Page 1

ACTUALITAT EMPRESARIAL DEMARCACIÓ DE TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE

Núm. 26. Gener de 2010

Les perspectives de recuperació marquen l’inici del nou any Acaba de finalitzar un any molt dur per a la situació econòmica, per això tots els sectors econòmics tenen posada l’esperança que aquest any sigui el de la recuperació Que l’any 2009 ha sigut un mal any econòmicament i financerament parlant, no ho discuteix ningú, des del govern se’ns està dient que aquest any 2010 serà l’any que la crisi començarà a deixar pas a la de recuperació de l’economia del nostre país. Amb el lideratge europeu a la butxaca, Espanya ha de demostrar que pot liderar la recuperació econòmica, però el fet és que mentre nosaltres hem de començar, Europa ja ha entrat en aquesta fase de repuntament econòmic. El nostre país encara té molta feina a fer. Damunt de la taula té la reforma laboral com a prioritat. L’atur es preveu que arribi fins a la xifra dels 4,5 milions d’aturats, durant aquest any. Pel que fa a Catalunya, preveu que la xifra rondi els 61.000 aturats sent optimistes. La recuperació és preveu lenta i amb taxes de creixement molt reduïdes. De totes maneres no ens hem d’avançar als esdeveniments i esperar que la recuperació sigui possible. PÀGINA 3

El sector immobiliari ide la construcció és un dels que més ha patit la crisi aquest any passat.

La nova llei d’equipaments comercials proposa un model de comerç de proximitat La nova normativa restringeix els comerços fora de zones urbanes consolidades. PÀGINA 16

TENDÈNCIES

SEAT Altea 2.0 TDI 170CV, el model més ecològic PÀGINA 22

OLÍVIA MOLET

Llum verda al pla 2000E del sector de l’automoció El govern espanyol hi destinarà 100 milions d’euros que preveu que puguin finançar la venda de 200.000 vehicles. PÀGINA 13


2

Gener de 2010

Opinió

T Editorial

Teva-meva, meva-teva

L’

any 2009 ha estat un any de batzegades econòmiques durant tots els trimestres, els sectors econòmics han tancat l’any amb xifres poc encoratjadores però amb molts bons propòsits de cara a aquest any que acabem d’entrar. Hem deixat enrere un any que podríem anomenar com annus horribilus, perquè l’economia ha passat un dels pitjors anys que es puguin recordar. Això, unit al fet que el govern doni pals de cec, fa que no puguem dir que aquest any comenci amb molt bon peu. Aquest any 2010 ha comen-

L’Impost sobre Successions i Donacions (en endavant, ISD) és un impost estatal que està cedit a les Comunitats Autònomes pel que fa a la seva gestió i recaptació, les quals tenen capacitat normativa respecte a les reduccions en la base imposable, la tarifa, les deduccions i bonificacions en quota. Durant els últims anys moltes comunitats han fet ús d’aquesta capacitat normativa i això ha provocat situacions molt diferents quant a la càrrega fiscal que han de suportar els contribuents en funció del lloc on resideixin. En particular, Catalunya és una de les que suporta una tributació més elevada, cosa que suposa un clar greuge comparatiu. El Parlament de Catalunya el passat 17 de desembre va aprovar la reforma de l’ISD, i no la seva supressió, cosa que millora la situació actual, però no soluciona el desequilibri existent. A grans trets, entre els objectius de la reforma cal destacar la reducció de la tributació de les herències a favor dels cònjuges, descendents i ascendents, llevat de patrimonis importants; millorar l’equilibri de la tributació dels patrimoni heretats amb independència de la seva composició; simplificar les tarifes de l’impost mantenint el

Deixem enrere un any complicat a conseqüència de la crisi econòmica més profunda i intensa dels últims 80 anys. No obstant això hem fet passes endavant cap a la sostenibilitat i la competitivitat del sistema productiu del Camp de Tarragona, tot prioritzant la cohesió social i la qualitat de vida dels prop de 600.000 ciutadans i ciutadanes que hi viuen. El Govern de la Generalitat fa front a la crisi amb polítiques avançades per pal·liar la situació de les famílies més vulnerables, assegurar la liquiditat del sistema financer i empresarial, i dinamitzar el mercat de treball. I això és el que seguirem fent durant el 2010, l’any en què els experts albiren la remuntada econòmica. Malgrat el context internacional advers, que ha obligat a revisar els plans del Govern, acabem el

çat amb els principals problemes de la nostra societat per resoldre, l’atur és una de les xacres que arrossegarem sense signes de millora a curt termini, el sector immobiliari veu com les expectatives de millora s’esvaeixen davant les previsions de baixada en la construcció i la falta de sortida de l’estoc que arrosseguen per culpa d’una bombolla, les entitats bancàries ocupats en fusions i altres afers segueixen

amb l’aixeta creditícia tancada per donar un respir a l’economia de les empreses i dels particulars, la morositat persegueix la salut financera de les empreses tant privades com públiques, el turisme aquest any mantindrà xifres però s’ha d’adequar a la manera de fer de la demanda preveient les reserves d’última hora, i així fins un llarg etcètera. Amb tot aquest panorama l’executiu ens compensa amb decà-

La reforma del Impost sobre Successions i Donacions a grans trets GEMMA QUINTANA. Economista. Associada de Cuatrecasas Gonçalves Pereira

A l’espera d’un bon any XAVIER SABATÉ I IBARZ. Delegat del Govern al Camp de Tarragona

2009 amb un balanç raonablement positiu perquè s’han materialitzat projectes llargament esperats en el terreny de l’economia verda al territori. En són un exemple la planta mecanicobiològica de Botarell, única al país en el tractament de residus; l’inici dels treballs que permetran a les indústries del Camp de Tarragona utilitzar aigua regenerada, un projecte pioner a nivell europeu; l’aprovació del decret d’energia eòlica i fotovoltai-

ACTUALITAT EMPRESARIAL

DEMARCACIÓ DE TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE

Impressió: Lerigraf DL: B-48418-2007

ca que redueix a 18 mesos els tràmits i contribuirà a impulsar decididament les renovables, i la posada en marxa a Tarragona de l’Institut de Recerca en Energia, dedicat a la investigació dels biocombustibles i especialment de l’energia eòlica marina. El Camp de Tarragona té un gran potencial en el desenvolupament de l’anomenada economia verda, que generarà nova ocupació. En aquesta línia podem exhibir

Edita: TSH Comunicació S.L. Director comercial: Xavier Braña xbrana@tshcomunicacio.com Redacció Núria Arlandes, Neus Rovira Fotografia: Olivia Molet, Roser Sans Correcció: Joan Basaganya Disseny: Carles Magrané magrane@tshcomunicacio.com Publicitat: María Jesus del Hierro hierro@tshcomunicacio.com

legs de bones intencions però sense posar damunt de la taula mesures concretes per donar solucions per als principals problemes que té la societat catalana. En aquest moment només ens donen bones perspectives les exportacions que es preveuen que tinguin un mesurat creixement durant l’any a Catalunya, principalment a causa de la recuperació econòmica dels

països europeus del nostre entorn, de la qual Espanya és a la cua. I amb tot aquest guirigall econòmic, aquest any 2010 es preveu que no sigui tan encoratjador com es preveia, ens tocarà patir un any més i passar-ho com puguem. De totes maneres, a la nostra demarcació no devem patir gaire, perquè ho devem tenir tot resolt. Mentre a tot arreu s’ocupen de trobar sortida a la conjuntura econòmica que vivim, Tarragona juga al Tarragona-Reus, Reus-Tarragona, és a dir, al teva-meva, meva-teva.

seu caràcter progressiu; mantenir l’aplicació de la reducció del 95% per empresa familiar i revisar la normativa en els casos de donacions. Els punts fonamentals de la reforma són: • L’aplicació d’exempcions fixes quan el beneficiari sigui el cònjuge (500.000 euros ‘versus’ els 18.000 euros actuals) o bé els fills (275.000 euros ‘versus’ els 18.000 euros actuals). Tanmateix, es preveuen deduccions addicionals per aquells contribuents que un cop aplicades les reduccions generals encara estiguin subjectes a tributació, amb uns màxims de 150.000 euros en el cas de cònjuges i 125.000 euros en el cas de fills. • L’aplicació d’una reducció de 275.000 euros quan el beneficiari sigui una persona de 65 anys o més gran. L’esmentada reducció no serà compatible amb la reducció per discapacitat. • Es mantenen les bonificacions per l’habitatge habitual, amb una reducció del 95% del seu valor, fins a 500.000 euros. • S’eliminen en termes generals els coeficients del patrimoni preexistent per part de l’hereu. • Es simplifica la tarifa, donat

que passa els 16 trams actuals a 5, amb un tipus mínim del 7% i un màxim marginal del 32%. La reforma entrarà en vigor de manera progressiva en tres fases pel que fa a l’aplicació de les reduccions personals i reduccions addicionals: de 1/1/2010 a 30/6/2010, el 25%; de 1/7/2010 a 30/6/2011, el 62,5% i a partir de 1/7/2011, el 100%. Un punt interessant de la reforma és el fet que preveu de forma excepcional, per fets imposables meritats en el període comprès entre 1/8/2009 i 31/12/2011, un ajornament fins a dos anys per satisfer les quotes d’ISD. El dit ajornament podrà ser concedit, prèvia sol·licitud pel beneficiari abans de finalitzar el període voluntari de pagament i amb el pagament dels corresponents interessos de demora, en aquells casos en què no hi hagi a l’inventari de l’herència efectiu o béns fàcilment realitzables suficients per fer front al pagament de l’impost. Per últim, vull comentar que el Govern ha de presentar abans de 31/1/2010 un projecte de llei en què es reguli l’ISD amb l’abast que permet la normativa vigent en matèria de cessió de tributs.

la inauguració de la segona fase de l'ICIQ, un centre de recerca capdavanter on col·laboren activament Administració i empresa; la signatura del Pacte Nacional per a les Infraestructures amb una inversió superior als 4.000 MEUR al Camp de Tarragona; la Llei de Barris que beneficia 10 municipis amb 52 MEUR per rehabilitar urbanísticament nuclis antics, la integració tarifària que assegura la mobilitat interna en transport públic al Camp o la construcció del nou centre penitenciari de Mas d’Enric i la dessalinitzadora de Cunit. I en el terreny social continuem desplegant la Llei de Dependència, hem activat el circuit contra la violència masclista per a l’abordatge més efectiu d’aquesta xacra social, hem posat en marxa les oficines per a joves de la Conca

i el Priorat i desenvolupem el pla d’ocupació juvenil; invertim com mai en consultoris i centres sanitaris –l’ampliació de les urgències del Joan XXIII o el nou hospital lleuger de Cambrils–, i en nous centres educatius, com el Pi del Burgar de Reus, el primer 3/16 de la demarcació. La llista és llarga, però tenim també assignatures pendents que abordarem amb decisió el 2010. Un any que començarem amb l’aprovació del pla territorial que contribuirà decisivament a reforçar la identitat del Camp de Tarragona, un territori que es configura com la segona àrea metropolitana de Catalunya amb lideratges compartits, ciutats i pobles que ha de parlar en plural i cooperar per oferir serveis de millor i de més qualitat encara als seus ciutadans.

TSH COMUNICACIÓ, S.L. C. Sant Agustí, 21, 3er 43003 Tarragona Tel.: 977 211 154


Gener de 2010

 Previsions

3

El tema del mes

2010

El començament d’aquest any 2010 ve marcat per la presidència espanyola de la Unió Europea, una de les fites més

importants que té és intentar encapçalar el lideratge europeu per sortir de la crisi, aquest fet és una paradoxa, ja que

Espanya és a la cua dels països europeus en recuperació econòmica, i les previsions no l’ajuden.

2010: a l’expectativa de la recuperació econòmica L’exportació serà el punt fort de la sortida de la crisi a Catalunya, amb un creixement de l’1% Núria Arlandes TARRAGONA Tant a Espanya com a Catalunya les expectatives creades per aquest nou any quant a recuperació econòmica es veuran truncades a causa d’un creixement econòmic més aviat lent i de cara al final d’any. La clau d’aquesta recuperació dependrà de com es farà front al creixement de la desocupació i la rapidesa de les empreses a poder-se adequar a la situació econòmica latent i a la nova situació que esdevindrà una vegada es superi la crisi. Les previsions ens indiquen que a Catalunya es preveu que l’atur augmenti, aquest any 2010, en un 18,2%, set punts menys que a la resta d’Espanya, en xifres es tradueix amb la destrucció de 61.000 llocs de treball, un 77% menys del que s’havia previst, en un primer moment, al conjunt d’Espanya rondarà LA XIFRA Dels 4,5 milions d’aturats. De totes maneres, es creu que la pujada d’atur s’anirà estabilitzant de cara a l’estiu, cosa que pot fer que l’economia comenci a despuntar, una necessitat a l’hora d’establir el creixement del PIB en tres punts a nivell espanyol, per tal que es pugui començar a crear ocupació. Les previsions del PIB a Catalunya són de contracció amb un 0,5% per tot l’any 2010; tot i això, és una xifra que millora de manera notable respecte al creixement previst per al 2009, que es situa en un -4,1%. Aquesta situació es reflecteix directament sobre la demanda interna, canviant la pauta de consum privat. Així, la despesa de les famílies catalanes es mantindrà molt feble durant aquest any 2010, amb una caiguda del 0,6% (es contreu un 4,3% el 2009). Aquest fet es compensa, en part, amb un creixement del 3% de la despesa de les administracions públiques. El sector immobiliari català seguirà patint la crisi, amb una disminució de la construcció d’un 6,1%. Un dels factors que pot dur a aquestes dades és la manca de finançament tant a promotors com a constructors, a banda hem de tenir en compte la pujada de l’IVA a partir del mes de juliol d’aquest any, que agreujarà la difícil situació d’aquest sector. De totes maneres queden les portes obertes per una possible millora amb actuacions com:

ROSER SANS

L’atur, aquest any, pot arribar a la xifra dels 4,5 milions de desocupats.

Pacte social per superar la crisi de cara al 2010 En tot aquest marc econòmic que ens envolta, el govern de la Generalitat ha pactat amb els sindicats i patronals 30 mesures per fer front a la crisi aquest 2010, amb un pressupost de quasi 6.000 milions d’euros. El document ha subscrit com a línies principals la promoció de l’ocupació, la injecció de liquidat a les empreses i l’impuls de les polítiques socials. El pacte contempla mesures com l’estratègia de plans d’ocupació local, dotada amb 100 milions d’euros, per generar llocs de treball directe en sectors amb potencial de creixement, amb una renda temporal per autònoms, on està previst que el lloguer amb opció a compra, l’habitatge protegit, etc. Altres sectors com el turisme les previsions són de contenció, però de cara a una millora depenent del que fan els nostres mercats potencials com són els

s’acullin uns 119.000 autònoms sense feina i consistirà en un ajut mensual de 425 euros al mes, durant sis mesos, i amb una assignació de 13 milions d’euros i mesures per reforçar el sistema d’FP català. En l’àmbit empresarial, es preveu una millora en el finançament de crèdits i avals mitjançant l’Institut Català de Finances i l’aportació de finançament per augmentar la liquiditat del mercat financer. A banda recull mesures d’estímul de l’activitat industrial, inclòs un pla de Política Industrial. A més, inclou reforçar les partides per prestacions socials i millores en àrees clau com l’habitatge.

francesos, els espanyols o anglesos. La mitjana de pernoctacions es mantindrà en les 3,7 nits, igual que l’any 2009 però cal esperar un petit augment. L’única dada positiva i on possiblement recaurà el pes de la re-

cuperació econòmica seran les exportacions que es beneficiaran directament de la millora de l’economia dels països europeus, com França o Alemanya. Aquest any 2010 es preveu que les exportacions creixin en 1%, des-

Atur Es mantenen les dificultats en la creació neta d’ocupació amb una taxa d’atur del 18,2%.

Exportació Catalunya iniciarà el camí cap a la recuperació econòmica de la mà de l’exportació.

prés de dos anys de caiguda continuada, amb un 10,9% l’any 2009. En resum, Catalunya iniciarà el camí cap a la recuperació econòmica amb creixements positius els darrers trimestres d’aquest any.


4

 Balanç

del 2009

Rafael Jené. Director General de Caixa Tarragona

1

L’any 2009 ha estat extraordinàriament sensible als efectes de la crisi econòmica i financera mundial. Han estat molts –per no dir tots– els sectors econòmics que estant patint els embats de la crisi en tots els seus aspectes. Al mateix temps, i atesa l’amplitud de l’afectació, ha crescut la conscienciació en la necessitat de trobar solucions que permetin superar la situació actual. Unes solucions que són necessàries i que han de ser efectives, per bé que poden ser costoses.

2

L’evolució de la situació econòmica en el nou any no serà bona i la crisi continuarà. És a dir, que encara continuarà el procés de reequilibri d’excessos del sistema productiu, per bé que aquest procés podria entrar ja en una fase de desacceleració. Tanmateix, la conscienciació social que s’ha començat a albirar ja en el 2009 en el sentit que cal superar aquest situació, pot provocar que ja en el 2010 es comencin a notar alguns efectes distints. La contundència de la crisi encara en el nou any serà la base per iniciar la recuperació.

3 He demanat que tots els segments econòmics, socials i institucionals tinguin la màxima voluntat de posar-se a la feina amb rapidesa per trobar els mecanismes que permetin superar la situació actual amb encert, amb els mínims errors.

Vicent Pallarès. Director General de l’Aeroport de Reus

1

L’Aeroport de Reus aquest 2009 ha estat d’una gran importància en tant que creixement de passatgers i moviments. Les nostres instal·lacions tanquen l’any amb un rècord d’usuaris, prop d’1.700.000, assolint-se un increment del 30% aproximadament respecte l’any anterior i augmentant també el número de vols operats. A més, s’han dut a terme diferents obres d’ampliació de les instal·lacions amb l’objectiu d’adaptar-se a les noves necessitats. La remodelació i ampliació de l’edifici antic adequant-lo també com a edifici d’embarcament i unit a la terminal de facturació o bé l’ampliació de la plataforma d’aeronaus són exemples de les actuacions que hem iniciat enguany. El balanç de tot plegat és positiu, el 2009 ha estat un any intens que ha donat els seus fruits.

2

L’Aeroport té un gran recorregut per davant i el que hem de fer és seguir treballant per tal d’evolucionar oferint els millors serveis i infrastructures als passatgers i a les companyies. Hem d’estar preparats per créixer i atendre la demanda un cop repunti l’economia.

3

Gener de 2010

El tema del mes

Veure remuntar l’economia, tant en el nostre entorn més proper com a nivell europeu, això farà que la demanda del tràfic aeri i del propi turisme creixin. Al 2010 és molt important continuar treballant en la mateixa línea amb les diferents institucions del territori per tal de promocionar i di-

1 2 3

Quina és la seva valoració de l’any 2009 Que creu que passarà el 2010 Que ha demanat als Reis per aquest any 2010

fondre les grans possibilitats que té la Costa Daurada i el potencial del nostre aeroport. És així com podrem obtenir els millors resultats, treballant conjuntament en la mateixa direcció i unint tots el esforços.

Julio Baixauli. President Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de Tarragona

1

L’any 2009 ha estat un any de reajustaments. La valoració no pot ser bona, pel que fa a estadística purament econòmica. La veritat és interpretable, però no podem amagar-la. L'avantatge sobre 2008 és que ja ens ho esperàvem. Sabíem que seria intensa. Ara bé, quan prenem consciència de la realitat també podem tancar el que ja no funcionava, millorar el que anava bé i preparar-nos per al futur. Al nostre Col·legi treballem i de fa anys l'àmbit de la formació. La nostra professió està relacionada directament amb la construcció i aquesta amb molts altres sectors professionals. Així, hem d'estar al dia en la pràctica i en els coneixements. Ara cal potenciar la nostra versatilitat i ventall de funcions : projectes de rehabilitacions, cèdules d'habitabilitat, valoracions d'immobles i terrenys, informes tècnics de desperfectes a edificacions i peritatges, direccions d'obra, obra civil, formació, controls de qualitat i seguretat, direccions d'obra, inspecció tècnica d'edificis, etc.

2 Costarà recuperar-nos, però ho farem. A Catalunya diem: "de mica en mica, s'omple la pica". Altres parlen dels "brots verds". Esperem que així sigui i que els avenços ens agafin treballant. Ni la inspiració ni els èxits venen sols.

3 Que la gent pugui treballar (en les millors condicions possibles), que la crisi faci que ningú quedi enrere —independentment de la seva professió, i sobretot salut, família o origen. I per a això, dues paraules amb la lletra "s": sensatesa i solidaritat.

Josep Poblet. President de la diputació de Tarragona

1

A la Diputació hem esmerçat esforços per tal que la crisi econòmica global no afectés el desenvolupament dels nostres municipis. Per això, hem posat en marxa el Programa Extraordinari d’Inversions i Manteniment, el PEIM, que destina recursos directes als municipis de fins a 4.000 habitants. Així mateix, hem continuat invertint al territori a través del Pla d’Acció Municipal; hem posat en marxa l’Oficina Tarragona Regió del Coneixement, que impulsa iniciatives en el camp de la tecnologia i la innovació empresarial; hem obert les noves dependències de les Terres de l’Ebre, i hem impulsat el pla zonal de carreteres, l’administració electrònica i l’e-catàleg cultural. També hem dut a terme la cogestió dels fons europeus Feder, a més de moltes

altres iniciatives en cultura, ensenyaments artístics i musicals, educació especial, infrastructures, turisme, medi ambient, innovació i coneixement, inserció social, formació, o productes locals de qualitat, entre altres àmbits d’actuació.

2 En aquest nou any continuarem en la mateixa línia de suport i servei al territori, sense apartar-nos del pla estratègic 2007-2011 que ens vam fixar a l’inici del mandat. Prova d’això són els pressupostos recentment aprovats, que continuen prioritzant la prestació de serveis als municipis i que, han contemplat ajuts extraordinaris per impulsar-hi l’economia productiva i l’ocupació. Aquest també serà l’any de la consolidació de projectes iniciats el 2009 i la posada en marxa de noves iniciatives en pro de la nostra ciutadania. Amb tot, l’any 2010 serà encara difícil, i el que no podem fer és deixar de donar l’impuls convenient en tots els àmbits de la nostra societat.

3 Desitjo que la crisi econòmica s’allunyi definitivament del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre. Per això, el Reis ens han d’omplir de l’energia necessària i la unitat d’acció adequada a les decisions que cal prendre per recuperar l’economia, incrementar el PIB territorial i generar ocupació laboral.

Jaume Martí. Secretari General de la Do Terra Alta

1

Ha estat un any difícil des de la perspectiva financera. Ara bé, econòmicament ens en hem sortit bé i tancarem l'any amb un creixement superior al 20%. Veníem de dos anys amb pèrdues de quota de mercat i, aquest any no tant sols recuperarem els nivells de vendes del 2006 sinó que, el conjunt de la DOTA els superarà. També ha estat l'any on s'ha consolidat la tendència a guanyar quota de mercat a casa. Les exportacions estan estables però ja no superen el 50% com era habitual.

2

Tenim que pensar en positiu i aprofitar l'oportunitat que ens brinda aquesta conjuntura tant delicada. Un % molt important dels vins que es comercialitzen sota l'empara de la DOTA estan per sota dels 10 Eurosl'ampolla. Molts dels consumidors de vins fins han passat de gastar més de10 per ampolla a menys i molts d'ells han comprovat que a pesar de gastar-se menys poden continuar gaudint de vins fins i amb característiques singulars. És en la franja dels 2,50 als 9,99 on la DOTA té amplies possibilitats de creixement.

3

Per la DOTA demano 3 coses: 1. Il·lusió per la causa comú; 2. Confiança entre la gent que en forma part; 3. Més reconeixement pels nostres vins, especialment per als grans vins blancs de Garnatxa blanca de la Terra Alta, que són impressionants. Per al sector en general, sols una: que comenci a re-

puntar el consum de vi.

Manuel Niñerola. President de l’APPCE

1

Acabem el 2009, un dels anys més difícils que ens ha tocat viure al nostre sector, immers en una crisi sense precedents. Al llarg d’aquest any l’aturada de les vendes i la manca de finançament han afectat a molts dels nostres associats. Hem estat testimonis d’importants baixes de professionals, que davant la situació d’incertesa i d’extrema gravetat, han deixat l’activitat.Enguany, que hem celebrat les nostres noces d’argent, hem volgut que els nostres associats es sentissin més recolzats que mai i hem treballat dur per resoldre totes les peticions que ens han formulat.

2 Es presenta novament amb importants dificultats. Cal donar sortida a un important volum d’estoc a tot Catalunya i ens toparem amb noves mesures impulsades pel Govern Central com l’augment de l’IVA que sens dubte afegiran dificultats al procés de venda. Ara bé, s’obriran nous camins davant nostre que caldrà explorar: el lloguer amb opció a compra, l’habitatge protegit, etc. I caldrà també que els bancs i les caixes compleixin els seus compromisos. El sector empresarial, i concretament el sector immobiliari, requereix que el finançament arribi per tal de poder complir amb les previsions del Pla de l’Habitatge. Per altra part, es necessita també una reestructuració de la pròpia administració i una reducció del creixement pressupostari. No és possible que els ciutadans i les empreses hagin de pagar aquests pressupostos exagerats que empitjoren molt més l’economia. Reitero, cal donar liquiditat a les empreses en un sector que és capaç de generar riquesa i crear llocs de treball.

3

Que les administracions apostin amb fermesa per mesures eficaces, i no iniciatives que posin més pals a les rodes al teixit empresarial. Només així, amb la col·laboració de tots plegats, podrem afrontar aquest 2010 amb més optimisme i esperar una recuperació que esperem comenci a donar els primers símptomes a partir del segon semestre. Per part nostra, queda palès el nostre comprimís per continuar lluitant i tornar a situar el sector immobiliari al lloc que li pertoca.

Joaquim Sendra. President PIMEC Tarragona

1

No descobriré res de nou en dir que l’any 2009 ha estat nefast. Per la destrucció de llocs de treball, per la desaparició d’empreses, per la difícil situació que es troben les empreses que encara no han desaparegut i per la molt dolenta situació de la nostra economia en general. Seguim treballant pensant que ens espera un futur millor, un nou any millor. I llavors...

2

... ens trobem que les previsions per al 2010 no són encara les que ens esperàvem. Que aquest any no serà el del repunt econòmic ni laboral. Que sí podrem trobar alguns sectors exportadors que, afavorits per la ja certa recuperació d’altres països (EUA, França, Alemanya..), veuen frenada la seva cai-


Gener de 2010

 Balanç

del 2009

guda lliure, però que en cap cas és el d’una recuperació adient. I les mesures que s’endeguen per a la recuperació de les nostres empreses no són adequades, fora de temps o, simplement, no arriben.

clients ha canviat, com per exemple les reserves d’última hora cosa que fins ara no havia succeit mai. Hem de preveure de cara l’estiu d’aquest any que encetem fets com aquest per poder ser més competitius i poder oferir un producte adequat a les necessitats dels nostres clients.

3

Només he demanat que no perdem l’esperit emprenedor i empresarial que és l’únic que ens farà sortir, nosaltres solets, del a crisi. I una mica d’aquest esperit als nostres governants.

Josep Ma. Solanes. Director Territorial del Departament de Treball

1

Amb les últimes dades que s’han conegut de l’any 2009 es constata la reducció en la intensitat del creixement de la taxa d’atur i de les persones aturades, però encara és precipitat dir a l’any 2009, que a Catalunya ja ens estem recuperant, però penso que anem pel bon camí. Amb altres àmbits competencials del Departament hem de destacar l’esforç que en matèria de politiques d’igualtat s’han dut a terme en el territori, així com la reducció de la sinistralitat laboral i riscos laborals. Una menció especial mereix l’esforç que el Departament ha fet per la continuïtat i la consolidació dels Centres Especials de Treball que treballen, amb l’objectiu estratègic de potenciar la inserció laboral de les persones amb discapacitat a Catalunya. Així mateix han estat transferides les competències en matèria de permisos inicials de treball per a estrangers i això ens ha de permetre regular millor els fluxos d’incorporació de treballadors estrangers a l’àmbit laboral depenent de les necessitats del mercat de treball.

2 Es mantindrà la reducció en la intensitat del creixement de la taxa d’atur i de les persones aturades i que Catalunya serà, un cop més, la comunitat autònoma amb més persones ocupades de l’Estat. Que per a sortir de la crisi, el Departament de Treball estarà molt atent i farà servir la Inspecció de Treball per evitar que la recuperació d’aquesta crisi sigui mitjançant la contractació temporal, perquè hem de continuar lluitant contra la precarietat laboral. A l’any 2010, el Departament de Treball garantirà el manteniment dels itineraris d’inserció de persones amb discapacitat amb una adequació de la cobertura a tot el territor. Es mantindran i milloraran les politiques adreçades a la reducció de la sinistralitat laboral amb accions específiques davant les empreses com,. Es farà efectiu el traspàs de la Inspecció de Treball i això farà possible que els objectius fixats pel Departament millorin. I que es mantindrà l’esforç que en matèria de politiques d’igualtat, s’han dut a terme en el territori a l’any 2009, millorant la presència del Departament amb accions com la campanya “ ni + ni - =.

3

5

El tema del mes

He demanat als Governs que mantinguin, com ho han fet fins ara, la seva lluita contra l’atur i que segueixin treballant perquè les empreses puguin mantenir l’activitat econòmica, i per donar a les persones en atur més oportunitats de millorar la seva ocupabilitat i que es donin solucions per les famílies que estan en una situació més complicada.També he demanat que els conceptes com els principis d’igualtat d’o-

Rafael Jené

Vicent Pallarès

Josep Poblet

Manuel Niñerola

«Ha crescut la conscienciació en la necessitat de trobar solucions que permetin superar la situació actual.»

«Com podrem obtenir els millors resultats és treballant conjuntament en la mateixa direcció i unint tots el esforços.»

«L’any 2010 serà encara difícil, i el que no podem fer és deixar de donar l’impuls convenient en tots els àmbits de la nostra societat.»

«Les administracions han d¡apostar amb fermesa per mesures eficaces, i no iniciatives que posin més pals a les rodes al teixit empresarial.»

Joaquim Sendra

Jaume Martí

Francesc Vives

Anton Valero

«No hem de perdre l’esperit emprenedor i empresarial que és l’únic que ens farà sortir, nosaltres solets, del a crisi.»

«Hem que pensar en positiu i aprofitar l'oportunitat que ens brinda aquesta conjuntura tant delicada.»

«La part més positivade la situació que hem patit és que serà un estimul per superarnos, ja que res tornarà a ser igual.»

«La gent de la demarcació s’ha de posar d’acord per què tots avancem. S’han d’exercir els lideratges que li pertoquen a cadascú.»

portunitats i de respecte a la diversitat en els valors de l’empresa i entre els treballadors; el promoure la conciliació a través d’un equilibri en els temps personal, de treball i de lleure; les activitats de suport a la no-discriminació, etc. siguin, com fins ara, prioritaris en el mon laboral. I per acabar, poder garantir les funcions de suport en l’itinerari d’inserció de persones amb discapacitat amb una adequació de la cobertura a tot el territori.

Josep Molina. President de la Federació territorial de confraries de Pescadors de tarragona

1

Per fer una valoració dels darrers mesos del sector de la pesca de Tarragona hem d’esmentar inicialment el preu del peix a la primera venda. La crisi general hi ha influït immediatament: Uns comerciants treballen amb por per la poca alegria dels consumidors, i d’altres s’han vist escanyats pels problemes del sector financer. Cal afegir-hi les importacions de peix de menor qualitat que poden seduir el comprador per una qüestió de preu. En segon terme convé destacar el cost dels inputs de producció, principalment el combustible. Aquests dos elements han estat molt negatius durant 2009. El tercer concepte a incorporar és el volum de captures, que en general s’ha mantingut. Pensem que les accions de control de l’esforç pesquer i les aturades anuals per afavorir la reproducció de les espècies d’interès pesquer més importants estan donant resultat. La llàstima és que les autoritats pesqueres europees no acaben de conèixer la realitat de la pesca de baixura mediter-

rània i no col·laboren prou en les parades biològiques temporal.

2 Esperem poder seguir fent les aturades biològiques que venim fent des de fa anys, amb l’ajut de les nostres administracions i que per tant el volum de captures, si més no, es mantingui. Pel que fa al preu del peix suposem que baixar, no baixarà més, però fóra molt bo que la situació econòmica general millorés.

3

Que el petroli no s’encareixi més és més un desig més que una expectativa .

Francesc Vives. Secretari General de la Federació d’Hosteleria i turisme de Tarragona

1

L’any passat ha estat un any molt dur i dificil. S’ha de fer una valoració positiva pel nostre sector en el sentit que ens servirà per aprendre i no repetir-ho aquest any. Ens servirà per poder fer una criva de les despeses que fins ara consideravem adequades i que a causa de la conjuntura econòmica que hem viscut veiem que són innecessàries. La part més positiva és que serà un estimul per superar-nos, ja que res tornarà a ser igual.

2

Aquest any es preveu que sigui igual que l’anterior, tot i que es preveu una millora en el contexte econòmic. El sector de l’hosteleria ha d’adequar les seves estructures a aquest nou escenari econòmic. Hem de tenir en compte que la manera de fer dels nostres

3 Que desaparegui l’excessiva regulació prohibitiva en tots els àmbits, creiem en la màxima prohibit prohibir amb els mínims errors.

Anton Valero. President de l’AEQT

1

Segons les últimes dades proporcionades per FEIQUE, la indústria química espanyola caurà un 8,3% al 2009 i creixerà mig punt al 2010. Les previsions per al 2010 vénen determinades per la recuperació econòmica en alguns països industrialitzats ( la zona d’Àsia) que en el sector químic ja està afavorint el comerç exterior. Per al proper any es preveu un creixement del 0.5% del volum de producció. En relació a Tarragona, l’any 2009 ha estat dur. Els esforços de les companyies s’han centrat en: un control dràstic i exhaustiu de despeses per mantenir la viabilitat del negoci, ja que la disminució de vendes i de preus podria posar en perill la seva continuïtat, seguir operant les plantes amb rigor i compliment dels requeriments de seguretat i respecte al medi ambient, conjuntament amb els sindicats, buscar les implicacions de la societat per garantir la continuïtat del sector i de l’ocupació i esforç per mantenir les inversions, com mostra de responsabilitat empresarial, aposta pel futur i de la vocació de compromís amb el desenvolupament sostenible del territori. Tot això s’ha traduït en el fet que, si bé la producció va arribar a baixar un 25%, l’efecte sobre l’ocupació només ha estat d’un 5% (la re col·locació ha estat la clau)

2 Poder dur a terme amb efectivitat la implantació i desenvolupament del Pla Estratègic, elaborat per ser dut a terme durant els propers anys, ja que és un instrument per fer front a l’actual situació. S’ha de recordar que està en sintonia amb el Pla Estratègic del Camp, i també encaixa amb el Pla Integral de Competitivitat que ha elaborat el sector. Això voldria dir que certament estaríem treballant en xarxa amb la societat i les administracions públiques, doncs aquest és l’objectiu d’aquests instruments que he esmentat.

3

Que la gent de la demarcació es posi d’acord per què tots avancem. Això vol dir que s’han d’exercir els lideratges que pertoquen a cadascú, en benefici del futur del territori, encarant-nos cap al segle XXI. El Pla Estratègic que es va confeccionar amb la participació de tota la societat, amb la coordinació de la Universitat Rovira i Virgili, és un bon instrument que a més parteix d’una bona experiència participativa en el marc de la societat del coneixement. Si ja tenim l’eina, ara només cal fer-la servir.

José Antonio Belmonte. President d’ASTAVE Tarragona

1

L'any ha estat molt difícil per al


6

 Balanç

Gener de 2010

El tema del mes

del 2009

sector de l'automòbil. En la nostra província l'activitat comercial ha sofert un descens del volum de vendes que se situarà al voltant del 15%, que s'acumula a la pèrdua de l'any anterior xifrada en un 34%. Per tant, la valoració no pot ser altra que negativa. Així mateix, l'activitat reparadora s'ha vist immersa en la crisi financera, veient-se afectada per la falta de crèdit i la disminució de l'ús de l'automòbil.

2

Les perspectives per a 2010 són complicades per a l'activitat comercial en el seu primer semestre. L'esperança del sector passa per la renovació dels plans d'ajuda, dirigits als particulars i empreses, per a l'adquisició de vehicles. Respecte al segon semestre, espanta moltíssim l'increment del tipus impositiu de l'I.V. A.. Respecte a l'activitat reparadora, hem considerat que l'exercici 2010 mantindrà els mateixos volums de treball de 2009. Això impedirà la recuperació dels llocs de treball perduts durant l'actual exercici.

3

Aconseguir que el finançament a empreses i particulars es generi sense traves. Limitar la pressió legislativa per a les pyme en matèria industrial, mediambiental, fiscal i laboral. Mantenir durant tot l'any 2010 els actuals plans d'ajuda a l'activitat comercial: 2000I, MotoE i Autocat. Abaratir la incidència fiscal sobre l'automòbil mitjançant la reducció de l'Impost de matriculació, els impostos de circulació municipals, els impostos de transmissions patrimonials i les taxes associades als tràmits de compra, venda i matriculació. I, finalment, generar des de les institucions la confiança suficient perquè el desenvolupament de l'activitat empresarial procuri la millora social. És imprescindible canviar la tendència actual de destrucció d'ocupació per la de generació d'ocupació.

Josep Anton Burgasé. President del Port de Tarragona

1

El balanç és acceptablement bo, hem superat les previsions inicials de fer 2,5 milions de tones mensuals, sobretot gràcies a l’esforç i fortalesa de la comunitat empresarial portuària que, malgrat les dificultats econòmiques actuals, ha mantingut la seva activitat per sobre de les previsions. Els sectors que al Port han mantingut uns comportaments més positius han estat l’agroalimentari, el del cru, el de la fruita i, sobretot, el de la càrrega general de contenidors. Els que han tingut un comportament a la baixa, o que simplement no s’han recuperat, han estat els de materials de la construcció, el siderúrgia, i, lligat a ell, el dels tràfics de vehicles. Aquest darrer sector continua la davallada que va iniciar fa dos o tres anys i no es preveu que es recuperi en breu. Aquests resultats són, ni més ni menys, que un mirall de la situació econòmica general.

2 No sabem que passarà en el futur, pero penso que es mantindran, més o menys, els mateixos tràfics, o sigui mouran unes 2.500.000 tones de mercaderies al mes i continuaren amb la nostra aposta d’inversions entorn als 60 milions d’euros, també més o menys. Les inversions es concentraran a la terminal de contenidors, al dragat del moll d’Aragó i Rioja, a l’edifici nou del Punt d’Inspecció Fronterera (PIF) i al

1 2 3

Quina és la seva valoració de l’any 2009 Que creu que passarà el 2010 Que ha demanat als Reis per aquest any 2010

nou edifici de serveis portuaris al moll de Cantabria. També és clar, per la nova terminal de creuers, una aposta nova i decidida o capdavantera al nostre Port per la Ciutat, serà una inversió prioritària.

3

Que tothom tingui treball i molta sort, que nosaltres per la nostra part, en temps de crisis inversions en obres de millora per preparar-se per quan aquesta situació de crisi passi i es reprengui l’activitat, ja que aleshores l’exigència serà màxima. Esperem que el 2010 sigui molt bo per a tots i tinguem molta sort.

Isaac Sanromà. President de la Cambra de Comerç de Reus

1

Naturalment és un any per oblidar. Les nostres empreses han patit de manera profunda els efectes d’una crisi que sembla que no tingui. L’única lectura positiva és que les empreses que han aconseguit suportar l’envestida s’han fet més fortes i que per tant tenen més garanties de poder superar amb èxit la tempesta.

2

Possiblement el que passarà no és que el voldríem que passés. Totes les previsions assenyalen que durant els primers mesos la situació continuarà sent similar a la d’aquest any. Malgrat tot l’esperança, i cal que ens hi aferrem, és que durant el segon semestre es pugui produir un punt d’inflexió que com a mínim freni la caiguda i, tant de bo, permeti començar a repuntar.

bre de pernoctacions., D’una forma o altra aquesta davallada ha estat una mica més intensa en el cas de Costa Daurada que en el de Terres de l'Ebre. En el conjunt del territori hem vist també com l’estada mitja dels nostres visitants també es reduïda. Fins a cert punt tot això era previsible i el nostre sector ha patit els efectes d'una situació de crisi generalitzada que afectava el consum i per tant també el consum de lleure. Malgrat tot el turisme ha resistit molt millor que d’altres sectors productius aquest efectes i això tradueix d’una banda la fortalesa com a sector i el fet que la demanda en general no està disposada a renunciar de forma total al seu temps de vacances. El que ha fet la demanada és canviar els seus hàbits

2

Les previsions pel que fa l’economia pel 2010 del nostre país, del conjunt de l' Estat i dels nostres principals mercats emissors no són encara absolutament positives tot i que en alguns casos s’apunten símptomes de recuperació. Fins que no veiem que d'una forma més o menys extesa els índex de creixement de les principals economies es situen entre el 3 i el 4 per cent no podrem parlar de forma definitiva de recuperació. Pel que fa de forma específica al nostre sector, penso que la situació de contenció de l’activitat es mantindrà encara que potser d’una forma no tant accentuada. Haurem de fer una especial atenció a mercats importants per nosaltres com el català, l’espanyol, el francès i el britànic. No creiem que l’estada mitja dels nostres visitants es tornin a reduir d’una forma important ja que aquest ajust ja s’ha fet sentir nal llarg d'enguany.

3 La clau de tot és que millori el fi- 3 Hi ha un seguit d’aspectes que per nançament a les empreses. Els nostres empresaris continuen amb empenta, hi ha nous emprenedors amb ganes de tirar endavant nous projectes, però el problema sempre acaba sent el mateix, disposar de líquid per afrontar aquesta situació. Si millora el finançament tenim molt de guanyat. Altrament la realitat econòmica continuarà sent molt complicada. Si l’empresari pot treballar en condicions, generarà ocupació i tots, absolutament tots hi sortirem guanyant. En definitiva es tracta de crear un entorn favorable i de confiança per al desenvolupament econòmic. En la mateixa línia, i en àmbits més concrets, també demanem la reducció dels tràmits a través d'una finestreta única i l'augment de la celeritat a l'hora d'engegar una nova companyia, més ajuts per a les pimes, una nova política fiscal, el compliment de la normativa mediambiental i un impuls seriós a la internacionalització i la innovació de les empreses.

Joan Aregio. President del Patronat de Turisme de Tarragona

1

L’exercici que estem a punt de tancar acabarà mostrant-nos que el nivell d’activitat s’ha reduït en aproximadament un 10 per cent pel que fa al nom-

mi són principals i que voldria que tothom pogués garantir-se: la salut, la feina, alguna cosa que s’acosti al que podem anomenar ‘felicitat’. Tant de bo que la recuperació econòmica es comenci a fer evident. Amb la recuperació econòmica arriba la feina i amb la feina la solució a bona part dels problemes de les nostres famílies.

Xavier Vicens. Cap Territorial del Dar a Tarragona

1

L’any que ara s’acaba ha estat molt difícil. El sector primari, que tradicionalment ja va molt ajustat de preus, ha patit considerablement la crisi general de la nostra societat. La situació actual de l’economia, amb la disminució de vendes generals, ha fet que els distribuïdors i grans cadenes comercials hagin pressionat els seus proveïdors per aconseguir uns preus més barats i aquesta dinàmica ha afectat greument al sectors agrícola i ramader. Els nostres productes estrella, el vi, l’oli i l’avellana, han tingut un mercat difícil i complicat. Les collites en general han estat bones, però s’hi han afegit els estocs que hi havia en els magatzems de campanyes anteriors. Tot això ha fet que moltes vegades els pagesos hagin rebut pels seus productes

preus que no han cobert les despeses de producció.

2

Per desgràcia, no tenim una bola de vidre que ens permeti veure el futur, i en el sector primari és molt difícil fer prediccions. L’actual conjuntura mundial obliga a oferir productes amb un important valor afegit per poder mantenir-se en el mercat davant de produccions amb uns costos infinitament més baixos. Per tant, el futur passa per aconseguir productes d’elevada qualitat; en segon lloc, hem d’obtenir aquests productes a un preu raonable, i per fer-ho, cal prendre mesures que millorin la competitivitat de les nostres explotacions. Hem de saber explicar que el que produïm aquí té unes característiques i una qualitat que difícilment trobarem en el que ens arriba de fora, i és ara, més que mai, en aquests moments complicats, quan hem de ser solidaris amb el nostres pagesos i ramaders, que fan un gran esforç per tirar endavant les seves explotacions:hem de consumir productes del nostre país.

3

Només una cosa: que tots els pagesos, ramaders i pescadors rebin pels seus productes un preu que els permeti guanyar-se la vida d’una manera digna i tirar endavant les seves explotacions.

Manuel Vera. President de l’Agrupació comercial Les Gavarres

1

L'exercici que finalitza ha tingut un comportament pessimista, amb un eix comú en tots els sectors, la por. S'ha evidenciat que no tots els sectors econòmics s'han comportat de la mateixa manera, ni tampoc que les correccions del consum hagin estat les mateixes per a tots els operadors. S'ha notat, qui han estat els que s'han preparat millor i els que han obtingut resultats d'aquesta previsió i anticipació. No obstant això algunes organitzacions empresarials han utilitzat la conjuntura per a redefinir els seus processos productius i optimitzar els recursos i en definitiva igualar les rendibilitats passades.

2

L'exercici 2010, serà una període de núvols i clarianes. La sensibilitat dels empresaris, és la de millorar, està en la seva ADN, però es queda en moltes ocasions bloquejada pels continus missatges negatius i accions oportunistes i poc raonables, promogudes per moltes administracions i institucions. Hem de distribuir de forma mes óptima els nostres recursos limitats i recolzar-nos en les iniciatives del nostre major recurs, que és l'humà. Per a accelerar la dinàmica empresarial, es necessita un entorn més estable i tranquil econòmicament parlant, es necessita potenciar i facilitar la col·laboració i els recursos per a aquells que disposen d'iniciatives i entusiasme per dur-les endavant, es necessita el suport decidit i real, pel desenvolupament industrial i empresarial, especialment de caràcter regional i local, es necessita donar força al consum sostenible i intel·ligent.

3 Poder aprofitar les oportunitats

que s'estan creant en l'actualitat, aconseguir que les administracions centrin les seves decisions i es converteixin en accions productives, per a transformar-


Gener de 2010

 Balanç

del 2009

les en creixement d'ocupació i desenvolupament econòmic.

referent també en la logística i la distribució.Aquest nou enfocament donarà resposta a una demanda creixent i servirà d’incentiu per captar noves empreses al nostre territori. El nostre futur no té límits. Els nous temps ens ofereixen noves i grans oportunitats, de nosaltres depèn saber aprofitar-les.

Jaume Pros. Secretari General de CCOO Tarragona

1

L’any 2009 ha estat un mal any; acabarem l’any amb més de 60.000 persones registrades com a aturades al Servei d’Ocupació de Catalunya a la província de Tarragona, unes 20.000 més que l’any passat.Això és una sangria de llocs de treball i pèrdua d’activitat productiva que no podem permetre que continuï.

2

La situació actual està dominada per la incertesa. Malgrat que han aparegut símptomes de recuperació econòmica en alguns països del nostre entorn i més enllà, la tendència a l’alça del nombre d’aturats i aturades i la caiguda de contractes registrats no fa preveure una imminent sortida de la crisis.

Josep Anton Burgasé

Isaac Sanromà

Joan Aregio

Francesc Solà

«La nova terminal de creuers és una aposta nova i decidida o capdavantera al nostre Port per la Ciutat, serà una inversió prioritària.

«Els nostres empresaris continuen amb empenta, però el problema sempre acaba sent el mateix, disposar de líquid per afrontar aquesta situació.»

«El turisme ha resistit millor que d’altres sectors. La demanda no està disposada a renunciar de forma total al temps de vacances.»

«Tot i sense progressos espectaculars, les aigües han de tornar al seu llit. Les coses s’han d’anar posant al seu lloc.»

Jaume Pros

Jordi Salvadó

Josep Saltó

Antonio Belmonte

«Cal aprofitar la crisi per substituir l’actual sistema basat en la precarietat i els baixos salaris per un altre de millor.»

«Cal que les administracions duguin a terme polítiques agosarades d’inversió en matèria de creació de llocs de treball i en matèria social.»

«Els nous temps ens ofereixen noves i grans oportunitats, de nosaltres depèn saber aprofitar-les.»

«Confiem que el canvi de model laboral promès pel govern de Zapatero es faci amb seny i no es carregui en les espatlles de les empreses.»

3 A nivell general que hi hagi el més ampli consens social, polític i institucional per enfrontar la crisi: protegint els més dèbils, que es garanteixi la protecció social a les persones aturades, i a la vegada que es posin les bases per canviar el model de creixement. Cal aprofitar la crisi per substituir un sistema basat en la precarietat i els baixos salaris per un altre basat en la innovació tecnològica i organitzativa, la productivitat, l’ocupació de qualitat, la formació i la potenciació de sectors de producció, industrials i de serveis, de més valor afegit.

Francesc Solà. Administrador de ferrer i associats

1

L’any 2009 ha estat dur, molt dur. Els mediadors d’assegurances hem vist com alguns clients que eren un referent per nosaltres i per les nostres empreses han arribat fins i tot a tancar les portes dels seus negocis. Molts cops la nostra funció ha estat la de donar un cop de mà a gent que empresarialment estava a les últimes i havíem de tramitar-los facilitats de pagament per les seves assegurances, o salvaguardar la seguretat d’empreses tancades, i, més enllà dels números, és un mal tràngol. Per altra banda ha estat un any de caiguda lliure de les primes d’assegurança que, si bé ens demanava esforços addicionals, ens tornava a posar en un mercat, el de l’assegurança per preu, que últimament se’ns negava a favor d’altres nous operadors del mercat, i això ens ha tornat una clientela que, preu per preu, s’estima més un tracte personal

2

Tot i sense progressos espectaculars, les aigües han de tornar al seu llit. Els últims ajustos estan per arribar i les coses s’han d’anar posant al seu lloc. En el nostre cas , en 2010 estic segur que els esforços que durant aquest any s’han fet en formació de personal i en la modernització tècnica de les nostres empreses arribaran a la clientela, que sabrà valorar el valor afegit d’un assessor especialitzat i fermament marcat per una normativa enfocada a la protecció dels interessos del consumidor.

3

7

El tema del mes

L’estabilitat és el premi que espero pels professionals de la mediació

d’assegurances que hem fet bondat. Anar d’una banda a l’altra fa mal a les empreses i desorienta el client, que és la nostra raó de ser.

Jordi Salvadó. Secretari General d’UGT Tarragona

1

Aquest any que deixem ha estat l’any de la crisi, per tant cal fer-ne una valoració negativa. Els treballadors i treballadores hem pagat els plats trencats d’una crisi que nosaltres no hem creat; així doncs la situació econòmica i social de la classe treballadora ha esdevingut dramàtica a causa d’EROs, impagaments, poques polítiques socials, manca de previsió de futur per part dels diferents governs, etc.

2

El primer semestre de 2010 mantindrà la tònica negativa de l’any 2009, i no serà fins a partir del segon trimestre que es podrà veure la llum al final del túnel. Caldrà, doncs, que les administracions duguin a terme polítiques agosarades d’inversió en matèria de creació de llocs de treball i en matèria social. Ara bé, si no hi ha canvis estructurals i polítics molt importants estem parlant només de pedaços conjunturals.

3 Moltes coses: que la classe empresarial deixi de pensar només en beneficis i tingui una visió de país, que la classe política deixi de defraudar la població i faci els canvis que la ciutadania demana i que la classe obrera ens organitzem millor per poder plantar cara a tots aquells que volen treure profit a

costa nostra. Cal seguir avançant com ho portem fent durant dos segles.

Josep Saltó. President d’APPORTT

1

Els resultats ens demostren que hem aconseguit posicionar el Port com la plataforma logística intermodal més gran del Mediterrani. La confiança que ara dipositen en Tarragona operadors líders com Zim i DP World és la conseqüència, en bona part, de l’incessant tasca de promoció efectuada per APPORTT. Comptem amb una àmplia i competitiva oferta de serveis de qualitat, eficients i capaços d’atendre qualsevol tràfic amb la màxima seguretat

2 En aquest any 2010 ens trobem en ple procés de creixement. S’està duent a terme un pla inversor de 754 milions d’euros entre el 2000 i el 2014, més de la meitat procedent d’inversors privats, la prova inequívoca que molts veuen Tarragona com un port amb futur. S’estan urbanitzant, ampliant i pavimentat diversos molls, s’estan ampliant els accessos ferroviaris, s’està millorant la senyalització de vials, s’està enllestint la terminal de contenidors. La intenció és evident : consolidar els tràfics habituals que ens han caracteritzat sempre (granels i productes energètics) i, sobretot, diversificar l’activitat en un futur pròxim per situar-nos al primer pla del panorama marítim internacional.

3 Que Tarragona arribi a ser un port molt competitiu en tràfic de contenidors i que ens permeti convertir en un

Antonio Belmonte. President de CEPTA

1

Ha estat un any molt complicat per al conjunt d’empresaris i empresàries de les comarques de Tarragona. Considerem que els nostres responsables polítics no han estat prou àgils en l’aplicació de mesures que ens ajudin a sortir d’aquesta situació delicada. Primer van negar que hi haguès una crisi quan a la resta de països ja s’estaven preparant i, després, un cop la crisi ha estat innegable, han dedicat més esforços a dir que ‘no passa res’ que no pas a trobar solucions per reduir els efectes de la desacceleració econòmica. A la CEPTA i a altres associacions empresarials hem dedicat molts d’esforços per estar al costat dels associats i hem aprofitat totes les oportunitats per fer sentir la nostra veu amb propostes clares i viables per mantenir la competitivitat del nostre teixit econòmic. Li puc ben assegurar que si l’economia de les nostres comarques es troba avui en una situació acceptable ha estat per l’esforç dels empresaris i els treballadors, no pas per les solucions aportades des de les administracions.

2 Sembla que les coses no canviaran massa i que les perspectives de millora trigaran si la política econòmica del govern estatal no dóna un gir. Des de la CEPTA hem reclamat en diverses ocasions l’aplicació de mesures que, considerem, ajudarien a reactivar l’economia i a enfortir les nostres empreses en moments de dificultat. Totes les mesures proposades per la CEPTA i per altres organitzacions empresarials de l’Estat són viables, però sembla que l’executiu no està disposat a ser prou valent com per aplicar-les. Parlem d’obligar les administracions a pagar a 30 dies com a màxim, de pagar l’IVA un cop s’hagin cobrat les factures, de flexibilitzar el mercat laboral amb la inclusió de noves tipologies de contractes professionals... en canvi, des del govern la millor idea que han tingut és incrementar els impostos, incrementant el costs de producció a les empreses i el preu dels productes al client final. Aquest 2010, nosaltres continuarem defensant els interessos dels empresaris de Tarragona i buscarem les aliances necessàries amb altres agents econòmics per garantir que la veu de l’empresariat tarragoní arribi on calgui.

3

Que entre tots redrecem la situació econòmica i recuperem el dinamisme de manera sostenible. Posats a demanar, però, estaria bé que el Ministeri de Foment accelerés infraestructures imprescindibles pel nostre territori com ara una línia fèrria de mercaderies d’ample europeu i autovies lliures de peatge que ens connectin de manera adient amb els principals mercats de la península Ibèrica. Confiem també que el canvi de model laboral promès pel govern de Zapatero es faci amb seny i no es carregui en les espatlles de les empreses l’alt cost de la crisi que estem vivint.


8

Gener de 2010

Empreses

Inoxfrost ofereix un producte innovador, substitut del glaçó La idea va néixer de l’associació entre el físic romanès Sorin Pomarleanu i el tarragoní Rosendo Vallès Redacció ELS GUIAMETS Inoxfrost és una empresa del Priorat dedicada a la producció de glaçons d’acer inoxidable, de forma esfèrica. Es tracta d’un nou concepte de fred, que combina disseny i funcionalitat. Tècnicament es pot definir com un termoconductor, que supera en un 15 per cent la capacitat de refredar begudes, en relació als glaçons de gel tradicionals. Va ser un físic romanès, Sorin Pomarleanu, qui va inventar aquest producte substitutiu dels glaçons de gel. L’associació del físic amb el tècnic de disseny mecànic Rosendo Vallès, un dels socis d’Inoxfrost, van fer que les boles d’acer inoxidable, que contenen un líquid refrigerant a l’interior, siguin una realitat. L’empresa està ubicada al municipi d’Els Guiamets, al Priorat. Comercialitza, bàsicament, en el mercat català i espanyol, a través de botigues de menatge i disseny, i com a complement en Vinacoteques i botigues especialitzades de vins i licors. També exporta els seus productes a Alemanya, i està estudiant la possibilitat de treballar a França i Mèxic. L’any 2003, l’empresa Inoxfrost va ser guardonada en tres certàmens. Un dels reconeixements va ser a nivell europeu, dins de la categoria «millor idea de negoci», en el marc de l’Eurowards 2003, a Brussel·les. Aquest mateix any també va rebre el Premi al Medi Ambient, concedit per la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Reus. D’altra banda, moltes empreses i organismes han mostrat el seu interès pels glaçons

CEDIDA

Els glaçons d’acer inoxidable combinen diseny i funcionalitat.

Millor idea de negoci

Boles personalitzables

L’any 2003, Inoxfrost va ser guardonat en el marc dels Eurowards, per «la millor idea de negoci».

Els glaçons es poden personalitzar amb làser per a promocions o regals d’empresa.

Inoxfrost, entre d’altres: Acerinox, Tubacex, Ikea, la Universitat de Navarra o el Fòrum de les Cultures, l’any 2004 a Barcelona. A més, reconeguts restauradors com Ferran Adrià, Martín Berasategui, Joan Roca, Juan Mari Arzak o el Restaurant Arola de l’Hotel

Arts (Barcelona), els estan utilitzant en els seus laboratoris de creació. Tot i que les boles Inoxfrost estan pensades per a aguantar el fred, també tenen la propietat d’escalfar. En el món de la restauració ofereixen moltes possibilitats, ja que

no aporten excessos d’aigua als aliments, de manera que, a més de congelar, es poden bullir o introduir en olis calents. Entre els avantatges que ofereixen les boles Inoxfrost en destaca el fet que no aigualeixen les begudes i, per tant, no n’alteren el sabor ni l’aroma. Tampoc suren, de manera que no molesten a l’hora de beure. Com que el material utilitzat és l’acer inoxidable garanteixen la màxima higiene. Tenen la capacitat de perllongar la temperatura màxima de refre-

dament, durant un llarg període de temps. A més, la superfície del glaçó es pot marcar amb làser, de manera que les boles són personalitzables per a promocions o regals d’empresa. A més, les boles Inoxfrost són ideals per a refredar directament en un got o copa qualsevol tipus de beguda, com whisky, vins, cava o cervesa. I com que no goteja, poden tenir altres usos, com embolicar-les amb una tela i situar-les a sobre de zones adolorides o per a anar a comprar productes frescos.

S’inaugura a Constantí una planta pionera en la fabricació de pinsos experimentals El conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Joaquim Llena, i el director de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), Josep M. Monfort, van inaugurar el dia 2 de desembre un centre pilot per a la fabricació de pinsos experimentals, així com les noves naus experimentals per als assajos de nutrició animal d’avicultura i porcí, i les obres d’urbanització de Mas de Bover, a Constantí.

Les noves instal·lacions del centre IRTA, de 2.500 m2 i que han comptat amb un pressupost de MEUR, dels quals 3,5 pertanyen a la planta pilot de fabricació de pinsos, representen una potenciació de l’activitat de recerca en el camp del maneig, la nutrició i el benestar animal que refermen el paper de l’Institut dins del context científic i de serveis a les empreses del sector de la producció animal a l’Estat i a Europa.

La nova planta pilot és un centre pioner a Europa, ja que disposa d’equipament industrial d’última generació, quan fins ara, aquest tipus d’investigació es feia, bàsicament, mitjançant procediment manuals. L’equipament consta de dues línies de fabricació independents, que permeten produir pinsos amb ingredients d’origen animal i separats dels pinsos./Redacció

El conseller d’Agricultura va presidir la inauguració.

CEDIDA


Gener de 2010

Publicitat

9


10

Gener de 2010

Empreses

L’Aigua Verge, pionera en tractaments d’aigua L’empresa, instal·lada a Cambrils, pertany al Grup Ferrer de Saragossa des de l’any 2008 Núria Arlandes TARRAGONA El Grup Ferrer és una empresa consolidada, amb més de 15 anys d’experiencia en el sector de la comercialització, instal·lació i el manteniment d’equips de tractament d’aigua. L’empresa té la seu a Saragossa però des del mes de gener de l’any 2008 ha posat en marxa una seu a Cambrils amb el nom de L’Aigua Verge. Amb el compromis d’arribar a particulars, a les petites i mitjanes empreses, esta empresa ofereix un ampli ventall d’ofertes d’équips d’última generació, ideals per la descalcificació de l’aigua, i per l’osmotització de la mateixa, sempre tenint en compte els equips adequats per a cada necessitat. Formen part de l’equip PURALIA sent distribuïdors del mateix en les fonts d’aigua osmotitzada per empreses. S’adquireixen en lloguer al client mitjançant el sistema del Renting, que al mateix temps garanteix uns

preus molt més asequibles, ja que es pot estalviar fins uns 300 euros l’any per persona i que en el cas d’una empresa l’estalvi pot arribar a multiplicarse exponencialment. L’Aigua Verge s’ocupa del transport, la instal·lació i el manteniment de l’aparell d’aigua llogat, sense cap cost addicional. Les fonts, a l’anar connectades a la xarxa d’aigua, asseguren el cost fix en tota la durada del contracte. En finalitzar el període de renting, si el client ho desitja, s’iniciarà un nou cicle colocant una font nova, o les que es necessitin. La gamma de productes de l’Aigua Verge és molt ampla, però de tots destacariem el descasificadors, l’ús d’aquest aparells evita les reparacions dels electrodmèstics, calderes, canonades, etc i al mateix temps els manté en bon estat, estalvia en gas i electricitat, a més eliminar els picors i les al·lèrgies a la pell. L’altre producte que volem destacar són els equips d’ osmosis, que dispensa aigua a

Productes L’Aigua Verge, té gran gamma de productes, com els descalsificadors i els equips d’osmosis. traves d’un aparell que la filtra i purifica. Es un sistema que és molt més econòmic que l’aigua embotellada. Amb aquest sistema podem rentar aliments, cuinar, beure, i al ser un aigua baixa en minerals serveix per portar una dieta equilibrada. L’Aigua Verge també és una empresa compromesa amb el mediambient, té els equips mes ecològics del mercat, minimitzant al màxim el seus residus, gestionant-los eficaçment i realitzant-ne un consum racional. Per mès informació us podeu adreçar a Anna Ferrer, als telèfons 663904406 o 977361540. O bé dirigirvos al C/ País Basc, núm 15 de Cambrils. O a l’e-mail laiguaverge@yahoo.es o la pàg. www.grupoferrer.org.

L’empresa L’Aigua Verge està ubicada a Cambrils des de fa dos anys.

CEDIDA

Aigua Verge amb Gas Natural-Unión Fenosa L’Aigua Verge per donar un major servei als seus clients forma part de la Xarxa Integral de Gas Natural Unión Fenosa. Amb Data 1 de julio de 2009 van desparèixer las tarifes integrals publicadas al BOE per a subministres amb una potencia contractada superior a 10 Kw. A partir d’aquesta data, s’aplicarà el preu de la tarifa d’último recurs amb un recàrrec

del 20%. Si després de 6 mesos, no han contractat en mercat lliure, se procedirà a la suspensió del subministre. L’Aigua Verge destaca per treballar amb PYMES amb consums superiors a 10Kw. La facturació la realitzen sobre consums reals, no estimatius. Per als clients, el canvi resulta molt senzill, sense canvis de contadors o de potència.


Gener de 2010

 empreses

11

Empreses

amb història

Molí de Rafelet, la tradició arrossaire al Delta de l’Ebre El molí de l’empresa centenària és l’únic artesà, familiar i de fusta de tot el Delta de l’Ebre Redacció LA CAVA El Delta de l’Ebre, a banda de ser un dels espais naturals més importants de Catalunya, també és la zona arrossera més gran del nostre país. Per aquest motiu hi trobem moltes empreses on l’elaboració de l’arròs és la seva principal activitat. A Deltebre (la Cava), un dels centres neuràlgics d’aquest paratge, trobem el Molí de Rafelet, una empresa que la seva activitat principal és el cultiu, l’elaboració i la venda d’arròs, totalment artesanal. La seva activitat va començar fa quasi 100 anys, l’any 1910, amb Rafael Margalef. L’any 1935, Rafael Margalef fill va construir un molí d’arròs de fusta amb el distintiu «collita pròpia». L’activitat l’han continuat la tercera generació dels Margalef amb els germans Rafael i Teresa Margalef, que han conservat el molí i el mateix procés per l’elaboració d’uns arrossos amb unes propietats culinàries excepcionals. La filosofia del Molí de Rafelet és mantenir el coneixement i l’experiència familiar en el procés d’elaboració de l’arròs i poder posar a l’abast de tots uns arrossos amb un gust i sabor excepcionals. Aquests arrossos provenen dels arrossars propis de la família Margalef, d’aquests, l’arròs ecològic compleix tant en el cultiu i l’elaboració la normativa del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE) i la CEE sobre l’agricultura ecològica. Els camps estan supervisats per ells mateixos i es cultiven amb llavors certificades. Les varietats d’arrossos que es cultiven als seus camps són principalment l’ar-

El Museu de l’Arròs dóna a conèixer el procés productiu

CEDIDA

Imatge de les instal·lacions del Molí de Rafelet.

Arrossos

Novetats

Tots els arrossos estan cultivats, elaborats i envasats complint la normativa del CCPAE.

El mes de desembre passat han tret l’arròs Gran Reserva del Moli de Rafelet.

ròs bomba artesanal, les qualitats més important d’aquest arròs són la capacitat d’absorció dels sabors, una gran resistència a l’empastat i el creixement del gra a la cocció és més del doble de la seva mida. L’arròs bomba del Molí de Rafelet al tenir una elaboració totalment artesana i no portar cap tractament químic

potencia totes les seves qualitats. Aquest arròs es presenta envasat al buit, cosa que fa que conservi totes les seves qualitats. L’altre arròs que podem destacar del Molí de Rafelet és l’arròs marisma, un arròs que, igual que l’arròs bomba, té el sistema d’elaboració i cultiu artesanal; aquest és un arròs idoni per l’elabo-

ració de rissottos, arròs caldós i arròs amb llet. Per últim destacarem l’arròs ecològic-orgànic; la seva elaboració compleix els paràmetres, fixats pel CCPAE. Tenen altres productes com la farina d’arròs o altres arrossos com l’arròs Carnali. Aquest nadal han tret a la venda l’arròs Gran Reserva del Molí de Rafelet fruit d’una planta centenària, que elborada en el moli dona un gust diferenciat de la resta d’arrossos. Tots estant elaborats amb el moli de fusta que ha estat catalogat com el Museu de l’Arròs Molí de Rafelet.

Polígon Industrial Entrevies - Camí vell de Salou s/n 43006 Tarragona Tel. 977 54 04 72 - Fax 977 54 08 35 e-mail: esfera@cementosesfera.com

L’any 1935 Rafael Margalef Bartomeu va construir un moli d’arròs de fusta, amb el distintiu collita pròpia, setanta-tres anys més tard, el Molí de Rafelet ha estat catalogat com a Museu de l’Arròs Molí de Rafelet. Actualment aquest molí és l’únic molí de fusta al Delta de l’Ebre amb un procés d’elaboració artesanal i tradicional. Amb aquest museu els germans Margalef, tenen com a objectiu mantenir el molí d’arròs per no perdre el procés d’elaboració de l’arròs com es feia antigament. Així, tots els visitants poden gaudir de veure com funciona tot l’engranatge tradicional del procés i comparar-lo amb la producció industrial. Rafel Margalef fill submergeix als visitants en l’elaboració tot el procès d’elaboració de l’arròs del Delta de l’Ebre. En aquestes vivistes podem gaudir de com es cultiva, per donar pas al procès d’elaboració i l’envasat de l’arrròs. Tambè ens ensenyen les peculiaritats de la seva conservació, i com no podia ser menys les diferents formes de cuinar cada una de les distintes varietats que produeixen, hem de pensar que l’arròs és un dels productes més emblemàtics de la nostra gastronomia. A l’acabar la visita hi ha la possibilitat de poder comprar els productes que elaboren a la petita agrobotiga que hi ha al mateix moli. Les visites es posden realitzar per a particulars i grups com escoles o jubilats.


12

Gener de 2010

Empreses

Jordi Virgili. Conseller Delegat del Grup Vicsan Torredembarra, S.L.

«Aquest any serà dificil però mantindrem el volum de negoci» Jordi Virgili és conseller delegat del Grup Vicsan Torredembarra, S.L., una de les empreses més importants de Tarragona; a

banda, és el director general de l’empresa constructora de Vicsan, empresa mare del grup. La seva activitat està diversificada en

obra privada, pública i concessions. A més, té oficines a Alemanya i ara està entrant al mercat de la construcció d’Algèria.

Núria Arlandes TARRAGONA –Una vegada acabat l’any 2009, quina valoració en faria? –«Bé, podem dir que ha sigut un any molt dolent. Hem de tenir en compte que en el sector privat hi ha hagut una baixada molt gran dels índexs de licitació, des de l’any 2007. Quant a naus industrials i polígons industrials, es pot dir que està pràcticament a zero, i ens queda el sector públic, ens privats i institucionals. El sector públic, quant a licitacions d’habitatges, rondaria sobre el 45%, però en general hi ha hagut una davallada molt important de la licitació, i això fa que ens anem morint pel camí. Nosaltres no hem desestimat mai l’obra pública, sinó que hi hem treballat molt, fins i tot més que en privada; per això hem anat mantenint els índexs de construcció previstos, però està sent molt complicat» –El sector de la construcció ha estat un dels sectors més castigats per la crisi, quines creu que poden ser les solucions per aquest sector? –«Per aquest sector, solucions definitives a curt termini no en veig. El sector privat estarà molt de temps a tornar a tenir índexs de licitació normals, com ja he dit, hi ha molt d’estocatge d’habitatges. Fins que no baixin aquests índexs difícilment no es tornarà a construir de nou. La solució passaria per moltes inversions del sector públic, el que passa és que el sector públic també està notant la crisi. Jo crec que l’economia ara ha crescut, surten noves empreses sobredimensionades, i a més a més segurament sobren empreses en el sector» –Què en pensa del lloguer amb opció a compra com a alternativa per poder donar sortida a l’estoc immobiliari? –«El que està clar és que als promotors els interessa ingressar diners, amb la qual cosa pot semblar una solució a curt termini, però en aquests moments amb els preus que hi ha ara en el sector el promotor difícilment treu la rendibilitat que volia; el que està clar és que ha d’haver-hi un preu apte per optar a l’habitatge de lloguer, però per això els preus del sòl han de ser més moderats i així construir un habitatge de llo-

Jordi Virgili, conseller delegat del Grup Vicsan Torredembarra, S.L.

Mercat de treball

Sector privat

«La reducció d’IVA en el mercat de la rehabilitació d’habitatges pot suposar un incentiu per crear llocs de treball al créixer l’activitat»

«Els índexs de licitacions en l’obra privada han sofert una gran davallada i no han parat de baixar des de l’any 2007, igual que l’obra industrial»

guer per donar uns bons preus; si no, la rendibilitat serà molt baixa» –El sector immobiliari veu la nova llei d’habitatge com un obstacle, a causa sobretot de les modificacions en les mides dels habitatges, què opina sobre aquest tema? –«Per mi tot el que sigui millo-

rar la qualitat i posar comoditats és bo; el que passa és que ens arriba tot en un moment d’una crisi impressionant pel sector, amb aquestes modificacions s’encareix més el producte i es paralitza més el sector. La crisi immobiliària té un fons molt clar que és la crisi financera, el sector financer va aju-

ROSER SANS

dar molt el sector immobiliari, i això ha provocat que hi hagi una davallada impressionant i que el sector se’n ressenti molt. Qualsevol despesa addicional pot suposar un problema» –El sector de la construcció ha estat un dels sectors que més atur ha provocat, creu que tornaran a tenir xifres d’ocupació similars a les d’aquests darrers anys? –«Jo crec que en el sector de la construcció hi haurà una contracció molt important, o sigui que hi hauran menys empreses, s’hauran de produir fusions d’empreses i les que quedin hauran de tenir una dimensió més petita, amb índexs de licitació baixos que no permetran un creixement de l’ocupació, però evidentment es començarà a créixer i començar a col·locar bé el mercat i al final

el promotor tornarà a ser local i més localitzat. En definitiva, els índexs de contractació no crec tornin a ser els que hi havia» –Creu que seria bo pel sector de la construcció que el Govern elaborés un pla d’ajuts per reactivar la compra d’habitatges com el Pla 2000E que ha elaborat per al sector de l’automoció? –«I tant, tot el que són ajuts directes incentiva molt els usuaris. i un ajut com aquest podria portar un creixement natural de l’habitatge, perquè si la gent fa dos anys que no compra ni ven res, hi ha un necessitat latent de comprar habitatge, quan el comprador veu que els preus ja han arribat al seu objectiu, llavors és quan s’ha de començar a incentivar aquesta venda i es començarà a vendre habitatge» –La crisi del sector ha afectat Vicsan Torredembarra, S.L. com a la resta de les empreses del sector de la construcció? –«Nosaltres estem aguantant les xifres de negoci molt bé pel que és el sector; l’any 2009, que ha sigut molt dolent per la crisi, l’hem superat i aquest 2010 el superarem bé. Nosaltres tenim un bon volum de negoci en el món de la construcció gràcies a l’alt nivell de diversificació. L’estancament del sector privat l’hem suplert amb el sector d’obra pública, juntament amb la línia de concessions o bé la línia d’obra a Alemanya o altres diversificacions. Som una empresa que ho podem abarcar tot, i volem mantenir les xifres del volum de negoci dosificant en alguns mercats» –Així, els rumors que corren sobre un possible ERO de Vicsan Torredembarra són infundats? –«Sí, a banda del que he comentat, nosaltres sempre hem estat al voltant dels 250300 treballadors i pensem seguir així» –Com afronta una empresa com Vicsan Torredembarra, S.L., aquest any? –«Serà un any molt difícil, però comencem l’any amb molts projectes i els pressupostos, amb la mateixa xifra de negoci que l’any passat, tenim expectatives de complir-los. Jo sóc una persona de paraula i quan faig un pressupost el compleixo, i m’esforçaré al màxim per poder-lo complir, no s’ha de dixar de ser optimista»


Gener de 2010

T El govern central preveu la venda de 200.000 vehicles amb ajut per aquest any 2010

El sector de l’automoció gaudirà un any més del Pla 2000E El ministeri d’Indústria ha presentat els detalls de la renovació del Pla 2000E que s’estableix per aquest 2010, amb una dotació de 100 milions d’euros Redacció MADRID El ministre d’Indústria, Turisme i Comerç, Miguel Sebastián, ha anunciat que el govern espanyol seguirà amb els ajuts del Pla 2000E per a la compra de vehicles. El pressupost que s’hi destinarà per aquest any 2010 serà de 100 milions d’euros. El 2010 el Pla 2000E continuarà aplicant amb les mateixes condicions que l’any passat, amb algunes novetats de tipus tècnic, i que majoritàriament no tindran cap repercussió per al comprador. L’ajut contempla el finançament de 200.000 vehicles i, igual que l’any passat, suposa 500 euros d’ajut per vehicle a càrrec del ministeri. A aquesta quantitat s’hi ha de sumar els 1.000 euros que aporten els fabricants i els 500 euros de les comunitats autònomes que s’han adherit a aquesta pròrroga del pla. De les millores introduïdes aquest any 2010, podem destacar l’obertura del sistema a nous agents de vendes que no van intervenir l’any passat, el paga-

Miguel Sebastián, ministre d’Indústria, Turisme i Comerç durant la presentació del Pla 2000E ment de la subvenció que es realitzarà en el moment de l’adquisició del vehicle nou, i no quan s’obtingui la matriculació, amb aquesta millora es garanteix l’equilibri entre la realitat

CEDIDA

comercial i la venda, a més de la recuperació dels expedients que queden pendents de l’any passat. Amb aquesta prorroga, l’executiu pretén incentivar la compra de vehicles i continuar amb la ten-

dència a l’alça de les vendes que es va notant des del mes de setembre amb una increment del 26% a l’octubre, un 37% al novembre i un 48,7% en el primera quinzena de desembre, i que confirma l’efecte dinamitzador del mercat de l’automoció amb el Pla 2000E. D’altra banda, també contribueix a la reducció d’emissions contaminants, ja que més del 50 % del vehicles que s’han beneficiat d’aquest pla són amb emissions de menys de 120 grs de CO2/km i l’altra meitat són d’entre 120 i 150 CO2/Km, cosa que indica que la renovació del parc automobilístic és amb vehicles menys contaminants. La millora de la sinistralitat també és un dels efectes positius d’aquest pla, ja que el 50,3% dels vehicles retirats és de més de 15 anys, i el 91,9 % són vehicles nous i el 8% vehicles usats, d’aquests el 59,4% tenien una antiguitat menor o igual a dos anys. Pel que fa als beneficiaris, el 93% dels vehicles adquirits dins del Pla 2000E són d’ús particular i la resta per pimes i autònoms. Tot i això, des de l’executiu hi ha previsions que el pressupost destinat a aquesta pròrroga s’esgoti el primer semestre de l’any, sense possibilitats de reeditar-se. El sector de l’automoció ja ha manifestat el seu malestar ja que al mes de juliol està previst que entri en vigor la pujada de l’IVA, fet que pot provocar un retrocés en les vendes de vehicles.

T El consistori municipal seguirà mantenint tot el poder de decisió a l’empresa

La privatització del 49% d’EMSP provoca tensió política a Tortosa Núria Arlandes TORTOSA L’equip de govern de CiU i ERC de l’ajuntament de Tortosa privatitzarà el 49% de l’Empresa Municipal de Serveis públics (EMSP), segons ha denunciat el grup municipal del PSC. Segons els socialistes, es traurà a concurs la concessió a 25 anys d’aquesta participació i suposarà l’entrada d’una empresa privada per gestionar una de les societats municipals que més beneficis dóna al consistori i empitjorarà l’endeutament municipal. Des del grup municipal dels socialistes s’ha criticat molt, ja que acusen l’alcalde Bel de voler recaptar diners fàcils per tal de compensar la

13

Actualitat

gran despesa pública que ha provocat les obres que s’han tirat endavant amb el seu govern. El portaveu del grup socialista, Joan Sabaté, ha afegit que l’EMSP havia aconseguit uns beneficis anuals de fins a 500.000 euros després de la seva gestió al capdavant del consistori, per això creuen que amb aquesta operació financera es renuncia a beneficis importants per la ciutat de Tortosa i a més pot afectar en un augment del preu del consum de l’aigua. Meritxell Roigé, regidora de CIU i presidenta de l’EMSP, va contestar les acusacions del PSC, dient que l’operació encara no havia començat, i que, tot i l’alt tant per cent de la privatització, el consistori seguiria tenint tot el

Llocs de treball

L’ajuntament de Tortosa assegura que es mantindran el llocs de treball amb les mateixes condicions. poder de decisió. Pels convergents, l’operació permetrà sanejar la societat cancel·lant un préstec bancari de 3,5 MEUR que es va destinar al sobrecost del pavelló firal. A causa del desgavell econòmic que va deixar l’exalcalde Joan Sabaté, l’ajuntament ha d’adoptar mesures» es va justificar Roigé. La regidora també assegura que es mantindran tots els

llocs de treball amb les mateixes condicions que ara, i afirma que el Sr. Joan Sabaté ja a l’alcaldia va signar un conveni amb els treballadors que contemplava la possibilitat de poder alienar el 49% d’EMSP. Els socialistes també han presentat una carta al registre de l’ajuntament, adreçada a l’alcalde demanat-li que demostri la legalitat de la relació del consistori amb l’empresa Trans-Iberius, S.L., que gestiona el canal Tortosa Televisió, i que consta com a donada de baixa al registre mercantil des de l’any 2008. L’empresa, segons el socialistes, va generar factures durant l’any 2008 i 2009 per a difusió de l’activitat municipal.

Baixa l’import mitjà de les hipoteques a Catalunya i es situa en 145.850 euros L’import mitjà de les hipoteques que s’han constituït a Catalunya al mes d’octubre ha baixat un 32,7% i es situa en 142.850 euros, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) corresponent a l’Estadística d’Hipoteques octubre 2009. El nombre d’hipoteques constituïdes a Catalunya al mes d’octubre va ser de 11.744 amb finques urbanes i de 145 en finques rústiques. Les caixes d’estalvis han sigut les entitats que més préstecs hipotecaris han concedit, un 53,3% del total davant dels bancs que han concedit el 36%. Quant al tipus d’interès mitjà del mes d’octubre, s’estableix en un 4,1%, un 0,2% menys que el mes de setembre de 2009. /ACN

Redessa incrementa en un 51% els emprenedors que busquen assessorament L’any 2009 les persones que han demanat suport a Redessa, societat pública de Reus que dóna suport als emprenedors, per crear una nova empresa, han estat un 51,46% més que l’any 2008, unes 158 persones mes. El tipus d’activitat per què més s’han interessat han estat el comerç, la reparació de vehicles, immobiliàries i l’hostaleria i el perfil de les persones que s’han adreçat a Redessa per assessorarse correspon majoritàriament a dones, en una edat d’entre 25 i 35 anys principalment./Redacció

Tarragona no cobreix la demanda real d’habitatges per aquest 2010 Segons l’Associació de Promotors del Tarragonès, a Tarragona no s’han construït els habitatges necessaris per donar resposta a la demanda real que hi ha a la ciutat. Segons l’empresari José Luis Garcia, vocal de l’associació, la demanda real d’habitatges que hi ha Tarragona ronda els 500 habitatges per any, i que només s’ha iniciat la construcció de 130, xifra insuficient, la resta es quedarà acumulada per l’any vinent i així successivament. En realitat, s’ha de tenir en compte que la previsió depèn de la liquiditat L’associació també va deixar clar que la nova llei d’habitatges pot perjudicar tant els usuaris com els promotors./Redacció


14

Gener de 2010

Actualitat

T Els comerços podran cobrar als seus clients les comissions de les targetes de crèdit

Pagar amb targeta de crèdit ens suposarà un cost addicional La llei de serveis de Pagament permet que els comerços compensin la despesa que suposen les comissions bancàries per compra realitzada amb targeta de crèdit Núria Arlandes TARRAGONA El passat mes de desembre, va entrar en vigor la Llei de Serveis de Pagament, una transposició de la directiva europea de 2007. Aquesta llei permetrà als comerciants cobrar un recàrrec per la nostra compra amb pagament per targeta de crèdit o bé un descompte per la mateixa compra amb pagament en metàl·lic. En concret la nova normativa declara nul·la tota clàusula que impedeixi als comerciants exigir el pagament d’una quota addicional o oferir una reducció per la utilització d’un instrument de pagament específic. Les comissions han sigut el cavall de batalla entre les entitats bancàries i els comerços des de fa temps, per com són d’abusives per als establiments, encara que han baixat fins a la meitat des del 2005. Fins ara aquestes comissions no s’havien aplicat perquè els contractes que tenien signats amb les entitats financeres incloïen una clàusula que els ho prohibia. Amb la nova llei aquesta clàusula queda anul·lada i a més

Des del 4 de desembre es pot aplicar la Llei de Serveis de Pagament. no hi ha possibilitat d’inclourela. De totes maneres, el percentatge de la comissió a pagar per al client pot variar segons la taxa que l’entitat bancària li cobri al comerç, sempre que no sobrepassi aquest percentatge. De fet, el que poden cobrar és el preu en metàl·lic més la comissió de l’entitat bancària per utilitzar la targeta, que pot arribar a ser d’un

0,9%, es a dir, si una compra et costa 20 euros en metàl·lic amb la targeta et pot costar 0,18 cèntims més. El que és segur és que amb la conjuntura econòmica que vivim no es creu que cap comerç en faci ús. Els únics que pot ser que s’acullin a aquesta llei són els comerços amb menys marge comercial com són els estancs o els quioscs. Però, encara que no ho

sembli, qui realment ha alçat la veu en contra és el sector bancari, molt tocat ja per la crisi i que veu amb aquesta nova llei una disminució dels ingressos i un incentiu indirecte pel diner negre. Espanya és un dels països europeus a la cua en ús de targetes de crèdit, i amb la crisi el seu us ha baixat per primera vegada en 55 anys.

A Tarragona es creen 665 noves empreses en un any i mig Des que el departament de Treball ha posat en marxa el Pla Inicia (segon semestre 2008 i tot 2009), les comarques tarragonines han vist créixer el seu teixit empresarial en 665 noves empreses, que ha suposat la creació de 1.088 nous llocs de treball, i a més s’han consolidat 497 empreses, que han mantingut 735 treballadors. Així, en total, s’ha promogut la creació i consolidació de 1,162 microempreses (de fins a 9 treballadors) i un total de 1,823 llocs de treball al Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre. I el gruix d’emprene-

L’Ajuntament de Montblanc ha donat el vistiplau al CIM, per una unanimitat la modificació del Pla General que permetrà el desenvolupament del centre intermodal, pendent que Urbanisme ho aprovi definitivament el proper mes de febrer. L’empresa pública Cimalsa promourà aquest parc logístic, amb una superfície de 70 hectàrees, ubicades al polígon Plans de Jori, darrere l’empresa Frape Behr, i la inversió rondarà els 40 milions d’euros sense comptar la compra de terrenys. Entre la tramitació i execució d’obres, Cimalsa estima que el CIM Montblanc serà realitat a finals del 2011 o principis del 2012. /Redacció

Caixa Catalunya inverteix 7,5 milions d’euros a l’Institut Pere Mata de Reus

T Aquestes noves activitats generen més d’un miler de nous llocs de treball a Tarragona

Redacció TARRAGONA

Montblanc dóna llum verda al nou centre logístic

dors formats i assessorats pel departament de Treball són més de 4.800 persones. El Pla Inicia dóna suport a les persones emprenedores i l’autoocupació a Catalunya amb l’objectiu de potenciar la creació de més i millors empreses. Per a la creació d’empreses es materialitza a tot el territori català en la Xarxa Inicia, a les comarques tarragonines compta amb el suport de 24 entitats públiques i 10 entitats especialitzades en creació d’empreses, que compten amb 80 tècnics i tècniques. Quant a l’emprenedoria, segons les darreres dades de l’informe Global Entrepreneurship Monitor (GEM2008),

Per al període 20092012, Caixa Catalunya ha atorgat un crèdit de 7,5 milions d’euros a l’Institut Pere Mata, destinats a finançar projectes d’inversió, que comprenen la rehabilitació, ampliació i creació de centres i serveis assistencials. Aquests diners en concret es destinaran a la construcció d’una nova residència per a discapacitats intel·lectuals i noves llars per a persones amb malalties mentals, així com l’ampliació i reforma de la residència Monterols o l’ampliació de la residència Marinada./ACN

Augmenten en un 4% les pensions mínimes a Tarragona aquest any 2010

CEDIDA

Josep Solanes en el moment de la presentació de les dades.

la taxa d’emprenedoria a Tarragona és del 6,7%, de les quals el 93,3% són emprenedors que han creat el seu negoci per oportunitat i només un 6,7% per necessitat. El perfil de l’em-

prenedor tarragoní és home amb una mitjana d’edat de 39,2 anys, estudis superiors, una renda anual mitjana i que desenvolupa la seva activitat empresarial en una zona rural.

La pensió mínima per als jubilats de Tarragona serà d’uns 720 euros al mes per aquest any 2010, fet que suposa un 4% mes que l’any passat, que representarà uns 406 euros mes a l’any, per als mes de 19.000 jubilats del camp de Tarragona. A més, els pensionistes per incapacitat permanent cobraran uns 15.229 euros anuals i els pensionistes per viduïtat una 9.515. A la demarcació de Tarragona hi ha 145.035 pensionistes, un 2% mes que l’any 2008 i representen l’1,7% del total existent al conjunt de l’Estat./ Redacció


Gener de 2010

Publicitat

15


16

Gener de 2010

Actualitat

T La nova normativa restringirà els establiments comercials fora de les trames urbanes consolidades

La nova llei comercial garanteix un comerç urbà i sostenible El govern aprova la nova llei de comerç, amb l’objectiu de preservar el comerç basat en l’equilibri territorial, la cohesió social i els espais compactes Redacció TARRAGONA El govern ha aprovat definitivament, la llei d’ordenació d’equipaments comercials de Catalunya, fruit de la transposició de la Directiva de serveis a la normativa catalana de comerç. A partir d’ara es dóna llum verda a l’entrada de grans superfícies als nuclis urbans restringint-ne la seva obertura fora del perímetre considerat com a Trama Urbana Consolidada (TUC), per tal de preservar el model de comerç urbà de proximitat. Queden excloses de la TUC les zones industrials. Aquesta normativa permetrà als ajuntaments donar el vistiplau a la implantació d’establiments comercials de fins a 1.300 m2, amb només un procediment simplificat de comunicació. Per establiments entre 1.300 m2 i 2.500 m2 serà la Direcció General de Comerç qui controlarà la implantació amb una comunicació i declaració responsable. A partir de 2500 m2 caldrà una llicència co-

La nova llei entrarà en vigor en el moment de la seva publicació al DOGC que es preveu abans que acabi el mes.

llicències

Els ajuntaments autoritzaran la implantació dels establiments de fins a 1300 m2

mercial de la Generalitat. El text també preveu la classificació dels establiments comercials d’acord amb la seva localització. Així els petits establiments comercials (PEC) de menys de 800 m2 es localitzaran en poblacions de menys de 5.000 habitants. A partir de 5.000 habitants o de capitals de comarca es podran

localitzar els mitjans i grans establiments comercials (MEC i GEC), és a dir, establiments de 800 m2 fins a 2500 m2. I els grans equipaments comercials territorials (GECT) que són els de més de 2500 m2 es localitzaran a les trames urbanes de més de 50.000 habitants o capitals de comarca. I per últim els establi-

T L’entrada en vigor d’aquesta normativa pot donar pas a un servei de taxi paral·lel

La Llei Omnibus provoca malestar al sector del taxi Redacció TARRAGONA El passat mes de desembre l’Agrupació Provincial del Taxi integrada a la Federació del Transport Provincial de Tarragona, es va adherir al conjunt de protestes arreu de l’Estat, per mostrar el seu rebuig a la pretensió del Govern de modificar la Llei del Transport Terrestre mitjançant l’article 21 de la Llei Omnibus de liberalització del sector. Des del sector, el malestar ve per les imprecisions en les modificacions previstes pel Govern de les quals es desprèn que es pot donar pas un servei de taxi paral·lel, a causa que els nous

vehicles no estaran obligats a dur taxímetre ni tindran cap regulació tarifaria, tampoc estaran obligats a les despeses derivades de les llicències de taxi. Amb això, el sector del taxi, que ja travessa un moment molt delicat a causa de la crisi, preveu una baixada de facturació de fins a un 35%. Joaquim Olivé, president de l’Agrupació Provincial del Taxi, creu que si es tirés endavant aquesta iniciativa seria «la ruïna total per als taxistes». De totes maneres, de moment el sector resta a l’espera de les negociacions que es duran a terme a Madrid, aquest mes de gener entre el Govern Central i el sector del taxi.

OLÍVIA MOLET

Un moment de la protesta per la Llei Omnibus a Reus

OLÍVIA MOLET

ments comercials singulars (ECS) que són establiments de venda a l’engròs, i es podran localitzar en tots els àmbits depenen del plantejament urbanístic. La norma entrarà en vigor en el moment de la seva publicació al DOGC i la posterior ratificació del parlament de Catalunya, a finals d’aquest mes de gener.

Municipis del Camp i l’Ebre s’uneixen per fomentar el turisme sostenible Una quinzena de municipis d’interior de l’Associació Municipi, Turisme i Paisatge, van constituir el passat mes de desembre la Xarxa SOLC. Els representants del municipis van elegir l’alcalde de Riudecanyes, Josep Maria Tost, com a president. L’associació d’aquests municipis neix per fomentar accions comunes pel desenvolupament turístic sostenible de l’interior de la demarcació. Una de les activitats més rellevants és l’organització d’una jornada internacional sobre turisme i paisatge que tindrà lloc l’octubre d’ aquest any i on es pretén convidar experts mundials sobre l’aprofitament del paisatge com a element vertebrador d’una oferta turística sostenible./ACN


Gener de 2010

17

Actualitat El Port de Tarragona iniciarà aquest any la construcció de la terminal de creuers

OLÍVIA MOLET

Els guanyadors de la VII edició dels premis APPORTT, amb les autoritats que els van lliurar.

T Nombroses personalitats es van acollir a la VII edició dels Premis APPORTT

APPORTT premia DP World, el Comitè d’Estarraco i Jordi Solé Un any més APPORTT ha guardonat la tasca de persones, entitats i empreses que dediquen els seus esforços al sector portuari. Redacció TARRAGONA El passat mes de desembre es va celebrar la VII edició dels premis APPORTT, que van aplegar nombroses personalitats polítiques i sobretot del sector portuari. L’acte va tenir lloc al Tinglado número 1 del Moll de Costa de Tarragona. L’objectiu principal d’aquests guardons és reconèixer la important

tasca de persones, entitats i empreses que dediquen els seus esforços dins de l’àmbit portuari de Tarragona. També es premia l’actuació del Port mitjançant la seva activitat i treball així com les projeccions, accions, i estratègies que destaquen pel seu caràcter innovador, l’originalitat i la seva projecció. Aquest any, el Consell d’Administració d’APPORTT va decidir que els premis de la VII edició en la categoria d’empresa més activa en la projecció exterior del Port de Tarragona guardonessin l’empresa DP World per la seva trajectòria internacional i per la ferma aposta de treball al Port de Tarragona. En la categoria d’Especial Dedicació el guardó ha

anat a mans del Comitè d’Empresa d’Estarraco en reconeixement al seu esforç i la seva tasca constant meritòria, que ha contribuït a generar negoci en el Port de Tarragona. I per últim en la categoria de Professionalitat el premi ha estat per al Sr. Jordi Solé Estalella al capdavant de l’Administració Principal de Duanes de Tarragona, que ha dirigit, amb una immillorable estratègia la institució amb la finalitat de posicionar el Port de Tarragona com a port líder de la Mediterrània. APPORTT és una agrupació amb 15 anys d’experiència en l’activitat marítima del nostre territori. En els últims anys APPORTT ha dut a terme un exhaustiu pla de projecció internacional del Port de Tar-

ragona. Els resultats demostren que s’ha aconseguit posicionar al Port com la plataforma logística intermodal més gran del Mediterrani. La confiança que ara hi dipositen operadors líders com Zim i DP World, entre d’altres, és la conseqüència en bona part de la incessant tasca de promoció efectuada per APPORTT. Entre els projectes de futur més immediats d’APPORTT hi ha entrar al mercat d’Aragó, Per això es realitzaran una sèrie d’accions comercials conjuntament amb organitzacions locals. Aquesta tasca consistirà en visites a empreses i presentacions amb l’objectiu de donar conèixer les connexions transoceàniques de contenidors del port català.

Tot i la baixada d’entre un 2% i un 4% en el tràfic portuari, el Port de Tarragona fa un balanç positiu del que ha estat l’any passat, ja que la resta de ports espanyols ha registrat unes baixades de fins al 15%. Per això el Port de Tarragona creu que el manteniment dels 2,5 milions de tones mensuals és un objectiu per aquest any, un volum que, segons el president de l’Autoritat Portuària, Josep Anton Burgasé, es pot incrementar de cara al segon semestre de l’any. Quant a les inversions, és manté la xifra de 120 milions d’euros, que es destinaran majoritàriament a la millora de les infraestructures. Però el gran repte del port per aquest any és la construcció d’una terminal de creuers. En aquest sentit, el Port de Tarragona i el Patronat de Turisme de l’Ajuntament de Tarragona presentaran aquest mes de gener un conveni de col·laboració per promocionar el turisme de creuers. Mitjançant aquest conveni, el port habilitarà un espai al Moll adossat al Dic de Llevant, per a l’atenció dels creuers. Per la seva banda, el Patronat de Turisme donarà en aquest punt d’atenció els serveis d’atenció a tots els creuers que facin escala a Tarragona o la tinguin com a punt de partida o de finalització de trajecte. Amb això es pretén fer una aposta forta per revitalitzar el tràfic de passatgers a Tarragona, i dotar de projecció internacional el port de Tarragona com un dels punts turístics de referència. La inversió que farà el port serà d’entre 4 i 5 milions d’euros. /Redacció


18

Gener de 2010

Universitat

T Rius és catedràtic de Química Analítica de la Universitat Rovira i Virgili

La Generalitat atorga la Medalla Narcís Monturiol a Francesc Xavier Rius i a l’ICIQ Redacció TARRAGONA El Govern de la Generalitat ha acordat concedir la Medalla Narcís Monturiol a Francesc Xavier Rius Ferrús, catedràtic de Química Analítica a la Universitat Rovira i Virgili i responsable del grup de recerca consolidat en quimiometria, qualimetria i nanosensors. Aquest és el vuitè investigador de la URV que rep la medalla Narcís Monturiol. per la

seva contribució al progrés científic i tecnològic. Aquests guardons, instaurats per la Generalitat de Catalunya l’any 1982, premien el mèrit científic i tecnològic de persones i entitats que han contribuït de manera destacada al desenvolupament de la ciència i la tecnologia a Catalunya. Enguany s’han donat medalles a tretze investigadors i plaques a tres entitats. El govern també ha decidit atorgar la Placa Narcís Monturiol,

destinada a institucions, a l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ), situat al campus Sescelades. L’ICIQ va ser creat l’any 2000 amb l’ambició de convertirse en un referent per a la recerca en química dins l’espai europeu de recerca. Des d’aleshores, ha apostat per una política de transferència de coneixement i de col·laboració activa amb la indústria, i en aquest sentit cal destacar, entre d’altres, la creació de la unitat mixta Esteve-ICIQ i la pla-

T Acord entre la universitat i l’Autoritat Portuària

La URV estudiarà l’impacte de l’activitat del Port de Tarragona en l’atmosfera Redacció TARRAGONA L’Autoritat Portuaria de Tarragona i la URV han establert un marc de cooperació tecnològica i científica, la primera concreció del qual és el contracte del Grup de Cromatografia i Aplicacions Mediambientals de la URV per fer la “Caracterització de l'atmosfera del Port de Tarragona”. L’objectiu és avaluar la qualitat de l’atmosfera del recinte portuari, tenint en compte tant les dades dels paràmetres generals obtinguts mitjançant les cabines de medició existents dintre de les instal·lacions, com d’altres obtinguts mitjançant equipaments del propi Grup que complementaran la informació obtinguda. Aquesta informació constituirà una base de dades per avaluar l’evolució de la qualitat de l’atmosfera del Port, així com també poder analitzar els diferents episodis de contaminació puntual que puguin aparèixer i la seva relació amb les activitats puntuals a la zona. Això permetrà fer un estudi de l’activitat i redactar un protocol que permeti disminuir-ne l’impacte ambiental. L’objectiu final és qualificar la qualitat de l’aire del recinte portuari en comparació amb d’altres zones de la ciutat, poder identificar les activitats que provoquen canvis significatius i disposar de procediments de millora. L’estudi inclourà un inventari d’emissions i es farà durant qua-

taforma tecnològica Crysforma. Narcís Monturiol i Estarriol (Figueres, 28 de setembre de 1819 - Sant Martí de Provençals, 6 de setembre de 1885) va ser un enginyer, intel·lectual, polític i inventor català, cèlebre per la invenció del primer submarí tripulat amb motor de combustió i impulsat per una forma primerenca de propulsió independent per aire. Enguany, es commemora el cent cinquantè aniversari d’aquest submarí, de nom Ictíneo.

Francesc Xavier Rius Ferrús

Mantenir la privacitat al navegar per Internet

Un grup d'investigadors de les universitats Rovira i Virgili, Autònoma de Barcelona i Oberta de Catalunya ha desenvolupat un protocol per a distorsionar el perfil d'usuari que generen els cercadors de Internet, com Google o Yahoo!, de manera que no puguin emmagatzemar les cerques que es fan. L'objectiu és preservar la privacitat dels internautes. Els detalls del protocol informàtic desenvolupat per Jordi Castellà-Roca, Alexandre Viejo i Jordi Herrera-Joancomartí s'han publicat a la revista Computer Communications. "Es tracta d'un esquema basat en eines criptogràfiques que distorsiona el perfil dels usuaris quan utilitzen els motors de cerca a Internet, de manera que es preserva la seva privacitat", explica Alexandre Viejo, investigador del departament d'Enginyeria Informàtica de la URV. Els cercadors com Google, Yahoo o Microsoft Live search guarden els perfils dels usuaris fent anàlisis de les cerques que fan amb l'objectiu de conèixer millor els seus interessos i, argumenten, ser més eficaços. Tot i que ja existeixen alguns programes que permeten navegar de forma anònima, el nou sistema té avantatges en el temps de resposta. El prototip s'ha provat en entorns tancats (intranets de centres de recerca) i oberts (internet) amb bons resultats.

Cirurgia pels problemes del metabolisme

Imatge de les instal·lacions portuàries tre anys. L’equip de treball presentarà un informe anual de la seva activitat i tindrà reunions periòdiques amb personal del Port per seguir els resultats obtinguts, fixar nous objectius i establir les actuacions que es considerin oportunes. El pressupost d’aquest contracte és de 141.840 euros. El conveni-marc de col.laboració i el contracte d'investigació es van signar el 19 de novembre per part del rector de la URV,

Francesc Xavier Grau, i el president de l'Autoritat Portuària de Tarragona, Josep Anton Burgasé. Amb el conveni, s'ha establert un marc de col•laboració en activitats de formació de personal, recerca científica, desenvolupament tecnològic, intercanvi d’experts i en la utilització i comercialització a tercers de tecnologia desenvolupada conjuntament per la URV, a través dels seus departaments i instituts, i per l’APT.

Un estudi de la Unitat de Cirurgia de la URV demostra que les tècniques quirúrgiques aplicades en la Cirurgia de l'Obesitat, fins ara aplicades únicament en pacients Obesos Mòrbids, també podrien ser útils en pacients simplement obesos o amb sobrepès, quan pateixen les comorbilitats associades (Malaltia cardiovascular, Diabetis M2, Dislipidemia, Síndrome metabòlica, etc) en una fase molt severa. Algunes d'aquestes tècniques provoquen unes modificacions hormonals i metabòliques amb incidència en les comorbilitats, que podrien millorar i fins i tot guarir-se. El treball de la Unitat dirigida pel Dr. Daniel del Castillo, ha estat guardonat per la Societat Catalana de Cirurgia, amb el Premi Manuel Corachan, al millor treball del curs 2008-09.

Intel·ligència artificial aplicada a la medicina

L'Associació Catalana d'Intel·ligència Artificial (ACIA) ha atorgat el premi a la millor tesi de màster en Intel·ligència Artificial en una universitat dels Països Catalans a Joan Albert López. La tesi va ser defensada a la URV el juny del 2008 i proposa una metodologia per aprendre estructures informàtiques de presa de decisions en medicina mitjançant tècniques existents d'intel·ligència artificial que han estat modificades per tal d'incorporar coneixement de rerefons mèdic. El treball l’ha dirigit David Riaño dins del Grup de Recerca en Intel·ligència Artificial (Banzai) de la URV. En la tesi del màster interuniversitari entre la URV, la UPC i la UB s'ha investigat quins són realment els criteris involucrats en la presa de decisions en medicina i s'ha definit un model per formalitzar-los matemàticament i combinar-los per que siguin una representació realista de la manera en què els professionals de la medicina prenen les decisions.


Gener de 2010

19

La Cambra de Comerç i Indústria de Tarragona

T El president de la Cambra de Comerç de Tarragona recull el malestar per l’esborrany de Vegueries

‘L’avantprojecte de vegueries és inoportú i està mal plantejat’ Albert Abelló, president de la Cambra de Comerç, mostra la seva oposició a l’Avantprojete de Vegueries a la trobada anual de les cambres catalanes

La societat tarragonina s’uneix per la capitalitat

Redacció TARRAGONA Albert Abelló, president de la Cambra de Tarragona, va dir davant el Consell General de Cambres de Catalunya, a la reunió que va tenir lloc a Barcelona en el marc de la trobada anual de les 13 Corporacions del país, que l’Avantprojecte de Llei de l’Organització Veguerial arriba en un molt mal moment i que aquest redactat és del tot inoportú i està mal plantejat. Abelló ha recollit el malestar que la iniciativa impulsada per la Conselleria de Governació i Administracions Públiques ha provocat no només a les Comarques de Tarragona, sinó en d’altres indrets del país on aquest avantprojecte ha aixecat fortes discrepàncies, tant pel seu redactat com per la celeritat a tirar-lo endavant en unes dates i, sobretot, en el marc d’una conjuntura que no és pas la més propícia. El president de la Cambra de Tarragona ha dit que en l’actual

CEDIDA

Imatge de la lona que la Cambra de Comerç de Tarragona ha desplegat a favor de la capitalitat.

Reaccions

Abelló ha recollit el malestar que la iniciativa ha provocat a Tarragona i altres indrets del país

marc econòmic els emprenedors i el país el que esperen de l’Administració són mesures efectives per superar la recessió econòmica, «no pas desafortunades actuacions que ni els ciutadans demanen ni les empreses desitgem». En aquest mateix sentit ha

T L’objectiu és poder tancar 800 contractes comercials

La Cambra organitza la missió empresarial més potent a l’Àfrica Redacció TARRAGONA La Cambra de Tarragona iniciarà una incursió comercial a l’Àfrica que s’espera que serveixi per segellar d’entre 700 i 800 contractes comercials amb empreses d’aquest continent, concretament als països de Ghana, Nigèria, Benín i Costa d’Ivori. Aquest és un dels grans objectius que l’ens cameral tarragoní s’ha fixat de cara a la missió comercial que s’iniciarà el proper 26 de gener i que s’allargarà fins al 10 de febrer, en una acció que, segons els seus responsables, serà «una de les més potents» que mai ha dut a terme el teixit empresarial tarragoní en aquesta zona. Segons el responsable del departament de Comerç Exterior de la

Roberto Barros

OLÍVIA MOLET

Cambra, Roberto Barros, l’elevat nombre de tractes que es pensen tancar en aquest viatge són fruit de l’augment de l’es-

pecialització en els mercats africans per part de la Cambra de Comerç. Roberto Barros també ens explica que «es tracta de destins no saturats, amb molta demanda de productes i serveis del nostre país i per tant amb moltes possibilitats i potencial de creixement, però que per contra, per accedir-hi són complexos i la millor manera de fer-ho és de la mà de les cambres de comerç». Per altra banda, les previsions d’empreses que participaran en aquesta missió és d’una trentena, una xifra que segons Roberto Barros «supera a bastament el nombre d’inscripció enregistrada en qualsevol altra prospecció de mercat d’aquestes característiques». La missió està considerada com una de les més potents de la corporació.

afegit que «en uns moments en els quals administració i iniciativa privada hem d’anar més coordinats que mai per tirar endavant el país, la Generalitat impulsa i afavoreix maniobres que ningú entén i que només serveixen per provocar disputes territorials».

Les declaracions de l’Albert Abelló al Consell General de Cambres de Catalunya són un reflex del que ha produit, a Tarragona l’avantprojecte de vegueries i el malestar que ha provocat dins de la societat civil i econòmica. En el marc legislatiu d’aquesta iniciativa, es contempla la possibilitat de dur a terme un canvi en la denominació de l’àmbit actual de les sis comarques de Tarragona, la substitució del nom de Tarragona pel de Camp de Tarragona, sense cap tipus de justificació. L’altre punt de desacord és la possibilitat que la capitalitat de Tarragona s’ha posat en dubte a causa del fet que les entitats que formen l’àmbit territorial i econòmic de les sis comarques que compondrien la Vegueria de Tarragona podran decidir amb el seu vot la capital de la futura vegueria. Arribat en aquest punt, la societat civil i econòmica de Tarragona s’ha unit per tal que Tarragona no deixi de ser la capital de la nostra demarcació. L’última mostra de suport a la capitalitat de Tarragona ha estat el 30 de desembre a la Plaça de les Cols, on es van aplegar quasi 4.000 persones, entre les quals hi havia Albert Abelló, president de la Cambra de Comerç.


20

La ConfederaciĂł Empresarial de Tarragona

Gener de 2010

T Seminari Intensiu per Empresaris i Directius

Empresari, redreçar la vida La Cepta organitza aquest mes de febrer un tallers especial per a empresaris que vulguin o necessitin construir-se un nou futur Redacció TARRAGONA De la manera mÊs cruel el sistema, almenys a Espanya, està fent recaure gran part de les baixes de la crisi entre les files de les pime i els autònoms. Des del primer de gener d'aquest any, en tot l'Estat han desaparegut gairebÊ 70 mil pime i 115 mil autònoms (empresaris persones físiques). Aquestes xifres posen al descobert un drama empresarial i humà en el qual s'han destruït milers de llocs de treball. Treballadors que, afortunadament, han trobat empara sota la cobertura d'un Estat social com el nostre. Però, què passa amb aquests gairebÊ 200 mil empresaris i autònoms que han hagut de cessar en la seva activitat? Homes i dones que, en moltes ocasions, han compromès el patrimoni familiar en un últim intent de fer subsistir l'empresa. Ocorre que estan absolutament desemparats i sols enfront de l'enorme tasca de refer el seu futur. Equipo Atlas i la CEPTA compartim aquesta preocupació i, per aquesta raó, hem desenvolupat aquest taller especialment creat per a

El curs s’iniciarà el pròxim mes de febrer.

aquells empresaris que necessiten redirigir amb èxit la seva carrera professional. Grà cies a la CEPTA els empresaris no estan sols en aquests difícils moments. Per a això contem amb la col¡laboració inestimable del Professor Jaume Lladó i el seu equip, de llarg currículum acadèmic i d'èxits pràctics en la difícil especialitat de la redirecció de carreres professionals. Objectiu del taller • Es tracta d'introduir als participants en les eines i les accions tàctiques que els permetran abordar per si mateixos les de-

&85626 68%9(1&, 21$7 6 3(5 $ 3(5621(6 (1 6, 7 8$&, � '¡ $7 85

, 1) 250$&, Ă?

CEDIDA

cisions i accions sobre la redirecció de la seva trajectòria laboral afectada per la crisi. • Els objectius generals del programa consisteixen en: • Ajudar a fixar i assolir a les metes personals i professionals • Facilitar l'adaptació als canvis del mercat i de l'entorn laboral • Obtenir un major control i influència en la pròpia trajectòria en relació amb la feina • Redireccionar la pròpia trajectòria cap a un nou lloc o activitat professional. • Els objectius específics són: • Entrenament planificat en

&85626 68%9(1&, 21$7 6 3(5 $ 3(5621(6 7 5(%$/ / $'25(6 , $87 Ă’1206

desenvolupament d'habilitats i competències • Orientació i recolzament en la presa de decisions estratègiques i professionals • Coaching impartit en sessions individuals, exclusives i adaptades als objectius de feina per a cada participant • Implementació i posada en prà ctica d'un pla que el condueixi a aconseguir un nou lloc de treball o activitat professional • Els assistents al Taller que compleixin les tasques assignades i apliquin el que s’hi transmet, arribaran als segßents resultats: • Disposar d'un pla de carrera i de desenvolupament professional . • Una preparació suficient per a abordar amb èxit els processos de selecció i canvi laboral que hauran d'afrontar L'esquema per a la presa de decisions sobre el inici i potenciació de la seva renovada carrera. Metodologia La nostra metodologia proporciona suport, motivació, entrenament i tècniques al participant, de qui incentivem la proactivitat per tal que pugui descobrir i posar en pràctica el seu propi pla de redirecció de carrera i així obtenir millors resultats en la recerca d'ocupació, activitat professional o empresarial, tant per a aquesta oportunitat com per a la seva carrera de futur. Programa. Contingut de les sessions

352*5$0$ 683(5, 25 (1 ', 5(&&, � '¡ (035(6(6 ´ &RP L QFU HPHQW DU O D U HQGL EL O L W DW GHO  V HX QHJRFL ¾

&  $O FDGH RDQ %HU W U DQ   EDL [ RV   5HXV  ò   $Y  5RPD   D SO DQW D  7 DU U DJRQD 7 DU U DJRQD      5HXV      V HU YHL V #FHSW D HV   ò    ZZZ FHSW D HV

Dates 6, 12, 21 i 27 de febrer Sessions de Grup (6 i 13 de febrer) 2 dissabtes al mati (total aprox. 8 hores) Anà lisi de la situació personal Etapes de desenvolupament de la vida professional i de la carrera Definició personal de rumb i objectius a CT i a M/LT Principals conceptes de la EPP (Estrategia personal i Professional): trajectòria, Carrera Directiva, Empleabilitat Esquema bàsic de disseny de la pròpia EPP (actual organització, altra organització, organització pròpia) Metodologia de generació d'alternatives d'ocupació Sistemes d'abordar la recerca: Tradicional, Creatiu i Dinàmic Gestió de xarxes de contactes Elements tàctics de la recerca: Correspondència, Curriculum, Entrevistes i contactes. Alternatives en la carrera empresarial i professional Planificació ordenada dels successius canvis professionals Sessions individuals (20 i 27 de febrer) 2 dissabtes al mati (total aprox. 8 hores) Aquestes sessions tenen per objectiu tractar amb cada participant el contingut del seminari, adaptant-lo a la seva situació personal, de manera que pugui aprofundir en aquells aspectes particulars que requereixin una adequada privacitat. D'aquesta manera, cada participant pot obtenir el màxim rendiment personal del tractat en el taller. Tallers impartits pel professor Jaume Lladó: De formació inicial en Ciències Empresarials (ESADE) ha dedicat tota la carrera professional al paper protagonista de les persones dins de les organitzacions. Coach de prestigi internacional, es autor de llibres especialitzats i professor d'ESADE i de la Universitat Pompeu Fabra. Amb el seu equip, Equipo Atlas, s'ha especialitzat darrerament en el redreçament de les carreres professionals d'empresaris, a qui la crisis obliga a deixar de ser-ho, i d'executius d'alt nivell en dificultats per les mateixes circumstancies alienes al seu rendiment professional. Places limitades per estricte ordre d’inscripció Taller impartits a la seu de CEPTA a Reus. Alcalde Joan Bertran, 30. www.cepta.es Per a informació sobre els tallers contacti amb l’àrea de Formació de CEPTA: 977 211 966 - 977 242 313 - 977 323 552


21

Gener de 2010

TENDÈNCIES El Restaurant

Nova cuina conceptual Redacció TARRAGONA El restaurant 20 a la Rambla està ubicat a prop del Balcó del Mediterrani, un dels llocs mes emblemàtics de Tarragona. Aquest nou establiment es va inaugurar a Tarragona el mes d’agost, i ens presenta un local en què tant podem degustar unes tapes d’autor com podem gaudir d’una extensa carta amb plats de cuina de mercat, amb producte fresc i de bona qualitat, als quals el cuiner Juan Diego Sánchez introdueix tocs d’innovació, donant-hi un toc creatiu que els fa diferents. El restaurant està dividit en dos espais ben diferenciats, el Gastrobar, que és la zona on es serveixen les tapes o ens podem asseure a menjar el menú del dia. En aquesta zona podem degustar les tapes estrella del local, com són el pop tipus fira

Restaurant 20 a la Rambla

Adreça: Rambla Nova, 20. Tarragona Telèfon: 977 235711 Propietat: José Cordero Cuina: Especialistes en tapes i cuina mercat Preu mitjà: 20-25 euros Tancat: No tanquen cap dia Plats recomanats: Tapes, polp a la fira de 2006 o croquetes casolanes de pernil. Suggeriments: marisc fresc de Tarragona (caps de setmana) 2006, croquetes de pernil casolanes i tires de pollastres amanides amb crema de mostassa. En aquest espai hi ha capacitat per a una cinquantena de persones. L’altre espai és el Restaurant Gastronòmic, molt més íntim, amb una capacitat per a 16 persones, que és la

Imatge d’un dels espais del Restaurant 20 a la Rambla.

part del local on es poden tastar els menús degustació de la casa, el Menú Degustació Tarraco, i el Menú Degustació Vint. El ventall culinari d’aquest res-

taurant el complementa la carta amb una extensa varietat de plats. Els plats que destacaríem són els suggeriments del cap de setmana, que es basen en un as-

CEDIDA

sortit de plats de marisc fresc de Tarragona. També posseeix un magnífic celler amb els millors vins de la demarcació i també nacionals.

El Tast Cata de Caves Torelló al Castillo de Javier Redacció SALOU El 14 de desembre, al restaurant Castillo de Javier de Salou, va tenir lloc l’última de les seves tradicionals cates, de l’any 2009. En aquesta ocasió el celler convidat fou les Caves Torelló, que va presentar els seus millors vins. La cata es va acompanyar dels diferents productes de Viuda de Cayo, una de les conserveres més prestigioses del nostre país. El propietari, enòleg i director de les caves, Paco Torelló, va oferir una classe magistral de tast de caves, que van presenciar unes 90 persones. La cata va consistir en unes explicacions tècniques però entenedores per a tots els públics.

Sobretot es va voler remarcar la temperatura perfecta per a gaudir del Cava Torelló, que és al voltant dels 6ºC, i la millor manera de refredar-lo és deixantlo en una glaçonera, mitja hora abans de servir. Les cates són organitzades pel propietari del restaurant, José Luis Recari.Una vegada fetes les explicacions pertinents, es va passar a l’inici de la cata amb el Cava Torelló Brut Nature, tot seguit els assistents van poder degustar el Cava Gran Torelló Brut Nature i per acabar es va gaudir d’un dels millors caves de Torelló, Torelló Brut Rosé Reserva. Per tal de poder gaudir d’aquests caves, tota la cata es va acompanyar d’àpats elaborats al restaurant, com els arrossos, croquetes casolanes de bolets i

Paco Torelló i Yoyo, de Castillo de Javier, en un moment de la cata.

altres delicatessen. A més a més, la cata de cava va anar acompanyada d’una selecció dels millors productes

elaborats per la Conservera Viuda de Cayo, que va ser presentada pel xef Javier Recari, i on els assistents van poder dis-

CEDIDA

frutar de la qualitat d’aquests productes com els espàrrecs, mini porros, o bé dels pebrots de piquillo.


TENDÈNCIES

22

Gener de 2010

Seat Altea

Motor

Ampli espai amb emissions reduïdes 2.0 TDI CR DPF 170 CV

1.568 mm

Preu versió Altea 19.150 euros Maleter 409 -532 l Canvi Manual 5 v Cilindrada 1.598 cc Potència 105 CV Velocitat màxima 183 Km/h Acceleració 0/100 12,2’ Consum l/100 km 5,2(urbà) 4,1 (Carretera) Emissions 119 gr/km Altres versions 1.6 102 CV 1.8 150 CV 2.0 TSI 200 CV 2.0 TDI CR DPF 143 CV

4.280 mm

Redacció TARRAGONA Seat continua amb l’ofensiva per fabricar automòbils respectuosos amb el medi ambient amb l’arribada de les noves versions Ecomotive dels models Altea i Altea XL, dos vehicles ecològics que incorporen importants novetats respecte a les versions que el client pot trobar a la xarxa comercial. Els nous Altea i Altea XL s’u-

neixen als models Ibiza, León i Alhambra, vehicles Seat que ja compten amb versions Ecomotive i que presenten unes reduïdes xifres d’emissions: Ibiza Ecomotive, vehicle més ecològic del seu segment amb 98 g/km, el León Ecomotive, fins ara amb 119 g/km, i l’Alhambra, que situa la seva xifra a tan sols 159 g/km, rècord en el seu segment. La nova gamma de l’Altea Ecomotive utilitza el motor 1.6

TDI de 105 CV amb filtre de partícules DPF i amb sistema «common rail», cosa que incideix a l’hora de rebaixar tant els nivells de consum com d’emissions respecte al model del qual deriven. Així, els nous Altea i Altea XL Ecomotive presenten unes emissions de només 119 g/km, mentre que el nou León Ecomotive emet ara només 99 g/km, amb què es converteixen en els models més ecològics del

seu segment, a més de permetre al comprador de qualsevol dels vehicles beneficiar-se d’avantatges fiscals en molts països europeus. A Espanya, per exemple, el comprador d’un d’aquests models s’estalviarà l’impost de matriculació. En total, s’ha aconseguit una reducció de 20 g/km respecte a les versions amb motor 1.9 TDI de 105 CV gràcies, principalment, a la inclusió del sistema

Auto Start/Stop, a la funció de recuperació de l’energia i als avantatges que també proporciona el motor 1.6 Diesel «common rail». En el cas del León Ecomotive, la millora aerodinàmica ha estat fonamental per a arribar als objectius de reducció d’emissions, centrant-se en el frontal -amb la reixeta central totalment tancada- i amb la incorporació d’uns deflectors d’aire per a les rodes davantera i posterior.

Llibres recomanats Guia per a reinsertar-se en el mercat laboral

El nou sistema bancari espanyol

Títol: Te han despedido, ¡enhorabuena! Autor: Máximo Sant Edita: Zenith Editorial Preu: 12 euros Temàtica: Motivació laboral

Títol: Eficiencia y concentración del sistema bancario español Autor: Fernando Maravall i d’altres autors. Edita: Fundación de las Cajas de Ahorros Preu: 13 euros Temàtica: Negocis

Quedar-se sense treball sempre sol anar acompanyat de desànim i preocupació. Tot i això, Te han despedido, ¡enhorabuena! analitza aquestes circumstàncies tan desagradables des d’una perspectiva absolutament nova: I si aquest acomiadament fos el gran moment? De vegades, les millors oportunitats sorgeixen en els moments més difícils.

El llibre aborda aspectes del sistema bancari espanyol, rellevants en relació al disseny d’una estratègia per sortir de la crisi actual. Diverses anàlisis assenyalen repetidament la necessitat de les entitats de crèdit de millorar eficiència, reduir costos d’explotació, disminuir l’endeutament, diversificar riscos o fusionar-se per a aconseguir la mida adequada.

Les claus de la persuasió

Afrontar mercats de talent i de coneixement

Título: Vender a clientes dificiles Autor: Nicolas Caron Edita: Ediciones Pirámide Preu: 27 euros Temàtica: Vendes

Títol: Mentes en movimiento Autor: Lowell L. Bryan i Claudia Joyce Edita: Mcgraw-hill Preu: 25,25 euros Temàtica: Creació d’empreses

Com els esportistes, els comercials han d’entrenar-se per a aconseguir la victòria en competicions del més alt nivell, i així marcar la diferència amb els competidors. L’objectiu d’aquest llibre és aportar al lector mètodes i instruments indispensables per a dominar els recursos aque assegurin l’èxit comercial en un marc professional altament competitiu.

El plantejament dels autors és que la força de treball és la clau per al creixement en el segle XXI. Aprofitant els talents, el coneixement i les habilitats que normalment no són utilitzades pels treballadors i manejant les complexitats interdepartamentals es poden aconseguir majors beneficis i assoliments per a l’empresa.


TENDÈNCIES

Gener de 2010

23

Novetats

Agendes Miquelrius per Jordi Labanda Jordi Labanda ha dissenyat per a Miquelrius les glamuroses agendes LogbooK per a aquest any. La col·lecció està composta per dos models diferents: el model Cocktail, que està realitzat en paper plastificat d’un color fúcsia molt atractiu i il·lustrada amb les siluetes femenines del món Jordi Labanda; l’altre model, Leonor, està realitzat sobre un fons negre i en relleu, una imatge femenina amb text de color fúcsia. Els dos models els podem trobar en castellà/anglès o català/anglès.

BenQ incorpora el monitor ‘Ecològic’ BenQ ha llançat al mercat dos nous models de la sèrieG, el G920WL de 19 polzades i el G922HDL de 18,5 polzades, el primer monitor LED de 18,5 polzades. Amb un preu molt atractiu, gran funcionament i un baix consum energètic. Un fet important és que aquests nous models ecològics de la SèrieG no presenten mercuri en la seva composició. Els monitors utilitzen retroil·luminació LED que fa que s’obtingui una visualització perfecta i que es millori la productivitat i la comoditat visual. Al no tenir escapament de llum, permet tenir una altíssima ràtio de contrast dinàmic (DCR) de 5 milions.

Càmeres digitals Genius sèrie G-Shot La nova sèrie G-Shot de Genius presenta dues noves càmeres digitals, la G-Shot V-1010, amb 10 MP, i la G-Shot V-1200, amb 12 MP. Són càmeres elegants d’alta resolució i un disseny molt compacte. Aquestes càmeres utilitzen un filtre de color Sony 10,0 i un CCD de 12 megapíxels, respectivament i totes dues presenten una pantalla en color de 2,7 polzades i un zoom òptic de 3X. També inclou un sistema antimoviment que evita que les imatges surtin borroses i detecta 8 tipus d’escenes diferents. Inclou també un sistema antiparpelleig.

Recursos on-line

Reas, la xarxa de xarxes d’economia solidària El portal economiasolidaria.org és un espai dirigit a tots els sectors socials, econòmics, polítics i particulars com a punt de trobada, reflexió, participació, adhesió, i comunicació sobre estructures econòmiques solidàries no excloents. El leiv motive de la web és difondre que cada vegada hi ha més alternatives on poder escollir entre una opció d’economia convencional, en què prima el benefici, i diverses formes d’economia solidària on el que prima és la persona i el seu entorn. Aquesta pàgina anima a

participar en el desenvolupament d’unes relacions econòmiques més humanes, justes i solidàries, des de diferents nivells i compromisos possibles, des de la compra del cafè o el sucre de cada dia, fins a poder emprendre una empresa solidària. La majoria de problemes socials tenen l’origen en no adaptar els objectius i les estructures a les persones, sinó a la inversa. L’economia ha acabat sent el fi en lloc de ser el mitjà per a aconseguir una qualitat de vida de tota la societat.

Com aplicar la tecnologia en la millora del negoci Pimestic és el pla d’actuació del govern de la Generalitat de Catalunya, impulsat conjuntament per la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació (STSI) i per ACC1Ó, per promoure les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) a l’empresa catalana. L’objectiu final del pla és la millora de la competitivitat de les empreses mitjançant la introducció i la utilització eficient de les TIC. Els destinataris del pla són les micro, petites i mitjanes empreses catalanes de tots els sectors d’activitat. En

concret, les pimes «pragmàtiques», que adopten la tecnologia quan ja és madura i de les quals existeixen casos d’èxit, i les «conservadores», que implanten les solucions quan la seva utilitat ja és una evidència i gairebé ja està en desús. El pla Pimestic vol maximitzar la percepció de valor de les TIC a les empreses catalanes, entenent que els principals obstacles són el desconeixement del valor d’aquestes tecnologies, la falta de formació i coneixement, la desconfiança i la manca d’adaptació a les necessitats de les empreses.


24

CONTRACRÒNICA

La companyia Innovanautic ofereix un innovador sistema de propulsió elèctrica per velers, que gràcies als seus eficients siste-

Gener de 2010

mes de gestió, permet una navegació d’allò més silenciosa i còmoda. Les bateries es carreguen mitjançant diverses fonts d’e-

nergies renovables. A més, l’empresa compta amb un vaixell de demostració a la disposició dels usuaris interessats.

Més confort i eficiència al veler L’empresa reusenca presenta un prototip de vaixell amb motor elèctric, alimentat per un mix d’energies renovables Neus Rovira TARRAGONA Innovanautic és una empresa dedicada a la innovació tecnològica i l’optimització de recursos energètics, en el món de la nàutica, tant d’esbarjo com professional. La companyia, liderada per Xavier Prats i Joan Carles López, es va constituir l’abril passat, tot i que fa prop d’un any que han estat treballant en el prototip d’un vaixell amb un motor elèctric. El nou sistema, pioner a l’Estat espanyol, suposa una forma innovadora d’augmentar l’eficiència energètica en un vaixell. El prototip integra totes les fonts energètiques disponibles, renovables o convencionals, generant un «micro-mix» d’energies. Pel que fa a la gestió, el sistema redueix les puntes de consum i verifica i controla l’eficiència de cadascun. Actua millorant la gestió dels sistemes d’emmagatzematge d’energia de diverses formes. L’aplicació nàutica en velers, constitueix el paradigma de la instal·lació aïllada i és, al mateix temps, un sector sensible a innovacions respectuoses amb el medi. El motor elèctric hi aporta potència de propulsió sense combustibles fòssils, més eficient, segur i silenciós que els tradicionals. A més, compleix els requisits legals, per a què el sistema no es vegi sotmès a tramitacions diferencials respecte a motoritzacions tradicionals. Camps diversos De cara al futur, l’empresa no descarta aplicar aquest sistema de gestió energètica, en altres camps. Entre d’altres coses, cal millorar l’eficiència de sistemes d’habitatges aïllats, indústries o sistemes connectats a xarxa. A més, és aplicable en embarcacions professionals, com pesquers i vaixells turístics, per tal d’aconseguir una millor propulsió eficient i gestió energètica per «desconnexió mecànica», amb aplicació i integració de fonts renovables. D’altra banda, l’arquitectura del sistema permetrà, en el futur, la incorporació de nous components avançats com noves bateries més respectuoses o piles de combustible. Tot i que la seu d’Innovanautica és a Reus, la nau en qüestió es troba atracada al Port Esportiu de Tarragona. A través del seu web, els qui hi estiguin interessats poden concertar visites per tal de comprovar in situ els avantatges del nou sistema.

ROSER SANS

El prototip del vaixell en un moment de la presentació.

Joan Carles López. Director comercial d’Innovanautic

«Cada sistema és modular i enviable a qualsevol lloc» Neus Rovira TARRAGONA –De què es tracta el projecte? –És un sistema de propulsió elèctric, alimentat per bateries i el que seria un mix de fonts d’energia renovable. A més de la pròpia elèctrica del port; també hi ha la fotovoltaica, que ajuda a carregar les bateries, un petit aerogenerador, i l’hèlix del vaixell, que funcionant a prou velocitat, genera energia. Aquest vaixell constitueix el prototip i té tots els sistemes que oferim; llavors l’usuari pot escollir quins necessita. –I com es pot adquirir un vaixell amb els nous sistemes? –Quan el client compra el vaixell de vela, pot demanar que a les drassanes s’hi incorpori directament la nostra motorització. Els vaixells amb motors d’explosió, quan ja porten un temps funcio-

nant solen donar problemes de manteniment i desajustos: llavors es podria substituir per un d’elèctric. Tenim pensat uns sistemes modulars, enviables a qualsevol lloc i fàcils d’encaixar en la muntura antiga. –Vosaltres us encarregueu del subministrament? –Nosaltres hem desenvolupat el sistema i, a més, subministrem el material de la forma que ho vulguin els clients. Poden adquirir només la part de motorització o també la de gestió d’energia, que és un altre dels pilars de l’empresa. Com que es rep energia de diverses fonts, nosaltres la distribuïm amb diversos mètodes d’emmagatzematge. No només en la bateria, sinó que es pot acumular fred a la nevera, aigua calenta a l’escalfador o, fins i tot, quan hi hagi excedents d’energia, el sistema permet dessalar aigua.

tres maneres diferents d’alimentar el motor. –I quins avantatges té? –Sobretot la seguretat: baixem molt les possibilitats de qualsevol avaria. I a més, el confort. Aquest vaixell no genera fum ni fa tant de soroll. Les diferències són estratosfèriques. –D’on van treure la idea? –Professionalment, els socis provenim del camp de les energies renovables. Això i una afició pel camp nàutic, van fer que ens adonéssim que els vaixells, en NEUS ROVIRA tema d’eficiència i enerJoan Carles López. gies renovables, estan poc aprofitats. Tot aquest bagatge d’experiència –Quin mercat preveuen que l’hem aplicat en aquest camp, on pugui tenir el sistema? hi quedava molt per fer. –És molt ampli. Des de l’usuari –Preveuen provar sort en altres final, que té un vaixell i vol cancamps? viar el motor, com les drassanes –El sistema de gestió d’energia que vulguin oferir als seus es pot aplicar a molts altres llocs, clients una opció de motoritzacom en vivendes aïllades. A ció diferent o empreses de llomesura que pugi el cost de l’eguer de vaixells, que volen dotar nergia, aquest sistema serà apliles seves naus de més seguretat. cable a més camps, com sistemes Avui dia, al motor dièsel, si s’esconnectats en xarxa, indústries... patlla una petita peça pot fer Però de moment volem promoparar el sistema i no pots fer res cionar el projecte del vaixell. més. En canvi, aquest sistema té

Crònica Actualitat Empresarial  

Publicació gratuïta mensual d'informació econòmica del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you