Tribuna 381. Setembre 2022

Tribuna Maresme www.tribunamaresme.com NÚM. 381. SETEmBRE 2022 TM 20 anys REVELA’T Vilassar de Dalt convoca la 10a edició del festival de fotografia analògica ENSENYAMENT Els estudiants catalans tornen un curs més a les aules SOLIDARITAT XV Mataró Camina per l’Alzheimer el 25 de setembre ENTREVISTA Parlem amb Chung-Man, concursant premianenc del programa Eufòria Una nova edició del Festival Vilassar de Noir, a Vilassar de Mar, acosta al públic maresmenc la literatura negra més actual, els dies 30 de setembre, 1 i 2 d’octubre. CITA AMB EL GÈNERE NEGRE MÉS ACTUAL

PROPOSTES DESTACADES DE SETEMBRE CONSULTA L’AGENDA COMPLETA D’ACTIVITATS A WWW.TRIBUNAMARESME.COM LES BONES INTENCIONS arenys de mar. teatre Principal. 18 setembre Obra de Marc Artigau i interpretada per Joan Negrié i Míriam Iscla, premi Margarida Xirgu 2022. L’ORENETA mataró. teatre monumental. Dia 1 d’octubre Una obra commovedora i aclamada a teatres de tot el món, interpretada per Emma Vilarasau. REVEĿLA’T vilassar de Dalt. Fins el 2 d’octubre La 10a edició del festival programa 57 exposicions de fotografia analògica, entre d’altres. ULISSES FEST Premià de Dalt. can verboom, Dies 16, 17 i 18 El festival combina Patrimoni, Cultura, Música, Teatre, Esports, Comerç i Gastronomia. PATRIMONI teià. ca l’antiga. Fins el 9 d’octubre Exposició sobre arquitectura rural, esglésies i oratoris, arquitectura urbana o cultura tradicional. GAFARROCK Premià de mar. Parc del Palmar. 17 setembre 11a edició del festival amb l’actuació de: Ignorantes, R.S.C, Pantocrator, Mama Dousha i Remolke. www.tribunamaresme.com · info@tribunamaresme.com Y tribunamaresme X tribunamaresme P tribunamaresme LA VINYETA Ricard Soler. www.ricardsoler.blogspot.comTribuna Maresme Editor/director: Josep Maria Ponce. Col·laboradors: Albert Calls, gabriel Pujol, Sílvia Tarragó, Jesús gonzàlez Notario, Josep grau, Ferran Planell, gemma Ponce, Ricard Soler, Eli guillén, Laureano Miró, Noemí Caupena i José Maria guillén Lladó. C/ Lourdes, 40 · 08330 Premià de Mar Tel. 93 752 52 67 · info@tribunamaresme.com Dipòsit Legal: B-26375-2005. Impressió: Impressions Intercomarcals S.A. Difusió controlada per l’Oficina de Justificació de la Difusió PGD VEREMA D’ALELLA alella. Del 8 al 18 de setembre La Festa de la Verema posa de relleu la identitat vitivinícola i el patrimoni cultural d’Alella. TRiBUNa Maresme no es fa responsable dels continguts dels articles dels col·laboradors de la publicació, que reflecteixen la seva opinió; ni dels missatges publicitaris dels anunciants.

guany, es comptarà amb Luiso Soldevila, Rafael Vallbona, Xa vier Borrell, Sílvia Mayans, Ma iol de Gràcia, Sebastià Benna sar; la directora de continguts de Crims, Anna Punsí i la docu mentalista del programa, Ona Tura; Carles Quílez, Tura Soler, Jordi Grau, Sebastià Roig, Toni Benages, Margarida Aritzeta... i molts més, que poden con sultar-se al programa www.vilassardenoir.com.d’actes:

També es tractaran temes molt diversificats amb els au tors i autores assistents, com ‘Els primers assassinats’, ‘Una mirada al passat’, ‘Què passa a la muntanya?’, ‘Com es fa un ca pítol de Crims?’ o ‘True Crime o crònica negra?’, entre d’altres àmbits del gènere com ‘Investi gacions de còmic’, ‘La diversitat del negre’, ‘Paios durs’ i ‘Miste ris juvenils’. A més, s’entregarà el VII Premi Vilassar de Noir de relat curt per a joves.

néixer amb la voluntat d’expli car i analitzar el gènere negre des de les diferents manifes tacions artístiques: literatura,

El festival s’ha anat convertint en un punt de referència del gènere negre que des de Vilassar de Mar, el municipi organitzador, s’obre als creadors i creadores i els con tacta amb el públic.

Un festival pel gènere negre.

El festival Vilassar de Noir va

cultura

còmic, cinema, teatre i la músi ca. En les successives edicions que s’han anat fent, el festival s’ha anat convertint en un punt de referència del gènere negre que des de Vilassar de Mar, el municipi organitzador, s’obre als creadors i creadores i els contacta amb el públic i afec cionats, a partir de les seves novetats més recents. Alhora, el festival vol contribuir a la visibilitat de la literatura i el cinema negre nacional i gene rar debats al voltant de temes recurrents del gènere amb les aportacions dels autors més importants del panorama ac tual. I ho fa a partir de l’estra tègia d’acostar als amants de la literatura i el cinema negre els principals creadors, fent xerra des, taules rodones i presenta cions de les seves obres.

Torna el festival Vilassar de Noir amb el gènere negre més actual

Entre d’altres autors i autores que assistiran al festival en

LLetres

Una nova edició del Festival Vilassar de Noir arriba plena de propostes els propers dies 30 de setembre, 1 i 2 d’octu bre a l’espai cultural Can Bisa, a Vilassar de Mar. Seguint la línia iniciada per aquesta cita cultural, s’entregarà el IV Pre mi Vilassar de Noir de novel·la negra en català; hi haurà un Cara a cara del guanyador del III Premi Vilassar de Noir, Aniol Florensa, que parlarà amb Jau me Cabot i una lectura drama titzada de L’home que escrivia novel·les de detectius, a càrrec de La Tropa Teatre.

u ALBERT CALLS

Conèixer la visió dels crea dors a través de les seves obres i fomentar el pensament crític en els amants del gènere. I tam bé fomentar la lectura i l’amor pels llibres, la literatura, el cine ma i la música a través d’obres d’interès i de qualitat, són els principals reptes d’aquesta proposta cultural que a poc a poc s’ha anat fent el seu espai.

El festival Vilassar de Noir ha consolidat un espai dedicat a analitzar la literatura, el còmic i les produccions audiovisuals de gènere negre que es fan avui en dia. El 30 de setembre i l’1 i 2 d’octubre torna aquesta cita cultural a Vilassar de Mar amb noves propostes.

Mentre la Pioneer volava cap a l’espai, a Sant Tòfol es posava en òrbita un marrec mocós. Vaig sortir del ventre de ma mare exactament a la mateixa hora, al mateix minut i al mateix segon en què s’enlairava el coet que portava la sonda. Durant els últims vint-i-

d’asteroides i va arribar fins a Júpiter. Però el que fa única la Pioneer 10 és el que contenia. La placa Pioneer era un disc d’alumini en què hi havia inscrit un missatge simbòlic que detallava, a una possible civilització extraterrestre, com era l’ésser humà i on vivia. Per primera vegada, la humanitat enviava un missatge en una ampolla fins als confins de l’univers amb l’objectiu de fer amics.

4 Tribuna Maresme

I jo Cadabufava.anyque passava ho feia amb menys il·lusió, fins que l’aniversari es va convertir en quelcom rutinari.

Vaig néixer el dos de març de l’any 1972. És a dir, el mateix dia, del mateix any, en què la NASA va enviar a l’espai la sonda Pioneer 10. Es preguntaran què té d’especial aquesta fita. Per començar, va ser la primera sonda de la història que va travessar amb èxit el cinturó

LLADRUCS A LES ESTRELLES d’Aniol Florensa

Llegeix la resta del capítol al nostre web o a través del següent QR:

Novetats editorials de narrativa negra

—De socials? Encara no ho sap. No li van tornar. Diu que la professora ha agafat la baixa i els posen substituts.—Labaixa... quins pebrots. Per depressió, és clar. Ja m’agradaria veure’ls aquí, a aquesta colla de mestres... Els passarien els mals deSóncop.tres quarts de nou del matí d’un dimarts assolellat de finals de març. Surten del cotxe i s’encaminen cap al parc infantil. Un agent de la policia local alça la cinta de plàstic amablement. El sotsinspector Campos i la sergent Suñol s’ajupen una mica i entren

—Per cert, Emma, com li va anar l’examen d’anglès a la nena?

Llegeix la resta del capítol al nostre web o a través del següent QR:

—Càgum tot, Ricard! Maleït galamó! Ja podies haver triat un altre dia per néixer! Qui et va fotre! Per culpa teva vaig haver de fer companyia a ta mare mentre et paria i em vaig perdre l’enlairament de la sonda —deia el pare mirant de reüll en Tofolet, el meu germà, tres anys més petit que jo, que, des que tenia ús de raó, esperava frisós aquella mofa.

a la zona acordonada i fan un lleu gest d’agraïment. Saluden a l’un i a l’altre. El Campos s’atura un moment i gira la vista cap als cotxes: cinc de la policia municipal, quatre dels Mossos, un parell de vehicles privats i l’ambulància. Llums blaves intermitents giravolten en silenci. Fixa la mirada enllà, a les torres de la carretera de Rubí. Dins els blocs de pisos, la vida fa el seu curs en infinits tràfecs invisibles: els nens a punt de sortir volant cap a escola, les mestresses de casa fent llits. Torna a la realitat que el reclama: una vintena d’agents uniformats dels diversos cossos i quatre assistents sanitaris, a més de la metge

EL COLOR DELS COLOMS de Rubèn Intente

Em dic Ricard González, però tothom em coneix com a Ricky Rich. Soc culpable de la mort d’aquelles quatre persones. Sí. De totes elles. El noi a qui vaig encarregar assassinar em queia malament. Els altres tres els vaig pelar amb les meves pròpies mans.

forense i el secretari judicial omplen d’excepcionalitat una zona que habitualment és territori exclusiu de la canalla. A terra, dues línies de cinta, a banda i banda d’un llarg rastre de sang, delimiten el recorregut d’un darrer viatge agònic de la víctima o —per què no— potser donen comptes del caprici d’un homicida detallista amb ganes de reblar una estampa grotesca. El cos jau malgirbat a l’interior d’un cilindre giratori, una mena de roda de hàmster gegantina per marejar els nens. Li pengen el peu i el braç dret. A jutjar per la textura de les mans, es tracta d’un home gran. Duu el cap cobert amb una bossa de supermercat.

Llibres del Delicte és l’editorial que dirigeix Marc Moreno, amb seu a Premià de Mar. En els darrers anys aquest segell s’ha especialitzat en la narrativa negra catalana contemporània. Amb motiu del Festival Vilassar de Noir i gentilesa de l’editorial, oferim als lectors de TRIBUNA Maresme un fragment de dos dels darrers títols d’aquest segell: ‘Lladrucs a les estrelles,’ d’Aniol Florensa, de Vilassar de Mar, obra guanyadora del III Premi de Novel·la negra Vilassar de Noir. I ‘El color dels coloms’, de Rubèn Intente. Dues propostes de la narrativa de gènere policíac més actual que aquests dies es dona cita al Vilassar de Noir.

Durant la Guerra Freda, en plena cursa espacial contra els Estats Units, la Unió Soviètica va enviar quaranta-vuit gosses a l’espai.

set anys, el pare s’ha encarregat de retreure-m’ho cada cop que em disposava a apagar les espelmes el dia del meu aniversari.

Dissabte 1 octubre

12 h. Una mirada al passat. Rafael Vallbona, Sílvia Mayans i Daniel Jerez. Modera: Laia Santis.

20.15 h. True Crime o crònica negra? Carlos Quílez, Tura Soler i Jordi Grau. Modera: Ramon Castelló.

DiumenGe 2 octubre

12.45 h. Misteris juvenils. Amb Maria Ripoll, Ramona Solé i Toni Cotet.

El llibre Les bates blanques recull l’experiència vital de Xavier Giribés i Sala (Mataró, 1958). La seva carrera pro fessional es va desenvolupar en el món de les finances i va estar vinculat a la vida associ ativa de Mataró a través dels

10 h. Investigacions de còmic. Sebas tià Roig i Toni Benages. Modera: Àlex Santaló.

El llibre l’ha impulsat la seva família i està vinculat a un pro jecte solidari. Els beneficis de l’edició es destinen íntegra ment a un projecte mèdic d’in

19.30 h. Com es fa un capítol de Crims? Anna Punsí, directora de continguts de Crims, i Ona Tura, docu mentalista de Crims.

Tribuna Maresme 5

19 h. Inauguració.

13 h. A quatre mans. Luiso Soldevila, Maiol de Gràcia i Xavier Borrell. Mode ra: Paula Carpintero.

transmet emocions, records i passions i ens acosta al seu món més personal i a la seva ferma i valenta actitud davant de la malaltia.

vestigació pel tractament del càncer colorectal (www.lesba tesblanques.cat).Jaquedenpocs exemplars de l’edició que poden adqui rir-se a les següents llibreries de Mataró: Abacus, Buc de lli bres, Dòria Llibres, El Tramvia, Llibreria Maresme, Llibreria Márquez.

19.15 h. Entrega IV Premi Vilassar de noir de novel·la negra en català.

12 h. Paios durs. Amb Sebastià Ben nasar, Joan Ametller, Xus Gonzalez. Modera: Irene Solanich.

Adquireix els darrers exemplars de ‘Les bates blanques’

18 h. Profiling: perfilant l’assassí. Xerrada a càrrec de Paz Velasco.

18.30 h. Alta tensió. Pep Prieto, Mont se Sanjuan i Cesc Cornet. Modera: Núria Juanico.

11.15 h. La diversitat del negre. Mar garida Aritzeta, Graziella Moreno, Salvador Casas i Jordi Agut. Modera: Rosa de Diego.

19.30 h. Cara a Cara: Aniol Florensa, guanyador del III Premi Vilassar de noir, xerra amb Jaume Cabot.

17 h. Què passa a la muntanya? Ferran Garcia, Laia Vilaseca i Maria Sardans. Modera: Inés Macpherson.

13.30 h. Entrega VII Premi Vilassar de noir de relat curt per a joves.

11 h. Els primers assassinats. Ruben Intente, Jaume Arasa, Sergi Caparrós i Jordi Corbera. Modera: Albert Calls.

PrOGrAMA VILASSAR DE NOIR

Antics Alumnes de Valldemia, fent una intensa tasca al vol tant del teatre a la Sala Caba nyes. El 2009 li van detectar un càncer de colon greu contra el qual va lluitar, contradient tot pronòstic mèdic, fins al 2016. Les bates blanques ens deixa una mostra del seu pensa ment, amb un relat que ens

20 h. Teatre: L’home que escrivia novel.les de detectius. Lectura drama titzada a càrrec de La Tropa Teatre.

16 h. JFK: Teories de la conspiració. Jacint Casademont, Sergi Trinidad, Joan Plana i Xavi Gorro.

u REDACCIÓ

DivenDres 30 setembre

14 h. Dinar popular amb tots els assis tents i els autors.

6 Tribuna Maresme

Mataró. Mercat Plaça de Cuba. Dimecres 14 a les 19 h: Tres desitjos abans de morir d’Espartac Peran.

Arenys de Munt. Sala Municipal. Dimarts 27 a les 19.30 h: Fronteres de Vicent Partal.

Vilassar de Dalt. Museu Arxiu. Divendres 9 a les 20 h: La desfeta. 11 de setembre de 1714 amb Agustí Alcoberro.

Argentona. Biblioteca. Dijous 8 a les 19 h: Lawfare. L’estratègia de repressió contra l’independentisme català de Damià del Clot Trias. / Dijous 29 a les 19 h: Els colors del món d’Oriol Marfà.

La musa de la plaça Reial De Rafael Vallbona. Univers. Una nova novel·la del periodista i escriptor Rafael Vallbona que proposa un viatge a la Barcelona jazzística dels 60. En plena i fosca època franquista de censura, l’autor trasllada als lectors a una Barcelona clandestina de “bars, alcohol, noies, jazz, fum i quimeres de somiatruites que es pensaven que eren a Saint-Germaindes-Prés”. Alguns dels referents que s’hi trobaran són Joan de Sagarra, Vázquez Montalbán o el naixement de la mítica sala Jamboree, que molt aviat comptaria amb els Jazz Brothers i la Gloria Stewart, que es va convertir en la musa jazzística de la ciutat. Una efervescència que queda truncada amb l’assassinat de Francisco Rovirosa, empresari i propietari, i la posterior repressió aplicada sobre els clubs de jazz. Una història basada en fets reals.

Jordi Bilbeny (Arenys de Mar, 1961) és conegut pels seus treballs al voltant de la censura de la catalanitat al llarg de la història, però sempre ha man-

Vell camí de l’esperit De Jordi QuadernsBilbeny.delaFontdelCargol.

Nous llibres dels autors Rafael Vallbona, Jordi Bilbeny i eloi aymerich.

Alella. Can Lleonart. Dijous 8 a les 19.30 h: Alella, el vi humà de Laura Saula.

tingut una trajectòria literària com a poeta. Autor de llibres de poesia dispersos i avui en dia introbables, diversos cantautors catalans reconeguts com Marina Rosell, Celdoni Fonoll, Josep Tero o el grup Katarrama Stuma els han musicat, a més de ser el lletrista del grup Relk. Des del primer poemari de l’autor, Esventrat esguard, publicat per Quaderns de la Font del Cargol en la seva primera etapa, el 1982, fins a aquesta nova edició, Vell camí de l’esperit, han passat uns anys que evidencien el mestratge literari de l’autor. Els seus poemes parlen d’espiritualitat, de la vida com a viatge i experiència i de la llum de l’ànima. Peces poètiques que ens parlen de la visió del món de l’escriptor i ens acosten a figures i paisatges ben propers.

Argentona. El Viver d’Argentona Diumenge 18 a les 13 h: Brians: mujeres invisibles amb l’artista Marta Fàbregas. / Diumenge 18 a les 17 h: La Riera amb poemes de Dario Olaortua i obres de l’artista Miquel Arnau.

AGendA: DEPRESENTACIONSLLIBRES

Col·lectiva75 D’Eloi VolianaAymerich.Edicions.

Llavaneres. Biblioteca. Divendres 16 a les 18.30 h: Mai Més de Susana Hernández.

Vilassar de Dalt. Biblioteca. Divendres 30 a les 18 h. I tu, què fas dissabte de Lia Casas,

Arenys de Mar. Biblioteca. Divendres 30 a les 19 h: El Arte de morir (y vivir) de Servir a càrrec de Juan José Escàmez.

u ALBERT CALLS

Sant Vicenç de Montalt. Centre cívic. Dijous 8 a les 19 h: Gossos salvatges de Georgina Dalmau. / Divendres 30 a les 19 h: Les altres mares. de Laia Aguilar.

Novetats editorials per a la tardor

L’assaig Col·lectiva75. Idees i coordenades per una cultura a Mataró, d’Eloi Aymerich, proposa una intensa reflexió sobre la vigència de l’art presencial i els projectes comunitaris i collectius davant el desafiament de la cultura digital, el totalisme i l’hegemonia mercantilista. Els lectors hi trobaran un text que es mou en diversos formats, com el dietari personal, la memòria col·lectiva i una Viquipèdia analògica. També hi descobriran, un manifest de 75 idees que es posiciona a favor de la pluralitat i proposa, des d’unes coordenades hiperlocals, un esdevenir cultural sostenible per a una ciutat metropolitana, catalana, mediterrània i europea.

IMAtGes

Una crítica de Nop hauria de començar explicant l’argument: Dos germans ensinistradors de cavalls per actuar als films veuen la possibilitat de fer-se rics enregistrant un vídeo d’un alienígena que hi ha al seu “rancho” i fent-lo viral. Fins aquí el film ens està parlant de poc reconeixement i precarietat dins la comunitat negra. Però Nop, a mig camí entre un film nostàlgia i un producte de fira d’atraccions, ens mostra la cacera real del monstre, un ésser viu que no està disposat a permetre la vida dels humans i que et fereix de mort si el mires cara a cara.

cultura

NO TE PREOCUPES QUERIDA

CARTELLERA SETmANAL ocine arenys: www.ocinearenys.es cinesa mataró Parc: www.cinesa.es Foment mataroní: www.matarofoment.org centre Parroquial d’argentona: www.centreparroquialargentona.cat espai amistat: www.espailamistat.cat La calàndria: www.cinemalacalandria.com casal d’alella: www.alella.cat/espaialella

Per tots aquests motius, Nop, no és només un film sobre uns morts de gana que volen fer-se rics a les xarxes (O sí). Té uns mecanismes narratius complexos que demostren el savoir faire del seu director i guionista. Per això tothom hi vol veure

RAINBOW

De PAco León (Espanya, 2022). Amb Dora Postigo, Carmen Maura, Carmen Machi, Luis Bermejo. ESTRENA 23/09/22

D’Olivia Wilde (EUA, 2022). Amb Florence Pugh, Harry Styles, Olivia Wilde. ESTRENA 23/09/22

CRÍMENES DEL FUTURO

De David Cronenberg (EUA, 2022).

Amb Viggo Mortensen, Léa ESTRENASeydoux.23/09/22

Deixeu-me sortir de ‘Nop’

u jESúS GONZÀLEZ t jesusgonnot

De Parker Finn (EUA, 2022). Amb Sosie Bacon, Jessie T. Usher, Kyle Gallner, Caitlin ESTRENAStasey30/09/22

Tribuna Maresme 7

Nop és la més recent pellícula de Jordan Peele, un realitzador arribat a Hollywood amb la missió de col·locar la gent de raça negra i les seves històries en el punt de mira de la seva càmera. I la veritat és que ho està fent bé. Molt bé. Tant a Déjame salir com a Nosotros, Peele parlava de la condició de ser negre als Estats Units (U.S. és el títol original de la segona), ja sigui en la relació individu-societat o

quelcom més. Hi ha qui veu una declaració d’amor al cinema, al cel·luloide, amb unes càmeres capaces de retratar la veritat (el monstre) perquè no fallen com les digitals. D’altres hi veuen una crítica a les plataformes d’streaming, aquells que et permeten veure el producte aquí i ara, tal i com passa al fracassat xou del parc d’atraccions on la bèstia devora els espectadors. Potser, Nop només és la reivindicació del cowboy negre que apareixia a les primeres fotos animades de Muybridge. O tal vegada és un homenatge nostàlgic a Tauró, film preferit de Fidel Castro per representar l’amenaça vermella a les costes americanes. Un crítica de Nop, hauria de tenir per totes aquestes qüestions respostes més clares.

ESTRENESPROPERES CINEmA

en la integració de les famílies en les barriades benestants. Bé, Nosotros també parlava, finalment, del mur que Trump estava construint a la frontera amb Mèxic. L’enfocament de Peele sempre parteix de reforçar els elements fantàstics i de terror, inserint-se en un corrent fílmic actual anomenat afrosurrealisme, un subgènere que els negres americans han desenvolupat per descriure els seus problemes. I que ara comença a ser rendible i alhora comença a trobar noves veus.

SMILE

A partir del 10 de setembre, el públic podrà visitar les 57 exposicions de fotografia pro gramades; els dies 16, 17 i 18 de setembre el festival celebrarà el cap de setmana principal, amb el Market Fotogràfic i les Jornades Professionals, tres dies d’activitats formatives al voltant de la fotografia, i el dia 1 d’octubre, Revela’T farà una gran festa d’aniversari oberta a tothom, així com el Photobook Day, una jornada dedicada al fotollibre.L’antiga

Joan Fontcuberta. Revela’T ret homenatge a l’artista, teòric, comissari, editor, divulgador i un dels grans renovadors de la fotografia del nostre país Joan Fontcuberta (Barcelona, 1955) amb HeghDI’ vem ghaH, tu’lu’, DINOSAUR, una exposició in èdita i produïda especialment pel festival inspirada en la figu ra del dinosaure. A més, Font cuberta serà l’encarregat d’ofe rir la Conferència Inaugural del festival el 16 de setembre al tea tre la Massa de Vilassar de Dalt, i rebrà el Distintiu de Plata de Revela’T 2022.

Revela’T, el primer festival de fotografia analògica del món, celebra la seva 10a edició

8 Tribuna Maresme 421 53

Fotografies de: 1. Joan Fontcuberta, imatge que forma part de l’exposició ‘HeghDI’ vem ghaH, tu’lu’ Dinosaur’. 2. Cristina Fontsaré. 3. Alexey Titarenko. 4. Deanna Dikeman. 5. Alessandra Sanguinetti.

De la programació d’expo sicions del festival, destaquen diversos treballs fotogràfics de llarg termini, com el d’Ales sandra Sanguinetti, que retrata durant més de vint anys la vida de dues cosines; el de Cristina Fontsaré, que construeix un diari de vida a través del segui ment que fa de diverses noies des de la infància i fins a l’edat adulta; Alexey Titarenko, que amb un ús magistral de la llarga exposició captura el desordre de les multituds; Deanna Dike man, que durant 27 anys, en acomiadar-se dels seus pares, feia una última foto des del cot xe, un recorregut fotogràfic so bre tota una vida plena d’adeus.

u REDACCIÓ

Del 9 de setembre al 2 d’octubre a Vilassar de Dalt, la 10a edició de Revela’T, programa 57 exposicions de fotografia analògica, i ret ho menatge al fotògraf i teòric Joan Fontcuberta.

El festival programarà un total de 57 exposicions de recone guts fotògrafs nacionals i inter nacionals, 36 a Vilassar de Dalt, i en el marc de Revela’T Circuit, 9 exposicions a diferents espais de Barcelona i 12 exposicions a Mataró, Premià de Mar, L’Hos pitalet de Llobregat, Torroella de Montgrí, Villanueva de la Serena (Badajoz) i Madrid, i per primera vegada a Burgos, i fora de l’Estat, a Algèria.

fàbrica tèxtil de cal Garbat acollirà el gruix de la programació. A més, altres es pais de Vilassar de Dalt, molts d’ells locals d’entitats socials herència del passat industrial de la vila, acolliran exposicions.

L’home nu. Tot despullant els arquetips de la masculinitat. Mataró. Ca l’Arenas. Visita dinamit zada: Dissabte 10 a les 18 h.

Col·lectiva Sant Lluc 2022. Mataró. Ateneu Centre Cultural. Del 15 de setembre al 30 d’octubre.

Del jo al nosaltres. Viatge per la meva maternitat. Vilassar de Mar. Espai Cultural Can Bisa. Del 3 de setembre al 16 d’octubre. Exposi ció de Núria Tamboleo.

Fins el 2 d’octubre es podrà visitar a La Unió de Teià, una exposició sobre l’obra i la trajectòria del fo tògraf Josep Maria Alguersuari, veí de Teià. La mostra es titula El nen de les fotos, ja que Alguersuari s’hi va iniciar molt jove. Al comença ment “dibuixava les fotos” perquè no tenia càmera. El 1977 va entrar a El Periódico i el 1984 va iniciar la seva relació amb La Vanguardia, on va estar 25 anys cobrint esdeve niments de tota mena i recorrent el món per il·lustrar les entrevistes i reportatges que es publicaven en el seu Magazine dominical.

El divinio Narciso. El Masnou. Espai Casinet. Del 23 de setembre al 16 d’octubre. Exposició d’Inka Martí.

Els nous bufadors catalans. Mataró. Can Serra. Fins al 2 d’oc tubre.

Un país a la copa. Alella. Can Lleonart. Del 9 al 26 de setembre. Fotografies de Jordi Borràs.

Democracia | Order. Mataró. Edi fici La Presó. Fins el 25 de setembre. A cura de Becky Haghpanah-Shirwan.

Matèries en fusió. El vidre a les col·leccions del Museu. Mataró. Can Serra. Fins el febrer de 2023.

Una exposició repassa la trajectòria de Josep Maria Alguersuari

Glòria Badosa: Onze teles i quaranta-cinc papers. Mataró. Col·legi d’Aparelladors. Del 9 de setembre al 2 d’octubre.

Collantes: Escultures. Arenys de Mar. C.C.Calisay. Del 2 al 25 de setembre.

Energia abstracta, 19822022. Vilassar de Mar. Museu Enric Monjo. Del 4 de setembre al 23 d’octubre. Exposició de Josep Serra.

Col·lecció Bassat. Obres del segle XXI (I). Mataró. Nau Gaudí. Fins al 23 d’octubre.

El Maresme yeyé. Mataró. Can Palauet. Fins el 24 de setembre.

Cases perdudes en la memò ria. Llavaneres. Museu-Arxiu. Fins el 25 de setembre. Ceràmica de l’artista de Premià de Dalt, Madola.

AGendA: EXPOSICIONS

El nen de les fotos. Teià. CMC La Unió. Del 8 de setembre al 2 d’octubre.

Pedra, paper, territori.Alella. Can Manyé. Del 10 de setembre fins al 16 d’octubre.

Homenatge a Joan Peiró en els 80 anys del seu afusella ment. Mataró. Biblioteca Pompeu Fabra. Del 5 al 30 de setembre. Exposició fotogràfica.

Corea-Premià. Cartografies de pau. Premià de Mar. Museu de l’Estampació. Fins al 2 d’octubre.

Tribuna Maresme 9

Registres pendents. Mataró. Can Marfà. Fins el 31 d’octubre. Dissabte 17 a les 18 h i diumenge 18 a les 12 h: Visita guiada.

Establiments emblemàtics de Mataró. Mataró. Biblioteca Pom peu Fabra. Fins al 30 de setembre.

Arquitratado. El Masnou. Casa de Cultura. Del 16 de setembre al 9 d’ctubre. Dee Gianfranco La Cognata.

De l’Òxid a la Forma. Argen tona. Museu del Càntir. Del 23 de setembre al 6 de novembre. Gravats de Cecilia Morales.

Estiueig de proximitat 18501950. El Masnou. Espai Casinet. Fins el 18 de setembre.

u REDACCIÓ

cultura

Nits de música al Parc de Vallmora del Masnou

u REDACCIÓ

Diumenge 18, darrer dia de l’Ulisses Fest, és el dia en què l’esport i la gastronomia són els autèntics protagonistes del festival. Concretament, Can Verboom acollirà la proposta gastronòmica km 0 i les curses Ulisses Atac i Ulisses Kids. A més descobrireu jocs sosteni bles, l’Ulisses Market, DJs...

productes Km 0 a càrrec d’esta bliments de restauració del po ble en el mateix recinte.

El calendari cultural del Mas nou compta amb una nova cita: les Nits de Vallmora. Així, quan caigui el sol i es faci fosc, la música sonarà en aquest es pai natural del municipi. La iniciativa vol reforçar l’activitat

Dissabte 17 de setembre, hi ha dues sessions, al matí actua ció de Xiula, jocs infantils i la 2a edició de la Mostra Gastronò mica. I al vespre i nit, 3a Mostra Gastronòmica km 0, concerts a càrrec de Ginestà (20.30 h), Sopa de Cabra amb 30 anys ben endins (22.30 h), i cloenda de la jornada a les 00.30 h amb la música de Miqui Puig DJ.

esCenA

L’edició 2022 se celebrarà del 16 al 18 de setembre a l’Espai Can Verboom de Premià de Dalt amb un cartell de luxe.

musical de la localitat.

El dissabte 17 de setembre, obrirà el cicle una proposta propera al jazz, però la intenció d’aquesta nova activitat és que al llarg de les diverses edicions els concerts cobreixin diferents estils, gèneres i manifestaci ons. A les 20 h actuarà la can

Tres sessions diferenciades d’Ulisses Fest. Divendres 16 de setembre arrenca a les 20 h. amb l’actuació de Núria Cortacans, veïna de Premià de Dalt; Lal’ba, i Doctor Prats amb la gira Pel cantó bo tour. A les 00.30 h tancarà la sessió DJ

Amable, resident de Razzma tazz. Paral·lament, les perso nes assistents podran tastar els

tant masnovina Nika Mills, que cada vegada és més reclamada als escenaris catalans. A les 22 h serà l’hora d’un nom prestigi ós de la música catalana, Dani Nel·lo, que portarà el seu nou espectacle al Masnou pocs dies després d’haver-lo presentat al Mercat de Música Viva de Vic.

L’Ulisses Fest és l’esdeveniment més transversal de Premià de Dalt i rep visitants de tots els punts de Catalunya. Un festival que combina cultura, esport, comerç, gastronomia, concerts i espectacles de primer nivell amb activitats dirigides a tots els segments de població i es pecialment a un públic familiar.

Nova edició de l’Ulisses Fest de Premià de Dalt

Una temporada més, la mú sica clàssica tindrà un paper destacat amb una nova edició de la Temporada de Clàssica

Nika Mils Quartet + Dani Nel·lo Organ Trio. El Masnou. Parc Vall mora. Dissabte 17 a les 20 h. 1a edició Les Nits de Vallmora.

Juanjo Tabarka. Mataró. Plaça d’Antonio Machado. Diumenge 18 a les 12 h. Vermut musical.

Ulisses Fest. Premià de Dalt. Can Verboom Divendres 16 a les 20 h. Amb les actuacions de Doctor Prats, Núria Cortacans i Lal’ba i DJ Amable.

Un dels plats forts de la tar dor arribarà el 10 de desembre amb Quim Masferrer i el seu Bona gent, un espectacle que posa el públic al centre i que és diferent a cada funció.

que, a més de l’Orquestra Sim fònica Sant Cugat, comptarà amb altres formacions de petit i mitjà format.

Tribuna Maresme 11

Veus de cel i terra. Premià de Mar. Espai l’Amistat. Divendres 23 a les 20 h. El Cor Bruckner Barcelona ens oferiran un concert coral a capella.

Jordi Boixadós. Teià. Teatre de la Flor de la Palma. Dijous 15 a les 20.30 h. Presenta Vuitanta mil segons.

Ulisses Fest. Premià de Dalt. Can Verboom Dissabte 17 a partir 20.30 h: Actuació Ginestà, Sopa de Cabra i DJ Miqui Puig.

Aquesta tardor tornen les propostes solidàries de la mà de Vilassar de Dalt contra el càncer que programa de nou el Barcelona Gay Men’s Cho rus a més d’una nova cita de dansa amb el clàssic nadalenc El Trencanous. Un altre dels clàssics de la programació de La Massa és la companyia Els Pirates teatre que aquest any portaran Boira a les orelles.

El públic familiar tindrà l’oportunitat de descobrir la fi gura del pintor Paul Klee amb l’espectacle Klé de la compa nyia Addaura. També podrà gaudir de la màgia, amb Enc hantée de la maga Melanie, i del circ amb l’espectacle I les idees volen ’Animal Religion. El teatre musical també serà present amb Mistela, candela, sarsuela, una proposta de la jove companyia Epidèmia.

u REDACCIÓ

Nova temporada a La Massa Teatre de Vilassar de Dalt

AGendA: múSICA

El 9 d’octubre engegarà la nova temporada de La Massa Teatre amb 13 propostes per a tots els públics que inclouen música, teatre, dansa i circ.

Tribut a Queen. Mataró. Rene gade Club. Dissabte 24 a les 23 h. A càrrec del grup Play The Game.

Akeré. Mataró. Casal L’Aliança. Dijous 15 a les 21 h. Recorregut pels camins del flamenc, la riquesa rítmica afrocubana i el jazz.

El sentir de mi sentido. Vilas sar de Mar. Sala M. Roser Carrau. Diumenge 25 a les 18 h. El quartet vocal Qvinta Essençia portarà la poesia i la música del segle d’Or espanyol.

Kábbala: Momentum. Mataró. Teatre Monumental. Diumenge 25 a les 18 h. Ballarins que aporten a la seva música un estil molt influenciat per les arts escèniques i el teatre.

Clara Peya. Arenys de Munt. Castell Jalpí. Divendres 16 a les 21.30 h. Dins el Re-Vers.

Marta Puig, piano. Mataró. Ate neu Centre Cultural. Diumenge 2 d’octubre a les 18 h.

Recital de piano i veu. Mataró. Foment Mataroní. Dissabte 17 a les 18 h. Amb la soprano Lídia Martínez i el pianista Pere Gonzàlez.

Gafarrock. Premià de Mar. Parc del Palmar. Dissabte 17 a les 19.30 h. 11a edició amb l’actuació de: Ignorantes, R.S.C, Pantocrator, Mama Dousha i Remolke.

Mai m’havia plantejat entrar a televisió i formar part d’un programa perquè no em fiava gaire del que és el format tele visiu. No sabia si podia encai xar gaire amb el meu perfil, ja que soc una persona molt in trovertida. Crec que parlo més amb les meves accions que paraules. He tingut sort i he

TV3 continuarà apostant per aquest programa amb una segona temporada. Hi haurà 16 concursants més...

encaixat en el programa d’Eu fòria. Em van donar a entendre que perfils com jo també érem necessaris i importants.

Eufòria t’ha fet escriure en català però, el Chung-Man de fa uns anys en quin idioma hauria escrit?

Crec que puc dir que la nos tra temporada sempre serà especial, sempre serem els pri mers. Tinc molta curiositat per saber qui seran els 16 següents concursants. Hi haurà més gent al càsting... quan vam en trar no sabíem ni com seria Eu fòria, ara sí. El llistó està molt alt i els pròxims concursants potser tenen més pressió, tot i que ja saben on van.

Com valores tot el que estàs vivint?

En Chung-Man Kim, de Premià de Mar, va deixar de banda les seves pors per presentar-se al càsting d’un nou programa musical. En aquell moment amb prou feines en sabia el nom: Eufòria, però amb poc temps el progra ma es va consolidar com a un format d’èxit a TV3. Una decisió que, asse gura, l’ha marcat tant personal com professionalment, després d’actuar al Palau Sant Jordi davant de més de 17 mil persones a principis d’estiu. Amb l’experiència a l’esquena, parlem de la seva nova etapa com a artista.

Abans que et proposessin presentar-te al càsting, t’ha vies plantejat participar a un reality?

u GEmmA PONCE

Sobretot en anglès i una bar reja de tots els idiomes que conec: anglès, castellà, coreà... sempre faig una mescla de to tes les llengües. Per mi és molt fàcil que estigui escrivint i de sobte canviï un tros de la cançó o bé jugar amb les paraules en diferents idiomes.

L’Eufòria de Chung-Man Kim

En aquesta primera edició ha destacat la bona sintonia en tre vosaltres.

ENTREVISTA A ChUNg-MAN KIM, PARTICIPANT DEL PROgRAMA DE TV3, EUFÒRIA

No pensava que faríem tanta pinya i ens vam donar suport

FOTO: ceDiDa

Molt bé, estic fent concerts, sobretot amb els d’Eufòria. També estic definint el meu nou projecte musical, a part de preparar un single nou en ca talà. Potser fa uns anys no ha gués pensat de fer-ho en català perquè no tinc gaires referents en aquest idioma, tot i que sí que havia fet algun tema. Crec que ara m’agradaria connectar amb la gent que m’ha vist a Eu fòria i que és un bon moment.

12 Tribuna Maresme

Per mi va ser un somni fet realitat veure tanta gent davant meu reaccionant i cantant amb mi: va ser inoblidable. És el concert més important que he fet a la meva vida i espero, en un futur, poder repetir-lo, seria un objectiu com a músic.

I les crítiques?

Durant el programa no has oblidat les teves arrels core anes.

entre nosaltres, sobretot pel fet que érem 16 persones vivint el mateix procés. Tot i que fos un talent show i competíem, tots coneixíem el dolor de cadascú. Tenim perfils molt diferents, però ens uneix la música, que és un pont. Li pots explicar a algú, però no t’entendrà com pletament.

Ara comences la carrera en solitari, vas pel camí de treu re singles. Et fa por que es re baixi el fenomen i vagis tard?

Òbviament no serà el mateix a mesura que passi el temps, és normal que passi. Crec, i tinc fe, que qui em vulgui escoltar, encara que passi el temps es quedarà i esperarà.

Les primeres gales del pro grama sí que vaig pensar que en ser asiàtic potser la gent no

ciador, molts artistes intenten buscar la seva identitat, el seu tret distintiu i jo sense bus car-lo ja el tinc.

Hi ha algunes que tenen més tacte que d’altres i les pots en tendre. És normal que et criti quin, però penses que és molt fàcil estar a casa i criticant des del sofà sense saber el que hem passat per fer-ho el millor pos sible a les gales, però darrere hi ha molta feina. Hi ha hagut alguna crítica referent el meu origen o ficant-me en una na cionalitat que no soc. Per mol ta gent soc el xinès, però trista ment ho tenia assumit abans d’entrar al programa i crec que he fet bé la meva feina i he do nat exposició a la meva cultu ra: la coreana.

Em fa respecte, més que por.

La foto final del concert d’’Eufòria.

acabaria de connectar amb mi del tot i que es fixarien en altres concursants amb qui es poden veure més reflectits. A partir de la gala tres o quatre vaig veure que la gent feia un canvi i estic molt content del suport que el públic català m’ha donat.

Entre els 16 vau omplir el Pa lau Sant Jordi. Com és actu ar-hi?

Tribuna Maresme 13

Sí, sempre les tinc presents. Crec que és el meu toc diferen

És el teu tret diferencial que t’ha sigut una sort, però vas patir perquè fos al contrari, un inconvenient?

OPInIÓ

Em refereixo per exemple al model de creixement de l’àrea metropolitana de Madrid que alguns autors com Jorge Dioni han descrit com ‘La España de las piscinas’. Aquest és un model urbanístic que es caracteritza per una gran quantitat de nova construcció amb falta de connexió amb la trama urbana; és a dir models periurbans sense espai i serveis públics, pensants sovint com a pisos dormitoris. Per tant, són àrees on previsiblement els nivells de capital social i teixit associatiu seran baixos. De fet, són models urbans que busquen en si mateixos l’aïllament.

Més contiguts a www.valors.org

idees

Les conseqüències polítiques de l’urbanisme són extremadament rellevants, però per alguna raó que no acabo d’entendre sovint tendim a infravalorar les relacions entre espai urbà i comportament polític. Això és especialment greu quan des dels camps de la ciència política i la sociologia hi ha cada vegada més evidència que assenyala com les característiques de l’espai urbà influeixen en el comportament electoral dels ciutadans i, més en general, en la participació política dels ciutadans.Ésevident que a les darreres dècades del franquisme els nuclis urbans a les àrees metropolitanes de Madrid i Barcelona van créixer a una velocitat vertiginosa. Els nous barris van créixer acumulant una altíssima densitat de població i, a la vegada, amb dèficits importantíssims de planificació urbanística. En alguns casos, aquests nous barris van créixer desconnectats de la trama urbana preexistent. Fins al punt que un dels reptes més impor-

El país de les piscines

La qüestió és que aquell urbanisme desordenat del tardo-franquisme no va ser fruit d’una decisió política sinó una mala jugada més del franquista. Tot això sobta quan avui tornem a observar uns models de creixement excessius que recorden aquell model desordenat. La diferència és que avui els models són fruit d’una decisió política deliberada i responen també a les preferències polítiques de la ciutadania.

Ara, però, no es tracta d’una mala passada del franquisme. Aquesta vegada el model urbanístic mancat de cohesió social

u FRANCESC AmAT VALORS.ORg Doctor en Ciència Política

és el resultat d’una correspondència entre les exigències de les aglomeracions urbanes a les economies modernes amb les preferències polítiques dels propis ciutadans. Ara són uns ciutadans amb recursos que busquen no només un habitatge de qualitat sinó que decideixen ells mateixos “desviar-se” de l’entramat i teixit social i opten per privatitzar bona part dels serveis. És a dir, prefereixen la terrassa i el gimnàs privat, sovint presents a la pròpia finca de nova construcció. El mateix passa amb l’accés als serveis, es dona un procés de substitució dels serveis de salut i educatius públics pels privats. El risc d’aquest model urbanístic i social, però, és que la falta de cohesió social impulsi encara més l’apatia política o, fins i tot, el creixement dels partits d’extrema dreta. Més encara quan vivim un temps on desapareixen els “intermediaris” de la política, com bé diu Ignacio Sánchez-Cuenca al seu últim llibre. Qui cosirà, d’aquí un temps, el que ara s’esfilagarsa?

tants dels nous ajuntaments democràtics, a partir dels anys 80, va ser el de recosir la trama urbana i el teixit social de les ciutats de l’àrea metropolitana de Barcelona. Aquests nous barris dels anys 60 i 70 es caracteritzen encara ara per baixos nivells de participació política.

Del que no es parla a classe

Tribuna Maresme 15

L’acord fa pensar que solucionar altres problemes també és possible, però parlar-ne és un in cordi per diversos actors

Aquest acord fa pensar que solucionar altres problemes també és possible, però par lar-ne és un incordi per diver sos actors. Parlem de les ràti os elevadíssimes a les classes, dels horaris excessivament matiners per a infants i joves, de la pèrdua dels serveis de menjador i dels difícils anys de guarderia i preescolar.

u ROGER NARANjO Politòleg i director El Senyal

sinó que també incorporen hàbits saludables a la societat. Els més petits marxen abans de casa que els adults, els separen dels seus pares i mares massa d’hora, trencant llaços molt necessaris des del punt de vista de l’educació emocional.

Diverses imatges dels pobles del Baix Maresme des de l’aire. Les fotografies han estat realitzades per Feliu Vilalta, que va volar amb el pilot J.L. Boquet per damunt dels municipis de la comarca, deixant-nos aquest singular testimoni gràfic aeri.

El nombre d’alumnes per classe és molt elevat, o el de professors és reduït, també es pot mirar així. Començar tan d’hora i estar 6 hores asseguts, o impartint lliçons, és el camí cap a la pèrdua de l’atenció i la qualitat de l’ensenyament. A part, que físicament, l’alumnat en creixement necessita hores de son per desenvolupar bé el seu cervell. L’escola és educa dora, i hauria de ser-ho amb l’alimentació, ja que els menja dors escolars no només ajuden a les famílies econòmicament,

El Maresme vist des de l’aire

1. El Masnou / 2. Premià de Mar / 3. Cabrera de Mar / 4. Vilas sar de Mar / 5 i 6. Mataró.

421 3 5 6

L’evidencia científica del mè tode finlandès ha demostrat les afirmacions anteriors, i els seus resultats acadèmics ho avalen. Llavors, per què aquí fem el que fem? Al nostre país no es poden fer aquestes co ses perquè tenim molt poca conciliació familiar. Pensin en com quadrar horaris de feina amb portar a la canalla a les 10 en lloc de les 8, o com en carregar-se dels més petits els primers mesos i anys de vida sense guarderies i preescolars. Digueu al professorat que facin matí i tarda, més la feina a casa. Demaneu recursos menjador a la política que tantes retallades ha fet. El problema transcen deix les conselleries d’educa ció, però és que una bona edu cació afecta a tota la societat.

L’amenaça ha cessat, no hi haurà vagues durant l’inici del nou curs escolar, ja que sindi cats i Educació han arribat a un acord: hi haurà més mes tres i professors. L’augment de la plantilla permetrà reduir horari lectiu, perquè com més siguin, menys toca per cap.

Les dones de 1704. Teià. Masia Can Llaurador. Dissabte 10 a les 18.30 h. A càrrec de Mercè Gras.

Jubilats versus Pensionistes

Aquest estiu, en un dels trajectes que he fet estant de vacances, tot travessant un poble —ara no recordo quin—, vaig veure que en un edifici hi lluïa el rètol: “Llar de Jubilats i Pensionistes”. Sense deixar de conduir, en una primera impressió, em va semblar redundant. De seguida, però, se’m va fer la llum: Per bé que sinònims, en el fons el seu significat era força divergent.

u FERRAN PLANELL JUgANT A ESCRIURE Escriptor

Podem afirmar, doncs, que el silenci s’ha convertit en un autèntic mercat. Es pot constatar observant l’èxit editorial de títols sobre aquest tema. Des de manuals d’autoajuda a assajos filosòfics, com ara: Ensayo sobre el Lugar Silencioso, de Peter Handke, o En busca del silencio. La atención plena en un mundo ruidoso, d’Adam Ford.

Hom arriba a la jubilació per edat i això no té marxa enrere, és quelcom definitiu. La pensió s’assoleix per uns drets adquirits, per una cotització realitzada i sempre hi ha la incertesa de si s’acabarà cobrant.Iacabo, “jubilació” ve del llatí iubilare que significa “cridar d’alegria”. Compte, doncs, perquè l’alegria de jubilar-se (una de les seves accepcions), s’entronca massa sovint amb la decepció de la pensió (una de les seves realitats).

Xerrada sobre transició energètica. El Masnou. Biblioteca. Dimecres 28 a kes 18 h. A càrrec de Neus Soler.

16 Tribuna Maresme

De l’1-O al desconcert. El Masnou. Ajuntament. Divendres 9 a les 19 h. A càrrec de Vicent Sanchis, periodista.

Pot ser tendència el silenci?

L’aperitiu amb Democracia i Cèlia del Diego. Mataró. Edifici La Presó. Dissabte 10 a les 12 h. Conversa entre Pablo España i Cèlia del Diego.

La cerca d’espais i activitats on poder estar en silenci i alli-

u jUDIT VIVES VALORS.ORg Periodista

Ponència sobre Joan Fuster. El Masnou. Biblioteca. Divendres 16 a les 18.30 h. A càrrec de Núria Cadenes. Dins el Correllengua 2022.

A més, la informació que consumim no és necessàriament rellevant, fiable o interessant; més aviat vivim en un entorn de gran “soroll” mediàtic. De la mateixa manera que el soroll excessiu pot afectar la nostra salut física, el soroll en l’àmbit digital també té un impacte en la nostra salut mental i social. I és aquí quan apareix el silenci com a antídot.

Hom pot ser pensionista sense estar jubilat, com també pot estar jubilat i no pas ser pensionista. Mentre que un dels mots duu la percepció de diners en si mateix de forma inherent, l’altre no ho com-

AGendA: XERRADES

La desfeta. L’11 de setembre de 1714 i les seves conseqüències. Vilassar de Dalt. Museu Arxiu. Divendres 9 a les 20 h. Amb Agustí Alcoberro. Presentació del llibre La desfeta. 11 de setembre de 1714.

Més contiguts a www.valors.org

’Bitxos’ del Parc. Vilassar de Dalt. Biblioteca. Divendres 16 a les 18.30 h.

Crisi climàtica. Present i futur. Vilassar de Dalt. Museu Arxiu. Dimarts 27 a les 19 h. Amb Cori Calero López.

[Realment] vivim en una distopia [?]. Teià. Biblioteca. Dimecres 28 a les 19.15 h. A càrrec de Francesc Cortés.

El cas Eugeni d’Ors (en relació amb Puig i Cadafalch). Mataró. Ateneu Centre Cultural. Dijous 22 a les 19.30 h. A càrrec d’Esteve Mach, arquitecte.

a la xarxa social Clubhouse on són populars les sessions de meditació. D’altra banda, a TikTok molts joves es graven estudiant en silenci acompanyats del hashtag #SilentStudy. Però, sens dubte, el fenomen més curiós és la pràctica de la Uitwaaien, una moda escandinava que consisteix a fer activitats a l’aire lliure de manera que puguem sentir les ràfegues de vent perquè se’ns emportin les preocupacions.

Potser ara em direu que filo prim, però si cerquem la diferència verbal entre “ser” i “estar”, Optimot ens diu: “Generalment, es fa servir el verb ser per expressar la mera situació d’algú o alguna cosa en un lloc, però si s’hi vol afegir un matís de permanència o du-

berar la ment s’imposa com a tendència i, fins i tot, com a nou mercat econòmic a explotar. A Google, les consultes relacionades amb conceptes com “recessos silenciosos” registren més de vint mil cerques al mes a tot el món. L’enorme popularitat que tenen les aplicacions de meditació il·lustren la necessitat de reduir la velocitat en què vivim. Meditar o fer ioga ens ajuda a trobar aquests espais i els recessos en monestirs o centres de meditació estan experimentant un autèntic boom.Aaquestes tendències s’hi sumen d’altres pròpies dels mil·lennistes o dels membres de la generació Z. Per exemple, l’ASMR (Resposta Meridiana Sensorial Autònoma) que consisteix a sentir sons relaxants, com ara xiuxiuejos, que ajuden a calmar l’ànima. Una altra rellevant és la cerca d’espais de silenci com passa

Apostar per la pau i els drets humans en un món convuls. Mataró. Ajuntament. Dimecres 14 a les 19.30 h. A càrrec de Jordi Armadans.

rada, se sol utilitzar el verb estar”. Vatua Déu!, ja ho he trobat. En el nostre subconscient tenim molt clar el fet que “Ser pensionista” comporta temporalitat, mentre que “Estar jubilat” denota perpetuïtat.

porta pas necessàriament. Ni les pensions ho són totes per jubilació, ni la jubilació implica de per si el dret a percebre unaSensepensió.voler entrar a fons en l’àmbit lingüístic —que ni de bon tros domino—, em crida l’atenció que mentre habitualment diem “està jubilat” —per més que no deixa de “ser” un jubilat—, no diem pas “està pensionat”, sinó que ens hi referim amb un “és pensionista”.

L’exili polític nicaragüenc. Alella. Casal d’Alella. Dimecres 21 a les 19h. Amb Juan Daniel Treminio Rayo i Jairo Antonio Videa. Escriptors de Nicaragua exiliats.

Vivim en una època de sobre informació i hiperconnectivitat. Part de les nostres vides es desenvolupen en un espai virtual. Es calcula que una persona passa de mitjana diària al voltant de dues hores i 24 minuts connectat. Tant és així, que estem creant una síndrome contemporània: la por a perdre’ns alguna cosa o FOMO (Fear of Missing Out).

El patrimoni com a mitjà d’integració social i cultural. Teià. Masia Can Llaurador. Dijous 22 a les 19 h. A càrrec de Ruth Garcia López.

L’edició a Argentona. Argentona. Biblioteca. Dijous 22 a les 19 h. Taula rodona.

Ecología de las pandemias. Mataró. Can Boet. Dissabte 24 a les 12 h. A càrrec de Fernando Valladares. Amb la presentació de la revista L’Atzavara Vol. 32.

u COOP mARESmE

Un exemple clar va ser el moment d’afrontar la crisi de la Covid-19. El fet de ser coo perativa ens va ajudar molt a

“Som feministes, fem política, les nostres cançons són reivindicatives, i teixim xarxa”

Folk You és la cooperativa al voltant de la qual s’organitza la banda Ebri Knight, i és un pro jecte que sorgeix de molts anys de feina al darrere. Som coo perativa perquè en el moment que vam haver de fer el pas de professionalitzar la nostra fei na i la manera d’organitzar-nos com a equip, vam veure que la cooperativa era la forma que reflectia millor com ens or ganitzàvem entre nosaltres: d’una manera horitzontal, on tothom tingués veu, i amb uns reptes de futur que lliguin amb els nostres valors.

El 2018 la banda va fer el pas cap a la constitució d’aquesta nova forma professional i jurí dica tot lligat als valors de l’eco nomia social i solidària al vol tant de la cultura i la indústria de la musical.

Tribuna Maresme 17

Per ara sobreviure, existir (ri uen). Principalment, el fet de fer-nos cooperativa era per po der relacionar-nos i interactuar

Quins avantatges té que si gueu cooperativa?

El vostre públic objectiu co neix Ebri Knight com a coo perativa?

pal·liar el cop de manera col lectiva, i també ens va donar aire per pensar i veure quines altres tasques podíem assu mir.En general la cooperativa rep encàrrecs que no tenen sentit en el si de la banda, però que sí en tenen per una part de l’equip, i per això cada vegada anem incorporant més.

Què és el Folk You i perquè sou cooperativa?

El fet de teixiraltresipodercooperativafer-noseraperrelacionar-nosinteractuarambcooperativesixarxa

Una imatge de la banda de música, Ebri Knight.

Folk You és la coopera tiva al voltant de la qual s’organitza la banda Ebri Knight, i és un projecte que sorgeix de molts anys de feina

La gent que ens escolta ma joritàriament li dona igual si ets una coope o un elefant. A més, nosaltres som una coope molt jove, de moment no ens coneixen per aquí, però quan anem incorporant més coses serà quan Folk You agafi més visibilitat.

Quins altres àmbits toqueu apart de pujar sobre un esce nari i fer música?

Entre les bambolines del grup de música Ebri Knight, amb una trajectòria de més de 15 anys a l’esquena, 4 discos d’es tudi, 1 disc en directe i 1 EP temàtic sobre la Guerra Civil Espanyola, hi ha tot un projec te al darrere impulsat per Folk You, cooperativa integrada pels mateixos components del grup i altres persones que formen part del seu ecosistema.

Folk You, un exemple de projecte col·lectiu en la música per a la transformació social

Jo crec que Ebri Knight és més que un grup de música, la nostra música no es compon per temes banals. Som femi nistes, fem política, les nostres cançons són reivindicatives, i teixim xarxa.

En aquesta entrevista les persones membres que en for men part expliquen els motius i objectius de la cooperativa, així com alguns entrebancs i les perspectives de futur que tenen.

Un dels trets diferencials de ebri, és que intenta fer un altre tipus de projectes. Hem fet el de memòria història i ara es tem mirant de fer altres tipus de projectes, fora del que seria la festa major habitual. Tenim projectes d’intercooperació, formatius i de producció d’es deveniments.

I quins són aquests reptes de futur?

amb altres cooperatives i teixir xarxa.

Ara, digitalTransformacióalMaresme

Desconnectar les xarxes socials no implica deixar de fer màrqueting, sinó canviar el mètode i com s’arriba als consumidors.

Moltes vegades els professionals del màrqueting acostumem a recomanar les xarxes socials per l’enlairament de qualsevol negoci. Considerem que les principals plataformes, com Facebook i Instagram, són imprescindibles per a qualsevol estratègia de màrqueting. Depenent de l’empresa, altres aplicacions socials com TikTok, LinkedIn o Pinterest també poden considerar-se essencials. No obstant això, les empreses estan cada vegada més descontentes amb els grans titans de la comunicació. A mesura que més marques es rebel·len, ens hem de preguntar: “Pot la nostra empresa sobreviure sense les xarxes socials?”.

El Consell Comarcal crea el programa “Ara, Transformació Digital al Maresme” per ajudar les micro i petites empreses del sector productiu, serveis i agroalimentari a reorganitzar el seu negoci amb la implementació de noves solucions digitals que facilitin l’optimització de recursos. Es tracta d’un programa que combina formació, taules de treball sectorial i mentoratge individualitzat en els àmbits de la digitalització de processos i en el màrqueting digital.

idees

perjudicials de les xarxes socials en la salut mental i els algorismes dissenyats per a “mantenir a la gent fent scroll” i sense poder “desconnectar i relaxar-se.”

Però grans marques com Lush, Tesla i Patagònia ja tenen presència. Tesla continua activa en Instagram (una plataforma propietat de Facebook), i

teCnO

Lush continua prosperant amb el contingut generat pels usuaris i el màrqueting d’influencers en pràcticament totes les plataformes de mitjans socials. L’eterna contradicció humana. Altres marques també ho fan servir com a tàctica de comunicació, busquen una notorietat anant a contracorrent. El fet impopular com a manera d’actitudAixòdiferenciadora.ensportaa preguntar-nos... On encaixa una empresa emergent o una marca petita?Elscanals socials han permès la democratització de la comunicació, però s’ha d’entendre com una eina més i no com el leitmotiv del nostre negoci. És molt interessant recordar que més enllà de les xarxes socials, tenim altres tècniques de comunicació i màrqueting que ens permeten arribar als usuaris i clients d’una manera personalitzada i amb molts bons resultats. Disposar d’una web corporativa, campanyes d’email, posicionament orgànic; o tècniques de màrqueting tradicional com la inserció de bàners o falques publicitàries a mitjans locals.

u ELI GUILLÉN Màrqueting digital www.eliguillen.es

Les marques “Social media fatigue” . La icònica marca de bellesa Lush va desactivar els seus comptes de Facebook, Instagram, Snapchat i TikTok. Segons el comunicat de premsa, Lush va abandonar aquestes grans xarxes socials fins que puguin oferir un entorn més segur. La marca qüestiona els efectes

Pot la nostra empresa sobreviure sense xarxes socials?

Lush no és l’única marca que es va retirar de les xarxes socials. Patagònia, Tesla, SpaceX, Coca-Cola, Pepsi, Starbucks, Unilever, Diageo, Levi Strauss, The North Face, Verizon... són només alguns dels grans noms que van anunciar que deixarien de publicitar-se a Facebook.

El

cabell és un fidel reflex de la nostra salut física i emocional, per això és es sencial que el cuidem degudament i coneguem les necessitats reals, segons tipo logia de textura, forma i color. Doncs, no és el mateix un cabell fi i sense volum, que un ca bell arrissat i encrespat o que un gruixut amb massa volum. Tanmateix, signes d’alarma, com poden ser la caiguda del cabell tan típica en canvis estacionals, hormonals o d’estrès. O la deshidratació i falta de nutrició de la nostra cabellera, així com la desestructuració o tren cament del cabell o la decoloració, són pro blemàtiques que cal detectar i tractar correc tament. Per això, un diagnòstic realitzat per un especialista perquè en faci una valoració completa, ens assessori i ens indiqui el trac tament adequat, són essencials per lluir una cabellera envejable i sana.

Felicitas Ordás, directora del saló Felicitas Hair ubicat a Mataró, va apostar en 2021 per crear i dissenyar un espai únic i innovador anomenat Hair Spa eksperience by Revlon Professional, dissenyat per un equip d’experts, en el qual la talassoteràpia, l’antiga ciència del mar, és la base dels tractaments que retornen la bellesa i l’equilibri al cabell i al seu cuir cabellut. Una autèntica atmosfera marina que convida a una immersió profunda al benestar, amb una àmplia gamma de tractaments exclusius i personalitzats.

Tribuna Maresme 19

rituals delsperprincipisincorporenpersonalitzats,elsricsmarinsalacuracabells,

A Felicitas Hair trobarem un nou concepte de cura capil·lar, que inclou innovadors trac taments, inspirats en el mar i que uneixen el saber de la ciència amb la potència de la natura. Partint de la talassoteràpia, els seus

ingredients marins i les algues s’unei xen per crear una sinergia única entre ciència i natura. Tots els productes que s’usen són de l’exclusiva i innovadora línia de talassoteràpia Eksperi ence by Revlon Professional, amb l’enfocament científic més avançat que permet seleccionar i extreure meticulosament els ingredi ents marins més rics per elaborar fórmules que tracten, nodreixen i reposen l’equilibri delAcabell.més,per completar una experiència ho lística integral, compte amb el primer llit per a spa capil·lar d’Espanya des del qual es po den fer massatges, així com rentats Wash Experience, amb el mampo, un recipient de fusta que en deixar caure l’aigua crea una sensació per fecta per a la desconnexió. Entrar a Felicitas Hair Spa serà tota una veritable im mersió marina, per viure un viatge sensorial on aconse guirem l’equilibri, el benestar i la bellesa que comença amb un cabell i cuir cabellut sa.

tant del cuir cabellut com de la fibra capil·lar.

El Hair Spa compta amb un circuit que combina el poder del mar i la ciència per tractar els cabells, valent-se també de l’aromateràpia, la cromo teràpia, el disseny i la música relaxant fins a aconseguir una veritable atmosfera agrada ble i de desconnexió submergint-nos a l’uni vers marí. Cadascun dels rituals es realitza de manera exclusiva i individualitzada. Per això, a l’inici, per conèixer les ne cessitats reals de cada client, s’utilitza una microcàmera per elaborar un diagnòstic detallat sobre l’estat dels ca bells i el cuir cabellut. A partir d’aquí es crea el ritual a mida més adequat per tornar-ne l’equilibri, i s’escullen els productes que cobreixen mi llor totes les necessitats, sem pre preparats al moment. Els fangs, l’aigua marina pura, els

Submergeix-te en un mar de rituals de bellesa integral i holística per al cabell, amb els tractaments que t’ofereix l’exclusiu Spa Capil·lar Eksperience de Felicitas Hair, al Maresme

JORNADA INTENSIVA AL SETEMBRE

260.528 alumnes en el primer i segon cicle, 8.912 menys que el curs anterior. A primària, la previsió és de 449.333 infants, 10.978 menys. També es manté la baixada a secundària, en concret es preveuen 3.668 alumnes menys i un total de 333.659.

Comença el curs escolar de l’avançament del calendari sense vagues previstes

L’avançament del curs va acompanyat de l’establiment de la jornada intensiva durant el setembre. Així, els alumnes tindran horari lectius de 9 a 13 hores, després serà l’espai de migdia i menjador i per completar l’horari fins a les 16.30 hores s’oferirà lleure gratuït per a les famílies.

u ACN

Uns 1.590.000 alumnes tornaran a la normalitat prepandèmica, uns 5.000 menys que el curs passat.

En canvi, continua el creixement a la Formació Professional (FP) i amb una previsió de més de 145.000 alumnes. Més de 70.000 d’aquests en cicles de grau mitjà i gairebé 72.000 en cicles de grau superior. Hores d’ara però les xifres d’FP no estan tancades i a finals de juliol hi havia uns 20.000 alumnes que esperaven plaça.

La principal novetat del curs d’enguany és l’avançament de l’inici de les classes. El 5 se setembre ho van fer els centres escolars d’infantil i primària i el 7 de setembre els de secundària. A més, el curs comença sense convocatòries de vaga després que els sindicats desconvoquessin les previstes per al 7 i el 28 de setembre en arribar a un acord amb el Departament sobre la reducció de l’hora lectiva. També és el primer curs que comença plenament en normalitat prepandèmica, sense mascaretes ni grups bombolla. En total, es preveu que 1.588.733 alumnes cursin estudis enguany, uns 5.000 menys que el curs passat.

Del total d’alumnes, 1.064.109 estaran escolaritzats en el sector públic. Un total de 1.316.477 estan matriculats en ensenyaments de règim general, dels quals 882.260 en centres públics (67%) i 434.217 en centres privats (33%).

Enguany continua la tendència a la baixa en el nombre d’alumnes. Així, a l’educació infantil s’estima que hi haurà uns

A batxillerat s’esperen 98.000 alumnes, 70.000 als ensenyaments de règim especial i 61.000 fent formació d’adults. D’altra banda, continua a l’alça la formació a distància, amb més de 81.000 matrícules.

viure

APrendre

Pel que fa als docents, n’hi haurà uns 2.000 més a l’escola pública fins arribar als 76.406. També 3.717 de personal d’atenció educativa, 307 més que el curs passat pel que fa a plantilla estructural i 523 dotacions d’un programa de complexitat per a tres anys.

L’anunci de l’avançament del curs va ser el punt d’inflexió que va provocar l’esclat del conflicte amb els sindicats, que van rebutjar una decisió que no s’havia negociat amb ells. Les organitzacions van convocar fins a nou jornades de vaga amb diverses reclamacions, entre les quals la reducció de l’hora lectiva tant a primària com a secundària. El curs va acabar sense acord i amb la convocatòria de dues noves vagues al setembre, aturades que finalment no es faran després que el passat 1 de setembre s’assolís un acord que comportarà la recuperació de l’horari lectius per als docents a partir del gener del 2023 i la incorporació de 3.500 nous professionals.

Tribuna Maresme 21

de lliure concurrència, igualtat, mèrit, capacitat i publicitat. Així mateix, hauran de preveure la reserva d’un mínim del 7% de les places per a persones amb discapacitat. En aquest cas, la reserva s’aplicarà a les places que es convoquin per concurs oposició.Lesconvocatòries derivades d’aquesta oferta d’ocupació pública d’estabilització es publicaran abans del 31 de desembre de 2022. S’espera, doncs, un final d’any carregat de noves ofertes d’accés a la funció pública.

• Concurs oposició per a la resta de places. S’hi pot presentar qualsevol persona que compleixi els requisits d’edat i titulació.Aquesta

tinats a persones nouvingudes, a més de cursos d’alfabetització i d’educació primària per a persones no escolaritzades prèviament. Amb això, els centres de formació d’adults realitzen una contribució decisiva a la cohesió

Anglès, informàtica, Graduat en ESO, accés a cicles professionals de Grau Superior, accés a la universitat... Creada l’any 1983, l’escola d’adults de Premià de Mar fa prop de quaranta anys que proporciona a les persones que volen ampliar les seves capacitacions —i a aquelles, més ambicioses, que volen reingressar al món acadèmic per assolir titulacions superiors— la possibilitat de veure acomplerts els seus objectius vitals. I ho fa fent servir els recursos pedagògics més actuals, com ara l’ús de tecnolo-

Mai no és tard… quan s’hi arriba

Fa gairebé quatre dècades que el Centre de Formació d’Adults de Premià de Mar és una via de retorn als estudis per als joves i els no-tan-joves maresmencs. Es tracta d’un centre públic, gratuït, amb titulacions oficials i amb estudis que ofereixen continuïtat a la Formació Professional, les universitats o les Escoles Oficials d’Idiomes.

El Govern de la Generalitat de Catalunya ha aprovat una oferta d’ocupació pública d’estabilització de 39.209 places, de les quals 11.776 són de personal d’administració i tècnic i 27.433 de personal funcionari de cossos docents no universitaris i personal laboral docent del Departament d’Educació.L’acordde

acaDÈmia www.triangle-academia.comMATARÓTel.937903345

oferta forma part del procés de reducció de la temporalitat en l’ocupació pública que està portant a terme el Govern i que és el més important que s’ha fet mai. Ha estat acordada prèviament amb sindicats i esdevé un instrument necessari per contri-

• Concurs de mèrits per a les places ocupades de forma temporal des d’abans de l’1 de gener del 2016 o bé ocupades per personal amb una relació temporal des de la mateixa data.

Les convocatòries han de preveure el respecte dels principis

Govern habilita també el Departament de Salut per aprovar al llarg d’aquest 2022 una oferta d’ocupació pública d’estabilització de 7.636 places de personal estatutari al servei de l’Institut Català de la Salut (ICS), des de facultatius fins a zeladors i administratius. Són un total de 46.845 places que es convocaran, de forma excep-

cional, per dues vies: concurs de mèrits i concurs oposició:

El decret d’estabilització, una nova oportunitat d’accedir a la funció pública

gies digitals i l’aprenentatge per projectes; en definitiva, tradició i modernitat harmonitzats per oferir la millor formació possible.

Per una altra banda, l’escola ofereix també cursos de català i castellà de diferents nivells, des-

social de les seves localitats, tot facilitant la inserció social dels nouvinguts i fomentant el contacte entre cultures i el coneixement mutu.Irecorda

trianGLe

buir a assolir l’objectiu de situar la taxa de temporalitat en places estructurals a la Generalitat per sota del 8% a data 31 de desembre de 2024, segons estableixen les directives europees i la Llei 20/2021, de 28 de desembre, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l’ocupació pública (Llei Iceta).

que, tinguis la edat que tinguis, mai no és tard per aprofitar el que el sistema educatiu et pot oferir, i al CFA Premià de Mar això fa molt anys que ho tenen molt clar.

escoLa D’aDuLts

PREMIÀ

DE www.escolaadultspremia.catMARTel.937510548 22 Tribuna Maresme

20 anys d’Escola de Ball Pasbàsic del Masnou

una escola Federada d’Esports, amb tres equips de Competició: Ball Esportiu, Fitkid i Hip-Hop. Alumnes esportistes federats competeixen en competicions autonòmiques, nacionals i internacionals.

PasbÀsic

A la segona planta de l’escola s’ofereixen dues línies d’entrenament de fitness. La sala Gym i el Box320, on el soci troba un bon ambient per a la pràctica de l’esport, amb amplis vestidors ambD’altradutxes.banda, també un bon ambient acollidor li donarà la benvinguda a l’escola i l’acompanyarà a visitar les àmplies instal·lacions.

L’atelier de Carlota, art a les teves mans

A més, pots encarregar regals molt especials, originals i personalitzats. Si vols apuntar-te i provar, pots començar per un taller exprés i comprovar tot el que pots fer.

L’Atelier de Carlota és un espai per desenvolupar els teus sentits i despertar la teva creativitat. De la mà de la Carla, especialista en restauració i en pintura decorativa, així com en enquadernació serà molt fàcil. Al seu costat pots aprendre i rebre consells sobre tots els materials i productes que hi ha a la botiga i que faran realitat els teus somnis.

Tribuna Maresme 23

L’ateLier De carLota EL MASNOU · Tel. 669 107 www.latelierdecarlota.net732

la primera planta de Pasbàsic hi ha dues àmplies classes de 250 m2. Cadascuna amb grans finestrals a l’exterior, amb aire condicionat i calefacció. Dues aules que es converteixen en una sala diàfana de 500 m2, senseS’imparteixencolumnes. classes en parella, com es salsa, batxata i balls de saló. L’escola obra el seu Club Social Ballmaresme els caps de setmana per a la pràctica de ball per a tots els seus alumnes, antics alumnes i simpatitzants, oferint servei de cafeteria.

Hi ha classes a nivell d’extraescolar de les modalitats esmentades, sense obligació a competir. A les instal·lacions de

Fa ja 20 anys que l’escola de Ball Pasbàsic es va establir al Masnou. L’escola va complir la ‘majoria d’edat’ l’any 2019, just quan la Covid ens va confinar a tots a casa. La trajectòria de Pasbàsic va començar al Patronat d’Esports d’Alella fa 30 anys amb el nom d’Alella també Balla. Encara que anys més tard es va instal·lar al Masnou, on va tenir una bona acollida, Pasbàsic mai ha oblidat els seus orígens i segueix impartint classes de ball a CanPasbàsicLleonart.és

EL MASNOU · Tel. 9393 540 85 84 www.pasbasic.com

A través d’aquest QR ho tens molt fàcil, prova-ho!

Milers d’alumnes han passat per les instal·lacions de The Hughes, a Vilassar de Mar. El centre va obrir les portes el 1990 i des d’aleshores que ofereixen l’ensenyament d’anglès i també d’altres idiomes, com l’alemany i el francès. Hi ha grups per a totes les edats: infants, joves i també sèniors, que milloren el seu nivell lingüístic amb classes dinàmiques de grups reduïts.

L’equip de professionals del centre, nadius i titulats, compten

24 Tribuna Maresme

Cal destacar que l’atenció i el

tracte individualitzat s’estenen a l’hora d’organitzar les classes, ja que s’acorda l’horari amb els alumnes en funció del seu temps. Així doncs, les classes tenen lloc tot l’any durant tota la setmana, de dilluns a diumenge, en unes instal·lacions úniques i un clima que permet gaudir de l’esport durant tot l’any.

HcP1 escoLa De GoLF SANT VICENÇ DE Tel.www.hcp1.esMONTALT937913001

Mai no és massa tard per començar o reprendre un idioma i, sent conscients d’aquest fet, The Hughes ofereix proves de nivell i assessorament lingüístic totalment gratuïtes, amb la matrícula oberta durant tot l’any.

tHe tHuGHes LanGuaGe VILASSAR DE www.hughes-hls.esMARTel.937591310

La tècnica del swing és complexa, però aprendre-la de ben petit o amb un professor ho posa tot més fàcil. Per aquest motiu, l’Escola de Golf HCP1, entre Sant Andreu de Llavaneres i Sant Vicenç de Montalt, ofereix classes d’aquest esport a les seves instal·lacions. Ho fa a partir d’una edat mínima de tres anys i en diferents nivells: des del més bàsic, com a principiant, a les classes de perfeccionament.

amb una gran experiència impartint classes a tots els nivells.

L’Escola de Golf HCP1 transmet la passió per l’esport amb classes per a totes les edats

The Hughes Language Service, un veterà dels idiomes amb més de 30 anys d’experiència

Les lliçons poden ser tant individuals com col·lectives, però els grups no superen a 6 alumnes amb la intenció de potenciar les habilitats de cadascú. El professor, compromès amb treure el millor de cada alumne, compta amb un llarg recorregut en el món del golf, i en transmet els valors i la passió per l’esport.

Tribuna Maresme 25

KB Language, la màxima confiança per aprendre anglès

Kb LanGuaGe www.kblanguage.comMATARÓTel.937980255

Quan buscaven una estada a l’estranger pel seu fill, la Montse Guardiola i en David Cabezudo no van rebre l’atenció personal i de confiança que esperaven. En comptes de quedar-se de braços plegats, va néixer KBLanguage, una empresa familiar.

Conscients que no hi ha millor manera d’aprendre una llengua que la immersió, KBLanguage organitza estades a l’estranger i ofereix un programa fet a mida a estudiants, a adults, a escoles... La idea del projecte ha resultat un servei a la carta que no té límits, només els de qui ho demana. Organitzen summercamps, cursos d’ESO i Batxillerat, i, fins i tot, estudis universitaris a l’estranger.L’essència de KBLanguage és la confiança i la proximitat amb el client, que acaba essent l’amic.LaMontse i en David són una parella d’enamorats d’Irlanda, a qui l’experiència personal els va motivar a crear KBLanguage, una empresa que ha transmès la seva passió als estudiants que han viatjat amb ells en els gairebé 10 anys de trajectòria.

Aquest any han viatjat amb els seus estudiants a Malta, Irlanda i Vancouver i el 2023 volen afegir EUA. No tenen límits.

Al voltant de la Festa de la Verema, l’Ajuntament d’Alella organitza tot un seguit d’activitats pensades per donar a conèixer el vi més nostrat i el món que l’envolta. Els pilars principals del programa són:

L’enogastronomia. Amb la recuperació de la Mostra de Vins i Gastronomia a l’Hort de la Rectoria, la consolidació de la proposta Tapes+Vi.

de vi com Un celler, un vi o el Tast Jove de Vins que es combinaran amb activitats tradicionals com la tallada de raïm o les visites guiades als cellers (Alta Alella, Roura, Bouquet d’Alella i Quim Batlle).

Les activitats festives. La Festa de la Verema és també un reclam festiu, amb activitats com la fira, la mostra d’oficis i els músics de carrer i els tradicionals correfocs, cercaviles, concerts... Enguany com a novetat s’estrena la proposta Vinema, que uneix una mostra de curtmetratges amb tasts de vins i gastronomia.

La identitat. La Festa de la Verema és identitat i cultura. Es presentarà un llibre que recull les experiències i el testimoni d’alellencs i allenques, vinculats amb el món del vi. La publicació estarà acompanyada d’una exposició que es podrà visitar a Can Lleonart. Una altra novetat serà l’estrena del Premi de la Verema, on es vol reconèixer persones rellevants que han ajudat a créixer i difondre la cultura i la identitat del poble.

u REDACCIÓ

El mes de setembre al Maresme té gust d’un bon vi blanc extret del nostre raïm més autòcton, la pansa blanca. I és que durant deu dies se celebra la Festa de la Verema d’Alella, que enguany arriba a la 48a edició. Una celebració que assenyala el bressol de la DO Alella al mapa gastronòmic i que posa en valor la terra de la pansa blanca, la vinya i el vi de la comarca.

El vi i la vinya. Amb els ‘Tastos amb personalitat’ amb Audrey Doré, sommelier del Celler de Can Roca, Iolanda Bustos, xef biodinàmica, i el reconegut sommelier César Cánovas. També hi haurà d’altres tastos

El programa de la festa va arribar al seu punt final el diumenge amb la ruta enoturística pels forns de Ca l’Arnau i la Masia Can Bartomeu, i amb la trepitjada de raïm a Cal Conde.

GAstrO

CABRERA DE MAR CELEBRA LA XVII FESTA DE LA VEREMA

viure

Un any més amb la Festa de la Verema d’Alella

Cabrera de Mar va acollir el primer cap de setmana de setembre diferents activitats amb el vi com a protagonista. La jornada inaugural va ser el divendres 2 de setembre i es va iniciar amb el concert de la Cobla La Principal del Llobregat i l’enotast DO Alella al celler de la Masia Can Bartomeu.

El dissabte 3 de setembre, el programa va incloure la recollida de raïm a les vinyes de Can Mora, un nou enotast DO Alella als jardins de La Mer Hotel Boutique, i finalment, la benedicció del raïm a l’església de Sant Feliu.

Seran deu dies, del 8 al 18 de setembre, d’intensa activitat que uneix tradició i innovació, on es posa en relleu la identitat vitivinícola i el patrimoni cultural d’Alella, convertint el municipi com a capital i motor de la DO Alella.

Visites guiades a cellers. Ale lla. Diversos cellers. Divendres 9 les 17.30 h: Celler Alta Alella. Dissabte 10 a les 10 h: Celler Raventós d’Alella, Celler Bouquet d’Alella i Celler Roura. Dis sabte 17 a les 10 h: Celler Quim Batlle.

Un celler, un vi. Alella. Can Lle onart. Dissabte 10 a les 12h. Vine a tastar un vi de cadascun d’ells que participen a la 48a Festa de la Ve rema.

al detall de les va rietats collides, ja hi ha força activitat amb el chardonnay, la garnatxa blanca i el maca beu pel que fa a les varietats blanques. Pel que fa a les va rietats negres primerenques destaquen el merlot i l’ull de llebre.

Fira de la Festa de la Verema. Alella. Rambla d’Àngel Guimerà. Dies 9, 10 i 11 de setembre. Productes d’alimentació, artesania, articles de bijuteria, roba, decoració...

Tapes + Vi. Alella. Bars i restau rants. Dies 9, 10 i 11 de setembre. Selecció de tapes pensades per a degustar amb el vi DO Alella..

Tapes al Mercat. Arenys de Mar. Mercat municipal. Divendres 30 a les 20 h. Restauradors, cellers i para distes ofereixen les seves propostes.

No obstant això, com a conseqüència de les intenses onades de calor i la sequera, auguren un descens d’entre un 10% i un 30%, en funció de les zones de producció i de si són zones de reg o no. D’altra banda, les temperatures càli des també durant l’hivern i la primavera han permès un bon desenvolupament vegetatiu delsEntrantceps.

Mostra del Vi DO Alella i Gas tronomia. Alella. Hort de la Recto ria. Dies 9, 10 i 11 de setembre. Degus tacions de vins del territori DO Alella i especialitats gastronòmiques.

Tastets i maridatges moder nistes. Mataró. Casa Coll i Regàs. Divendres 9 i 23 a les 20 h.

Tribuna Maresme 27

AGendA: ACTIVITATS GASTRONÒmIQUES

Diumenges de Vins. Alella. Ofi cina de Turisme. Diumenge 25 a les 12h. Vins del celler Raventós d’Alella i tastets de la Vermuteria Xavi Estrany.

Tast al Mercat. Alella. Mercat Municipal. Dissabte 10 a les 20h.

Vinema. Alella. Casal d’Alella. Dissabte 10 a les 18.30h i diumenge 11 a les 12.30h. Vinema és una experiència única que t’apropa al món del vi, la gastronomia i el cinema.

Tasta el Masnou. El Masnou. Parc de Vallmora. Dissabte 1 d’octubre a les 12 h. Productes elaborats al Masnou, maridats amb vi de la DO Alella.

u ACN

Els cellers, viticultores i vi ticultors de la Denominació d’Origen Catalunya preveuen una verema de bona qualitat però de menys producció. En guany la verema s’ha avançat en més d’una setmana respec te a la collita anterior. Així, va arrencar l’11 d’agost passat i s’allargarà durant tot el mes de setembre i, possiblement, part d’octubre.Afinals del mes d’agost, aquesta DO ja ha veremat 5,4 milions de quilos, que repre senten un 12% del total de producció de la collita ante rior. En termes generals, les previsions de qualitat són bo nes tant per la composició en sucres, àcids i polifenols dels

Tast amb personalitat amb... Alella. Can Lleonart. Dilluns 12 a les 20 h: Audrey Doré. Dimarts 13 a les 20 h: Iolanda Bustos. Dimecres 14 a les 20 h: César Cánovas.

Tast de raïm i productes lo cals. Alella. Vinya testimonial de Can Magarola. Diumenge 11 a les 18 h.

Tast Jove de Vins. Alella. Can Duran. Divendres 16 a les 19h. Mari datge entre vi i tapes de Can Duran.

raïms, com pel seu excel·lent estat sanitari.

La DO Catalunya preveu una verema de bona qualitat però de menys producció

sietat, atacs d’angoixa, pors, inseguretat, baixa autoestima, desànim, depressió, insomni, dols, traumes del passat, solitud, problemes o ruptures de parella, mala socialització, relacions tòxiques, addiccions, descontrol emocional, alimentari... són problemes en els que l’ajuda psicològica pot aportar una gran millora i benestar, amb rapidesa i brevetat.

Anar a la perruqueria i a l’esteticista per millorar l’aspecte de la nostra cara, o anar al gimnàs per millorar el nostre estat de salut i aspecte físic, ja és quelcom habitual, bàsic. Està assumit. Però, anar al psicòleg per millorar la nostra salut i aspecte emocional, tot i que també s’està convertint en quelcom imprescindible a l’aportar benestar i seguretat emocional davant la pressió i la complexitat de la vida actual, encara no està, en general, prou assumit.

Si fa temps que tenim problemes emocionals que limiten la nostra vida quotidiana, si sentim que som incapaços de solucionar els problemes i el malestar psicològic per nosaltres mateixos, no esperem a que s’arreglin sols ni que els medicaments —si en prenem— facin tota la feina, és el moment de demanar ajuda, de donar una passa endavant —sense cap tipus de vergonya ni reticència—, per tal d’afrontar la veritable causa dels problemes i utilitzar les nostres capacitats i recursos mentals en benefici propi, per tal de no seguir patint innecessàriament.

Aquesta ajuda, que pot atendre tant problemes de conducta com emocionals o socials,

sALUt viure

Cada vegada tenim més problemes i cada cop som més vulnerables. La raó? Som éssers essencialment emocionals, i el poder de les emocions és molt gran. El problema rau en que no les coneixem ni dominem prou. Què fem quan els problemes ens afecten negativament i les emocions ens desborden? Si no tenim una preparació adient per afrontar-ho i gestionar-ho, ho passem malament, especialment si els problemes persisteixen i fem sempre el mateix.Problemes com l’estrès, an-

Anar al psicòleg per millorar la nostra salut i aspecte emocional, tot i que també s’està convertint en quelcom imprescindible a l’aportar benestar i seguretat emocional, encara no està prou assumit.

pot tenir un objectiu preventiu o reforçador, per tal d’evitar problemes o que aquests vagin a més, o bé tenir un objectiu terapèutic, per millorar o sanar els problemes que ja s’estiguin patint. Sigui com sigui, haurà de ser adequada a cada cas i totalment personalitzada, doncs cada persona és un món. El terapeuta, a més de ser un bon coneixedor de les tècniques i eines psicològiques, cal que sigui empàtic i sàpiga escoltar al pacient, establint una bona aliança terapèutica.

Què fem quan els problemes ens emocionals.éssersrables.copmésCadamalamentadient,tenimnegativament?afectenSinounapreparacióhopassemvegadatenimproblemesicadasommésvulne-Laraó?Somessencialment

Demanar ajuda psicològica

u jOSÉ m. GUILLÉN LLADÓ Psicòleg i terapeuta ment-cos www.josemariaguillen.com

Indiferència. Una de les conductes predictores de separacions que passen més desaper-

Festa Radars. Alella. Plaça de l’Ajuntament. Divendres 30 a partir 17 h.

Festa Radars. El Masnou. Plaça Nova de les Dones del Tèxtil. Diumenge 2 d’octubre a partir 17 h.

Crítiques constants a la parella. Són totes aquelles conductes que pretenen desqualificar a la parella, ja sigui de forma generalitzada: “Ets un desastre”, “Mai fas res bé”, o en àmbits específics: “Millor no t’ofereixis tu, que no ets una persona amb dons de Aquesteslideratge”.crítiques es poden presentar de manera directa, com seria per exemple: “No

Curs: Atenció sòcio-sanitària a persones dependents. Llavaneres. Biblioteca. A partir del 3 d’octubre. A càrrec de Seshat Formació.

AGendA: ACTIVITATS SALUT

En les relacions de parella, la dita popular de què “l’amor és com una planta que s’ha de cuidar i regar” seria molt ben encertada, ja que els reforçaments positius són un aspecte importantíssim a mantenir en les relacions de llarga durada i mai “donar per feta” a la nostra parella, ja que això sol ser un aspecte que desgasta la qualitat de la Totrelació.iaixò, hi ha quatre tipus de reforçament negatiu que són especialment rellevants, ja que solen preveure una separació, és el que coneixem com “Els quatre genets de l’apocalipsi” (Gottman, Notarius, Gonso, Markman, 1979). Anem doncs a veure’ls:

Per exemple: “No em donis lliçons”, llenguatge no verbal com creuar els braços, riure sarcàstic, etc.

Serien frases com: “És que ets tonto”, “Tu què has de saber la resposta, si no saps fer la o amb un canut”.

hi ha quatre tipus de reforçament negatiu que són especialment rellevants, ja que solen preveure una separació, és el que coneixem com “Els quatre genets de l’apocalipsi”.

22a Setmana de la Gent Gran. Vilassar de Mar. Del 24 de setembre al 2 d’octubre. Una vintena d’activitats amb la gent gran com a protagonista com ara taller de risoteràpia, classes e ball en línia, txi-kung, meditació o marxa nòrdica.

Les conductes més predictores de les separacions de parella

Taller de ioga. El Masnou. Sala Joan Comellas. Dimecres 21 i 28 a les 11 h. A càrrec de Yoyes Maset.

Taller de txikung. El Masnou. Parc esportiu de Pau Casals. Dijous 29 a les 11 h. Amb la pràctica del txikung es millora la coordinació, l’equilibri i la capacitat pulmonar.

Límits i agressivitat (en la criança i educació dels fills). Arenys de Mar. Biblioteca. Divendres 16 a les 19 h.

Psicòloga, Sexòloga i Terapeuta de www.annaplanamundo.comParella.

Mostres de despreci. És tot aquella conducta verbal i no verbal que mostra la poca valoració que se sent envers l’altra persona. Poden arribar a ferir molt i danyar l’autoestima. És el major predictor de divorci.

serveixes per a res”, o de manera indirecta en forma de pregunta: “Per què sempre has de donar la nota”?

cebudes és la d’indiferència. Es poden manifestar de diverses maneres, des de no mostrar cap tipus d’interès envers l’altre, fer una vida paral·lela sense comptar amb la parella, etc.

taller d’identitats. Mataró. Ca l’Arenas. Dijous 15 a les 19 h. Amb xerrada sobre sexualitat, gèneres i orientació sexual i afectiva.

Kinesiologia educativa. Llavaneres. Biblioteca. Dijous 22 a les 18 h. Xerrada a càrrec de Margalida Amengual. Taller: Divendres 29 a les 18 h.

Actitud defensiva. Són conductes molt freqüents quan hi ha problemes en la parella. És una actitud de no reconèixer els problemes i no fer-se responsable dels mateixos. S’interpreta sempre la comunicació verbal i no verbal de l’altra persona com un atac.

u ANNA PLANA mUNDÓ

Tribuna Maresme 29

Taller de memòria: Estimulació cognitiva. El Masnou. Can Malet. Dijous 23 i 30 a les 10 h. A càrrec de Irene Fernández.

Castell de Burriac i Montcabrer. Arenys de Munt. PK. Can Globus. Dissabte 24 a les 8 h.

Ruta Puig i Cadafalch. MataróArgentona. Mataró. Ajuntament. Dissabte 1 d’octubre a les 10 h. Visita guiada pels edificis modernistes.

Rutes teatralizades inclusives als Parcs Naturals fins al novembre

viure

Itinerari: Les dones del tèxtil al Masnou. El Masnou. Ca n’Humet. Dissabte 24 a les 19 h.

u REDACCIÓ

• Escola Cor de Maria: De dll. a dv. d’11 a 13 h i de 17 a 20 h.

Itinerari: El Masnou, terra de mar. El Masnou. Església de Sant Pere. Dissabte 17 a les 19 h.

El Modernisme a Mataró. Mataró. Ajuntament. Dissabte 24 a les 18 h.

nar a les 9 del matí des del Parc Central Nou. El circuit resseguirà el centre de la ciutat i acabarà, com l’itinerari llarg i mig, al Parc Vell. Un cop allà hi haurà actuacions musicals i animació, a més de menjar i begudes per recuperar-se de l’esforç.

Els secrets del Castell de Burriac. Cabrera de Mar. Font Picant Diumenge 18 a les 10 h. Visita teatralitzada.

A 7 de setembre ja hi havia més de 600 persones inscrites, l’organització espera arribar

El tret de sortida del recorregut amb més dificultat, és a dir el llarg, i del mitjà, serà a les 8 del matí al Parc Central. Els qui optin per una dificultat mitjana caminaran 3 km menys que amb el recorregut llarg, que té un total de 15,8 km. Per la seva banda, el recorregut amb dificultat baixa començarà a cami-

el moment de fer la reserva, a més, és possible demanar el préstec de material adaptat per a la millora de la mobilitat així com un intèrpret de llenguatge de signes. Totes les rutes exploren els cinc sentits a partir d’elements naturals de l’entorn.Pelque fa a la ruta del Parc del Montnegre i el Corredor, Camins, un viatge pels cinc sentits, es fa per una part de l’itinerari “La plana del Corredor”. No és un itinerari adaptat, però la seva configuració fa que sigui fàcilment transitable. S’ha programat per el diumenge 9 d’octubre, amb dos passis, i el dissabte 19 d’octubre.

Torre de Can Valls. Sant Vicenç de Montalt. Parc dels Germans Gabrielistes. Diumenge 25 a les 11, 11.30, 12 i 12.30 h.

• www.matarocamina.cat

30 Tribuna Maresme

als 5 mil i, per això, estaran obertes fins a últim moment. Els participants es poden inscriure per Internet a la web www.matarocamina.cat, en aquest cas les samarretes es podran recollir una hora abans de la sortida o a l’Escola Cor de Maria o al punt de la Plaça Santa Anna. A més, les inscripcions també estan obertes en diversos punts físics arreu de la ciutat (Galeries de Mataró Parc al passadís de la primera planta; Escola Cor de Maria; Plaça Santa Anna; Plaça Illa Cristina).També es pot col·laborar comprant el cava solidari de la caminada i participant en el concurs fotogràfic amb l’etiqueta #caminaalzheimer22 a les xarxes socials.

INSCRIPCIONS

u REDACCIÓ

Per a informació es pot escriure un correu electrònic a rutesteatre@diba.cat o bé trucar al telèfon 937 855 461.

Mataró torna a caminar per l’Alzheimer el pròxim 25 de setembre. Serà la 15a edició i, després de dos anys marcats per la pandèmia, es recuperen els tradicionals tres recorreguts: de dificultat alta, mitja i baixa. També tornen la samarreta pels adults, les gorres pels infants i els entrepans, inclosos en el preu de la inscripció.

sOrtIdes Cita solidària per caminar per l’Alzheimer

XXX Marxa a peu Premià de Dalt - Montserrat. Premià de Dalt. Pati de Sant Jaume. Divendres 23 a les 20 h.

Passejant per la ruta de l’Esquirol. Premià de Dalt. Cadira del Bisbe. Dissabte 17 a les 10 h. p.slitoral@diba.cat

AGendA: SORTIDES I VISITES

Vil·la romana de Torre Llauder. Mataró. Torre Llauder. Dissabtes 3, 10, 17 i 24 a les 19 h.

Coneix el Plat d’Ulisses. Premià de Dalt. Museu. Dijous 15 a les 19 i 19.30 h. Visita guiada.

Bosc artistic d’Enric Borràs. Sant Vicenç de Montalt. PK davant CAP. Diumenge 18 a les 8 h. www. montaltrek.org

Retaule barroc de Pau Costa. Arenys de Mar. Església de Santa Maria. Dissabtes 3, 10, 17 i 24 a les 11 h.

• Plaça Santa Anna: Dissabtes fins al dia 24, d’11 a 21 h.

Un moment de la presentació de la XV Mataró camina per l’Alzheimer.

La casa Coll i Regàs com a mostra d’una època. Mataró. Casa Coll i Regàs. Dissabte 10, 17, 24 a les 18 h. Diumenge 18 a les 12 h.

• Plaça Illa Cristina: de dilluns a divendres d’11 a 13 h i de 17 a 20 h, i dissabtes d’11 a 13h i de 16 a 20 h.

Després de l’aturada estival, el Parc Natural del Montseny, Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i el Parc del Montnegre i el Corredor tornen a programar rutes teatralitzades inclusives fins novembre. Les rutes són gratuïtes, s’ofereixen en dates concretes i és necessari fer inscripció prèvia. Les rutes teatralitzades inclusives que s’ofereixen a la Xarxa de Parcs Naturals són Aigua, al Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny; Emboscada, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l’Obac; i Camins, al Parc del Montnegre i el Corredor. Són obertes a tothom, però s’adrecen especialment a persones amb diversitat funcional. En

• Galeries de Mataró Parc. De dilluns i divendres de 17 a 20 h i dissabtes d’11 a 20.30 h.

Nou Parc Central Sortida A i B a les 8 h Sortida C a les 9 h Esmorçar a partir de 9:30 h al parc vell [Fi de la Caminadacaminada]Urbana4,15Km Caminada Curta 12,6 Km Caminada llarga 15,8 Km Pl.CapellJordi Sant. Pelegrí Santa Maria La Rambla Pl. Sta. AnnaLa Riera VellParc Mataró Parc Les Sureres LesCementiriValls Parc Forestal Mas Cabanyes Carrer Galícia Iluro Hockey ARGENTONA MaresmeFundació PujadaBarridelaAvituallament Avituallament CENTRALNOUSORTIDAPARCARRIBADAVELLPARC Cargol P. Marítim el 25 de setembre XV Mataró camina per l’ALZHEIMER Fes servir aquest hashtag per Música,#caminaalzheimer22etiquetarPreuInscripció:9€Menorsde12anys:5€SamarretaEsmorzarConcursfotogràcfestaibatucades Tres possibles caminades: A LLARGA 15,8 km B CURTA 12,6 km C URBANA 4,15 km Suscriu-te a les nostres xarxes socials, ajuda’ns a fer-ne difusió, estaràs informat de tot el relacionat amb la caminada www.matarocamina.cat mataróFacebook:camina per l’alzheimer @caminaalzheimerTwitter: @matarocaminaxalzheimerInstagram: MataróYouTube:camina per l’Alzheimer Patrocinadors: INDUSTRIAL | COMERCIAL EXPERTS IMMOBILIARIS 7980050|comajuan@comajuan.comwww.comajuan.com AF_SOBRE AMERICANO_COMAJUAN.pdf 1 17/10/18 19:25 safety engineers safety engineers Punts d’inscripcions a partir de l’1 de setembre: Mataró PassadísParc:dela primera planta Dilluns a Divendres de 17 a 20 h. Dissabtes d’11 a 20.30 h. Cor de Maria: Riera, 58 Dilluns a Divendres de 11 a 13 h. i de 17 a 20 h. Plaça de Santa Anna: Dissabtes d’11 a 21 h. PlaçaCerdanyola:IllaCristina Dilluns a Divendres d’11 a 13 h. i de 17 a 20 h. Dissabtes d’11 a 13 h. i de 16 a 20 h. matarocaminaperalzheimer@gmail.com Per internet a través www.matarocamina.catde:Eldiadelacaminada 50% descompte als Parkings Plaça de Granollers (P5) i Espai Firal / Parc Central (P6)