Tribuna 362. Desembre 2020

Page 1

Tribuna

Maresme www.tribunamaresme.com

NÚM. 362. DESEMBRE 2020

Nadal tancats a casa Arriba un Nadal que serà força diferent. Amb unes festes marcades per les restriccions per prevenir el contagi de la Covid-19, enguany caldrà adaptar la tradició a les noves circumstàncies. Diverses persones ens expliquen com afronten aquestes dates.

Entrevista: Marc Bosch, del Consell Comarcal, ens parla d’habitatge. Gastronomia: Casa Graupera proposa el Torró amb gust de Nadal. Literatura: Torna el festival Vilassar de Noir, però telemàtic. Comerç: El comerç local es prepara per a la campanya de Nadal.


PROPOSTES DESTACADES DE DESEMBRE Consulta l’agenda completa d’activitats a www.tribunamaresme.com

EH MAN HÉ

Argentona. La Sala. Dansa, manipulació i mim a càrrec de la companyia Zero en Conducta.

CABRILS ÉS MÚSICA

LA GAVINA

LADIES IN JAZZ

MAR DE SILENCI

La Fàbrica/Hotel Entitats. Dies 4, 11 i 19 Cicle de concerts amb Gessamí Boada, Gabriel Amargant i Gemma Abrié & Josep Traver.

Mataró. Casal l’Aliança. Dia 17, 20.30 h. Septet de luxe amb una de les veus méspectaculars de casa nostra, Gemma Abrié.

LA VINYETA

ARA MÉS

Vilassar de Dalt. Teatre la Massa. Dia 17 Un monòleg amb musica en directe amb què Pep Plaza celebra 25 anys dalt dels escenaris.

Mataró. Teatre Monumental. Dia 13, 20h. Versió lliure de l’obra d’Anton Txékhov a càrrec d’Àlex Rigola.

Vilassar de Mar. Museu Monjo. Fins 9 gener Exposició de Madola, inspiorada en el blau del mar, el marró dels garrofers i l’ocre de la terra.

Festival sense portes

Argentona. Diversos indrets. Dies 5,6, 12 i 13 El festival té l’objectiu de continuar oferint una proposta artística d’arts de carrer de qualitat i propera.

Ricard Soler. www.ricardsoler.blogspot.com

CONCURS sorteig d’UN MENÚ Sorteig d’un Menú per a 2 persones de dimarts a divendres al Racó de Can Feliu de Vilassar de Dalt.

Maneres de participar • Enviar un email a: promocio@tribunamaresme.com. • Facebook / Twitter / Instagram Segueix-nos i busca la publicació del concurs.

La guanyadora del concurs RECORREGUT TERMAL AMB MASSATGE a Aire Ancient Baths és: Irene Casado Cumplido.

Tribuna

Maresme Difusió controlada per l’Oficina de Justificació de la Difusió PGD

Editor/director: Josep Maria Ponce. Col·laboradors: Albert Calls, Gabriel Pujol, Sílvia Tarragó, Margarida Colomer, Jesús Gonzàlez Notario, Josep Grau, Anna Lladó, Ferran Planell, Gemma Ponce, Remei Ribas, Ricard Soler, Eli Cots, Eli Guillén, Laureano Miró i Noemí Caupena. C/ Lourdes, 40 · 08330 Premià de Mar · Tel. 93 752 52 67 www.tribunamaresme.com · info@tribunamaresme.com Dip. Legal: B-26375-2005. Impressió: Impressions Intercomarcals S.A.

TRIBUNA Maresme no es fa responsable dels continguts dels articles dels col·laboradors de la publicació, que reflecteixen la seva opinió; ni dels missatges publicitaris dels anunciants.


nadal

Tribuna Maresme | 3

SABER VIure

El Nadal més personal Gemma Ponce

El psicòleg Josep Masclans, del Centre Mèdic Pere Grau del Masnou, remarca la importància de fer l’esforç de “racionalitzar la situació actual, connectar amb la realitat, per no sentir les mesures com a una imposició”. Per aquest motiu, fa falta actuar amb responsabilitat “les nostres accions són part essencial de l’esdevenir dels dies i mesos futurs. No és tant una imposició com una

El Nadal aquest any serà diferent. Les festes estaran marcades per les restriccions per prevenir el contagi de la COVID-19. Les reunions seran limitades a 10 persones, sempre que siguin de dos grups de convivència. A més, el toc de queda seguirà vigent, malgrat la flexibilització en els dies clau. Tot plegat, un seguit de mesures que capgiren la tradició de moltes famílies i que, sens dubte, suposen un daltabaix emocional. actitud nostra davant el virus. Els nostres actes han d’aliar-se amb la salut i ser una barrera a la propagació, a la

malaltia”. Certament, per a molts les festes signifiquen retrobaments, que enguany no seran.

Durant la temporada de Nadal augmenten les reserves de bitllets d’avions. El 2019 van ser d’un 15%, però enguany es preveu que no sigui així. La pandèmia ha rebaixat el ritme dels aeroports i hi ha retorns que hauran d’esperar. És el cas del mataroní Francisco Javier, que viu a Zurich i fa poc més d’un any que no visita la família. “És per responsabilitat”, argumenta convençut, i es resigna a no tornar fins que la situació sigui l’adequada.


4 | Tribuna Maresme

Tanmateix, malgrat la proximitat, aquest any hi ha famílies que no es reuniran per complet. A casa la Carmen la nit de Nadal en són 18. No es trobaran i a l’àvia se li humitegen els ulls quan hi pensa. La il·lusió de tenir la família sencera durant unes hores li comença setmanes abans. Amb el seu marit ho cuiden tot, fins a l’últim detall, perquè no falti de res a la taula. No hi haurà tió, però sí l’escudella de cada any. Tan bon punt estigui preparat els fills l’aniran a buscar per menjar-se-la cadascú a casa seva. Ells dos passaran el Nadal en companyia. Però a Catalunya el 42% de les persones que viuen soles tenen més de 65 anys, segons dades d’Amics de la Gent Gran, que assegura que el col·lectiu té un major risc de patir aïllament social i soledat no desitjada. Experts de la UOC adverteixen que durant les festes augmenta la sensació de soledat en la tercera edat. Per fer-hi front, la Generalitat ha establert criteris de sortida i retorn dels geriàtrics, per tal de facilitar l’acompanyament en aquestes dates. No obstant, el psicòleg Josep Masclans aconsella “connectar amb la realitat i optar per la protecció”, ja que es tracta d’un col·lectiu de risc i si hi hagués un brot “la sensació de responsabilitat i culpa seria terrible”.

Així doncs, les festes no són una treva al virus. Fa mesos de l’inici de la pandèmia i el personal sanitari arrossega el desgast de la primera onada. “Personalment, m’agradaria ser a casa”, comenta la Gemma. La nit de Nadal treballa com a auxiliar d’infermeria a l’hospital de la Vall d’Hebron. La incomoditat de passar hores amb els equips de protecció individual, doble mascareta i en una tensió constant l’esgota mentalment. No obstant, serà el primer any que fa el torn i admet que li fa il·lusió viure’l amb els companys i fer pinya amb ells. Al cap i a la fi, serà una nit més, en la qual no es pot abaixar la guàrdia, però especial. Tot i això, la nit més esperada de totes és la de Reis. Els ner-

A Catalunya el 42% de les persones que viuen soles tenen més de 65 anys, i són el col·lectiu que té un major risc de patir aïllament social i soledat no desitjada Mataró proposa una connexió virtual amb Ses Majestats, durant la qual mostraran l’activitat frenètica que comporta llegir les cartes i d’aconseguir les joguines vis dels infants no es palparan enguany a les cavalcades multitudinàries. S’han presentat alternatives i, de fet, a Barcelona es retransmetrà per televisió. Pel que fa al Maresme,

l’Ajuntament de Mataró proposa una connexió virtual amb Ses Majestats, durant la qual mostraran l’activitat frenètica que comporta llegir les cartes i d’aconseguir les joguines. Aquestes festes no seran les mateixes de sempre, però per aquest motiu, és important que “pensem i fem nostres els valors essencials de Nadal; solidaritat i amor al proïsme. Enguany podem ser-ho comprant en comerços de proximitat, invertint en Cultura i anant als bars i restaurants”, comenta Josep Masclans. No obstant, el 2020 ve marcat per les absències. Per aquest motiu, el psicòleg recalca la importància de tenir en record “les absències definitives i pensar que pel que fa a les circumstancials és millor prevenir que curar, no paga la pena córrer riscos de salut innecessaris i ens tornarem a reunir més endavant”. En aquest sentit, també adverteix que “segurament aquest any i després del que ens ha tocat viure, el Nadal i les festes seran propicis per fer aflorar sentiments, emocions negatives, com la malenconia i tristesa. Cal que no ens espantin, és normal que es despertin aquests sentiments”. Però, en cas que hi hagi un malestar emocional persistent, és aconsellable recórrer a atenció professional.


Tribuna Maresme | 5

El Mercat Municipal de Sant Joan de Premià de Mar estrena la venda per Internet Font: Redacció

Ja és possible comprar per Internet productes frescos al mercat Municipal de Sant Joan. El mercat ha endegat un projecte que permet als clients comprar a les diferents parades a través del web compra.mercatdepremia.cat. Cada parada disposa del seu propi espai on s’ofereixen els productes i el seu preu, de manera que el client només ha d’escollir allò que vol, la quantitat i fer la comanda. En aquest sentit, la clientela pot comprar productes de tantes parades com vulgui. Tot plegat li arribarà en un sol enviament, el primer serà gratuït. Perquè es tramiti la comanda, la persona que vulgui fer la compra s’haurà de donar d’al-

Comerç Premià Des de Comerç Premià donem total suport al comerç local i volem agrair-ho a tots els clients que ens compren. Per això, hem preparat un seguit d’accions: • Et regalarem participacions del número 12.348, de la loteria del sorteig del Nen.

ta del servei. Per fer-ho, caldrà introduir al formulari el nom i cognoms, el telèfon de contacte, l’adreça, el correu electrònic i les dades de la targeta de crèdit, necessàries per fer el pagament. Les comunicacions entre els clients, el mercat i els paradistes es fan mitjançant l’aplicació WhatsApp a través del telèfon 663 654 166 o bé per info@mercatdepremia.cat.

Pel que fa al repartiment dels productes, es farà els dimarts i els divendres de 18 a 20 h. L’àrea de repartiment la componen els municipis de Premià de Mar, Premià de Dalt, Vilassar de Mar, Teià, Masnou, Alella, Cabrils i Cabrera de Mar. La plataforma web i la seva gestió va a càrrec d’una empresa especialitzada que porta la venda en línia de fins a 35 mercats del territori.

• T’obsequiem amb butlletes per a la rifa de La Gran Panera que sortejarem el 22 de desembre, i que conté més de 40 regals. • I et convidem a participar en el gran joc Fora de lloc. Juga amb el comerç local, 500 € estan en joc! Moltes gràcies per Comprar a Premià.


llibres

6 | Tribuna Maresme

ACOSTA’T A LA CULTURA

5a edició del Festival de literatura i cinema negre Vilassar de Noir El festival Vilassar de Noir celebrarà els propers 4, 5 i 6 de desembre la seva cinquena edició que serà totalment online a través de Youtube però mantenint la totalitat del programa previst. El certament s’havia de celebrar inicialment el 23, 24 i 25 d’octubre i es va ajornar per les noves restriccions del Coronavirus de finals d’octubre. El Vilassar de Noir afronta així una de les seves edicions més excepcionals amb la mateixa energia i compromís de sempre i amb un programa adaptat però molt complet. Entre les activitats més destacades que podrem veure en streaming hi ha l’ho-

menatge a Margarida Fuster, la xerrada de Paz Velasco sobre La ment de l’Assassí, la dedicada a la relació entre Sherlock Holmes i Arthur Conan Doyle, o la de Literatura Nord Americana profunda i la presència de l’autora Núria Cadenas per parlar de la novetat Guillem. També es coneixerà el nom del guanyador del II Premi Vilassar de Noir de Novel·la Negra en Català. Tres dies farcits d’autors i creadors de renom com Pep Prieto, Llort, Salvador Balcells, Miquel Esteve, Maria Sardans, Albert Gassull, Emili Bayo, Marta Alòs i Jordi Solé, entre d’altres. En total seran tres dies

amb prop d’una quinzena d’activitats i la participació d’una vintena d’autors i una vintena d’editorials, en la cinquena edició d’un festival que s’ha adaptat a la nova situació. El festival està organitzat per

l’Ajuntament de Vilassar i té el suport de diverses entitats del municipi. El certamen vol potenciar també la cultura del Maresme i l’activitat cultural de Vilassar de Mar, demostrant que es tracta d’una localitat amb inquietuds i ganes de reunir talent i creadors. El festival persegueix un any més la implicació dels veïns de Vilassar i de la comarca del Maresme, amb noves propostes atractives que engresquin els habitants de la zona. Una altra de les característiques del festival és la voluntat d’establir espais de diàleg molt propers entre autors i assistents.

Pere Suau Palou guanya el 44è Premi Marià Manent de poesia El poeta mallorquí i professor de literatura catalana Pere Suau Palou (Bunyola 1975) ha guanyat el 44è Premi Marià Manent de poesia amb el llibre Cignes tenebrosos. L’actor i escriptor Eloi Benet Carbonell (Barcelona 1973) ha guanyat el Valerià Pujol de contes pel relat Kafka per la finestra. Degut a la prohibició de realitzar activitats

culturals, l’acte del lliurament s’ha traslladat al dissabte 12 de desembre. Pere Suau va guanyar l’any 2003 el prestigiós premi Miquel Àngel Riera amb el recull He estotjat un ram de versos per al teu dolor. Posteriorment ha publicat Cremaran vespres i albes (2010). Segons reconeix: “Els meus poemes parlen d’amor,

de mar, de terra, de paisatge i de mort”. La seva obra està influïda per Josep Maria Llompart, Rosselló-Pòrcel o Miquel Àngel Riera, entre d’altres. Cignes tenebrosos serà editat per Quaderns de la Font del Cargol i sortirà al mercat a finals de febrer. A més de l’edició, el premi està dotat amb 2.000 € i una obra d’art original, enguany

de la fotògrafa Marga Cruz. Amb Kafka per la finestra, l’escriptor i membre del col· lectiu teatral LAmínimAL, Eloi Benet Carbonell, ha guanyat el premi Valerià Pujol. En un pis buit un home seu en una cadira davant d’una finestra que dona al carrer. Espera algú, espera l’inevitable, o res d’això i el lector és còmplice del seu drama?



8 | Tribuna Maresme

ACTIVITATS LITERÀRIES Vicenç Llorca a Alella. Alella. Casal d’Alella. Dimarts 1 a les 19.30 h. Presentació de l’antologia poètica bilingüe de Vicenç Llorca La frase immutable, editada per Quaderns de la Font del Cargol. L’actor Abel Folk conversarà amb l’autor i l’acompanyarà en la lectura de poemes. Poema a la durada de Peter Handke. Alella. Can Manyé. Dimecres 2 a les 19.30 h. Lectura poètica a càrrec de Marta Pera Cucurell, la seva traductora al català. Comptarem amb la participació de Toni Clapés. Vilassar de Noir. Actes virtuals através de Youtube. 4, 5 i 6 de desembre. Presentació llibre. El Masnou. Edifici Centre. Dijous 10 a les 19 h. El Masnou desaparegut, escrit per Marta Roig i Miquel Rico. El poeta nòmada Josep Carner. Teià. Espai Can Llaurador. Dijous 10 a les 19 h. En el cinquantè aniversari de la Mort de Josep Carner recordarem la seva trajectòria com a poeta, periodista, autor de teatre i traductor català. La seva va ser una vida moguda, plena i també difícil. Intel·lectual de referència de començaments de segle XX, era un superdotat i un dandi. Presentació llibre. Sant Vicenç de Montalt. Biblioteca. Divendres 11 a les 20h. Les pells poroses de Dolors Martí Julià. Presentació llibre. Premià de Dalt. Can Vallerià. Diumenge 13 a les 12.30 h. Feliu Formosa ens parlarà del llibre Tots aquests anys. Epistolari (1972-1989). El llibre és la correspondència que va mantenir Feliu Formosa amb Josep M. Benet i Jornet. Els actors Pep Tosar i Joan Casas llegiran algunes de les cartes. Presentació llibre. Premià de Mar. Biblioteca Martí Rosselló. Dimarts 15 a les 18.30 h. El tacte suavíssim de l’absència, de M. Antònia Grau i Abadal. Presentació a càrrec d’Emília Illamola.

Novetats editorials Albert Calls

Tots aquests anys. Epistolari (1972 - 1980) De Josep M. Benet i Jornet i Feliu Formosa. Quaderns de la Font del Cargol.

Feliu Formosa (1934) i Josep M. Benet i Jornet (1940-2020) són dos noms propis del teatre català contemporani. Entre els anys 1972 i 1980 van intercanviar una vivíssima correspondència en la qual parlen del món escènic, la literatura i la cultura, de manera directa i sense censures. El resultat és un llibre epistolar que mostra la història cultural catalana, creació literària en ebullició i crònica d’una època de represa i canvis. El pròleg és d’Enric Gallén i l’edició ha anat a cura de Joaquim Armengol, Enric Gallén i Esteve Miralles.

El tacte suavíssim de l’absència De M. Antònia Grau. Quaderns de la Font del Cargol.

El treball poètic de Maria Antònia Grau, autora de Premià de Mar, s’entrellaça amb els grans temes de la vida i la presència contundent de la mort. Amb una continguda i sòlida obra, va ser una de les promotores del Grup de la Font del Cargol, a final dels anys setanta.

Reconeguda amb diversos premis, ha escrit poemaris com Engrunes, I grega, Paradisos, Un pòsit de cafè al fons de cada tarda, Res no és igual a res i ara El tacte suavíssim de l’absència, amb poemes que acosten els lectors als temes que ha tractat sempre: els desfavorits, la natura i la lluita pels drets dels animals, així com el compromís amb la nació i la llengua oprimides. Un acurat llibre de peces poètiques que invoquen la memòria i els records. El pròleg és d’Emília Illamola i les il· lustracions d’Aurembiaix Abadal i Grau.

El quinto cerebro De José M. Guillén Lladó. Letrame.

José María Guillén Lladó és un psicòleg sanitari i psicòleg clínic vinculat a Mataró, amb llarga experiència en el tractament de trastorns emocionals,

psicosomàtics i de persones altament sensibles. És autor del llibre Omega-3, entre d’altres títols de salut natural física i mental i nombrosos articles divulgatius, a més de ser un gran coneixedor i defensor de les teràpies naturals i integratives ment-cos. Acaba de publicar El quinto cerebro, assaig divulgatiu que entrellaça amb saviesa i bon ofici narratiu el coneixement de la ment i el cos i donant alhora pautes pràctiques per trobar l’autoequilibri i l’harmonia. El lector arribarà amb la lectura d’aquest assaig de bon llegir al concepte del “cinquè cervell” i en acabar-lo tindrà una bona perspectiva que l’ajudarà en la seva salut i benestar, entre d’altres temes com l’alimentació i l’exercici. Coneixement i saviesa s’entrellacen en aquesta obra que també ajuda a trobar el metge interior que tots tenim a dins.



escenaris

10 | Tribuna Maresme

ACOSTA’T A LA CULTURA

Ca n’Humet aixeca el teló amb ‘Jo dona. A Lili Elbe’ L’’Espai Escènic Iago Pericot Ca n’Humet del Masnou ja té una nova reprogramació d’espectacles per als darrers dies de novembre i el mes de desembre, després que les restriccions per contenir la COVID-19 obliguessin a cancel·lar o ajornar els espectacles previstos per al darrer trimestre d’enguany. Les entrades només es venen anticipadament, a través de la plataforma www.quedat.cat. No es podran adquirir, per tant, a taquilla. A més, l’aforament queda limitat a 73 persones. Jo dona. A Lili Elbe, un muntatge que combina dansa i teatre, serà l’obra amb la qual es reprendrà la tan esperada activitat cultural de la sala masnovina, el 28 de novembre. Es

tracta d’una creació de la coreògrafa Marta Carrasco, Premi Nacional de Dansa de Catalunya 2005, amb la qual homenatja Lili Elbe, que va ser una de les primeres persones que va canviar de sexe passant pel quiròfan. Va morir l’any 1931, després d’una operació de tras-

plantament d’úter. L’actor masnoví Pau Poch forma part de la següent proposta que podrà veure’s al Iago Pericot, el 5 de desembre: la comèdia Lo nuestro, d’Eu Manzanares. Amb humor i una dosi subtil de denúncia social, farà que el públic masnoví compar-

teixi una nit de Cap d’Any amb la família Guerrero Fernández. Agafarà el relleu el concert Cançons dels brigadistes, de Brossa Quartet de Corda, el 6 de desembre. El dia 13 del mateix mes serà la marioneta Mr. Barti i el seu creador, Alex Mihailovski, els qui prometen entusiasmar infants i adults. Abans que es faci fosc, de Míriam Iscla, és la proposta teatral que pretén seduir el públic el 19 de desembre, amb una història emotiva i connectada amb l’astronomia. Finalment, el circ tancarà l’any més atípic de l’Espai Escènic. Serà el 20 de desembre, amb Espera, un espectacle de la companyia de circ Eia sobre les expectatives, l’esperança i el pas del temps.

8a edició del Festival Sense Portes d’Argentona Les circumstàncies marcades per la pandèmia de la covid-19 han obligat a redefinir la 8a edició del Festival Sense Portes canviant les dates dues vegades i transformant el festival amb l’objectiu de continuar oferint una proposta artística d’arts de carrer de qualitat i propera. El Festival Sense portes es

portarà terme els caps de setmana 5-6 i 12-13 de desembre en quatre espais d’Argentona: la Font del Mig, el pati de l’Escola Bernat de Riudemeia, la Casa Gòtica i el teatre La Sala. El Festival arriba a la vuitena edició amb la mateixa il·lusió i empenta que altres anys. És una edició especial compromesa

amb la vila i el territori, en el seu vessant més artístic i cultural, gràcies a la participació i col· laboració del Col·lectiu Sense Portes. El festival pretén continuar sent un referent en el món de les arts de carrer, en l’àmbit comarcal i nacional, amb un paper fonamental del voluntariat i la participació ciutadana.

Creu de Sant Jordi 2015

Treballem per fer sentir a les persones com a casa

casa pairal fundació privada

Àmpli jardí, atenció individualitzada i de qualitat. Places privades i col·laboradores. Centre de Dia.

C/ Mare Caterina Coromina, s/n Vilassar de Mar · Tel. 93 750 01 18


Tribuna Maresme | 11

L’Acadèmia del Cinema Català ret homenatge a 13 cinemes centenaris L’Acadèmia de Cinema Català va homenatjar el passat mes d’octubre a les 13 sales de cinema centenàries de Catalunya, d’entre les quals n’hi ha 4 al Maresme: La Calàndria d’El Masnou, el Foment Mataroní, el Centre Parroquial d’Argentona i la Sala Mozart de Calella. L’acte de reconeixement es va fer a la Sala Mozart de Calella amb la presència d’Isona Passola, presidenta de l’Acadèmia i Toni Vall, periodista i autor de la recerca i els textos del catàleg que s’ha fet per la commemoració, entre d’altes. El Masnou. El cinema del Masnou va començar les seves projeccions oficialment el 1914, tot i que ja hi funcionava un cinematògraf des del 1910. Durant molts anys, la sala va ser

coneguda popularment com el Circ, per la seva forma circular, que recordava els emblemàtics circs romans. Mataró. El cinema va arribar a Mataró el 1897. Va ser al llavors conegut com Teatre Principal (i també al desaparegut Euterpe), que funcionava com a sala d’espectacles des de 1832. L’any 1910 es va convertir en la seu social de Foment Mataroní i va iniciar de manera oficial la seva activitat com a cinema. Va funcionar amb normalitat fins al 1967. Fou llavors quan, a causa del seu estat ruïnós, es va decidir tancar-lo i enderrocar-lo. En el mateix lloc se’n va aixecar un de nova planta, d’estructura funcional i moderna però conservant l’entrada porticada del carrer Nou, que va obrir portes el 1971.

ESPECTACLES TEATRALS La dona que somiava mariatxis. Teià. Biblioteca. Dijpus 3 a les 19h. A càrrec d’en Pau Romero i l’Assumpta Mercader. Emergency exit. De pell i de fil. Mataró. Teatre Monumental. Divendres 4 a les 20 h. Una antologia de petites confiances femenines, iròniques, absurdes. Lo nuestro. El Masnou. Ca n’Humet. Dissabte 5 a les 20 h. Humor amb una dosi subtil de denúncia social. Jaleiu. Argentona. La Sala. Diumenge 6 a les 19 h. Clown i música a càrrec de les companyies Guillem Albà i la Marabunta.

La Gavina. Mataró. Teatre Monumental. Diumenge 13 a les 20 h. Versió lliure de l’obra d’Anton Txékhov. a càrrec d’Àlex Rigola. Ara més! Vilassar de Dalt. Teatre La Massa. Dijous 17 a les 18 h. Un monòleg amb musica en directe amb Pep Plaza celebra 25 anys dalt dels escenaris. Circ d’hivern 2020. Alella. Casal d’Alella. Dies 18 i 19 a les 19 h. Circ d’Hivern de la mà de l’artista de circ alellenca Júlia Campistany i LACAM, col·lectiu masnoví.

El cercle del canvi. Mataró. Can Gassol. Diumenge 6 a les 19 h. Assaig obert d’un divertit espectacle de multicordes aèries a càrrec de la companyia Las Penèlope.

Encara hi ha algú al bosc. Mataró. Teatre Monumental. Divendres 18 a les 20 h. Un text compromès amb la veu de les dones que van patir violacions durant la guerra dels Balcans.

Eh Man Hé, la mecánica del alma. Argentona. La Sala. Divendres 11 a les 20.30 h. Dansa, manipulació i mim a càrrec de la Cia. Zero en Conducta.

Abans que es faci fosc. El Masnou. Ca n’Humet. Dissabte 19 a les 20 h. Míriam Iscla presenta la història de l’Anna, una dona que treballa en un planetari local.

Get no. Vilassar de Dalt. Teatre La Massa. Dissabte 12 a les 19.30 h. La companyia La Quebrá ens porta Get No, obra finalista al Premi Dansa IT 2018.

Ramon, de Mar Monegal. Cabrils. La Fàbrica. Diumenge 20 a les 19 h. Monòleg tragicòmic que reflexiona sobre la por al compromís i els límits de la llibertat.

Absurd. Argentona. Escola Bernat de Riudemeia. Diumenge 13 a les 11.30 h. A càrrec del Circ Vermut.

Espera. El Masnou. Ca n’Humet. Diumenge 20 a les 20 h. Espectacle de circ a càrrec de la Companyia de Circo Eia.


12 | Tribuna Maresme

pantalles ACOSTA’T A LA CULTURA

Èxits i encerts del festival de Sitges

Cielo de medianoche

Jesús Gonzàlez t jesusgonnot

La darrera edició del Festival de Cinema de Sitges ha estat un èxit només pel sol fet d’haver pogut existir. La pandèmia ha atacat fort els festivals del 2020 i no tots han arribat a bon port (o, el que vindria a ser el mateix, al públic en un format presencial). Sitges ha estat l’últim davant (i pels pèls perquè el toc de queda va arribar els darrers dies del certamen). No han tingut la mateixa sort festivals barcelonins com L’Alternativa o el de Cinema asiàtic. Sitges també ha esta pioner pel què fa a la hibridació dels seus continguts. Per un costat els populars cinemes de la vila com l’Auditori, el Prado i el Retiro han reduït les seves capacitats pel tal d’acollir un grup menys nombrós però incondicional d’aficionats. Per l’altra, el festival ha llençat una plataforma, similar a VOD, que permetia visionar gran part de la programació a uns preus interessants. A nivell artístic el festival ha fet el que ha pogut ja que no totes les distribuïdores estan interessades en un festival híbrid que llenci títols a

PROPERES ESTRENES

De George Clooney (EUA, 2020). Amb George Clooney, Felicity Jones, Kyle Chandler, David Oyelowo. Estrena 11/12/20

Wendy

De Benh Zeitlin (EUA, 2020). Amb Devin France, Gage Naquin, Gavin Naquin, Yashua Mack, Shay Walker, Tommie Lynn Milazzo. Estrena 11/12/20

Wonder Woman 1984

la temuda Internet. Com no podia ser d’una altra manera, Possessor, la cinta dirigida per Brandon Cronenberg (el fill del gran creador de La mosca o Videodrome) ha estat una de les vencedores. Al seu malaltís argument, que ens parla d’un assassí que posseeix la ment d’una persona per cometre els crims pels quals s’ha contractat, cal afegir la seva acurada i contundent posada en escena. Al palmarès també han destacat Mandybules (Quentin Dupieux), una comèdia surrealista protagonitzada per dos amics que ensinistren una mosca gegant per tal de robar bancs. Una altra cinta francesa, La nube (Just Phillipot), també ha destacat

amb un argument singular: la seva protagonista és una dona que cria llagostes pel consum humà però el film esdevé una paràbola del capitalisme més ferotge. El cinema espanyol i català també han estat presents amb cintes com la súper claustrofòbica No mataràs, una cinta que redimeix l’actor Mario Casas de la seva carrera d’ídol d’adolescents i dues grans decepcions que han estat Cosmética del asesino, un film amb moltes ambicions basat en una novel·la d’Amélie Nothomb, i La vampira del Raval que, malgrat les grans interpretacions de Nora Navas i Albert Orella, no arriba a convèncer com a cinta d’horror.

De Patty Jenkins (EUA, 2020). Amb Gal Gadot, Chris Pine, Kristen Wiig, Pedro Pascal, Robin Wright, Connie Nielsen. Estrena 18/12/20

Martin Eden

De Pietro Marcello (Itàlia, 2019). Amb Luca Marinelli, Carlo Cecchi, Jessica Cressy, Denise Sardisco, Vincenzo Nemolato. Estrena 18/12/20

CONSULTA CARTELLERA SETMANAL Ocine Arenys: www.ocinearenys.es Cinesa Mataró Parc: www.cinesa.es Foment Mataroní: www.matarofoment.org Centre Parroquial d’Argentona: www.centreparroquialargentona.cat Espai Amistat: www.espailamistat.cat La Calàndria: www.cinemalacalandria.com


Tribuna Maresme | 13


14 | Tribuna Maresme

l’entrevista PREGUNTES I RESPOSTES

ENTREVISTA A Marc Bosch, Conseller delegat de Serveis a les Persones del Consell Comarcal del Maresme

“Des de l’administració tenim l’obligació d’actuar per augmentar l’habitatge social i assequible” Redacció

En què consisteix l’Ens que s’està creant des del CCM amb els ajuntaments per intentar ampliar l’oferta d’habitatge? Estem posant les bases per impulsar una política d’habitatge d’àmbit comarcal. Sabem que és una problemàtica comuna dels municipis i per tant volem donar una resposta conjunta i coordinada. O sigui, donar resposta a les necessitats dels veïns i veïnes de les poblacions del Maresme. Ho farem a partir de dues línies de treball: execució de projectes per ampliar el parc d’habitatges socials i també la rehabilitació, perquè sabem que tenim un 10% d’habitatges buits que cal mobilitzar al mercat de lloguer; de l’altra, la gestió d’habitatge públic. Serà una entitat amb representació de les administracions, el Consell Comarcal i els ajuntaments que en vulguin formar part, i també de les entitats del tercer sector que treballen en l’àmbit de l’habitatge social, i també volem comptar

Parlem amb el Conseller delegat de Serveis a les Persones del Consell Comarcal del Maresme (CCM), Marc Bosch de Doria (ERC), sobre les estratègies que s’estan desenvolupant des de l’Ens per afrontar la greu problemàtica de l’habitatge, en uns moments difícils per a moltes persones degut a la crisi generada per la pandèmia de la COVID-19.

amb la col·laboració de l’Agència d’Habitatge de Catalunya i de la Diputació de Barcelona. Quina és la previsió de la seva posada en marxa? Ho tenim en els acords de govern del Consell Comarcal del Maresme pel mandat 2019-2023 i recollit en el Pla d’Actuació Comarcal aprovat pel plenari aquest mes d’octu-

bre. També, i molt important, el Consell d’Alcaldies celebrat al mes de juliol va donar llum verda a iniciar els tràmits per a constituir l’Ens. Esperem que sigui una realitat durant l’any 2021. Hi estem treballant de la mà de l’Associació de Gestors de Polítiques Socials d’Habitatge de Catalunya -GHS- de la qual formem part des de principis de 2020. I de moment som

el primer Consell Comarcal que s’hi ha adherit. Quins avantatges comporta pels propietaris d’habitatges la campanya que impulsen des del CCM ‘Llogant el teu pis, guanyes’? Ara mateix ja tenim una eina per promoure el lloguer d’habitatge assequible que volem potenciar. És la borsa de lloguer, un dels serveis que oferim des de l’Oficina d’habitatge del Consell Comarcal del Maresme. L’objectiu de la campanya és ampliar el nombre d’habitatges per tal de donar el màxim de resposta possible a la demanada creixent. I per això ens dirigim a les persones propietàries de pisos buits. Els animem a llogar, perquè és la millor opció per evitar la degradació, tant de l’immoble com de l’entorn, i també pel risc d’ocupació il·legal. Alhora, destaquem els avantatges de llogar a través de la borsa del Consell Comarcal: mediació entre propietat i llogaters, tramitació del contracte, assegurança multirisc gratuïta i garantia de co-


Tribuna Maresme | 15

brament, assessorament legal i representació jurídica, opció d’ajuts econòmics per la posada a punt de l’habitatge. I, a més a més, cada any tenim més ajuntaments que apliquen beneficis fiscals, en concret una bonificació de l’IBI, per aquells habitatges llogats a través de la borsa comarcal. I els avantatges per a les persones que els llogaran? Fonamentalment, les persones arrendatàries paguen un preu més econòmic respecte el preu del mercat. No només això, sinó que quan signen el contracte de lloguer s’estalvien les despeses de tramitació i només abonen la fiança d’un mes legalment establerta. Per tant és un servei gratuït per al ciutadà. I també, com hem dit en el cas de la propietat, els llogaters saben que tenen l’administració pública al darrera i la seguretat de mediació en cas de conflicte.

També, l’assessorament tècnic i jurídic de l’Oficina d’habitatge. Per formar part de la borsa les persones llogateres han d’estar prèviament inscrites al registre de sol·licitants d’habitatge públic (HPO). Davant la previsió que augmentaran els desnonaments, el CCM va aprovar una moció demanant-ne la paralització. Però la realitat és que s’executen els desnonaments... Després del decret de l’estat d’alarma al mes de març passat i dins les mesures urgents extraordinàries per fer front a l’impacte econòmic i social de la COVID-19, el govern de l’Estat Espanyol decretava una moratòria en els desnonaments de persones i unitats familiars en situació de vulnerabilitat a causa dels efectes de la pandèmia, mesures que en part es van ampliar fins al juliol i després

a finals de setembre es va aprovar una nova pròrroga. Els desnonaments no han cessat, per tant es demostra que aquestes mesures son insuficients. Fa unes setmanes la Generalitat de Catalunya decretava un reforç de la protecció del dret a l’habitatge davant els efectes de la pandèmia de la COVID-19. Així, s’instava al govern espanyol a eliminar el requisit d’acreditació de vulnerabilitat sobrevinguda a la moratòria aprovada, així com la seva ampliació temporal, com a mínim fins que la situació d’emergència sanitària s’acabi; també es demana la interrupció dels llançaments de grans tenidors que no acreditin l’oferta de lloguer social prèvia. Les administracions locals i el Consell Comarcal del Maresme vivim de prop les situacions de vulnerabilitat de moltes famílies, agreujada per la crisi socioeconòmica derivada de la pandèmia. I ens preocupa molt. Per això el plenari va donar suport, en forma de moció política, al decret de la Generalitat de Catalunya. Alhora, des de l’Oficina d’habitatge del Maresme seguim treballant colze a colze amb els serveis socials dels ajuntaments i ens coordinem per tramitar ajuts a persones desnonades o amb impagaments per evitar que les persones perdin l’habitatge. Tot el tema d’habitatge, plantejat des de les institucions és una lluita de David contra Goliat o en aquesta batalla hi ha marge per donar resultats? Penso que no hem entès molts dels factors que ens van portar a la crisi econòmica del 2008. Sabem que moltes persones van perdre la llar perquè no van poder fer front al pagament de les hipoteques o al lloguer de l’habitatge. Sabem el joc que van exercir els bancs amb la complicitat del govern de l’Estat Espanyol que va prefe-

rir salvar bancs abans que a les famílies. D’aquella crisi encara no ens n’havíem sortit del tot que ens ha colpejat la pandèmia de la COVID-19. Els preus, tant de compra com de lloguer, no aturen l’escalada. I la despesa d’habitatge per a una unitat de convivència supera de llarg el 50% dels ingressos. Dues dades molt significatives: en els darrers cinc anys els preus de lloguer han augmentat entre el 23% i el 44%; en canvi, el sou mitjà només ha crescut un 1,4%. Aquesta situació és insostenible. En un mercat immobiliari lliure, com estem, l’administració tenim l’obligació d’actuar, amb mesures legals i programes públics per augmentar l’oferta d’habitatge social i assequible i donar resposta a les persones amb situacions de vulnerabilitat. Un problema, el de la crisi habitacional, que avui afecta també a persones que treballen i amb ingressos fixos. I quin seria el marge de maniobra en aquest àmbit? El Consell Comarcal del Maresme no té capacitat legislativa ni recapta impostos, per tant ha de ser l’administració que faci d’altaveu dels ajuntaments de la comarca i alhora coordini polítiques comunes. Fa uns mesos disposem d’un estudi, la diagnosi sobre la pobresa i la vulnerabilitat social al Maresme, on queda palès i es remarca que l’accés a l’habitatge és una problemàtica comuna a tots els municipis i una de les vies prioritàries d’actuació per combatre la pobresa al territori. Per això aquest 2020 hem reforçat l’equip de professionals de l’Oficina d’habitatge en previsió de l’augment de sol·licituds d’ajuts. I també la importància i la urgència per impulsar aquest Ens supramunicipal, que ha d’esdevenir un organisme públic útil per garantir el dret a l’habitatge a la comarca del Maresme.


idees

16 | Tribuna Maresme

PREGUNTES I RESPOSTES

El risc de viure VALORS.ORG

Àngel Puyol Doctor en Filosofia Més continguts a valors.org

Medellín és una ciutat perillosa. Punt de cruïlla de la violència enquistada de la guerrilla i els paramilitars colombians durant molts anys, i bressol mundial del negoci de la droga amb la figura de Pablo Escobar com a gran icona del narcotràfic a escala global, Medellín va arribar a patir més de divuit assassinats diaris per cada cent mil habitants, sense comptar els milers de desapareguts i la xacra invisible de la violència masclista. Per això, no ens hem d’estranyar que, quan el 2007 es va construir la Biblioteca d’Espanya al barri de Santo Domingo, situat en un turó perifèric i un del indrets més pobres i violents de la ciutat, la imatge d’un immens edifici cultural d’arquitectura contemporània enmig de les inacabables barraques multicolors despertés la curiositat de tot el món. Des d’aleshores, centenars de turistes hi accedeixen cada dia a través d’un telefèric que mostra unes vistes immillorables de la misèria i la decadència de la zona mentre s’engrandeix

Una imatge de la Biblioteca d’Espanya de Medellín.

Nova Zelanda és el segon país més segur del món segons l’Índex de Pau Global, per darrera d’Islàndia l’edifici imponent i avantguardista de la biblioteca. Ja al cim, la visita és curta perquè gairebé ningú gosa endinsar-se en un suburbi sinuós, caòtic i ple de mirades desconfiades i desafiants, excepte la gent que s’hi ha criat, que hi transita amb la naturalitat de saber-se a casa a cada cantonada, com la meva amiga Lucía, que va poder sortir i estudiar a la universitat, i, de tant en tant, torna a visitar la família i els amics. Davant de la por gens dissimulada del turista i l’estrany en baixar del

telefèric i saber-se tan a prop de la marginalitat, ella sempre diu que la percepció del risc és cultural. La Lucía no té por a caminar pel barri perquè no se sent intimidada per tot allò que li és proper i familiar. A l’altra banda del Pacífic, Nova Zelanda és el segon país més segur del món segons l’Índex de Pau Global, per darrera d’Islàndia. I, dins del petit estat oceànic, la ciutat de Wellington és particularment tranquil·la, amb un índex de criminalitat anual per sota d’una persona morta violentament per cada cent mil habitants. Fa un temps, però, van saltar totes les alarmes de percepció del risc perquè una nena de nou anys va patir un accident mortal en ensopegar la seva bicicleta amb un

esvoranc en una calçada en mal estat. La ciutat es va despertar a l’endemà amb la convicció que la ciutat havia deixat de ser segura. Pares, mares, mestres i tot el veïnat es van mobilitzar amb rapidesa per mostrar les seves queixes davant les autoritats, i no van parar fins que aquestes van reparar els possibles desperfectes de tots els carrers de la ciutat i es va restablir la sensació de viure en un entorn segur. La Lucía viu ara a la ciutat de Wellington a Nova Zelanda i mai s’ha sentit més segura que al seu barri natal de Medellín. En efecte, la meva amiga té raó. La percepció de la inseguretat va per barris. Aquesta és una màxima que podem aplicar-nos també en aquest temps de pandèmia, en el qual la por al contagi i la malaltia, a la pèrdua de la feina, a l’aïllament, a morir sol, a abraçar el avis o les netes, a trobar-se amb els amics, a tenir sexe amb desconeguts, a portar el fill petit al parc, a viure amb por o amb coratge, a no saber quan acabarà tot això, depèn tant i tant del barri interior on cadascú habita, de la gestió personal de la incertesa, però també de la percepció socialment compartida del risc de viure.


Tribuna Maresme | 17

opinió Ferran Planell Escriptor

He pensat a remodelar la casa. I no pas un petit manteniment de tapar alguna esquerda i blanquejar parets, sinó quelcom amb més profunditat. Fins i tot tocar estructura. Avui mateix em posaré en marxa. Aquest matí ja tinc hora amb el dissenyador d’interiors. Quan li he comentat per telèfon el que porto al cap, m’ha dit que necessitarem també un arquitecte, però que ell mateix ja se n’encarregarà. Pujarà calés tot plegat. Però quedarà bé, n’estic convençut. Guanyarem molta llum. Tan sols em queda per resoldre el finançament. Encara dubto de si avançar ja el pagament o demanar que m’ho ajornin fins a començament d’any. És que hi ha tanta oferta. I no em refereixo als bancs, no,

Joc

que amb, ara una fusió aquí, ara una fusió allà, aviat en quedaran tres i para de comptar. A més, això dels ICO després s’ha de tornar i hi ha molta incertesa. Personalment estic pensant en mercats més segurs. La Primitiva, la Bono Loto, els Cecs, la 649, l’Euromillón... amb qualsevol d’aquestes opcions ho tindré resolt en una setmana. La Grossa o la Loteria també m’anirien bé, però

m’hauré d’esperar uns mesos i això farà que hagi de demanar un ajornament. He de deixar de donar-li voltes i decidir-me ja. Si compro la butlleta abans d’anar a cal dissenyador, ja podré concretar el termini de pagament avui mateix, que a mi m’agrada deixar les coses ben tancades. Probablement triaré la 649, que així tot queda a casa. Primer hauré de mirar, però, com està aquesta setmana de

Pot. Posats a fer, quan abans ho deixem enllestit, millor. I si no toca? Doncs res, què hi farem. Ara rai, que, a la fi, amb això de la pandèmia ja hi estem acostumats. Si per poder arribar a fi de mes hem d’estar pendents de si cobrarem o no la prestació de l’ERTO o hem estat un dels escollits per la sort, en ser dels primers a sol· licitar l’ajut pels autònoms de la Generalitat, no veig que hagi de ser tan diferent que, poder fer front al pagament d’unes obres estigui en mans de la providència. Això de Déu proveirà, està bé, trobo que t’allibera, que et treu pressió, que si ha de ser serà i si no, doncs... ja menjarem l’estiu vinent. Bé, Déu tampoc, que si existeix ja deu tenir prou feina, em referia a la Generalitat o l’Estat. Us deixo, que aquesta nit he quedat amb uns amics. A veure si amb un parell de partidetes de pòquer arreglo les vacances.


18 | Tribuna Maresme

Coop Maresme publica MarESSme, el primer diari de l’Economia Social i Solidària de la comarca Coop Maresme

Quan fa un any les entitats agrupades de l’Ateneu Cooperatiu del Maresme -Fundació Unió de Cooperadors de Mataró, L’Esberla SCCL, Facto Assessors SCCL, Clack Audiovisual SCCL i Musicop SCCLvam engegar amb la vista posada al curs 2019/20, teníem clar un doble objectiu. D’una banda, continuar apostant per una forta acció exterior, amb un pla de treball que prioritza la difusió de l’economia social a la comarca. D’altra banda, pensar en Coop Maresme com un projecte cap endins: un espai de trobada i d’agrupament de col·lectius diversos. I de sobte, el coronavirus ens queia al damunt com un gerro d’aigua freda i ens obligava a

La segona edició del diari recull el més destacat de l’Ateneu 2019/20, que es va donar per conclòs amb la presentació de la diagnosi en la darrera Taula Territorial celebrada el mes d’octubre en format virtual. repensar tota la nostra acció. Davant d’aquesta situació, vam posar fil a l’agulla amb la única voluntat de preservar tant de teixit cooperatiu com fos possible. I ens en vam ensortir prou bé. “Aquest virus ens ha demostrat que la nostra feina de formigueta té sentit si és compartida”, signen a l’editorial del diari MarESSme les entitats agrupades de l’Ateneu. Un any ben aprofitat. Els moments de canvi i incertesa comporten reptes nous que, en ocasions, ens permeten ser resilients, creatives i flexibles. Per a aconseguir-ho, hem es-

Tots els continguts del diari MarESSme a www.coopmaresme.cat/recursos

tat creatives a l’hora de redissenyar els formats i continguts dels esdeveniments, que hem adaptat a l’univers virtual. Al diari en destaquem, principalment: les sessions d’assessorament col·lectiu, les formacions,

la Diada del Cooperativisme i el festival Nosaltres. El primer supermercat cooperatiu del Maresme. Aquesta tardor, Mataró acollirà l’obertura del primer supermercat cooperatiu de la comarca: La Feixa, resultat de la sinergia de L’Estrella i Ecoopirativa, dues cooperatives de consum amb experiència al sector. El supermercat compta amb una Comissió de Proveïdores i Productes que escollirà els productes, ecològics i de proximitat, “no tan sols perquè siguin el màxim saludables sinó perquè a la vegada afavoreixin una societat laboralment més justa i també més respectuosa amb el planeta” , expliquen els impulsors del supermercat cooperatiu.


Tribuna Maresme | 19


tecnologies

20 | Tribuna Maresme

PREGUNTES I RESPOSTES

3 tendències de màrqueting digital pel 2021 TRIBUNA 4.0 Eli Guillén Màrqueting digital www.eliguillen.es

L’arribada de Nadal ens convida a pensar que estem a la recta final del 2020, i que quan menys ens ho esperem estarem comptant els últims segons de l’any. És moment de fer balanç i aprofitar l’oportunitat per marcar-nos nous objectius, tenint en compte el que ens espera en aquesta nova etapa: un any on hem de fer front a la transformació digital. En aquest article trobaràs les estratègies bàsiques de màrqueting digital per incrementar les vendes aquest 2021. Vídeo

Màrqueting.

Una

imatge val més que mil paraules. I, si aquesta es presenta en format vídeo, es duplica el seu valor. El 70% dels compradors veuen vídeos durant la presa de decisions. Són la forma més ràpida i fàcil d’obtenir informació i la més independent i flexible. A més, gràcies als avenços tècnics, els processos d’enregistrament estan a l’abast de petites i mitjanes empreses. SEO. El posicionament orgànic, també anomenat SEO, consisteix en la utilització de diferents tècniques enfocades a aconseguir que una web estigui situada el més amunt possible dels cercadors, en especial el de Google. Aquestes accions no són de pagament i, per tant,

els resultats són naturals. El 71% dels compradors comencen la seva indagació amb cerques genèriques a Google, amb una mitjana de 12 cerques abans de comprar. Per tant, en aquest 2021 és imprescindible preparar la nostra pàgina web per aparèixer en les primeres posicions dels cercadors. Estratègia a les xarxes socials. Abans que et llancis a la comercialització dels teus productes a les xarxes socials, et diré un secret: tria les teves plataformes sàviament, perquè no totes són rendibles pel teu comerç. Cada xarxa social té uns usuaris bastant determinats i específics. Si ets B2B (Business to business), has d’estar a

LinkedIn. Si el teu producte va dirigit a un públic jove, la teva xarxa social és Tik Tok. Instagram és una xarxa amb un lideratge indiscutible basat en la imatge. Facebook té un públic més variat i una mitjana d’edat més elevada que Instagram. I quan tinguis la selecció de les teves xarxes socials és el moment de crear contingut innovador i de qualitat. Recorda que el contingut és el rei. Aquestes tècniques no són de cap manera exhaustives, ja que sabem que n’existeixen d’altres. No obstant això, són de màxima importància per a qualsevol campanya de màrqueting digital. El meu consell: escull les que més et convinguin i posa’t en acció.

Gau3di guanya la 20a edició dels premis Creatic Els premis Creatic es van lliurar el passat novembre en la Nit de l’Emprenedoria 2020, una gala que va canviar de format i es va convertir en una gala televisiva retransmesa per Mataró Audiovisual. El premi amb major dotació de la nit (el Creatic a la millor iniciativa empresarial en l’àmbit de la tecnologia i la innova-

ció) va recaure en Gau3di, una empresa puntera i innovadora que porta la manufactura additiva de metall (MAM), coneguda com a impressió 3D metàl· lica, a la indústria dels motlles. Sycai Medical, el projecte d’un assistent que ajuda els radiòlegs en el diagnòstic i seguiment automàtic de lesions precanceroses abdominals, es

va endur el premi al millor projecte amb impacte social. Pel que fa al Creatic a la millor iniciativa liderada per dones, va recaure en Enigmas Tour, una app que permetrà als turistes conèixer una ciutat mitjançant un catàleg de jocs gratuïts. Altres guardons de la nit van ser Bizer Swimwear, que pro-

posa una marca en moda de bany ecològica reversible que permeti al consumidor escollir el material sostenible amb el qual es fabricarà la seva peça, i Prosystem un projecte de dispositiu de seguretat que permeti fixar les motocicletes estacionades a la via pública gràcies a una app que desbloqueja el cadenat.


Tribuna Maresme | 21

Formació i pandèmia, una convivència possible

Triangle Acadèmia Mataró

Les condicions actuals d’incertesa sanitària, econòmica i social han fet que ens haguem de plantejar molts dels principis que fins ara havíem donat com a segurs i constants en la nostra vida personal i professional. La sacsejada ha estat de les més importants, i és evident que ens haurem de repensar les nostres expectatives, la nostra manera de viure i relacionar-nos i per descomptat, ens exigirà una actualització tecnològica. La possibilitat de teletreballar, de relacionar-nos per videoconferència o d’estudiar des de casa, impulsarà nous models laborals i per descomptat nous models en la formació. Fa uns mesos, molts de nosaltres desconeixíem el significat de paraules com “meet”, “zoom”, “drive”, “we transfer”, i ara formen part d’un vocabulari habitual que ens obliga a millorar les nostres prestacions tecnològiques. Malgrat les circumstàncies actuals, la formació i l’aprenentatge personal continuen sent un valor segur, tant en el seu vessant d’estudis reglats, com en el vessant de formació per treballar. Els estudis reglats continuaran sent imprescindibles per millorar el nostre currículum i les nostres oportunitats laborals, i en el cas de la formació per

treballar, malgrat que l’empresa privada està aturada en termes de nova contractació, l’Administració Pública ha mantingut, i fins i tot ha fet créixer la seva oferta en places de funcionariat: educació, sanitat, cossos de seguretat, administració local i administració de la Generalitat han mantingut i han signat nous acords de reposició i increment de places públiques en moltes categories laborals. D’aquesta manera, veurem com en els propers mesos es convocaran places de mosso d’esquadra, guàrdia urbana i policia local, bombers, agents rurals, mestres, sanitaris i administratius de l’ICS. La pandèmia no aprimarà l’actual estructura de funcionariat, sinó que ha servit per detectar els dèficits en molts sectors i ha fet que reaccionés amb polítiques moderades però significatives de nova contractació. Les institucions (públiques i privades) dedicades a la formació han estat àgils i han adaptat els models formatius i el seu personal a escenaris tecnològicament més complexos, però a la vegada amb noves oportunitats pedagògiques, intentant salvar la pèrdua de contacte personal amb aplicacions i eines tecnològiques. El missatge és clar, cal perseverar i millorar la nostra formació per tenir més i millors oportunitats laborals i de creixement personal.


22 | Tribuna Maresme

memòria PREGUNTES I RESPOSTES

L’Arxiu Comarcal del Maresme participa en la construcció del ‘facebook’ del passat ARRAN DE RIERA Alexis Serrano Director Arxiu Comarcal del Maresme

Els projectes de recerca XARXES: Tecnologia i innovació ciutadana en la construcció de xarxes socials històriques per a la comprensió del llegat demogràfic i DEMODESIGUAL: Condicionantes demográficos de la desigualdad económica, una aproximación histórica (Siglos XVIII-XX), tenen per objecte aplicar la intel·ligència artificial per a la construcció de les xarxes socials del passat a partir de la vinculació dels padrons de població i les cèdules personals dels segles XIX i XX.

Els projectes de recerca ‘Xarxes’ i ‘Demodesigual’ arriben a la comarca del Maresme

Aquesta aplicació cerca avançar en la transcripció automàtica de fonts manuscrites. Però a dia d’avui els algoritmes d’intel· ligència artificial encara neces-

siten de dades d’entrenament. Aquestes dades, totalment imprescindibles, es creen a partir de la transcripció literal dels padrons i cèdules en un

entorn digital amigable amb la participació valuosa de voluntàries i voluntaris. A partir d’aquestes dades creem noves experiències d’usuari obertes a partir de la generació i visualització d’arbres genealògics, cercadors onomàstics, del moviment de la població, de piràmides de població, d’indicadors de desigualtat, o geoprojeccions en mapes interactius. En definitiva, els projectes fan ciència amb i per a la societat oferint la divulgació del coneixement històric local de manera visual i pedagògica, tot contribuint a la disminució de la fractura digital i tecnològica de la nostra societat.


Tribuna Maresme | 23

Una primera experiència d’èxit. El projecte s’ha desenvolupat amb molt d’èxit a partir de les fonts conservades a l’Arxiu Comarcal i diversos arxius municipals del Baix Llobregat i del Bages. Fins ara, comptem amb la transcripció de 146 padrons d’habitants i de cèdules personals, entre 1828 i 1965, dels municipis de Sant Feliu de Llobregat, Torrelles de Llobregat, Corbera de Llobregat, Santa Coloma de Cervelló, Molins de Rei, Castellví de Rosanes, El Papiol, Collbató, Martorell, Sant Vicenç dels Horts, Begues, Olesa de Montserrat, Pallejà i Sant Vicenç del Castellet, amb la col·laboració de més de 200 voluntaris i voluntàries. L’Arxiu Comarcal del Maresme se suma al projecte. L’Arxiu Comarcal del Maresme ha obert les seves portes als projectes oferint els padrons de població que

conserva. Aquests han estat digitalitzats per tal de fer-los consultables remotament i facilitar la seva transcripció i així poder avançar en l’aplicació de la intel·ligència artificial en vistes d’obtenir guanys a nivell cultural, històric, demogràfic, antropològic, etc. Inicialment es començarà a treballar amb els padrons d’habitants i censos de població dels municipis d’Alella, Teià, Òrrius, Sant Vicenç de Montalt, Caldes d’Estrac i Santa Susanna i en una segona fase també sobre els de la ciutat de Mataró. Crida a la participació ciutadana. Per tal de dur a terme aquest projecte col·laboratiu, es fa una crida a la participació de voluntaris i voluntàries. La lectura i transcripció dels padrons és molt senzilla i no calen coneixements previs, només ganes de gaudir participant en la reconstrucció del passat.

EXPOSICIONS A quatre quilòmetres i mig de l’horitzó. Alella. Can Manyé. Fins el 13 de desembre. Exposició de Blanca Casas Brullet. Mataró: de Mancos a Djembereng. Paisatge sonor d’una ciutat. Mataró. Can Marfà. A partir del 9 d’octubre. Exploració del patrimoni sonor mataroní. Visita guiada: dissabte 19 a les 12 h. Col·lecció Bassat. Art Contemporani de Catalunya 1990-1999. Mataró. Nau Gaudí. Fins el 10 de gener. Exposició de la dècada dels noranta. Visita dinamitzada: Divendres 9 a les 19 h. Jordi Arenas. Mirades polièdriques. Mataró. Ca l’Arenas. Fins al 28 de febrer. Exposició amb motiu del centenari del naixement de Jordi Arenas (Mataró, 1920-1998). Visita: dissabte 12 a les 18 h. Com [en present d’indicatiu]. Mataró. Can Palauet. Fins el 3 de gener. Exposició amb 20 artistes que recull sis accions i una cloenda a partir del poema El nus la flor, d’Enric Casasses. Transfer: Pía Sommer. Mataró. La Destil·leria. Poesia, pintura, instal·lació, objecte i espai acústic. Dissabte 5 a les 18 i 19.15 h: Visita comentada a l’exposició. Descobrim el cementiri. Mataró. Cementiri dels Caputxins. Fins el 13 de desembre. Exposició fotogràfica de Ramon Manent sobre el cementiri.

Parlo com donant / que és desaparèixer. Mataró. Can Palauet. Fins el 3 de gener. Mostra de quatre obres de Misael Alerm, Anna Dot, Julia Gorostidi i Irene Solà. Lúa Coderch | Obres els dipòsits. La part que falta. Mataró. Can Palauet. Fins el 3 de gener. Peça artística que parteix de fragments de vidre, os i material ceràmic de diversa procedència i època. Mostra a tres bandes: Ricard Jordà, Andreu Teteji i Marc Prat. Mataró. Espai Capgròs. Fins el 5 de gener. Tres amics, dues generacions i una sola exposició. De curiositats i meravelles: els fons de la Fundació Iluro. Mataró. Ateneu Fundació Iluro Del 11 de desembre al 24 de gener. Tartalana 17. El gravat: veus i mirades. Mataró. Ateneu Fundació Iluro. Del 17 de desembre al 17 de gener. Ens presenta el col·lectiu de gravadors Tarlatana 17 al voltant del gravat, amb la intenció de reivindicar-ne el valor artístic i mostrar-ne la complexitat. Plasti(ficats). Vilassar de Mar. Can Bisa. Fins el 13 desembre. Mostra fotogràfica de la barcelonina Míriam Garcia. Mar de silenci. Vilassar de Mar. Museu Monjo. Fins 9 gener. De l’artista Maria Àngels Domingo Laplana.


24 | Tribuna Maresme

sortides SABER VIURE

Sant Andreu de l’Arboceda des de Can Carreres Josep Grau (Montaltrek) Fotos: Mari Carmen Areales www.montaltrek.org

Una sortida matinal tranquil· la per a tota la família, a prop i amb uns corriols que ens faran sentir embolcallats com si fos una sortida en ple Pirineu. Si la fem en temporada de bolets, de ben segur que en trobarem uns quants. El nostre punt de sortida és a sobre de Calella, al cim de la urbanització de Can Carreres. Punts d’interés: Sant Andreu de l’Arboceda: és el punt de destí de la nostra sortida. Antigament era la capella de l’antic veïnat de la serra de Can Carreras, coneguda com l’Arboceda. Va tenir un paper rellevant del segle XI al XIII, a partir d’aquí, i coincidint amb l’expulsió dels moros de València i de Mallorca, l’any 1235 ja trobem les primeres edificacions a la plana, tocant al mar, del que seria l’embrió de la futura Calella. Des d’aquell moment, els habitants dels masos es van desplaçant cap al pla, de tal manera que a principis del segle XX ja no hi quedava cap habitant. El 2013 l’Agrupament Escolta Montnegre de Calella va adquirir la finca de 0,8 Ha. El

2018 la diputació va donar una subvenció per restaurar-la i cobrir-la. Així doncs, actualment està en reconstrucció. Creu dels Tres Termes: És un coll amb una fita formada per una gran pedra i una creu, on coincideixen els termes municipals de Tordera, Pineda de Mar i Sant Cebrià de Vallalta.

COM ANAR-HI?

Itinerari: Circular | Durada: 2,15 h. | Desnivell: 190 m. Distància: 6,8 km. | Època: Tot l’any

Iniciem l’apropament en cotxe, a partir de l’Hospital de Calella. Anem pujant per la carretera d’Hortsavinyà i poc abans dels 2 Km travessem l’autopista per sota i ens desviem A LA DRETA per la carretera de Can Carreres. Anem pujant i resseguim el carrer de Lloret fins que abans d’un revol molt sobtat a l’esquerra prenem el carrer LLAVANERES i quan s’acaba el tros asfaltat, aparquem i comencem la nostra ruta. Comencem a caminar per la pista ampla de sorra que comença i al cap d’uns cent metres, prenem un corriol que surt a ESQUERRA. No el deixem i trobarem una cruïlla amb un rètol que diu “el camí de la Ninfa”, nosaltres l’ignorem i seguim pel camí que veníem. Després d’un repetjó, el corriol acaba en una pista ampla, seguim a la DRETA en baixada, fins que arribem a una place-

ta que és el Collet de Sant Andreu. Prenem el corriol que surt del fons de la placeta, recta en la direcció que venim (entre una pista ampla i un cartell informatiu de camins), i al cap d’uns 100 metres haurem arribat a l’ermita reconstruïda de Sant Andreu de l’Arboceda. Un cop hàgim contemplat les restes d’aquesta construcció de fa quasi mil anys, tornem enrere al Collet de Sant Andreu (la placeta que hem deixat fa poc) i continuem per la pista ampla que ens queda just a LA DRETA i sense deixar-la, al cap d’uns 600 metres, haurem arribat a la Creu dels Tres Termes. El camí de tornada el farem pel mateix lloc. Hem de tenir en compte que a la tornada, des del Collet de Sant Andreu, haurem de prendre la segona cruïlla que surt a l’ESQUERRA.


Tribuna Maresme | 25


26 | Tribuna Maresme

salut SABER VIURE

L’ecografia toràcica, protagonista en la Covid-19 Dr. Jordi Juanola RESPIRA (Mataró) www.consultarespira.com

Si tenim una dolència cardíaca, el cardiòleg ens realitza un ecocardiograma, pel seguiment de l’embaràs l’obstetre ens realitza ecografies periòdiques, igual que per saber si tenim pedres a la vesícula, i per l’estudi del pulmó? El pneumòleg ens pot realitzar una ecografia pulmonar. Des de fa anys, la ecografia toràcica ja és una prova habitual utilitzada tant per radiòlegs com pneumòlegs per estudi de diferents malalties pulmonars i de la caixa toràcica, però el seu ús quedava molt limitat. El COVID-19 però, ho canvia tot, i l’ecografia ha guanyat en protagonisme pel seguiment i fins i tot diagnòstic, del dany pulmonar per la infecció del virus. La gran afectació pulmonar produïda per la infecció del SARS-CoV-2 fa necessària una eina diagnòstica ràpida que pugui complementar altres mètodes diagnòstics, tant analítics com proves d’imatge, i que ajudi en l’evolució de les lesions pulmonars.

La gran afectació pulmonar produïda per la infecció del SARSCoV-2 fa necessària una eina diagnòstica ràpida De fet, el document de la societat espanyola de pneumologia (SEPAR), ja inclou la ecografia toràcica com a prova complementària pel seguiment de l’afectació pulmonar. No substitueix en importància ni ús ni la radiografia de tòrax ni el TAC toràcic, però el fet de ser una prova ràpida de fer, realitzant-se tant en la consulta com a peu de llit, no ionitzant, permet una informació ens pocs minuts i un seguiment diari si es precisa.

Patologies tant de pulmó com de pleura com poden ser la pneumònia, el pneumotòrax, afectació intersticial pulmonar, lesions pulmonars en contacte amb les costelles, i malalties òssies de la caixa toràcica, poden ser diagnosticades i seguides mitjançant l’ecografia toràcica, ajudant a prendre decisions immediates de cara al tractament. Així doncs, tant en l’estudi de la infecció pulmonar pel COVID-19, com en altres malalties pulmonars, poder realitzar una ecografia toràcica a la pròpia consulta mèdica de pneumologia, amb la rapidesa i seguretat que aporten, afavoreix un millor diagnòstic i seguiment clínic.

Errors a evitar en el tractament d’un esquinç de turmell Els dos errors més freqüents que es cometen davant un esquinç de turmell són: no fer cap tractament i mantenir una immobilització fixa amb una fèrula de guix. En el primer cas, i tot i ser l’esquinç lleu, és recomanable sempre acudir al metge perquè ens examini el peu i ens posi un tractament adequat, i posteriorment per a aconseguir una total recuperació, es fa necessari realitzar unes sessions de fisioteràpia. Passar uns dies sense moure el peu o prendre calmants i posant gel per a alleujar-nos i quan passa el dolor, donar l’esquinç per curat, no és una solució. En el segon cas, la fèrula no ajuda a reduir l’edema, la inflamació o el dolor, sinó que augmenta la feblesa de la musculatura, i redueix la informació propioceptiva que arriba a l’articulació. Obliga a caminar coixejant i amb crosses o bastons i tot això el que fa és afeblir la zona, fer-la més fràgil, per la qual cosa és freqüent la recaiguda. Pot ser al cap de poc o als anys, però aquest turmell pot quedar propens a sofrir lesions.


Tribuna Maresme | 27


gastronomia

28 | Tribuna Maresme

SABER VIURE

Doble txin-txin pel creixement continuat del consum de vi amb DO a Catalunya i la primera edició de la nova Festa del vi català Eli Cots Foraster www.avinturat.com @avintura.t

Es podria resumir l’any amb el tancament de bars i restaurants, una primavera plujosa, el míldiu, l’increment dels porcs senglars a les vinyes, la caiguda de les vendes. I és que aquest any de pandèmia ha vingut marcat per això, i més. Però a la vegada, tanquem l’any amb l’èxit de la primera Setmana del Vi Català. Organitzada per l’INCAVI del 9 al 15 de novembre. Emmarcada en cinc grans eixos: enoturisme, gastronomia i restauració, activitats comercials, cultura i vi, i activitats divulgatives. Malgrat aquesta primera edició comptava amb petites activitats presencials arreu del territori, es va poder gaudir de més de 70 activitats virtuals gràcies als col·laboradors i al plató televisiu que es va instal· lar al Palau Robert. I la

Guia de Vins de Catalunya DO ALELLA Tot i els entrebancs, no hi ha hagut impediment perquè la 13a Guia de Vins de Catalunya surti a la llum. Tot i la discreció dels vins d’Alella, han obtingut les notes més altes de la història a la guia. Una bona opció per brindar aquestes festes que arriben. Amb més puntuació a la guia (per ordre de més a menys): • Marfil Escumós Brut Nature 2004 (Alella Vinícola). • Laietà Rosé Gran Reserva 2016 (Alta Alella).

participació de més de 120 persones de DO’s, cellers, restauradors, sommeliers, botigues especialitzades, etc. Tot un espai d’entreteniment, aprenentatge, divulgació, debat, de festa de la vinya i el vi de Catalunya, que ha vingut per quedar-se. I tot i que les vendes no han estat fàcils aquest any, els resultats del consum de vi català, segons l’Informe Nielsen 2019, han estat es-

perançadors. Els vins catalans amb DO lideren el mercat de Catalunya amb el 41,3%. En els últims 9 anys la tendència ha estat a l’alça. I l’objectiu per les xifres del 2020, encara que estiguem dins el context de crisi pel COVID, és de mantenir i incrementar aquesta quota de mercat. Es confia en els efectes que ha tingut la pandèmia sobre la importància i el valor del producte de proximitat.

• Marfil Esc. Blanc de Negre Brut 2010 (Alella Vinícola). • AA Capsigrany 2017 (Alta Alella). • Gran Minguet 2016 (Can Roda). • So de Masia Can Roda Brut Nature 2017 (Can Roda). • AA Aus Pét Nat 2019 (Alta Alella). • AA Bruant (Alta Alella). • Mirgin Gran Reserva 2016 (Alta Alella). Grans opcions d’escumosos les que trobem arreu de la DO Alella, per acompanyar i brindar en els àpats de Nadal, Sant Esteve i Cap d’Any.


Tribuna Maresme | 29

Un duet de caves amb personalitat pròpia nascuts a la Serra de Mar El celler Alta Alella presenta una proposta única per brindar aquest Nadal amb els seus caves Alta Alella Laietà i Alta Alella Laietà Rosé. Dos Grans Reserves ideals per compartir amb família i amics mentre s’aprecien els matisos d’aquests caves nascuts a la Serra de Mar, territori ubicat dins de la zona Comtats de Barcelona, singularitzada pel Consell Regulador del Cava. La certificació i el reconeixement de la Serra de Mar és un fet històric que dóna valor a la història i tradició del territori en el qual es troba Alta Alella, marcant així la personalitat pròpia de la regió. D’aquesta manera, es ressalten l’excepcionalitat del terroir i les singulars característiques edàfiques, climàtiques, oro-

forma el factor diferencial de la seva estructura, aroma i sabor. Té un perfil de tast elegant i madur, untuós, sec i afruitat que es corona amb una fina bombolla.

gràfiques i històriques. Alta Alella Laietà · Gran Reserva 2016 és un cava ecològic i de perfil cosmopolita elaborat amb les varietats pansa blanca (xarel·lo), macabeu, chardonnay i pinot noir.

El seu nom s’inspira dels “laietans”, un antic poble iber (preromà) que va habitar al nord de la ciutat de Barcelona. La seva ampolla, garantia d’origen i lligada a la història de la D.O. Alella, no deixa indiferent a ningú i accentua amb la seva

Alta Alella Laietà Rosé · Gran Reserva 2016 és un cava monovarietal ecològic elaborat amb Mataró (monastrell), la varietat més genuïna de la zona vinícola (nom de la capital de la comarca del Maresme). Un cava exquisit i persistent, amb una certa salinitat i mineralitat marcades. Els seus aromes a violetes i fruits vermells combinats amb notes de fruits secs i brioixeria, fruit de la seva criança mínima de 30 mesos, el converteixen en un cava gastronòmic, ideal per harmonitzar les millors taules.


30 | Tribuna Maresme

LA RECEPTA DE L’ÀVIA REMEI

TORRÓ DE MASSAPÀ Ingredients: • 1 kg. d’ametlles crues triturades. • 1 kg. de sucre fi. • 2 patates. • 2 cullerades de suc de llimona. • Fruita confitada variada.

Bullim les patates. Quan estiguin encara calentes les tirem damunt del sucre. Mentre les aixafem el sucre s’anirà desfent. Li afegim les ametlles triturades i el suc de llimona. Anem remenant-ho procurant que quedi tan fi com sigui possible. Agafem un motlle rectangular i li posem unes cireretes partides per la meitat i d’altres fruites confitades, segons els gustos. Deixem que reposi uns dies i ja estarà.

EL TAST

Alta Alella Mirgin

Laietà

Brut Nature Reserva procedent de raïms ecològics embotellat en ampolla especial per accentuar el factor diferencial i representat per un cupatge molt internacional que el dota d’estructura , aroma i sabor molt més marcats. Vista: Color groc pàl·lid amb reflexes daurats. Nas: Aromes de fruita blanca amb un rerefons de flors, fruites vermelles i ametlles. Boca: Untuós, sec i fruitós. Bombolla fina amb un pas elegant per boca; cava ben estructurat sense perdre frescor amb un post gust persistent i molt gustós.

125 anys endolcint el Nadal de Mataró Casa Graupera Mataró

Us hem vist créixer, venir amb els fills i nets a buscar les neules amb la mateixa il· lusió o encara més, la nostra botiga és com un túnel del temps... on els records apareixen només amb l’olor. Ens posa la pell de gallina escoltar-vos com us agrada venir cada any per les Santes a buscar els Ventalls i les Palmes, i veure com els fillols i filloles van creixent Pasqua rere Pasqua, i encara més veure com us convertiu en padrins i veniu amb les mateixes ganes a buscar la Mona... Ens carrega les piles l’alegria que ens transmeteu quan us agrada el que tasteu, explicant-nos com van ser els vostres àpats o inclús penjant fotos a les xarxes. El nostre ofici és compartir, com quan reunim en una taula a tots els que ens estimem, ens alegra molt haver-ho fet durant aquests 125 anys. Al 1993 vam deixar anar la nostra creativitat al món del torró i així va néixer el nostre primer Torró Creació. Fa més de 25 anys que cada any dissenyem un Torró nou per sorprendre el vostre

Nadal, amb el temps uns s’han anat convertint en clàssics de Casa Graupera, i d’altres han desaparegut per donar pas a una nova creació encara més apassionant. Torró Creació 2020, el Torró amb gust de Nadal. El torró pretén recordar els orígens d’on venim i també els gustos més actuals, projectant cap a on anem. El torró havia de tenir un toc especial, no només pels temps actuals, sinó pels records passats... Per això, la nostra idea ha estat crear un torró amb gust de Nadal. Una fusió del Torró de Gema cremada i el Torró de Neula amb xocolata negra

70%. El torró més clàssic de massapà amb un dels torrons més venuts dels últims anys. Una explosió de Nadal al paladar. Esperem de tot cor que us agradi! Neules. A Casa Graupera elaborem Neules des de fa 125 anys, som coneguts per fer-ne moltíssimes varietats. La més apreciada de totes és la Neula feta a mà, sobretot la que fem amb el pal de fusta prim que és la originària Neula Catalana, la recepta del nostre pare Enric Graupera Iglesias reformulada als anys 60 és la que ha rebut les millors crítiques gastronòmiques i és la que més venem.


Tribuna Maresme | 31



Millions discover their favorite reads on issuu every month.

Give your content the digital home it deserves. Get it to any device in seconds.