’Huércal Overa (Almeria). Fonts de l’empresa han dit que ja des de primers d’any que l’activitat s’ha alentit i que han concentrat tota l’activitat a les plantes de Barcelona. Elabora dos Férricos, S.A. (ELFE) es de dica a la fabricació i muntatge d’estructures metàl·liques i de formigó per a construcció d’e dificis. A finals de l’any passat la factoria va arribar a un

CEDIDA

ELFE participa en les obres de construcció del Centre Comercial de Metrovacesa a Reus.

acord amb diversos bancs per refinançar el deute i aconse guir nous recursos per 50 mi lions d’euros, amb els quals va poder adquirir l’empresa Elte.

A Tarragona, ELFE ha partici pat en les obres d’El Corte In glés, on va subministrar i muntar les estructures i ara, està treballant al costat d’E

CISA en la construcció del nou Centre Comercial de Me trovacesa a Reus, amb el mun tatge i subministrament de l’estructura de la gran superfí

cie. Per ara aquesta obra segu eix el seu curs i no es veurà afectada per la reestructuració de l’empresa, cosa que ha con firmat també ECISA.

Indústries Teixidó es recupera i dóna per tancat l’ERO Així, l’empresa mantindrà la plantilla amb més d’un centenar de treballadors Redacció TARRAGONA Un any i mig després de pre sentar l’Expedient de Regula ció d’Ocupació davant dels jutjats, Indústries Teixidó, ubicada a Riudecols i dedica da a la fabricació de peces metàl·liques per a diversos sectors, ha donat per liquidat l’expedient i manté tota la plantilla, tot i que des de l’em presa no han volgut fer cap tipus de valoració. Pel que fa als sindicats, la notícia ha estat rebuda amb

satisfacció tant pels treballa dors com pel món empresa rial. De totes maneres, segons el secretari general de la Federació d’Indústria de Tar ragona CCOO, José Antonio Hernández, l’empresa encara està en una situació delicada, però s’ha de remarcar que el volum de producció ha aug mentat i que fins i tot s’han signat nous contractes. El secretari general de la Fede ració del Metall, Construcció i Afins d’UGT, Miguel Caba llero, ha afegit que l’empresa ha sortit de la crisi abans del

L’empresa de Riudecols ha posat punt final a l’ERO presentat l’any 2008.

que esperaven i que tots els afectats per l’ERO han tornat. Indústries Teixidó va deci dir presentar un expedient de regulació a finals de l’any

2008; al gener de 2009 amb l’acord adoptat alguns dels treballadors van estar a l’atur durant uns mesos. Però durant l’any es va anar recu

OLÍVIA MOLET

perant fins que al novembre no hi havia cap treballador en suspensió, i finalment aquest mes passat han dit adéu a l’ERO presentat.


6

Juliol/Agost de 2010

Empreses Adif invertirà 95.000 euros en el tancament de l’estació del Vendrell Adif ha licitat per 95.444 euros les obres d’instal·lació del tanca ment de l’estació del Vendrell, inclosa a la línia de Rodalies R4, que uneix Barcelona, Vila franca del Penedès i Sant Vicenç de Calders. Els treballs es realitzaran al tram de via situat al cos tat esquerre de l’estació i tenen l’objectiu de deli mitar el recinte ferroviari del nucli de la població, per augmentar la segure tat. El nou tancat estarà format per mòduls rígids i resistents als impactes o pressions. Les obres, que tenen un termini d’exe cució d’un mes i mig, també inclouen el tanca ment i la reparació del tancat actual i el mur de formigó annex./ACN

Cimalsa signa un contracte amb Transabadell per instal·lar-se a la CIM el Camp El DPTOP, a través de l’empresa pública Cimal sa, ha signat un acord amb el grup Transaba dell, pel qual la delegació d’aquesta empresa a la demarcació de Tarrago na s’instal·larà a la CIM el Camp. Aquest grup logís tic hi ha llogat unes naus de 1500 m2 i començarà a operar a partir del setembre. Aquesta ins tal·lació forma part de l’ampliació de les seves activitats a l’àrea de Tar ragona i donarà feina a 20 persones de forma directa. A més, mourà setmanalment entorn de 1.500 tones de mercade ries./Redacció

Repsol s’incorpora a la Fundació privada Teatre Fortuny com a Membre Protector L’acord es va dur a terme a la seu de la Fundació i el van signar el president de la Fundació, Santiago Vila, i el director del Complex Industrial de Repsol a Tarragona, Joan Pedrerol. Així, Repsol com a membre protector s’ha compromès a donar suport a l’activitat artís tica i cultural que desen volupa la Fundació per tal de facilitar les inicia tives i projectes de foment de l’art i la cultu ra que, des de 1882, són propis de l’activitat del Teatre Fortuny de Reus./Redacció

Total Panel System a Móra la Nova comença la recuperació L’empresa, que té la seva producció al municipi, va presentar un ERO al juliol passat Núria Arlandes TARRAGONA Total Panel System, empresa amb seu a Teià (Barcelona) i amb el seu centre productiu a Móra la Nova (Ribera d’Ebre), comença a reactivar la seva producció, després que l’any passat hi hagués una baixada important de comandes i de retruc es reduís la seva activi tat fins arribar a la presenta ció d’un ERO que afectava 14 dels 26 treballadors que tenien en plantilla a la seva factoria de Móra la Nova. En aquests moments ja estan tre ballant 18 persones i, segons fonts de l’empresa, tenen intenció d’ampliar la plantilla de cara a finals d’any amb els altres treballadors. La companyia ha fet un pla de viabilitat basat en la reducció de despeses, han reestructurat la seva xarxa comercial per reforçar les vendes, han canviat la seva seu al carrer Casp de Barcelo na, on estaven de lloguer, per unes instal·lacions a la pobla ció de Teià per tal d’optimit zar les seves despeses i millo rar la imatge corporativa de cara als seus clients majorità riament estrangers. La seva activitat depèn fonamental ment de la construcció ja que es tracta de material auxiliar, com reproduccions de bigu es, parets de pissarra o de pedra vista, i va ser arrossega

L’empresa té el seu centre productiu a Móra la Nova (Ribera d’Ebre)

Recuperació Han augmentat la producció i la plantilla ha passat de 12 a 18 treballadors a Móra da amb la davallada del sector immobiliari. De totes maneres, segons Josep M. Gasol, delegat de CCOO a la Ribera d’Ebre, la situació de l’empresa és esta

Viabilitat Han optimitzat les seves despeses i han reforçat la seva xarxa comercial, i tenen nous projectes ble, encara que és molt aviat per dir que està solucionat ja que el sector segueix sense signes clars de recuperació, «el que passa és que han ajus tat les despeses i la plantilla

CEDIDA

segueix sent la mateixa», segons Gasol. Per Joan Manel Sabanza, alcalde del munici pi, les perspectives per l’em presa i la gent són bones, ja que estan augmentant la pro ducció i agafant gent per tre ballar. Pel que fa a l’expedient d’ocupació que té l’empresa a Móra la Nova, Sabanza creu que ja està acabat, ja que a mesura que s’ha estabilitzat la situació han augmentat plan tilla.

Antaix presenta un ERO que afectarà 99 treballadors A més, l’empresa de mobles centralitzarà la fabricació a la planta de la Sénia ACN TARRAGONA La fabricant de mobles Antaix, amb centres a la Sénia i Amposta, ha presentat un ERO que preveu acomiadar 99 treballadors dels 199 que té en plantilla i així centralit zar la producció al seu centre de la Sènia i reduir als mínims l’activitat de la seva planta a Amposta. Ara té obert el període de consultes d’un mes establert pel Depar tament de Treball per poder negociar una sortida al con flicte. Així, els representants

dels treballadors i de l’empre sa ja han mantingut un pri mer contacte als serveis terri torials dels Departament de Treball de les Terres de l’E bre. Per als sindicats i el comitè d’empresa és un nom bre excessiu de treballadors que aniran a l’atur, després que fa dos anys ja n’acomia dessin 68. A més, reclamen, com a mínim, una indemnit zació de 30 dies per any tre ballat amb 14 mensualitats, i no 20 i 12 mensualitats com ofereix l’empresa. De moment pel portaveu del comitè d’em presa, Mario Guerrera, no hi

Comissions Obreres creu excessiu el nombre de treballadors a l’atur.

ha una proposta definida i que les negociacions pels punts més importants encara no han començat. Pel que fa a

ACN

la convocatòria de mobilitza cions, per ara no se’n preve uen de forma imminent, però no descarten res.


Juliol/Agost de 2010

Euro Cargo Rail obre una ruta ferroviària des de Tarragona El transport de mercaderies es farà entre Tarragona i la terminal La Negrilla (Sevilla) Redacció TARRAGONA Euro Cargo Rail, empresa que es dedica al transport ferro viari de mercaderies, té intenció d’iniciar una nova ruta per l’operador ferroviari Transfesa, que a més n’és pro veïdor. Aquest és el primer projecte que realitzaran con juntament les dues company ies; a més, tant Euro Cargo Rail com Transfesa estan par ticipades per l’empresa públi ca de ferrocarril alemanya Deutsche Bahn (DB), amb el 100% d’Euro Cargo Rail i el 55% de Transfesa. La línia que obriran realitzarà el recorregut entre Tarragona i la terminal ferro viària La Negrilla, a Sevilla. El transport s’efectuarà en un principi un cop a la setmana amb anada i tornada, amb un comboi de 15 vagons i 30 contenidors de 13,71 metres cada un, la tipologia de la mercaderia dependrà de cada client. Així, l’empresa inclou rà un altre servei regular a la seva cartera amb l’objectiu de consolidar la seva aposta per la logística ferroviària, tant per donar un bon servei als seus clients com proporcio nar los ferrocarrils de carre ga fiables i puntuals. Amb aquesta nova línia la compa nyia també consolida la seva posició estratègica a Espanya al mateix temps que reforça la

Euro Cargo Rail és especialista en el transport ferroviari de mercaderies.

La nova ruta El transport de mercaderies es realitzarà un cop a la setmana amb combois de 15 vagons seva postura de serveis de cara als clients. Amb aquesta intenció, i amb la previsió d’ampliar les seves operacions que està realitzant puntualment per

Projectes Està desenvolupant una nova línia amb Acotral per a Mercadona entre Tarragona i Madrid diferents clients, està desen volupant una nova ruta amb Acotral per a Mercadona entre Tarragona i Madrid. A banda d’aquestes línies, la ferroviària, amb seu a Madrid,

CEDIDA

porta a terme una ruta entre Sevilla i Madrid per a OPDR, i a nivell internacional està operant amb una ruta setma nal entre Silla (València) i el Regne Unit per a productes hortofructícoles. Euro Cargo Rail es dedica al transport de càrregues fer roviàries arreu d’Europa, amb serveis a França, i connecta amb el Regne Unit mitjançant l’Eurotúnel, a més d’operar a tot Espanya.

Alpiq compra el centre energètic de Plana del Vent

Alpiq, companyia elèctrica líder a Suïssa que a Espanya opera sota la denominació d’Atel Energia, ha comprat a Gas Natural Fenosa una uni tat de la planta de cicle com binat de Plana del Vent, situada a Vandellós l’Hospi talet de l’Infant, a la demarca ció de Tarragona. Amb aquesta adquisició Alpiq es converteix en un dels principals generadors alter natius d’electricitat, i es con solida d’aquesta manera la

seva posició a Espanya on, a través de les seves societats Atel Energia i Hispaelec, ja és el principal operador alterna tiu en importació i subminis trament d’electricitat a indústries, grans empreses i administracions publiques. L’operació s’executarà en dues fases. Alpiq ha adquirit un grup de 400 MW per un import total de 200 milions d’euros. Pel que fa al segon grup de 400 MW, tindrà dret a utilitzar lo per un període de dos anys, al final dels quals podrà exercir el dret de com pra d’aquest segon grup. La

Arag, premiada com la millor companyia d’assegurances de l’any de Tarragona L’empresa líder en asse gurances de defensa jurí dica i serveis legals ha rebut el premi CESAR que s’atorga anualment a la companyia d’assegu rances més ben valorada pel col·legiats del Col·legi de Mediadors d’Assegurances de Tarra gona. Aquest guardó és en reconeixement a la seva tasca en aquesta demarcació durant l’úl tim exercici. El premi per votació popular entre tots els col·legiats de Tarragona va ser entre gat per Josep Maria Cam pabadal, president del Col·legi de Mediadors de la demarcació, i el va recollir Juan Dueñas, cap de vendes del territori Nord oest. / Redacció

DP World incorpora 8.000m2 més de superfície bruta a la terminal de Tarragona La companyia dedicada a la gestió d’una terminal portuària de contenidors a Tarragona ha augmen tat la seva superfície bruta com a resultat de l’última fase dels treballs realitzats per la contrac tista FCC i millorarà els serveis oferts per l’opera dora. La nova extensió està preparada per ope racions amb reach stac kers, en espera dels prò xims 16.000 m2 de superfície que s’acaba ran aquest mes de juliol i que estaran equipats pel treball de RTG’s, i supo sarà un pas endavant per DP World en el servei als seus clients. / Redacció

Asisa experimenta un creixement per primes del 7,5% a Tarragona l’any 2009

L’operació es farà en dues fases i suposarà una inversió de 200 milions Redacció TARRAGONA

7

Empreses

La planta de cicle combinat Plana del Vent està ubicada a Vandellòs.

planta de la Plana del Vent, dona feina a 40 persones, va entrar en servei el 2007 i té quatre estacions de control

CEDIDA

ambiental. Alpiq ha expressat la seva voluntat de mantenir l’estructura de recursos humans de la planta.

Així, amb un total de 40.000 assegurats a tot el territori, consolida la seva posició a la demar cació, aquestes són les dades que s’han presen tat a l’assemblea general que va tenir lloc al Palau de Congressos de PortA ventura. Asisa és una de les primeres companyies d’assegurances sanità ries a Tarragona, present des de 1975, a través del seu model d’assistència sanitària basat en la lliu re elecció de metge i facultatius, i té concer tats els principals cen tres sanitaris de la pro víncia. / Redacció


8

Juliol/Agost de 2010

Empreses

La planta de Cemex a Alcanar emet un 4,5% menys de CO2 És una de les dades que es desprenen de la Memòria de Sostenibilitat de l’empresa Redacció TARRAGONA En el document publicat aquest mes s’informa sobre les actuacions de Cemex a Espanya en matèria de desen volupament sostenible durant l’any 2009. L’objectiu estratègic de la cimentera és consolidar se com la compa nyia de materials de cons trucció més eficient, rendible i sostenible del món. Per això l’any passat l’empresa va des tinar mig milió d’euros a millores ambientals a la plan ta que té a Alcanar i 11 milions d’euros en totes les seves fàbriques que té repar tides a tot Espanya, cosa que representa el 23% de les seves inversions totals. Pel que fa a les emissions de CO2 que es desprenen del procés de producció de clin ker, material intermedi per la fabricació de ciment, a la planta d’Alcanar es va reduir en un 4,5% per cada tona que emet per producte pro duït. Aquesta dada reflecteix les emissions sense tenir en compte l’efecte produït per la baixada de la producció, con seqüència de la contracció de la demanda. Un dels altres factors principals que ha con tribuït a la disminució de les emissions globals de CO2, és l’augment de l’ús de combus tibles alternatius, ja que la companyia durant el 2009 va

Combustibles Alternatius Al centre d’Alcanar, s’usa el 18,4% de biomassa vegetal, fusta, Enerfuel i closca d’arròs

CEDIDA

Cemex té un dels seus centres productius principals a Alcanar.

arribar a una mitjana de sub stitució del 26%, i és majori tàriament la biomassa el com bustible substitutiu utilitzat. En concret a la planta d’Alca nar el percentatge a què es va arribar en substitució fou del 18,4%, i van ser la biomassa vegetal, fusta, Enerfuel i clos

ca d’arròs els més utilitzats. Aquestes iniciatives dutes a terme l’any passat i estan orientades a incrementar la implicació dels grups de interès en el respecte al medi ambient. Així, aquesta tasca s’ha vist recompensada amb premis i reconeixements, pre

cisament el centre d’Alcanar va ser distingit amb el Premi EMAS a l’empresa catalana que millor ha mantingut amb els grups d’interès, així és reconeixia a la Comissió de Sostenibilitat, que funciona en aquesta instal·lació des del 2008, com a factor d’infor mació, integració i apropa ment a l’entorn. Un dels pro jectes en prova ha estat l’E nerfuel, producte derivat de la fracció resta dels RSU, com a combustible alternatiu i després de la presentació dels treball i estudis realitzats, s’ha posat de manifest que l’ús de l’Enerfuel no produeix impactes afegits a l’entorn. Pel que fa a la seguretat i la salut en el treball, la cimente ra ha aconseguit rebaixar en un 33% els accidents de tre ball fins assolir «Zero acci dents» al 95% dels seus cen tres, això es tradueix en el fet que l’índex d’accidentalitat sigui 16 vegades inferior al del conjunt del sector indus trial. Cemex Espanya, té una capa citat productiva de 23,3 milions de tones a l’any, 148 centres i 2.250 treballadors.

BASF arriba a un acord econòmic per l’adquisició la companyia alemanya Cognis BASF ha arribat a un acord amb Cognis Hol ding Luxemburg S.à.r.l. per adquirir la compan yia química de productes especialitat Cognis per un preu de compra de 700 milions d’euros, incloent el deute finan cer net i els plans de pensió, el valor de la transacció és de 3,100 milions d’euros. L’adqui sició està subjecta a l’a provació de les autoritats de control de fusió com petents. El tancament de la transacció està previst pel novembre d’aquest any com a molt tard. Així es confirmen els signes de recuperació que va fer públics l’empresa en el balanç econòmic 2009. / Redacció

Tainco absorbeix totes les seves delegacions a Catalunya L’empresa distribuïdora de material elèctric i altres equipaments Tain co, amb seu a Constantí, centralitzarà tota la seva activitat a la capçalera del grup, a partir del gener. Així absorbirà totes les seves filials i gestionarà els seus 21 establiments que té tant a la nostra demarcació com a Barcelona. Que den fora la patrimonial Inmotainco i l’enginyeria dels grup. El mes passat va tancar el seu magat zem a Valls. / Redacció


Juliol/Agost de 2010

 empreses

9

Empreses

amb història

Afepasa, sostenibilitat, qualitat i innovació constant La companyia, amb 117 anys d’història, dedica la seva activitat a la fabricació de productes fitosanitaris Redacció TARRAGONA La història d’aquesta empresa es remunta a l’any 1893, quan el seu fundador, Joan Pallarés Bosch, nascut a Valls, es va es tablir a Tarragona amb un ta ller artesà de construcció de barralons i bótes per al mercat interior i l’exportació de vins de la demarcació. Els esdeve niments històrics, com la fil·lo xera, que van paralitzar pràcticament el Port de Tarra gona, van fer canviar l’activitat de l’empresa cap a la comer cialització de sals, arrossos i fertilitzants, amb especial atenció al sofre, que seria im prescindible per combatre les plagues dels ceps americans. Així, va aprofitar el molí de sal per moldre sofre d’on va treure la primera campanya 30 tones. A partir d’aquí es va posar en contacte amb empreses de Si cília per començar les prime res importacions de sofre manufacturat, però l’inici de la I Guerra Mundial i la implan tació d’empreses amb la ma teixa activitat a Espanya van fer que Josep Pallares i els seus fills decidissin establir una in dústria de mòlta i sublimació de sofre al mig de Tarragona en base a l’experiència i els co neixements adquirits amb les indústries italianes i que els va permetre tenir un domini he gemònic del sofre agrícola a Catalunya, part de Llevant i Balears, amb una producció de 5.000 tones anuals i treba llant per impulsar el tràfic por tuari de Tarragona. L’altre daltabaix que va tenir l’em presa fou la guerra civil, quan la fàbrica va ser col·lectivit zada i el sofre, intervingut. Amb el final de la guerra, la in dústria va quedar malmesa i es va haver de tornar a començar, l’any 1941 ja a mans dels ger mans Pallarés Barbat, que van contactar amb les principals indústries europees del sector i van construir quatre cambres de sublimació i van instal·lar un nou equip de mòlta de sofre amb les tècniques més avançades d’aquella època. Amb això, la companyia va aconseguir quintuplicar la producció, aconseguir nous productes i millorar la qualitat dels existents, i així poder obrir nous mercat a l’Estat es panyol, Balears, Canàries i el sud de França. A més, a l’èxit comercial també hi va ajudar la desaparició d’altres empre ses amb la mateixa activitat.

CEDIDA

Les noves instal·lacions s’ubiquen al Polígon Industrial de Constantí des de l’any 2003

Orígens La primera activitat de l’empresa fou la construcció de barralons i bótes per a vins

Producte Aposta per l’ús dels fitosanitaris i per fer més sostenible l’activitat diària dels agricultors

I+D L’empresa no ha parat de treballar per innovar amb productes nous i millorar els consolidats Després de rebre diferents re coneixements, l’any 1997, i a causa principalment del crei xement urbà a la ciutat, Afe pasa deixa la seva seu al carrer Torres Jordi per instal·lar se al polígon industrial de Cons tantí, on hi ha la nova fàbrica de l’empresa, molt més mo derna i amb la capacitat pro ductiva més important d’Espanya i Europa, que es va inaugurar l’any 2003. Així, Afepasa proveeix les vinyes i altres cultius de diver ses varietats de sofre, únic producte classificat per la UE en Agricultura ecològica, com a preventiu, curatiu i eradi cant de plagues i malalties. Els

Joan Pallarés, fundador

Imatge de l’empresa de l’any 1898

productes es distribueixen per tot el territori espanyol i bona part es dedica a l’exportació, principalment a França, sud d’Europa i nord d’Àfrica. L’em presa fa una aposta clara per l’ús dels productes fitosanita ris i per les necessitats de l’a gricultor, en un intent per fer la seva activitat més sosteni ble. Pel que fa a la investigació i el desenvolupament, l’em

CEDIDA

presa no ha parat de treballar constantment per innovar el producte mitjançant un equip tècnic que experimenta en camp a l’explotació agrícola de Prenafeta (EXAPRESA), finca de 300 ha de vinya propietat del Grup Afrex Holding perta nyent a Afepasa, a la Denomi nació d’Origen Conca de Barberà. Un altra de les caracterís tiques que des dels inicis defi

neix la seva activitat és la qua litat, avalada per la implanta ció del certificat ISO 9000 des de l’any 2004 i la millora constant en diversos camps d’actuació empresarials. Quant a la seva política me diambiental, per a ells és una prioritat. Per això es té cura d’evitar cap impacte negatiu sobre l’entorn i realitzen totes les seves activitats industrials i les operacions de la xarxa de vendes amb l’ajuda d’un Sis tema de Gestió Ecològica (SGE), gràcies a això les seves instal·lacions productives es tant inscrites al registre EMAS. En definitiva, Afepasa és un exemple clar d’innovació, qua litat, desenvolupament indus trial i preservació de l’entorn.


10

Juliol/Agost de 2010

Entrevista

Leopoldo Abadía. Professor d’Empresa de l’IESE jubilat, autor de «La crisis ninja» i de «La hora de los sensatos»

«Si la reforma laboral no crea ocupació, s’ha fet l’idiota» Leopoldo Abadía va ser a Tarragona per donar la conferència «La hora de los sensatos» en el marc dels actes de

presentació de les conclusions de «309 idees per a un territori», organitzats per Cepta. Així, aquest professor d’empresa

jubilat es va donar a conèixer amb «La crisis ninja», considerada com la millor explicació sobre la crisi econòmica actual.

Núria Arlandes TARRAGONA –Quin creu que és el secret per poder superar aquesta crisi que per ara sembla no tenir fi? «Si vols que et digui la veritat, no ho sé, principalment perquè encara no se’n sap la dimensió econòmica. Jo crec que és un tema molt lleig, aquí s'han ajun tat una sèrie d’atenuants, co mençant per tota la martingala de les hipoteques ninja als EUA, i que s'ha traslladat aquí, on es va trobar amb un país terrible ment endeutat, on els ingressos són cent i les despeses són set cents; doncs és clar que va ma lament, i això també passa a Europa. Amb aquests antece dents encara ho hem de passar bastant malament, perquè, mentre no augmentin els in gressos, no podrem millorar, amb la qual cosa tots els impos tos pujaran, i s’han d’abaixar les despeses. Ara, a mi, si em pre gunten si em sembla malament que pugin els impostos, sí, però cal apujar los. Si em sembla bé que retallin els sous, congelin les pensions, no, però ha de fer ho, no tenen una altra sortida. En definitiva, que ningú sap quan s'acabarà i si algú et diu una data no te l’apuntis que és falsa». –L'exportació és l'única carta que té el teixit empresarial per poder començar a augmentar la seva productivitat i crear ocupació, sempre hem d'esperar els de fora perquè ens treguin de l'embolic? «Aquesta sempre ha estat la tò nica del Govern, esperar que es solucioni la situació internacio nal. A tots ens interessa que a Europa vagi bé perquè així tots anirem bé, però per això hem de ser competitius, i hem de ser capaços d'aconseguir ho, però no podem esperar que s'arre glin els altres per poder sobre viure nosaltres. En les exportacions l'avantatge que tenim és que com que l'euro està baixant molt i és un bon moment per exportar, i ho estem fent, cal aprofitar ho, per fer veure que els nostres pro ductes són de qualitat, amb bon servei, en definitiva, ser compe titius en tots els sectors». –La reforma laboral és la nena rebel del Govern, ho hem fet bé? «L'únic que puc dir es que si contribueix a la creació d'ocu pació és bona; si no és així, ha estat una pèrdua de temps, és

Leopoldo Abadía va donar la conferència «La hora de los sensatos» a Tarragona.

Exportació

«És un dels avantatges que ens ha donat la crisi i l’hem d’aprofitar, per això hem de ser competitius en tots els sectors i primar la qualitat i el bon servei»

així de simple. Si el document que s'ha desenvolupat serveix per crear ocupació és bo; si no, han fet l'idiota. S’han passat dos anys parlant, per al final, tal com jo creia, girar tot entorn de l'abaratiment de l'acomiada ment. Després hi ha altres me sures com la formació de la joventut, incentivar la contrac tació indefinida, etc. per justi ficar aquest fi. En definitiva, totes aquestes mesures s'han de

jutjar per si serveixen o no per crear ocupació o mantenir la, però el problema dels 4.600.000 de persones sense feina és aquí. Ara el mínim que podem exigir és que funcioni, perquè, si no, tots els agents so cials i econòmics que hi han participat en aquestes reunions han fet el babau». –Què opina de la reestructuració bancària a la qual s'ha vist obligat el sistema financer espanyol? «Sí, és necessària. Com tu com prendràs, ara, tot això de les fu sions és perquè crec que els bancs ho estan passant mala ment. Què és el que els ha pas sat als bancs? doncs que no han fet els seus comptes, bé, perquè ens entenguem, els ingressos provenen no de la venda dels seus productes sinó de les co missions; així el meu negoci no pot anar bé encara que tingui beneficis. Així de simple». –La reforma de la llei de caixes (LORCA) és la correcta a l'hora de millorar els comptes

CEDIDA

d’aquestes entitats? «Crec que és bona, hi ha caixes en què es podrà invertir i n’hi ha de les quals se n'haurà de fugir, però com qualsevol ne goci. Les caixes, el problema que tenen és que no tenen la fa cilitat que tenen els bancs per captar capital, perquè no tenen accionistes, han inventat això de les quotes participatives, que fins ara era que tenien dret a beneficis però no a vot, és a dir drets econòmics però no polítics, i ara en tindran, serà més llaminer i captaran més ac cionistes que representarà més capital». –Iniciatives com la de Cepta per conèixer les necessitats i les mancances dels sectors econòmics per comarques, són necessàries? «Totes aquestes iniciatives són necessàries, aquestes i cin quanta més, estem anant per tot Espanya, i s'està fent coses fenomenals, i cal ajudar com sigui l'empresa privada, que és l'única que pot crear ocupació,

la pública només contracta gent. Tot el que sigui ajudar les empreses i el teixit empresarial del territori és bo, a mi m'agra daria que en comptes de 309 fossin moltes més, que el que cal és això, idees, que és fona mental, i més en un moment de crisi com aquest. A més, és bo perquè ara només es parla de la crisi i de com de malament van les coses i no de les coses bones que se'ns ocorren, per això 309 idees són 309 senyors que, en comptes de parlar de la crisi, parlen de solucions que es el que necessitem». –Tothom creu que res no tornarà a ser com abans de la crisis, realment després què ens podem trobar? «Després de la crisi, res no hau ria de ser igual, amb només les dades d'ocupació te n’has d’a donar. Crec que el final el veu rem quan portem dos trimestres en què les enquestes de població activa indiquin que ha començat a disminuir la taxa d'atur, no per raons estacionals sinó perquè s'està reactivant l'economia. Haurem de plante jar nos viure d'una altra ma nera, gastar el que tenim i el que no ho tenim no gastar ho. Seria molt bo que ho apren guéssim, que quan la cosa s'a rregli no ens entrés una altra vegada la bogeria de gastar. Ha d’haver hi austeritat, perquè, si no, tornarem a estar on vam co mençar. Crec que a Espanya caldria plantejar se el model perquè aquesta idea de ser més ric que l'altre és una sublim tonteria». –Realment ara és l'hora dels sensats? «És clar que és la seva hora, tot el que t'he dit és sensat, he donat moltes conferències, i després la gent em fa pregun tes, i totes sensates, ningú et pregunta tonteries, et pregunta el normal, quan en sortirem d'aquesta, si anem en bona di recció, etc. Penso que el de les dues Espanya és veritat, es divi deix en els sensats i els babaus, i penso que als sensats se'ls ha de fer cas, que ja va sent hora que ens fem grans, que quan un senyor digui una tonteria se li ha de dir el que és, i que a més quan un senyor digui una cosa que no se l’entengui no pensem que som nosaltres els ignorants, pot ser que l’ignorant sigui ell i potser si l’hi preguntes no sap el que acaba de dir. Sí, és l'hora dels sensats, és l'hora de la re volució civil, que la gent es faci gran».


Juliol/Agost de 2010

11

Actualitat

T Govern, patronals i sindicats han acordat el pla d’actuacions per invertir els 11,1 MEuros promesos per l’Estat

Consens a les Terres de l’Ebre per la reindustrialització de la zona El conjunt de les actuacions, on prioritzen les inversions als polígons industrials, s’ha consensuat en el decurs de la reunió de la Comissió de Seguiment Redacció TARRAGONA El pla d’actuacions que han consensuat Generalitat, patro nals i sindicats, ara, es farà arribar al Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç a l’espera de que s’aprovi el decret aquest estiu en Consell de Ministres. En aquest document es deta llen cadascuna de les partides on es distribuiran els 11,1 milions d’euros que es destina ran a la reindustrialització de les Terres de l’Ebre i es priorit zaran les actuacions als polí gons industrials. Les inversions es repartiran entre les comar ques del Baix Ebre, Montsià, Ribera d’Ebre i la Terra Alta. Així, a la comarca del Baix Ebre es destinaran més de la meitat dels 11,1 milions d’euros, 6,150 milions, dels quals 1,65 ME es destinaran a l’adquisició de les naus de Lear al municipi de Roquetes amb la finalitat de facilitar la captació d’activitat industrial o iniciatives empre sarials. Al polígon industrial Catalunya Sud s’invertiran 4,5 ME per al subministrament d’aigua i gas, donant valor afe git al sòl industrial de Tortosa. Pel que fa a la comarca de la Ribera d’Ebre, s’emportarà una partida d’1,2 ME, dels quals un milió van destinats a la ins tal·lació d’una planta de tracta ment de Residus Sòlids Urbans (RSU) i el seu posterior aprofi tament energètic al polígon del Molló, la resta van a impulsar el Centre d’Empreses la Ribera i el Centre Tecnològic CTM Flix com a eines per desenvolupar projectes de reindustrialització i diversificació econòmica a la zona. La Terra Alta és la que rebrà menys diners de les qua tre comarques, amb un milió d’euros, que es destinaran a la construcció del viver d’empre ses de Gandesa per facilitar mitjans que facin possible la creació de noves empreses i reforçar iniciatives empresa rials des del polígon les Planes del municipi. Per acabar les inversions, a la comarca de Montsià hi aniran a parar 1,6 ME, dels quals 600.000 euros s’invertiran en el cofinança ment de les infraestructures necessàries per al subministra ment d’energia elèctrica al polígon Oriola d’Amposta. El milió restant es donarà per una

CEDIDA

A la reunió hi van assistir els agents socials i econòmics de la zona.

PROPOSTA DE DISTRIBUCIÓ DELS FONS D’INDUSTRIALITZACIÓ PROJECTE

MUNICIPI

APORTACIÓ

Adquisició de les naus de Lear

Roquetes

1.650.000

Tortosa

4.500.000

Móra la Nova

1.000.000

Flix

200.000

Construcció del viver d’empreses a les Planes

Gandesa

1.000.000

Electrificació del polígon l’Oriola

Amposta

600.000

Antena Tecnio

Amposta

1.000.000

Suport al sector del moble

La Sénia

1.100.000

Aigua i gas al polígon Catalunya Sud Valorització de residus al polígon del Molló Millores viver i Centre Tecnològic

TOTAL antena tecnològica de referèn cia en l’àmbit marítim. A més el Montsià rebrà, 1,1 ME més per la reactivació del sector del moble a la Sénia, s’està treba llant des de diverses entitats per millorar la posició del moble als mercats internacio nals. La reunió va ser presidida pel conseller del DIUE, Josep Huguet, acompanyat del dele gat de les Terres de l’Ebre Lluís Salvadó, i representants de diferents àrees de la Generali tat.

11.100.000

Els altres projectes empresarials a la zona Una vegada finalitzada la segona Comissió de Seguiment del Pla d’Iniciatives a les Terres de l’Ebre, on es van realitzar l’esborrany del que avui s’ha fet realitat, també es va exposar els nous projectes empresarials a les Terres de l’Ebre previstos a un any vista i han de suposar la creació de 990 llocs de treball a la zona. Aquests projectes que s’han anomenat d’acompanyament al pla d’actuacions presentat també són de vital importància. Així, tenim que Carrefour instal·larà un establiment a Amposta que estava previst pel juny però que finalment serà desprès de l’estiu quan obri portes i que dona-

rà feina a unes 120 persones. L’empresa de grues Cytecma a Camarles, que també havia d’iniciar activitat al juny amb 50 treballadors de la zona, una vegada sortejades les traves administratives que han retardat la seva obertura, començarà la seva activitat a principis de gener, ja que ara està en procés de construcció de la seva nau. A més, de cara al 2011, hi ha previstos quatre centres Mercadona, a més del Balneari de Cardó, que resta a l’espera de la ponència ambiental per començar. La foneria del Grup Gallardo manté l’opció de compra dels terrenys al Catalunya Sud.


12

La rendibilitat dels destins turístics puja entre gener i maig un 1,2% Segons el baròmetre de la Rendibilitat dels Des tins Turístics espanyols, publicat per Exceltur, l’ingrés per habitació disponible dels hotels de 3E a 5E va créixer un 1,2% interanual en el període acumulat entre el gener i maig d’aquest any, a causa principal ment de la millora dels índexs d’ocupació per la baixada de preus aplica da pels hotelers per opti mitzar el sector. Els hotels de luxe són els que més han acusat l’incre ment. Per destinacions, els hotels urbans són el que més creixen, amb una taxa interanual de l’1,5%, on hi han hagut forts creixements a ciu tats com Tarragona, amb un 24,9%. Per la seva banda, el turisme vaca cional segueix subjecte a la conjuntura econòmica ./ Redacció

El preu mitjà dels vehicles usats a Tarragona puja un 1,7% al juny El preu mitjà dels vehi cles de segona mà a Tar ragona al juny es va situ ar al voltant de 10.930 euros, cosa que significa que va créixer un 1,7% en relació al mes passat, segons les dades recolli des per la plataforma de vehicles on line AutoS cout2, que mou el 40% dels vehicles d’ocasió d’Espanya. A partir d’ara s’espera una estabilitza ció dels preus en aquest sector a causa principal ment de la fi del Pla 2000E i la pujada de l’IVA, que han fet baixar el poder adquisitiu de les famílies./Redacció

Treball reforça les actuacions del SOC per ajudar i assessorar empreses Així, els tècnics de l’Àrea de Serveis per l’empresa contactaran amb mes de 1.280 empreses de la demarcació i visitaran més de 250 per oferir una cartera de serveis per millorar la interme diació, facilitar la forma ció a mida dels treballa dors i donar suport a la creació de llocs de tre ball. Entre les col·labora cions per la formació i/o preselecció de persones, d’aquesta àrea del SOC el primer any de funciona ment hi ha empreses com l’Aeroport de Barcelona, RACC, Mapfre o el Corte Inglés. / Redacció

Juliol/Agost de 2010

Actualitat

T Els agents econòmics i socials constitueixen el Pacte pel Desenvolupament de la Química

Front comú per consolidar la indústria química a Tarragona Així, es renova el Pacte del Progrés del 1991 i té com a objectiu augmentar la competitivitat, atreure inversions i garantir l’eficiència del sector Redacció TARRAGONA Després de quasi vint anys que es va signar el Pacte de Progrés, entre els ajuntaments de Tarra gona, Reus, el Morell, la Pobla de Mafumet, Vila Seca, i Pera fort, Flix, Constantí i Salou, l’AEQT i els sindicats, amb la in tenció de fomentar l’activitat del sector químic i expressar el compromís d’adoptar conduc tes responsables. S’han tornat a reunir amb la intenció de refor çar aquest compromís i adap tar se a la nova situació, per signar el Pacte pel Desenvolu pament de la Química, i al qual també s’han adherit la URV, l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ), l’Autoritat Por tuària de Tarragona, la Cambra de Comerç de Tarragona, l’As sociació d’Empreses de Serveis de Tarragona (AEST), la Diputa ció de Tarragona, la Generalitat de Catalunya i representants del Govern espanyol. Aquest document és un full de ruta a seguir pels propers anys i fixa uns objectius a asso lir. Els principals són fomentar

Un moment de la signatura del Pacte pel Desenvolupament de la Química

el desenvolupament del clúster petroquímic de Tarragona com a motor tecnològic i d’innova ció, per accelerar el creixement del territori d’acord amb el Pla estratègic del Camp i potenciar la cooperació entre els sectors privats i públics. En aquesta primera reunió també es van tractar els temes que s’aniran analitzant a les properes re

unions com la logística, les in fraestructures, l’energia, els, serveis i els productes. La idea és formar diferents grups de treball que es reuniran trimes tralment. Així el Govern espa nyol, la Generalitat i els ajuntaments impulsaran les in fraestructures, els ajuts i l’apli cació de lleis que permetin el desenvolupament del clúster,

CEDIDA

mentre que la URV i l’ICIQ con tribuiran a detectar noves línies de futur de la indústria química i a la renovació i optimització de processos. AEQT i AEST pro mouran la transparència infor mativa i col·laboraran amb l’Administració, i els sindicats impulsaran juntament amb les associacions, el desenvolupa ment sostenible del clúster.

T La normativa que s’aprovarà aquest mes ha posat en peu de guerra el sector bancari

El Banc d’Espanya restringirà el crèdit privat i castigarà els morosos Redacció TARRAGONA El Banc Central d’Espanya ha posat en peu de guerra el sec tor bancari al revisar la seva normativa de informació ban caria, per tal de reduir la moro sitat que tenen les entitats financeres. Aquesta revisió vol simplificar i clarificar el siste ma de provisions bancàries. Segons els bancs, això pot cau sar un encariment i una reta llada dels préstecs. Per a ells el motiu es que s’han de fer més selectius a l’hora de concedir un préstec sense garanties reals, és a dir, sense posar pro pietats, diners o avals. Per tant,

afectarà les pimes, les grans societats i els préstecs al con sum. Per la seva banda, les cai xes creuen que tindrà una inci dència més petita ja que són molt menys els préstecs d’a questa tipologia. El quit de la qüestió és a causa de la reducció del calendari dels crèdits impagats, això vol dir que quan un client no paga el banc ha de treure de la seva butxaca d’ingressos la part que ha deixat de pagar i acumular la al seu conte, el que seria proveir un crèdit. Fins ara el banc o caixa tenia entre 24 i 72 mesos per fer la provisió del que creia era un préstec dub tós, i així tenien temps per

Terminis

Abans per proveir un préstec dubtós eren entre 24 i 72 mesos. Amb la nova normativa serà de 12. negociar una solució amb l’em presa i no perdre cap dels dos. Si redueixen aquest temps serà molt més difícil trobar sortides, així que les entitats financeres s’ho pensaran dues vegades abans de concedir un préstec, cosa que es podria traduir en una caiguda dels crèdits. A par tir d’aquesta norma s’unifiquen

els calendaris de provisions en un de sol, que garantirà la cobertura total del risc una vegada passats els 12 mesos, encara que progressivament. Aquest període de temps és molt curt perquè les empreses puguin garantir la devolució del deute. En contrapartida s’ha acabat l’obligació de pro veir el 100% d’un crèdit enca ra que tingui com a garantia un immoble, és a dir, dóna un valor a les garanties per restar l’esforç en les provisions. Pel sector aquest no és un bon moment per enfortir el sector financer, tal com està la situació econòmica del país i la necessitat de reactivar la.


Juliol/Agost de 2010

Actualitat

T Els polítics electes marxaran a l’acabar el seu mandat i, si no, en un màxim de tres anys

Les caixes es podran convertir en fundacions i captar capital Aquests són els canvis més importants de la reforma de la Llei de Caixes aprovada i que es convalidarà al Congrés Redacció TARRAGONA La tan esperada reforma de la Llei de Caixes (LORCA) ja ha arribat i ha estat aprovada pel Consell de Ministres. És un dels canvis més importants que ha tingut aquest sector en tota la seva història. Així, les caixes podran obrir se a l’entrada de capital extern vetat fins ara i només acceptat en els bancs.

Els canvis més importants que a partir d’ara afectaran aquestes entitats podem dir que són tres. En primer lloc hi hauran noves fórmules per la capitalització de les caixes, com el canvi si ho desitgen de la seva naturalesa jurídica, en alguns casos per arribar a ser un banc, en altres per adequar se al model italià de passar a ser fundacions sense ànim de lucre i ser merament gestores de l’obra social. O bé senzilla ment continuar sent el que són, caixes, però sempre recol zades per un banc per realitzar la seva activitat financera, en el que serien les anomenades fusions fredes. En segon lloc, per poder dur a terme aquests

canvis interns hauran de ser acceptats pels dos terços de la majoria reforçada del consell de govern de les entitats. En tercer lloc, la despolitització parcial dels òrgans de govern d’aquestes entitats. Diuen parcial, a causa prin cipalment, que els represen tants de la comunitat autòno ma, ajuntaments i corpora cions, seguiran estant als seus seients encara que s’estableix en el 40% el nou límit dels drets de vot davant del 50% de fins ara. Així, la resta de polítics electes que fins ara ocupaven el seu lloc en els òrgans de govern tindran un termini de transició per deixar los de tres anys com a màxim o be fins la

Les xifres d’atur baixen i donen un respir a la demarcació Redacció TARRAGONA Les xifres d’atur que ha donat el departament de Treball ha donat un respir a la nostra de marcació, amb la mateixa línia que a la resta d’Espanya. Així, a

les comarques de Tarragona 2.899 persones han trobat feina, i va situar la xifra total de desocupats en 60.623, cosa que significa un 4,56% menys que al maig, i queden les dades inteanuals en un 16,98%. Pel que fa a aquestes dades, les per

sones amb situació d’atur a la nostra demarcació és de 8.801, amb el sector serveis al capda vant, amb 4.416 persones; a la construcció, 1.244 i la indús tria, 1.044 persones. Pel que fa als contractes signats al mes de juny, se n’han signat 21.000,

finalització dels seus mandats. Aquesta és una forma de pro fessionalitzar el sector bancari des de dins. Segons el Govern central, la conjuntura econòmica dema nava a crits una reestructura ció del sector, d’acord amb els criteris del sector, ja que les caixes necessiten una injecció de capital que els permeti ser competitives. A més, ara, segons l’Executiu, és un dels moments més idonis a causa principalment que el mapa bancari espanyol ja està definit després d’assolir se els últims plans d’integració pendents, que han fet que es passés de 45 entitats bancaries a sola ment 19 en els últims anys. un 13% més que el volum de contractació del mes de maig, i 1.377 més que al mes de juny de l’any passat. Des de comen çament de 2010, s’han signat 89.373 contractes dels quals 12.519 són indefinits, un 12% del total, cosa que fa pensar que s’ha d’establir com a prioritat la potenciació d’aquest tipus de contractació. Així, aquestes dades sumades al nombre de cotitzants de la seguretat social mostren una tendència a l’alça de l’activitat econòmica.

13

Comença el període de presentació de sol·licituds del Pla Renova’t 2010 A partir d’aquest mes fins al 30 de desembre o bé fins a exhaurir el pressu post destinat a aquest ajut, estarà obert el perí ode de presentació de sol·licituds del Pla Reno va’t d’electrodomèstics, calderes i aires condicio nats, de l’Institut Català d’Energia de la Generali tat. L’Agència d’Energia de Tarragona exercirà aquesta vegada d’Oficina d’Informació a la demar cació, seguint les línies d’actuació que última ment ha desenvolupat pel que fa a la difusió i asses sorament en l’eficiència i l’estalvi energètic. L’ob jectiu d’aquest pla és, precisament, la millora de l’eficiència energètica i la reducció del consum d’e nergia a les llars catala nes, mitjançant la renovació d’electrodo mèstics, calderes i apa rells d’aire condicionat. Les quantitats màximes de l’ajut en funció del tipus d’aparell a renovar, i aniran dels 50 euros per placa de cocció de gas, passant pels 105 euros per les rentadores de classe energètica A, fins als 400 euros per les cal deres de condensació o els 250 euros per l’apa rell d’aire condicionat amb classificació energè tica A./Redacció


14

Juliol/Agost de 2010

Actualitat

T El procés electoral va acabar el passat mes de juny, amb cap canvi dins de les presidències de les Cambres

Les Cambres de la demarcació renoven els seus presidents El procés electoral que es va engegar el passat 4 de maig als ens camerals va acabar a finals de juny amb la constitució del Consell Executiu Núria Arlandes TARRAGONA Les eleccions a les Cambres de Comerç a la demarcació han portat poques sorpreses, pel que fa a la presidència d’aques tes. Tots els presidents han estat reelegits en uns comicis que van començar el 4 de maig i que han acabat amb la consti tució del Consell Executiu. A la Cambra de Comerç de Tarragona, Albert Abelló va ser reelegit, amb un total de 28 vots a favor i 8 en blanc, dels 37 membres del Ple de l’ens cameral. Així, s’ha convertit en el primer president que es reelegit des que l’any 1983 va ser nomenat Juan Ramon Gar cía Pujol. Al mateix temps també s’ha escollit el Comitè Executiu, compost per 12 membres. Durant el seu dis curs, ha manifestat que la Cam bra ha de ser valenta, àgil i en capacitat per adaptar se als canvis. Per la seva banda, la Cam bra de Comerç de Reus ha renovat el seu president, Isaac Sanromà, per unanimitat. El Consell Executiu està format per 2 vicepresidents, tresorer, i 5 vocals. Sanromà ha destacat el gir radical pel que fa a l’ofer ta de serveis a les empreses, així com l’aprofitament de les potencialitats del capital humà de l’ens cameral. A les Terres de l’Ebre, la Cambra de Comerç de Tortosa ha nomenat president, per segona vegada, José Luis Mora per una unanimitat. Així els 26 membres del ple han donat plena confiança a aquest empresari tortosí per liderar la cambra els propers quatre anys. A més, s’ha renovat el 65% del plenari i el lema de l’ens: Compromís per les Terres de l’Ebre. En el seu discurs, Mora va expressar la necessitat de treballar per donar un impuls clar a les empreses i per la integració total de la comar ca de la Ribera d’Ebre a la cam bra tortosina. Quant a la Cambra de Valls, Marcel·lí Morera ha estat reele git per unanimitat president per tercera vegada. Així, el ple ha renovat la seva confiança amb el seu president. Ara, comença un nou perío de per a tots, en una conjuntu ra econòmica gens afavoridora.

Albert Abelló.

Isaac Sanromà.

President de la Cambra de Comerç de Tarragona

President de la Cambra de Comerç de Reus

«Hem de ser eficients i àgils amb «Hem d’afavorir el dinamisme i la les demandes dels emprenedors» competitivitat a les empreses» –Quins són els reptes que s'ha marcat per aquesta legislatura? »El principal repte és el d'atendre amb eficàcia, eficiència i celeritat la demanda dels emprenedors. No és que fins ara no es fes, però la situació econòmica que estem vivint ens exigeix ser més proactius i tenir una capacitat de resposta superior». –Quin creu que ha de ser la postura de les cambres davant dels esdeveniments econòmics que estan marcant el nostre país? »Les Cambres en general i com la de Tarragona, sempre ens hem posicionat en aquells temes que tenen una incidència directa en el nostre teixit productiu i per extensió en el conjunt de la societat, perquè entenem que som l'altaveu per fer arribar on calgui les reclamacions, necessitats i aspiracions del territori. La Cambra de Tarragona ha estat molt valenta i ha dit alt i clar el que pensava, per exemple en matèria d'infraestructures». –Quines són les demandes més importants que es fan des de la Cambra de comerç? »Tots plegats hem de tenir molt clar que d'aquesta situació només en sortirem gràcies a la vitalitat de les empreses. De les que tenim i les que ens calen crear per recuperar ocupació i generació de riquesa. I per aconseguir això, necessitem liquiditat per part dels bancs i caixes i sobretot que l'estratègia del Govern sigui clara. El pitjor de tot és la improvisació, la manca de planificació i el retard en la presa de decisions. Això ho hem d'aixecar entre tots».

–Quins són els reptes que s’ha marcat per aquesta legislatura? «La conjuntura econòmica ens con diciona. Per això prioritzem tot tipus d'accions que suposin millores en les possibilitats de seguir endavant de les nostres empreses, afavorim el dina misme i millorant la competitivitat». –Quina creu que ha de ser la postura de les cambres davant dels esdeveniments econòmics que estan marcant el nostre país? «La nostra aposta és clara. Insistir a establir l’anomenada “flexiseguretat”. Respectant els drets dels treballadors però donant marge de maniobra als empresaris. D’altra banda, no podrem avançar si no solucionem els problemes de liquiditat de les empreses. Aquesta és la prioritat absoluta, tenint en compte que estem en una situació extraordinària, calen respostes extraordinàries. Les administra cions han de ser conscients del que ens hi estem jugant tots. –Quines són les demandes més importants que es fan des de la Cambra de comerç? »Al marge del suport específic a les empreses en l’època actual, les infraestructures de què disposem són encara més un fre que un ajut. En el nostre cas, no obstant això, estem davant de grans can vis propiciats per la construcció d'una nova xarxa ferroviària d'al ta velocitat, potenciant el corredor Mediterrani, i pel creixement de l'Aeroport de Reus, un motor bàsic per a la nostra economia futur»

Josep Lluís Mora.

Marcel·lí Morera.

President de la Cambra de Comerç de Tortosa

President de la Cambra de Comerç de Valls

«Volem corregir la falta d’infraestructures al territori»

«Ens manca potenciar més la línia fèrria»

–Quins són els reptes que s’ha marcat per aquesta legislatura? »Servei i suport a tot el teixit empre sarial ebrenc, amb un impuls a l’asses sorament a les empreses en formació i facilitant línies de finançament mit jançant l’acord de col·laboració amb l’ICO. Des de la Cambra, i per aquest mandat, ho resumim amb dos eslò gans: ‘Empresa i territori’ i ‘Compro mís amb les Terres de l’Ebre». –Quin creu que ha de ser la postura de les cambres davant dels esdeveniments econòmics que estan marcant el nostre país? »La Cambra considera necessària i imprescindible, per exemple, la reforma laboral perquè el mercat laboral ha donat clars símpto mes de que necessita millorar, com ho demostren les taxes d’atur que arrosseguem.» –Quines són les demandes més importants que es fan des de la Cambra de comerç? »Des de la Cambra es treballa per corregir el desequilibri històric que han patit les Terres de l’Ebre en infraestructures i ha fet seues les reivindicacions del territori, com les autovies, el desdoblament de l’eix de l’Ebre, i una aposta decidida pel corredor del Mediter rani amb l’estació de l’Aldea com a eix vertebrador del transport ferroviari. També per aconseguir la declaració de reserva de la bio sfera per a les Terres de l’Ebre, per la reindustrialització, per la consolidació turística, i defensar l’Ebre i la seva navegabilitat».

–Quins són els reptes que s’ha marcat per aquesta legislatura? »Els reptes són incrementar les exportacions i l'obertura de nous mercats exteriors per part de les nostres empreses; la potenciació de la formació empresarial, el paper dels polígons i zones industrials i el turisme; millorar les nostres infraes tructures i serveis; ajudar a la modernització i promoció constant del comerç en els actes que es realit zen per la commemoració dels 800 anys de la concessió del mercat set manal del dimecres a Valls, entre altres.» –Quina creu que ha de ser la postura de les cambres davant dels esdeveniments econòmics que estan marcant el nostre país? »Seguim les directrius establertes a nivell d'Estat pel Consejo Superior de Cámaras de Comercio de España; a nivell català pel Consell General de Cambres de Comerç de Catalunya, i pel que fa a les comarques tarragonines, pels informes de conjuntura i altres posicionaments conjunts de les Cambres.» –Quines són les demandes més importants que es fan des de la Cambra de Comerç? «Ens manca potenciar més servei a la línia fèrria Barcelona Sant Vicenç Valls Picamoixons, Montblanc Lleida, el tancament a Picamoixons per la connexió directa via Alcover Reus, la implan tació de les dues línies de l’ITV a Valls, fibra òptica...


Juliol/Agost de 2010

Publicitat

15


16

Pugen un 26% les vendes de pisos a Tarragona respecte de fa un any Les vendes de pisos van augmentar al maig a la demarcació de Tarragona un 26% respecte al ma teix període de l’any pas sat, segons dades de l’INE. En total s’han efectuat 560 operacions registra des, de les quals 314 cor responen a pisos de se gona mà i els 246 restants a pisos d’obra nova. Aquestes xifres la si tuen com la segona de marcació amb més crei xement de Catalunya. Pel que fa a la resta del terri tori català, Lleida ha estat l’única que ha baixat, amb un 16% menys que el maig de l’any passat. Així, en el total de Catalunya ha crescut un 30%, amb un total de 4.575 opera cions registrades, una dada que recupera els va lors de l’estiu de 2008. / ACN

Turisme, agricultura i energia, punts claus pel creixement de les Terres de l’Ebre Els serveis d’estudis del BBVA ha conclòs que el creixement econòmic de les Terres de l’Ebre per sortir de la crisi passa per un trencament de l’esta cionalitat en l’activitat tu rística, així com la gene ració d’energia i l’aposta per l’agricultura. Els efec tes de la bombolla immo biliària han estat més durs en aquest territori que en les altres zones de Catalunya, i això fa més dura la recuperació, se gons l’estudi que analitza la situació econòmica ebrenca presentat aquest mes a Tortosa. / Redacció

La Generalitat destina 2,2ME per a la formació ocupacional El Govern català ha signat un conveni amb el SOC, pel qual destinarà 2,2 ME als cursos de formació de joves en l’àmbit de l’ad ministració d’empreses que organitza la fundació Infrom Institut. L’oferta formativa es basa en la si mulació del funciona ment real dels negocis petits i mitjans, i se’n be neficiaran al voltant de 700 persones. Es faran 47 accions formatives de 644 hores cadascuna. Els últims tres anys la inser ció laboral d’aquests cur sos ronda el 70%, i s’afe geixen els ajuntaments de Valls, Girona i Saba dell./Redacció

Juliol/Agost de 2010

Actualitat

T El centre logístic rebrà el nom de Les Planes Baixes i ocuparà vora 60 hectarees

El nou polígon de la Bisbal del Penedès finalitzarà a la primavera La Bisbal del Penedès ha fet una aposta clara per la logística per reactivar l’economia de la zona, amb aquesta és la segona zona industrial del territori Núria Arlandes TLA BISBAL DEL PENEDÈS El nou polígon industrial de la Bisbal del Penedès, que s’ano menarà les Planes Baixes, serà operatiu entre finals d’aquest any i la primavera de l’any que ve, segons fonts de l’Ajunta ment. El complex logístic, de més de 60 ha de superfície, es va començar aquest maig pas sat, després de superar algunes traves administratives, ja que s’hi va haver de fer arribar l’ai gua i la llum. Per l’alcalde del municipi, Josep M. Puigibet, dotar el poble d’un altra zona indústrial era una prioritat i una necessitat. Aquesta és una de les obres

Imatge de les obres del nou polígon.

CEDIDA

més esperades a la comarca, ja que l’economia d’aquesta zona és basa principalment en la construcció i l’agricultura, dos dels sectors més afectats per la crisi econòmica. «L’impacte econòmic a la zona serà brutal, ja hem rebut més de 3.000 currículums de gent que està interessada a treballar hi» ens comenten des del consistori. Segurament aquest fet ve donat perquè la principal empresa que s’hi instal·larà serà el centre logístic d’El Corte Inglés, i que es preveu que doni feina a més de 600 persones, de forma directa. La construcció d’aquest complex va en paral·lel a les obres del polígon, per això es creu que comenci la seva activitat al mateix temps. Però El Corte Inglés no serà l’única empresa que té previst instal·lar se en aquest polígon; a més, hi haurà una fabrica per al reciclatge que es preveu que doni feina a 35 persones. L’al tra empresa serà una bugade ria industrial on hi podran tro bar feines a unes 25 persones.

T L’energia eòlica i la termosolar arriben a un acord amb el Ministeri d’Indústria

El sector de la fotovoltaica es pot quedar sense les primes Redacció TARRAGONA Així els productors d’energia solar són els que més han per dut en la retallada de les pri mes per al sector de les ener gies renovables, ja que són les que més reben i menys apor ten, l’any passat aquest sector va rebre més de 2.600 milions

d’euros en primes un 45% del total de l’assignació per al règim especial. En canvi, l’e nergia termosolar i eòlica han arribat a un acord pel qual es reduiran un 35% fins a l’1 de gener de 2013, i en el cas de la termosolar, s’impedirà l’accés a l’opció de cobrar el preu de mercat més una prima durant un any. Durant aquest temps

se’ls pagarà segons una tarifa regulada, que és menor que l’anterior opció. A més, es reduirà el nombre d’hores amb dret a retribució per damunt del mercat: 2.589 a l’eòlica i 2855 per la termosolar. L’excusa del Govern per aquesta retallada són els costos de producció d’aquestes tec nologies que han caigut en

picat, i per tant ja no és neces sari dotar les d’ajuts tan ele vats, quan en un principi era nou. Aquest desequilibri ha provocat una bombolla insos tenible, sobretot en el sector fotovoltaic. L’objectiu de l’a cord és acabar amb el degoteig de l’anomenat dèficit de tarifa, que segons alguns càlculs podria arribar als 20.000 milions d’euros a finals d’any. Per altra banda, les compa nyies elèctriques estudien un recurs en contra de la decisió del Govern de la congelació de les tarifes al juliol com a part de l’acord amb el PP.

Els treballadors de la Constructora Jaldo, en vaga

Un moment de la manifestació dels treballadors a fora de l’empresa

ACN

Una cinquantena de treba lladors de la constructora Jaldo, ubicada al polígon Agro Reus de Reus, han ini ciat una vaga indefinida per què no han cobrat tres mesos i mig de sou. Amb aquesta protesta esperen cobrar les pagues extres de Nadal i juny, la nòmina de juny i el 50% de la de maig. A més els treballadors creuen que, la direcció s’ha associat amb empresaris egipcis i que el seu cap marxarà sense pagar lo ./ACN


Juliol/Agost de 2010

Actualitat

T Les seccions de crèdit podrien integrar-se en l’entorn de la Caixa Rural de Castelldans

El Govern demana la fusió de les caixes de crèdit agrícoles Així, el projecte d’una caixa rural nacional podria fer-se realitat a partir de l’octubre, ha assegurat la Generalitat, juntament amb els representants dels sector Redacció TARRAGONA Així, organitzacions agràries, associacions de seccions de crèdit i la Federació de Coope ratives, juntament amb l’Exe cutiu català, han presentat el projecte d’integració de les seccions de crèdit que ho desitgin per formar una coope rativa de crèdit, és a dir, una entitat bancària. Aquesta es desenvoluparia al voltant de la Caixa Rural de Castelldans (les Garrigues) amb la qual ja s’ha establert un primer acord de col·laboració per capitalitzar la i així poder obtenir els

La Cooperativa de Cambrils.

CEDIDA

recursos propis necessaris per poder operar a tot Catalunya, excloent Barcelona. Les sec cions de crèdit que accedeixin a la integració hi aportaran els actius i passius, de manera que els dipòsits dels socis passaran a mans de la nova entitat, igual que les inversions i els crèdits. Aquesta és una manera de donar naturalesa bancària a l’activitat de les seccions de crèdit. Segons el Govern, per poder se dur a terme farien falta de quatre a sis seccions i, pel que fa al nom, s’ha descar tat el ja existent i, quant al ter mini previst, es parla de finals d’octubre. Totes aquestes declaracions s’han fet en el marc de presentació de la modificació del decret de regu lació de les seccions de crèdit de les cooperatives, que a Tar ragona n’afectaria 54, amb l’objectiu d’incrementar la protecció dels estalvis dels socis i garantir el finançament de l’activitat agrària. Els canvis més importants són la capita lització de les entitats i la limi tació de socis col·laboradors.

17

Els EROS presentats fins ara afecten prop d’un miler de persones del Camp Segons un comunicat enviat per UGT, el nom bre d’expedients presen tats en el primer semes tre d’aquest any ascen deix a 75 al Camp de Tarragona i afecten 977 persones. D’aquests, 18 han estat de reducció, han afectat 62 persones; de suspensió, 44, amb 538 persones, i, final ment, 13 d’extinció que han afectat 377 treballa dors. Pel que fa als mesos on han tingut més inci dència aquests expe dients, ha estat el mes de gener, amb 294 perso nes i 14 ERO, dels quals 4 d’extinció, amb 210 persones afectades. El mes amb menys expe dients ha estat el febrer, amb 12 ERO, amb cap d’extinció. El març també va ser dolent a causa del nombre de treballadors en extinció, amb 120 persones a l’atur en 6 expedients d’extinció. De la resta de mesos ha des tacat el maig, sense cap expedient d’extinció i al mes d’abril només amb 21 persones extinció. / Redacció


18

Les universitats de la UpM potenciaran la mobilitat de docents i estudiants La primera Conferència de rectors d’universitats dels països de la Unió pel Mediterrani (UpM), amb representants del món universitari de 43 països, reunits a Barcelona, va aprovar un document amb set propostes entre les quals es destaca flexi bilitzar l’intercanvi d’a lumnes i investigadors per poder construir l’es pai euromediterrani. El document es farà arribar als ministres Euromed d’Educació Superior, Investigació i Innovació que tenen previst reunir se a la tardor a Eslovènia. Entre les altres propostes destaca l’acord per facili tar el reconeixement dels crèdits aprovats en les diferents universitats o la creació del Consell Interuniversitari. Durant la conferència també es va demanar a la Comissió Europea més inversió per la modernització univer sitària mediterrània i afa vorir la seva competitivi tat. / Redacció

La URV participa en una investigació per determinar el valor dels futbolistes Aquest treball ha utilitzat mètodes matemàtics i computacionals per quantificar la participa ció i contribució o ren diment de cada jugador en els equips de futbol que van participar a l’Eu rocopa 2008. Així, els resultats obtinguts no són cap sorpresa i en aquest cas la ciència ha confirmat l’opinió del públic, i conclou que Xavi i Sergio Ramos van ser els jugadors més valuosos del campionat. El treball «Quantificant el rendiment en una acti vitat en equip» l'ha realit zat un equip de recerca internacional amb base a la Universitat Northwes tern format per Jordi Duch, professor del Departament d’Enginye ria Informàtica i Mate màtiques de la URV, i el professor portuguès Luis A. Nunes Amaral i l'estu diant nord americà Jos hua S. Waitzman, d’aque lla universitat. /Redacció

Juliol/Agost de 2010

Universitat

T Els resultats es recullen al seu llibre sobre la sortida laboral dels alumnes de la URV

Ferran Mañé analitza la inserció laboral dels estudiants de la URV La presentació del llibre es va realitzar el passat mes de juny, per part de Ferran Mañé, director de l’Observatori de l’Ocupació, que es va posar en marxa enguany Redacció TARRAGONA A l’acte també van participar el rector de la Unbioversitat, Francesc Xavier Grau, i el pre sident del Consell Social, Àngel Cunillera. Durant la presenta ció va tenir lloc la taula rodona «Un model econòmic per supe rar la crisi: el paper de la uni versitat», moderat pel mateix Mañé i on van prendre part Andreu Pintaluba, d’Andreu Pintaluba, S.A., i la Fundació CTNS; Ramon Inglés, director Territorial de SOC Tarragona, i Josep Anton Ferré, director de l’Agència de la Qualitat de Catalunya (AQU Catalunya), i que fou una reflexió sobre quin model productiu s'ha de des envolupar i quines competèn cies, habilitats i coneixements han de tenir els treballadors per a poder donar suport a aquesta transformació. Aquesta publicació, la núm. 28 de la col·lecció Universitat Rovira i Virgili, ha estat fruit de la feina elaborada per l’Obser vatori de la URV, després d’a nalitzar les dades sobre la

CEDIDA

Un moment de la presentació del llibre de Ferran Mañé

inserció laboral de l’AQU de Catalunya. Els resultats obtin guts són molt positius i partei xen de l’entrada al mercat laboral dels estudiants de la URV que es van graduar durant el curs 2003 04. En un moment d’incertesa tant eco nòmica com laboral, aquest lli bre té molt sentit, ja no només de mirada cap al passat sinó també de perspectives de cara

al futur. Així, les conclusions a les quals s’ha arribat en aquesta anàlisi semblen indicar una inserció laboral positiva entre el conjunt de titulats, tot i que cada àrea d’ensenyament té mercats laborals amb caracte rístiques pròpies que impli quen trajectòries professionals diferenciades. De totes mane res, existeixen col·lectius amb

problemes que demanen pot ser accions més concretes i dissenyades per a ells, però que, en qualsevol cas, no podem oblidar que existeixen. A més, les empreses són dinà miques i les seves necessitats de qualificacions van variant i, per tant, cal estar atents a aquests canvi. I no hem d’obli dar que sempre és possible millorar.

S’inaugura el PCT d’Oci i Turisme de Vila-seca Redacció TARRAGONA El 14 de juny es va inaugurar el Parc Tecnològic de Turisme i Oci de Vila Seca, amb l’assis tència del conseller de la DIUE, Josep Huguet; el rector de la URV, Francesc Xavier Grau; l’alcalde de Vila seca, Josep Poblet; el president de la Fede ració Empresarial d’Hostaleria de Tarragona (FEHT), Josep Martí, i la subdelegada del

Govern, Teresa Pallarès. El PCT de Turisme i Oci va ser impul sat l’any 2006 per la URV, l’A juntament de Vila Seca i la FEHT, amb l’objectiu de ser un pol de knowledge economy de turisme amb projecció interna cional i com a òrgan de coordi nació i gestió de recerca, for mació, innovació i desenvolu pament empresarial amb la col·laboració dels agents públics i privats d’aquesta zona turística del Mediterrani.

Imatge exterior de l’edifici del PCT

CEDIDA


Juliol/Agost de 2010

T El president de Ports de l’Estat, Fernando González, ha pres part al Bon dia Tarragona

«Els ports han de ser atractius per atraure el capital i les oportunitats» Aquestes són algunes de les declaracions que ha fet, Fernando González, durant la seva intervenció al cicle de jornades que organitza la Cambra de Comerç Redacció TARRAGONA El president de Ports de l’Estat ha estat molt directe sobre quin corredor i via de comuni cació amb Europa li semblava més adient, aquests dies que se n’ha intensificat el debat. “La meva aposta és pel Corredor del Mediterrani, tal com diu el ministre de Foment José Blan co”. I ha afegit que “els corre dors garanteixen una millor vertebració i convergència del país que el sistema radial”. Gonzalez, s’ha referit també que els ports han deixat de ser “llocs” per convertir se en “espais”, ja que, al seu enten dre, aquestes infraestructures

Un moment de l’acte Bon dia Tarragona de la Cambra

CEDIDA

juguen un paper que passa per actuar amb criteris empresa rials, ser rendibles, generar valor afegit, formar part d’una cadena logística i estar plena ment integrades en la seva àrea d’influència. En relació a la nova política portuària, ha dit que es dota de més autonomia i poder als pre sidents de les autoritats por tuàries i que el paper de Puer tos del Estado és el de vetllar per “evitar la competència des lleial d’un port amb un altre”. Arribats a aquest punt s’ha par lat també de si la millora de la competència de la xarxa por tuària passa per impulsar fusions, una possibilitat que Puertos del Estado no contem pla, “però sí la cooperació per no solapar se els interessos”. A la trobada s’ha parlat també de l’avantatge competitiu de l’alta velocitat pel Port de Tar ragona i per tota l’economia del territori. Un objectiu irre nunciable si volem que les Comarques de Tarragona segu eixin essent un motor econò mic del país.

T Les nou empreses que hi han participat han realitzat més de 70 contactes comercials

La missió empresarial de la Cambra a Israel ha estat un èxit Redacció TARRAGONA La missió de la Cambra de Tar ragona a Israel ha estat molt ben valorada per les nou empreses que hi han pres part. Tant és així que van realitzar més de 70 contactes comer cials. “Que s’hagi mantingut aquest ritme de treball a les

19

Cambra de Comerç i Indústria de Tarragona

agendes dels participants és molt significatiu tenint en compte que estem parlant d’Is rael, un mercat on els empre nedors locals són molt pragmà tics i van molt per feina. De fet, són tan directes en les reunions de treball que si un negoci no els interessa no hi perden ni un minut”, diu Roberto Barros, responsable

del Departament de Comerç Exterior de la Cambra. Per això és tan positiu aquest contactes realitzats, ja que pot permetre establir un contacte empresa rial important en el sentit que s’obren nous mercats per a les empreses de la demarcació en moments que són molt compli cats per al nostre teixit empre sarial.

De cara als propers mesos la Corporació té previst organit zar una nova missió a Israel per seguir consolidant aquesta presència tarragonina mentre que els participants en aquesta missió tenen previst tornar hi aviat a títol personal. La missió ha estat multisecto rial amb empreses procedents de diferents rams productius com ara: alimentació i begu des, cablejats, cosmètica i material de construcció. La propera missió de la Cam bra de Tarragona, a celebrar el mes de setembre, tindrà com a destí Àsia, concretament Sin gapur, Filipines i i Vietnam.

La Cambra prepara una missió comercial a Sud-amèrica pel setembre L’àrea de Comerç Exte rior de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Tarragona, i inclòs dins del Pla d’Ac tivitat Internacional de les Cambres Catalanes per l’any 2010, té previst realitzar per al proper setembre aquesta Missió Comercial a Guatemala, Panamà i la República Dominicana. Les dates de la sortida són del 28 de setembre al 8 d’octu bre i van dirigides a les empreses que hi estiguin interessades ja que és multisectorial. Les ciu tats que es visitaran seran Guatemala, Pana mà i Santo Domingo i l’a genda de treball inclourà les Cambres de Comerç Espanyoles de les tres ciutat que seran les encarregades de dur a terme els contactes amb les diferents empreses locals. La sortida es farà el dia 28 de setembre des de Barcelona cap a Guatemala on estaran fins al dia 30. Del dia 1 al 5 d’octubre estaran a Panamà i el dia 5 sorti ran cap a Santo Domingo fins al dia 8 d’octubre que tornaran cap a Bar celona. Per poder acce dir a la inscripció s’haurà de fer un ingrés de 475 euros per tal de reservar els drets d’inscripció. Per poder realitzar aquesta despesa les empreses que ho vulguin podran sol·licitar la subvenció MIPRO, que a causa de la limitació d’aquests ajuts, és recomanable que es faci la sol·licitud el més aviat possible. Les ins cripcions es poden fer fins al 25 d’agost. Aquestes missions són necessàries per poder establir vincles comer cials amb altres països del món./Redacció


20

CEPTA realitzarà una jornada sobre web 2.0 i xarxes socials aplicades a les empreses a Valls El proper 14 de juliol, CEPTA celebrarà a Valls una jornada dirigida a tots els empresaris que ho vulguin, centrada a donar a conèixer tot el que significa el concepte de web 2.0 i les xarxes socials, així com l’impacte que representen per l’empresa. La jornada anirà a càrrec d’Agustí López, de TAU consultoria, expert en la matèria, i que ha plantejat l’acte com una trobada oberta, en què es debat quines són les claus de futur que s’obren amb l’ús de les noves tecnologies aplicades a l’empresa, així com les oportunitats i amenaces que suposen. Segons López, «el món de les xarxes socials ofe reix milers de possibilitats per les empreses que vulguin uti litzar les i promocionar les», i ha matisat que és «bàsic pen sar molt bé a qui volem dirigir nos i què és el que volem ofe rir, per no perdre’ns en el mar d’informació de la xarxa». Per aquest motiu, les sessions que ha programat CEPTA es van celebrar el passat 30 de juny a Tarragona i el 7 de juliol a Reus, estan encarades a oferir solucions concretes a les demandes dels empresaris i a conscienciar los que són una nova forma d’innovar i que s’ha d’aprofitar les oportunitats que els poden donar en l’àmbit del compartir coneixement, la creació de continguts i sobretot els nous canals de comu nicació en què s’estan convertint aquestes com a eines necessàries per poder ser competitius dins del món empre sarial. / Redacció

Els ajuts i subvencions per la internacionalització de les empreses centrarà una jornada de CEPTA Amb el canvi de cicle econòmic, els aspectes d’internacio nalització de les empreses s’ha tornat un tema fonamental, per això des de CEPTA es celebra el proper 13 de juliol una jornada que intentarà respondre les qüestions que es fan els mateixos empresaris sobre aquesta temàtica, com si es poden sol·licitar ajuts per aplicar mesures d’internacionalit zació a la seva empresa, quin tipus de subvencions es poden rebre i per quins tipus de despeses es poden demanar./ Redacció

CEPTA prepara una jornada sobre la Reforma Laboral pel 15 de juliol a Tarragona El passat 17 de juny va sortir publicat al BOE el Reial Decret llei 10/2010 de 16 de juny, de mesures urgents per la reforma del mercat de treball, que incorpora novetats importants. Per això CEPTA i EGARSAT, han organitzat aquesta jornada on analitzaran i valoraran els aspectes més rellevants de les mesures aprovades per la nova norma, que ja està en vigor, adreçada a tots els empresaris interessats. La jornada tindrà lloc a la seu de CEPTA a Tarragona de 10 a 12 del matí i que a més comptarà amb la participació de Price Waterhouse./Redacció

La Reforma del Gobierno no afronta los auténticos problemas de las empresas a la hora de contratar, no introduce los cambios que necesitamos para moder nizar y flexibilizar el mercado de tra bajo. Esto es lo que el país necesitaba en un momento de crisis profunda como el actual para salir de ella. Es una oportunidad perdida. 1. La Reforma debiera haber tenido como objetivo “incentivar el empleo” La Reforma laboral debía: Raciona lizar las indemnizaciones por despido, negociación colectiva.. permitir el des cuelgue del convenio, clarificar y sim plificar las causas objetivas de despido cuando la empresa va mal, y desjudi cializarlo, flexibilizar y simplificar la maraña de contratos que existen y in cluir la productividad y absentismo. Ninguna de estas reformas se ha propuesto; por tanto, seguimos sin tener incentivos para la creación de em pleo. 2. Seguimos con la judicialización del despido El RD no acota ni mejora los crite rios para los que una empresa puede acogerse al despido objetivo (con 20 días de indemnización) derivado de problemas económicos. Es chocante que lo que dijo el ministro Corbacho hace un par de días, de que las empre sas con 6 meses de pérdidas podrían

Juliol/Agost de 2010

Confederació Empresarial de Tarragona

T CEPTA presenta les conclusions de «309 idees per un territori»

Les reformes estructurals, claus per la recuperació L’acte que va tenir lloc el passat mes de juny es va celebrar a l’Auditori Caixa Tarragona i va reunir més de 200 persones de la província Redacció TARRAGONA Els empresaris tarragonins assumeixen la gravetat de la crisi, però demanen que s’actuï en clau de progrés amb més infraestructures i el reforç de la formació i la investigació. Aquesta podria ser la conclusió final a la qual es va arribar en l’acte de presentació de les conclusions de les jornades comarcals «309 idees per un territori» que s’han dut a terme des de la CEPTA per conèixer les necessitats i les possibles solucions del teixit empresarial de tota la demarcació. En definitiva, les empreses que van participar en aquesta anà lisi van estar d’acord a afirmar que ens trobem davant d’un canvi de model econòmic amb una forta repercussió social, on la crisi no és conjuntural, i per tant calen reformes estructu rals urgents tant a nivell de la gestió de les empreses com en la política econòmica. Les conclusions d’aquest estudi les va explicar Pere Segarra, catedràtic de la URV, director de la càtedra d’Empre

Opinión de CEPTA sobre la Reforma Laboral Andreu Basseda i Tous. VICEPRESIDENT DE CEPTA

acogerse se ha caído del Real Decreto. No cambia nada cuando dice “la empresa que tenga pérdidas económi cas durante 6 meses... aplicará una in demnización a los trabajadores de 20 días por año”, actualmente ya está así. No se clarifican las “causas objeti vas” del despido, la Patronal pedíamos concreción de dichas causas objetivas, y evitar la judicialización del proceso con largos plazos, seguiremos en manos de la interpretación del Juez. Por tanto, la medida seguirá sin poderse aplicar en la práctica (actualmente solamente un 15% de los despidos que alegan causa objetiva, el juez le da la razón). 3. No simplifica la maraña de con tratos laborales Lo más que se propone es el “con trato de fomento del empleo indefinido” con una indemnización de 33 días, que ahora lo podrán realizar el colectivo de varones de 31 a 44 años, junto con

mujeres, minusválidos, mayores de 45 años o quienes lleven mas de 3 meses de desempleo. 4. Indemnizaciones Tampoco regula unas indemnizacio nes, en la actualidad no son lógicas, no es de recibo que la empresa pague 45 días por año, y el trabajador cobre 42 mensualidades (¡que son 3,5 años!), ¿Es que este Señor estará 3,5 años sin trabajar? ¿Esto es una indemnización racional? La Reforma señala que Fogasa asu mirá parte del coste de despido en la mayoría de contratos, (indefinidos o no, de fomento o por objetivos), con cretamente 8 días del coste del des pido. Por tanto, el trabajador cobrará 45 días, y la empresa pagará 37, te niendo en cuenta que esta rebaja (8 días) se carga a las cuotas empresa riales acumuladas, ya que no debemos olvidar que las aportaciones al Fogasa

Foto de família final de la trobada.

CEDIDA

nedoria i Creació d’empreses i col·laborador del projecte, jun tament amb la intervenció dels assistents a les trobades. Des prés va tenir lloc la conferència de Leopoldo Abadia, autor de «La hora de los sensatos» i la «Crisi ninja» sobre el com i per què de la crisi i els seus aspec tes més rellevants. Al final del matí va assistir

el president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, que va presentar la tasca que s’està duent a terme des de l’oficina de la Regió del Coneixement. La cloenda de l’acte va anar a càrrec de Josep Antoni Bel monte, president de CEPTA, que va fer una crida per fer una realitat les demandes fetes sobre paper.

la realizan precisamente las empresas (0,2%), se trata de una “hucha” donde va a parar una parte de las cuo tas empresariales; por tanto las seguirá pagando la empresa. Respecto a las indemnización por contratos de obra o servicio, se aumen tan de forma progresiva hasta llegar a los 12 días por año en el 2015, se fija en 3 años la duración máxima de estos contratos (más 1 ampliables si se acu erda en la negociación colectiva). Esta medida en una época de crisis es perju dicial para el empleo. 5. Descuelgue de los convenios En el siglo XXI, los acuerdos en la empresa, entre trabajadores y empre sario deben primar sobre una negocia ción colectiva a nivel nacional o regional. Cada empresa es diferente y las condiciones deben adaptarse, su productividad, absentismo, sus benefi cios, su peligrosidad, movilidad, políti cas alternativa. Si la empresa no puede adaptar sus relaciones laborales, ante la crisis, la válvula de escape seguirá siendo la reducción de plantilla. Encima con la Reforma, los sindicatos ganan más poder, ya que no será obligatorio someter el litigio al arbitraje de un ter cero. 6. Reducción de cotizaciones Las cargas sociales, cuotas de la SS no se tocan…, al revés, probablemente

deberán de aumentarse para financiar el Fogasa. 7. Evitar los abusos en las presta ciones por desempleo No se regula ni dimitan las presta ciones por desempleo… ni se marcan exigencias, ya sea de formación conti nuada, o de trabajo para la colectivi dad…para seguir cobrando. 8. Pensiones, respecto al modelo austríaco El Gobierno se da un plazo de un año, para regular el fondo de capitali zación (modelo austríaco), se supone que son las empresas quienes deberán dotarlo, se trata de dotar una bolsa virtual de ahorro en la que mes a mes la empresa realizará aportaciones. 9. INEM / ETT Respecto a las ETT se les abre el campo para que puedan contratar con las AAPP, la ineficacia del INEM es clara, el dato es que el Inem solamente interviene en el 3% de la contratación. En conclusión, el Gobierno ha des aprovechado una oportunidad de oro para hacer una reforma seria y pro funda, necesaria para crear empleo. El Gobierno quiere validar el R.D al tra mitarlo en el Parlamento como Proyecto de Ley, dónde espera se incorpore un calado mucho mayor a la reformilla. Como alguien dijo, “la montaña partió un ratón”.


21

Juliol/Agost de 2010

TENDÈNCIES El Restaurant

Al Natural, cuina amb filosofia pròpia Redacció TARRAGONA A la nostra ciutat sempre tenim racons que descobrir, tant arquitectònics com gastronò mics. Així, trobem un lloc amb un encant especial, vora el Palau Firal, el restaurant Al Natural. Des de fa 10 anys, amb la seva propietària, Maijo, al capdavant, i M. Albarran als fogons, aquest local ens ofereix un altra manera de menjar, el que seria una barreja de cuina vegetariana, biològica i natu ral. Als seus menús hi trobem plats de peix, de carn, de cereals, verdures o pasta. Des taquen les seves cremes i ama nides fredes o les escalopes de cereals, el filet amb poma, cro quetes de pollastre amb kellogs, llàgrimes amb tàrtara (el plat secret de la casa), i tot fet amb productes naturals i de casa nostra. Com ens ha dit la

Rest. Al Natural

Adreça: C/ Arquitecte Rovira, 3 Baixos Telèfon: 977 216454 Propietària: Maijo Cuiner: M. Albarran Cuina: Natural Preu menú: Menú diari 10 euros. Menú nocturn 15 euros Horari: De dilluns a dissabtes 13h a 16h i divendres i dissabtes de 21h a 23h. Diumenges i festius tancat Plats recomanats: Filet de vedella amb poma, tataki de tonyina, escalopes de cereals. Maijo, intenta ser uns cuina amb la filosofia biològica i vegetariana, però adaptada a tot tipus de clients. Des de fa quatre mesos, Al Natural obre les portes els divendres i dissabtes a la nit, on trobem el menú nocturn a un preu de 15 euros. A més,

El Restaurant Al Natural ofereix una cuina per a tot tipus de comensals

tenen menús diaris a 10 euros. El local té una capacitat per 40 persones, però hi ha la possibi litat de llogar la sala per fer sopars o dinars per un mínim

de 10 persones i màxim de 20, per celebracions familiars, tro bades d’amics o fins i tot comiats de soltera més íntims. Al Natural també és una galeria

CRISTINA AGUILAR

d’imatges i pintures, on artistes de tot arreu poden trobar un espai per exposar el seu talent, que canvien cada dos mesos, omplint les parets d’art i màgia.

El Tast Els caves Juvé i Camps, a la cata de Castillo de Javier Al passat mes de juny el restau rant Castillo de Javier de Salou va acollir la seva última cata de la temporada i va acomiadar se fins al setembre amb un invi tat de luxe. En aquesta ocasió la cata va ser amb els caves del Celler Juvé i Camps, de Sant Sa durní d’Anoia. La presentació de la cata va anar a càrrec del director comercial de les caves, el Sr. Rosendo; el seu enòleg, Antonio Cortés, i el gerent de Castillo de Javier. El celler va presentar quatre caves que van ser els protago nistes de l’acte, el Juvé i Camps Reserva, Gran Juvé, Juvé Miles simé i el Brut Rosé Pinot Noir. Així el tast va començar amb el Gran Juvé, cava de tipus brut que s’ha de servir a una tempe ratura d’entre 7o i 8o per poder

La Cata

Es va poder catar el Juvé i Camps Reserva de la Família, un dels caves més reconeguts del celler gaudir de la seva qualitat, el va seguir Juvé Milessimé un brut elaborat al 100% amb Char donnay, per anar fent boca per catar el Brut Rosé Pinot Noir, brut rosat, elaborat al 100% amb Pinot Noir. Per finalitzar aquest tast, es va servir una de les estrelles de la casa, el Juvé i Camps Reserva de la Família, cava brut nature elaborat amb diferents varietats de raïm. Els quatre caves van ser del gust

Un moment de la presentació de la cata al restaurant Castillo de Javier

del quasi centenar de persones que es van reunir al Castillo de Javier per degustar los. Per acompanyar els caves, el res

taurant va preparar uns aperi tiu a base de peix, arrossos i for matges, molt recomanats per acompanyar els caves d’una de

CRISTINA AGUILAR

les bodegues en més tradició de Catalunya. La vetllada va trans córrer en un ambient distès i amè.


TENDÈNCIES

22

uliol/Agost de 2010

Mazda

Motor

Nou Mazda 5, el monovolum modern i desenfadat V1.8 MZR STYLE 115 CV

1 524 mm

Preu 23.850 euros Seients 7/5/2 Canvi Mecànic Cilindrada 1798 cc Transmissió Manual 5 velocitats Potència 115(85)/5.300 Velocitat màxima 182Km/h Acceleració 0/100 11,3’ Consum l/100 km 7,5 (urbà) Emissions 179 gr/km Altres versions 2.0 MZR 2.0 MZR auto Diesel 2.0 CRTD (110cv) Diesel 2.0 CRTD (143cv)

3.941 mm

Redacció TARRAGONA El nou Mazda 5 està preparat per introduir se al mercat europeu, un monovolum que es comercialitzarà sols amb 7 pla ces i portes del darrere amb un frontal agressiu i el disseny Nagore delinea lateral que li dóna un aspecte modern i des enfadat. Des de Mazda s’ha millorat des de l’habitabilitat i

l’espai fins als consums, el ren diment dels seus motors i el dinamisme del xassís; a banda, també s’ha millorat en la segu retat sobretot perquè està des tinat a un públic familiar. En les seves millores tro bem que s’ofereix una visibili tat davantera superior amb l’e levació del lloc de conductor, la lluna posterior no té el pilar, s’augmenta l’aïllament acústic i té tres fileres de seients amb un volum de càrrega de 788

litres. L’1,8 de 115CV s’ha millorat per reduir consums i emissions al voltant del 4 6%, consum, confort i sonoritat en desplaçaments per autovia i autopista. A més, els motors de gasolina aniran acompanyats d’un propulsor dièsel. Pel que fa a l’equipament, està dividit en tres nivells d’a cabat, i inclou vidres tintats, sensors del darrere d’ajut a l’a parcament, control de creuer i fars de xenó. L’equip de so

comptarà amb un doble sinto nitzador i processament de senyals digitals. El sistema de navegació amb memòria de 4GB i pantalla de 6’’, repro ductors MP3 bluetooth i mans lliures amb controls al volant i reconeixement de veu. La carrosseria s’ha moder nitzat i aconsegueix un coefi cient aerodinàmic privilegiat de només 0.3 Cx. Entre altres coses s’han instal·lat deflectors frontals i en els pneumàtics

davanters, a més d’un semica renat a la base del motor que permet canalitzar l’aire més eficaçment. En relació a la seguretat, Mazda ha introduït el sistema Brake Override Sys tem que en cas de pitjar el fre i l’accelerador al mateix temps ignorarà la pressió amb què s’acciona l’accelerador i obeeix nomes al pedal del fre. Les por tes corredores porten sensors per evitar agafar els dits o el cos.

Llibres recomanats España en contraste

Freakconomics

Títol: España en constraste Crecimiento Economico Vol.II Autor: Emilio Ontiveros, Francisco J. Valero i Sara Baliña Edita: AFI Preu: 40 euros Temàtica: Creixement econòmic

Títol: Freakconomics Autor: Stephen J. Dubner / Steven D. Levitt. Edita: Edicions B Preu: Sense especificar Temàtica: Empresa i economia

L’aproximació als canvis estructurals que han tingut lloc en el model de creixement de l’economia espanyola en les últimes decades constitueix el proposit últim del segon volum d’un projecte que preten recopilar un conjunt d’indicadors repre sentatius del que ha estat la transformació de l’economia espanyola des de la seva entrada a la UE.

Mitjançant exemples pràctics amb un punt de sarcasme i perspicacia, demuestren que la economía, en el fons, repre senta l’estudi dels incentius: la manera en que les persones obtenen allò que desitjen o necessiten, sobre tot quan altres també fan el mateix. Amb exemples actuals plantegen que el mon i l’economía son menys complexes del que sembla.

El principio del 80/20

No logo. El poder de las marcas

Títol: El principi del 80/20 Autor: Richard Koch Edita: Paidos Empresa Preu: 20 euros Temàtica: Àmbit empresarial

Títol: No logo. El poder de las marcas Autor: Naomi Klein Edita: Paidós Preu: 19,90 euros Temàtica: Marketing d’empresa

És un del 25 millors llibres del segle en l’àmbit empresarial segons GQ. El principi del 80/20 s’ha convertit en un clássic del món de l’empresa i en un éxit de vendes tot el món. I explica cóm aquest metode permet aconseguir molt més invertint molt menys esforç, temps i recursos; amb poc es pot controlar tot molt més.

Mitjançant la investigació periodística i l’observació de l’en torn comercial, explica la irritació que amplis sectors de la societat comencen a manifestar en contra de les grans mar ques comercials, al vegada que demostra com les multinacio nals han militaritzat al seus adversaris. Partint de preguntes com .per que el nom de Nike s’associa a l’explotació laboral.


TENDÈNCIES

Juliol/Agost de 2010

23

Novetats Una manera diferent de vestir la teva cuina Per a Vieceroy & Bosch és tan important vestir la teva taula com la teva cuina; per això presenta la seva col·lecció Home Elements i Retro Acce sorius perquè a la teva cuina cada aliment esti gui al lloc adequat. La col·lecció té des de pots per al cafè fins a reci pients per posar la pasta, passant per pebrers i salers, tots destinats a posar ordre i neteja a la teva cuina amb un toc de distinció.

Montblanc Weekender, nova bossa per al cap de setmana Weekender és la nova bossa de viatge d’edi ció limitada de Meisterstuck Soft, l’última col·lecció de productes de pell masculins. Realitzada principalment amb pell de xai ita lià i folrada de pèl natural, marca de qualitat.

Regza LCD, la televisió digital per excel·lència Amb el format més popular de la pantalla plana, és on la Tele visió Regza LCD és excel·lent. Amb resolució HD Ready, TDT incorporat, Resolution +, Autoview( processament automàtic de la imatge). Es presenta amb format de 32’’ i 37’’.

La primera càmera compacta del món amb panoràmic 3D Sony ha llançat al mercat per aquest estiu, la primera càmera fotogràfica amb barrido panorà mic 3D del mercat. Són lleuge res, primes i fàcils d’usar, amb sensor CMOS Exmor R de 12,2mp i gravació de pel·lícules 1080i Full per poder reproduir al teu televisor 3D.

Vídeo currículums d’alta definició per trobar feina La webcam HD està pensada per a ser una eina per poder gravar els teus currí culums amb vídeo i poder destacar damunt d’altres candidats. Una manera totalment innovadora de presentar el teu currículum, que és una opció que s’està obrint pas a Espanya, donat l’in crement d’usuaris a les xarxes socials i la creixent incorporació de les empreses a aquestes, un espai ideal per trobar feina.

Recursos on-line

060.es, el portal de l’Administració per a empreses Aquest portal pretén ser una central d’accés per als ciutadans i les empreses on pots realitzar tots els tràmits i ser veis que necessitis per a la teva empre sa, com també totes les utilitats per poder posar en marxa una empresa, tot el que fa referència a les obligacions fiscals que es tenen, com ajuts finan cers, tot el que envolta el món laboral, sostenibilitat, etc. A la portada hi trobem una sèrie de planes on s’amaga la informació que busquem. També trobem diferents links que ens porten a capítols d’inte

rès com és el ser autònom, o un simu lador de creació d’empreses. Aquesta eina està especialment concebuda per ajudar els emprenedors a crear, de forma simplificada, petites i mitjanes que no requereixen actuacions o trà mits especialment complicats. En l’apartat d’informació per l’em presa es poden trobar els conceptes bàsics, com és dur a terme una idea empresarial o l’emprenedoria. També com a cada apartat d’aquesta web hi trobem una secció d’enllaços relacio nats en el tema que estem buscant.

Crisis09.es, el portal que analitza i proposa solucions a l’economia Aquest portal web és un projecte de la Fundación de Estudios de Economía Aplicada (Fedea). Els seus objectius són el seguiment de l’evolució de la crisi, l’anàlisi de les causes i la presentació de propostes perquè l’economia espa nyola en surti enfortida. Hi trobareu una sèrie de documents que tracten els temes econòmics de més actualitat on es donen respostes concretes a aquestes temàtiques. Pots tenir tot el que es refereix a La Crisis de la Economía Española: Lliçons i Pro postes; és una col·lecció de 25 articles

amb un caràcter marcadament tècnic, no polític, on es recullen algunes de les reflexions d’un grup d’economistes de reconegut prestigi sobre els orígens i efectes de la crisi al nostre país, així com propostes específiques i sòlida ment argumentades per sortir ne amb rapidesa i enfortits. A més, hi podeu trobar documents con l’Observatori Laboral de la Crisi, articles sobre sec tors econòmics tan importants per aquesta crisi com l’immobiliari, o pro postes de com reactivar el mercat labo ral al nostre país.


24

CONTRACRÒNICA

L’empresa H2 Genera, amb oficines a l’Hospitalet de l’Infant, està treballant per ser la primera d’Espanya a desenvolupar la tec-

nologia necessària per la producció de piles d’hidrogen. Després de dos anys d’activitat, le seva feina ha cridat l’atenció dels fa-

Juliol/Agost de 2010

bricants de piles dels EUA i han començat a tenir contactes per un acord per la seva comercialització que pot anar més lluny.

Posar-se les piles i, a més, fer-les sostenibles Les piles d’hidrogen pràcticament no contaminen i són inaudibles durant el seu funcionament Núria Arlandes L’HOSPITALET DE L’INFANT La investigació en la línia de R+D centrada en l’hidrogen es realitza a través d’H2 Genera, pertanyent a l’empresa MPbata, especialitzada en energies re novables, que va ser fundada fa set anys per quatre companys d’estudis que ho van deixar tot per una idea de negoci. Des de llavors s’han anat fent grans i han anat creant empreses amb altres socis per poder realitzar tot el procés. Així, a més de la investigació, també elaboren auditories, projectes tècnics, compren components i realit zen el muntatge i instal·lació de centrals de generació elèctrica renovable. H2 Genera va néixer a Am posta, de la mà de Pere Marga lef, investigador d’aquesta matèria, amb el convenciment que en un termini de tres a deu anys podrien ser referents en el sector i pel que es va crear l’em presa. Des de llavors fins ara s’ha guanyat la confiança dels principals fabricants de piles d’hidrogen per representar els seus productes aquí. Això els ha donat a conèixer a l’altra banda de l’Atlàntic i ara estan mante nint contactes amb els princi pals fabricants de piles americans per arribar a un acord de comercialització a Es panya. A més, no es descarta posar en marxa dins de la seva estructura a Catalunya, amb el grup MPbata, el procés de fa bricació dels components elèc trics i mecànics de les piles d’hidrogen. D’aquesta manera s’arribarien a crear desenes de llocs de treballs que es suma rien als 24 treballadors distri buïts entre MPbata, amb seu a Barcelona, i les oficines a l’Hos pitalet de l’Infant, com a plata forma d’expansió cap a València i el sud d’Espanya. Per poder fer aquest pas qua litatiu i en quantitat, està re alitzant tots els tràmits necessaris perquè pugui ser una realitat. Destaca la prepa ració d’una proposta de re forma del marc regulador que vol presentar al Ministeri d’In dústria i a la Comissió d’Ener gia, ja que l’energia produïda a partir de l’hidrogen es consi dera renovable, però es regeix com a cogereració, i això enca reix la tecnologia necessària per a fer rendible qualsevol in versió. Ara, l’empresa vol dur a terme una prova pilot amb sub vencions públiques i participa

CEDIDA

Imatges de les instal·lacions d’H2 Genera a l’Hospitalet de l’Infant.

Internacionalització H2 Genera té contactes amb fabricants de piles dels EUA per la comercialització ció de l’Administració i associa cions privades per mostrar que en aquest sector encara hi ha molt per descobrir.

Detall del que és la pila d’hidrogen amb què treballa l’empresa.

CEDIDA

El perquè de tot plegat Les piles de carbonats fosos, que actualment són l’opció co mercial amb què treballa H2 Genera, converteixen directa ment el gas natural en hidrogen gràcies a elevades temperatures d’operació (650°C) i asseguren una cogeneració fiable amb una eficiència energètica total de més del 70% per les elevades temperatures dels gasos d’esca pament (400°C), que també s’aprofiten per generar energia. Les emissions contaminants de les piles són “virtualment in existents” i no fan soroll quan funcionen, cosa que les conver teix en instal·lacions ideals per a la generació elèctrica distri buïda.


Crònica32  

Publicació mensual gratuïta d'economia i empresa del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre

Advertisement
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you