Page 1

alacarta Revista dels professionals d’hostaleria de les comarques de Tarragona

NĂşmero 35 Abril de 2011

Els fumadors surten al carrer


! a ir m s, to s o c s u e t ls e 2 odem rebaixar P alacarta

IXEMENTS ESPECÍFICS NE CO S EL I CIÓ ZA LIT CIA PE ES OR ILL M OFERIM LA ER QUE INTERESSEN A L’ EMPRESARI HOSTAL POSEM AL TEU SERVEI conveni · Assessorament i Gestió Laboral. Negociem el · Assessorament i Gestió Fiscal · Assessoria Sanitària ents · Autors i Propietat intel·lectual. Convenis prefer · Assessoria energètica. Servei gratuït · Assessoria jurídica especialitzada · Subvencions GESTIONS SÓN PER S LE EN R NI TE OB N DE PO ES E QU IS FIC ELS BENE REVERTIR-LOS EN EL PROPI SECTOR · FORMACIÓ: Més de 500 alumnes a l’any i plans de formació, tant de s me gra pro s, ion acc nt nça tja mi u, cti ·le col el · Formem tot ció contínua. caràcter ocupacional com de reciclatge i forma cies a les noves grà s, me gra pro s est qu d’a ir ud ga n de po s om tòn · Els treballadors au en el Empleo) i dels n ció ma For la ra pa a rtit pa Tri ón aci nd (Fu cem directrius del For Treball de la Generalitat de de nt me rta pa de l pe ts na cio ven sub tge icla rec cursos de Catalunya i el Fons Social Europeu ció les eines ma for de ns Pla s seu els en nts ipa rtic pa ls de ió · L’AEHT té a disposic formació professional la ar up vol sen de de tal r pe t en sam res exp es adients cread d’hostaleria de les nostres tor sec l de rs do lla ba tre els en sit ces ne i xen rei que reque comarques

Pots treballar amb altres, però compara’ns


3

EDITORIAL

100 DIES

alacarta

Ens han acostumat a fer lectures de l’acció de govern al cap d’uns escassos 100 dies, espai de temps que segons com es miri pot ser molt, i segons com, poc . En qualsevol cas esperem que aquest govern tingui el temps suficient per eliminar tota la normativa que ens és perjudicial i que,a més, ens eleva els costos operatius de forma innecessària. És cert, com hem pogut copsar, tant a través de les declaracions del conseller Mena , com de les provinents de tots els responsables del govern, existeix el compromís de desplegar un paquet de normatives, o, millor dit, una normativa que elimini el paquet existent. Un paquet que només ens posa traves i despeses al normal exercici de la nostra activitat. Aquesta és una acció de govern que no té excusa per no ser realitzada. Pot ser no cal que sigui dins dels 100 primers dies, ni dels segons però tampoc s’entendria que anés una mica mes enllà d’aquest any. Un any dificilíssim per tots, i segur que també pels qui governen pero el sector de la hostaleria necessita de forma urgent que s’ha l’alliberi d’un conjunt de despeses innecessàries, Demanem quelcom que no costa diners per l’erari públic, nomes la voluntat d’ajudar al sector hoteler i turístic. Hi confiem Marc Armengol President de l’Associació d’Empresaris d’Hostaleria de Tarragona

ÍNDEX

04 10 17 ANÀLISI Llei antitabac

ENTREVISTA Marian Muro

RECONEIXEMENT Premis Tarragona Turisme

President: Marc Armengol Director: Francesc VIves

14 16 18 23 ACTUALITAT Tarragona dtapes

GASTRONOMIA Productes autòctons

REPORTATGE Oliveres mil·lenàries

SECTOR Trobada amb el conseller

Maquetació i continguts: TSH Comunicació 2008 S.L. Publicitat i distribució: TSH Comunicació 2008 S.L. Sant Agustí 21, 3er pis · 43003 TARRAGONA Telèfon: 977 21 11 54 · comercial@tshcomunicacio.com


4

alacarta

La prohibició de fumar segueix arruïnant els bars El 80% dels establiments pateix caigudes en les vendes de febrer

Al segon mes de vigència de la llei antitabac, la prohibició total de fumar ha mantingut un fort impacte negatiu als bars, restaurants i establiments d’oci nocturn d’Espanya. Segons les dades de la segona avaluació realitzada per la Federació Espanyola d’Hostaleria (FEHR), corresponent al mes de febrer, les vendes han sofert importants pèrdues en el 79,85% dels establiments, s’han mantingut en el 18,73 % dels establiments i només han augmentat en l’1,42%. Aquestes xifres posen de manifest que es manté substancialment la tendència registrada al gener, quan el 85,94% dels establiments sofrien una caiguda de les vendes.

ELS AUTÒNOMS SEGUEIXEN SENT ELS MÉS PERJUDICATS

L’oci nocturn es manté com el sector més perjudicat amb una caiguda de les vendes del 19,64%. Els bars i cafeteries, per la seva banda, han experimentat una lleu millora pel que fa al mes de gener, però mantenen una elevada caiguda de les vendes que se situa en gairebé el 16%. En aquest grup els establiments d’autònoms i petits negocis familiars sense treballadors assalariats segueixen sent els més perjudicats amb un desplomi de les vendes del 18,42%.

Els restaurants petits són els que menor caiguda de vendes han sofert al mes de febrer (-12,6%), si bé els establiments d’1 a 5 treballadors han acusat més la caiguda, fins a situar-se en una caiguda del 15%. Igual que va succeir al mes de gener, la caiguda de la vendes es reparteix al llarg de tota la jornada, si bé és especialment acusada a la franja de tarda i nit, seguit del desdejuni, la qual cosa perjudica especialment bars i cafeteries i oci nocturn, com reflecteixen les dades anteriors.

L’HOSTALERIA ESTIRA AL CARRER

Les pèrdues causades per la llei antitabac s’han sumat a les causades per la crisi, a les empreses de bars i restaurants, que ja porten 35 mesos consecutius de pèrdues de vendes, la qual cosa ha fet que per primera vegada els hotelers es tirin al carrer per manifestar la seva protesta davant el

Govern i el Partit Socialista. S’han celebrat nombroses manifestacions públiques a Castella i Lleó, la Comunitat Valenciana, Madrid, Castella-la Manxa, Galícia, Astúries i Cantàbria i estan ja convocades manifestacions per a les properes setmanes a Aragó i Catalunya, a les quals seguiran altres comunitats.


5

alacarta

IMPACTE ECONÒMIC DE LA LLEI DEL TABAC A L’HOSTALERIA Es manté 18,73%

Percentatge d’establiments en què augmenten, es mantenen o disminueixen vendes com a conseqüència de la “Llei Antitabac”

Augmenta 1,42%

Disminueix 79,85%

febrer

Bars/cafeteries

Impacte de la “Llei Antitabac” en l’evolució de les vendes gener/febrer 2011/2010 segons els sectors hostalers

-19,14

-15,97

Restaurants

-14,35

Oci nocturn

-14,21

-19,88 BARS/CAFETERIES Petits

Mitjans

RESTAURANTS Restauració organitzada

Grans

-19,64

Petits

Mitjans

Grans

-3,38 -14,1 -23,59 -18,42

-11

-13,14 -12,6

-22,30

Moments del dia en què es donen les caigudes de vendes més fortes al mes de febrer (% d’establiments afectats)

-17,67

Nit 17,74%

Esmorzar 15,34%

Sopar 13,45% Aperitiu 12,95% Tarda 17,57% Migdia 10,64%

Dinar 12,29%

-14,17 -14,94

-13,45-14,16

a FEHR ha realitzat una segona avaluació de l’impacte que la nova llei antitabac ha tingut en les vendes dels diferents establiments de l’hostaleria durant el segon mes de vigència. a Els resultats que s’han obtingut d’un total de 1.200 enquestes telefòniques realitzades a través de les Associacions federades en els següents establiments independents: Bars 595 Restaurants 415 Oci Nocturn 190


6

alacarta

Les vendes en restauració cauen un 3,5% el 2010 La xifra de negocis dels establiments de restaurants i bars es va reduir de mitjana un 3,5% l’any 2010, segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Aquesta caiguda se sumen a les que es van produir els dos anys anteriors, del 7,5% el 2009 i el 2,5% el 2008. Durant tots els mesos de l’any es van reduir les vendes en aquest sots-sector. La màxima caiguda es va produir al febrer (-4,7%), es va alentir el descens al març i es va tornar a accentuar als mesos següents. A l’últim mes de l’any la caiguda es va situar en un 3,7%

interanual. El comportament de les vendes en l’allotjament va ser diferent, va començar una certa recuperació des del març de 2010, amb un augment de mitjana aquest any d’un 2,7% respecte a l’any anterior. Aquest augment és relatiu ja que l’any anterior la caiguda mitjana va ser de l’11,9% interanual. Al desembre la xifra de negocis es va incrementar un 2,5%. La mitjana del sector serveis es va situar en un 0,9%, molt per sobre de la restauració i una mica més baixa que la de l’allotjament.

EN CONTRA Emiliano Rodríguez, de la Cafeteria Diporto (Reus) Les vendes han baixat entre un 50 i un 60%. Venem menys cafès, menys coca-coles i així amb tots els productes. Estic fent la caixa que feia l’any 1973, quan el cafè valia 6 pessetes. No podem continuar així. Per altra banda, les cafeteries també recaptem els diners de les màquines escurabutxaques i això sí que és un desastre. El 90%

de les persones que juguen a aquestes màquines són fumadores; per tant, si no poden fumar dins dels establiments, no juguen. Com que les màquines no les podem treure a les terrasses, s’estan parades dies i dies dins dels bars i cafeteries. Fa 38 anys que tinc la cafeteria i mai havíem estat tan malament com ara.

A FAVOR Jaume Viñas, de la Cafeteria Leman (Tarragona) Nosaltres vam ser els pioners a adaptar-nos a la nova llei del tabac. Ja fa 6 anys que no deixem fumar al nostre establiment i la veritat és que estem molt contents. Al principi va costar una mica fer entendre als clients que no es podia fumar a dins del local i en vam perdre alguns, però ara ja els hem recuperat perquè com

que ja no deixen fumar a cap cafeteria, doncs han tornat a la nostra. Per altra banda, hem captat nous clients, moltes famílies amb nens vénen a dinar i ens agraeixen que no deixem fumar. A més a més, tenim la terrassa per la gent que vol fumar després de dinar i surten a fer el cafè i el cigarret.


7

alacarta


8

alacarta

Internet al vostre servei

Q

uan necessitem informació és habitual recórrer a les biblioteques i llibreries, si bé avui tenim al nostre abast una quantitat d’informació quasi infinita gràcies a la xarxa informàtica. Milions de pàgines amb dades, la majoria

ofertes de forma gratuïta, al servei de projectes, iniciatives, innovacions o, senzillament, curiositat per conèixer nous conceptes, idees, solucions, productes, etc. Hem fet una selecció de llocs a Internet que creiem que poden ser del vostre interès i ajuda.

www.aeht.es

Web del professional de l’hostaleria El portal de referència del sector: serveis, assessorament on line, informació, notícies, aula de formació, normatives, utilitats, eines, promocions, etc.

www.leopoldoabadia.com La crisis ninja

Leopoldo Abadía, un ex profesor del IESE de 75 años de dad cuyo artículo ‘La crisis ninja’, que explica en un lenguaje llano y coloquial la crisis ‘subprime’ de EEUU, se ha convertido en un fenómeno inesperado que ya lleva más de 165.000 visitas en la red. ‘La crisis ninja’ es un artículo escrito en orden cronológico que explica de manera sencilla el origen de la crisis inmobiliaria de EEUU y cómo se propagó por el resto del mundo hasta llegar a España.

www.lacuinacatalana.com Web de la Fundació Institut Català de la Cuina

Investigació i divulgació del patrimoni gastronòmic català – mediterrani; fòrum de debat del col·lectiu professional de cuina; defensa de la diversitat i riquesa dels productes dels Països Catalans; impuls de la Marca Cuina Catalana, potenciant i recolzant el turisme enogastronòmic.


9

alacarta

La ONCE busca a 100 establecimientos de hostelería en la demarcación para vender los ¡GanaYa! Tendrán prioridad aquellos que estén asociados a la Associació d’Empresaris d’Hostaleria de la Província de Tarragona ¡Gana Ya! son los nuevos rascas y juegos de lotería instantánea de la ONCE que pueden ser vendidos también en establecimientos de hostelería. La ONCE busca a 6.000 establecimientos en toda España, de los cuales 100 tienen que estar en la demarcación de Tarragona y tendrán prioridad aquellos que estén asociados a la Associació d’Empresaris d’Hostaleria de la Província de Tarragona. Los bares y restaurantes que vendan los ¡Gana Ya! tendrán algunas ventajas como por ejemplo: – Generar una nueva fuente de ingresos para el negocio: por cada juego vendido, el establecimiento se lleva una comisión competitiva (6, 25% por cada boleto de Rascas vendido y 5,50% en Super Once). – Ser pionero formando parte de la red de establecimientos complementarios a la tradicional red de vendedores ONCE. – Apoyo de la ONCE con potentes campañas de comunicación en televisión,

prensa y otros medios de comunicación. – Sin riesgos financieros ni comerciales. – Disponibilidad gratuita de la mejor tecnología al servicio de la seguridad y gestión de la comercialización de Lotería en España. • APOYO AL HOSTELERO Como vendedor autorizado de ONCE, el establecimiento se beneficiará de una gran posibilidad de negocio y un amplio abanico de herramientas de apoyo a la venta: 1. Gran inversión en Campañas publicitarias en medios de comunicación. 2. Renovación de materiales Punto de Venta. 3. Promociones e incentivos exclusivos. 4. Visita regular de Representantes comerciales de ONCE. 5. Recepción de Revista trimestral con las noticias del sector y novedades en exclusiva. 6. Comunicación directa a través de nuestra mensajería de Terminal Punto de Venta

7. Acceso a la Línea de Atención al cliente durante todos los días del año. 8. Programas de formación en Lotería y gestión de su negocio. 9. Reposición gratuita de consumibles. 10. Y si entrega un gran Premio, ¡¡¡Cartelería personalizada para su local!!! Características del establecimiento tipo Bares con: 1. Alto tráfico de clientes pero que pasen cierto tiempo en el local (clientela habitual). 2. Horario amplio de apertura. 3. Actividad de barra y menús del día. 4. Con propietarios con una visión global del negocio hostelero. 5. Con voluntad de cooperación con el proyecto, ganas de impulsar el negocio y de ofrecerlo a sus clientes. NOTA: Los comerciales, previa evaluación el establecimiento, se reservan la facultad de incluirlo o no en la Red.


10 alacarta

AULA DE FORMACIÓ L’associació t’ofereix les millors opcions per gaudir de la formació Continuant amb els objectius del Pla de Formació 2011 pels nostres associats, l’Aula de Formació de l’AEH us presenta la nova formació en idiomes. Aquestes accions formatives s’han dissenyat en la modalitat de e-learning amb la finalitat que els participants puguin beneficiar-se de la màxima flexibilitat horària. Les activitats relacionades amb els idiomes estan desenvolupades amb l’aplicació DEXWAY Elearning. Aquesta aplicació ha estat reconeguda com de les de més prestigi en aquest camp de la formació a distància, amb una avaluació final reconeguda a nivell europeu amb certificat MCER/CEFR.

Us recordem a totes les empreses amb treballadors assalariats que disposeu dels crèdits a la formació, fons que podeu destinar a formació, que l’Aula de Formació AEH us ajuda a gestionar-los amb garanties i professionalitat i que, si no els utilitzeu cada any, perdeu la possibilitat de millorar, reciclar i innovar, o fins i tot de posar-vos al dia en el compliment de normatives legals (higiene alimentària, LOPD, PRL).

Des de l’Aula de Formació AEH, juntament amb els seus col·laboradors, GEXTION i Aplitec, treballem per tal d’oferir a tots els associats la millor oferta formativa 100% subvencionada.

INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS Aula de Formació A E H Judit Mateu 977 239 600 formacio@aeht.es

GEXTION David Guerra 691.474.630 / 93.476.67.48 d.guerra@gextion.com

Entitats col·laboradores a l’Aula de Formació:

APLITEC Emma Espejo 977 665 152 emma@aplitecformacion.com


11

alacarta

Un pas endavant... Una formació al dia Com és conegut, el 5 de febrer de 2010 es va derogar del RD 202/2000 pel qual s’estableixen les normes relatives als manipuladors d’aliments. Moltes persones, empresaris i treballadors ens pregunten què cal fer a partir d’ara en relació a la formació que propugnava el Reial Decret que ha deixat d’estar vigent. Anem per parts: El Reglament ( CE ) 852 / 2003, tres anys posterior al RD 202/2000, en el seu capítol XII de formació diu: “Els empresaris hauran de garantir la formació dels manipuladors de productes alimentaris en qüestions d’higiene alimentària d’acord amb la seva activitat laboral”. Per tant, la formació es considera com un dels mitjans per aconseguir aliments segurs. És responsabilitat de les empreses garantir que els manipuladors disposin de la formació adequada. Cal saber que aquesta formació és un pre-requisit dels

plans d’autocontrol del sistema APPCC com també són pre-requisits: el pla de control de l’aigua, la neteja i desinfecció, proveïdors, traçabilitat, temperatura, al· lèrgens. Cal que els empresaris desenvolupin plenament els seus sistemes propis d’autocontrol i/ o Guies de bones pràctiques, d’acord amb el sistema d’APPCC. El Còdex Alimentàrius estructura el sistema en set principis bàsics, que són de compliment obligatori i s’han d’aplicar correctament: etapa, perills, causes, mesures preventives, límits crítics, vigilància i mesures correctores. Els empresaris mitjançant sistemes d’autocontrol i altres mesures de seguretat alimentària han de donar les garanties necessàries en relació als productes dels quals en són responsables. Després d’aquestes consideracions i recordant que l’article 10 de controls del RD

3484/ 2000 vigent, pel qual s’estableixen normes d’higiene per l’elaboració, distribució i comerç de menjars preparats, fa referència explícita al sistema APPCC; el COVT mantenint el curs tradicional de manipuladors d’aliments, ofereix al personal responsable i caps intermedis de les empreses associades a l’AEH, cursos que s’adapten als nous requeriments legals i reglamentaris d’ APPCC bàsics – Pre-requisits. Aquesta nova oferta formativa pretén facilitar la instauració en les empreses dels seus propis autocontrols i millorar la seguretat alimentària satisfent la nova normativa. Josep Lluís Bonet Comissió de Formació de Manipuladors d’Aliments del COVT Telèfon 977 211 189


12 alacarta

ENTREVISTA Marian Muro, Directora General de Turisme de la Generalitat de Catalunya

“La normativa ha de ser racional i no pot posar fre a la competitivitat” - Quines accions té previstes per millorar la promoció turística a Catalunya en general i al nostre territori en particular?

Hem anunciat la redacció del Pla Estratègic de Turisme per als anys 2011-2015 que ens donarà una visió de futur per a tots els sectors i tots els territoris. També estem treballant en les bases del que serà el Pla de Màrqueting de l’ACT, que suposarà el primer pla de màrqueting turístic de Catalunya i que, juntament amb el Pla Estratègic, constituiran les dues eines cabdals en la planificació i en la promoció del turisme a Catalunya. Tots dos plans els farem conjuntament amb el sector turístic per tal que tothom ens hi sentim identificats. En paral·lel, a més, tenim la voluntat d’organitzar una Taula del Turisme que doni veu a tot el sector. Hem de donar a conèixer Catalunya com a destinació turística global que es distingeixi per la diversitat de productes i marques turístiques, amb una oferta atractiva i competitiva a nivell mundial. Cal apostar per la qualitat i promoure la desestacionalització, adaptant

l’oferta a les necessitats de segments concrets de demanda, com ara el turisme familiar, sènior, de congressos, esportiu, de natura, cultural... Catalunya i, especialment, les comarques tarragonines, disposen, en aquest sentit, d’una infraestructura turística, establiments, serveis, etc. que poden funcionar i generar riquesa tot l’any.

què disposem. Cal buscar en les nostres accions el màxim retorn de la inversió realitzada. En definitiva, si la marca Catalunya és la suma de les deu marques turístiques territorials, la promoció turística de Catalunya ha de sortir de la suma i la coordinació de tots els esforços que es fan en matèria de promoció en els diferents mercats.

- Quin serà el paper de l’Agència Catalana de Turisme?

- Els costos derivats de normatives són excessius i innecessaris. Si no els abaratim, no serem mai competitius. Què pensen fer respecte a això?

En base a la seva composició público-privada, l’Agència Catalana de Turisme marcarà les línies de promoció, adaptant-se a l’evolució del sector turístic. Estem en un context diferent i no podem basar les polítiques de promoció, únicament, en les fórmules tradicionals. També hem de vincular la marca Catalunya a les grans firmes que compten amb projecció internacional, col·laborar amb elles i buscar sinergies en la promoció a l’exterior. La delicada situació pressupostària actual ens obligarà a treure més rendiment dels recursos de

Un dels meus primers objectius, i en el qual ja estem treballant, és la revisió de les normatives que tenen incidència en les empreses per simplificar-les tant com sigui possible per evitar limitacions i càrregues desproporcionades que entorpeixen l’activitat del sector, especialment en les petites i mitjanes empreses. La normativa ha de ser racional i no pot posar fre a la competitivitat. Quan parlo de revisar la normativa, no només em refereixo a l’estrictament turística,


13

alacarta

també a totes aquelles reglamentacions d’altres departaments i administracions que han de complir les empreses i que poden ser redundants o desproporcionades per a la realitat del sector. - Quina és la seva postura davant del tema de la nova llei del tabac?

Aquest tema, probablement no s’hagi gestionat de la millor manera. En un primer moment, la llei va abocar els empresaris a realitzar inversions i millores per adaptar els seus establiments i oferir un bon servei tant a fumadors com a no fumadors. Pocs mesos després, la restricció és total i es prohibeix fumar en tots els espais públics tancats, entre ells bars i restaurants, fet que provoca que aquestes inversions fetes hagin estat inútils. Aquest és un exemple de com es posa fre a la competitivitat de les empreses, obligant-les a fer unes inversions que després no tindran retorn ni cap compensació. - Per atreure més turisme cal dotar de més seguretat els municipis turístics. Han pensat alguna fórmula respecte a això?

D’entrada, cal destacar que Catalunya és una destinació segura. A partir d’aquí, cal dir que la seguretat és un tema que ens preocupa perquè afecta la imatge turística d’un país. Cal abordar aquesta qüestió des de l’àmbit del codi penal on s’han d’introduir les modificacions necessàries per evitar, per exemple, la reiteració dels furts i robatoris que sovint pateixen també els turistes a les nostres ciutats. - El turisme rus té molta importància a la Costa Daurada. Demanem la vostra aliança per tal d’aconseguir facilitar l’increment i enfortiment d’aquesta procedència.

Catalunya, pionera en la promoció turística als països de l’Est, posa a disposició dels professionals del sector turístic català, l’oficina permanent que ara fa 18 anys que es va inaugurar a la Federació Russa. El centre de Promoció Turística a Moscou està en contacte directe amb els operadors turístics i la resta d’actors de la indústria turística russa. A més, i precisament en el marc de la MITT, celebrada ara fa unes setmanes a Moscou, m’he reunit amb representants de diverses companyies aèries i amb operadors turístics russos amb qui he tancat la programació turística per aquest estiu on, evidentment, juga un paper molt important la Costa Daurada. Fruit d’aquestes trobades, he pogut confirmat les bones expectatives d’aquest mercat amb l’arribada a Catalunya, entre els mesos de maig i octubre, de 99 vols setmanals procedents de Rússia, entre xàrters i línies regulars. Molts d’aquests turistes tenen com a destinació final la Costa Daurada. Aquesta xifra –tancada a Moscou i que no es descarta que es pugui ampliar– suposa un increment superior al 52% respecte al 2010, any en què van aterrar 65 vols

a la destinació catalana. Aquesta dada constata el bon moment que travessa l’emissor rus, així com la consolidació de Catalunya entre les preferències d’aquest turista a l’hora de viatjar. - I referent al conflicte d’Aena, què ens ha de dir?

La desconvocatòria definitiva de la vaga és una bona notícia perquè l’anunci havia creat inquietud en el sector. Aquestes últimes setmanes hem redoblat els nostres esforços promocionals a nivell internacional. En aquest sentit, en diferents fires internacionals, he mantingut contactes amb els principals operadors turístics europeus per vendre Catalunya i al mateix temps per tranquil·litzar-los. Ara ja ha passat tot però no podem posar en risc un sector com el turístic, que és estratègic per a l’economia catalana i espanyola, amb capacitat de crear riquesa i ocupació tan necessàries en moments de crisi com l’actual. - El turisme de creuers a la Mediterrània ha presentat creixements exponencials i està previst que continuï aquesta tendència en els propers anys. Mentre ports com Barcelona, Palamós, València, Cartagena... han crescut a nivells admirables, Tarragona ha perdut quota per una manca absoluta

de vocació turística.

Tarragona té un atractiu enorme per captar turisme de creuers. La Tàrraco romana, declarada Patrimoni Mundial per la Unesco, l’oferta de shopping, el clima, etc. són atractius prou potents per posicionar-la en aquest segment. Existeix mercat per a tothom, per a Barcelona, per a Tarragona i per a d’altres ports catalans que, com Palamós i Roses a la Costa Brava, i Sant Carles de la Ràpita a les Terres de l’Ebre –aquests tres últims gestionats per Ports de la Generalitat– ja estan apostant pel turisme de creuers. - La nostra destinació turística es troba sotmesa als impactes negatius de la indústria química. Com podem revertir aquesta situació?

Aquestes dues indústries són clau per a l’economia de les comarques tarragonines ja que són fonts de riquesa i progrés. I totes dues són complementàries i han de buscar l’espai per conviure. Cal treballar en aquesta línia i, en cas de conflicte, poder-lo tractar, per exemple, dins l’àmbit de les Cambres de Comerç on tots dos sectors estan representats per trobar la millor solució.


14 alacarta

El xef Sergi Arola donarà el tret de sortida a “Tarragona dtapes” El reconegut xef Sergi Arola serà enguany l’encarregat de donar el tret de sortida a la tercera edició del concurs i ruta gastronòmica “Tarragona dtapes” que organitza la Cambra de Tarragona i l’AEHT i que es celebrarà del 29 d’abril al 15 de maig. Arola va presentar el ‘Tarragona dtapes’ a l’Auditori Josep Carreras de Vila-seca, en el marc d’una festa on hi va haver de tot: show cooking, premis, degustació de tapes i fins i tot una prova zero del funcionament del tapòdrom d’enguany. El municipi convidat de la tercera edició és Vila-seca; per tant, ara a més a més dels establiments de Tarragona i Torredembarra, cal sumar-hi els de Vila-seca. En total seran una seixantena de locals els que oferiran tapes per a tots els gustos. L’any passat el número d’establiments participants era de 36, això representa un salt quantitatiu molt important. Un altra de les novetats d’aquesta edició

Una de les novetats d’aquesta edició és la ‘tapa nuit’ que consisteix en dos còctels

és la ‘tapa nuit’ que consisteix en dos còctels (un serà un gin tònic i l’altre a escollir per l’establiment). El fet que un dels còctels sigui un gin tònic és perquè actualment és un dels combinats amb més demanda a la nit i també per això el concurs d’enguany serà de gin tònics. Cada còctel tindrà un cost de 3,5 € El tapòdrom d’enguany també serà diferent que el del 2010. Tindrà un cost de 1,5 € i portarà 80 pàgines i un ‘rasca, rasca’. En total s’han editat 50.000 tapòdroms. El fet que el tapòdrom sigui de pagament és perquè porta associats molts premis. El funcionament és el següent: En el ‘rasca, rasca’ sortirà un codi per anar a la pàgina web (www.dtapes.com), amb aquest codi podràs interactuar i entraràs en un sorteig diari de productes i serveis valorats en 3.000 euros. Cada dia es faran 3 sorteigs a través de la web de forma interactiva. Els guanyadors rebran un SMS o un correu electrònic durant el dia, coincidint en hores puntes per obrir la gana, és a dir, al voltant del migdia o bé a mitja tarda. Per recollir el premi hauràs de portar 10 segells den el tapòdrom. El preu de la tapa no ha variat, continua sent de 2,5 €. Cal recordar que en la primera edició es van fer 75.000 tapes, l’any passat 150.000 i enguany s’espera superar amb escreix aquesta xifra.

Sergi Arola (1968 a Barcelona) és un cuiner català conegut per haver estat alumne dels cuiners Ferran Adrià i de Pierre Gagnaire. Va ser el responsable del restaurant “La Broche”, situat a l’Hotel Miguel Ángel a Madrid, proper al Passeig de la Castellana. Actualment també s’ocupa de la cuina de l’hotel Arts de Barcelona i ha obert el seu propi restaurant a Madrid, Gastro, on pot deixar volar la seva creativitat a la cuina i en el qual també es pot visitar un espai cocteleria. Arola regenta el local juntament amb la seva dona, Sara Fort. Tots dos van decidir engegar-ho el 14 de febrer de 2008, just el dia en què diversos anys abans havien començat a regentar “La Broche”.


15

alacarta

OPINIÓ Francesc Vives Vives, Secretari General AEH

La inspecció cobra per la visita Aquest titular no és ni una exageració ni una sàtira. És la més crua de les realitats. Si un inspector de sanitat arriba al vostre establiment, tant si ho troba tot perfecte, com si acaba aixecant un acta d’inspecció, us cobrarà per la visita. L’establiment visitat rep un lacònic document anomenat “Notificació de liquidació de taxes”, dins el qual, en un breu enunciat diu “control sanitari”, per un import de 44,95€, i .......au!! a pagar que Sant Pere canta!!. No cal dir l’allau de queixes que aquesta normativa aixeca, perquè, efectivament, hi ha una normativa que dóna suport a aquesta mossegadeta. Es tracta del Decret Legislatiu 3/2008, i que en el seu articulat estableix unes quotes, segons si es tracta d’un acte de control sanitari o d’una inspecció de caràcter programat. Vaja, que es van prendre la molèstia de posar-hi preus depenent del tipus d’actuació. Les preguntes que formulen els destinataris d’aquesta taxa són irresistibles i interessants, per exemple: Si jo no li he demanat que vingui, l’he de pagar igualment? Que no cobren un sou aquests senyors? Que no pago els meus impostos?...... I això no hi entra? És legal que et facin això? No creus que és un abús de poder? Contestant alguna de les preguntes que ens formulen, els he de dir que sí que és

legal però no és gens raonable. Des d’aquestes modestes ratlles voldria denunciar la manca absoluta de sensibilitat per establir aquest tipus de taxes per uns serveis que des de sempre han estat dins de la facultat de vigilància de l’Administració. Facultat de vigilància que si bé s’adreça als establiments públics, no cal oblidar que el bé final a protegir no és altre que el de la “salut publica”. I subratllo aquest aspecte perquè el bé a protegir no l’ha de pagar un particular ni una empresa, sinó

que ha de sortir dels impostos que ja paguem tots –també les empreses inspeccionades–, per assegurar precisament que es garanteixin aspectes essencials i, dins d’ells, el de la salut. L’empresariat ha demanat una major simplificació de la normativa i sembla, per les declaracions dels responsables del Govern que aquesta sol·licitud a estat acollida. Doncs mirin, la normativa a la qual avui fem referència es una bona mostra del que no hauria de ser. . .


16 alacarta

El distintiu “Km 0” potencia la producció de proximitat El moviment Slow Food va néixer l’any 1989 en oposició al fast food i a la fast life, per recuperar les tradicions alimentàries locals, lluitar contra la pèrdua d’interès pels nostres aliments, el seu sabor i els seus orígens i per demostrar com les nostres decisions alimentàries influeixen en el món. El moviment, la idea central del qual és que els productes han de ser nets, justos i saborosos, està present en cent cinquanta països amb una xarxa de cent mil socis agrupats per Convivia, grups de proximitat que treballen per defensar la seva cultura alimentària local. A Espanya organitza amb periodicitat biennal la fira Al Gust en el Bilbao Exhibition Center (BEC), la propera edició del qual serà al desembre de 2011. Slow Food Espanya acaba de fer públics els cuiners i restaurants inclosos en el distintiu Km 0 del curs 2010-11. Són un total de seixanta cuiners i cinquanta-nou restaurants que apliquen els criteris que exigeix aquest moviment internacional per potenciar la producció propera i de qualitat. En aquesta segona edició, a la qual es van presentar vuitanta candidatures, s’han

Slow Food Espanya acaba de fer públics els cuiners i restaurants inclosos en el distintiu Km 0 del curs 2010-11 incorporat cuiners d’Andalusia (Sevilla i Màlaga), Castella i Lleó (Burgos i Àvila), València (Castelló) i Aragó (Osca). La comunitat més representada segueix sent Catalunya, amb vint-i-cinc establiments, seguida del País Basc. Igualment compten amb un o més restaurants València, Zaragoza, Mallorca, Alacant i Astúries. A la demarcació de Tarragona concretament comptem amb 4 restaurants Km 0. En aquest projecte són els restauradors els que promouen la seva candidatura a través del Convivium de Slow Food més proper una vegada que apliquen els criteris que s’exigeixen per a la seva incorporació; aquests criteris són: han d’adquirir

Restaurants km 0 a la demarcació • Antoni Bru Llecha Restaurante El Celler de l’Àspic Miquel Barceló, 31 Falset 43730 cellerdelaspic@terra.es 977 83 12 46 • Gerson Ribal i Vivar Restaurante La Grava Pareteta, 4 El Morell 43760 noemi@lagrava.com t. 977 84 25 55 directament a tres productors, com a mínim, que es trobin en un radi de 100 quilòmetres del restaurant i en la carta s’han d’incloure almenys cinc plats considerats Km 0. Un plat d’aquestes característiques ha de comptar amb un 40 % d’ingredients adquirits als productors propers i el 60 % restant han de ser ecològics o que estiguin inclosos en els aliments de l’Arca del Gust de Slow Food.

• Matias Fernández Hernández Restaurante Quinoa Miquel Barceló, 31 Falset 43730 xef-quinoa@hotmail.es t. 977 83 04 31 • Xavier Fabra Fernández Restaurante Quintaforca Casafort, 7 Nulles 43887 quintaforca@gmail.com t. 977 05 00 80 Amb aquest projecte es pretén contribuir a mantenir el teixit econòmic agroalimentari local, a potenciar els productors compromesos amb la biodiversitat i a defensar la cuina de temporada. Al mateix temps els restaurants inclosos en el Km 0 són un aparador idoni per als productes de proximitat que, en molts casos, corrien risc de desaparició.


17

alacarta

Tarragona reconeix la seva restauració L’Ajuntament de Tarragona, a traves del Patronat Municipal de Turisme, va reconèixer el treball que les quatre associacions de la ciutat i que la seva restauració estan fent per potenciar els atractius turístics de la ciutat en un dels seus principals recursos és la gastronomia. Les diferents associacions reflecteixen una vitalitat sense precedents de la gastronomia tarragonina i treballant en els diferents àmbits, però amb els denominadors comuns de la qualitat i la destinació gastronòmica.

TARRAGONA EN ESSÈNCIA

El col·lectiu agrupa en el seu inici una vintena de professionals i establiments de Tarragona que formalitzen la seva creació amb la signatura d’un decàleg que pretén marcar els criteris que definiran quins restauradors compleixen els requisits per formar part del projecte. Un dels punts més importants i innovadors del decàleg fa referència a l’avaluació i inspecció que passaran tots els establiments que vulguin formar part de “Tarragona essència”. L’objectiu és apostar per una oferta i uns productes de qualitat, que marquin les línies d’actuació del projecte gastronòmic de Tarragona.

ARCS

L’objectiu principal de l’ARCS era i és la unificació del comerç i de la restauració en una sola agrupació, defensar els interessos comuns dels associats, i fer promoció comercial i gastronòmica del Serrallo, tant a Tarragona com a tot arreu. Després d’un període lògic d’assentament, s’han fet promocions molt positives d’imatge, com la campanya “Enamora’t del Serrallo”, el “Festival del Mar de Tarragona, al Serrallo” i les exitoses “Primeres Jornades Gastronòmiques del Romesco de Tarragona, al Serrallo” En aquests moments el 95% dels restaurants del Serrallo i el 85 % dels comerços estan associats a l’ARCS. És el resultat de una feina ben feta.

cipals atractius de Tarragona. En pocs mesos, l’adhesió de membres creix ràpidament, formant una Associació cada cop més representativa de la diversitat gastronòmica tant característica del Casc Antic. L’esforç comú de tots els membres de l’ARPA i la voluntat de refermar la Part Alta com a destí gastronòmic per excel·lència, han contribuït en la consolidació i ampliació de les accions que l’ARPA duu a terme a la nostra ciutat.

ARPA

TARRACO A TAULA

L’Associació de Restaurants de la Part Alta (ARPA) neix l’any 2009 fruit de la iniciativa dels restauradors del Casc Antic de Tarragona amb la finalitat de donar a conèixer l’àmplia oferta gastronòmica del barri. La rellevància de la Part Alta com a barri més significatiu de Tarragona i nucli gastronòmic de la nostra ciutat es conforma com el motor impulsor de la iniciativa i de l’evolució del Casc Antic com un dels prin-

Els seus orígens es remunten a 14 anys enrere, i en cadascuna de les seves edicions, s’ha apostat fermament per consolidar Tarraco a Taula com una associació de reconstrucció gastronòmica romana fidel a la història i tradició de l’Imperi Llatí. Durant la durada de Tarraco Viva, els restaurants membres de Tarraco a Taula proposen a tarragonins i visitants, fer un salt en el temps de gairebé XX segles enrere en el

terreny gastronòmic. L’any passat es va reconèixer els castells i la dieta mediterrània com a Béns Immaterials de la Humanitat, dos aspectes estretament relacionats amb Tarragona i que el Patronat Municipal de Turisme també ha volgut premiar. Concretament s’han atorgat guardons a quatre colles castelleres, els Xiquets de Tarragona, la Jove Xiquets de Tarragona, els Xiquets del Serrallo i la colla Sant Pere i Sant Pau. També es va reconèixer la tasca duta a terme per l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona que fa molts anys que treballa per aconseguir situar la Setmana Santa tarragonina com una de les de referència dins del territori català i espanyol. Un paper que la Generalitat de Catalunya ha reconegut atorgant a la Setmana Santa de Tarragona la categoria de Festa d’Interès Turístic Nacional. Des de l’Associació d’Empresaris d’Hostaleria de la Província de Tarragona, es celebra aquest reconeixement identitari.


18 alacarta

Oliveres mil·lenàries El Territori del Sénia el formen 24 municipis, situats als dos costats de riu Sénia i al voltant del Tossal del Rei (punt d’unió entre Aragó, Catalunya i la Comunitat Valenciana), que en conjunt superen els 115.000 habitants i els 1.984 km quadrats. Encara que formen part de tres comunitats autònomes, aquests pobles tenen molt en comú: geografia, història, llengua, cultura, costums..., però també hi ha grans diferències entre ells en: població, superfície, altitud, comunicacions, nivell de renda, sectors econòmics, etc. Però aquest territori, que ha estat terra de pas i punt de trobada, encara el seu futur apostant pel creixement, el reequilibri, la sostenibilitat, el patrimoni, la innovació, el treball en comú... La Mancomunitat Taula del Sénia està formada pels ajuntaments de 24 municipis (12 de valencians, nou de catalans i tres d’aragonesos), situats estratègicament al centre del triangle: Barcelona, València, Saragossa. El seu treball està orientat a buscar i aconseguir nous recursos per aquests pobles i la seva gent: camins rurals, reindustrialització, temes d’ocupació (tallers, estudis, plans...), TIC, turisme, camins naturals, desenvolupament sostenible del medi rural... Seguint l’exemple de la Mancomunitat, es va crear l’Associació Territori del Sénia que està formada al 50% per la pròpia Taula del Sènia i l’altre 50% per sectors econòmics i socials de la zona. Aquesta associació és la peticionària i administradora del Projecte pilot Oli i oliveres mil·lenàries, ja iniciat. També dóna suport al Pla de competitivitat turística que impulsen la mancomunitat i els ajuntaments.

HISTÒRIA DE L’OLI D’OLIVA

Segons estudis arqueològics, l’origen de l’oli d’oliva, es remunta a l’època paleolítica i neolítica. L’olivera silvestre també anomenat ullastre, s’estenia especialment per tota la zona mediterrània, produint olives o olives diminutes, amargues i de poca qualitat, però que es consumien com a aportació de greix vegetal pels antics pobladors. Posteriorment, en el Mediterrani oriental, es va començar a conrear-ho, seleccionant i transformant l’ullastre en oliveres que produïen olives més rendibles i de millor qualitat. Els fenicis i els grecs, que mitjançant la navegació van expandir la seva cultura i les seves tècniques agrícoles a través del Mediterrani, per murgonament («acodo») d’una branca o bé per empelt, van comen-

çar a introduir noves plantes d’olivera conreada per aquestes terres. Però ja va ser amb els romans, quan les plantacions d’olivera per a la producció d’oli, es van expandir per tota la península ibèrica. El preuat líquid groc, va aconseguir llavors la seva màxima esplendor, i es va arribar a comercialitzar aquest oli cap a diferents punts de l’Imperi. Segurament des de llavors han perdurat aquests autèntics monuments vius, testimoniatge del pas dels segles, formant part del paisatge i, el que és més important, donant fruits en benefici dels agricultors.

I és justament al Territori del Sénia, format per 24 pobles: 12 de valencians, nou de catalans i tres d’aragonesos, on es concentra el major llegat d’oliveres mil· lenàries o monumentals del món, que tant per la seva espectacularitat morfològica com per la seva ubicació al costat de l’antiga Via Augusta, ens permeten deduir que ja van ser conreats pels romans i àrabs. Aquestes oliveres han sobreviscut des de llavors, al llarg dels segles. Sense cap dubte, aquestes oliveres mil· lenàries són l’estendard de tots els que formen el primer cultiu d’aquesta zona, i arri-


19

alacarta

ben a aconseguir una extensió del 14,5% del territori i donen feina a un 13% de la població, xifres que tripliquen la mitjana nacional. En conjunt, aquesta quantitat d’oliveres i, especialment a les zones de planes, configuren un paisatge conegut com “un mar d’oliveres”. Sensibilitzats per la gran quantitat d’oliveres mil·lenàries que hi ha al seu Territori, la Mancomunitat Taula del Sénia amb l’ajuda del Servei d’Ocupació de Catalunya, ha realitzat un inventari complet de les Oliveres Mil·lenàries o monumentals, amb més de 3,5 m de perímetre de tronc, a una altura d’1,3 m del sòl. Aquesta catalogació ha permès saber la seva distribució i ubicació amb GPS i totes les seves mesures de tronc, altura, diàmetre de copa, etc., així com un conjunt de fotografies. La xifra dels exemplars que complien tots els requisits ha resultat ser espectacular, ja que se n’han catalogat un total de 4.157 exemplars, repartits entre 18 municipis; resulta que tant pel nombre com per la seva grandària, defineix aquest territori com un lloc únic al món. Realitzar aquest inventari ha suposat el primer graó, per iniciar altres projectes conservacionistes i plans de gestió perquè junts, propietaris i administracions, puguin

garantir el futur del gran patrimoni d’oliveres mil·lenàries de la zona. Una vegada realitzat l’Inventari, l’Associació Territori del Sénia, formada al 50% per sectors econòmics de la zona i l’altre 50% per la Mancomunitat Taula del Sénia, no ha dubtat ni un moment a apostar per la revaloració de les oliveres mil·lenàries, aprofitant els seus valors en tots els aspectes possibles, però amb la finalitat que els beneficis reverteixin en la millor valorització de tot l’oli de la zona; i també perquè, al seu torn, serveixin per a la millora d’altres productes: gastronòmics, turístics, culturals… Englobant tots aquests objectius, l’Associació Territori del Sénia va sol·licitar i ara administra el Projecte Pilot Oli i Oliveres mil·lenàries, motor de desenvolupament sostenible del Territori del Sénia, que és un dels 20 projectes seleccionats pel Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, i va rebre una ajuda econòmica d’1.230.150 €, repartits en quatre anys. Malgrat el poc temps transcorregut ha donat ja els seus primers fruits, ja que el 2009 han estat quatre les cooperatives o molins d’oli, membres de l’Associació, que han produït aquest autèntic “or líquid”, l’oli d’oliveres mil·lenàries. A més, tot el procés

de collita, elaboració i envasament ha estat controlat per una Empresa de certificació agroalimentària i, així mateix, les anàlisis i panells de tast han estat realitzats per centres oficials. Tots ells han obtingut la qualificació d’oli d’oliva verge extra. El color és verd daurat, amb aroma afruitada d’intensitat mitjanaalta que recorda l’herba recentment tallada, amb matisos d’ametlles i nous verds; el sabor està ben equilibrat entre picant i dolç, amb l’amarg lleuger i l’astringència molt baixa. Així doncs, aquestes són les quatre marques: 3 MOLÍ DE KA CREU, produït per PORTA i FERRÉ S.A.T. a La Galera, amb l’etiqueta el Vilar Mil·lenari. 3 ACOMONT, elaborat per la Cooperativa de segon grau a Ulldecona, amb el nom 1.000 Tardors. 3 ALBOREDES, produït per aquesta Cooperativa a La Jana, amb l’etiqueta Oli Mil·lenari. 3 MONTEBRE, elaborat per la Cooperativa de segon grau a Santa Bàrbara, amb el nom Iberolei, Oli d’Oliveres Mil·lenàries.


20 alacarta


21

alacarta

La Jove Cambra de Catalunya organitza els dies 2, 3 i 4 de juny de 2011 la Conferència Europea de la JCI a Tarragona Per tal d’aconseguir que els beneficis del impacte econòmic d’un acte d’aquestes característiques recaiguin en la variada oferta de restauració de la nostra ciutat i no en única empresa, hem acordat conjuntament en crear un sistema de “tiquets-restaurant” propi i exclusiu per a la Conferència, per tal de potenciar que els més de 2.000 delegats esperats dinin al migdia en Restaurants Associats de Tarragona. Per aquest motiu, l’Associació d’Hostaleria de Tarragona organitza el Programa de Restauració JCI-EC2011, i per això vol convidar els restaurants Associats a adherir-s’hi. BASES DEL PROGRAMA - Sistema: tiquet restaurant. Fets expressament per la conferència i amb la imatge de la conferència. 3 tiquets diferenciats pels 3 dies que s’ofereix el dinar (dijous, 2 de juny; divendres, 3 de juny; i dissabte, 4 de juny) - Previsió: impressió de 2.000-2.500 tiquets/dia. - Import del tiquet restaurant: 10€. Els establiments poden triar entre dos opcions: A) Menú a preu tancat a 10€ (tot inclòs) B) Acceptar el tiquet de 10 € i descomptar-lo de l’import final de la factura. L’organització de la JCI EC 2011 pagarà 10€ per cada tiquet. - Guia de restaurants. S’editarà una guia dels restaurants adherits per fer-ne la difusió durant la conferència. Els restaurants estaran ubicats en un mapa. Estaran classificats i es donarà una breu descripció sobre el tipus de cuina i preu dels diferents locals. Hi constarà els números de telèfon dels establiments i es potenciarà que es facin reserves prèvies. Acceptar-les, o no, dependrà de cada establiment. - Difusió del programa. Els restaurants adherits hauran de posar cartells identificatius a les seves vitrines durant els dies de la conferència i, prèviament, se’ls demanarà que hi tinguin un pòster promocional de l’esdeveniment. -Pagament dels tiquets. Els tiquets s’abonaran a cada establiment un cop presentats físicament, en finalitzar la conferència i la garantia econòmica de la organització es fonamenta en el fet que l’import ja haurà estat percebut junt amb la inscripció. Tots els establiments que estiguin interessats en participar en aquesta iniciativa ens poden fer arribar, per e-mail, fax o presencialment a les nostres oficines, aquest requadre omplert amb la informació referent al seu establiment.


22 alacarta

¿Qué es Saborea España? La Asociación Saborea España está compuesta por cuatro entidades de ámbito nacional: FEHR (Federación Española de Hostelería), Asociación Española de Destinos para la Promoción del Turismo Gastronómico, Eurotoques (organización europea de cocineros compuesta por chefs de gran prestigio) y Facyre (Asociación de Cocineros y Reposteros de España) y presidida por el chef Pedro Subijana. El trabajo en red de los cuatro socios ha permitido el nacimiento de Saborea España con un objetivo común: potenciar el papel de la gastronomía como atractivo turístico y la colaboración público-privada, transformando los productos gastronómicos en experiencias turísticas únicas y especializadas. Saborea España, es un proyecto ambicioso que aúna destinos, empresas y prestatarios de servicios, productos gastronómicos (restauradores, denominaciones de origen, productores, bodegas,…) y al sector hostelero, con el objetivo de potenciar un producto turístico de gran valor. Los valores y objetivos de Saborea España son: • Convertir productos turísticos en experiencias gastronómicas. • Ser la primera plataforma nacional con vocación internacional para potenciar el turismo y la gastronomía. • Ampliar el concepto turismo gastronómico trabajando el concepto cultura gastronómica española auténtica y vinculada al territorio. • Ampliar contenido y aportar valor con respecto a las propuestas actuales. • Incorporar nuevos usos al sector primario vinculándolos al sector servicios (turismo). Estos usos complementarios deben ayudar a la sostenibilidad del sector primario. • Potenciar la promoción y comercialización de manera más ambiciosa e innovadora, identificando y captando nuevos mercados. Cambrils forma parte de esta iniciativa des de sus orígenes junto con otros grandes destinos gastronómicos del Estado, como San Sebastián o Santiago de Compostela, a los que han seguido incorporándose Mallorca, Murcia, y en nuestra comarca la reciente incorporación de San Carlos de la Rapita con el apoyo de nuestra organización , Asociación de Empresarios de Hostelería .

Hace escasos días, Lluís Pujol y David Izquierdo, gerentes de Saborea España, llevaron a cabo una serie de presentaciones en los destinos, entre ellos Cambrils y Sant Carles, contando con una amplia presencia de medios y profesionales de hostelería

Cambrils forma parte de esta iniciativa junto con San Sebastián o Santiago de Compostela entre otros

Saborea España es la primera plataforma nacional con vocación internacional para potenciar el turismo y la gastronomía


23

alacarta

El conseller d’Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, es reuneix amb el sector turístic El conseller d’Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, va estar el passat mes de febrer a les comarques de Tarragona, per participar en una trobada amb el sector turístic que es va celebrar a l’Hotel Gran Palas de la Pineda. Aquesta era la primera sortida que feia el conseller fora de Barcelona i que va destinar a un dels sectors més importants del nostre territori i que generen més riquesa. Al dinar hi van assistir els principals representants del sector turístic de la demarcació de Tarragona i Terres de l’Ebre. Es van tractar els temes que més preocupen el sector, com és la nova llei del tabac, que alguns consideren que ha estat un fort cop a l’hostaleria i que és excessiva i sobretot inoportuna. Des de l’Associació d’Empresaris d’Hostaleria es considera que l’Administració hauria de preveure ajudes econòmiques pels propietaris de bars i restaurants que vulguin adequar les terrasses com espais per a fumadors igual com s’està fent en d’altres Comunitats Autònomes, i sobretot l’Administració hauria d’ajudar a aquells que en el seu dia van fer inversions importants per adaptar els seus establiments a la normativa anterior. Un altre dels temes que es van posar sobre la taula va ser la necessitat de reduir els costos derivats de les normatives. El conseller Mena va dir que aquest era un ‘compromís del programa electoral del qual ens prestem a col·laborar per racionalitzar uns costos que avui són excessius i innecessaris’. En aquest sentit també es va apuntar a

la necessitat de valorar el grau d’eficiència de les diferents Administracions en relació a les traves administratives i llicències, per tal de donar resposta i agilitat als diferents tràmits burocràtics i administratius. Alguns representants turístics van comentar el fet que la nostra destinació turística es troba permanentment sotmesa als impactes negatius i a la amenaça de pitjors conseqüències procedents d’un ús irresponsable del territori per part de la indústria química, amb una insuficient o nul·la inversió mediambiental, i incompliment del Pla Director Territorial i un absolut menyspreu al seu entorn. Les possibilitats d’un accident de grans conseqüències són cada dia, dissortadament, més certes. L’aeroport de Reus va ser un altre dels temes que es van debatre. És vital pels interessos turístics de la zona que el nostre

Aeroport tingui una gestió eficient que el faci atractiu, tant per les companyies de baix cost com per la continuïtat dels vols charter. El relligat de les infraestructures existents AVE, Port, Aeroport, estacions de Ferrocarril amb els centres de les poblacions és una prioritat pel territori. Igual que l’aeroport, la funció del Port de Tarragona i l’arribada de creuers és fonamental pel bon desenvolupament turístic de la zona. El turisme de Creuers a la Mediterrània ha presentat creixements exponencials i està previst que continuï aquesta tendència en els propers anys. Mentre ports com Palamós, Cartagena, València (per no parlar de Barcelona) han crescut a nivells admirables, Tarragona ha perdut quota per una manca absoluta de vocació turística.


24 alacarta

BREUS El empleo en hostelería ralentiza su crecimiento

El Corpus del Patrimoni Culinari Català Des de l’Institut Català de la Cuina ens plau anunciar-vos la imminent publicació del Corpus del Patrimoni Culinari Català, per l’editorial La Magrana RBA. El Corpus forma part del projecte Marca Cuina Catalana que du a terme la FICC per l’estudi, promoció i difusió de la cuina tradicional, i que reconeix també els establiments que aposten per la cuina tradicional i els productes associats, assenyalant-los amb el distintiu Marca Cuina Catalana. El Corpus del Patrimoni Culinari Català és una obra fruit d’una exhaustiva investigació, dirigida i avalat d’un comitè científic, ha comptat amb la participació de cuiners d’arreu Catalunya i de nom-

brosos particulars, i ha comportat en total vuit anys de recerca que donen, finalment, com a fruit aquest llibre, que amplia i revisa el Corpus de la Cuina Catalana que la FICC edità l’any 2006. Aquesta obra es pot considerar l’ inventari més exhaustiu, pràctic i entenedor dels plats tradicionals del nostre país. I és un pas imprescindible per la consecució del reconeixement de la Cuina Catalana com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. El llibre estarà disponible a les principals llibreries de tot Catalunya i també el podreu adquirir a través de la plana web de la Marca Cuina Catalana www.cuinacatalana.eu a partir del mes de Maig.

El número medio de trabajadores afiliados a la Seguridad Social con alta hostelería se mantiene en marzo prácticamente igual que en el mismo mes del año anterior, con un total de 1.233.679 trabajadores, según los datos avanzados del Ministerio de Trabajo. De ellos 915.108 corresponden al régimen general y 218.571 son autónomos. Tanto en el régimen general como en el de autónomos prácticamente se ha mantenido el número de trabajadores respecto al año anterior, con una variación del 0,6% en el primero y un 0,06% en el segundo. Estas tasas interanuales además se han venido suavizando desde comienzos de año, a pesar de la recuperación que se viene dando del turismo tanto internacional como nacional. Respecto al mes anterior, el número de trabajadores del régimen general se ha incrementado un 2,9% y el de autónomos un 0,5%. Este avance es normal que se dé según avanza la temporada aunque ha sido menor que el incremento intermensual del mismo mes del año anterior, del 4% y del 0,7%, respectivamente.

DERRUTA, EL PLA DE DESENVOLUPAMENT

RURAL DE LA TERRA ALTA IMPULSA EL TURISME A partir d’un pla que es porta a terme a la Terra Alta amb recursos del SOC – Servei Ocupacional– el turisme ha estat reconegut com un dels grans recursos de la Comarca i del qual se’n poden derivar, encara amb més importància, un dels principals eixos econòmics i creadors de llocs de treball de la Terra Alta. Amb aquest pla, s’està elaborant el catàleg de recursos i atractius de la

comarca, tant paisatgístics com monumentals, enològics i gastronòmics per tal de reconvertir-los en productes turístics i facilitar-ne la seva comercialització. El treball que formulen diferents especialistes, amb la col·laboració de l’AEH demana la creació d’un ens de composició publica privada que serveixi per a donar forma i continuïtat a la feina feta i en sigui l’element de dinamització turística de la comarca.

El prop passat 1 de Març, L’església del Serrallo va quedar petita. Les cares de la gent expressaven un general i sincer sentiment de dol. S’acomiadava la Dolors Canturri, “La Calera”!, com ella volia esser coneguda, fent honor als seus orígens de L’Ametlla de Mar i al Restaurant que ajudada de la seva família ha col·laborat a potenciar el conjunt de la cuina del Serrallo. Tarragona i el Serrallo han perdut la Canturri, a la Calera, una cuinera, una gran dona i una amiga de les coses ben fetes.


25

alacarta

Pujarà l’electricitat aquest mes d’abril? Últimament, i per diferents motius, s’està parlant molt de temes energètics i més concretament de l’electricitat. Generalment no es parla amb un mínim de rigor i això fa que el missatge no sigui prou clar i entenedor. Moltes vegades es crea una confusió entre incrementar la TUR (Tarifa Últim Recurs) i incrementar el cost de l’electricitat i això no sempre ha de coincidir. Avui en dia tenim dos mercats que coexisteixen: el mercat regulat (TUR) i el mercat lliure. Podem diferenciar tres conceptes de cost: • Els peatges, que paguem a l’empresa de transport de l’electricitat (REE) i a la distribuïdora. • Els costos de l’energia. • Els impostos, elèctrics i IVA. En aquest cas tots els costos els fixa el Govern (central), i tenen una revisió trimestral. Bàsicament poden jugar amb: • Els peatges, amb què, a part dels costos reals, intenten compensar el dèficit de tarifa, que és bàsicament la diferència entre el que costa de veritat l’electricitat i el que paguem en la tarifa. • El cost de l’energia que es fixa en base als preus obtinguts en subhasta, també trimestral i que es denomina CESUR1. En aquesta subhasta participen les distribuïdores obligades pel Govern (central) a oferir la TUR i les comercialitzadores. El passat 22 de març de 2011 es va celebrar la XIV subhasta. El preu de l’energia s’ha incrementat un 5,5% respecte de l’anterior subhasta realitzada el 14 de desembre de 2010. Hi havia esperances que hi hagués una reducció per poder compensar un possible

increment dels peatges, però no ha sigut així i ja veurem què decideix fer finalment el Govern. Pels consumidors elèctrics que no estan a la TUR, que són la gran majoria de comerços i indústries, en baixa tensió amb tarifes 3.0A o en alta 3.1A i la 6.1, encara que estan en el mercat lliure, i per tant amb uns preus contractats duran un determinat temps, la decisió que prengui el Govern (central) també els pot afectar. En el seus contractes figura un apartat que diu que, si es modifiquen els peatges, es repercutirà la variació directament en el Client. Per tant, els Clients a mercat lliure no tenen un efecte immediat amb el resultat de la subhasta CESUR, però sí que es veuen afectats igualment per una decisió que

prengui el Govern (central) en el sentit d’incrementar els peatges. Els peatges que estan en vigor actualment no es modifiquen des de desembre del 2009. Podria ser que la decisió del Govern (central) fos d’incrementar el peatge per intentar disminuir el dèficit tarifari i no incrementar la TUR. Per evitar una altra pujada després de la de gener d’engany i el seu ressò social, en base una reducció del cost de l’energia (que no és real), però aquest escenari sí que tindria una repercussió en totes les empreses que estan en el mercat lliure. Un altre escenari és que augmentin tant la TUR com els peatges, i aquí es veuria tothom afectat. 1 Abril 2011, 3EX4 Enginyers 1-http://www.subastascesur.omel.es/subastas-cesur


26 alacarta

Criteris de clasificació hotelera La confederació Hotelera d’Espanya -CEHAT- va encarregar i ha col·laborat amb la consultora MAGMA en l’elaboració d’un nou sistema de classificació hotelera amb la voluntat de proveir als legisladors de les diferents autonomies, d’un criteri consensuat de valoració dels establiments amb el sector i que homogeneïtzi el producte cara als usuaris. El sistema està basat en una puntuació sobre determinats aspectes de l’establiment, alguns obligatoris, altres opcionals. Cada criteri, o ítems, rep una puntuació i segons el resultat van caient o sumant les “estrelles”. Aquest treball, que ha comptat amb la participació de nombroses hotelers estableix 261 criteris amb una puntuació màxima possible de 1146 punts. Podeu trobar més informació a la nostra pàgina web: www.aeht.es

El sistema està basat en una puntuació sobre determinats aspectes de l’establiment


27

alacarta

Crecer implica dedicación, sufrimiento y esfuerzo. Empezamos cuando quieras. Así es la Cuenta Expansión Negocios, pensada para que autónomos, comercios y pequeñas empresas se hagan grandes. •Sin comisiones de administración y mantenimiento

•Oferta de TPV en condiciones preferentes

•Una tarjeta de crédito y una de débito gratuitas

•Póliza de crédito en condiciones preferentes

Reúnete con nuestros gestores, llámanos al 902 323 000 o entra en bancosabadell.com


A la Carta 35  

Publicació oficial de l'Associació d'Hostaleria de la Província de Tarragona

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you