a product message image
{' '} {' '}
Limited time offer
SAVE % on your upgrade

Page 1

Tribuna

Maresme www.tribunamaresme.com

NÚM. 356. MARÇ 2020 | Propera sortida: 2 d’abril

Tornen els pèsols més gastronòmics Des de l’1 de març i fins al 30 d’abril, el Maresme posa en valor la ‘perla verda’, amb les jornades de gastronomia ‘Temps de pèsols’

cinema: Charles Chaplin, fil conductor del Festimatge de Calella

Música: Nova edició del Festival ‘A la vora del Jazz’ a Mataró

llibres: ‘El magraner’, de Jordi Llavina i ‘La doctora’, de Sílvia Tarragó

Memòria: ’Caldes d’Estrac, 800 anys’, article d’Alexis Serrano


PROPOSTES DESTACADES DE MARÇ CONSULTA L’AGENDA COMPLETA D’ACTIVITATS A WWW.TRIBUNAMARESME.COM

MATACERDOS

Mataró. sala clap. dia 6 a les 22 h Xou de petit format amb la música i els monòlegs d’Albert Pla, Judit Farrés i Diego Cortés.

Vii A lA VorA dEl JAZZ

ACORAR

Vi fEsTA roMAnA

poEMEs dE rEVolTA

Mataró. casal l’Aliança. durant el març Cicle de concerts per gaudir dels millors músics del panorama jazzístic del país.

premià de Mar. Museu romà. dia 15 a les 11h Diferents tallers i activitats, fent un passeig per les paradetes romanes o entrant a veure el Museu Romà.

LA VINYETA

lEs donEs A lA ciènciA

Mataró. col·legi d’aparelladors. Cicle de conferències sobre algunes científiques que han destacat. A càrrec de Josep Lladó.

Argentona. la sala. dia 27 a les 20.30 h Un dels monòlegs més aplaudits i premiats dels últims anys. A càrrec de Toni Gomila.

Arenys Mar. cc calisay. dia 21 a les 19 h. Recital poètico musical amb Gemma Deusedas, Mònica Van Campen, Oriol Tramvia i Lluís-Anton Baulenas.

PLAY

Mataró. T. Monumental. dia 21 a les 20.30 h Espectacle de dansa a càrrec de la companyia Aracaladanzacims.

Ricard Soler. www.ricardsoler.blogspot.com

CONCURS Els guanyadors de l’edició de febrer del concurs de 5 entrades dobles per a la representació de l’obra Glups al Patronat Social Premianenc són: Marcela Herrera, Hermes Prous, Paqui Molina, Isabel Maseda i Miguel Marín Ros. El guanyador d’una calçotada per a 2 persones al Restaurant Can Feliu de Vilassar de Dalt és: Rosana Vicente Santos Sánchez.

www.tribunamaresme.com Y tribunamaresme X tribunamaresme P tribunamaresme

Tribuna

Maresme Difusió controlada per l’Oficina de Justificació de la Difusió PGD

Editor/director: Josep Maria Ponce. col·laboradors: Albert Calls, Gabriel Pujol, Sílvia Tarragó, Margarida Colomer, Jesús Gonzàlez Notario, Josep Grau, Anna Lladó, Passi Garden Home, Ferran Planell, Gemma Ponce, Remei Ribas i Ricard Soler. C/ Lourdes, 40 · 08330 Premià de Mar · Tel. 93 752 52 67 www.tribunamaresme.com · info@tribunamaresme.com dip. legal: B-26375-2005. impressió: Impressions Intercomarcals S.A.

TRIBUNA Maresme no es fa responsable dels continguts dels articles dels col·laboradors de la publicació, que reflecteixen la seva opinió; ni dels missatges publicitaris dels anunciants.


gastronomia

Tribuna Maresme | 3

SABER VIURE

El pèsol torna a protagonitzar la gastronomia del Maresme Des de l’1 de març i fins al 30 d’abril la comarca es vesteix dels colors de la ‘perla verda’, un llegum estretament vinculat al Maresme, que ja amb tradició, ve implantant-se cada cop amb més força. El Maresme s’omplirà novament amb les propostes dels municipis, dels restaurants i dels productors al voltant d’aquest cada vegada més preuat producte gastronòmic. El programa d’actes que s’ha organitzat al voltant del reconegut llegum, inclou propostes tan suggerents com la Ruta gastronòmica de la tapa del pèsol, la degustació de menús de Pesolada, tallers, concurs de cuina, i moltes propostes més, que s’entrellacen amb les més diverses i saboroses opcions culinàries, posant en valor tot l’univers que es vincula als pèsols. Precisament, el pèsol, conegut també com “la perla verda del Maresme”, és un dels llegums amb més tradició amb què compta la nostra comarca, tant pel seu conreu com per les opcions que ofereix la restauració comarcal i l’atracció que pot comportar fora les fronte-

‘Temps de pèsols’ al Maresme arriba amb propostes al voltant de la ‘perla’ verda, un preuat llegum amb molta vinculació a la comarca

res del territori maresmenc. D’aquestra manera, amb l’arribada de la primavera i el bon temps, ja visible en els dies que es van allargant els mesos de març i abril, nombroses localitats convoquen activitats de divulgació gastronòmica d’aquest producte de la terra, tan preuat com valorat a la cuina i a la taula pels comensals. El llegum més desitjat El pèsol del Maresme ha estat catalogat com a producte singular de la comarca i es mereix ser el protagonista de les Jornades Gastronòmiques ‘Temps de Pèsols’, en les quals

Més informació de ‘Temps de pèsols’ a: Consorci de Promocio Turística Costa de Barcelona Maresme: www.costadebarcelonamaresme.cat Gremi d’Hostaleria i Turisme Mataró i Maresme: www.gremihostaleria.com Pesolada de Caldes d’Estrac: www.caldetes.cat/pesolada Festa del Pèsol de Sant Andreu de Llavaneres: www.ajllavaneres.cat

es pot gaudir de la degustació de menús i plats elaborats en restaurants, comprar exquisideses a comerços artesanals i omplir el cistell directament dels productors.

Actes per a tots els gustos Les Jornades ‘Temps de pèsols’ permetran a tothom que vulgui, durant el març i abril, conèixer i degustar aquest preuat producte de la terra. Ajuntaments, restaurants i productors mostren aquests dies les excel·lències d’aquest llegum tan vinculat a la comarca. El programa inclou destacades cites culinàries com la Pesolada de Caldes d’Estrac, amb la Ruta gastronòmica de la tapa del pèsol o la novetat que enguany suposa el sorteig d’un menú gratuït; la 21a Festa del pèsol de Llavaneres, també tot un punt de trobada i un referent. I com no, les XXIII Jornades Gastronòmiques del Plat de Mataró, que ens acosten les excel·lències dels ‘Pesòls amb sèpia i patates’; a més de les més suggerents propostes cuinades pels restaurants del Maresme. El pèsol torna a ser el protagonista indiscutible aquests dies a la comarca. És el millor moment per deixar-se seduir per les seves qualitats culinàries. De les receptes de tota la vida a les més agosarades propostes que aposten per la innovació.


4 | Tribuna Maresme

Encara vols seguir menjant carn? noemí caupena greencookingqueen

Una de les millors decisions que podem prendre en benefici de la nostra salut és eliminar la carn de la nostra alimentació. Per fer aquesta transició buscarem alternatives que ens ajudin a fer un canvi d’hàbits de manera conscient i harmoniosa; aliments que ens omplin de nutrients i vida com són les verdures i els cereals integrals. substituir carn per peix? El problema es presenta quan canviem la carn pel peix prenent com a bona una alternativa que no és gens recomanable. Si el peix és salvatge no tenim garantia d’on ve (mar, riu, llac contaminat?) i si és de piscifactoria encara pitjor. Al cap i a la fi no deixen de ser animals en condicions deplorables, alimentats amb pinsos, hormones i antibiòtics i que acaben en el nostre plat com si fossin un “aliment saludable”. Adeu a la carn i als embotits. Si volem que la nostra alimentació ens aporti nutrients hem de dir adeu a certs productes i a certs mites relacionats amb les proteïnes. Una alimentació basada en vegetals difícilment tindrà mancances nutricionals.

Recepta: Veggie croquetes Ingredients 1 ceba 1 gra d’all 1 tassa xampinyons Un grapat d’espinacs 100 gr. farina de blat 750ml llet vegetal 1 cullera nou moscada Sal i pebre 1 tassa farina de cigró Pa ratllat

Procediment: fem un sofregit amb l’all, la ceba, els xampinyons i els espinacs. Quan estan a punt hi afegim la farina, la llet i les espècies. Anem remenant fins que s’integri tot (sabrem que està a punt quan la massa es separa de les parets de la paella). Deixem que la massa es refredi una mica abans de donar forma a les nostres croquetes. En un bol a part posarem la farina de cigró barrejada amb l’aigua (això farà la funció de l’ou), i en un altre plat el pa ratllat. Ara només toca arrebossar les croquetes. Les podem fregir o fer-les al forn.

Si menjar un animal mort no ens aporta cap benefici, imagina’t menjar les restes d’aquests animals barrejades amb colorants, potenciadors de sabors i altres additius amb efectes cancerígens comprovats. Doncs d’això se’n diu embotit. la vibració energètica també ens nodreix. Imagina’t la vida que ha passat un

animal fins arribar al teu plat. Imagina’t l’energia que passa al teu organisme quan menges per exemple foie. El foie és el fetge gras, una patologia que desenvolupen els ànecs, i això passa quan els forcen a menjar sense gana introduint-los un tub per la boca fins a la tràquea. Has pensat mai en els ous de les gallines que malviuen tancades en gàbies amb llums artificials

sense sortir a l’exterior per res? Has pensat en el patiment de la vaca quan li treuen el seu nadó acabat de néixer, per tancar-lo en un estable amb molts més vedells i alimentar-los de pinso animal? (Et recordo que són vegetarians). T’imagines com s’ha de sentir la vaca que és prenyada artificialment perquè doni llet? Després de treure-li el seu nadó les tenen enganxades a màquines per munyir-les de per vida. T’imagines la quantitat d’antibiòtics que els hi donen per curar la mastitis crònica que pateixen? Has pensat mai com ha de ser la vida d’un peix de piscifactoria? En lloc de viure en el mar o en el riu ha de passar els seus dies en una piscina d’aigua estancada, sense espai i alimentat de pinsos, hormones i antibiòtics. Així doncs, i tenint en compte l’energia vibracional dels aliments, com et penses que et sentiràs si menges patiment, dolor, tristesa...? La bona noticia és que tenim moltes opcions per fer dels nostres plats un festival de nutrients sense necessitat de participar en el patiment i mort de cap animal. No només afavorim la nostra salut, sinó que també participarem a millorar el medi ambient. A dalt, trobareu una recepta exquisida.


Tribuna Maresme | 5

Jornades gastronòmiques del Plat de Mataró Del 12 de març al 26 d’abril, Mataró celebra enguany les 23es Jornades Gastronòmiques del Plat de Mataró, Pèsols amb sèpia i patates, amb la participació de 10 restaurants de la ciutat. Aquestes jornades s’emmarquen en les Jornades Gastronòmiques dels Pèsols del Maresme. Al llarg dels darrers vint anys el Gremi d’Hostaleria del Maresme amb seu a Mataró s’ha posicionat com un Gremi bàsicament gastronòmic, fomentant en tot moment els productes de la terra i del nostre territori, els productes de kilòmetre zero. D’aquesta manera, han col·laborat àmpliament en la difusió de la cultura culinària mediterrània i de la gastronomia típica de la comarca del Maresme. En l’actualitat, el Gremi for-

ma part de la Taula de Gastronomia de la Diputació de Barcelona i de la Comissió de Turisme Gastronòmic del Consorci de Promoció Turística del Maresme, per tal d’impulsar el Turisme gastronòmic a la comarca. Aquest any, l’acte de inici de

les Jornades del Plat de Mataró es celebra a l’Escola de Restauració i Cambreria de Mataró, propietat del Gremi. Durant l’acte, el professor de cuina Enric Barrull i els seus alumnes, elaboraran la recepta del Plat de Mataró, servint posteriorment un tast als assistents. A l’acte, a banda del president del Gremi, Enric Bartrés, hi assistiran el president del Consorci de Turisme, el President del Consell Comarcal, l’Alcalde i la Regidora de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Mataró i d’altres personalitats. Els restaurants participants són: Caminetto, Iluro, L’Harmonia, La Girella, La Nova Rosaleda, Mundial, Nou Daxana, Nuus (Hotel Atenea), Panoràmic Laietània i Garlic, tots ells de Mataró.

MÓN DEL VI Tast de vins DO Alella vs. DO Toscana. El Masnou. Biblioteca. Dilluns 2 a les 18.30 h. Tast narrat. Alella. Bar del Casal d’Alella. Dimarts 10 a les 20h. Miró, Manolo, Maillol i el seu paisatge vinícola. A càrrec de la periodista Montserrat Serra. Interpretar el territori a través del vins negres. Alella. Can Lleonart. Dijous 12 a les 19h. La Montse Velasco farà un recorregut pels diferents DO i, analitzant els seus vins negres, entendrem com és el territori. Tasta el Masnou. El Masnou. Oficina de Turisme. Dissabte 14 a les 12.30 h. Degustació de productes locals. Maridatge de vins blancs D.O. d’Alella i formatges. Teià. Masia de Can Llaurador. Divendres 27 a les 19h. En aquest taller aprendrem a marinar correctament el vi blanc D.O. d’Alella amb els millors formatges de Catalunya. Diumenges de Vins. Alella. Oficina de Turisme. Diumenge 29 de 12 a 13.30h. L’Artesà del temps i Les Costes-Viticultura sostenible, a càrrec del sommelier Joan Lluís Gómez.


6 | Tribuna Maresme

escenaris ACOSTA’T A LA CULTURA

nova edició de ‘A la vora del Jazz’ a Mataró Un dels festivals de jazz de referència del Maresme amplia dates i concerts amb una major implicació de l’Ajuntament de Mataró, que coorganitza el festival juntament amb l’Associació Jazz Maresme. Del 29 de febrer al 29 de març a Mataró es podrà veure grans estrelles del jazz internacional i nacional. La 7a edició de l’A la vora del jazz comptarà amb 7 concerts a diferents espais de la ciutat. A cada concert hi haurà servei de bar i oferta gastronòmica. El primer gran concert serà dijous 5 de març la Sala Casal l’Aliança amb la Big Band Jazz Maresme, que en aquesta ocasió estaran acompanyats per Ramon Cardo, un dels músics de jazz més reconeguts del país per la seva àmplia trajectòria professional. La següent cita es traslladarà a l’aire lliure el 7 de març amb el tradicional “Jazz a la plaça” a la plaça de la Muralla. Enguany hi participaran tres Big Bands d’escoles de música. Dijous 12 de març a la Sala Casal l’Aliança serà el torn d’escoltar el swing i el hard-bop de The Bop Collective. El següent dijous, el 19 de març, també al Casal l’Aliança serà el torn de la jam–sessi-

El plat fort del festival serà el concert de Martin Taylor & Ulf Wakenius.

CONCERTS DE MARÇ Boogalizer. Cabrils. Centre Cívic La Fàbrica. Divendres 6 a les 21h. Matacerdos. Mataró. Sala Clap. Divendres 6 a les 22 h. Xou de petit amb Albert Pla, Judit Farrés i Diego Cortés. La música dels nombr3s. Mataró. Ateneu Fundació Iluro. Dissabte 7 a les 19.30 h. Orquestra Simfònica del Vallès. Concert solidari amb Xile. Mataró. Collegi Maristes Valldemia. Dissabte 7 a les 20 h. A càrrec de Primavera per la Pau i Jardines Humanos Colectivo Musical. Juancho Marqués. Mataró. Sala Clap. Dissabte 7 a les 21.30 h. Hip-hop. Wyke + Mirs. Mataró. Parc del Palau. Diumenge 8 a les 12 h. Folk i pop. L’arpa com a solista. Vilassar de Mar. Sala Roser Carrau. Diumenge 8 a les 19 h. A càrrec de l’Orquestra de Sant Cugat.

Bona nit, Gulliver. Mataró. Casal l’Aliança. Dissabte 14 a les 18.30 h. Concert de cambra a càrrec d’Arcattia. Ensueño a piano y luz. Alella. Casal d’Alella. Dissabte 14 a les 19h. Hisako Hiseki, pianista japonesa resident a Alella. Quartet de corda Autana. Mataró. Convent Carmelites descalces. Dissabte 14 a les 20.30 h. Estudiants de l’ESMUC. Cine Núria + Playback Maracas. Mataró. Sala clap. Dissabte 14 a les 22 h. Pop. Maria Cascai. Cabrils. Dissabte 21 a les 12.30h. Tradició mediterrània. Concert coral de primavera. Premià de Mar. Escola La Salle. Dissabte 21 a les 19 h. Festival de Cant Coral del Maresme. Tribut a Bob Marley. Mataró. Sala Clap. Diumenge 22 a les 12 h. Xics’n’roll.

Ashland University Jazz Orchestra. El Masnou. Ca n’Humet. Diumenge 8, 18 h.

Concert de la Banda. Vilassar de Dalt. Teatre La Massa. Diumenge 22 a les 19 h. Amb la Banda Municipal de Barcelona.

Ash Grunwald. Mataró. Sala Clap. Divendres 13 a les 22 h. El músic de blues presenta el seu treball, Now.

Mirando il cielo. Premià de Mar. Espai Amistat. Divendres 27 a les 21 h. Música vocal amb Eulàlia Fantova, i Ferran Pisà.

on que cada tercer dijous de mes organitza l’Associació Jazz Maresme. En aquesta ocasió l’artista convidat és Llibert Fortuny, un dels més destacats i reconeguts músics i compositors de jazz de Catalunya dels nostres temps. Dissabte 21 de març el jazz es traslladarà al Celler Castellví amb l’homenatge a Frank Sinatra que retran l’ Agustí Burriel swing Quartet. Agustí Burriel és una de les veus més reconegudes i sol·licitades d’entre les formacions de swing i blues del país. El 26 de març arribarà la gran cita de l’A la vora del jazz, el concert de Martin Taylor & Ulf Wakenius. Dos dels millors guitarristes de jazz del món han unit forces en una nit que serà inoblidable. Han tocat amb grans mites del jazz com ara Stephane Grappelli, Oscar Peterson, Pat Metheny i també amb George Harrison, Jamie Cullum i Ray Brown, entre d’altres. El festival es clourà diumenge 29 de març amb el vermut musical que es farà a la plaça de Canyamars (al barri de Canyamars). Els protagonistes seran la veu de Gemma Abrié i la guitarra de Josep Traver.


Tribuna Maresme | 7


8 | Tribuna Maresme

TEATRE Elles. Alella. Casal d’Alella. Divendres 6 a les 20.30h. A càrrec de la Melancòmica. 7è Certamen Carnavalesc Ciutat de Mataró. Mataró. Teatre Monumental. Dissabte 7 a les 17 h. Actuacions de comparses i xirigotes de la ciutat. Pel davant i pel darrere. Mataró. Sala Cabanyes. Dissabtes 7, 14 i 21 a les 21 h. Diumenges 8, 15, 22 i 29 a les 18 h. Una de les millors comèdies de la història. Conservando Memoria. Argentona. La Sala. Dissabte 7 a les 20.30 h. Una obra entranyable per reviure els nostres orígens familiars i els nostres orígens. Equilibris. Arenys de Munt. Centre Moral. Diumenge 8 a les 19 h. Teatre fòrum de Gemma i Tessa Julià. Vida de peix. Cabrils. Centre Cívic La Fàbrica. Diumenge 8 a les 19 h. Amb Mercè Comes i Rosa Andreu. Joc. Alella. Casal d’Alella. Diumenge 15 a les 12h. Circ d’hivern a càrrec de LACAM Col· lectiu d’Artistes Residents al Masnou. Play. Mataró. Teatre Monumental. Dissabte 21 a les 20.30 h. Espectacle de dansa a càrrec de la cia. Aracaladanza. Abans que es faci fosc. Premià de Mar. Espai Amistat. Dissabte 21 a les 21 h. Monòleg interpretat per Míriam Iscla. Tempo d’Umore. Argentona. La Sala. Diumenge 22 a les 18 h. Un esbojarrat concert clàssic, creat i dirigit per Jordi Purtí. Àer. Arenys de Mar. Teatre Principal. Diumenge 22 a les 19 h. Dansa a càrrec de Laia Santanach. Acorar. Argentona. La Sala. Divendres 27 a les 20.30 h. Un dels monòlegs més aplaudits i premiats a càrrec de Toni Gomila. Crimen y telón. Alella. Casal d’Alella. Dissabte 28 a les 20h. A càrrec de Ron Lalá. Un homenatge al teatre universal amb forma de thriller de gènere negre. La corte del Faraón. Mataró. Teatre Monumental. Diumenge 29 a les 18 h. Opereta bíblica a càrrec de la Companyia de Sarsuela Ciutat Comtal de Rafató Teatre.

Presenten la 9a Temporada Lírica Ciutat de Calella El director artístic de la Temporada Lírica Ciutat de Calella, Albert Deprius, va presentar el passat 25 de febrer la nova programació “Repetirem la mateixa estructura que l’any passat, amb cinc espectacles principals, és una programació que sabem que al nostre públic els agrada, parlem constantment amb ells i ens traslladen les seves opinions”. La 9a Temporada Lírica Ciutat de Calella començarà els dies 8 i 10 de maig a la Sala Mozart amb la sarsuela La Tabernera del Pueblo. El segon espectacle serà al juliol i s’inclourà dins els actes del NEC, els dies 10 i 12, també a la Sala Mozart i serà la po-

sada en escena de l’òpera La Nozze di Figaro, de W.A. Mozart. L’1 d’agost, serà el torn del Concert Participatiu Cors d’Òpera que comptarà amb la participació de cantaires i corals d’arreu de Catalunya i, repetint l’èxit de l’any passat, se celebrarà al Parc Dalmau. Aquest concert també formarà part de la programació del NEC 2020.

Es tornarà a celebrar el tradicional concert de Festa Major, el dia 27 de setembre. Sota el títol de Cançó d’amor i de guerra, serà una versió en concert de la sarsuela catalana. Per acabar la Temporada Lírica, tornarà a la Sala Mozart, el 27 de desembre amb el tradicional concert simfònic Concert d’Any Nou, amb un repertori que es renovarà.

Concert solidari amb Xile Primavera per la Pau i Jardines Humanos Colectivo Musical organitzen el proper dia 7 de març a Mataró un concert solidari amb Xile, al Teatre Col·legi Maristes Valldemia. Els diners que es recullin a la taquilla inversa, es destinaran a l’organització ‘Chile Despertó Barcelona’ nascuda el 18 d’octubre de 2019, arran de l’aixecament popular a Xile.

Es tracta d’una assemblea autoorganitzada que reuneix

persones i col·lectius amb afinitat amb les mobilitzacions socials que ocorren a Xile. Al concert s’interpretarà, per primera vegada a Mataró, l’obra Canto para una Semilla (Elegía), basada en les dècimes autobiogràfiques de Violeta Parra i música del compositor Luis Advis (també compositor de la Cantata de Santa María de Iquique).


Tribuna Maresme | 9


llibres

10 | Tribuna Maresme

ACOSTA’T A LA CULTURA

ENTREVISTA A JOSEP LORMAN, ESCRIPTOR

“El llenguatge escrit treballa molt més la imaginació, la capacitat d’abstracció i el concepte” Text: Albert Calls FotoS: Cedides

Ha estat reconegut sobretot per la seva literatura pels joves. Per què va decidir escriure per a aquest públic? Les raons que m’han conduït a crear una obra extensa per a un públic juvenil són diverses. La primera és que vaig començar a escriure molt jove i els meus models eren autors que fins llavors m’havien interessat per la component d’aventura de les seves obres. Jack London, Robert L. Stevenson, Joseph Conrad, Herman Melville, Edgar Allan Poe, Mark Twain i d’altres; tots ells autors de finals del segle XIX i començament del XX que havien estat editats o adaptats per a públics juvenils —quan jo era noi, al nostre país, no existia una literatura juvenil, obres pensades, escrites i editades exclusivament per a aquest tipus de lector. S’ha d’escriure d’una manera diferent per a joves que per a adults? Sí. Sóc dels que pensa que la literatura juvenil és un gènere i que, com a tal, té les seves normes. Això no vol dir que, com dins de qualsevol gènere literari, no es puguin crear obres extraordinàries. Cal pensar que l’autor juvenil s’està dirigint a un lector doblement immadur —pròpiament com a lector i com a persona—, i per tant ho ha de fer sota aquesta consideració. Ha d’escollir temes i arguments amb els quals es

Josep Lorman (Barcelona, 1948). Provenint del món audiovisual, és autor d’una extensa i reconeguda obra literària, com els llibres El galió de les illes Cies (Premi Joaquim Ruyra); o L’aventura de Saïd i Fills de l’opulència, adaptats al cinema. Títols que han servit a generacions de joves lectors per gaudir de la lectura, adquirint coneixements i valors del món contemporani. Lorman és també autor de novel·les per a adults com La mirada obscura, El pardal vermell, La font de Ceres o La venus negra.

pugui identificar i ha de plantejar-los de manera que els pugui comprendre. La lectura ha d’enriquir i estimular el lector a nivell intel·lectual i emocional, i mai avorrir. Si a un lector en formació li ofereixes una lectura incomprensible i avorrida, l’estàs perdent per a la causa literària. I és una pena. Les novel·les, les bones novel·les, ajuden a madurar.

La lectura continua sent important per als joves d’avui. O el nou context audiovisual i les xarxes pinten horitzons difícils? La importància de la lectura està fora de qualsevol consideració. Una altra cosa és que els joves llegeixin o no. Crec que l’evolució tecnològica, amb el triomf del llenguatge de la imatge, modifica la maduració

intel·lectual i emocional del jove en simplificar el matís del missatge. El llenguatge escrit treballa molt més la imaginació, la capacitat d’abstracció i el concepte. El lector mira un codi, el descodifica i viu la història a través d’aquesta descodificació. La seva intervenció en el procés de comprensió del missatge és molt més activa i això juga en favor seu. Mitjançant la maduresa lectora s’adquireix més vocabulari per identificar sentiments i emocions i matisar-los. I això també és important a l’hora d’emetre els teus propis missatges, de comunicar-te. Sempre caldrà que ens expliquin històries, encara que canviïn els formats? Les persones tenim la necessitat d’evadir-nos, de viure altres vides a part de la nostra, de copsar l’existència en tota la seva pluralitat de possibilitats, d’emocionar-nos amb el drama, de riure amb la comèdia... Som així des dels nostres orígens humans. Per això sempre hi haurà lectors i espectadors per a les novel·les, les obres de teatre i les pel·lícules. Estem assedegats d’històries i com més conflictiu és l’entorn, més necessitats n’estem. Ens cal somiar, i les històries ens faciliten el somni. També ens cal contrastar, i les històries, ens ho permeten. Si anem a mirar, vivim envoltats d’històries que actuen com a referents. La literatura, el teatre i el cinema, com a expressions artístiques que són, les converteixen en universals.


Tribuna Maresme | 11

Quins són els seus referents literaris? Com és de suposar, els meus referents literaris han canviat amb els anys. Si vaig començar admirant una literatura vitalista, en la qual els protagonistes vivien la vida com un desafiament i un risc davant d’una naturalesa i d’un món hostils, amb el temps he anat a cap a una literatura més íntima i personal, on els reptes són els quotidians, i és la visió de les coses i la forma d’enunciar-la el que em fa gaudir de la lectura. En aquesta etapa darrera m’ha interessat especialment la narrativa nord-americana, amb autors com Faulkner, Steinbeck, Scott Fitzgerald, Carson McCullers, Bellow, De Lillo, Salter, Irving, Roth, John Williams, Tom Wolfe, Cormac McCarthy... Val a dir, però, que he estat i sóc un lector àvid i que tinc autors d’altres àmbits literaris en gran estima, com Georges Simenon, Céline, Camus, Saramago, García Márquez, Vargas Llosa, Pratolini, Pavese... Baroja també va ser una gran influència en el seu moment. Quan escriu per a adults, on tracta les relacions de parella, l’amor, la solitud o la recerca de la identitat en una societat tan complexa com l’actual, entre d’altres

Quan escric una novel·la l’única cosa que em plantejo és oferir una història més als lectors, i fer-ho de la millor manera possible Per a mi, escriure no és fàcil. Sempre he estat carregat de dubtes i els dubtes es multipliquen Jo diria que la literatura catalana té bona salut, amb escriptors ben consolidats i amb projecció internacional, i un planter prometedor d’escriptors joves

temes, què es planteja? Quan escric una novel·la l’única cosa que em plantejo és oferir una història més als lectors, i fer-ho de la millor manera possible, amb intelligència, profunditat, sentit de l’humor, agilitat, versemblança, implicació i un punt d’intriga. Això és el que em proposo, que ho aconsegueixi ja és una altra cosa. Però m’hi esforço. Per a mi, escriure no és fàcil. Sempre he estat carregat de dubtes i els dubtes es multipliquen quan m’enfronto a una novel·la, començant per l’argument i acabant pel títol. I el trajecte és un veritable viacrucis. Però és el meu, el que he escollit, i sense aquest viacrucis personal se’m faria molt difícil viure. Quins projectes literaris de futur té? Estic acabant una novel·la al voltant d’un secret de família amb un investigador financer com a protagonista que té l’atribut principal dels meus personatges masculins: desencert en l’elecció de les dones. Però en aquest cas, la història no gira al voltant d’això exclusivament, sinó d’unes relacions familiars fosques i conflictives, amb conseqüències fatals per a tots els implicats en el relat. La família és un caldo de cultiu excel·lent per

alimentar virus humans com la gelosia, l’enveja, l’odi, l’engany...; naturalment, també hi ha amor, un amor heterogeni i irracional, que pot desembocar en dependència, un tipus de relació que m’aterra. Com veu la literatura catalana actual? He de confessar amb una certa recança que en llegeixo poca. Però és que, com a simple lector, no hi trobo ni la intensitat ni la implicació que m’agrada trobar en les lectures. Pot ser que sigui perquè no hi dedico prou energia, perquè de producció n’hi ha, i si miro endarrere, he fet lectures d’autors catalans que m’han estimulat i he pres com a models —Pla, Rodoreda, Joan Fuster, Sagarra, Pedrolo... Dels contemporanis he llegit amb regularitat Jaume Cabré, Jordi Coca, Sebastià Alzamora i Neus Canyelles, i ocasionalment, d’altres com Monzó, Pàmies, mare i fill, Julià de Jòdar, Ramon Solsona, Espinàs, Carme Riera, etc. Jo diria que la literatura catalana té bona salut, amb escriptors ben consolidats i amb projecció internacional, i un planter prometedor d’escriptors joves que sé que hauria d’explorar amb més atenció. Però el temps no em dona per a tot.


12 | Tribuna Maresme

ACTIVITATS LITERÀRIES Xerrada amb les escriptores Emília Illamola i Maria Sanplà. Premià de Mar. Biblioteca. Dijous 12 a les 19 h. Sobre la vida i la novel·la. Mataró. Biblioteca Antoni Comas. Dissabte 14 a les 11.30 h. Presentació de la novel·la Trufas para Cruz, de Roser Lorite, i la intervenció de Laura Pache Carballo de títol Construir el recuerdo: la autobiografia ficcionada. Dolors Monserdà, l’ànima de La Fabricanta. Mataró. Can Marfà. Dissabte 14 a les 19 h. Lectura dramatitzada de textos de Dolors Monserdà (1845-1919), poetessa. Xisco Ródenas. Mataró. Cafè de Mar. Dijous 19 a les 21 h. Espectacle poètic. Concert poètic. Vilassar de Dalt. Biblioteca. Divendres 20 a les 19 h. A càrrec de la Coral Mareny. Eugènia Broggi i Aniol Rafel. Mataró. Dòria Llibres. Divendres 20 a les 19.30 h. Escoltarem dos editors de l’escena literària. Connexions poètiques. Premià de Dalt. Biblioteca. Divendres 20 a les 19.30 h. A càrrec de Lluís Fortuny. Poemes de revolta. Joan Brossa. Arenys De Mar. C.C.Calisay. Dissabte 21 a les 19 h. Recital poètico musical amb Gemma Deusedas, Mònica Van Campen, Oriol Tramvia i Lluís-Anton Baulenas. Recital ‘La música de la paraula’. Sant Vicenç Montalt. Centre cívic. Dissabte 21 a les 19 h. Xavier Carles, Josep M. Duran, Quim Ollé, Xavier Batllés, Imma Ortiz. Amb la participació de la poeta Duna Rodríguez i de l’artista plàstica Gina Pórtera. Literatures amb sentits. Alella. Biblioteca Ferrer i Guàrdia. Dimecres 25 a les 19.30h. L’Any Joan Perucho amb Julià Guillamon. Poem-jazz. Cabrils. Divendres 27 a les 19h. A càrrec del grup musical Ornettes, amb els rapsodes Pere Nogueras, Jaume Pagès, Manel Morral i Rosa Clar. II Premi de poesia Ventura Ametller. Mataró. Nau Gaudí. Divendres 27 a les 19 h. Acte de lliurament del certament literari.

Quaderns de la font del cargol publica ‘El magraner’ de Jordi llavina Un home surt a passejar. Es va allunyant de casa seva. Aquest és el punt de partida d’El magraner, un text entre la poesia i la prosa poètica, entre la reflexió i l’observació, entre la descripció i la veu introspectiva, però sempre amb una potent ànima lírica que converteixen el flâneur protagonista en subjecte i objecte poètic a la vegada. Amb El magraner, Jordi Llavina incideix amb intenció renovada en el camí literari encetat amb Ermita (premi Lletra d’Or). Formalment,

Presentació dels llibres El magraner de Jordi Llavina i La frase immutable, de Vicenç Llorca, dimarts 31 de març a les 19.30h. Llibreria Buc de Llibres (Mataró).

però, pel tractament líric amb què dota els fragments

en prosa i la forma amb què interactuen amb els poemes, aquest llibre suposa un sòlid pas endavant en el projecte literari de l’escriptor penedesenc i un nou i reeixit gir estètic en les darreres tendències de la poesia catalana. El magraner va obtenir el 43è premi de poesia Marià Manent que convoca Arts i Lletres de la societat Sant Jaume de Premià de Dalt. Aquest guardó, un dels més prestigiosos de la poesia catalana actual, va ser pioner en la represa cultural dels anys setanta.

sílvia Tarragó publica una novel·la sobre les primeres dones metge La doctora és la nova proposta literària de l’autora cabrerenca Sílvia Tarragó, que s’ha inspirat en les gestes de les primeres dones en exercir la medicina a l’Estat espanyol, i la realitat que els va tocar viure en els sanatoris de tuberculosos de la dictadura franquista. L’autora ens apropa a les seves vivències a través de la història de Paloma, una jove doctora que entra a treballar en un sanatori antituberculós dels anys 50. Allà coneix tres dones més que, com ella, lluiten per

guanyar-se el respecte dels doctors i els pacients mentre intenten descobrir un misteri ocult en el soterrani del sanatori, una antiga llegenda que té terroritzats als interns.

La novel·la és un homenatge a pioneres com Dolors Aleu, primera dona llicenciada en Medicina a Espanya; Trinidad Arroyo, primera oftalmòloga espanyola i Elisa Soriano, metge, professora i feminista. Però també és un reconeixement a les metgesses que cinc dècades després encara havien de enfrontar-se a un munt de prejudicis. La doctora explica per primera vegada la realitat d’aquestes professionals que van obrir moltes portes.


Tribuna Maresme | 13

Al març, lletres i vins amb Biblioteques amb DO

PRESENTACIONS LLIBRES Arenys de Mar. Biblioteca. Divendres 6 a les 19 h. El árbol de las almas perdidas a càrrec de la seva autora Laura Zamora. Argentona. Biblioteca. Dijous 12 a les 19 h. No vull fer tard de Maria Assumpta Redondo. Argentona. Saló de pedra. Dimecres 18 a les 19 h. Trencant el silenci de Mireia Boya.

L’any 2020 té lloc la vuitena edició de ‘Biblioteques amb DO’, el projecte que porta la cultura del vi a les biblioteques públiques de Catalunya, un tret distintiu i autòcton amb el qual es vol subratllar l’arrelament de cada servei bibliotecari amb l’entorn. Aquest projecte reforça els recursos informatius sobre la cultura vitivinícola que ofereixen les biblioteques i els dinamitza a través d’un programa d’activitats culturals variades i per a tots els públics: rutes literàries entres vinyes, recitals de poesia, concursos de fotografia, hores del conte, entre

d’altres i sempre amb el món del vi per tema. El programa se centra cada mes en una denominació d’origen. El mes de març està dedicat a la DO Alella i les bibiloteques d’Alella, Badalona, Cabrera de Mar, Cabrils, El Masnou, Granollers, Llinars del Vallès, Martorelles, Sant Fost de Campsentelles, Teià, Tiana, Vilanova del Vallès i Vilassar de Dalt han programat activitats. Es faran presentacions de llibres, tastos i jocs, tastos narrats i relats d’històries sobre el vi, un concurs de fotografia i hores del conte pensades per a l’ocasió.

Cabrils. Biblioteca. Dijous 19 a les 19h. Tast d’estrelles de Joaquim Molina. El Masnou. Biblioteca. Dilluns 23 a les 18.30 h. Polifem, el beverri de Joma. El Masnou. Sala Joan Comellas. Divendres 27 a les 19 h. Les dones dels Laboratoris a càrrec de l’autora Francesca Niubó Prats. Mataró. Buc de Llibres. Dimarts 10 a les 19.30 h: Paseo por lo invisible de Ònia Gállego Sinol. Dijous 12 a les 20 h: És que abans no érem així d’Empar Moliner. Divendres 13 a les 19 h: El corazón de la sexualidad, d’Alberto Mena Godoy. Dimarts 17 a les 19.30 h: Pluja d’estels de Laia Aguilar. Dijous 19 a les 19.30 h: La frase immutable + El magraner, de la Font del Cargol. Dimarts 24 a les 19.30 h: Tota una vida per recordar de Núria Pradas. Mataró. Biblioteca Pompeu Fabra. Dimecres 18 a les 18.30 h. Trencar el silenci. Deu rostres, deu veus a càrrec dels autors, Jordi Martínez i Imma Amadeo.

Mataró. Dòria Llibres. Dijous 5 a les 19.30 h: La psicografia de Josep Penya. Dijous 12 a les 19.30 h: Reis del món de Sebastià Alzamora. Divendres 13 a les 19.30 h: Tierra de mal andar de Josep Balateu. Dissabte 21 a les 18 h: Lletjos i lletges? de Lola Casas. Dimecres 25 a les 19.30 h: Boulder d’Eva Baltasar. Divendres 27 a les 19.30 h: Mar d’estiu a càrrec de l’autor, Rafel Nadal i de l’editora d’Univers, Ester Pujol. Mataró. Fundació Iluro. Dijous 26 a les 19 h. El tramvia Mataró-Argentona desaparegut a càrrec de l’autor, Nicolau Guanyabens i Calvet, i de Ferran Armengol i Ferrer, doctor en Dret i historiador del transport. Premià de Mar. Biblioteca. Divendres 6 a les 19 h. Sex ¡oh! Mi revolución sexual de Lyona. Sant Vicenç Montalt. Biblioteca. Divendres 6 a les 20 h: Amb cendra a les sabates de Joan Garcia Pey. Divendres 13 a les 20 h: Tot Abulcàssim de Jordi Cornudella i Fonts líquides i fonts lignificades de Perejaume. A càrrec dels autors. Divendres 20 a les 20h: Curs de literatura catalana contemporània: conferències a la Universitat de Barcelona (1965-66 i 1967) / Gabriel Ferrater a càrrec de l’editor Jordi Cornudella. Divendres 27 a les 19 h: La quinta essència de la pols a càrrec de la seva autora Marta Pera Cucurell. Vilassar de Dalt. Biblioteca. Dimarts 17 a les 19 h. Follem? de l’escriptora Bel Olid.


pantalles

14 | Tribuna Maresme

ACOSTA’T A LA CULTURA

paràsits a Hollywood Jesús Gonzàlez t jesusgonnot

L’aclaparador èxit de Parásitos al recent palmarès dels premis Oscar, però també el seu rotund èxit a altres premis com els BAFTA o els Globus d’Or, així com la Palma d’Or aconseguida el maig a Cannes (Festival que la va descobrir al món), confirmen el bon estat internacional del cinema de Corea del Sud. Aquest cinematografia va despuntar a inicis dels anys 90 com una de les més emergents d’Àsia (veritable imperi audiovisual). Bong Joon-Ho ha esdevingut, al llarg dels anys, en un dels seus màxims representants. Va debutar a inicis de mil·lenni amb diversos thrillers entre els que destaquen els impressionants Memories of Murder, que el dona a conèixer internacionalment, i Mother. Posteriorment la seva carrera s’ha caracteritzat pel comentari polític i/o social sota una capa gruixuda de cinema de gènere (fantàstic, és clar). Amb The Host usava el típic film catàstrofe amb criatura gegantina per parlar dels governs que descuiden la població, però també, o sobretot, per criticar

EsTrEnEs dE MArÇ firsT loVE De Takashi Miike (japó, 2019). Amb Masataka Kubota, Shôta Sometani, Nao Omori, Jun Murakami. EStRENA 13/03/20

Un lUGAr TrAnQUilo 2

‘Paràsits’ és el film asiàtic amb més recaudació que s’ha estrenat a Espanya.

l’intervencionisme americà que, en aquells moments, estava començant a vetar l’entrada del cinema nord-coreà. Després va arribar Rompenieves (Snowpiercer), un dels seus millors films (si és que en té cap de menor). Aquí era capaç de parlar de la lluita de classes en el període neocapitalista partint d’una revolta dins un tren i amb un repartiment internacional. Joon-Ho també va ser el responsable de la més gran polèmica dels darrers anys al Festival de Cannes. Amb Okja, un film sobre l’ecologisme produït per Netflix, es va iniciar el debat sobre quin paper han de tenir en el món del cinema les plataformes de continguts multimèdia i si els productes havien de competir als festivals. Aquesta polèmica es va

tancar l’any passat quan Roma, d’Alfonso Cuarón, va aconseguir el premi gros a Venècia. I, finalment, arriba Parásitos. Novament, com a Snowpiercer, Bong Joon-Ho pràctica la crítica social a través d’uns pobres que es van apoderant, paulatinament, de les pertinences d’una família rica (resumint sense fer massa spoilers). I la pel·lícula torna bojos als membres de l’Acadèmia de Hollywood (que no recorden o no han vist la crítica The Host), i que veuen, al meu entendre, un film lliure, valent i alhora divertit, un d’aquells que ells ja no poden fer per culpa dels senyors de la calculadora de les majors, que estan sempre buscant la millor manera de racaptar diners, complaent (sense èxit) al major nombre de públic possible.

De John Krasinski (EUA, 2020). Amb Emily Blunt, Cillian Murphy, Millicent Simmonds, Noah Jupe, Djimon Hounsou. EStRENA 19/03/20

Un AMiGo EXTrAordinArio De Marielle Heller (EUA, 2019). Amb Tom Hanks, Matthew Rhys, Chris Cooper, Susan Kelechi Watson, Noah Harpster. EStRENA 20/03/20

MUlAn

De Niki Caro (EUA, 2020). Amb Liu Yifei, Donnie Yen, Gong Li, Jet Li, Jason Scott Lee, Rosalind Chao, Utkarsh Ambudkar, Tzi Ma. EStRENA 27/03/20

consUlTA cArTEllErA SETMANAL Ocine Arenys: www.ocinearenys.es Cinesa Mataró Parc: www.cinesa.es Foment Mataroní: www.matarofoment.org Centre Parroquial d’Argentona: www.centreparroquialargentona.cat Espai Amistat: www.espailamistat.cat La Calàndria: www.cinemalacalandria.com


Tribuna Maresme | 15

Chaplin serà el fil conductor del Festimatge El Festimatge, Festival de la Imatge de Calella arriba a la seva quinzena edició i ho fa incorporant, per primera vegada, un fil conductor a la seva programació. El 130 aniversari del naixement d’en Charles Chaplin ha estat la temàtica escollida. El Festimatge se celebrarà del 4 al 26 d’abril. Fotografia i cinema tornaran a trobar-se a Calella en l’únic festival que els hi dona un espai conjunt per gaudir de la imatge en totes les seves vessants. Entre els actes habituals del Festimatge es troben exposicions de fotografia, projeccions de curtmetratges seleccionats al 26è Trofeu Torretes de Curtmetratges, tallers de fotografia, mostra de cinema 9,5mm dins la 47a Trobada Internacio-

PROJECCIONS De toda la vida. Vilassar de Mar. Biblioteca. Divendres 6 a les 19 h. Documental. Cachada. Premià Mar. Patronat Teatre. Dissabtes 7 i 14 a les 19 h. Documental del mes. Una cuestión de género. Vilassar de Mar. Biblioteca. Dimecres 11 a les 18 h. De Mimi Leder (EUA, 2018). Americana Film Fest. Malgrat de Mar. Centre cultural. Divendres 13 a les 22 h: Saint Frances. Dissabte 14 a les 22 h: The art of self-defense. Les Resilients. Vilassar de Mar. Sala Roser Carrau. Diumenge 15 a les 18 h. Documental.

nal del Cinema 9,5mm, que inclou a més el Mercat del Col·leccionista de Cinema i el 44è Trofeu Torretes de Fotografia. A aquests actes, cal afegir els que homenatjaran el 130 aniversari del naixement d’en Charles Chaplin. Entre ells, destaquen la projecció de El Gran Dictador, que tindrà lloc el 16 d’abril, dia del naixement d’en Charlot,

quan es compliran els 131 anys i es tancarà, per tant, l’any commemoratiu. La Nit Golfa d’enguany també estarà dedicada a aquest geni, en un acte a càrrec del cineasta Raül Contel, que farà un recorregut per la vida i l’obra de l’artista. I no podia faltar una sessió de cinema-mut de Chaplin amb acompanyament a piano en directe amb el mestre Paul Perera.

Le Havre. Alella. Casal d’Alella. Dimecres 18 a les 19h. D’Aki Kaurismaki (Finlàndia, 2011). Cachada. Mataró. Cafè de Mar. Dimecres 18 a les 19 h. El documental del mes. The Farewell. Mataró. Foment Mataroní. Dijous 19, 20.15 h. De Lulu Wang (EUA, 2019). A river below. Vilassar de Dalt. Can Banús. Divendres 20 a les 20 h. Documental. La hija de un ladrón. Premià de Dalt. Teatre Sant Jaume. Divendres 20 a les 21.30 h. De Belen Funes (Espanya, 2019). Joana Biarnés, una entre tots. Teià. Can Llaurador. Dimecres 25 a les 19h. Projecció del documental amb Jordi Rovira, director.


idees

16 | Tribuna Maresme

PREGUNTES I RESPOSTES

Què té de bo l’extrema dreta? VALORS.ORG Ramon Bassas ramonbassas.blogspot.com

També hi ha residus polítics. Són els temes dels quals no parlem, els efectes col·laterals de les decisions o les idees “bones”, les coses que no tenen gràcia, o glamour a les xarxes, el que no està de moda, el que no sabem com coi resoldre. Ens sembla que, en no ser a l’”agenda”, s’ho emportarà el vent. Però no. Els residus del nostre benestar, com van fer bé d’advertir els ecologistes fa anys, no desapareixen per art de màgia i la seva acumulació afecta un dia o un altre el benestar que volíem protegir. Uns altres que també fan servir el color verd, ara, es nodreixen, en bona part, d’aquests marges. I si una cosa té de bona l’extrema dreta, potser només aquesta, és que ens obliga a tractar-los. L’atur dels treballadors d’empreses contaminants. El xoc cultural de la immigració als nostres barris que reben els que no tenen quartos per fugir-ne. L’absurda absència de la figura paterna i els seus valors pertot. El que no encaixa en l’anivellament ideològic del políticament correcte. Els afi-

El primer que cal aprendre de la revifada de l’extrema dreta al món occidental, crec, és que mai no hi ha decisions del tot bones Com que les solucions que proposa l’extrema dreta no són acceptables, val més que els que no en som ens espavilem a buscar-ne. cionats a la sarsuela o als toros o a la boxa. Els que mai van al Lliure o al Liceu o al TNC. Les pàtries ultratjades. La tradició que et connecta amb els teus orígens. Els lletjos, els grassos. Els que no tenen Netflix. Els que, com Josep Pla quan veu els Camps Elisis, diuen: “I tot això, qui ho paga?”. La in-

dignació per la barra dels que abusen dels serveis públics. Els que tenen prurit moral davant l’avortament o l’eutanàsia. A mi se m’acudeixen aquests “residus”, de tota mena, ja ho veieu, però n’hi ha més. El primer que cal aprendre de la revifada de l’extrema dreta al món occidental, crec, és que mai no hi ha decisions del tot bones ni, molt menys, gratuïtes. Per més unànimement bones i gratuïtes que semblin. Que sempre es trepitgen ulls de poll, i no sempre de qui et penses. Fer una bona política no es deu tractar, doncs, de prendre les decisions més correctes, en el millor dels casos, sinó d’avançar-se, també, a atendre els seus efectes col·laterals, a admetre’ls, a no llençar-los. A empatitzar amb les seves vícti-

mes involuntàries. La segona lliçó que n’extrec és que, si bé l’aparició d’aquests fenòmens té causes de caràcter econòmic (crisis, increment de diferències de rendes, precarització, etc…), l’economia no ho és tot. Que la societat compti amb tu no és tan sols, que també, una qüestió del teu poder adquisitiu, ho és també de la identitat, per exemple, o dels processos de socialització cultural (la polèmica del pin parental). I, per últim, com que les solucions que proposa l’extrema dreta no són acceptables (moralment, sobretot), val més que els que no en som ens espavilem a buscar-ne. Amb tota la humilitat que vulgueu (hi ha coses que segurament no tenen solució), però les polítiques “residuals” s’han d’abordar de tu a tu, sense superioritat moral, sense dir “fatxa” al qui gosi plantejar-los, com quan es deia que els ecologistes eren bruts, pesats i peluts. Si no ho fem, estarem engreixant la fera, el nou fantasma que recorre Europa, cada vegada més fort. Més continguts a valors.org


Tribuna Maresme | 17

Escepticisme? opinió Ferran Planell Escriptor

Diu el diccionari que escèptic és aquell qui professa o que és donat a l’escepticisme. I l’escepticisme, si bé filosòficament parlant és la doctrina que considera la raó humana incapaç de conèixer la veritat, més col·loquialment l’entenem com la mera disposició a dubtar. El vot per part d’ERC, favorable a la investidura de Pedro Sánchez, duu aparellat la creació d’una mesa de negociació entre el govern d’allà i el d’aquí. Una mesa elogiada pels seus promotors (d’aquí i d’allà), criticada pels seus detractors (majoritàriament d’allà) i acceptada amb escepticisme per gairebé la resta de forces independen-

tistes (d’aquí). I dic “gairebé” perquè l’opinió d’aquell independentisme titllat habitualment d’exprés i hiperventilat, que ara han passat a anomenar “el quart espai”, veu la mesa en qüestió com una farsa, com una pèrdua de temps i com un groller intent a perpetuar el país en l’autonomisme. Davant de qualsevol esdeveniment, puc entendre l’elogi per part de qui el promou, la crítica per qui n’és contrari i, no cal dir-ho, també l’escepticisme en cas de dubte. Ara bé, quin és el dubte davant la controvertida mesa? Quin escepticisme pot generar quelcom que tothom sap on acabarà? O és que algú encara té dubtes de fins on arriba la voluntat de negociar —si és que hi és— per part de l’actual govern d’Espanya? Intentaré respondre amb

XERRADES “El Punt Avui” a la mà del 16 de febrer. Entrevista d’en Xevi Xirgo a Quim Torra. El president es pregunta a si mateix “davant de quin senyor Pedro Sánchez estem” i conclou: “Jo m’he trobat amb diversos: el que no m’agafava el telèfon i el que ara em truca; el que va votar el 155 i el que diu que això és un conflicte polític”. Unes pàgines més endavant trobo una notícia referent a la celebració del comitè federal del PSOE. Allí, el senyor Pedro Sánchez,envoltat dels seus, els va deixar anar: “No es prioritzarà una comunitat i s’oblidarà la resta, no es mirarà el separatisme en detriment de la resta de territoris”. Us sona allò del ‘café para todos’? De veritat encara sou escèptics pel que fa a la mesa de negociació?

I els artròpodes dominaren la terra. Mataró. Can Palauet. Cicle de conferències sobre aquest grup d’organismes. Dies 3, 5, 10, 11, 17, 18, 24 i 26 a les 19.30 h. Fronteres de la ciència a través de la poesia. El Masnou. Sala Joan Comellas. Dimarts 10 a les 18 h. A càrrec de David Jou Mirabent. El Brexit i altres reptes per Europa. Vilassar de Mar. Sala Roser Carrau. Dimarts 10 a les 18 h. A càrrec de Marcos Eguiguren. Llengües: eines de comunicació i element patrimonial. El Masnou. Biblioteca. Dimecres 11 a les 18.30 h. A càrrec de Dolors Reig. Dona i cinematografia: la retòrica fílmica femenina. Cabrils. Biblioteca. Dijous 12 a les 19h. A càrrec de Daniel Jariod. Estat de conservació dels rapinyaires a Catalunya: entre el neguit i l’esperança. Vilassar de Dalt. Can Banús. Divendres 13 a les 20 h. A càrrec de Fran Trabalon. Voluntariat internacional. Mataró. Café de Mar. Dimarts 17 a les 17.30 h. Comptarem amb cinc entitats que explicaran els seus projectes. Transformar Catalunya des dels Ajuntaments. Arenys de Mar. C.C.Calisay. Dimarts 24 a les 18 h. A càrrec de Montserrat Tura. En una cruïlla històrica. Mataró. Ateneu Fundació Iluro. Dimarts 31 a les 19.30 h. A càrrec d’Enric Marín, periodista i escriptor.


18 | Tribuna Maresme

EXPOSICIONS TEMPORALS 20.33h. Alella. Can Manyé. Del 13 de març al 19 d’abril. Exposició d’Ona Boix de pintura sobre seda de caràcter geomètric.

NaturDans. Mataró. Ateneu Fundació Iluro. Del 12 de març al 12 d’abril. Fotografies de Pep Aguadé.

Expresión de libertad. Arenys Mar. C.C.Calisay. Del 6 al 29 de març. De Marjorie Pemberth. Dissabte 28: visita guiada.

Exposició fotogràfica col·lectiva. Mataró. Les Esmandies. Del 3 al 27 de març. Fotografies del Grup Fotogràfic SVM.

Leticia Feduchi. Pintura. El Masnou. Casa de Cultura. Del 6 de març al 13 d’abril. Núria Melero. El Masnou. Espai Casinet. Del 20 de març al 12 d’abril. Gravats.

Ignacio Gotz Bajaroff. Art per a OR. Mataró. Fundació Hospital. Fins al 13 de març. Exposició amb finalitats benèfiques per a la investigació de la histiocitosis, un tipus de càncer infantil.

Joan Barbarà. Llavaneres. Museu-Arxiu. Del 20 de març al 19 d’abril. Gravats i pintura.

Jaume Moragas. Mataró. Centre Cívic Espai Gatassa. Del 4 al 27 de març. Exposició a l’entorn de les il·lusions òptiques.

Nefer. Riu I Res. Mataró. Ca l’Arenas. Fins al 19 d’abril. Visita guiada a l’exposició: Dissabte 14 a les 18 h.

Fonts del Montseny. Mataró. Can Boet. Fins al 22 de març. La mostra és fruit del projecte del fotògraf Adrià Corella i l’estudiós del Montseny Òscar Farrerons.

J(e m)’accuse o la mort de l’autor. Mataró. Can Palauet. Del 21 de març al 17 de maig. Exposició col·lectiva d’obres que incideixen en l’apropiació o que són apropiacions d’altres obres. Parlo com donant / que és desaparèixer. Mataró. Can Palauet. Del 21 de març al 17 de maig. Obres de Misael Alerm, Anna Dot, Julia Gorostidi i Irene Solà. Col·lecció Bassat 1990-1999 (I). Mataró. Nau Gaudí. Fins al 27 de setembre. Exposició col·lectiva d’obres del fons de la col·lecció Bassat dels anys 90. Xavier Rosales Ico. Introyectos. Mataró. La Destil·leria. Fins a l’1 d’abril. Mostra fotogràfica de l’artista. La colla del pinzell. Arquitectura i paisatge. Mataró. Casal l’Aliança. Del 13 de març al 5 d’abril. Mostra d’obres realitzades amb diverses tècniques pictòriques. Caroline Bilson. Un viatge en gravats a través dels edificis fins a la cuina. Mataró. Col·legi d’Aparelladors. Del 6 al 29 de març. Gravats sobre fusta i linòleum. Nombr3s de bona família. La seva utilitat en la vida quotidiana. Mataró. Ateneu Fundació Iluro. Fins al 12 de juliol. Una exposició que analitza el procés d’invenció dels nombres.

Univers Planella. Premià de Dalt. Museu de Premià de Dalt. Del 13 de març al 30 de maig. La Menstruació al Nepal: un turment cultural. Sant Vicenç Montalt. Biblioteca. Del 2 al 14 de març. Fotografies del projecte Rato Baltin. Dones de Sant Vicenç. Sant Vicenç Montalt. Centre cívic. Del 9 al 27 de març. Retrats realitzats pel Grup Fotogràfic SVM. Minimalisme orgànic. Sant Vicenç Montalt. Biblioteca. Del 20 al 27 de març. Pintures de Gina Pórtera. Entre vinyetes. Vilassar de Dalt. Biblioteca. Del 9 al 31 de març. Exposició d’Armando Méndez. Insectes. Vilassar de Dalt. Can Banús. Del 6 al 29 de març. Imatges de Marta Goula i Albert Masó. Genealogies. Reescriure passats, inventar futurs. Vilassar de Mar. Museu Enric Monjo. De l’1 al 17 març. Exposició de l’alumnat i el professorat de la Facultat de Belles Arts (UB). Els veïns de sota. Vilassar de Mar. Can Bisa. Del 14 març al 3 maig. Fotografies de Marc Casanovas i Fèlix.

L’esclavista sensat Laureano Miró www.somanimaanimal.org

No sempre es té l’oportunitat d’entrevistar un tractant d’esclaus de principis del XIX. Parlem amb Joan B. S., que fa la tradicional ruta Barcelona costa d’Àfrica - Cuba. Diferents veus abolicionistes han criticat les aterridores condicions en què viatgen els esclaus en els seus vaixells. De fet, un nombre significatiu d’ells moren en el trajecte. Què hi té a dir? Mireu, nosaltres som els primers interessats en garantir el benestar dels nostres esclaus, penseu que cada individu mort és una important pèrdua econòmica. Aquests abolicionistes parlen des dels seus aristocràtics palaus anglesos sense haver vist mai un dels nostres vaixells. Que quedi clar: les deficiències que han aflorat són casos puntuals que ja s’han corregit, els capatassos que no atenien correctament la mercaderia han estat castigats. Entenc. Però no trobeu que és poc ètic segrestar famílies senceres per vendre-les per separat i explotar-les fins a la mort? En absolut. El comerç d’esclaus és perfectament legal i els

tractants complim estrictament amb la legislació aplicable. Nosaltres no som culpables de què la població europea exigeixi cada cop més sucre, tabac i cacau: les plantacions necessiten mà d’obra barata. Hem d’admetre, més enllà d’extremismes interessats, que l’esclavisme és la base de l’economia cubana, i per tant de la catalana: sense la fortuna dels indianos el nostre país mai podrà industrialitzar-se i satisfer les necessitats de la població més humil. L’esclavisme és necessari i perfectament natural: des del neolític que hi ha esclaus! Sí, això és veritat... Però què em diria si li explico que al segle XXI l’esclavitud humana estarà formalment prohibida i diversos col·lectius treballaran per abolir una esclavitud igualment esfereïdora: la dels animals? Em mira, incrèdul i perplex. És un home intel·ligent, però hi ha coses per a les que encara no està preparat.


Tribuna Maresme | 19

Entre una persona i un gos hi ha molt a dir VALORS.ORG Jordi Alcàsser Psicoanalista

L’altre dia vaig veure una noia que patia perquè el seu gos estirava la corretja volent marxar en direcció a algun lloc que no vaig arribar a veure. La noia feia cara entre orgullosa de la força d’animal i espantada. No sabia si podria dominar-lo. Vaig recordar que Sigmund Freud era un amant dels gossos i vaig decidir buscar entre els seus textos alguna referència. Vaig trobar els següents fragments: “Prefereixo la companyia dels animals a la companyia humana. Són més simples. No pateixen d’una persona dividida. L’animal és cruel, salvatge, però mai tindrà la maldat d’un home civilitzat. Aquesta és la venjança contra les restriccions que la

societat els imposa (...) Les emocions d’un gos ens recorden a les dels herois de l’antiguitat. Pot ser per això que inconscientment posem als nostres gossos noms d’herois com Aquil·les o Hèctor”. “Un pacient em va explicar que tenia una gossa de mascota, i que cada vegada que el seu pare arribava de treballar, ella corria a fer-li petons, pujant-se al moble; però una vegada la gossa va baixar del moble i no tornà a celebrar més l’arribada del seu amo. Quan varen descobrir que el seu pare tenia una amant, i els abandonà per ella, varen entendre perquè la gossa havia canviat tant (...) els gossos estimen als seus amics i mosseguen als enemics; molt diferent de les persones, que són incapaces de l’amor pur i sempre barregen amor i odi”.

Més continguts a valors.org

És cert que si eduquem correctament un gos, pot ser un bon amic, pot ajudar-nos en l’educació dels fills. Hem de domesticar cada gos, li hem de fer entendre que som nosaltres els amos, que si ens fa cas tot anirà bé i a partir d’aquí gaudir

de la seva companyia i fidelitat. Recordo un altre dia que un pastor m’explicava que algunes famílies tracten als gossos amb massa amor, s’obliden que són bèsties, bloquegen la necessària domesticació i projecten en l’animal massa frustracions humanes. El pastor deia que els gossos són feliços quan obeeixen. Tot un tema! Penso que els gossos ens acosten a la part salvatge que tots tenim, una part salvatge que anhelem. Ens acosten a la part més natural de nosaltres mateixos i ens recorden que més enllà del que és humà, el bo i el dolent, també forma part de la naturalesa. Ens fan sentir que en la cultura, en l’intel· lecte i en la paraula no s’acaba tot allò que ens fa humans. Potser per això, per fer-los un xic més humans, en algunes pel· lícules fan parlar els animals.


20 | Tribuna Maresme

tecnologies PREGUNTES I RESPOSTES

la tecnologia 5G es prepara per al desplegament El fUTUr és ArA Anna Lladó. Periodista www.annalladoferrer.com

L’any passat la tecnologia 5G va ser una de les grans protagonistes del Mobile World Congress, a Barcelona. Avui dia, segons experts del sector, estem en un moment de transició del 4G al 5G i aquesta tecnologia començarà a estendre’s durant els propers mesos. Els seus beneficis, com ara una major velocitat o connexions més ràpides, cada cop seran més papables. Un dels sectors que es veurà

Un moment de la simulació a Sabadell.

més beneficiat pel 5G és el sanitari. L’any passat, al Mobile, es va fer una intervenció quirúrgica a distància i també es va presentar una ambulància amb aquest tipus de tecnologia. Aquest any, malgrat la cancel·lació del congrés, hem

conegut noves iniciatives. Una d’elles és una prova pilot que promet revolucionar l’assistència mèdica en casos d’emergència i que demostra com el 5G pot arribar a salvar vides. A Sabadell, s’ha simulat com un metge atén, a distància

i en temps real, una emergència. I ho fa a través d’una persona, en aquest cas un policia, que és al carrer i que porta unes ulleres amb una càmera incorporada i 5G, connectades al metge, que és a l’Hospital Parc Taulí de Sabadell. D’aquesta manera, el policia pot aplicar a la persona atesa uns primers auxilis que poden ser crucials, abans que arribi l’ambulància. Aviat començarem a veure més exemples , que demostren el potencial del 5G en les nostres vides. Els experts apunten que no començarà a ser un fenomen massiu fins al 2021.

El Tecnocampus impulsa un projecte d’indústria 4.0 L’Escola Superior Politècnica del TecnoCampus (ESUPT) ha engegat un projecte per donar resposta a la necessitat de disposar d’enginyers graduats amb competències tecnològiques i personals que facilitin a les empreses industrials avançar en la implantació de la Indústria 4.0, traient profit de les tecnologies que la faciliten, com són analítica de dades, IoT, fabricació flexible, robòtica col·laborativa, fabricació

additiva, ciberseguretat, nous materials, teixits intel·ligents, entre d’altres. La idea és oferir als estudiants dels graus en Enginyeria Mecànica, Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica, i Organització Industrial la possibilitat de treballar un conjunt d’assignatures que els donin la visió i els coneixements bàsics per afrontar els reptes de la transformació digital de la nostra indústria i avançar cap a

la fàbrica intel·ligent. Per ajudar a definir els continguts d’aquestes assignatures i les metodologies, l’ESUPT ha demanat la col·laboració de un grup important d’entitats i empreses. L’objectiu d’aquesta col·laboració és doble. Per un costat, les empreses collaboradores expliquen quines són les competències que més valoren. Per l’altra, es millora el coneixement mutu de possibilitats i necessitats que ajuden el

Tecnocampus a proporcionar una formació basada en problemes reals i, pel que fa les empreses, els permeten conèixer estudiants i capacitats de transferència de coneixement. Una de les entitats collaboradores és el centre tecnològic Eurecat, que, a més, aportarà suport en el desenvolupament de contingut i coneixement tecnològic de matèries estratègiques que impacten en la indústria 4.0.


Tribuna Maresme | 21

accés A LA formació superior

Una oportunitat desconeguda La formació reglada permet actualment la possibilitat d’accedir a la formació superior, entenent d’una banda aquesta formació superior com l’accés als cicles formatius de grau superior o directament l’accés a estudis universitaris de Grau. Aquesta possibilitat es pot fer a partir de la pròpia trajectòria acadèmica (batxillerat o cicles formatius de grau mitjà superats), o bé per a qualsevol persona que s’ho plantegi malgrat que la seva formació acadèmica estigui per sota d’aquestes titulacions. Així és, la formació d’adults permet que qualsevol persona (amb uns requeriments d’edat) pugui fer una prova d’accés un cop a l’any i això els permeti una millora de la seva promoció personal i/o professional amb un currículum incrementat per una titulació universitària o per una titulació de tècnic superior. Com es pot fer? Per exemple, amb l’accés als cicles formatius de grau superior, des de fa un temps, s’ha desenvolupat una reforma important en els estudis de formació professional, dividits en dos nivells (mitjà i superior). Aquests estudis disposen d’un catàleg amplíssim d’oferta acadèmica en uns programes formatius que estimulen la formació pràctica i el desenvolupament obligatori d’estades en empresa. L’accés als cicles es pot fer mitjançant una prova d’accés (que es fa un cop l’any, el mes de maig), amb l’únic requisit de l’edat (19 anys per grau superior). La preparació de la prova en un centre autoritzat té un valor de fins el 20%de la qualificació final. O bé, amb l’accés a la Universitat per a

més grans de 25 anys, més grans de 40 anys o més grans de 45 anys. Totes aquelles persones més grans de 25 anys que en el seu moment no van poder accedir a la universitat, ho poden fer preparant una prova de coneixements que les Universitats convoquen anualment (habitualment el mes d’abril) i que consta d’una part general (competència lingüística en català, castellà i idioma estranger) i una part específica vinculada a la titulació escollida. Les persones que opten per aquest tipus de proves disposen d’una reserva de places en la titulació i habitualment no es cobreix la reserva, i no és necessari disposar de cap títol acadèmic per accedir-hi. Això sí, cal preparar amb constància la prova d’accés! En el cas de persones més grans de 45 anys es substitueix la part específica per una entrevista. En el cas de persones més grans de 40 anys i que acreditin experiència laboral relacionada amb un estudi de grau, no cal que facin cap tipus de prova, però han d’acreditar la seva experiència laboral i la relació d’aquesta experiència amb el grau escollit. Aquestes opcions només són algunes de les existents i que es vinculen a la formació d’adults. Si es vol ampliar informació, una bona opció és el portal web desenvolupat per l’Ajuntament de Mataró i l’Escola d’Adults Triangle de Mataró (https://estudiaramataro.cat). El que ens ha de quedar clar és que mai és tard per reenganxar-se a l’estudi i així millorar la nostra prestació acadèmica pel que significa a nivell personal i professional. Anima’t i coneix les teves opcions!


22 | Tribuna Maresme

memòria PREGUNTES I RESPOSTES

caldes d’Estrac, 800 anys ArrAn dE riErA Alexis Serrano Director Arxiu Comarcal del Maresme

El proppassat mes de desembre s’iniciaren els actes dels 800 anys de la primera separació del terme de Caldes (almenys d’una petita part d’aquest) respecte al domini del senyoriu del castell de Mata del qual fins aleshores hi estava subjecte. Fins al mes de desembre d’enguany l’Ajuntament de Caldes d’Estrac, en col·laboració amb l’Arxiu Comarcal del Maresme, desenvoluparan tot un seguit d’activitats històriques i culturals per donar a conèixer l’efemèride. Contextualitzem una mica la data d’aquella efemèride. El 9 de juliol de 1219, Guilleuma de Castellvell i el seu fill Guillem de Montcada, propietaris del castell de Mata, donaren al banquer i home de negocis Pere Grony una porció de terra a l’entorn de la font d’aigua calenta de Caldes en qualitat de lliure alou, es tracta poc o molt de l’indret que els caldencs coneixen com “Dalt de Caldes” i que en la documentació de l’època surt mencionada com la “Quadra” de Caldes. Grony,

Un moment de la taula rodona sobre els els orígens de la vila, el passat febrer.

Guilleuma de Castellvell i el seu fill Guillem de Montcada, propietaris del castell de Mata, donaren al banquer i home de negocis Pere Grony una porció de terra a l’entorn de la font d’aigua calenta de Caldes El bon nom de les aigües de Caldes d’Estrac arribà a la cort barcelonina com semblantment havia fet en altres indrets, hi fundà un petit hospital. Aquell hospital de pobres i peregrins amb el temps disposà d’una petita

esglesiola que donava aixopluc i assistència pastoral als convalescents. Fou l’origen de l’actual parròquia de Caldes d’Estrac. Ja fos per l’aura de santedat dels germans donats que administraven les aigües, ja fos per les propietats mineromedicinals d’aquestes, aquell balneari embrionari anà guanyant fama i prestigi. El bon nom de les aigües

de Caldes d’Estrac arribà a la cort barcelonina i tant Jaume II com Alfons III el Benigne hi sojornaren en algunes ocasions amb les seves respectives esposes. El primer d’aquests hi feu construir una casa que en endavant es conegué com “Casa del Rei” i que anys a venir esdevingué un edifici públic on els caldencs hi desenvolupaven diverses activitats. La reina Maria de Lusignan, més coneguda com Maria de Xipre per ser d’aquesta illa la princesa, també gaudí de les aigües caldenques i quan la malaltia l’impedí desplaçar-se de la ciutat comtal a Caldes d’Estrac, manà que periòdicament li foren dutes al palau reial de Barcelona unes botes amb aigua de la font d’Estrac. Al palau reial s’hi feren obres per dotar-lo d’un bany on les aigües de Caldes tractaven la malaltia de sa Majestat la reina. Aquests són els orígens més reculats d’allò que avui anomenaríem turisme balneari. Al segle XIX, aquest fenomen esclatà gràcies a l’impacte de les tesis higienistes i modificà per sempre més la fesomia del municipi que té, des de 1219, el terme municipal més petit de tota la península ibèrica.


Tribuna Maresme | 23

Matilde león, infermera al front de guerra opinió Margarida Colomer Historiadora

La Marina, filla gran de la Matilde, fa temps que em va explicar la història de la seva mare. Era quan ens vam trobar en la visita dels espais de la Batalla de l’Ebre, ella em deia: “Aquí la meva mare havia fet d’infermera”. Matilde va néixer a Ceuta el 1916, en el si d’una família de pescadors. Per raons familiars, el 1927 van venir a viure al carrer de Balmes de Mataró. Al cap de poc van anar a viure al primer pis del Cafè de Mar. Tenien com a veïns la família Masafrets. Quan va esclatar la Guerra Civil, Matilde tenia 20 anys. Amb el seu títol de la Creu Roja a la mà, va voler fer-se miliciana per fer d’infermera als fronts de guerra. En un tren que circulava fent un recorregut definit pels punts propers al front de l’Ebre s’hi va instal·lar un quiròfan, on es feien els primers auxilis i operacions. L’equip estava format per un cirurgià militar, un anestesista i dues infermeres, ella n’era una. Matilde recorda que va viure moltes situacions difícils. Un dia, mentre estaven al quiròfan operant una cama d’un soldat, els va sorprendre un bombardeig. L’altra infermera va sentir tant de pànic que va deixar els estris i marxà corrents al refugi. L’operació la van acabar el metge, l’anestesista i ella de manera satisfactòria, no sense por, ja que ells també en tenien, però la van poder controlar. Una vegada acabada l’operació, el metge va parlar amb la companya d’infermeria de la Matilde. Li va dir que el que havia fet era comprensible,

XERRADES D’HISTÒRIA La dona treballadora al Forn del Vidre. Mataró. Can Palauet. Dimecres 4 a les 18.30 h. Taula rodona amb la participació de treballadores de l’antiga cooperativa.

Els amos del passeig de Gràcia, una radiografia del poder. El Masnou. Sala Joan Comellas. Dimarts 17 a les 18 h. A càrrec de Rafa Burgos.

Eleanor Roossevelt, el millor Roosevelt. Argentona. Saló de Pedra. Dijous 5 a les 18h. A càrrec d’Andreu Mayayo.

Rastres i Restes dels ibers. Argentona. Saló de Pedra. Dijous 19 a les 18 h. A càrrec de Cesc Busquets.

Combatents. Dones antifeixistes a la Guerra d’Espanya. Mataró. Can Marfà. Dijous 5 a les 19.30 h. A càrrec del Dr. Gonzalo Berger, especialista en les milícies antifeixistes.

Presentació llibre. Mataró. Can Palauet. Dijous 19 a les 19 h. Laietania 20 presentació de la revista que recull les actes del simposi d’arqueologia laeitana celebrat l’any 2018.

Bruixes (i bruixots) de les llegendes del Maresme. Premià de Mar. Escola Municipal de Música. Divendres 6 a les 19 h. A càrrec de Ramon Coll, arqueòleg. Iluro, ciutat romana + Mataró, ciutat mediterrània. Mataró. Can Serra. 2 exposicions que mostren el passat, present i futur de Mataró. Visita guiada: Dia 7 a les 18 h.

La història de la Matilde és una de tantes que han quedat en l’anonimat però no admissible. L’equip mèdic estava al front per salvar vides i en aquells moments si tots quatre haguessin fugit, el soldat que estaven operant hagués mort. En el front tots s’hi jugaven la vida, tant els militars com l’equip mèdic. La història de la Matilde és una de tantes que han quedat en l’anonimat. Les dones en temps de guerra foren protagonistes actives en la solidaritat republicana. Van ocupar llocs de treball dels homes que anaven a front, fent-se més visibles en els espais públics com en els partits polítics, sindicats, càrrecs polítics i al front de guerra. Malauradament, la por i el silenci que va imposar el franquisme farà que siguin les grans desconegudes. La Marina recorda quan la seva mare, cosint a casa estones a la nit, li explicava les històries de la família i l’experiència de la guerra. La història de la Matilde dona coratge a la saga familiar Del Río i León. Tots ells lluitadors antifranquistes.

Dones a la ciència. Mataró. Col·legi d’Aparelladors. Cicle de conferències a càrrec de Josep Lladó. Dimarts 17 a les 18 h: Les dones a la ciència clàssica. Dimarts 24 a les 18 h: Les dones a la ciència moderna. Dimarts 31 a les 18 h: Les dones a la ciència d’avui. La Laietània litoral en època romana. Ciutats, vil·les i territori. Arenys de Mar. C.C.Calisay. Dimarts 17 a les 18 h. A càrrec de Pepita Padrós, arqueòloga.

Dona: espart, cotó i seda. Premià de Mar. Museu de l’Estampació. Dissabte 21 a les 12 h. A càrrec d’Assumpta Dangla. Evolució i tendències del vestit femení al llarg dels darrers dos-cents anys. Retrat musical de Wagner. Premià de Dalt. Casal. Dissabte 21 a les 17 h. A càrrec de Joan Vives. Presentació llibre. Mataró. Fundació Iluro. Dijous 26 a les 19 h. El tramvia Mataró-Argentona desaparegut a càrrec de l’autor, Nicolau Guanyabens i Calvet, i de Ferran Armengol i Ferrer, doctor en Dret i historiador del transport. Clara Schumann, 200 anys. Arenys de Mar. C.C.Calisay. Dimarts 31 a les 18 h. A càrrec de Joan Vives, músic.


salut

24 | Tribuna Maresme

SABER VIURE

Què se sap del nou coronavirus? gencat.cat

El coronavirus és un tipus de virus que circula entre els animals però alguns d’ells també poden afectar a éssers humans i poden causar problemes respiratoris que majoritàriament produeixen simptomatologia lleu. Un nou tipus de coronavirus és el SARS-CoV-2, identificat a la Xina a finals de 2019, i 8 de cada 10 persones afectades poden tenir símptomes lleus. El coronavirus SARS-CoV-2 és un nou tipus de coronavirus que pot afectar les persones i que es va detectar per primera vegada el desembre de 2019 a la ciutat de Wuhan, província de Hubei, a la Xina. Majoritàriament només produeix símptomes lleus respiratoris. Com es pot contraure la infecció? Per analogia a altres infeccions causades per virus similars, sembla que es transmet per contacte directe amb les secrecions respiratòries que es generen amb la tos o l’esternut d’una persona malalta. Aquestes secrecions infectarien una altra persona si entressin en contacte amb el nas, els ulls o la boca d’aquesta persona. Per això, és important

El coronavirus que s’està propagant per tot el món és tan nou que encara té molts aspectes desconeguts per a la comunitat científica. Aquestes són les respostes que en tenim fins ara

Què puc fer per protegir-me? Per prevenir el virus, cal que apliqueu les mesures genèriques de protecció davant de qualsevol malaltia respiratòria: • Renteu-vos les mans freqüentment (amb aigua i sabó o solucions alcohòliques), especialment després del contacte directe amb persones malaltes o el seu entorn. • Tapeu-vos la boca i el nas amb mocadors d’un sol ús o amb la cara interna del colze en el moment de tossir o esternudar i renteu-vos les mans de seguida.

tapar-se la boca amb mocadors o amb el colze en tossir i rentar-se les mans. Quins són els símptomes del SARS-CoV-2? Els símptomes més comuns inclouen febre, tos o malestar general. En els casos moderats pot produir dificultat per respirar i, en els més greus, la infecció pot causar pneumònia i altres complicacions. Tot i així, el 80% de les persones afectades poden tenir símptomes lleus. Quins són els grups de

major risc? Els grups de major risc són les persones majors de 65 anys, les gestants, els infants menors de 5 anys i les persones amb malalties cròniques, com són les cardíaques o pulmonars, o amb problemes d’immunitat. Hi ha un tractament? Actualment no hi ha un tractament específic per al nou coronavirus, però sí que n’hi ha molts per controlar-ne els símptomes, per la qual cosa l’assistència sanitària pot millorar-ne el pronòstic.

• Eviteu el contacte proper (almenys una distància de dos metres) amb persones que pateixen infeccions respiratòries agudes i presenten tos, esternuts o expectoracions, i no hi compartiu les pertinences personals. • Eviteu compartir menjar i estris (coberts, gots, tovallons, mocadors,etc..) i altres objectes sense netejar-los degudament. • No s’han de prendre precaucions especials amb els animals a Estat Espanyol, ni amb els aliments, per evitar aquesta infecció.


Tribuna Maresme | 25

Evitar menjar massa

Taller Mindfullness. Vilassar de Mar. Biblioteca. Dilluns 2 i 16 març a les 18.30 h. A càrrec de Tomàs Villamayor.

AMIC

Hi ha petits hàbits que podem anar adoptant per evitar menjar malament o menjar massa. Es tracta de trobar la forma de saber quant menjar i com menjar-ho. És important menjar verdures i fruites, però amb l’arribada de la calor tenim tendència a guardar-les al calaix del frigorífic i, de vegades, se’ns obliden. Hi ha dues formes d’evitar aquestes situacions: la primera, col·locar la fruita a la vista. La segona és fer un menú setmanal amb la verdura i fruita que hem comprat. D’altra banda, hem de cuidar la quantitat d’oli i sal que afegim al menjar mentre l’estem cuinant. A més de tot això, hi ha qui té el costum de menjar directament de la bossa del producte

XERRADES I TALLERS

Qui cuida a qui cuida? Desmitificant el postpart. Vilassar de Mar. Biblioteca. Dijous 5 a les 17.30 h. Shinrin-you. Alella. Can Lleonart. Dimarts 10 a les 9.30h. Art japonès per vèncer l’estrès caminant pel bosc. Tallers d’abdominals hipopressius i meditació. Premià de Dalt. Espai Santa Anna. Els dimarts 10 i 31 de 18 a 20 h. Amb Teresa Hernández.

alimentari. Això és un error, ja que no podem racionar la quantitat que volem menjar. Per això, sempre cal separar les racions en bols. Per últim, quan cuinem i repartim les racions en els plats acostuma a quedar alguna cosa a la cassola i moltes vegades repetim, menjant més calories de les necessàries. Per evitar-ho, es poden guardar en carmanyoles les restes del menjar.

Eduquem infants i adolescents per a les relacions afectives i sexuals? Vilassar de Mar. Biblioteca. Dissabte 14 a les 11 h. A càrrec de David Paricio, Facund Fora i Gemma Altell. Què és la musicoteràpia. Mataró. Casal de Pla d’en Boet. Dimarts 17 a les 17 h. A càrrec d’Imma Planas. Dona, salut hormonal i efecte papallona. Llavaneres. Biblioteca. Divendres 20 a les 19 h. A càrrec de Margalida Amengual, llicenciada en Farmàcia, naturòpata i kinesiòloga.

Descobrim el cervell per educar millor. Alella. Escola Fabra del Bosquet. Dies 11 i 16 de 17.30 a 19.30h. Taller sobre com educar els nostres fills i filles.

Taller d’educació parental. Sant Vicenç Montalt. Centre cívic. Dissabte 21 de 10 a 12.30 h. A càrrec de Lluís Vilalta, psicòleg, terapeuta familiar sistèmic i coaching.

Com fer gimnàstica a casa. Mataró. Casal Gent Gran de Santes-Escorxador. Dimecres 11 a les 17 h.

Taller de Sexmindful. Alella. Espai Jove. Dijous 26 a les 19.30h. A càrrec Quantuam Psicologia.

Com funciona la Psicoanàlisi en la infància i l’adolescència? Arenys de Mar. Ateneu Arenyenc. Divendres 13 a les 19 h.

Com afrontem el dolor. Mataró. Casal Cívic Mataró - Jaume Terradas. Divendres 27 a les 17 h. A càrrec de Josep M. Picaza, metge geriatre.

L’humor i els seus efectes positius en la vida quotidiana. Arenys de Mar. Ateneu Arenyenc. Divendres 13 a les 19 h. A càrrec de Bernardo Facta.

Tècniques de relaxió. Mataró. Associació Parkinson Maresme. Dilluns 30 a les 17 h. A càrrec de M. Llum Nebot, monitora voluntària de relaxació.


26 | Tribuna Maresme

El projecte intergeneracional ‘cuidem els vincles’ “Cuidem els vincles”, promou l’envelliment actiu i augmenta les xarxes socials en la gent gran.

Rosa Escribano Directora de la Casa Pairal

A la Casa Pairal de Vilassar de Mar apostem pels projectes intergeneracionals, ja que diversos estudis demostren que tenen beneficis en la gent gran. Des de ja fa anys, realitzem projectes d’intercanvi generacional, amb alumnes de les escoles i instituts de Vilassar de Mar, de diferents edats, però fins l’any passat, encara no havíem treballat amb infants d’escola bressol. A principis de 2019, coincidint amb la Setmana de la Salut de Vilassar de Mar, vam inaugurar el projecte “Cuidem els vincles”, en col·laboració amb l’Escola Bressol Municipal “La Bressoleta”. Aquest any 2020, ja hem començat amb la segona edició d’aquest projecte tant esperat. Cada setmana, una classe de la Bressoleta ve a veure’ns i comparteixen una estona de jocs, música i/o contes, amb un grup d’usuaris de la Casa Pairal. Sempre és el mateix grup d’infants i de gent gran, ja que així els donem l’oportunitat de crear vincles emocionals entre ells. És emocionant observar la creació d’uns vincles que creixen a cada setmana que passa. Fets com aprendre’s els noms els uns

Des de ja fa anys, la Casa Pairal realitza projectes d’intercanvi generacional, amb alumnes de les escoles i instituts de Vilassar de Mar A principis de 2019, coincidint amb la Setmana de la Salut de Vilassar de Mar, vam inaugurar el projecte “Cuidem els vincles”

dels altres, i aprendre i cantar les cançons que els hi han ensenyat els grans als petits i els petits als grans, demostren

que és una activitat molt positiva. Quan els infants arriben, als nostres usuaris de seguida se’ls

desperten les ganes d’interaccionar amb ells; tenen l’oportunitat de riure, jugar i gaudir de l’energia que porten els infants, hi connecten de seguida i s’encomanen de la seva vitalitat i espontaneïtat. D’aquesta manera, les persones grans desenvolupen un rol d’avis i àvies en aquesta societat, i s’ha observat com millora el seu benestar, el seu estat d’ànim i l’autoestima. “Cuidem els vincles”, promou l’envelliment actiu i augmenta les xarxes socials en la gent gran. Aquest tipus de projectes també s’associen a una millora de la salut, i a una reducció de malalties i discapacitats, augmentant així la sensació de benestar i qualitat de vida. Per altra banda, els projectes intergeneracionals també tenen repercussions positives per a les famílies dels participants implicats, ja que generen tema de conversa entre ells. En la propera edició participaran un nou grup d’usuaris, amb l’objectiu de què tothom que vulgui pugui participar en el projecte. Agraïm a “La Bressoleta” aquesta col·laboració que ens aporta tants moments agradables i esperem poder continuar participant en properes edicions.

CREU DE SANT JORDI 2015

Treballem per fer sentir a les persones com a casa

casa pairal fundació privada

Àmpli jardí, atenció individualitzada i de qualitat. Places privades i col·laboradores. Centre de Dia.

C/ Mare Caterina Coromina, s/n Vilassar de Mar · Tel. 93 750 01 18


Tribuna Maresme | 27

Atenció a les persones dependents de la 3a edat Comptem amb un grup humà qualificat, amb experiència en diferents àrees sanitàries, per oferir la millor de les assistències i poder cobrir totes les possibles demandes.

Francesc Xavier Puig Orozco Cuidadors Sanitaris del Maresme Telf. 687 911 773

A causa de l’actual situació de la població, l’atenció a les persones dependents i sobretot de la tercera edat, s’ha convertit en una necessitat tant des del punt de vista institucional com des de l’àmbit privat. L’envelliment progressiu de la població i l’augment de l’esperança de vida, ha provocat l’aparició d’un nombrós col·lectiu de persones amb unes necessitats específiques d’atenció i cures. A això, cal afegir altres casos de persones amb diferents problemes neurològics (derivats de l’edat, accidents ...), d’autonomia, dependències i demències en diferents graus, que no poden rebre assistència

des del punt de vista públic i opten per la demanda d’ajuda externa, de l’àmbit privat. Per donar resposta a aquesta demanda neix “Cuidadors Sanitaris del Maresme S.L” amb tota una trajectòria en el món sanitari, dedicat en exclusivitat a l’ajuda de persones grans, dependents o amb dificultats físiques o neurològiques que dificulten l’autonomia del pacient.

Ens dediquem a • Millorar les activitats de la vida diària amb especial atenció a l’autonomia. • Treballar la memòria en pacients amb demències. • Pacients amb Alzheimer. • Amb pacients terminals o pal·liatius. • Pacients amb càncer. • Cossos de Lewy. • Qualsevol trastorn físic o psíquic, facilitant el benestar del pacient. Els nostres objectius • Promoure la qualitat de vida de la gent gran, persones

amb discapacitat física o mental, persones amb patologies psiquiàtriques, persones dependents en qualsevol aspecte. • Innovar, investigar sobre noves formes de cura de les persones dependents per garantir el millor servei. • Col·laborar amb el centre Gutmann per ajudar a integrar a la societat a persones amb qualsevol tipus de dèficit cognitiu. • Treballar sistemàticament l’estimulació cognitiva adaptada a cada pacient en sessions totalment personalitzades. • Treballar en el trinomi: Innovació / Qualitat de vida / Calidesa de cures. • Tenir cura de malalts en hospitals i en domicilis. • Actuar en situacions de cures pal·liatives a malalts terminals.


sortides

28 | Tribuna Maresme

SABER VIURE

Ruta: Castell de Montpalau Aqüeducte romà de Can Cua: Encara podem gaudir d’un tram de gairebé 30 metres d’aqüeducte en perfecte estat, encara que havia arribat als 3 quilòmetres i mig. Antigament portava l’aigua de la Vall del Riu fins als masos d’aquesta vall i, en especial, a la vila romana de Can Roig.

Josep Grau (Montaltrek) www.montaltrek.org

Aquest mes proposem una sortida tranquil·la a Pineda de Mar, plena de punts d’interès. La ruta ens portarà fins al cim de les restes del Castell de Montpalau, que té a veure amb la guerra dels Remences. Forn de Calç de Cal Marquès: Es troba en bon estat, ja que va ser restaurat el 2009. La calç s’utilitzava com a morter, per emblanquinar parets i combatre plagues de l’agricultura.

el castell. A continuació, els remences el van destruir, per evitar la possibilitat de tornar a ser controlats en un futur.

Pont del Diable: Té origen amb els romans, però ha estat reconstruït diverses vegades. Servia per travessar la riera de Pineda de Mar. Una llegenda explica que una nit en què la riera baixava amb força, una pagesa la volia travessar. Un diable li proposà fer un pont i acabar-lo abans no es fes de dia, a canvi de la seva ànima. Ella va acceptar, però quan faltava poc perquè el diable acabés de construir el pont, va tirar una galleda d’aigua a un gall, de manera que va cantar per donar l’inici del dia i el diable fugí sense acabar el pont.

Ermita de Sant Rafel: Malgrat que ha estat restaurada en diferents ocasions, el 2013 va ser saquejada i, a partir d’aleshores, està abandonada i degradada. L’ermita té una espadanya, però no té campana.

Font del ferro: La mina d’aigua ferruginosa va desaparèixer en construir l’autopista, però els veïns han recuperat el paratge i la font, que queda a un racó molt acollidor i ideal per estar-s’hi una estona.

Molí fariner de Can Marquès: Va ser restaurat el 2003 i està situat en un punt estratègic de la Riera de Pineda, de manera que podia aprofitar l’aigua que baixava per fer moure la roda del molí i moldre el blat. Castell de Montpalau: Són les restes d’un petit castell-fortalesa, situades al cim del Turó de Montpalau. La seva funció era ser una fortalesa per intimidar i controlar la pagesia de les valls properes. El 1484, a la segona guerra dels Remences, les tropes de Pere Joan Sala, quan anaven cap a Barcelona, van aconseguir assaltar i conquerir

COM ANAR-HI? Itinerari: Circular Durada: 2 h. Desnivell: 240 m. Distància: 6 km. Època: Tot l’any Consulta la ruta completa al nostre web o a través del següent QR:


Tribuna Maresme | 29

El Parc de la Serralada ofereix passejades guiades durant tot l’any Fins al mes de desembre de 2020, el Parc de la Serralada Litoral ofereix 21 passejades guiades i 10 tallers monogràfics en cap de setmana. A través d’ells es podran conèixer el valuós patrimoni natural i cultural d’aquest espai singular. Els itineraris estan guiats per un expert coneixedor del territori que ajudarà a interpretar i comprendre els paisatges i a descobrir racons amagats del Parc i dels seus municipis. La desena de tallers tenen l’objectiu de divulgar i aprofundir en temes relacionats amb el medi natural i es duen a terme en equipaments dels municipis consorciats. Alguna activitat precisa de material complementari, amb un cost de 2 € per cada inscripció. El cicle de sortides es duu a

RUTES I VISTES GUIADES Caminar saludable. Sant Vicenç Montalt. Centre cívic. Dimecres 4 a les 9.30 h: Matinal al Pla de Forcs. Dimecres 18 a les 9 h: Matinal a les Cuines d’en Rocaguinarda (Taradell). Info i inscripcions: Josep Grau (Tel.: 666 77 12 81). Vil·la romana de Torre Llauder. Mataró. Vil·la Romanade Torre Llauder. Dissabtes 7, 14, 21 i 28 a les 12 h. Visita guiada a la Mina d’Aigua. El Masnou. Centre d’Interpretació Mina d’Aigua. Diumenge 8 a les 11 h.

terme als municipis de l’àmbit del Parc i, entre les nombroses propostes, s’hi troben sortides sobre el llegat prehistòric, la història medieval, nits d’estels, plantes aromàtiques, tallers de tardor, elaboració de ratafia, activitats sobre astronomia i meteorologia, herbaris virtuals i menjadores per als ocells. Recordeu que és necessari fer inscripció prèvia a l’Oficina del Parc de la Serralada Litoral (p.slitoral@diba.cat).

Casa Museu Carme Rovira. Vilassar de Mar. Casa Museu Carme Rovira. Diumenge 8 a les 12 h. Visita guiada. Les Tines del Llobregat i de la Riera de Mura. Alella. Can Lleonart. Dimecres 11 a les 7.30h. www.alella.cat/canlleonart.

Camí de Ronda a Pals. Sant Vicenç Montalt. Pk C/ Ginestera. Diumenge 15 a les 8 h. Arribarem fins a Sa Riera i Sa Tuna. www.montaltrek.org Anem per camins antics. Alella. Oficina de Turisme. Diumenge 15 a les 10.30h. Passejada guiada. Visita guiada a la Pedrera. Alella. Can Lleonart. Dimecres 18 a les 8.45h. El Masnou, terra de mar. El Masnou. Església de Sant Pere. Diumenge 22 a les 11 h. Enriquidora passejada pels carrers, edificis i racons més sorprenents. Mataró, un passeig per la història. Mataró. Ajuntament. Diumenge 22 a les 11 h. Ruta guiada per descobrir la història de la ciutat.

Visita al Celler Serra Sant Mateu. Teià. Biblioteca. Dissabte 14 a les 11h. Farem un passeig per les vinyes i pel celler de la masia casa Pol.

Casa Coll i Regàs. Mataró. Casa Coll i Regàs. Dijous 26 a les 12 h. Divendres 6 i 20 a les 17 h. Dissabtes 7, 14, 21 i 28 a les 17 h. Diumenges 8, 15, 22 i 29 a les 12 h. Visita guiada a la casa modernista.

Salve Iluro. Mataró. Ajuntament. Dissabte 14 a les 18 h. Descobrirem el passat romà de la ciutat a través de relats i restes arqueològiques.

El Modernisme a Mataró. Mataró. Ajuntament. Dissabte 28 a les 11 h. Ruta urbana pels edificis més significatius del Modernisme mataroní.

17a passejada matinal pel nostre entorn. El Masnou. Diumenge 15 a les 9 h. Sortida al castell del Burriac.

Raquetes de Neu. Sant Vicenç Montalt. Pk C/ Ginestera. Dissabte 28 i Diumenge 29 de març. www.montaltrek.org


30 | Tribuna Maresme

món viu SABER VIURE

Orquídies: descobreix les ‘Dendrobium’ Passi Garden Home www.passigardenhome.com

Si les orquídies Phalaenopsis van arribar un dia per quedar-se, les Dendrobium, també originàries del Sud-est asiàtic, busquen el seu lloc amb la seva delicada bellesa. El seu nom parla dels seus costums en origen. Dendrobium prové de el grec dendron, arbre, i bios, vida, el que fa referència a la seva predilecció per les branques dels arbres i ocasionalment les roques. Aquestes orquídies, de les que n’hi ha unes 1.100 espècies, provenen del triangle que va de l’Himàlaia a sud del Japó i Nova Zelanda. Les orquídies Dendrobium

es caracteritzen per comptar amb un pseudobulb, un òrgan de reserva que emet una tija amb aspecte de canya, d’uns 30 centímetres. Les fulles són oblongues, més curtes que en altres orquídies, i disposades de forma alterna al llarg de la seva tija. Com cuidar-les • Les Dendrobium necessiten un lloc molt lluminós (sobretot entre abril i juny), però fora del sol directe, i amb humitat ambiental. • La temperatura ideal és de 16 a 20 graus. • L’Oficina Holandesa de Flors recomana regar-les cada set dies, submergint-les en aigua tèbia descalcificada o

Foto: Oficina Holandesa de Flors

Aquest mes de Març les orquídies Dendrobium són les plantes protagonistes a Passi Garden Home, vine a veure els preciosos exemplars que hem portat per a tu.

de pluja; s’han d’escórrer bé, ja que les arrels no suporten l’embassament. • Els nutrients han de subministrar-se de forma moderada: amb la meitat de la dosi estàndard és suficient. • Les flors duren entre vuit i dotze setmanes. Després de la floració, les plantes necessitaran un període de repòs. • L’Oficina Holandesa suggereix tallar el pedicel i la part seca de la tija; altres experts recomanen tallar per sobre de la quarta fulla. La planta podrà tornar a florir en brots vells o nous. Tots els anys, la Dendrobium forma un o dos nous brots; un cop completament desenvolupats, emeten les vares florals.


Tribuna Maresme | 31

La posada en marxa del sistema de reg cada sector amb el solenoide de l’electrovàlvula estigui correcte. Posteriorment, farem un reg manual de ‘test, (habitualment indicat amb una mà en els programadors). D’aquesta manera es verifica que el senyal emès pel programador arriba a l’electrovàlvula.

Lavidaesverda.cat

Durant el mes de març, amb l’arribada de la primavera i el perill de glaçades fora, és quan la vegetació del nostre jardí començarà a tenir necessitats hídriques, i per tant, haurem de posar en marxa el sistema de reg. Abans però, és preferible fer-hi una ‘posada a punt’, per assegurar-nos que tot funcioni correctament, i poder gaudir del nostre espai verd amb tranquil·litat. La revisió que farem hauria de seguir la següent pauta: Bomba: si disposem de bomba, comprovar que està connectada, i que el dipòsit d’on pren l’aigua està ple. Si l’aigua és de xarxa, comprovar que les vàlvules de pas cap al sistema de reg, estan obertes.

Electrovàlvules: obrir les electrovàlvules, d’una en una, i deixar que tot el sistema de canonades i emissors (aspersors, difusors, goter), quedin omplerts; quan cada sector ja treu aigua, obrir pel final del sector (si no hi ha punt final per purgar, traurem l’últim emissor del sector); així aconseguim que els petits sòlids que s’hi hagin dipositat durant l’hivern, surtin fora del sistema, evitant obturacions en el futur.

Canonades i accessoris: obrint les electrovàlvules, també aconseguim observar si hi ha fuites en les canonades o bé en els accessoris i collarins de suport dels emissors. Programador: si és de corrent (220V), comprovar que el tenim programat; si és a piles, posarem piles noves, per evitar que a mitja temporada de reg s’esgotin. Després, comprovarem que la connexió de

Programa el temps: quan ja s’ha confirmat que tot el sistema funciona correctament, és el moment de programar el temps de reg per a cada sector. Per posar el temps, s’haurà de tenir en compte la situació de la vegetació en el jardí (a ple sol, ombra,etc) i les necessitats hídriques pròpies de l’espècie vegetal. Cal recordar que a mesura que les temperatures augmentin, durant els pròxims mesos, caldrà reajustar el temps de reg.


Profile for tribunamaresme

Tribuna 356. Març 2020  

Tornen els pèsols més gastronòmics. Nova edició del Festival ‘A la vora del Jazz’ a Mataró. ‘El magraner’, de Jordi Llavina i ‘La doctora’,...

Tribuna 356. Març 2020  

Tornen els pèsols més gastronòmics. Nova edició del Festival ‘A la vora del Jazz’ a Mataró. ‘El magraner’, de Jordi Llavina i ‘La doctora’,...

Advertisement