Page 1

Tribuna

Maresme www.tribunamaresme.com

NÚM. 357. JUNY 2020 | Propera sortida: 2 de juliol

Desconfinats! Immersos en la vida de la ‘nova normalitat’ al Maresme

comerç: Comerciants, hostaleria i turisme tornen a obrir de nou

entrevista: Laura Martínez, presidenta de l’Institut Català de les Dones

literatura: El Festival Poesia i+ de Caldes arriba del 2 al 12 de juliol

Festes: Vilassar de Mar celebra la Festa Major de manera virtual


PROPOSTES DESTACADES

EDITORIAL

Consulta l’agenda completa d’activitats a www.tribunamaresme.com

La COVID-19 ho ha capgirat tot, i a tot arreu. Hem trencat amb l’usual ritme frenètic que teníem com a societat i ens hem tancat a casa, mentre alguns seguien al peu del canó, treballant com a mai: gràcies a tots ells. Durant aquests mesos, la mort ens ha sacsejat i s’ha fet més present que mai: el conjunt de l’estat suma gairebé 30 mil víctimes de la pandèmia. No podem oblidar que darrere de les xifres hi ha històries, i moltes d’elles s’han apagat soles, amb la cruesa d’un virus que ens obliga a mantenir la distància i evitar el contacte físic. Els dies que hem passat confinats han tingut el seu resultat. No obstant, durant la desescalada és el moment de no abaixar la guàrdia. Res ha acabat i això ens ha de fer anar amb peus de plom. La responsabilitat és nostra: cal seguir les recomanacions, extremar les mesures de protecció i cuidar-nos tots plegats. És hora de fer-ho bé. Com heu pogut veure, nosaltres també ens hem quedat a casa. Des d’allà hem seguit treballant en l’edició digital i per a xarxes socials. Ara, però, ha arribat l’esperat moment de tornar a trepitjar el carrer. Ho fem amb incertesa, però amb moltes ganes d’assumir el repte i seguir endavant: per vosaltres. No seríem res sense els nostres lectors, anunciants i col·laboradors que ens acompanyen en aquest viatge que vam emprendre el 2002. Hi ha hagut alts i baixos, però els hem superat junts. Gràcies per fer-nos confiança.

caSa coll i regÀS

mataró. a partir del 18 de juny Tornada a l’activitat amb els seus horaris habituals. S’estrenen els “Tastos modernistes a la fresca” el mateix dia 18.

poeSia i+

parlem d’art contemporani

l’hora del conte

muSeu de matarÓ

caldes d’estrac. del 2 al 12 juliol El festival combinarà recitals i concerts presencials amb aforament reduït i retransmisssions en directe.

dies 9 i 30 de juny a les 18 h. dia 16 a les 11 h. L’hora del conte en directe des del canal de Youtube de les Biblioteques de Mataró.

LA VINYETA

dilluns, dimecres i divendres a les 12.30 h Xerrades virtuals amb Cori Mercadé pel canal d’Instagram del M|A|C @mac_mataro

des del 28 de maig Can Serra, Can Marfà i Ca l’Arenas han tornat a obrir portes en el seu horari habitual.

Ricard Soler. www.ricardsoler.blogspot.com

CONCURS Sorteig de 2 dinarS

Dos Menús per a 2 persones de dimarts a divendres al Racó de Can Feliu de Vilassar de Dalt. maneres de participar • Enviar un email a: promocio@tribunamaresme.com. • Facebook / Twitter / Instagram Segueix-nos i posar m’agrada a la publicació del concurs.

Tribuna

Maresme Difusió controlada per l’Oficina de Justificació de la Difusió PGD

editor/director: Josep Maria Ponce. col·laboradors: Albert Calls, Gabriel Pujol, Sílvia Tarragó, Margarida Colomer, Jesús Gonzàlez Notario, Josep Grau, Anna Lladó, Passi Garden Home, Ferran Planell, Gemma Ponce, Remei Ribas i Ricard Soler. C/ Lourdes, 40 · 08330 Premià de Mar · Tel. 93 752 52 67 www.tribunamaresme.com · info@tribunamaresme.com dip. legal: B-26375-2005. impressió: Impressions Intercomarcals S.A.

TRIBUNA Maresme no es fa responsable dels continguts dels articles dels col·laboradors de la publicació, que reflecteixen la seva opinió; ni dels missatges publicitaris dels anunciants.


Tribuna Maresme | 3

El comerç de proximitat, a la corda fluixa Gemma Ponce

El comerç local no essencial va haver d’abaixar la persiana amb el decret de l’estat d’alarma. El sector, que dona feina a més de 300 mil persones a Catalunya, va veure com les seves vendes descendien durant el confinament. No van tornar a obrir fins passat un mes, amb una realitat molt diferent de la que havien deixat enrere. Era el moment d’incloure una multitud de nous protocols i mesures de protecció en la seva nova rutina, com també de treballar amb diferents restriccions pel bé comú. Sense pausa La notícia del tancament va suposar un daltabaix en els petits comerciants. Tot i això, segons Araceli Galobart, Dinamitzadora de l’Associació Vilassar Comerç, enmig de la incertesa i la incredulitat, durant el confinament també hi ha hagut molta solidaritat entre els socis. A més a més, Jordi Novo, president de Negoci Empresa Mataró (NEM), considera que el que va començar sent “un xoc a escala anímica i econòmica” ha acabat sent “un bany de realitat digital”, ja que “s’ha avançat la transformació digital”, el que qualifica

La crisi de la COVID-19 ha obligat a tancar una majoria d’establiments comercials, que han vist com les seves vendes descendien o desapareixien. Ara han tornat a obrir al públic, amb una nova situació i reptes a afrontar.

El comerç local no s’ha aturat completament sinó que s’ha adaptat a les circumstàncies

com un canvi definitiu. Així és com el comerç local no s’ha aturat completament sinó que s’ha adaptat a les circumstàncies. El repartiment a domicili ha permès a moltes botigues seguir amb la seva activitat, encara que a mínims.

A principis de maig va ser quan els establiments van poder començar a obrir amb cita prèvia i un seguit de mesures de seguretat La situació ha accelerat una transformació digital i ara es preparen per augmentar la presència a la xarxa

De fet, en aquest temps han sorgit diferents plataformes digitals, com www.slowshopping.cat que han facilitat un directori digital d’establiments amb servei de repartiment en les poblacions que s’hi adherien. Premià de Mar no va trigar a sumar-se a la idea. Isidro Pijuan, president dels Comerços Associats de Premià (CAP) en valora gratament el resultat. En la mateixa línia que Novo, del NEM, qui considera que ha sigut molt positiu, sobretot pel sector de l’alimentació. És responsabilitat de tots A principis de maig va ser quan els establiments van poder començar a obrir amb cita prèvia i un seguit de mesures de seguretat. Les mascaretes, pantalles i gel hidroalcohòlic es van convertir en elements essencials per poder dur a terme la feina i poder atendre els clients de forma segura per ambdues parts. El dia d’avui, explica Galobart de Vilassar Comerç, es treballa per “aconseguir una normalitat segura per a tots”. Tanmateix, també s’enfronten al repte de la recuperació econòmica. Pijuan comenta que “aquestes vuit setmanes que hem tingut tancats han


4 | Tribuna Maresme

sigut catastròfiques” i “o ajudem al comerç local o els carrers quedaran morts”. No obstant, sembla que la importància de les botigues del poble s’ha fet evident, tal com argumenta Novo “la ciutadania ha vist que el comerç local és el que ha estat al seu costat i a la seva disposició, amb el risc que això ha tingut. Creiem que hi haurà un abans i un després”. Al mateix temps, la digitalització del comerç de proximitat és una realitat. La situació ha accelerat una transformació i ara com ara es preparen per augmentar la presència a la xarxa. Així doncs, el futur més immediat del petit comerç passa pels marketplaces, els quals consisteixen en mercats electrònics que reuneixen a diferents venedors i compradors en línia. De fet, ja són moltes les associacions de comerciants que s’han sumat en aquestes iniciatives a gran escala, com són els Comerços Associats de Premià i Negoci Empresa Mataró. De moment, però el comerç ha tornat a apujar la persiana. I ho ha fet renovat, per “oferir el millor que tenim”, com comenta Novo, i amb il·lusió, esforç i esperança, segons Galobart, encara que amb una mica d’incertesa pel que passarà.

L’hostaleria i el turisme es reactiven El sector de l’Hostaleria i el Turisme ha sigut un dels més afectats per la COVID-19. A finals de maig s’havien presentat poc més de 5.000 expedients de Regulació d’Ocupació (ERTO) al Maresme, segons dades del Consell Comarcal. En concret, més de mil eren en el sector de l’Hostaleria, una xifra que ha afectat un total de més de 6.000 persones, lleugerament per sota del comerç a l’engròs i el detall, el primer sector més afectat a la comarca. Josep Lluís Martí, Director tècnic del Gremi d’Hostaleria i Turisme de Mataró i el Maresme, reconeix que “l’afectació ha estat brutal”, però la mesura dels ERTO ha permès complir amb l’objectiu de “salvaguardar les empreses i facilitar un mínim ingrés als treballadors sense anar a l’atur”. De moment, el sector de l’hostaleria i el turisme recuperen progressivament l’activitat, amb limitacions i protocols de seguretat. Una informació que des del Gremi d’Hostaleria i Turisme es va perfeccionant a mesura que s’avança en el desconfinament. De fet, Martí afegeix que “la prevenció i protecció dels clients és primordial per ge-

nerar confiança. Sense confiança no evolucionarem cap a la normalitat, que sens dubte recuperarem”. No obstant, cal ser conscients que la responsabilitat final recau sobre els clients i els propietaris dels locals. Tanmateix, assegura que “confiem que tothom estigui conscienciat i actuarà bé”. La desescalada a l’hostaleria Amb l’arribada de la fase 2 el sector de la restauració ha pogut obrir l’interior del local amb un límit del 40% del seu aforament, per grups no superiors a 15 persones per taula i mantenint la distància l’espai de dos metres entre les taules. Tot i això, les barres del bar seguiran tancades fins a la fase 3, i sempre respectant el metre i mig de distància interpersonal establert. Aleshores també està

previst que s’augmenti la capacitat de les terrasses al 75%. A més, els hotels han pogut reobrir les zones comunes amb un terç del seu aforament, excepte les àrees de menjador, que segueixen les normes establertes per la restauració. Durant el darrer tram de la desescalada, però, està previst que s’ampliï la limitació de persones a les zones comunes a la meitat de la seva capacitat. Tanmateix, els locals i els bars d’oci nocturn podran obrir a la tercera fase amb un terç de la seva capacitat i sense habilitar la pista de ball pel seu ús habitual. Finalment, la llibertat de moviment entre províncies i l’obertura del país als turistes estrangers està prevista a partir de la finalització de l’estat d’alarma.


Tribuna Maresme | 5

Els centres comercials reobren amb una resposta “més positiva” de l’esperada

Felicitas Hair aplica protocols especials per oferir els seus serveis sense risc de contagi

ACN

L’entrada de la fase 2 a l’àrea metropolitana va permetre l’obertura dels centres comercials a Barcelona després de pràcticament tres mesos d’aturada de l’activitat. “De moment, la resposta està sent més positiva del que probablement ens esperàvem”, ha reconegut el gerent de La Maquinista, Victor Garcia, en declaracions a l’ACN. Tot i això, el directiu parla amb cautela de les pròximes setmanes i espera un possible descens de l’activitat. Pel que fa a les mesures de seguretat, els centres comercials han reobert amb les zones comunes tancades, la recomanació de mantenir la distància de seguretat i la disposició de gels hidroalcohòlics en diferents punts. La Maquinista ha desenvolupat també una aplicació per saber en temps real l’aforament del centre.

El saló de perruqueria Felicitas Hair (a la Ronda O’donnell, 18-20 de Mataró) ha tornat a obrir les portes complint rigorosament amb totes les normes de seguretat per atendre els clients de forma segura. Mentre l’amenaça de la pandèmia no quedi definitivament enrere, el centre mantindrà el protocol per reduir al màxim el risc de contagi. La cita prèvia continua sent totalment obligatòria perquè l’atenció als clients sigui individualitzada. T’oferim una atenció personalitzada amb professionals altament qualificats. A Felicitas Hair tenim a la teva disposició una cabina VIP per a les persones més vulnerables, nens que hagin de venir acompanyats o si tan sols vols

estar en un ambient més exclusiu. Un cop el client ja és al saló s’aplica un protocol especial. Primer de tot, tant els treballadors com el client es netejaran a fons les mans gràcies a un producte especial que ha dissenyat Revlon Professional, el Salon Shield. Un cop fet aquest pas, es pren la temperatura del client, que pot deixar la seva jaqueta en un penjador que quedarà completament aïllat amb una bossa de plàstic a l’interior. També li oferim una altra bossa perquè pugui dipositar els objectes personals que vulgui tenir a mà al tocador. Tots els treballadors de Felicitas Hair disposen de mas-

careta, pantalla protectora i guants. És obligatori que tots els clients també utilitzin mascareta, tot i que assegurem la distància social que s’ha de mantenir entre tocador i tocador. D’altra banda, el saló també ha elaborat aquests dies un document que explica la desinfecció que realitza després de l’ús del tocador i la recepció. Higienitzen les pintes i eines amb esterilitzadors. La nostra perruqueria és un saló segur que et garanteix la higiene i desinfecció després de cada servei. Comptem amb personal de neteja diària un cop el saló tanca. Tots els nostres materials són d’un sol ús personal per a cada un dels nostres clients. Felicitas Hair compta amb un nou producte que ha llençat Revlon professional, el Salon Shield, un esprai hidroalcohòlic dissenyat específicament per la neteja de mans. Conté un 75% d’alcohol amb un agradable aroma cítric, a més de les seves propietats hidratants. A Felicitas Hair ens cuidem per poder cuidar-te a tu.


6 | Tribuna Maresme

escenaris ACOSTA’T A LA CULTURA

El Festival Poesia i + se celebrarà en format híbrid El Festival Poesia i+, el festival d’irradició poètica més important de fora la capital, organitzat per la Fundació Palau de Caldes d’Estrac, celebrarà el proper mes de juliol la seva 15a edició en format híbrid, a mig camí entre la presència i la virtualitat però amb la ferma convicció de tirar endavant. Del 2 al 12 de juliol, el festival combinarà recitals i concerts presencials, amb aforament una mica més reduït de públic, i actuacions retransmeses en directe via streaming. Tot i les dificultats i les cancel· lacions massives que s’han viscut en les darreres setmanes, el Poesia i + no vol renunciar a obrir un espai per a la poesia i la cultura. El Festival considera que cal apostar per un dels papers principals de la cultura: desafiar el present, interpel· lar-lo i incidir-hi. És per això que, tot i les dificultats, ha decidit tirar endavant i presentar una nova edició plena de poesia i d’encreuaments creatius. A fi de garantir la seguretat de tot el públic, els artistes i el personal, el festival es concentrarà enguany al parc de Can Muntanyà i la Fundació Palau, a Caldes d’Estrac, excepte el primer dia, que tindrà lloc com

El festival que tindrà lloc del 2 al 12 de juliol a la Fundació Palau de Caldes d’Estrac, combinarà recitals i concerts presencials -amb aforament una mica més reduït de públic- i retransmissions en directe de qualitat.

Primers artistes confirmats El Poesia i + 2020 ha desvetllat els primers noms d’una programació que comptarà amb poetes, artistes i músics de diverses generacions, estils i procedències. Podrem gaudir de la música de Christina Rosenvinge, cantautora madrilenya Premi Nacional de les Músiques Actuals el 2018; l’artista visual i escriptora Irene Solà, recentment guardonada amb el Premi de Literatura de la Unió Europea, acompanyada del col·lectiu Estampa; la poetessa Blanca Llum Vidal amb el duet de violí i bateria Los Sara Fontán; l’escriptor basc Bernardo Atxaga, la performance de l’artista Laia Estruch, amb la veu com a element vertebrador; i l’actuació de la cantautora Clàudia Cabero, guanyadora del Premi Miquel Martí i Pol, entre molts altres. La programació completa i la imatge del festival es faran públics al llarg del mes de juny.

de costum a Canet, l’única població de les que impulsen el festival que pertany a la regió sanitària de Girona. El format del festival s’ha adaptat seguint les normatives sanitàries actuals i s’han pres diverses mesures, com ara no publicar programa en paper i limitar l’aforament a 150 persones per nit, respectant sempre les distàncies de seguretat. El Poesia i + vol reivindicar més que mai la importància de la cultura, la necessitat de la trobada i el debat, així com també la manera d’acostar-se a la cultura: no des de la bulímia i l’acumulació, sinó des de la proximitat entre el públic, creadors i entorns. Amb la celebració del Festival també vol manifestar el seu compromís amb el teixit més immediat, el Maresme, la poesia i els creadors. Abonament a cegues Des del 5 de juny, el Festival posa a la venda al web www. www.poesiaimes.cat l’abonament a cegues a un preu reduït, pensat especialment per al públic més fidel del festival i que es podrà comprar fins el dia que es publiqui el cartell complet, quan es posarà a la venda l’abonament normal.


Tribuna Maresme | 7


llibres

8 | Tribuna Maresme

ACOSTA’T A LA CULTURA

Novetats confinades de Voliana Edicions Aquest Sant Jordi confinat, Voliana Edicions, editorial del Maresme, ha publicat 6 novetats, 2 són d’autors de la comarca: Núria Castellsaguer, de Mataró publica la seva primera novel·la T’escolto, Samsó, on el protagonista, psiquiatre infantil d’un hospital comarcal, viu una vida solitària, però feliç. Però se li complica tot en poc temps: coneix la Gina, una pacient trastornada adulta de l’hospital i coneix el Roc, un nen abandonat de qui fa de metge. Una novel·la situada en part a Mataró en què l’autora realitza un molt bon tractament dels personatges i que sorprendrà els lectors. A Vida de Riera

Emili Amargant, d’Argentona, ens diu que volia ser Claudio Magris i escriure un llibre com El Danubi (1986) i aleshores va pensar en un llibre similar remuntant la Riera d’Argentona, revisitant l’opuscle d’en Carreras i Candi Els orígens de la Riera d’Argentona (1904). Un

llibre farcit de redescobertes, converses, reflexions i històries, acompanyat de fotografies, mapes i dibuixos del recorregut que proposa. I altres llibres de Voliana són La revolta de Cramòvia i altres contes, de David Vila, un llibre de microcontes realitzats

amb el seu conegut estil irònic i compromès que recorda Pere Calders. També La perla ardent, de Jaume Ferrer, que ha estat guanyador del Premi Anna Murià de contes promogut per l’ajuntament de Terrassa i Voliana, és un recull de contes d’un alt valor literari. La psicografia, del guionista Josep Penya s’endinsa en el món dels esperits i els seus missatges en una novel·la especulativa però basada en un escrit real que l’autor va rebre de mans del seu avi. I el llibre de poemes Camí de Cavalls, de Noemí Morral, que ha dut al teatre enguany, tindrà aquest Sant Jordi versions en francès i anglès.

La saviesa de Lluís Bassat en un llibre Albert Calls

Entre les persones vinculades al Maresme que han dedicat la seva vida a la comunicació i a la cultura, destaca la figura de Lluís Bassat. Tota la saviesa del conegut publicista es mostra en el seu nou llibre Sueña como Luther King. Habla como Obama. Manda sin mandar y sé tu mismo, publicat per Plataforma Editorial.

En la seva trajectòria, Bassat ha estat fundador i president de Bassat Ogilvy, en el marc d’un itinerari professional que l’ha convertit en tot un referent en el seu camp; a més de ser impulsor de la Col·lecció d’art contemporani de la Nau Gaudí. En aquest nou llibre, Bassat elabora una caixa d’eines d’objectius personals i professionals: els valors, la construcció de la personalitat, els meca-

nismes de la comunicació en temps actuals i la seva evolució des del passat segle XX. Els lectors hi trobaran consells assenyats i la recepta personal de l’autor per “manar sense manar”, en un context professional i per assolir objectius, però que també pot projectar-se a d’altres àrees de la vida. Escriu en clau amena i didàctica, entrellaçant experiències i donant claus per aplicar-se a un mateix.


Tribuna Maresme | 9

la trajectòria de la fotoperiodista gerda taro La periodista maresmenca Betty Doñate s’ha endinsat en la vida arriscada i aventurera de tot un referent en el fotoperiodisme de guerra. I el resultat ha estat el llibre en clau biogràfica Gerda Taro: La primera fotorreportera que se dejó la vida en el campo de batalla. Una obra que recull el fugaç recorregut d’aquesta pionera des dels seus inicis en l’Alemanya nazi, d’on provenia, fins a la seva estada en terres espanyoles durant la Guerra civil, passant pel París d’entreguerres. Un temps vital breu i extremadament convuls en què Gerda Taro va aconseguir destacar com a reportera en una professió que s’associava als homes. I no només això, sinó que també va ser artífex de la creació del famós segell fotogràfic Robert Capa, pseu-

Una imatge de Gerda Taro.

dònim que sol atribuir-se al company de Gerda Taro, el mític corresponsal gràfic i fotoperiodista hongarès Endre Erno Friedman. El llibre, dividit en cinc parts i acompanyat de diverses fotografies, mostra la lluita constant que Gerda Taro va mantenir contra el feixisme, una ideologia que va denunciar càmera en mà. La trajectòria vital de Gerda

Taro reivindica el paper de les dones fotoperiodistes en els difícils moments del convuls i bèl·lic segle XX. La lluita per trobar el camí vital i alhora per projectar-se en la professió, en el marc del combat contra el feixisme i per la supervivència, senyes d’identitat de la fotoperiodista morta a Madrid, durant la Guerra civil espanyola, que ara podem conèixer molt millor amb aquest llibre.

ramon domingo publica el seu primer llibre ‘psicologia i calendari’ El psicòleg Ramon Domingo, un dels nostres collaboradors habituals, ha publicat el seu primer llibre, Psicologia i calendari. Es tracta d’un recull d’articles publicats a Tribuna Maresme que presenten una visió del pas de l’any des de diferents perspectives. Així doncs, l’objectiu de la lectura és convertir-se en una eina de reflexió sobre la gran varietat de temes tractats. Ramon Domingo és un psicòleg mataroní, ja jubilat. Molts dels articles que aplega el llibre van ser escrits en el marc de la seva activitat professional.


memòria

10 | Tribuna Maresme

PREGUNTES I RESPOSTES

lina casanovas i el maresme Albert Calls

A la Lina Casanovas la vaig conèixer fa ja molts anys, de la mà de l’Oriol Bassa. Tots dos escrivíem els primers poemes i un dia vam anar a casa seva, a Argentona, on encara vivia amb el seu marit, a Can Rius em sembla que es deia (devia ser el 1985). El llibre A cavall d’un estel era tot un referent aleshores. I un dels primers consells que em va donar va ser que aconseguís un Diccionari de la rima. En aquella primera reunió també va haver-hi un desacord amb l’obra d’en Neruda, una part de la qual no li agradava perquè no copsava, em va dir, les coses belles, sinó el que per a ella era desagradable. La Lina era de l’Amado Nervo principalment, com a escriptora creia en la capacitat de les paraules per capturar la bellesa i en l’ofici del poeta que sap fer-les servir a través de l’esforç, la lectura, el coneixement i la pràctica. I els seus poemes capturaven la bellesa de la vida sense deixar-la anar, però també el crit i el clam contra les coses que no li agradaven, contra les injustícies que voldria canviar (recordem el mític poema ‘El gitanet’). I ho feia amb mestrat-

ge inigualable. Era d’un altre món, un món idíl·lic i de bon-

dats, però quan s’havia d’empipar ho feia i aleshores els seus

poemes eren rebecs. Nascuda el 1918 a Fajardo, Puerto Rico i vinculada per sempre més a Argentona i al Maresme, és una de les grans veus poètiques que s’entrellacen amb els paisatges de mar i muntanya de la nostra comarca, una veu que després de 102 anys de plenitud no s’oblida perquè continua viva en cada arbre, en cada ocell, en la bona voluntat i en l’amor a la vida i a les persones, fins i tot en els temps més difícils.

L’esperit del temps Fent memÒria Margarida Colomer Historiadora

L’esperit del temps és una novel·la que tracta de com un científic austríac es va convertir en nazi i va col·laborar en l’eliminació d’aquells que no eren considerats de raça ària. La narració comença com aquest científic es veu obligat a escriure les seves memòries. En elles confessa la barbàrie de l’Holocaust. Demostra com la ciència sense ètica pot ser molt perillosa. La connivència de la ciència

alemanya i austríaca va ser estreta amb el poder. Quan acaba la Segona Guerra Mundial, aquest científic torna a la Universitat i cap els anys setanta se li concedeix el Premi Nobel. L’autor, Martí Dominguez, és biòleg, periodista i director de la revista ‘Mètode’, de divulgació científica. Tot i ser una novel·la de ficció, es basa en dades científiques; i per tant, sap molt bé de què parla. És el Premi Òmnium a la millor novel·la de l’any. Avui, l’extrema dreta torna ocupar llocs estratègics a tota Europa i al nostre país.

L’esperit europeu permet els camps deshumanitzats i vergonyosos de refugiats i milers de morts a la mar Mediterrània. No és un altre holocaust? L’esperit del temps és l’actitud de viure com si no passés res, com si la pujada de l’extrema dreta fos una cosa tan natural en un estat democràtic. Fins i tot col·laborar-hi i blanquejar l’holocaust nazi a casa nostra sembla normal. L’extrema dreta i el feixisme són una realitat tangible i hem de fer el possible per combatre’ls, no hi poden haver excuses.


Tribuna Maresme | 11


12 | Tribuna Maresme

idees

PREGUNTES I RESPOSTES

una broma de mal gust opiniÓ Ferran Planell Escriptor

Si fos més presumit del que sóc i un pèl més egoista encara, aprofitaria aquest article per fer campanya contra el desconfinament pel que fa a les zones de bany. L’estat d’alarma m’ha afegit, amb nocturnitat i traïdoria, uns quilos de més de forma alarmant. Però, l’acumulació de greix no ha estat ni de lluny el pitjor. El que veritablement m’ha exasperat durant aquests mesos, ha estat sentir-me menystingut com a ciutadà, vili-

pendiat com a treballador, mofat com a empresari i esclavitzat com a professional. Sí, perquè com a professional de l’assessorament tinc una empresa i essent aquesta petita, com és, també em toca treballar; el fet de ser ciutadà és quelcom indefugible. I em sap greu haver d’admetre que, a l’hora de patir les esmentades conseqüències, no he trobat cap diferència entre allò de poder-me sentir ciutadà català o espanyol. La gestió d’ambdós governs ha estat nefasta. A un, perquè l’hi ha sobrat supèrbia per imposar i a l’altre, perquè li ha mancat

valentia per replicar. Tots dos s’han excedit entrellaçant paraules dins la demagògia d’un discurs que a la realitat no es traduïa en fets. Ja tan sols els ha mancat començar les seves arengues amb aquell ‘Puedo prometer y prometo’ de l’Adolfo Suárez, en què quedava claríssim que t’estava prometent quelcom, però no sabies ben bé el què. Dir que ajudaràs sense tenir els recursos per fer-ho, és, pel cap baix, una broma de mal gust. Jugar amb l’esperança de la gent fent-li creure que podrà trampejar arribar a fi de mes,

per acabar descobrint que la cosa promesa tornarà a no arribar, és, sens dubte, una broma de mal gust. Prometre ajuts a empresaris i professionals que al cap de vuit hores d’iniciar-se el termini de sol·licitud ja no es poden demanar perquè s’han exhaurit els fons, és, si més no, una broma de mal gust. Els ajuts de l’estat espanyol han acabat envoltats de la incertesa del quan i quant s’arribaran a cobrar; els de la Generalitat han estat un ‘esgarrapa i estira cabells’ que tan sols acabaran cobrant uns quants. Tot plegat, una broma de mal gust.

i després, què? Josep aracil i xarrié President NeuroPremià

El confinament coronavirus ha servit per establir nous models de comunicació, basats en les noves tecnologies, com les videoconferències, sense excloure les trucades per telèfon. Existeixen diferents usuaris en la seva utilització, al marge de les del teletreball. En primer lloc les familiars, entre els seus diferents membres, per poder-se veure i par-

lar. En segon lloc les tertúlies d’amics o coneguts, sobre temes banals sense cap aprofundiment, amb la sola finalitat de consumir temps. En tercer lloc, entre membres d’associacions, sobre problemes i les seves possibles solucions, propis del seu entorn. Finalment les que persegueixen obrir debats, sobre com podria ser la nova societat postcoronavirus. És en aquest model, que es poden fer suggeriments sobre possibles plantejaments

favorables al naixement d’una nova civilització, basada en una societat per a totes les edats, centrada en les persones i no en els diners i vàlida per a tothom. Els principals punts a tractar i a tenir en compte podrien ser: 1. Una nova lògica, que consideri a l’home com un organisme amb capacitats creatives per al seu propi desenvolupament, com un ésser espiritual i transcendent. 2. Un canvi de mode de pro-

ducció basat en pensar globalment i actuar localment, en xarxes interrelacionades i en la vida local 24 hores, incloent-hi el treball. 3. Un relat bàsic motivador per superar la ignorància sobre la veritable realitat del funcionament de l’univers. Es tracta d’apostar pel món local, mitjançant la creació de debats locals o supramunicipals, interrelacionats en xarxa, per no tenir de començar de zero.


Tribuna Maresme | 13

els ateneus cooperatius impulsen la campanya #mésQuemai Coop Maresme, l’Ateneu Cooperatiu del Maresme, pretén dinamitzar i crear relacions socioeconòmiques col·lectives, democràtiques, justes i solidàries al Maresme per contribuir a l’enfortiment i el creixement de l’activitat econòmica així com a la creació de llocs de treball de qualitat en l’economia social i solidària. És per això que, malgrat l’excepcionalitat del moment, segueixen oferint el servei d’acompanyaments en la constitució de cooperatives, així com assessorament econòmic, laboral, fiscal i financer a tot tipus d’entitats de l’Economia Social i Solidària del Maresme. #mÉSQuemai La Xarxa d’Ateneus Cooperatius treballa de forma conjunta davant la situació d’emergèn-

cia social i econòmica actual i impulsa la campanya “Més que mai, Ateneus Cooperatius”. L’objectiu és donar resposta a les necessitats generades en aquest context per seguir fomentant l’economia social i solidària arreu del territori. Aquesta campanya es basa en quatre grans línies d’actuació: 1. Intercooperació per visibilitzar les iniciatives que es porten a terme des de l’Economia Social i Solidària (ESS) i per donar resposta a la nova realitat. Des de l’inici de la crisi de

més informació: www.coopmaresme.cat info@coopmaresme.cat

la Covid-19 s’han realitzat diferents campanyes d’intercooperació per fer front a la situació, com per exemple el Fons Cooperatiu per l’Emergència Social i Sanitària, on diferents organitzacions de l’ESS catalana han impulsat el projecte de recollida de fons per donar suport econòmic a 26 iniciatives que aporten solucions direc-

tes. El Fons va obtenir 46.240 euros en només 15 dies. 2. Acompanyament amb l’objectiu de treballar perquè els projectes existents de l’ESS tinguin tot el suport necessari per poder reorientar la seva activitat de forma estratègica. També per seguir impulsant nous projectes i oportunitats. 3. Ser al territori per identificar les realitats i necessitats de l’ESS i així donar-hi resposta. L’objectiu és obtenir una radiografia de la realitat en la que es troba el país i així poder activar mecanismes que ajudin al sector a superar aquest escenari de dificultat. 4. Compartir coneixement per enfortir els projectes i facilitar eines i recursos a través de formacions en línia. #MésQueMai, els ateneus cooperatius són a prop vostre!


14 | Tribuna Maresme

com pot el veganisme frenar una pandèmia? cristian moyano Membre d’ànimaL

La propagació de noves malalties als humans és gairebé sempre producte del que s’anomena transferència zoonòtica: quan una infecció salta de forma natural dels animals als humans. La història ens guarda molts exemples d’aquest procés de contagi víric: la grip espanyola, l’ebola, la sida, la grip aviar i porcina, la malaltia MERS, el zika... A data d’avui, tot apunta que el famós SARS-CoV-2, de la família dels coronavirus,

prové d’animals comercialitzats al mercat de Wuhan, de ratpenat o pangolí. Nosaltres tampoc “entenem” d’espècies. Ignorem en gran mesura les diverses particularitats de cada organisme viu o els funcionaments complexos dels ecosistemes, i no posem suficient atenció a com erigim la nostra convivència en el planeta amb ells. Hem basat el nostre desenvolupament sobre el tràfic, el comerç, l’alimentació i l’explotació d’altres espècies. Això pot provocar que les interfícies entre humans i no humans es tor-

nin més estretes i permeables, afavorint processos zoonòtics i conseqüents pandèmies. Ens fa falta tant una alfabetització biològica i ecològica més profunda, com un estil de vida i unes polítiques més ètiques. Hauríem de respectar millor les distàncies entre espècies: els monocultius agroecològics i la pèrdua de biodiversitat redueixen les barreres immunològiques que frenen els contagis. Durant els darrers segles, l’activitat humana ha invertit la distribució d’éssers que habiten el planeta. Només el 4% de la biomassa dels mamífers

correspon a fauna salvatge, mentre que un 60-70% són animals domesticats o ramat. Alliberem espais naturals que han estat oprimits per la petjada humana, que la biodiversitat proliferi. Deixem d’encongir la vida de ratpenats, primats, vaques, porcs, gallines i pangolins. Deixem-los en pau i cuidem amb més justícia i veganisme la nostra pròpia vida. Potser així podrem evitar l’evolució de futures pandèmies. Podeu llegir la versió estesa de l’article i referències per aprofundir al web: www.somanimaanimal.org

drets humans sòlids en una societat líquida? ValorS albert botta Professor de Filosofia Més continguts a valors.org

El temps actual el descriu Bauman com a modernitat líquida. La liquiditat il·lustra plàsticament la incertesa del compromís. La societat de consum incentiva l’humà sense fidelitats perennes i que vol la utilitat i la satisfacció per damunt de tot. Sovinteja l’exemple de la parella: abans compromís “fins que la mort us separi” i ara, ai las!, fràgil. Sigui dit en to menor, l’islamis-

me, l’antic Japó, o el Goethe de Les afinitats electives preveu el matrimoni amb data d’expiració. Afegim-hi que per molt que l’humà prometi, poc té garantia de compliment dels seus compromisos. Tanmateix, els Drets Humans gaudeixen d’un consens total, i intel·lectualment ningú els qüestiona. Van ser el compromís ètic objectivat perquè mai més es repetís el que va succeir a la Segona Guerra Mundial. Però què passa en la pràctica, en segons quines pràctiques? Qui té el poder en un Estat que es regeix pel

seu pur interès: la raó d’Estat. Maquiavel descriu la figura del príncep (Cèsar Bòrgia, Ferran el Catòlic, Francesc I) que no respecta res. L’aigua règia es diu així perquè és una barreja corrosiva d’àcids nítric i clorhídric que s’ho carrega tot, inclosos l’or i la plata. De debò hi ha algú que estigui segur de no tenir un preu, en diners o en espècies? Qui no entén el gag dels germans Marx: “Aquests són els meus principis, però si no li agraden, en tinc uns altres”? En què fa pensar el terme trumputinisme?

Què s’hi pot fer? Ètica. Emmanuel Lévinas, un filòsof jueu que reflexiona sobre l’Holocaust, fa de l’Ètica el nucli dur de la Filosofia, la Filosofia Primera (i no una subespecialitat). Cadascú és el responsable principal dels altres. Mirem-los al rostre i vigilem-nos, no passen el sentit de Foucault de vigilància carcellera, sinó de vetllar-nos, surveiller, d’estar-hi a sobre, de fer-ne el seguiment. Drets Humans com a Ètica política? Ètica i Drets Humans per a desarmar veritats líquides, postveritats, extremes dretes i extremes esquerres.


Tribuna Maresme | 15

Famílies que cuiden en temps de desconfinament Yolanda lópez Coaching emocional

És important prendre consciència del paper fonamental que està tenint la família dins de les llars durant el confinament i desconfinament causat per la Covid-19. Una gran prova de foc d’adaptació que les famílies aconseguim de la manera que podem, oi? Si ens haguessin dit, abans que tot això passés, que passaríem més de 60 dies a casa, sortint el mínim requerit, no pensaríem que podríem adaptar-nos com ho estem fent. Ara, més que mai, les famílies han pogut comprovar la importància de la seva presència i implicació envers els fills. Sempre present el valor de la cura avui, pels que seran els adults del futur.

Ara, els nens i nenes no poden compartir ni tocar-se amb altra canalla físicament, sí que poden compartir virtualment mirant-se, parlant-se, escoltant-se. Curiós com iniciatives de llars d’infants, conviden a les famílies a què els petitons puguin veure’s amb els companys per pantalla ni que sigui una estona a la setmana. És important atendre les nostres necessitats com adults i, tan important és això, com atendre les necessitats dels petits i no tan petits. Si ens centrem en el tema de tocar-nos, el missatge que sentim diàriament és no tocar res o tocar el mínim, quan sortim al carrer... anem amb guants i mantenim distàncies de seguretats amb els altres i tot això podria condicionar comportaments en el futur.

És important atendre el sentit del tacte ja que és un sentit humà important en el dia a dia. Abans de la Covid-19, fora de casa ens abraçàvem, ens donàvem la mà, ens donàvem petons, jugàvem amb altres, ens xocàvem la mà, ens agafàvem

als altres mentre parlàvem... tot això, ara no és possible fer-ho. Dins de les llars, amb els nostres, si tots estan bé: parella, filles, fills, família... podem seguir desenvolupant aquest sentit, així que no deixem de fer-ho...! Els nostres fills ho agrairan; donem-los petons, abraçades, massatges abans de dormir per relaxar-los. Sentir-nos a prop dins de casa, mentre a fora de casa no puguem fer-ho, encara! Que fora no ho fem, no vol dir que descartem fer-ho dins de casa. No oblidem mai la nostra essència humana; a través d’una carícia podem calmar i aportar tranquil·litat i benestar tot i la situació canviant que ara estem vivint. En aquesta atenció desenvolupem la nostra expressió i estima envers els altres.


16 | Tribuna Maresme

l’entrevista PREGUNTES I RESPOSTES

ENTREVISTA A LAURA MARTÍNEZ PORTELL, PRESIDENTA DE l’INSTITUT CATALÀ DE LES DONES (ICD)

“Ens cal arribar a la igualtat efectiva” Text: Redacció Foto: ACN / Marcela Muñoz

Quines són les principals línies d’actuació de l’Institut Català de les Dones (ICD)? Som la institució de referència del Govern de la Generalitat de Catalunya per a l’impuls de les polítiques públiques en favor de la igualtat efectiva de dones i homes i per a l’eradicació de la violència masclista. En concret, pel que fa a serveis a les dones, tenim 5 oficines d’informació ubicades a Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona i Tortosa, on les dones poden accedir a informació sobre temes dels seu interès i, a més, rebre assessorament psicològic i legal presencial i gratuït. I també posem a disposició de la ciutadania la Línia 900900120, servei d’atenció telefònica a les dones en situació de violència masclista, on un equip de professionals atenen les 24 hores tot l’any. També fem sensibilització i formació, programes i campanyes de sensibilització per impulsar la igualtat efectiva de dones i homes i de prevenció de la violència masclista; formació

Laura Martínez Portell és l’actual presidenta de l’Institut Català de les Dones (ICD). La seva trajectòria política està vinculada a Junts per Catalunya, a Vilassar de Mar, on és regidora; i al Consell Comarcal del Maresme, del que n’és vicepresidenta 3a. En aquesta entrevista ens parla sobre la feina que es fa des de l’ICD per aconseguir l’equitat de gènere i l’eradicació de la violència masclista, entre d’altres temes d’interès.

especialitzada per a professionals i exposicions itinerants educatives. Donem suport als projectes de les entitats que treballen per a la igualtat i contra la violència masclista; als ens locals. També establim llaços de col·laboració amb institucions i universitats per promoure els estudis i el coneixement amb perspectiva de gènere.

Per altra banda, elaborem informes sobre l’impacte de gènere de les disposicions del Govern. Comptem amb l’Observatori de la Igualtat de Gènere, i també amb el Consell Nacional de les Dones de Catalunya, òrgan de participació i consulta amb més de 390 associacions. Finalment, destacar que po-

sem a disposició de la ciutadania eines per visibilitzar les dones, com el Cercador d’Expertes. També la Guia d’entitats de dones, o l’Agenda dones al dia. El problema més greu continua sent la violència masclista. Com es treballa per aturar-la? Eradicar la violència masclista és una prioritat d’aquest Govern. Treballem per a la millora dels mecanismes de prevenció, sensibilització, detecció, atenció i recuperació de les dones víctimes de la violència masclista i els seus infants. Però només eradicarem la violència masclista si avancem en drets i llibertats per a les dones i desmuntem un model de masculinitat que se sent superior a les dones. El Govern va aprovar l’any passat el Pla estratègic de polítiques d’igualtat de gènere 2019 - 2022, que conté 326 actuacions a favor de la igualtat efectiva de dones i homes en aquest període i que l’any passat va suposar una inversió de 72,5 milions d’euros. Aquest nou Pla estratègic de polítiques d’igualtat de gènere


Tribuna Maresme | 17

és la manifestació de la fermesa del Govern en enfortir la lluita per la igualtat de dones i homes i l’eradicació de les violències masclistes de la nostra societat. Pel que fa a l’eradicació de la violència masclista, gran part de la societat catalana és conscient que encara queda molt per fer per aconseguir aquest objectiu. En canvi, pel que fa a la igualtat efectiva entre dones i homes, sovint hi ha la percepció que ja s’ha assolit, perquè els drets de les dones ja han estat reconeguts a nivell teòric en el nostre entorn. Això implica que sovint no es pren prou consciència de les múltiples discriminacions indirectes i invisibilitzades que impedeixen a les dones assolir en igualtat de condicions les mateixes fites a les quals els homes poden accedir més fàcilment. El Govern està incrementant els serveis de la Xarxa d’Atenció i Recuperació Integral per a les dones en situació de violència masclista. I també els recursos d’habitatge i la formació de professionals: de la Xarxa, de l’àmbit de la Justícia, de Serveis socials, de Seguretat, etc. I la prevenció i l’atenció entre el jovent. També estem posant energia i recursos per a la creació i desenvolupament de Plans i protocols d’abordatge de les violències sexuals; la creació de punts de referència territorials d’atenció integral en l’àmbit de la salut, i un tema es-

Posem a disposició de la ciutadania la Línia 900900120, servei d’atenció telefònica a les dones en situació de violència masclista, on un equip de professionals atenen les 24 hores tot l’any pecialment important que és la sensibilització i formació en la comunitat educativa. A la societat li costa entendre determinades decisions judicials en les agressions que estan patint les dones. Cal adequar les lleis a la realitat que estem vivint? Encara ara hi ha desavantatges que han d’afrontar les dones davant d’unes estructures socials impregnades d’androcentrisme i masclisme. La Justícia és una d’aquestes estructures. Com ja he comentat, una de les nostres estratègies d’actuació per avançar és la formació. En concret, a través del Pla Director de Formació en equitat de gènere de Catalunya 2017 - 2020 que impulsa l’ICD s’inverteixen prop de 200.000 euros anuals per formar en gènere el personal de l’Administració de tots els nivell i àmbits. També en l’àmbit de la Justícia fins allà on tenim competències. Aquesta iniciativa situa Catalunya com a

pionera pel que fa a la formació en gènere del personal directiu i capdavantera pel que fa a la formació orientada a resultats. L’objectiu és normalitzar la incorporació de la perspectiva de gènere a tots els nivells i àmbits de les polítiques públiques del conjunt de l’Administració catalana per fer-la més eficaç i accelerar les transformacions per assolir la igualtat efectiva de dones i homes. El repte de la igualtat en l’àmbit laboral i social. Es progressa adequadament, en aquest aspecte? Es progressa però massa lentament. Es produeix un doble desequilibri. Per una banda, un desequilibri horitzontal, que fa que la presència de les dones en els àmbits públics no sigui equilibrada respecte la dels homes, i que alhora en els àmbits privats les dones siguin les que assumeixen la major part de les responsabilitats. Excedències laborals per a la cura de familiars: les demanen un 8,9% homes i un 91,1% dones%. I tenim un desequilibri vertical, que fa que la participació de les dones en els àmbits públics sigui més aviat en llocs de base i no tant en llocs de presa de decisions. Encara en càrrecs de direcció: tenim només un 35,4% dones i 64,6% d’homes (2019). Treballem per redreçar aquests desequilibris i establir unes relacions socials en

què dones i homes compartim per igual les responsabilitats a l’àmbit públic i també a l’àmbit privat. Hem de construir un model de relacions en què les oportunitats per accedir a llocs de treball i de presa de decisió no estiguin condicionades per la pertinença a un gènere, sinó per les capacitats, els gustos, els coneixements i les experiències adquirides al llarg de la vida. Donada la diferent socialització que tenim per ser dones o homes, les dones tenim una manera diferent d’entendre la vida, veure-la i viure-la. Aquest fet, més que ser un obstacle, és una font d’enriquiment de la qual la societat no en pot prescindir. Ara bé, el menysteniment i poca valoració a tot allò femení fa que les dones cobrin de mitjana un 23% menys que els homes en termes anuals. És inacceptable. Des de l’ICD, posarem en marxa una nova iniciativa: el Distintiu català d’excel·lència empresarial en matèria d’igualtat efectiva de dones i homes en el treball, per reconèixer les empreses que promouen polítiques d’igualtat. Aquest distintiu serà tingut en compte com a criteri d’adjudicació en la contractació per part del sector públic. Llegeix l’entrevista sencera a www.tribunamaresme.com


18 | Tribuna Maresme

llar SABER VIURE

la rehabilitació impulsa la recuperació econòmica Joan-Fèlix Martínez Col·legi d’Aparelladors, Arquitecte Tècnics i Enginyers d’Edificació

Ara que tot just comencem a sortir de la pandèmia que ha sacsejat els fonaments econòmics d’arreu del món, és el moment d’impulsar una recuperació econòmica que ha de tenir les seves bases en un nou model de desenvolupament, més curós amb el medi ambient i que sigui capaç de donar impuls a les empreses locals. Així ho ha entès la Unió Europea, que promou un fons de 1,6 bilions d’euros per rellançar la seva economia a través de projectes que construeixin futur, tant des d’una perspectiva de respecte al medi ambient com d’impuls del món digital. I aquí, el sector de l’edificació -amb 15 milions de llocs de treball directes i indirectes arreu del continent- hi té molt a dir. Europa planteja dedicar una part important d’aquesta inversió en la rehabilitació d’habitatges privats i d’edificis públics, que permeti al mateix temps impulsar les energies renovables. De fet, vol que sigui un dels motors de la recuperació que ha de venir. I és que els projectes de renovació d’un

edifici es poden desenvolupar ràpidament i, a més, tenen la virtut de beneficiar de forma directa a les empreses i treballadors locals. Valgui una dada significativa: l’Agència Internacional de l’Energia estima que prop del 60% d’aquesta despesa en condicionament d’eficiència energètica domèstica es destinarien directament a treballs locals de la construcció. Per sortir ràpidament i enfortits de la crisi a que ens ha conduït la Covid-19, hem de ser capaços d’aprofitar el nou model que ens proposa Europa per al sector de l’edificació. I per aconseguir-ho, cal seguir un camí que ens ve marcat des de fa temps. Ara fa un any, el BOE recollia una recomanació de la Unió Europea on es demanava ga-

Europa planteja dedicar una part important de la inversió per rellançar la seva economia en la rehabilitació d’habitatges privats i d’edificis públics rantir una profunda renovació de les construccions existents, com a molt tard el 2050, amb tres punts principals: la seva transformació en edificis d’alta eficiència energètica i descarbonitzats; l’adopció d’estratègies nacionals de rehabilitació a llarg termini i amb directrius clares i accions específiques mesurables i, en tercer lloc, mesures de suport financer que vinculin la qualitat de les obres de renovació a l’estalvi energètic assolit.

Ara, aquestes recomanacions venen acompanyades de recursos i de la voluntat de convertir aquest suggeriment en una política ferma i generosament dotada. Una oportunitat única que no podem desaprofitar en un país com el nostre, que compta amb un parc d’habitatges obsolet i envellit, que requereix importants inversions per a la seva millora. Recordem-ho: el 56,35% dels edificis construïts l’Estat espanyol són anteriors al 1980, quan es va publicar la primera normativa que obligava a instal·lar aïllament tèrmic als habitatges, una normativa que s’ha tornat cada cop més exigent amb els anys. Un parc d’habitatges on només el 23% dels edificis té adaptada la seva accessibilitat, però on hi viu un alt percentatge de població envellida. Tenim la determinació de superar els temps difícils que s’apropen. I per aconseguir-ho, no podem deixar escapar l’oportunitat que representa que Europa hagi fixat la rehabilitació com un dels principals motors de la recuperació econòmica que vindrà, i que hem d’aconseguir que arribi ràpidament.


Tribuna Maresme | 19


20 | Tribuna Maresme

Renova la teva llar pintant i personalitzant les portes Les portes d’interior ajuden a personalitzar els espais i a dotar-los d’estil. Pintar-les no és complicat, i en canvi aconseguiras un canvi espectacular en tota la casa. El blanc és un color que potencia la llum natural i àmplia visualment l’espai. Però si vols donar un toc d’alegria i vitalitat a la teva llar, utilitza el groc. El rosa és un altre color que gaudeix de gran popularitat. Els tons més pàl· lids són perfectes per a donar a l’ambient un aire de modernitat. Un altre color que afegeix color i alegria a les estades és el blau. Per a habitacions infantils un to clar queda molt bé. Per a altres estades pots optar per tons més intensos. Les portes d’interior pintades en tons més foscos (gris grafit, blau, verd ampolla, etc...) en canvi afegeixen elegància

Com eliminar la floridura amb productes naturals Mantenir la casa lliure d’humitats pot prevenir algunes malalties.

i sofisticació a l’ambient. En aquests casos, és important comptar amb suficient il· luminació natural i espais amplis per a no donar una sensació asfixiant. Les portes negres són una aposta arriscada però interessant, ja que aporta personalitat i sofisticació i el binomi blanc negre sempre és una bona combinació. Si prefereixes no pintar, sempre pots optar per vinils decoratius, siguin de tota la superfície o amb petits missatges i dissenys.

La floridura és un tipus de fong que sol estar en les zones humides i fosques. Si bé la majoria dels fongs són innocus per a la salut dels éssers humans, alguns són capaços de desprendre micotoxines, que poden arribar a afectar greument la salut. Veurem tres formes diferents per a treure la floridura de les parets i evitar que torni a aparèixer. L’arbre de te és el més efectiu. Com a desavantatges és que posseeix una olor bastant forta (que desapareix al cap d’unes hores) i que és car. Per a utilitzar-ho, cal fer una mescla amb dues culleradetes d’oli d’arbre de te i dues tasses d’aigua. Barregem el líquid en

un polvoritzador i ruixem. No s’ha d’esbandir. L’extracte de llavor d’aranja té com a avantatge que no té olor, si bé és més difícil de trobar. Ho prepararem en la següent proporció: 20 gotes d’extracte de llavor d’aranja amb 2 tasses d’aigua. Actuem igual com amb l’arbre de te. I l’últim, seria el vinagre pur. És barat i mata el 80% de les floridures que creixen en la llar. Cal utilitzar el blanc, el que es comercialitza sota el nom de vinagre de neteja. A més de la neteja, és important mantenir seques les zones en les quals s’acumula molta humitat, com els soterranis (en aquests utilitzar un deshumidificador). També arreglar les fugides d’aigua, assecar la cortina i les rajoles després de dutxar-se, etc.


Tribuna Maresme | 21

Pedra natural, paviments i revestiments

En els últims dies hem travessat moments difícils per a tota la societat. Nens, pares, treballadors, autònoms, petites i grans empreses, tots, hem viscut una experiència absolutament nova que marcarà un abans i un després. Fa dies que agraïm a tot el nostre personal sanitari, policies, bombers, emprats de neteja, conductors de transport públic i en definitiva a totes aquelles persones que estan resultant indispensables i que la seva labor és realment reconeguda, a tots ells GRÀCIES. Tot l’equip de Commagra estem convençuts de la força i la unió que construïm junts, per això

volem transmetre el nostre missatge d’esperança, tranquil·litat i seguretat. Desitgem que aviat tornem a brindar, a abraçar-nos, celebrar i gaudir de tot el que ens envolta de la mateixa manera o fins i tot millor que ho fèiem abans. A Commagra hem implantat totes les mesures de seguretat i estem treballant amb les mateixes ganes i il·lusió que sempre. Ens agrada la nostra feina i fem que cada projecte sigui únic, els teus projectes són el nostre projecte i seguirem aquí per a donar-los forma.

C/ Indústria, 24 · El Masnou · Tel. 93 540 93 41 · info@commagra.es · www.commagra.es


22 | Tribuna Maresme

gastronomia SABER VIURE

Tota la força de les maduixes del Maresme El confinament no afecta l’horta i ara, és temps de maduixes. No es poden celebrar les jornades gastronòmiques que obrien la porta a restaurants a preparar plats i menús especials amb aquesta fruita tan maresmenca, però sí és el moment d’incorporar a la cistella de la compra maduixes del Maresme, un dels productes de temporada de marca pròpia maresmenca. Per les seves característiques climàtiques i orogràfiques, El Maresme és des de fa dècades una zona de referència en la producció a Catalunya de les maduixes. Els terrenys arenosos i pendents on es conreen, en les àrees més muntanyoses del nord de la comarca, s’identifiquen pels seus característics hivernacles. Les maduixes del Maresme tenen una tonalitat d’un vermell intens, un gust dolç amb una lleu acidesa, un agradable aroma i una polpa carnosa. Destaca la varietat anomenada pájaro, de forma una mica cònica i de qualitat immillorable. El fruit de la maduixera ha estat des d’antic una fruita silvestre que s’aconseguia amb la recol·lecció. Al segle XVIII el seu cultiu a Catalunya es va

RECEPTA

LA MADUIXA DEL MARESME AMB VI DOLÇ I SUCRE

Ingredients • 300 g de maduixes del Maresme madures. • 50 g de sucre. Font: Sa i català, d’Albert Calls (Ara llibres, 2014).

implantar al Maresme, on va anar agafant importància. Per volts de 1920, es va anar estenent a la zona de l’Alt Mares-

1. Netegem les maduixes del Maresme amb aigua i en traiem la part verda. 2. Un cop ben netes, les tallem a trossos regulars. 3. Col·loquem les maduixes tallades en un bol o en un parell de copes. 4. Aboquem el sucre per sobre de les maduixes. 5. Hi afegim el vi dolç i deixem que reposin unes hores abans de servir-les.

me. I a finals de la dècada dels seixanta, va haver-hi una forta expansió de la producció. A finals dels anys vuitanta, però, la

competència presentada per la maduixa de Huelva va provocar una gran davallada que va fer perillar el cultiu a terres catalanes La solidesa i la qualitat de la maduixa maresmenca, però, va salvar l’embat i especialment els darrers anys, productors i institucions de la comarca treballen per impulsar aquest producte de referència. Un bon exemple en són les Jornades gastronòmiques ‘Temps de maduixes’, que se celebren amb propostes de divulgació a Arenys de Mar, Arenys de Munt, Calella, Canet de Mar, Mataró, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Santa Susanna i Vilassar de Dalt. Propostes amb maduixES a instagram Els comptes d’instagram del Consorci de turisme (@costabcnmaresme) i de Productes de la terra Maresme (@mengemmaresme) han ofert durant aquest mes de maig receptes per preparar a casa, vídeos d’elaboracions de melmelades, maridatges de maduixes amb vins de la DO Alella i moltes coses més.


Tribuna Maresme | 23

Cartes i menús digitals AMIC

La crisi del coronavirus ha provocat un canvi en les tendències i hàbits de consum als quals el sector de l’hostaleria haurà d’adaptar-se. Bars i restaurants poden obrir terrasses en la fase 1 i l’interior dels seus locals a partir de la fase 2 de desescalada, però per a això hauran d’adoptar canvis i introduir mesures higièniques i d’aforament. Controls de temperatura en entrar, menjar entre mampares, màscares i guants obligatoris en el personal o la desaparició de la carta física són algunes de les mesures a les quals el sector haurà d’enfrontar-se. En aquest sentit, un grup d’emprenedors

han creat ‘Miqarta.com’, una plataforma online dirigida al sector hostaler per a ajudar-los a mostrar la seva carta/menú sense necessitat d’una carta física a través de codis QR. “Amb la Covid-19 el món ha canviat i, en conseqüència, els clients també. A partir d’ara, els consumidors es decantaran pels llocs que s’adaptin i prenguin mesures de prevenció”, explica Gustavo Revelles, CEO de Miqarta. com, que assenyala que “la tecnologia en codis QR evitarà que els clients entrin en contacte físic amb les cartes. És la solució més higiènica”. La solució permet als bars, restaurants (o qualsevol altre negoci susceptible

de tenir una carta) mantenir tots els seus plats actualitzats, ajustar preus i informació sobre ofertes. A més, els clients podran consultar la informació sobre el restaurant, la qual cosa farà el procés més ràpid i efectiu; així com capturaran el menú des de l’exterior per a posteriors comandes a domicili. “A través d’aquesta plataforma els establiments tindran en un termini de 48/72 hores el kit de cartell i adhesius personalitzats amb el codi QR a un preu des de 29,90 euros al mes, per la qual cosa podran posar-se en marxa de manera ràpida i donar servei amb la màxima seguretat per als seus clients”, sosté Revelles.

EL TAST

ROURA

GS

GARNATXA SYRAH 2017 Examen visual: Color rubí intens, net i “viscós” en remoure la copa, ja que deixa una ampla i persistent llàgrima. Examen olfactiu: Fruits vermells, cirera negra, pebrot violeta i clau típics de les varietats i fruits secs, regalèssia, cuir, tabac, procedents de la criança en bota.

Examen gustatiu: Molt sedós, agradable, posseeix un gran taní que fa que sigui subtil, molt elegant i persistent. Gastronomia: Carns rostides, carns blanques acompanyades de salses potents, estofats i guisats, tota mena de formatges, en especial el d’ovella, amanides completes (amb fruits secs, pollastre i salses), arrossos de carn, risottos, bolets, llegums i embotits. Peixos potents, com les sardines.


24 | Tribuna Maresme

salut SABER VIURE

La logopèdia en la tercera edat: la disfàgia Natàlia Talleda Neurologopeda (num. col. 08-978) Col·laboradora del Mirador de Mataró

El logopeda és el professional que avalua, diagnostica i tracta els problemes causats per trastorns que afecten la deglució, el llenguatge (comprensió i expressió oral i escrita) i la comunicació no verbal, la parla, la veu i la fluència, siguin aquests trastorns de desenvolupament o adquirits en algun moment de la vida. Existeixen una sèrie de patologies relacionades amb fer-se gran on l’ajuda d’un logopeda pot ser fonamental: processos oncològics, malalties neurodegeneratives, disàrtria (alteració

de l’articulació de les paraules), afàsia (pèrdua total o parcial de la comunicació oral, escrita o gestual per una lesió al cervell) o la disfàgia, un dels trastorns més comuns en la tercera edat. La disfàgia és el terme mèdic utilitzat per parlar de trastorns de la deglució i es defineix com la dificultat per moure i/o em-

passar aliments líquids i/o sòlids. Les persones que pateixen disfàgia tenen dificultats per preparar l’aliment a la boca i/o perquè l’aliment (“bolus” alimentari) es transporti de la boca a l’estómac. En aquestes persones, una part de l’aliment empassat, en lloc d’anar a l’es-

tómac, va també al pulmó, provocant problemes mèdics importants. La disfàgia té conseqüències greus com la desnutrició, la deshidratació, infeccions respiratòries de repetició, pneumònies, mort per asfíxia... Quan es té disfàgia cal menjar d’una manera determinada: menjar triturat o molt tou, posar espessidors als líquids perquè quedin espessos... És per aquest motiu que s’aconsella la valoració, el seguiment i l’assessorament per part d’un logopeda. És important ressaltar que la disfàgia en moltes ocasions es pot rehabilitar i és el logopeda qui ho porta a terme.

Cap a una vellesa activa AMIC

Envelliment és el conjunt de canvis que experimentem amb el pas del temps. No obstant això, la forma en què percebem la vellesa és una cosa social i tendim a relacionar-la amb malaltia, xacres i dolors. És important trencar amb aquesta visió negativa. Millorar la qualitat de vida en la tercera

edat és un repte ineludible. La qualitat de vida en la vellesa té a veure amb diferents aspectes com les relacions familiars i afectives, la seguretat econòmica, el suport de l’entorn social, la salut i l’autonomia. És fonamental trencar l’associació entre vellesa i pèrdua d’iniciativa, acatar la voluntat dels fills i començament d’una etapa d’inactivitat i dependència.

Els majors d’avui estan millor que els d’ahir. Entre els 65 i 74 anys, ens trobem amb persones sanes, autònomes i actives. L’entrada en la vellesa a través de la jubilació és un moment per a dur a terme nous projectes, cuidar la salut i gaudir de coses noves. No es tracta tan sols d’una activitat física o econòmica. També parlem d’una participació social, cultural i

cívica. Les persones grans volen protagonitzar les polítiques que afecten les seves vides, tenir recursos per a mantenir la seva autonomia el temps més gran possible i tenir una vivència satisfactòria del procés d’envelliment. Les persones grans avui dia són persones felices, que fan exercici, cuiden la seva alimentació i participen en activitats de la comunitat.


Tribuna Maresme | 25

tornem reinventats! Rosa Escribano Lafragüeta Directora Casa Pairal

No és per casualitat que a la porta del carrer Rosari hàgim posat un rètol amb la paraula “reinventats”. No ens va costar gaire trobar-la, defineix perfectament els nostres sentiments en aquests moments d’incertesa. Durant aquest confinament ens hem reinventat una mica cada dia, i ho continuem fent. El passat 13 de març vam tancar les portes del nostre centre. Va ser molt trist haver de deixar a fora a les famílies, i als nostres usuaris de Centre de Dia, però calia fer-ho. A dins estàvem tots bé de salut, els 60 residents i els 46 treballadors que lluitàvem perquè així fos. Vam passar dies difícils, moments tristos, d’in-

certesa i de por. Però ens vam reinventar! De forma paral·lela a les reunions d’equip amb les noves instruccions sobre nous protocols, vam crear un ambient alegre amb activitats de lleure i espais individuals que van reforçar els llaços emocionals entre nosaltres. Anaven arribant instruccions, ordres, BOEs, DOGCs,

normatives... que ens forçaven a anar fent canvis a la nostra organització interna i de cura de les persones, ens anàvem reinventant sobre la marxa i sense gaire temps per pensar. Portes tancades però amb llibertat de moviments dins del centre. Sortosament, vam trobar la manera d’estar connectats. Hem accelerat l’aprenentatge en les noves tecnologies, i les videotrucades ens han consolat una mica. Diuen que l’atzar té molt a veure, segurament és un component important, sigui com sigui, ara podem dir que Casa Pairal , a dia d’avui, és una residència verda (lliure de Covid). A nosaltres (els treballadors) ens ha cuidat molt el poble de Vilassar, amb els seus missatges d’ànims, amb les mas-

caretes que ens han cosit, els guants que ens han regalat, els aplaudiments a les 20h a les finestres de davant del nostre edifici… Mai els estarem prou agraïts. Mols dies ens van salvar! Som conscients de que això no s’ha acabat, i ens continuarem reinventant cada dia amb el que ens demani el moment. En breu tornarem a obrir la nostra porta a les famílies! En tenim moltes ganes i ho tenim tot preparat: hi haurà mesures higièniques, distàncies de seguretat, aforament màxim, cribratge de persones a l’entrada… No és el que voldríem, però és el que ha de ser. Ara només ens queda esperar al tret de sortida oficial perquè es torni a la “nova normalitat”. Serem els de sempre, però reinventats!

CREU DE SANT JORDI 2015

Treballem per fer sentir a les persones com a casa

casa pairal fundació privada

Àmpli jardí, atenció individualitzada i de qualitat. Places privades i col·laboradores. Centre de dia.

C/ Mare Caterina Coromina, s/n Vilassar de Mar · Tel. 93 750 01 18


renda

26 | Tribuna Maresme

SABER VIURE

Recta final de la campanya de renda 2019 es refereix als gravàmens que afecten els premis de loteries i apostes. Els diners d’aquests premis estarà exempt fins a un màxim de 20.000 euros.

La crisi pels efectes del covid-19, el confinament, la desescalada... La situació que vivim condiciona molt la nostra vida, però és important no oblidar que estem en plena campanya de la renda. Com cada any, els contribuents han de presentar la seva declaració sigui per via telemàtica o, des del 5 de maig, sol·licitant cita prèvia. Principals novetats en la declaració de la Renda La campanya de la declaració de la Renda 2019 no compta amb excessives novetats respecte a l’exercici anterior:

Dates clau

Llindar per fer la renda: Estan exempts de realitzar la Declaració aquells contribuents amb rendes procedents de rendiments del treball d’un solo pagador que siguin iguals o inferiors a 22.000 euros. Si al llarg de l’exercici 2019 s’han tingut dos o més pagadors el llindar és el mateix sempre que els ingressos del segon pagador i posteriors no superin els 1.500 euros o si les rendes provenen de prestacions passives de dues o més pagadors les retencions dels quals ja han estat fixades per l’Agència Tributària. Com a novetat, en

8 de juny: Data en què es pot començar a anar presencialment a les oficines de l’Agència Tributària per presentar la declaració de la Renda 2019.

1 d’abril: Es pot començar a presentar online la declaració de la Renda 2019. 5 de maig: Inici de les sol· licituds de cita previa amb l’Agència Tributària.

25 de juny: Finalitza el termini per a presentar les declaracions de la renda amb domiciliació bancària i resultat a ingressar. 30 de juny: Expira el termini per a presentar la declaració de la renda. 5 de novembre: Data límit per a realitzar el segon pagament en cas de sol·licitar pagament fraccionat en una Declaració amb resultat a pagar. El primer s’ha de realitzar en presentar la Declaració.

cas de no complir-se aquestes condicions i haver percebut rendiments del treball de dos o més pagadors, els contribuents estaran obligats a presentar la declaració quan els rendiments del treball siguin superiors a 14.000 Euros. Reducció per obtenció de rendiments del treball: Els contribuents amb rendiments nets del treball iguals o inferiors a 13.115 euros veuran que tenen una quantia de reducció de 5.565 euros. En la franja entre 13.115 i 16.825 euros hi ha la possibilitat de reduir-se 5.565 euros menys el resultat de multiplicar per 1,5 la diferència entre els rendiments del treball i 13.115 euros. Premis de loteria: Una altra de les novetats d’enguany

Altres novetats recents Increment de la deducció per maternitat: Si un contribuent, amb dret a la deducció per maternitat, pot acreditar despeses en alimentació, inscripció i matrícula de guarderia, podrà deduir-se fins a 1.000 euros per cada fill menor de 3 anys. Aquesta quantitat és addicional als 1.200 euros anuals que ja estaven en vigor. Sense retencions per baixa de maternitat: La prestació de la baixa per maternitat i paternitat està exempta d’IRPF. Des de 2018, en la declaració ja apareix que la prestació està exempta de tributar i no s’haurà de realitzar cap tràmit. Deducció per inversió en empreses de nova creació: La deducció de les inversions en accions o participacions en noves empreses pot arribar al 30%. El límit màxim a deduir-se és de 60.000 euros, augmentant en 10.000 euros respecte l’anterior import.


Tribuna Maresme | 27

L’Agència Tributària ha tornat 826,5 MEUR a 1,1 milions de catalans Fins a la primera setmana de juny, l’Agència Tributària ha tornat 826,5 milions d’euros d’IRPF als contribuents catalans, xifra que representa un increment del 16,5% en relació a la quantitat retornada en aquestes alçades de l’any passat, segons va informar el Ministeri d’Hisenda espanyol. En total, han rebut algun tipus de devolució 1.152.360 persones, és a dir, un 9% més que el mateix període de l’any passat. Sobre el total de les sol· licitades, el nombre de devolucions representa el 74,82%, mentre que l’import abonat en conjunt representa el 63,14% dels 1.309,1 milions d’euros. Fins ara, els catalans han presentat 2.273.604 declaracions de la renda, un 5,65% més que l’any passat.

Al conjunt de l’Estat, l’Agència Tributària ha retornat 4.994 milions d’euros a 7.796.000 contribuents, cosa que representa un augment del 9,7% en la xifra de devolucions i del 15,5% quant a import. Hisenda calcula que en total els espanyols presentaran 21 milions de declaracions de la renda, un 1,6% més que l’any passat, i que el 70% surtin a retornar, un 0,5% més, per un import estimat de 10.686 milions d’euros. D’altra banda, a partir del 8 de juny l’Agència Tributària començarà a donar assistència presencial a les seves oficines, un servei que complementarà amb el servei telefònic. Hisenda calcula que l’afluència caurà a la meitat respecte altres anys.

Molts afectats per ERTO hauran de pagar en la declaració del 2020 Els treballadors que estan en situació temporal de desocupació per la crisi de la Covid-19, quan passin comptes amb Hisenda l’any vinent, es poden trobar que els surti la declaració de l’IRPF a ingressar. Els quatre milions de persones que s’han vist afectats per un expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO) reben part del seu sou del servei d’ocupació estatal, que no aplica cap retenció sobre aquests ingressos. A més, aquest tipus de treballadors hauran combinat dos pagadors al llarg de l’exercici del 2020. D’una banda, l’empresa, que, en principi, va començar l’any aplicant una retenció a compte de l’IRPF en les nòmines. De l’altra, com a segon pagador, el servei públic d’ocupació SEPE,

que en la majoria dels casos practica una retenció zero sobre la prestació, equivalent al 70% de la base de cotització. A més, quan el treballador es reincorpori a l’empresa, aquesta aplicarà una retenció a compte menor, d’acord amb els pagaments en còmput anual que haurà de fer a aquest treballador que ha passat una temporada en l’atur. Una altra conseqüència derivada de tenir un doble pagador és que l’obligació de declarar baixa de 22.000 a 14.000 euros d’ingressos l’any.


sortides

28 | Tribuna Maresme

SABER VIURE

La ruta de les bruixes Sant Sebastià: Capella destruïda per les guerres carlines, fou aixecada de nou a finals del segle XVIII. Des d’aquest lloc el poble de Prats de Lluçanès ens ofereix unes vistes de pessebre. S’han perdut en el temps les curses “de guiatges” en què els cavalls, guarnits amb mantes de colors i cascavells, havien d’anar de Santa Llúcia a Sant Sebastià seguint una euga que s’engegava al davant i sense cap cavaller que els conduís. La majoria es despistaven pels camps d’herba i eren pocs i molt apreciats els que arribaven al final.

Josep Grau (Montaltrek) www.montaltrek.org

Us proposo que aquest mes ens desplacem una mica més lluny, per descobrir uns paisatges inèdits de la Catalunya interior i, de teló de fons, els Pirineus en tota la seva esplendor. A la nostra ruta ens trobarem amb: Santuari de Lurdes: Situat al cim d’un turó trobem la figura blanca i discreta del santuari. Des del mirador s’albira tot l’altiplà del Lluçanès. Construït l’any 1881 per un vilatà, a fi de donar les gràcies per haver estat guarit d’una malaltia greu després d’encomanar-se a la verge. Sant Pere Grau: Ubicat dalt d’un turó, va tenir la seva importància cap a l’any 1200, quan era l’Església parroquial del veïnat de Santa Maria de Lluçà. Cadira d’en Galceran: Es comenta que el general carlí podia observar les seves tropes i les de l’enemic a la Vall de Merlés des d’aquest lloc estratègic. La primera guerra carlina va començar a Prats de Lluçanès. Va ser el 1833 quan el general Josep Galceran va llançar el primer crit a Catalunya a favor de Carles V.

COM ANAR-HI? Itinerari: Circular Durada: 2,30 h. Desnivell: 159 m. Distància: 7,6 km. Època: Evitar l’estiu Consulta la ruta completa al nostre web o a través del següent QR:

Roc Foradat: Anomenat també Roc de la Bruixa Napa perquè, segons la tradició, és aquí on la fetillera preparava els beuratges. Aquesta dona, que es deia Maria Pujol, vivia a Can Nap i d’aquí ve el nom de Napa. Va ser l’última persona executada a Catalunya com a bruixa, ja que va ser acusada de matar una nena de quatre anys.

Safareig públic: Antigament les dones anaven a rentar a un safareig d’aigua estancada. Ja el 1906 el farmacèutic, que també era alcalde de la vila, avisava que aquell lloc era un focus de malalties per les dites aigües estancades. Així, el 1910 s’inicien els treballs per construir un nou safareig. Capella de la Bona Sort: El naixement de Prats de Lluçanès es va fer al voltant de la capella, que disposava d’un campanar i s’ha trobat un Cementiri a la rodalia. Està situat dins de la vila, al Carrer dels Llims.


món viu

Tribuna Maresme | 29

SABER VIURE

Les Lantanes, molt de sol i poca aigua canvi, convé fertilitzar-les cada 2-3 setmanes mentre estiguin donant flor.

Passi Garden Home www.passigardenhome.com

Existeixen una gran varietat de lantanes, unes 150 espècies diferents, n’hi ha de nanes, molt altes o rastreres. Totes elles volen molt de sol i mai hem de situar-les dins de casa. La Lantana camara, la més comuna, sol aconseguir més d’1 metre d’alçada i s’utilitza com arbust ornamental. La Lantana montevidensis o delicatíssima, en canvi, és una rastrera més rústica, de flors de colors més atenuats (groc, rosa, lila). Pot arribar als 40 cm. És ideal per a talussos, parterres i vores. Situació. Necessiten ple sol, com més llum rebin més es-

pectacular serà la seva floració, també poden adaptar-se a una exposició de sol-ombra. Necessiten calor i no suporten les gelades (temperatures inferiors a 5º). Són resistents a la sequera. Reg. Tolera bé la sequera pel que els regs poden ser moderats, incrementant la freqüència a l’estiu.

Substrat. Els va bé qualsevol tipus de substrat, molt millor si és ric, mentre sigui lleuger i dreni perfectament. Adob. Si estan plantades a terra, només caldrà abonar-les a la primavera i tardor; en els mesos d’estiu és millor deixar-les descansar. A les lantanes plantades en testos, en

Poda. Al final de l’hivern, just abans de l’arribada de la primavera, es poden podar perquè rebrotin amb més vigor. Aguanten bé les retallades dràstiques, gràcies a les quals és possible rejovenir-les cada temporada. Perquè no perdin altura és aconsellable eliminar simplement les branques més velles, així com els laterals més llargs. Plagues. Les lantanes resisteixen bastant bé l’atac de les plagues. El seu principal enemic és l’aranya roja, sobretot en ambients molt secs a l’estiu.


festes

30 | Tribuna Maresme

Festes majors suspeses, per a més endavant o amb activitats virtuals La crisi generada per la Covid-19 ha tingut, també, el seu impacte en una de les activitats més esperades de l’any, les festes majors dels nostres municipis. La regulació, en alguns caos encara pendent o sense definir del tot, depenent de l’escenari que generi la pandèmia en cada regió sanitària, ha fet que els consistoris prenguin diferents determinacions pel que fa als actes festius i celebracions d’aquesta època de l’any. En alguns casos es suspenen i en d’altres resten pendents, previsiblement per a més en-

CLÍNICA VETERINÀRIA SANT JOAN

Bona festa major HOSPITALITZACIONS i URGÈNCIES

Tel. 629 33 96 97 Segueix-nos al facebook: CLINICA-VETERINARIA-SANT-JOAN

c/ Lluís Jover, 76 · Vilassar de Mar

Tel. 93 750 22 90

davant en el temps, el que fa recomanable el seguiment als webs municipals durant aquests dies, per veure com s’acabaran concretant les dife-

rents propostes. Una cosa és segura, l’esperit de les festes majors perviurà un any més, encara que no sigui possible gaudir-les amb tota

la plena intensitat als carrers dels municipis i ciutats de la comarca. Allà on es pugui, es faran activitats adaptades a la normativa del moment i des l’àmbit digital. D’altres, es planificaran de cara a la tardor. Tot plegat, a l’espera que el proper any les coses puguin tornar a la màxima normalitat possible i es pugui gaudir novament dels carrers per retrobar-nos, en el marc de les propostes tradicionals, de cultura popular i d’agermanament col·lectiu per a tota mena de públics, que obren les portes de l’estiu any rere any.


Tribuna Maresme | 31



Millions discover their favorite reads on issuu every month.

Give your content the digital home it deserves. Get it to any device in seconds.