Page 1

MÚSICA LLIBRES PANTALLES IDEES MEMÒRIA TECNOLOGIES FESTES SALUT

Tribuna

Maresme www.tribunamaresme.com

NÚM. 351. OCTUBRE 2019 | Propera sortida: 7 de novembre

Vilassar de Noir Vilassar de Mar proposa del 25 al 27 d’octubre una nova edició del Festival de literatura i cinema negre. Reviu Ilturo: Cabrera de Mar mostra el seu patrimoni iberoromà Familiar: Vilassar de Mar convoca el Festival de titelles Firobi Especial: Monogràfic dedicat al col·lectiu de la Gent Gran

BELLESA ESCENARIS TEATRE GENT GRAN GASTRONOMIA SORTIDES MÓN VIU VIDA SANA


PROPOSTES DESTACADES DEL MES D’OCTUBRE

lA REInA DE lA BEllEsA DE lEEnAnE Premià de Mar. Dissabte 19 a les 19h. Espai l’Amistat. Obra de Martin McDonagh, dirigida per Julio Manrique. Una obra plena d’humor negre .

CAlEllA ROCKFEsT LA TENDRESA

Matató. Teatre Monumental. Dissabte 12 a les 20.30 h. Una comèdia de llenyataires i princeses.T de Teatre i Dagoll Dagom coprodueixen la versió d’aquesta comèdia romàntica inspirada en l’univers de Shakespeare.

MERCAT DEl FIlM

Mataró. Can Gassol. Del 18 al 20 d’octubre Hotel Elèctric i el MAC tornen a col·laborar per presentar la collita anual de producció audiovisual feta a Mataró.

FIROBI

Vilassar de Mar. Del 4 al 6 d’octubre Titelles de tot tipus, dels més tradicionals, els de fil, als més innovadors, els hologràfics, es donaran cita al Festival de Titelles Vilassar de Mar Firobi.

Calella. Fàbrica llobet Dies 11 i 12 d’octubre. Cita imprescindible pels amants del rock amb Southside Johnny And The Asbury Jukes, Ñu, Diamond Dogs, Liza Colby o Laurence Jones.

CAMInADEs sOlIDÀRIEs

II Travessia solidària Vilassar de Mar: Dissabte 5 a les 10 h. / VI Marxa solidària AGIM: Diumenge 13 a les 9 h./ 12è Caminem amb Maresme Oncològic: diumenge 20 a les 9 h.

LA VINYETA

CONCURS sORTEIG D’Un sOPAR

Guanya sopar romàntic per a 2 persones al Racó de can Feliu de Vilassar de dalt. MAnEREs DE PARTICIPAR

Ricard Soler. www.ricardsoler.blogspot.com

Tribuna

Maresme SoL·LIcITAT coNTRoL PGd

1. Enviar un email a: promocio@tribunamaresme.com. 2. Facebook / Twitter / Instagram. Segueix-nos i posa m’agrada a la publicació del concurs.

Editor/director: Josep Maria Ponce. Col·laboradors: Albert calls, Margarida colomer, Jesús Gonzàlez Notario, Josep Grau (Montaltrek), Quim Giménez, Anna Lladó, Passi Garden Home, Ferran Planell, Gemma Ponce, Gabriel Pujol, Remei Ribas (Àvia Remei), Ricard Soler. / AMIc, AcN i Associació cultural Valors. c/ Lourdes, 40 · 08330 Premià de Mar · Tel. 93 752 52 67 www.tribunamaresme.com · info@tribunamaresme.com Dip. legal: B-26375-2005. Impressió: Impressions Intercomarcals S.A.

TRIBUNA Maresme no es fa responsable dels continguts dels articles dels col·laboradors de la publicació, que reflecteixen la seva opinió; ni dels missatges publicitaris dels anunciants.


festivals

Tribuna Maresme | 3

ACOSTA’T A LA CULTURA

Vilassar de noir, capital del gènere negre Vilassar de Noir és un festival cultural que va néixer amb la voluntat d’explicar i ana· litzar el gènere negre des de les diferents manifestacions artístiques: literatura, còmic, cinema, teatre i música. Vol ser un punt de trobada entre els autors de gènere negre i els afeccionats que segueixen els seus treballs. També contribuir a la visibilitat de la literatura i el cinema negre i generar de· bats amb les aportacions dels autors més importants del pa· norama actual, a partir de la participació en xerrades, tau· les rodones i presentacions de les seves obres. Precisament, l’accessibilitat als escriptors a través de xerrades i actes i la interrelació amb els lectors, han anat posicionant aquesta proposta i fent·la una cita ine· ludible. El festival es consolida. L’escriptor i editor Marc More· no, director del festival Vilassar de Noir que impulsa l’Ajunta· ment vilassarenc, valora que “cada cop comptem amb més reconeixement com a festival que tracta bé els autors i els assistents, que genera complicitat entre tots, i gràcies a

El Festival de literatura i cinema negre Vilassar de Noir tornarà els propers 25, 26 i 27 d’octubre a l’Espai cultural can Bisa, amb tres jornades carregades de propostes que analitzaran l’actualitat de la literatura de gènere negre.

El festival té també nombroses novetats, com la celebració del I Premi Vilassar de Noir de novel·la negra en català Vilassar de Noir és un festival cultural que va néixer amb la voluntat d’explicar i analitzar el gènere negre

U.

PROGRAMACIÓ VILASSAR DE NOIR DIVEnDREs 25 OCTUBRE 19h: Inauguració. 19.15h: Entrega I Premi Vilassar de Noir. 19.30h: Projecció de la pel·lícula La estrategia del pequinés. 21h: Taula rodona amb Alexis Ravelo i Elio Quiroga. Moderador: JR Armadàs. DIssABTE 26 OCTUBRE 11h: Roda de reconeixement 1 amb Jordi Agut, Laura Gomara, Jordi de Manuel i David Marín. Moderador: Albert Calls. 12h: Roda de reconeixement 2 amb Pilar Romera, Ludmilla Lacueva, Pep Prieto i Llort. Moderadora: Núria Juanico. 13h: Cara a Cara. Marc Pastor conversa amb Rosa de Diego. 13.30h: Paios durs... o no. Eduard Palomares, Miquel Aguirre, Alberto Valle i Pablo Sebastiá. Moderador: Matías Nespolo. 17h: Quan tot és dins el cap. Clara Peñalver, Anna Carreras i Tadea Lizarbe. Moderadora: Laura González. 18h: Més enllà de la frontera. Susana Rodríguez, Anna Hernández, Maribel Medina i Salva Alemany. Mode-

radora: Raquel Gámez Serrano. 19h: Cara a Cara. Jordi Llobregat conversa amb Toni Iturbe. 19.30h: A la ment de l’assassí. Manuel Marlasca, Paz Velasco i Blas Ruiz Grau. Moderador: Ramon Castelló. 20.30h: La cruesa d’allò negre. Daniel Fopiani, Carles Mentuy, Claudio Cerdán i Diego Ameixeiras. Moderador: Ferran Grau. DIUMEnGE 27 OCTUBRE 10.30h: Els colors del negre. Maiol de Gràcia, Prado G. Velázquez i Jacinto Vicente Moderadora: Lali Ribera. 11.15h: Quan menys ho esperes. Xavier Moret, Tuli Márquez, Jordi Macarulla i Francesc Planes. Moderadora: Aida Montoya. 12.15h: A la costa. Maribel Torres, Cristina Malagelada i Mireia Vancells. Moderadora: Maite Viñals. 13h: Cara a Cara. Damià del Clot conversa amb Anna Guitart. 13.30h: Relacions complexes. Susana Hernández, Joan Roure, Mari Carmen Sinti i Emili Bayo. Moderadora: Irene Solanich.

això tenim la possibilitat de portar els principals autors tant en català com en castellà, els més reconeguts i els que tenen les novetats més interessants”. Sobre el programa d’aquest any destaca “la tarda de divendres, dedicada a l’audiovisual, amb una pel·lícula acabada d’estrenar als cinemes que oferim amb entrada gratuïta fins a omplir la sala i després la taula rodona amb el director i l’autor de la novel·la en què es basa. I la tarda de dissabte, que és on intentem encabir els autors més complicats de veure ja que no venen molt sovint per Catalunya o, fins i tot, és el primer cop que venen amb


4 | Tribuna Maresme

el seu llibre. I l’obra de microteatre de la que tindrem tres representacions dissabte al vespre i diumenge al matí”. El festival té també en· guany nombroses novetats, com la celebració del I Premi Vilassar de Noir de novel·la negra en català, que publica· rà Llibres del delicte o la par· ticipació de La Tropa Teatre, que farà tres representacions d’una obra de misteri. A més, es dedicarà la tarda del di· vendres a l’audiovisual, on es veurà la pel·lícula d’estrena La estrategia del pequinés, amb entrada lliure fins a om· plir la sala, i una taula rodona amb el director del film, Elio Quiroga i l’autor de la novel· la en què es basa la pel·lícula, Alexis Ravelo. Moreno explica que els ob· jectius del festival són conti· nuar millorant i aconseguir “que tothom qui passi en algun moment del cap de setmana s’hi trobi còmode entre llibres, escriptors i gent de la cultura. Els fonaments ja són sòlids, després de tres edicions amb força públic, però encara penso que estem en fase de créixer i de consolidar-nos com un festival important dins del circuit català i espanyol, on tenim la sort de comptar amb els principals autors del panorama literari”.

Torna renovat el Reviu ilturo, Festival Cultural Iberoromà 2019 ons històriques, ibèriques el primer cap de setmana del Festival i demostració d’ofi· cis romans i campament el segon, que seran l’epicen· tre del festival, que es poden complementar amb una visi· ta guiada, un monòleg o una conferència. O també es po· drà gaudir d’una demostració d’una legió romana.

Un any més, aquest esdeveniment pretén divulgar el ric patrimoni arqueològic local, on fa més de 20 segles convivien ibers i romans Els caps de setmana del 5 i 6 i 12 i 13 d’octubre es celebra la XXI edició del Festival Cul· tural Iberoromà Reviu Ilturo, que des de l’any passat reem· plaça a la tradicional Fira Ibe· roromana de Cabrera de Mar. La temàtica que vertebra Reviu Ilturo 2019 és la comu· nió entre la societat ibera i la romana i com a novetat s’ha volgut allargar el Festival en dos caps de setmana, dedi· cant el primer cap de setma· na (5 i 6 d’octubre) al passat iber d’Ilturo i el segon cap de setmana (12 i 13 d’octubre) al seu passat romà. La programació s’ha millo· rat pel que fa a les activitats com les visites guiades, que s’han renovat de forma subs· tancial, ja que alguns jaci·

ments, com el Poblat ibèric de Burriac, han tingut avenços dins l’àrea d’investigació i re· cerca arqueològica; o la visita guiada Arques del vi, que en· guany inclourà també la visita al jaciment de Can Benet. Es consoliden els “Racons que parlen”, monòlegs histò· rics a peu de carrer, i aquest any s’incorporen un nou mo· nòleg i un diàleg històric. Un dels punts forts seran les dues conferències programa· des pels dissabtes 5 i 12 d’oc· tubre. Oriol Cuscó i Víctor Re· villa presentaran les novetats de les investigacions sobre ibers i romans vinculades a les excavacions del Poblat Ibèric de Burriac i el santuari de Can Modolell, respectivament. També es faran recreaci·

Reviu Ilturo als Museus Gràcies a la col·laboració del Museu de Mataró, el Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, el Museu de l’Estampació de Premià de Mar i el Museu de Premià de Dalt, es podrà gau· dir de visites a closos arqueo· lògics com la Vil·la romana de la Gran Via - Can Ferrerons de Premià de Mar, la Vil·la roma· na de Torre Llauder, Premià de Dalt i els forns romans de Vilassar de Dalt. Reviu Ilturo i les escoles Com l’any passat, el festival vol fer arribar als més petits la importància de la conserva· ció i ensenyar com vivien els ibers i els romans. S’oferiran als centres educatius visites guiades especialitzades als ja· ciments arqueològics de Ca· brera, complementades amb un taller.


Tribuna Maresme | 5

Homenatge a les jugadores campiones d’Espanya de la dècada dels 70

Foto: Feliu Vilalta.

Aula de música de Vilassar de Mar L’Aula de Música de Vilassar de Mar, fundada el 1995 amb el suport de l’Ajuntament, celebra el present curs el seu 25è aniversari. És un centre de formació musical que ofereix activitats destinades a persones de totes les edats amb l’objectiu de facilitar un espai pel gaudi de la pràctica musical individual i en grup, a través de múltiples instruments, formacions corals i instrumentals. L’Aula compta amb un entorn idoni, amb un professorat d’alta qualitat al servei dels seus alumnes i usuaris, els quals poden connectar amb l’expressió musical i emocional, l’aprenentatge a través del joc i del gaudi, el benestar, el diàleg, la convivència, la motivació vers la superació de reptes, la responsabilitat, la consciència individual i d’equip, el respecte, la solidaritat i la sensibilitat, tots ells valors propis d’un mitjà artístic com és la música. L’Aula de Música ofereix les següents activitats i formacions: Música per a nadons; Cor Infantil Grumets; Llenguatge musical i harmonia; Instruments: piano, guitarra, violí, viola, violoncel, saxo, trompeta, flauta travessera, clarinet, bateria, guitarra i baix elèctrics, guitarra flamenca, arpa; Música per a infants i joves; Música per a adults; Música i Moviment Expressiu; Cant modern i clàssic; Conjunts instrumentals (combos); Cor Vila Azari de música antiga; Cor VilasSons de música moderna; Cor Seasons; Vilassar Big Band; Turrunats Band.

El passat 21 de setembre va tenir lloc al Palau Josep Mora de Mataró un partit de bàsquet entre el sènior femení de la UE MATARÓ i el GEIEG-UNIGIRONA de LF2. El motiu del partit va ser fer un homenatge de ciutat a una generació de jugadores que defensant els colors de l’IGNIS C.D. MATARÓ varen guanyar el Campionat de Lliga Espanyola femenina les temporades 1971/72, 1972/73 i 1973/74. Aquest equip estava liderat per la Carme Famadas, que va ser tres anys consecutius la millor jugadora espanyola de l’època, i eren entrenades per en Josep Maria Solà. A les imatges, en color, el moment actual i en blanc i negre l’equip als anys 70.


6 | Tribuna Maresme

escenaris ACOSTA’T A LA CULTURA

sortim en Família desplega una gran varietat d’estils per iniciar als petits en arts escèniques El passat 28 de setembre va co· mençar una nova edició del ci· cle Sortim en família a Mataró. Els diferents agents culturals de la ciutat dedicats al públic familiar s’han unit per oferir una programació variada i de qualitat. Fins al 15 de desem· bre a Mataró es veuran 11 es· pectacles. La Casa de la Música pro· gramen el cicle Xics’n Roll que ofereix concerts de grups tri· but que adapten les seves pre· sentacions al format familiar i permeten conèixer als més petits de la casa les formacions més importants de la història de la música. Els grups a qui retran tribut seran els The Be· atles (diumenge 27 d’octubre) i Queen (Diumenge 24 de no· vembre), els dos a la Sala Clap. Circulant, circ en moviment! ha programat dos espectacles de circ. El 6 d’octubre serà el moment de veure El senyor de les baldufes que acaba de guanyar el guanya el premi del Públic del Festival de Circ de Castella i Lleó. L’altre espec· tacle es dedicarà a l’aigua. Els exploradors de l’aigua de les companyies Pessic de Circ i

Una imatge de l’espectacle ‘Italino Grand Hotel’ de la Cia. La Tal.

TEATRE El metge de Lampedusa. Mataró. Teatre Monumental. Divendres 4 a les 21 h. El relat d’una vida dedicada a l’atenció dels exiliats des de les costes africanes. Capvespre al jardí. Mataró. Sala Cabanyes. Dissabtes 5, 12 i 19 a les 21 h. Diumenges 6, 13 i 20 a les 18 h. Com triomfar en els negocis sense fotre ni brot. El Masnou. Ca n’Humet. Dies 5, 11 i 12 a les 21 h i diumenges 6 i 13 a les 18 h. It’s All About Grrr. Mataró. Can Gassol. Diumenge 6 a les 19 h. Una obra sobre l’agressivitat, la ràbia, la guerra. Mamma Mia. Vilassar de Mar. Ateneu Vilassanès. Dies 12, 13, 18 i 19 d’octubre. A càrrec de La Tropa Teatre. La tendresa. Mataró. Teatre Monumental. Dissabte 12 a les 20.30 h. T de Teatre i Dagoll Dagom coprodueixen. Ultracongelados. Mataró. Can Gassol. Dimarts 15 a les 20 h. Dimecres 16 a les 19 h. A càrrec del Grup de Teatre Magín.

La reina de la bellesa de Leenane. Premià de Mar. Espai l’Amistat. Dissabte 19 a les 19 h. Obra de Martin McDonagh. Biba la Rebolución. Premià De Mar. Patronat. Dissabte 19 a les 22 h.Diumenge 20 a les 19 h. Comèdia d´alt voltatge que respira humor negre en tot moment. Dirigida per Ferran Corbalán. Carnaval. Mataró. Foment Mataroní. Diumenge 20 a les 18 h. A càrrec del grup de teatre El Tramvia. Hansel i gretel. Premià de Mar. Espai l’Amistat. Dissabte 26 a les 20 h i diumenge 27 a les 11.30 h. Òpera escenificada, amb la direcció d’Ana Puche i Jordi Tena. Birdie. Mataró. Teatre Monumental. Dissabte 26 a les 20.30 h. Espectacle multimèdia amb vídeo en directe i manipulació d’objectes. El dúo de La Africana. Mataró. Teatre Monumental. Diumenge 29 a les 18 h. A càrrec de la Companyia de Sarsueles Ciutat Comptal i l’Orquestra Aula Lírica.

Claret Clown. Es podrà veure l’1 de desembre. L’AACC Maresme Titelles programa també tres especta· cles a la Sala Casal Aliança. El primer serà La rateta que... el 13 d’octubre de la Companyia B. La segona cita serà el 10 de novembre amb El follet i el sabater, un espectacle musical i de titelles i actors amb música de piano en directe. La tempo· rada titellaire es clourà el 8 de desembre amb Pauuuuu, una divertida invitació a la reflexió, des d’una actitud filosòfica i lú· dica sobre la resolució de con· flictes. La Xarxa Mataró proposa tres espectacles al Teatre Mo· numental. Començaran el 20 d’octubre amb La Via Làctia, un musical de titelles gegants, manipulats amb la tècnica de la llum negra. La programació continuarà el 17 de novembre amb La princesa en texans de la Companyia Sgratta. Una obra de teatre familiar molt diverti· da i que trenca estereotips. El darrer espectacle serà el Italino Grand Hotel de la Companyia La Tal que arribarà al Monu· mental el 15 de desembre.


Tribuna Maresme | 7

Els titelles del Firobi omplen el festival amb 13 espectacles Titelles de tot tipus, dels més tradicionals, els de fil, als més innovadors, els hologràfics, es donaran cita al Festival de Titelles Vilassar de Mar Firobi. Del 4 al 6 d’octubre, 13 espec· tacles deixaran veure el millor d’aquest art als carrers, places i equipaments culturals. Com sempre no hi faltarà la fira d’artesans, els tallers de la Sol o l’espectacle de titelles espe· cial per a adults, que enguany serà Globe story, un homenat· ge al cine mut. Els especta· cles programats a l’aire lliure seran gratuïts i el preu de les entrades per a la resta serà de 6 € per als adults i 2 per als in· fants. Tots els infants que por· tin un titella a la mà tindran una entrada gratuïta per als espectacles.

Jànio Marti Project. Cabrils. Centre Cívic La Fàbrica. Divendres 4 a les 21:30h. Presenten el disc Harlem Group Days. Juanjo Tabarka. Mataró. Pl. A. Machado. Diumenge 6 a les 12 h. Vermut musical. Geriona entre musicals. Arenys de Mar. Teatre Principal. Diumenge 6 a les 19 h. Amb el Cor de l’Auditori de Girona. Ual·la. Mataró. Casal L’Aliança. Dijous 10 a les 21 h. Concert del duet format per Modesto Lai i Alba Rubió.

Una imatge de l’espectacle ‘Globe story’. Divendres 4 octubre 17.15 h: Berenar del Firobi amb la música de la Turrunats Band (Pl. del Círcol). A continuació, inauguració del 23è Festival de Titelles Firobi amb La Mar de Bé, a càrrec de la cia. Scura Splats. Dissabte 5 octubre D’11 a 13 h: Tallers de la Sol (Pl. de l’Ajuntament). 11.30 h: Asteroid, a càrrec de la cia. Campi qui pugui (Pl. del Círcol). 12 i 17.30 h: Un teatre al jardí, a càrrec de la cia Minimons (Jardí de can Bisa). 12 i 17.30 h: La lluna al jardí, a càrrec de la cia. Teatro Silfo (Sala Mn. Josep M. Galbany). 13 h: Asteroid, a càrrec de la cia. Campi qui pugui (Pl. del Círcol). 17 h: Els viatges d’en Filalici, a càrrec de la cia El Dit al Nas (Sala M. Roser

El grup només ha tocat a la península ibèrica com a con· vidat en el concert que Bruce Springsteen va fer a Madrid el 2012. La última incorporació al festival han estat els madri· lenys Ñu, que tornen a Calella 42 anys després del seu histò· ric concert al Camping Rock. El cartell es complementa amb els suecs Diamond Dogs,

El flabiol a Mataró, 300 anys. Mataró. Museu Arxiu Sta Maria. Divendres 11 a les 19 h. Concert comentat de flabiol i tamborí, acompanyats de sac de gemecs i acordió.

Carrau). 18.15 h: Adéu Peter Pan, a càrrec de la cia. Festuc Teatre (Ateneu Vilassanès). 22.30 h: Globe story, a càrrec de la cia. El perro azul Teatro (Sala M. Roser Carrau).

La trompa com a solista. Vilassar de Mar. Sala Roser Carrau. Diumenge 13 a les 19 h. A càrrec de l’Orquestra de Cambra Sant Cugat, amb la solista Cristina Cortés, trompa.

Diumenge 6 octubre 11.30 h: El drac Manelic, a càrrec cia. Galiot Teatre (Pl. del Círcol). 12 h: L’oníric món de dins, a càrrec de la cia Holoqué (Pl. del Círcol). 12 h: El cruce dins la carpa del tangram a càrrec de la cia A2manos (Pl. del Círcol). 12.30 i 18.15 h: Kumulunimbus a càrrec de la cia. Ortiga(Jardins de can Bisa). 17 h: Loops a càrrec de la cia. Engruna Teatre (Sala M. Roser Carrau). 18.15 h: Piccolo circ de fil, a càrrec de la cia. Antonella D’Ascenzi (Ateneu Vilassanès). 19.30 h: Cercavila de cloenda amb els Ssstrèpits i els Mansuets de Foc.

Lluc Casares. Mataró. Sala Clap. Dijous 17 a les 21.30 h. Jam-session.

Arriba el setè Calella Rockfest Els propers 11 i 12 d’octubre, es celebrarà a Calella la 7a edició del Calella Rockfest, una cita imprescindible pels amants del rock. Entre els noms que encapçalaran l’edi· ció, destaca el de Southside Johnny And The Asbury Ju· kes, la formació de New Jersey estretament lligada a Bruce Springsteen i a Little Steven.

CONCERTS

una autèntica màquina de rock & roll, que tornen als escenaris l’espectacular veu i actitud de la novaiorquesa Liza Colby, el blues·rock del jove anglès Laurence Jones i les diferents vessants del rock clàssic encarnades en els bar· celonins Schizophrenic Spa· cers i The Grassland Sinners, i els gironins Silverflame.

París 1900: del impressionnisme aux années folles. Premià de Mar. Espai l’Amistat. Divendres 18 a les 21 h. Recital de piano a quatre mans. El classicisme. Mataró. Teatre Monumental. Dissabte 19 a les 20 h. Amb l’Orquestra de Cambra Catalana, l’Orquestra de Mataró i el Cor Ciutat de Mataró. Prok. Mataró. Sala Clap. Dissabte 19 a les 22 h. Adrián Pedrosa ens porta el seu primer àlbum en solitari, Rojo y Negro. Sons of Med. Mataró. Jardins Antic Escorxador. Diumenge 20 a les 12 h. Vermut musical. There was a fiesta. Arenys de Mar. Teatre Principal. Diumenge 20 a les 19 h. Amb la Copla de Wisconsin i JMC Trio. The Beatles. Mataró. Sala Clap. Diumenge 27 a les 12 h. Concert tribut en format familiar. Mirs. Mataró. Les Esmandies. Diumenge 27 a les 12 h. El triple de Beethoven. Vilassar de Dalt. Teatre La Massa. Diumenge 27 a les 19 h. Amb l’Orquestra Simfònica de Sant Cugat.


8 | Tribuna Maresme

pantalles ACOSTA’T A LA CULTURA

‘Ad Astra’, fins a les estrelles

JOKER De Todd Phillips (EUA, 2019). Amb Joaquin Phoenix, Robert De Niro, Frances Conroy, Zazie Beetz, Brett Cullen, Douglas Hodge. ESTRENA 04/10/19

Jesús Gonzàlez t jesusgonnot

A ningú li és aliè que el cine· ma de ciència ficció (també la literatura) esdevé sovint un gènere que permet parlar de manera metafòrica de temes i inquietuds humanes disfres· sades de tecnologia i efectes especials (no sempre). Aquest és el cas de la recerca humana a 2001, una odisea del espacio i l’existencialisme de Solaris o Stalker, de Tarkovski. O, per posar un exemple més recent, Gravity, d’Alfonso Cuarón, on assistíem a la superació al límit del dol d’una astronau· ta per la mort de la seva filla. Actualment tenim en carte· llera Ad Astra, una nova cinta de ciència ficció que explora aquesta línia més mística de parlar dels problemes inter· personals a l’espai. James Gray, el seu director, és el responsable de diferents pel·lícules que sota l’etiqueta de de “grans aventures”, com l’emigració (El sueño de Ellis); exploradors americans (Z, la Ciudad perdida); o cintes més intimistes com Two Lovers, sempre està parlant de l’es· perit humà. Dues idees prin·

EsTREnEs OCTUBRE

DÍA DE llUVIA En nUEVA YORK De Woody Allen (EUA, 2019). Amb Timothée Chalamet, Elle Fanning, Selena Gomez, Jude Law, Rebecca Hall. ESTRENA 11/10/19

RETRATO DE UnA MUJER En llAMAs Un fotograma d’Ad Astra, protagonitzada per Brad Pitt.

cipals circulen a través d’Ad Astra: la humanitat buscant vida extraterrestre com recurs per salvar La Terra i un fill cer· cant el seu pare perdut en els confins de l’univers conegut. Dues idees que vindrien a re· sumir·se en una única conclu· sió: dediquem·nos a nosaltres mateixos (el jo, a nivell per· sonal, i La Terra a nivell uni· versal), perquè és l’únic que realment coneixem, l’únic que sabem que existeix. Brad Pitt (molt millor que al més recent Tarantino) busca el seu pare, un rebel astronauta obsessi· onat en buscar vida a altres galàxies que s’ha amotinat i

posa em perill la mateixa ter· ra. Aquest argument, lleuge· rament transformat, recorda poderosament a la novel·la de Joseph Conrad El cor de les tenebres, que Francis Ford Cop· pola va convertir en la brutal Apocalypse Now: un cabdill amotinat que caldrà eliminar per restablir l’equilibri. La complexitat rau en què aquí hi ha una relació de parentesc que dificulta l’operació inter· planetària. Aquesta petita mo· dificació argumental permet Gray reflexionar sobre la fa· mília i el compromís (o la seva absència justificada per milers d’anys llum de separació).

De Céline Sciamma (França, 2019). Amb Adèle Haenel, Noémie Merlant, Luàna Bajrami. ESTRENA 18/10/19

PARÁsITOs De Bong Joon-ho (Corea del Sur, 2019). Amb Song Kang-ho, Lee Seon-gyun, Jang Hyejin, Cho Yeo-jeong, Choi Woo-sik. ESTRENA 25/10/19

COnsUlTA CARTEllERA SETMANAL Ocine Arenys: www.ocinearenys.es Cinesa Mataró Parc: www.cinesa.es Foment Mataroní: www.matarofoment.org Centre Parroquial d’Argentona: www.centreparroquialargentona.cat Espai Amistat: www.espailamistat.cat La Calàndria: www.cinemalacalandria.com


Tribuna Maresme | 9

Fort augment de rodatges a la comarca El 2018 es va crear la Maresme Film Commission, un servei dirigit a productores cinema· togràfiques i del món audio· visual per ajudar-los a trobar espais adequats de rodatge al Maresme i centralitzar la ges· tió i tramitació de permisos administratius, que compta ja amb 25 municipis de la comar· ca adherits. Durant aquest any de treball, la Maresme Film Commission ha gestionat gairebé 200 peti· cions de rodatge a la comarca, 139 de les quals s’han gestionat només en els mesos de gener a juliol de 2019. La Maresme Film Commis· sion ha facilitat un total de 70 rodatges al Maresme entre els quals destaquen produc· cions tan importants com els llargmetratges Elisa y Marcela (2019) d’Isabel Coixet, que té

CINEMA Els avantatges de ser un marginat. Arenys de Mar. C.C.Calisay. Divendres 4 a les 17 h. D’Stephen Chbosky (EUA, 2012). BAFTA Shorts. Cabrils. Biblioteca. Divendres 4 a les 19h. Curtmetratges premiats a la darrera edició dels BAFTA Shorts. Push. Premià de Mar. Patronat. Dissabtes 5 i 26 a les 19 h. Documental del mes. Nadie quiere la noche. Vilassar de Mar. Biblioteca. Dimecres 9 a les 18 h. D’Isabel Coixet (Espanya, 2015).

seqüències rodades a Vilassar de Dalt, Gente que viene y Bah (2019), àmpliament rodada al Maresme, o Uno para todos, de David Ilundain i amb rodatge aquest estiu a Arenys de Munt. A més, també s’han gravat sèries i programes de TV a la comarca com la sèrie Benvinguts a la família, de Paco Plaza, amb escenes rodades a Cabrils i Mataró, i els programes de TV3 El millor restaurant davant del mar del Maresme, de

Abadal, un enclavament únic entre vinyes Vinculats al món del vi des de fa més de 8 segles, el celler Abadal està ubicat a Santa Maria d’Horta d’Avinyó, una localitat situada al cor del Bages, en un entorn únic que captiva per la seva bellesa i singularitat. Paisatge, història, vi i gastronomia es fusionen en la proposta enoturística d’Abadal, entre les que destaquen activitats com la Visita Gourmet, la qual permet gaudir dels millors vins d’Abadal maridats amb aperitiu casolans. En reconeixement a la seva proposta d’Enoturisme, el 2018 van ser guardonats amb el Pre· mi d’Enoturisme de Catalunya a la Millor Experiència Enoturística. Més info: www.abadal.net

Vinya Abadal

Identitat Extra Virgin Olive Oil, una experiència autèntica Identitat Extra Virgin Olive Oil és un projecte familiar situat a Hor· ta de Sant Joan encaminat a l’elaboració i comercialització d’un oli d’oliva extra verge ecològic. Aquest projecte també contempla un ampli ventall de propostes oliturístiques com la visita al molí propi, al museu o a les finques de cultiu ecològic. A més també ofe· reixen un tast guiat i comparat dels diferents olis que produeixen o altres activitats al voltant de les oliveres tal com tallers de ioga i mindfulness, caminades de marxa nòrdica o tastos d’oli amb les bicicletes per la Via Verda. Més info: www.identitatoliveoil.com

Identitat Extra Virgin Olive Oil

El turisme diferent existeix i porta el nom d’Artemis Gymkhanas Barcelona Tots poden visitar Barcelona, però pocs tenen l’oportunitat de des· cobrir totes les seves icones i secrets resolent un enigma, buscant pistes i endinsant-se a la profunditat dels seus carrers. Amb Artemis Gymkhanas Barcelona pots triar des d’un Escape Game a l’aire lliu· re, una recerca policíaca, una carrera d’orientació fins a una ruta cultural amb reptes. Per participar en les activitats pots muntar el teu propi equip amb els teus col·legues, amics o familiars. I és que tal com diuen a Artemis: Que et contin la història està bé, però viure-la, és molt millor! Més info: www.gymkhana-barcelona.com

Montjuïc Challenge

Joc de cartes i El Foraster, que va visitar Òrrius. Entre les principals tasques de la Maresme Film Commissi· on destaquen l’atenció i segui· ment als projectes audiovisu· als; el seguiment i coordinació amb les administracions pú· bliques i particulars adherits a l’òrgan i la creació d’un inven· tari de localitzacions a la seva pàgina web, que actualment compta ja amb 298 localitzaci· ons repartides pel territori.

Cineclub Garbí. Malgrat de Mar. Centre Cultural. Dies 11 i 12 a les 22 h: Els dies que vindran. Divendres 25 a les 22 h: La mujer de la montaña. Pájaros de verano. Mataró. Foment Mataroní. Dijous 17 a les 20.15 h. De Ciro Guerra i Cristina Gallego (Colòmbia, 2018). También la lluvia. Alella. Casal d’Alella Divendres 18 a les 19h. D’Icíar Bollaín (Espanya, 2010). Mercat del Film. Mataró. Can Gassol. Del 18 al 20 d’octubre. Projecció d’obres en diversos formats de creadors mataronins. Womanhood. Mataró. Centre Cívic Espai Gatassa. Divendres 25 a les 19 h. El documental del mes.


10 | Tribuna Maresme

idees

PREGUNTES I RESPOSTES

Caminava d’esquena Ramon Domingo Psicòleg

En un infant, el període de l’autonomia versus vergonya/ dubte (E. Erikson, dixit) és l’etapa en la qual, els infants sense tenir en compte el con· text de l’acció, fan coses per fer·se veure, sense mirar·ne les conseqüències que a vegades són força dolentes. Si el germà gran va en bici, jo també; si juga amb la tauleta, jo també; i si caminar d’esquena em fa ser algú, crida l’atenció, estic afirmant que per sobre de tota lògica i circumstància, JO SOC AQUÍ, encara que no us agradi el que faig tot aprenent el que no puc fer. Fins que, un cop entrats en una altra etapa del desen· volupament del pensament d’iniciativa/culpa, els infants, comencen a adonar·se que, per ser “escoltat”, cal “trobar el moment que m’escoltin”; explicar els “perquès”, argu· mentar, però amb cura i sense equivocar·se, fent deduccions; tot i que els adults ens renyaran quan no fem el que volen ells o bé, es demostrarà que encara no soc prou gran, o aprendré a fer·ho com ells, tot i que “en· cara soc petit” i m’avergonyi·

A la maduresa, no queda més remei que intentar buscar les solucions als conflictes ran, etc., en una acció mental permanent sobre la realitat i la imaginació. Afirmacions del tipus “ara ja no soc la persona que era abans”, tot i que acabo de dei· xar un lloc de responsabilitat; o “les escoles prohibeixen l’accés als mestres”, d’alguns titulars de diaris sobre notícies “amb in· tenció”; quan s’analitzen amb lògica, resulta que només eren uns titulars amb ganes d’enga· nyar. Els noticiaris van plens de notícies que no expliquen les causes, solament els fets i encara resumits: és una tècnica

efectiva per crear ansietat en el que escolta o indiferència amb la repetició de fets sense causa. Això, també es descobreix entre els 7 i 12 anys: puc enga· nyar i ser enganyat; la realitat de les coses no és real, és tal com l’expliquem: si em suspe· nen és pel profe, que em te ma· nia; si vull una cosa és perquè tots la tenen i jo no; si m’expli· co bé, puc fer creure que jo no tinc la culpa, però si tinc la cul· pa hauré de pagar... etc. Encara d’adults, i sobretot en l’àmbit polític, aquest sis· tema de pensament, massa vegades és freqüent en les ar· gumentacions dels partits, els uns contra els altres; sobretot quan s’agafen i es tergiversen les paraules o els fets, o només es té en compte una part pel

tot. Alguns personatges polítics del nostre entorn, hi són força avesats a aquestes formes de raonament infantils. Quan entrem a l’adolescèn· cia, apareix la intimitat, per la qual es fa difícil saber ben bé perquè fem el que fem, sobretot a nivell social i polític: el valor del sexe fa que es sobrevalori la intimitat, les raons personals per sobre del que és social i el pensament es torna més caut (no es pot resoldre un assump· te de cop, de forma brusca) per entendre les raons que motiven el comportament dels altres. Aquí, és quan ens inventem un sistema que ens digui “quina és la veritat” de les coses: el siste· ma judicial; però ai las!, és una solució temporal, parcial, de manera que el que va ser així i per això, un cop “revisat” pel temps o per la història, havia si· gut “axàs” i per allò altre. A la maduresa del pensa· ment, no queda més remei que intentar buscar les solucions als conflictes, de manera com· plexa la majoria de vegades, per respectar els drets entre tots i acceptant la constant mo· bilitat de les decisions perses. Potser si exercíssim més sovint el pensament adult, no ens ani· ria tan malament.


Tribuna Maresme | 11

JUGAnT A EsCRIURE Ferran Planell Escriptor

Que em manin què toca o què no toca fer, més aviat m’acaba tocant allò que no sona. Raonar i concloure el que cal, m’agrada més fer·ho en un àmbit, com en diria..., més personal. Per això, que algú em digui que com a ciutadà no puc decidir com m’agradaria que fos el meu país, m’exaspera. La senyora Eva Granados ha posat en boca dels soci· alistes que “No ha de ser la ciutadania qui dirimeixi una qüestió tan important com l’autodeterminació”. Escol· tar declaracions d’aquest tipus em transporten inevitablement al passat. Quan vaig acabar de fer el soldat em van donar una cartilla, en la que, entre altres futileses, hi havien estampat: ‘Valor: Se le supone’. Tot i no deixant de ser una mera supo·

I ara què toca?

sició, vaig trobar que l’Exèrcit espanyol havia estat molt ago· sarat fent·la. Un servidor, de valent... què voleu que us digui. Però bé, a la senyora en qües· tió també se li suposa que és demòcrata i socialista i aquí no passa res. Potser és perquè, de fet, les seves paraules estan del tot en línia amb les que eme· ten les laringes de la resta dels seus companys de partit. Tan sols cal escoltar totes les que ha deixat anar el senyor Pedro

Sánchez negant i amenaçant la llibertat i els drets fonamen· tals del nostre poble. No vull ni pensar com d’esparverats han d’estar aquells que creuen veritablement en els valors del socialisme. A qui deuen votar? Als qui únicament en malme· ten el nom incloent·lo a les se· ves sigles? No sóc socialista i per tant m’estalvio el problema. Però, així i tot estic angoixat. Em ne· guiteja que, com ja ha estat a

punt de passar, vots d’honrats ciutadans independentistes pu· guin servir per donar suport a gent tan impresentable. Ara que tornarem a passar per les urnes, potser cal que hi reflexionem. Al carrer és un clam i som moltíssims els qui creiem en la conveniència d’un front unitari de l’independentisme, però di· fícilment aconseguirem fer re· alitat aquest somni, i per tant, encara que no ens agradi, aca· barem dividint el vot. Permeteu·me un parell de frases per allò que hem dit de reflexionar. Són de William Ge· orge Ward i les dues són incon· testables. Crec que ens faran pensar. Tant de bo l’encertem amb el vot: El pessimista es queixa del vent, l’optimista espera que canviï, el realista ajusta les veles. Les oportunitats són com les albades: Si un espera massa, se les perd.


la pressa per ser feliç impedeix educar per la felicitat VAlORs Anna Ramis Mestra i pedagoga

La nostra societat actual, amb la pressa com a vivència comu· na del temps, ha pervertit una de les tasques més nobles i len· tes que té la humanitat: Educar els seus membres més joves. Si fa uns anys, les famílies espe· raven que l’educació convertís els seus infants en “persones de bé”, treballadors amb feina, o ciutadans d’un país concret, i això s’entenia que era una tasca que requeria anys; ara, per so· bre de tot, els pares volen que els seus fills siguin feliços, i no només en el futur, ara mateix, avui, i per “tota l’estona” (com diuen els infants), de manera que entre el desig i l’objectiu no hi ha temps! La felicitat no és un estadi fi· nal del qual s’accedeix a través d’un camí que només conté els seus antònims, no és un desig vinculat a una esperança que cal alimentar mentre s’està transitant per altres realitats. La felicitat, com tot, s’aprèn essent feliç, adonant·se que s’és feliç (prenent consciència de la felicitat experimentada) i de com s’aconsegueix ser·ho; i projectant·se a més felicitat. Per tant, la millor pedagogia

La felicitat, com tot, s’aprèn essent feliç, adonant-se que s’és feliç (prenent consciència de la felicitat experimentada) de la felicitat consisteix a po· sar l’alumne en un entorn on ell pugui ser feliç i on pugui veure com altres són feliços. A partir d’aquí, fer·se conscient de què li permet ser feliç a ell i què als altres, i també con· juntament amb altres. La tasca educativa consisteix a propor· cionar als infants experiències de felicitat ben diverses, es· pais de reflexió i consciència, i també suports per transitar de formes egocèntriques a for· mes més heterònomes i pro· fundes (o elevades, segons es vulgui veure) de felicitat. Com diu Sonja Lyubomirsky,

la felicitat no és quelcom que s’ha de cercar, sinó que s’ha de generar i crear, perquè ser feliç depèn més d’un mateix que de les circumstàncies externes. Però que cal entrenar·se i es· forçar·se per esdevenir feliç. Arribar a ser feliç, educar, ma· durar i fer·se més plenament persona són processos. I els processos demanen temps. Hi ha qui diu que la infàn· cia és el període més feliç de la vida, però molts psicòlegs afirmen que la infantesa no és una etapa fàcil, i que actual· ment viu una acceleració que la fa molt més vulnerable, i malauradament menys capaç de ser feliç. La pressa és un dels incon· venients més grans per educar i també per al procés d’esde· venir conscientment i madu· rament feliç.

‘som Grocs Pau’ presenta cançó i prepara una gran festa solidària El projecte ‘Som Grocs Pau’ presenta aquest octubre la cançó que posa música a les paraules del que viu en Pau i la seva família. El nen mata· roní, de només 8 anys, pateix síndrome nefròtica des que era molt petit. Ja fa un any que amb la voluntat de recollir fons per investigar les malalties pe· diàtriques minoritàries com la que pateix en Pau, ell i la seva família van crear les “polseres SOMGROCS”. Groc, perquè és el color del resultat de la prova que s’ha de fer el mataroní cada diumenge. Ha de sortir groc, perquè és el color que els per· met gaudir al màxim una set· mana més. És el color que dona vida a en Pau i a la seva família. La cançó ‘Som Grocs Pau’ ha estat composada pel mataroní Joan Lorente, basant·se en el dia a dia d’en Pau i el seu en· torn. El 16 de novembre s’ha or· ganitzat una gran festa infantil i solidària que tindrà lloc a la Plaça de Santa Anna de Mata· ró i que pretén seguir recaptant fons a benefici de l’Hospital Sant Joan de Déu. Mentrestant hi ha un repte vigent a migra· nodearena.org que arriba pràc· ticament als 15.000 € i que vol seguir sumant aportacions.


Aprendre i desaprendre El FUTUR És ARA Anna Lladó. Periodista www.annalladoferrer.com

“Som una generació de transició entre dues eres”, segons el periodista i conferenciant Bor· ja Vilaseca. Estem vivint el final d’un model social, econòmic i tecnològic i endinsant·nos en un altre totalment diferent. Davant d’aquest canvi d’era, incert, “haurem de desaprendre el què hem après fins ara per a aprendre de nou”; és a dir, oblidar les maneres actuals de treballar i entendre el món i com funciona i adquirir·ne d’al· tres, diferents, per afrontar el nou model. “I qui no ho faci quedarà obsolet”, afirma. Amb l’automatització i la intel· ligència artificial, desapareixe· ran professions i llocs de treball. També naixeran ocupacions no· ves. Concretament, es destrui· ran 75 milions i se’n crearan 133 milions fins a l’any 2022, segons el Fòrum Econòmic Mundial. Un altre estudi, de l’OCDE, indica que al voltant del 22% dels llocs de treball estan en risc per l’au· tomatització a Espanya. De fet, ja estem veient canvis en alguns supermercats, establiments de menjar ràpid i benzineres, on les màquines i pantalles tàctils estan substituint les persones. El periodista també apunta que el 90% del que es produirà serà

EXPOSICIONS Fake views. Arenys de Mar. C.C.Calisay. Del 4 al 27 d’octubre. A càrrec de l’Agrupació Fotogràfica d’Arenys de Mar. Els Arquer: el feudalisme a Sant Martí d’Arenys. Arenys de Munt. Sala d’Exposicions. Del 25 d’octubre al 3 de novembre. Sonia Pulido: il·lustradora a la vora del mar. El Masnou. Espai Casinet. Dimecres 9 a les 19 h: Visita guiada. 4 artistes 4. Llavaneres. Museu-Arxiu. Del 4 d’octubre al 3 de novembre. Exposició col·lectiva dels guanyadors del IV Concurs de Pintura i Escultura.

intangible, digital. “Anem cap a un món postmaterial”, assegura. El paper moneda desapareixerà i els diners seran 100% electrònics. Ens haurem d’acostumar a les criptomonedes, el blockchain, els robots o l’anomenat Internet of theThings. Un altre dels canvis que pot comportar el nou model és la im· possibilitat de mantenir l’Estat del benestar. Segons Vilaseca, no es podran pagar les pensions i la xifra actual de funcionaris i orga· nismes públics serà insostenible. Hi haurà més incertesa, inestabi· litat i desigualtat entre regions. Som a les portes de la Quarta Revolució Industrial i, segons les previsions de l’economista Santi· ago Niño Becerra, entre els anys 2020 y 2026 és quan es produirà la major transformació del siste· ma. Així que el millor és que, si realment és així, estiguem prepa· rats.

Elogi del malentès. Mataró. Can Palauet. Fins al 17 de novembre. Obra de 14 artistes. Dissabte 26 a les 18.30 h: visita comentada i recital. Diumenge 27 a les 12 h: Visita comentada. Reflexos. L’obra de Damià Campeny. Mataró. Ca L’Arenas. Fins al 27 d’octubre. L’exposició dedicada a l’escultor Damià Campeny (1771-1855). Dissabte 12 a les 18 h: Visita guiada. Francesc Subarroca: L’obsessió creativa. Mataró. Nau Gaudí. Fins al 12 de gener de 2020. Obres que formen part de la Col·lecció Bassat. Diumenge 6 a les 12 h: Visita guiada. Albert Pujol. Mataró. Casal L’Aliança. Fins al 13 d’octubre. Pintures i aquarel·les. Josep Serra. Impressions d’un aficionat. Mataró. Casal L’Aliança. Del 18 d’octubre al 3 de novembre. Dibuixos, aquarel·les i aiguades de l’artista.

El Palau dels artesans. Mataró. Biblioteca Pompeu Fabra. Del 14 d’octubre al 7 de novembre. Héctor Agramunt. Clonant Hollywood. Mataró. Centre Cívic Espai Gatassa. De l’1 al 25 d’octubre. Descobrirem com serien ara les antigues estrelles de cinema segons l’artista. Dones no resignades. Mataró. Les Esmandies. Del 4 al 30 d’octubre. Dibuixos fets amb bolígraf de M. Teresa Álvarez Garmendia. Òscar Cervantes. Mataró. Fundació Hospital. Fins al 18 d’octubre. Aquarel·les. El circ: festa, màgia i alegria. Mataró. Tres Roques. De l’1 al 20 d’octubre. Exposició col·lectiva de l’Associació d’artistes de Premià de Dalt. Tarannàs. El jardí. Mataró. La Destilleria. Del 28 de setembre al 8 de novembre. Exposició col·lectiva de 14 peces entre quadres i escultures. El camp d’Exiliats de Bram. Premià de Dalt. Museu. Fins al 14 de desembre. Exposició d’Agustí Centelles. Reflexions meditatives. Premià de Mar. Biblioteca. Del 2 al 16 d’octubre. Exposició fotogràfica. El talent de Premià de Mar. Com fabricàvem els estampats. Premià de Mar. Museu dEstampació. Diumenge 13 a les 12 h. Visita comentada. Companys de viatge. L’essència dels animals i dels humans. St Vicenç. Biblioteca. Del 7 al 27 d’octubre. Fotografies d’Isabel Navarra.

Col·lectiva Sant Lluc 2019. Mataró. Ateneu Fundació Iluro. Fins al 3 de novembre. Exposició col·lectiva. Diumenge 13 a les 11.30 h: Visita comentada.

Jaume Almera: precursor de la geologia a Catalunya. Vilassar de Mar. Biblioteca. Del 4 al 26 octubre.

Dones i tecnologia. Una història poc explicada. Mataró. Biblioteca Pompeu Fabra. De l’1 al 18 d’octubre. Dins del projecte TecnoGirl.

Les orquídies silvestres de Catalunya. Vilassar de Mar.Can Bisa. Fins 20 octubre. Del Grup Orquidològic de Catalunya.

Antoni Luis. Conjunts. Mataró. Col·legi d’Aparelladors. De l’11 d’octubre al 3 de novembre. Olis sobre fusta i collages.

Matèria i atzar. Vilassar de Mar. Museu Enric Monjo. Fins 5 novembre. Exposició de Joan Poch.


14 | Tribuna Maresme

memòria PREGUNTES I RESPOSTES

Tres treballs opten al Premi Iluro 2019 La 61a convocatòria del Premi Iluro, convocat per la Fundació Iluro i dotat amb 4.500 euros i la publicació de l’obra, ha rebut en termini tres treballs que op· taran al Premi Iluro d’enguany. Com l’any anterior, a més de les investigacions històriques s’han convocat al certamen tots els treballs relacionats amb les humanitats i les cièn· cies socials. De la mateixa ma· nera, l’àmbit territorial d’estudi també s’ha obert i han pogut concórrer obres que no siguin exclusivament centrades a Mataró o al Maresme, sinó de qualsevol àmbit territorial en què Mataró o el Maresme tin· guin una presència destacada o un interès especial. Els títols dels treballs presen· tats per ordre de recepció són: Joan Pujol (Mataró, segle XVI) o la poesia en el seu context; Redescobrir la pintora catalana Maria Fiter Sarriera; Retrat d’un poeta. La proclamació del veredicte serà a l’Ateneu de la Fundació Iluro el 18 de novembre. Durant l’acte es presentarà l’obra guar· donada el 2018, Mataró 19361945. De la revolució a la repressió, de Joan Giménez i Blasco.

El Passeig de Baró de Viver o el de la República? FEnT MEMòRIA Margarida Colomer Historiadora

Fa un temps que alguns ajun· taments s’han proposat can· viar noms de carrers que fes· sin referència a la monarquia borbònica o el franquisme. Aquesta gestió es fa de mane· ra democràtica, d’acord amb la Comissió del Nomenclàtor on tots els grups polítics hi són representats. A Argentona han canviat el nom del Passeig del Baró de Viver pel del Passeig de la Re· pública. Com és natural hi ha hagut discrepàncies. Alguns veïns consideren que el Baró de Viver havia dignificat el poble per ser un personatge de categoria. Anem a veure qui era aquest baró. El seu nom en realitat és Darius Rumeu i Torrents, el títol de baró l’obtingué el 1901 com a diputat provin· cial per Mataró i president de la Diputació de Barcelo· na. Estudià dret i es dedicà a les empreses familiars, a les finances i a la política. La fi· delitat monàrquica de la nis· saga dels Rumeu va perdurar

inalterablement fins temps històrics recents i tingué el seu màxim exponent en el segon baró de Viver, Darius Rumeu i Freixa (1886·1970), afiliat a la Unió Monàrqui· ca Nacional des de 1919, i tingué una llarga interven· ció política en els esdeveni· ments històrics de la capital catalana en la primera mei· tat del s. XX. Fou regidor del Consistori barceloní l’any 1920 i el 1924 i alcalde entre 1925·1929. Durant el règim de Primo de Rivera, assumí la cartera de cultura de la Man· comunitat, de la qual també en fou sotspresident i es de· dicà a contribuir a la dissolu· ció d’aquesta institució. Com a monàrquic encap· çalà el moviment civil de suport als militars sollevats el 1936. La connexió entre la fracció de l’exèrcit compro· mesa a Catalunya en el cop militar i els elements civils es va fer la darrera setmana del mes de juny de 1936 i la reunió es va tenir en la seva mansió del Viver, a Argento· na. Després de la guerra civil fou conseller privat d’en Joan

de Borbó i visqué intensa· ment la pugna entre el com· te de Barcelona i el general Franco per restablir la mo· narquia a Espanya.

Argentona ha canviat el nom del Passeig del Baró de Viver pel del Passeig de la República. Com és natural hi ha hagut discrepàncies. Malgrat les seves discre· pàncies amb el franquisme, això no el va destorbar al seu desenvolupament personal. Fou president del Banc His· pano Colonial, formà part del consell dels Ferrocarrils de Catalunya i del consell regi· onal de Banc Central, i vice· president de la Companyia Espanyola de Petrolis. El seu poder econòmic li va servir per tenir un estatus que no li va treure la Dictadura militar del general Franco. El que no podem negar és que el baró de Viver era mo· nàrquic i sempre va estar al costat dels que manaven du· rant el franquisme.


Tribuna Maresme | 15

‘l’Hospital de sant Jaume i santa Magdalena, 375 anys d’història al servei de les persones’ ARRAn DE RIERA Alexis Serrano

Cicle grans mestres de la pintura. Mataró. Col·legi d’aparelladors. Conferències a càrrec de Mercè Riera i Marina Millà. Dimarts 1, 8 i 15 a les 18 h. Can Jalpí dels Arenys. Arenys de Mar. C.C.Calisay. Dimarts 8 a les 18 h. A càrrec de Gaspar Casals.

director Arxiu comarcal del Maresme

Aquest és el títol del darrer llibre publicat a Mataró. Es tracta, com es pot intuir, d’un volum dedicat a la història de l’Hospital de Sant Jaume i San· ta Magdalena de Mataró en motiu del 375 aniversari de la seva fundació. Per celebrar la feliç efemèride, el llibre ha es· tat editat per l’editorial Efadós, coordinat per l’Arxiu Comarcal del Maresme, impulsat per la Fundació Hospital i ha comp· tat amb la col·laboració de l’Ajuntament de Mataró. L’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena és la terce· ra institució més antiga de la ciutat de Mataró després de la mil·lenària parròquia de Santa Maria i de la sis vegades cen· tenària corporació municipal (aniversari aquest darrer, que també se celebra enguany, 1419 · 2019). A la darreria de l’any 1644 –ara fa just 375 anys–, un pre· vere de la comunitat de bene· ficiats de Santa Maria, i fill de la vila de Mataró, pocs dies abans de morir instituïa una causa pia a favor d’un nou hospital que s’havia d’ubicar a les cases de la seva propietat que es trobaven al carrer dit

XERRADES

Miquel Crusafont. Palentologia des de Catalunya cap al món. El Masnou. Sala Joan Comellas. Dimecres 15 a les 18.30 h. A càrrec de Carlos Acosta Rizo. Records de la guerra contats als meus fills. Mataró. Ca L’Arenas. Dimecres 16 a les 19.30 h. Memòries de Mercè Busquets, a càrrec de Josep Colomer i Busquets.

R.

El llibre que es presentarà el 15 de novembre a les 18.30 h a Can Palauet (la seu de l’Arxiu Comarcal del Maresme)

del Pou d’Avall –avui carrer de l’Hospital–. Era l’any de la fundació de l’Hospital de Sant Jaume. Aquell capellà, de nom Jau· me Sala i Pascual, disposà al seu testament que tots els seus béns es dediquessin a l’assis· tència de malalts, pobres i pe· legrins en un centre hospitalari que s’havia de posar sota l’ad· vocació de Sant Jaume. Amb el temps, les velles ca· ses de mossèn Sala que feien d’hospital des del 1647 (mo· ment en el qual els marmessors acceptaren l’herència) deixa· ren lloc a la construcció d’un nou hospital de línies barro· ques que s’anà vestint a redós

d’un claustre. Des d’aleshores, la institució sanitària esdevin· gué el gran referent mèdic de Mataró i del Maresme, i seguí el compàs de les principals vi· cissituds històriques del país. El llibre és una història rica· ment il·lustrada. El volum in· clou centenars de documents conservats a l’Arxiu Comarcal del Maresme, la major part dels quals romanien inèdits. Els textos dels autors (Alexan· dra Capdevila, Joan Giménez, Roser Salicrú, Alexis Serrano, Enric Subiñà i Jordi Vilana) i el ric material documental així com algunes fotografies ac· tuals de Ramon Manent, per· meten al lector endinsar·se en l’Hospital de Sant Jaume i San· ta Magdalena i entendre’n els principals esdeveniments his· tòrics d’aquesta institució en el context de la ciutat, la comarca i el país.

Joan Peiró i la violència revolucionària. Mataró. Can Palauet. Dijous 17 a les 19 h. A càrrec dels historiadors Agustí Barrera i Sònia Garangou. La reinvenció de la història: l’ús d’imatges d’arxiu per tornar a viure el passat. Cabrils. Biblioteca. Dijous 17 a les 19h. A càrrec d’en Josep Rovira. Passat, present i futur de l’independentisme. Arenys de Mar. Ateneu Arenyenc . Divendres 18 a les 19 h. Amb David Fernàndez, Toni Strubell, Agustí Colomines, Joan M.Tresserras. Feminisme: XX segles d’opacitat. Arenys Mar. C.C.Calisay. Dimarts 22 a les 18 h. A càrrec d’Esther Giménez-Salinas. Els camins dels republicans cap als camps Nazis. Argentona. Saló De Pedra. Dijous 24 a les 18h. A càrrec de Rosa Toran, doctora en Història. Violant d’Aragó, la dona que va canviar la història d’Europa. Arenys Munt. Sala d’Exposicions. Divendres 25 a les 19.30 h. A càrrec de Gustau Adzerias. Cicle dos llibres, dues històries de l’holocaust. Mataró. Col·legi d’aparelladors. Dimarts 22 a les 18 h: Un cel de plom. L’extraordinària vida de Neus Català a càrrec de Carme Martí, escriptora. Dimarts 29 a les 18 h: Les set caixes. Una història familiar sobre l’Holocaust a càrrec de l’autora del llibre, Dory Sontheimer.


16 | Tribuna Maresme

l’entrevista PREGUNTES I RESPOSTES

ENTREVISTA A Valentina i Júlia Planas de ‘La incorrecta’.

“Li hem perdonat el cumpleanys a la Rosalía, nosaltres també diem hasta” Text: Júlia Solé / Clack Foto: Marina Rodríguez/Clack

Com va néixer la idea de formar La incorrecta i com ha anat evolucionant el projecte? VALENTINA: Bé, jo estava es· tudiant un postgrau en correc· ció a Barcelona i veia una mica que no trobava feina del que havia estudiat -filologia catala· na-. Vaig pensar a fer una em· presa de correcció, però n’hi havia moltes... I tenia la Júlia que, a part de ser la meva ger· mana, és dissenyadora gràfica, i vaig pensar: “Si haig de fer al· guna cosa, ha de ser diferent, que em representi i que m’hi senti molt identificada”; donar una mica la volta als projectes que ja hi havia. Li vaig dir a la Júlia, la vaig “enganyar” i em va dir que sí i vam crear tot això: La Incorrecta. Vam fer aques· tes frases i publicacions per donar-nos a conèixer com a empresa de correcció i ha aca· bat sent moltes més coses: som empresa de comunicació, hi ha la part de disseny gràfic... i hem acabat fent productes i venent el nostre propi marxandatge.

Són les culpables del ‘Cada vegada que dius “tinc que” moren 15 filòlegs’, del ‘Jo també enyoro els accents diacrítics’ o de l’’Adopta un pronom feble’. Valentina Planas, filòloga, i Júlia Planas, dissenyadora gràfica, són les joves que hi ha darrere de La incorrecta, una empresa de correcció lingüística i disseny gràfic nascuda l’any 2016 a Banyoles. Amb més de 29.500 seguidors a Instagram, aquestes germanes van començar a crear els seus característics missatges per donar-se a conèixer i han triomfat tant que n’han acabat fent marxandatge.

Llegeix l’entrevista sencera a www.tribunamaresme.com

Parlem prou bé el català? És un problema? V: Jo crec que cada vegada el parlem pitjor. És un proble· ma? Sí, perquè llengua és iden· titat, identitat és cultura, i és una roda que pot ser gegant.

Un dels problemes més grans que tenim, per exemple, és la substitució. Hi ha molts bar· barismes integradíssims a la nostra llengua; o l’absència de pronoms febles. Clar, aquestes cosetes, acaben no sent cose·

tes; acaben sent fets lingüístics prou importants com per estu· diar-los. Acabaran sent un pro· blema; no només en la qualitat de la llengua sinó també en la quantitat de catalanoparlants. No obstant, a les xarxes socials vau “perdonar” el cumpleanys a la Rosalía. V: Sí, sí que li hem perdonat perquè aquest debat és meta· lingüístic ja, o meta-ortogràfic; va una mica més enllà de si cumpleanys és un barbarisme o no; el tema principal aquí és: cantem en català? I hi can· ta, la Rosalía! Doncs que digui cumpleanys. Nosaltres agafem un barbarisme o algun error gramatical comú i en fem una frase perquè siguem consci· ents que allò està mal dit. Això no vol dir que a nosaltres, en la intimitat, no se’ns escapi un vale, o un bueno, o un pues; però que en siguem consci· ents i que hi hagi tota aquesta gent que ens segueix, que ho comparteix i que, al final, riu amb nosaltres, vol dir que hi ha gent preocupada per la sa· lut i per la qüestió de la llengua a Catalunya.



18 | Tribuna Maresme

salut SABER VIURE

Mataró celebra el Dia de la Gent Gran El Consell Municipal de la Gent Gran impulsa cada any un conjunt d’activitats al vol· tant de l’1 d’octubre, quan se celebra el Dia Internacional de la Gent Gran. Aquest 2019 es farà, el 5 d’octubre, la V Mostra d’entitats de la gent gran, una iniciativa bianual que té com a objectiu donar a conèixer tot el teixit existent a la ciutadania, així com crear sinergies entre les pròpies entitats. La Mostra es farà a la plaça de Santa Anna i comptarà amb exhibicions, tallers, punts d’informació i moltes altres activitats. Des de l’any 1992 se celebra el Dia Internacional de la Gent Gran amb l’objectiu de reflexi· onar sobre els reptes socials i polítics que suposa el creixent envelliment demogràfic i per vetllar per una vellesa digna. A Mataró s’organitza un conjunt d’actes amb l’impuls del Con· sell Municipal de la Gent Gran que es desenvolupen durant el mes d’octubre. Un programa amb activitats variades que vol ser un home· natge a les persones grans de Mataró i que ha estat possible gràcies a la implicació de enti· tats de la ciutat. Entre la quin· zena d’activitats hi ha novetats

com el Recital de poesia de la Gent Gran, el 26 d’octubre al Foment Mataroní; la implicació de l’Escola Municipal de Músi· ca de Mataró (EMMM) amb una Classe oberta de gospel, el 31 d’octubre, al Centre Cívic de Pla d’en Boet i activitats es· portives al Parc de Cerdanyola, el 17 d’octubre; o un Torneig de petanca on es preveu la partici· pació de més de 100 persones.

Imatge d’un curs de cant a un Casal Municipal de la Gent Gran

18è Cicle d’activitats formatives per a la Gent Gran a Mataró A partir d’aquest mes d’octubre s’inicia el 18è Cicle d’activitats formatives per a la Gent Gran en els diferents casals municipals de la gent gran de Mataró. Amb aquestes activitats, que s’allargaran fins el mes de juny de 2020, es volen donar consells pràctics sobre les principals qüestions que preocupen la gent gran, els seus familiars i les persones cuidadores, fomentant així una postura

activa en temes de salut i qualitat de vida. Aquest Cicle d’activitats sorgeix del treball endegat en el si de la Comissió de Qualitat de Vida del Consell Municipal de la Gent Gran de Mataró. Les primeres xerrades que es faran a l’octubre són: ‘Habitatge i accessibilitat amb la gent gran’ el dimecres 16, ‘Què és l’Alzheimer, recursos assistencial’ el dijous 24 i ‘ Què és la musicoteràpia?’ el dimarts 29.

Xarxa de Ciutats Amigues de les Persones Gran. Ma· taró forma part des del 2017 de la Xarxa de Ciutats Amigues de les Persones Grans, una inici· ativa promoguda per l’Orga· nització Mundial de la Salut (OMS) i que aquí lidera l’IM· SERSO. Els objectius d’aquesta xarxa són: Facilitar la introduc· ció de canvis al municipi per millorar la qualitat de vida de les persones grans i de la ciuta· dania en general; Millorar l’ac· cés als espais i serveis de Ma· taró i als transports col·lectius; Afavorir l’autonomia i generar seguretat i consciència amb els programes d’atenció sociosa· nitària; Aprofitar el potencial de les persones grans; Generar una xarxa d’iniciatives de la gent gran.


Tribuna Maresme | 19

Residència a casa http://residencia.casa

Tothom, si tot ha anat bé, arri· barem a un moment on serem dependents, això que en princi· pi hauria de ser un èxit de vida, es converteix en la majoria dels casos en un problema, on es troben implicats tant els nostres grans, com la família i l’entorn. Llavors ha arribat el moment de fer alguna cosa per donar solu· ció a aquesta situació. Les preguntes són moltes, i les solucions són complexes, perquè estan carregades de sentiments, responsabilitats, records i de totes aquelles co· ses que el pas de la vida ens ha fet acomodar. Per als nostres grans, està clar que tampoc és un moment fàcil segons el seu grau de consci· ència, però tant els metges es· pecialitzats com els psicòlegs, coincideixen en el fet que hi ha solucions que faran que la

Una nova forma de viure quan ens fem grans i necessitem que ens cuidin

vida d’aquells que necessiten atenció i cura sigui més fàcil, tranquil·la i feliç. Un dels fets que provoca més estrès i pro· blemes, és la decisió de fer-los marxar de casa. Això comporta un canvi d’entorn de seguretat i de zona de confort, que encara que a vegades és la solució més encertada, no és l’única. En els països nòrdics, el trac·

te de la bellesa, així com les solucions a aquest problema estan més popularitzades. Precisament una de les solu· cions que s’està integrant en el sector de la geriatria, és que els nostres familiars, que necessi· ten ser atesos i cuidats, no s’ha· gin de moure del seu entorn habitual, fen de la seva pròpia llar, el millor lloc per continu·

ar la vida, això si, atesos per un equip professional que els cui· di i els respecti. Aquesta solució que té una sèrie d’avantatges, sobretot en una edat avançada, i evita els moments més estressants, ja que ni l’entorn, ni la situació canvia, només un es troba cui· dat a casa seva. Això facilita les coses tant a la persona en qües· tió, com als seus familiars i en· torn. A més a més, les despeses que ocasiona aquest servei, no tenen per què ser més altes, en la majoria dels casos, la situació és més tranquil·litzadora, ni la família ni l’avi ni l’entorn hau· rem de deixar de fer el que fem habitualment, sense haver de patir per la contractació laboral del servei, ja que és la mateixa empresa qui es pot encarregar de tot, sent la responsable de la part laboral del seus assistents i de la seva gestió. Una opció que veurem habitualment en un present i un futur.


20 | Tribuna Maresme

ACTIVITATS SALUT Vols aprendre a gestionar l’estrès? Arenys de Mar. Edifici Xifré. Dijous 3 a les 9.30 h. Taller de 8 sessions. El bon ús dels medicaments. Arenys de Munt. Sala Municipal. Dijous 3 a les 17 h. A càrrec de les doctores Maria José Castany i Montse Mitjà. Impacte dels trastorns neurològics en la població. Alella. Can Lleonart. Dijous 3 a les 19h. A càrrec de Sara Domènech, Irene Fernández i Núria Puech. Fisiologia del dolor. El Masnou. Sala Joan Comellas. Dimarts 8 a les 18.30 h. A càrrec de Paco Muñoz López. La sexualitat per Internet dins l’àmbit afectivo-sexual de la infància i adolescència. Arenys de Mar. Ateneu Arenyenc. Divendres 11 a les 19 h. El poder dels olis essencials a la cuina, la salut i la felicitat. Alella. Biblioteca. Dimecres 16 a les 20h. A càrrec de Pilar Ibern. Dones i càncer el 2019. El Masnou. Biblioteca. Divendres 18 a les 18.30 h. Xerrada sobre l’actualitat i els avenços del càncer de mama. Diada de Salut Mental. El Masnou. El Casino. Diumenge 20 des de les 11 h. Activitat oberta a la comunitat per compartir amb les persones afectades i les seves famílies un matí d’esbarjo i igualtat. Introducció a la neurociència a partir d’històries reals. Premià de Dalt. Biblioteca. Dilluns 21 a les 19 h. Taller conduït per Crisal Rodríguez. Què és l’Alzheimer, recursos assistencials. Mataró. Casal Oriol Batista. Dijous 24 a les 17 h. A càrrec de la Cristina Borràs, neuropsicòloga. l fil de la vida o com integrar la mort. Vilassar de Dalt. Biblioteca. Divendres 25 a les 19 h. A càrrec de Francesc Caparròs. Què és la musicoteràpia? Mataró. Casal de Gent Gran de Mataró. Dimarts 29 a les 17 h. A càrrec d’Imma Planas.

Exposició ‘Mou-te amb salut, envolta’t de seguretat’ L’exposició neix amb l’objectiu d’ensenyar a la gent gran, de manera pràctica, com actuar en el dia a dia amb el màxim de garanties de seguretat i hàbits saludables. Es va poder visitar del 23 al 27 de setembre al ves· tíbul principal de l’Hospital de Mataró i és itinerant. Es tracta d’un projecte dels Mossos d’Esquadra i el Con· sorci de Salut i Social de Ca· talunya que s’ha dissenyat amb una sèrie de plafons on es poden llegir els diferents con· sells. A part de l’exposició, que va obrir-se al públic a Mataró

els passats 23, 25 i 27 de setem· bre, hi va haver dos agents de l’Oficina de Relacions amb la Comunitat per oferir un servei més qualitatiu i assessorar a les persones que s’hi van adreçar. L’exposició, que ja s’ha pre· sentat en diferents Centres d’Atenció Primària, centres cí· vics i hospitals arreu de Cata· lunya, s’estima que ha arribat a 15.000 persones. A més, la comunicació i difusió a través de les xarxes socials, ha per· mès implementar i donar a co· nèixer aquesta iniciativa a més població.

Última novetat dels audiòfons Widex El centre auditiu Aural de Ma· taró ha rebut l’última novetat que ha presentat l’empresa danesa d’audiòfons Widex. Es tracta d’Enjoy, l’esperada reno· vació de la seva gamma d’audi· òfons del segment econòmic. Fa un any, Widex va ser el pioner a presentar tota una revolució, audiòfons amb intel·ligència artificial, que van aprenent de les preferències auditives de cada usuari. Això va representar tot un canvi de paradigma, similar al que hi va haver fa 20 anys, amb l’aparició

dels audiòfons digitals. Ara, amb Enjoy, renova com· pletament tota la seva gamma d’audiòfons econòmics, im· plementant-hi una sèrie de prestacions fins ara només a

l’abast d’audiòfons de gammes superiors, connectivitat direc· ta amb el telèfon mòbil, audi· òfons recarregables, velocitat de processament quasi tripli· cada respecte els audiòfons que substitueixen; tot orientat a aconseguir una gran millora de la comprensió de les con· verses, en tot tipus d’ambients. I el millor de tot és que totes aquestes millores venen sense augmentar significativament el preu. Ara tothom pot gaudir d’un audiòfon de qualitat Wi· dex a preus interessants.


Tribuna Maresme | 21


22 | Tribuna Maresme

l’estimulació i rehabilitació cognitiva A cuidadors Sanitaris de Maresme oferim tractaments d’estimulació i rehabilitació cognitiva personalitzats i adaptats a les necessitats dels nostres pacients.

Cuidadors Sanitaris del Maresme cuidadoressanitarios@gmail.com Telèfon 687.911.773

L’estimulació cognitiva es refe· reix a tot un conjunt de tècni· ques orientades a exercitar el funcionament òptim dels nos· tres processos cognitius. El seu tractament consisteix en la re· alització d’una sèrie de tasques específicament dissenyades per estimular funcions cogni· tives mitjançant exercicis de memòria, atenció, llenguatge o orientació, entre d’altres. Es tracta d’una teràpia perso· nalitzada que té com a objectiu la millora i el manteniment de tots aquells processos cogni· tius que s’hagin vist alterats com a conseqüència d’un pro· cés neurodegeneratiu, com l’Alzheimer. A més, pretén alentir la progressió del decli· vi cognitiu que s’associa amb

aquest tipus de malalties. Fi· nalment, aquests tractaments es realitzen també a persones que volen estimular els seus processos cognitius per tal de minimitzar l’impacte associat a l’envelliment.

La rehabilitació cognitiva és una forma de tractament que s’aplica en aquells casos en què una o diferents funcions cognitives han resultat danya· des com a conseqüència d’una agressió al sistema nerviós cen·

tral, com en un traumatisme cranioencefàlic o un accident vascular cerebral. A Cuidadors Sanitaris del Maresme (CSM) oferim plans i paquets de tractament adaptats a cada necessitat. Els nostres professionals estaran a la seva disposició per proporcionar tractaments al nostre centre o a domicili. A més, CSM inclou la plataforma Neuro Personal Trainer, un sistema modern de rehabilitació neuropsicològica i estimulació cognitiva que ha estat dissenyada pel prestigiós Institut Guttmann i ens permet implementar plans de tracta· ment personalitzats. Així doncs, les sessions de Neuro Personal Trainer es con· verteixen en una bona oportu· nitat per mantenir o millorar les capacitats afectades. No dubti en contactar amb nosaltres per a rebre més informació.

CREU DE SANT JORDI 2015

Places de centre de dia

casa pairal fundació privada

Àmplia zona enjardinada Servei de psicologia Fisio - Animació TRÀMITS LLEI DE LA DEPENDÈNCIA

C/ Rosari, 59 · Vilassar de Mar Tel. 93 750 01 18 · Fax 93 759 43 13


Tribuna Maresme | 23

Mai és tard per fer canvis saludables en la teva vida Farmàcia i Ortopèdia Peraire C. Joan Prim, 84 · Premià de Mar

L’’Organització Mundial de la Salut (OMS) declara que, entre 2015 i 2050, gairebé es duplicarà el percentatge de persones majors de 60 anys a tot el món. Encara que no tots envellim igual, són diversos els factors que influeixen en la qualitat de vida de la gent gran i molts d’ells impliquen hàbits que és important pren· dre des de la joventut. Quan envellim, el nostre cos i la nostra ment canvi· en. A nivell emocional, hi ha molts factors que poden alte· rar el nostre benestar mental, com per exemple, la jubilació, la pèrdua d’éssers estimats, l’aparició de patologies o la necessitat de dependre d’al· gú, perdent així en molts ca· sos la nostra independència. A nivell fisiològic, els can· vis són encara més evidents. Totes aquestes alteracions, tant emocionals com fisiolò· giques, poden desembocar en la síndrome d’immobilitat. Malgrat tots aquests canvis, encara hi ha al nostre abast una vida de qualitat si mante· nim un estil de vida saludable. L’elecció de l’estil de vida afecta la rapidesa amb la qual té lloc el procés d’envelliment Uns hàbits de vida saludable, és a dir, una dieta equilibra· da i una activitat física regu· lar, enforteixen l’organisme i contribueixen a què l’enve· lliment sigui el més saludable possible. L’exercici és una de les millors maneres de retar· dar o evitar els problemes musculars, articulars i ossis; a més, ajuda a mantenir una bona circulació sanguínia i una capacitat respiratòria adequada. Així mateix, man· tenir-se actiu millora la fun·

ció cognitiva i prevé demèn· cies com l’Alzheimer, entre d’altres. Encara que no s’hagi fet exercici abans, mai és tard per començar. Tot i inici· ant-se tard en l’exercici físic, s’obtenen grans beneficis. L’altre factor important és el seguir una dieta ben equi· librada. Menjar aliments que lliurin molts nutrients sen· se massa calories extra, com fruita i vegetals, llegums, grans integrals, peix i carns magres. Evitar les calories buides com menjar fregit, dolços i begudes ensucra· des o alcohol. Triar preferi· blement aliments baixos en colesterol i greixos i prendre suficients líquids. La prevenció és millor que la cura Es poden adoptar diverses mesures de prevenció per millorar la qualitat de la vida. Cal prestar atenció al vostre cos i tenir-ne cura. Les caigu· des són una de les primeres causes de lesions de la gent gran. Mantenir la vostra casa segura assegurant la bona il· luminació, movent mobles que poden ser una obstruc· ció, buscant les ajudes tècni· ques que es necessiten per a la vida diària i que ajudin a mantenir la mobilitat. Si es pren molta medicació és re· comanable fer ús del servei personalitzat de dosifica· ció (SPD), ja que millora el compliment terapèutic, però sobretot pot evitar intoxica· cions impedint que es repe· teixi una dosi que ja s’ha pres i també infradosificacions. Seguir en contacte amb altres persones motivarà el sortir de casa, participar en activitats i evitar quedar-se aïllat. Anar a un centre de dia o reunir-se amb familiars i amics és una bona forma de motivar-se a seguir actiu.


sortides

24 | Tribuna Maresme

SABER VIURE

Ruta: Les escletxes del Papiol da. L’espectacularitat d’aquest paratge fa que estigui protegit com Patrimoni d’interès geo· lògic i turístic.

Josep Grau (Montaltrek) www.montaltrek.org

Ara que el temps encara con· vida a sortir anirem fins al Baix Llobregat, en una excursió ma· tinal i tranquil·la. Fent-la gau· direm d’aquest fenomen de la naturalesa que consisteix en l’obertura d’unes escletxes que creen un passadís transitable d’entre 10 i 20 metres d’alçada de roca viva. Si n’és de forta la naturalesa! Escletxes de Papiol: És el resultat del desplaçament de blocs calcaris de les capes su· periors del sol, ja que a sota hi ha roca més dura. En fractu· rar-se, es va crear un pendent per on va lliscar la part supe· rior, de manera que es van formar obertures i, en conse· qüència, els passadissos en· tremig. També és un dels punts on en el Miocè es van trobar les plaques marines de fòssils coral·lins i les continentals per dipòsits de riu i, en xocar, es van fracturar els blocs. En total tenim quatre esclet· xes, totes molt a prop les unes de les altres. Tenen una alçada d’entre 10 i 20 metres, perfecte pels principiants en l’escala·

Ermita de la Salut: Situa· da en el terme del Papiol. És, de fet, el lloc on se celebra un aplec cada any durant el se· gon diumenge de setembre. També és molt apreciada pels veïns de Valldoreix, els quals també hi organitzen un aplec el 12 d’octubre. Al principi l’er· mita va ser erigida com a par· ròquia dels masos que hi havia escampats per Collserola. Més endavant, l’edifici preromànic del segle IX, que consta d’una sola nau amb un absis, va ser allargat i reformat cap a finals del segle XII,de manera que és considerat d’estil romànic.

COM ANAR-HI? Itinerari: Circular | Durada: 2 h 15 m. | Desnivell: 325 m. Distància: 7,7 km. | Època: Tot l’any

A Iniciem el recorregut al Papiol: pugem per la carretera de l’avinguda de la Generalitat, fins a trobar una rotonda pintada a terra. Allà prenem el carrer del Carme -que surt davant nostre- i el seguim fins al final, a l’aparcament de les Escletxes de Papiol (el qual està indicat des del centre del poble). Comencem a caminar per la pista que hi ha al final de l’aparcament -cap a l’est- i, passats uns 200 m, una mica abans de la Font de les Escletxes, girem a l’esquerra. Aleshores trobarem un pal que indica el G02 - Ermita de la Salut i seguim aquesta pista ampla, sense deixar-la. Arribem a un collet, al que hem de parar atenció, ja que a la tornada ens serà útil...

Consulta la ruta completa al nostre web o a través del següent QR:

Puig Madrona (341 metres): És considerat l’últim cim de la serra de Collserola. Hi tro· bem un vèrtex geodèsic i una torre de guaita de 16 metres. A part, també es coneix l’exis· tència d’un poblat ibèric a dalt del turó. Des del cim gaudim d’unes bones vistes del Vallès, amb Montserrat i Sant Llorenç del Munt com a teló de fons i, per una altra banda, també te· nim el Tibidabo.


Tribuna Maresme | 25

12a Caminada contra el Càncer de mama Montse Chiva Bosch Associació Maresme oncològic

El pròxim 20 d’octubre celebra· rem la 12a Caminada contra el Càncer de mama. Arribats a aquest punt, ens enorgulleix moltíssim el creixent interès de les persones, que diu molt de la voluntat de col·laborar que tenen els veïns de Mataró i la comarca. La caminada s’ha convertit en un acte multitudinari, del qual ens en sentim molt orgu· llosos. De fet, cobreix diferents necessitats, totes elles molt rellevants, ja que és un dia en què fem salut física ·sigui ca· minant o bé ballant· i donem suport a les persones que estan o han estat en procés oncolò· gic. Malauradament, també recordem aquells que ens han deixat, amb música i globus, en un moment molt emotiu al passeig del Callao de Mataró.

Casa Coll i Regàs. Mataró. Casa Coll i Regàs. Dijous 3, 10, 17, 24 i 31 a les 12 h. Divendres 4 i 18 a les 18 h. Dissabtes 5, 19 i 26 a les 18 h. Diumenges 20 i 27 a les 12 h. Visites guiades. Ruta Puig i Cadafalch. Mataró. Ajuntament. Dissabte 5 a les 10 h. Ruta per visitar diversos edificis modernistes. La Ruta de les ambaixades i els consolats. Sant Vicenç. Biblioteca. Dissabte 5 a les 10 h. A càrrec del Dr. Jordi Sellarés. Vil·la romana de Torre Llauder. Mataró. Torre Llauder. Dissabtes 5, 12, 19 i 26 i diumenge 13 a les 12 h. Visita guiada.

I

És un acte on tots els parti· cipants han posat el seu gra de sorra amb la inscripció, que amb el seu cost ens serveix per anar cobrint les despeses eco· nòmiques de tots els tallers i l’atenció personalitzada que oferim a Maresme Oncològic. De fet, els beneficis de la caminada es destinen direc· tament en l’atenció a les per· sones afectades. Gràcies a ells oferim atenció psicològica,

amb psicologia i artteràpia, tallers de memòria, reflexote· ràpia, drenatge limfàtic, tallers de manualitats, reiki, marxa nòrdica, servei de consulta legal, xerrades periòdiques i també altres activitats que in· tentem fer a la nostra seu o bé arribant a acords amb entitats alienes. Els serveis van creixent i, per aquest motiu, sempre ens sentireu a parlar que necessi· tem socis.

VI Marxa solidària d’AGIM Enguany AGIM, entitat que dóna suport personalitzat i grupal a totes aquelles perso· nes que han patit Ictus, malal· ties neurodegeneratives i dis· capacitats físiques, fa la seva sisena Marxa Solidària. L’acte tindrà lloc el pròxim 13

RUTES

d’octubre, de 9 a 12 del matí, i vol convertir·se en una mobi· lització amb la participació de tothom. La sortida es realitza· rà des del Nou Parc Central i el punt d’arribada s’ubicarà a la Plaça Santa Anna. L’itinera· ri és d’aproximadament 7 Km

al llarg del Passeig Marítim de Mataró. La voluntat d’AGIM és que persones amb i sense diversi· tat funcional puguin compartir una activitat al mateix temps que donen a conèixer l’entitat i la tasca que realitzen.

Escletxes del papiol. St Vicenç. Pk C/ Ginesta. Diumenge 6 a les 8h. www. montaltrek.org Passejant per la Cisa. Premià de Dalt. Carrer de la Cisa. Diumenge 6 a les 11 h. Caminar saludable. St Vicenç. C.cívic. Dimecres 9 a les 9h: Tines de la Vall del Flequer. Dimecres 23 a les 9h: Alzina de Can Ferrerons. Josep Grau (666 77 12 81). Peñagolosa. St Vicenç. Pk C/ Ginesta. Dies 12 i 13 d’octubre. Muntanya del macis a Castelló. www.montaltrek.org Can Teixidor. El Masnou. Can Teixidor. Dissabte 12 a les 10.30 h. Visita guiada. Campanar de Santa Maria. Mataró. Basílica Sta Maria. Dissabte 12 a les 10h. Passejant amb Marià Manent. Premià de Dalt. Parc Felicià Xarrié. Dissabte 12 a les 11 h. Ruta cultural guiada. Passejada pel Parc de la Serralada Litoral. Alella. Oficina de Turisme. Diumenge 13 a les 10h. Camins que antigament comunicaven Alella i Tiana. El Modernisme a Mataró. Mataró. Ajuntament. Diumenge 13 a les 11 h. Mina d’Aigua. El Masnou. Mina d’Aigua. Diumenge 13 a les 11 h. Mataró, un passeig per la història. Mataró. Ajuntament. Dissabte 19 a les 11 h. Ruta per aprofundir en la història de la ciutat a través d’anècdotes i lectures. De Llafranc a Platja El Castell. St Vicenç. Pk C/ Ginesta. Diumenge 20 a les 8 h. Camí de Ronda. www.montaltrek.org El cementiri del Masnou, un museu a l’aire lliure. El Masnou. Cementiri. Diumenge 20 a les 11 h. Visita guiada. Vapors, fàbriques i cooperatives del Mataró industrial. Mataró. Nau Gaudí. Dissabte 26 i diumenge 27 a les 11 h. El primer ferrocarril. Mataró. Ajuntament. Dissabte 26 a les 17 h. Diumenge 27 a les 11 h. Recorregut per escenaris relacionats amb Miquel Biada. Un mar de crims. Mataró. Ermita Sant Simó. Diumenge 27 a les 11 h.Pssejada literària per escenaris de crims de ficció mariners, a càrrec de Planeta Lletra. Ruta Domènec Perramon. Arenys de Munt. Plaça de l’Església. Diumenge 27 a les 11.30 h.


26 | Tribuna Maresme

gastronomia SABER VIURE

Torna la proposta del Calamarenys Enguany el Calamarenys, les jornades gastronòmiques del calamar d’Arenys, començarà el divendres, 4 d’octubre amb la Mostra gastronòmica on hi participaran 10 restauradors de la vila. L’edició d’enguany porta algunes novetats, per una banda la renovació de la imatge gràfica i d’altra banda l’increment d’activitats com· plementàries per acompanyar l’atractiu de l’oferta gastronò· mica i afegir al·licients per vi· sitar Arenys de Mar durant el mes d’octubre. Jornades gastronòmiques del 4 al 31 d’octubre En conjunt són una trente· na de restaurants i entitats arenyenques que participen, d’una manera o altra, al Cala· marenys. 22 restaurants ho fan a través de les seves cartes i els seus fogons i altres participant, directament, en activitats i ac· tes que s’inclouen el programa. La direcció de les Jornades és a càrrec de la Regidoria de Turis· me de l’Ajuntament d’Arenys de Mar, amb la col·laboració d’altres regidories, de l’Associ· ació de Restauradors d’Arenys de Mar i de diferents restau·

El Calamarenys, d’Arenys de Mar, arrenca de nou amb la participació d’una trentena de restaurants i entitats de la localitat maresmenca tan vinculada al litoral.

ACTIVITATS CALAMARENYS Mostra Gastronòmica del Calamarenys. Divendres 4 a les 20 h. Part nova coberta de la Riera. Es podran tastar

en format de tapa alguns dels plats que s’elaboraran especialment per aquest esdeveniment els següents restaurants: Btakora, Can Dani, Can Majó, El Corralito parrilla argentina, El Mot Del Vila, El Portinyol, La Raclette, La Tapeta Del Mercat, Mson de Mar i Restaurant Blau de mar. Subhasta del peix. Dissabte 5 a les 11.30 h. Pati del Calisay. A càrrec de Josep Masdeu i Martí Cadellans. Showcooking amb calamars. Mercat Municipal. Divendres 11 a les 18 h: a càrrec de la Maria Bagó del Restaurant Les 13 Taules. Divendres 18 a les 18 h: a càrrec del Restaurant Mot del Vila.

Passeig pel Port d’Arenys. Dissabte 12 a les 11 h. A càrrec de l’entitat de divulgació del patrimoni mariner El Moll. Hora del conte especial Calamarenys. Dijous 24 a les 18 h. Biblioteca. A càrrec Marta Escandell, Christian, Noah i Isona Comí. Calamarenys al Mercat. Divendres 25 a les 20 h. Mercat Municipal. Jornada gastronòmica on paradistes i restauradors de la vila oferiran tapes amb el calamar d’Arenys. Tirada de l’art. Diumenge 27 a les 9 h. Platja de la Picòrdia. Espectacle de carrer. Diumenge 27 a les 12 i 13 h. Escales Mercat Municipal. La recepta de l’àvia Enriqueta a càrrec d’Homo Teatris.

rants, allotjaments, comerços i associacions de la vila. El Calamarenys també es complementa amb un progra· ma d’activitats per fer atractiva la visita a Arenys de Mar i po· sar de relleu la realitat mari· nera de la vila. Des d’elements mariners tradicionals com la subhasta del peix o, enguany la tirada de l’art, a propostes divulgatives com les accions teatralitzades o la visita al port per conèixer la seva història i també el seu futur. D’aquesta manera no només es potencia l’element gastronòmic sinó que també es presenta i s’ofe· reix una descoberta de la vila i la seva gent. NOVA IMATGE El nou disseny del Calama· renys fa servir l’estètica de la ceràmica blava tradicional ca· talana per il·lustrar, sobre un plat, els elements protagonis· tes de les jornades: el calamar d’Arenys, el seu litoral amb la balissa de l’espigó i unes fulles de palmera, la teulada cerà· mica de l’església de la vila i la gastronomia, representada per una forquilla. Aquesta imatge, és obra del dissenyador are· nyenc Txeni Gil.


Tribuna Maresme | 27

Vi+, el mes de la do alella L’octubre és el mes escollit per acollir el Vi+. Aquell moment de l’any on tot el raïm ja està gairebé collit, les vinyes co· mencen a tenyir-se de tons grocs i marrons, i els primers vins fermenten o descansen en les seves tines. És ara quan el territori DO Alella aixeca les ales per oferir més de 40 pro· postes on gaudir i tastar el mi· llor vi, la gastronomia local, la cultura més autòctona i trepit· jar territori. Uns dies per viure experiències úniques creades pels membres de la Ruta del Vi DO Alella. Les activitats estan pensa· des perquè grans i petits en gaudeixin. Són molts els ajun· taments que ofereixen tastos populars: Tiana, Montgat,

Consulta tots els actes al web www.enoturismedoalella.cat

Argentona, Alella, El Masnou, Llinars del Vallès, Premià de Dalt, i molts dels cellers que també han dissenyat activi· tats per a l’ocasió: Masia Can Roda, Bouquet d’Alella, Alta Alella Mirgin, Raventós d’Ale· lla, Quim Batlle, Testuan, Ma· sia Coll de Canyet i Les Costes

Viticultura sostenible. Perseguint el mateix objec· tiu, diverses botigues de vins han creat tastos i maridatges on el vi sempre n’és el prota· gonista. Tanit Difusió i el Cen· tre Enoturístic i Arqueològic de Vallmora ens ensenyaran els fonaments i la història vi· tivinícola del nostre territori. A més, aquest any, ‘Papers de Vi’ ha organitzat una taula rodona al voltant de la pan· sa blanca per definir aquesta varietat autòctona i emblema del territori. I, per tancar amb l’oferta, els hotels Arrey Alella, Mas Sa· lagros i Hotel Sorli Emocions ofereixen paquets enoturístics juntament amb la proposta de benestar d’Alella Organic.

Arriba la 30a Fira del Bolet i la Natura La Fira del Bolet i la Natura se celebrarà els dies 26 i 27 d’oc· tubre a Vilassar de Dalt. La fira és tot un esdeveniment que compta amb una llarga tra· jectòria. Impulsada per l’As· sociació Amics dels Bolets de Vilassar de Dalt, any rere any convoca nombroses persones que s’acosten a gaudir de les seves interessants propostes. Dins el programa d’actes previst, el dijous 24 d’octubre a les 20 h., al Museu Arxiu, es

farà la presentació de la Fira del Bolet amb la conferència El món dels bolets, a càrrec del Miquel Àngel Pérez de Grego· rio, micòleg. El dissabte 26 d’octubre, el programa inclou diverses ac· tivitats com són la sortida al bosc i col·laboració amb la Mostra la 30a Mostra de Bo· lets i el tastet de bolets, que aquest any degustarà una cas· soleta de bolets amb botifar· rada esparracada.

Pel que fa a la jornada del diumenge 27 d’octubre, es comptarà amb la 20a Fira del Bolet i la Natura, la 30a Mos· tra de Bolets, tallers infantils, el lliurament del Bolet d’Or (Reconeixement a un vilassa· renc o vilassarenca que s’hagi distingit) i el Tastet de bolets. D’altra banda, diumenge 27 es farà també ‘Open hou· se -Visita lliure al patrimoni de Vilassar’, consistent en una visita al patrimoni municipal.

ACTIVITATS CULINÀRIES Mostra Gastronòmica del Calamarenys. Arenys de Mar. Riera. Divendres 4 a les 20 h. Amb actuació musical de Nòmada Duo. Nit de Tapes. El Masnou. Mercat Municipal. Dissabte 5. Tast de productes maridats amb vins de la DO Alella. Tasta el Masnou. El Masnou. Vinya testimonial del parc Vallmora. Dissabte 5 a les 12.30 h. Degustació de productes elaborats al Masnou, maridats amb vi de la DO Alella. La pansa blanca. Alella. Can Lleonart. Dijous 10 a les 20h. Taula rodona. Showcooking amb calamars. Arenys de Mar. Mercat municipal. Divendres 11 a les 18 h: a càrrec d’Amarre Restaurant. Divendres 18 a les 18 h: a càrrec del Mot de Vila. Interpretar el territori a través del vi. Alella. Can Lleonart. Dijous 17 de 19 a 21h. Montse Velasco farà un recorregut per diferents DO, analitzant els seus vins blancs, entendrem com és el territori. Tast a la Nit de la Pansa Blanca. Alella. Can Manyé. Divendres 18 a les 19h Acideses i mineralitat. 12a Festa del bolet. Premià de Mar. Plaça de l’Ajuntament. Dissabte 19 a partir de les 10 h. Parades d’artesans, tastets de bolets i esposició de bolets. Nit de la Pansa Blanca. Alella. Can Manyé. Dissabte 19 a partir de les 18h. Espectacles, tasts i tastets i projecció d’un documental. La nova cuina d’abans. Alella. Can Lleonart. Dijous 24 a les 19h. Xerrada a càrrec d’Ada Parellada, cuinera. Rock & Wine. Alella. Masia de Can Magarola. Dissabte 26 a les 19h. Vins de la DO Alella maridats amb cançons de pop rock. 30a Fira del Bolet i la Natura. Vilassar de Dalt. Museu Arxiu i c. Marquès de Barberà. Diumenge 27 de 10 a 20 h. Diumenges de Vins. Alella. Oficina de Turisme. Diumenge 27 a les 12h. Vins clàssics amb conserves artesanals. Amb Eli Vidal.


28 | Tribuna Maresme

Més de 900 participants a la Fira de vins catalans celebrada al Castell Jalpí El passat 21 de setembre es va celebrar la 9ena edició de “La Vinyacat 2019 - La fira dels vins catalans”, al Castell Jalpí d’Arenys de Munt, organitzat per Món la cata, viniteca cen· tral del Maresme. Hi van parti· cipar prop de 40 cellers de les diferents DO catalanes, on els seus representants varen do· nar a tastar els seus productes i explicar els secrets que ama· ga cada ampolla a més de 900 persones, que van poder des· cobrir aquest meravellós patri· moni que tenim a casa nostra. La gastronomia del Castell Jalpí va acompanyar la fira amb

tapes seleccionades i altres degustacions, conjuntament amb els ritmes soul i funk dels

DJ LeeBeats, que varen crear un ambient agradable i festiu que va complementar de la mi·

llor manera la mostra de vins. El Castell Jalpí destaca per la flexibilitat i polivalència dels seus espais per a tot tipus d’actes culturals, d’empresa o celebracions, així com per la capacitat d’una organització integral. La passió per la cuina és la raó de ser del Castell Jalpí i d’ARCS Catering, que tradu· eix la seva personalitat en plats d’alta gastronomia. Propos· tes innovadores dissenyades i elaborades per adaptar-se a qualsevol necessitat, com en aquesta ocasió en què a més a més, el món del vi hi marida perfectament.

Temperatura de degustació de vins i espumosos Quim Giménez sommelier

En la degustació d’un vi o un cava és molt important tenir una temperatura adequada. Una degustació a temperatura inadequada pot arruïnar el vi o el cava i, com a conseqüència, el menjar que l’acompanya. A major temperatura les aro· mes s’evaporen i augmenten els alcohols. A menor tempe· ratura no s’aprecien les aromes

Blancs joves: Entre 7 i 10°C. Blancs criança: Entre 10 i 12°C. Negres joves: Entre 11 I 12°C. Negres semi criança (roure): 14°C. Negres criança: Entre 14 i 17°C. Negres reserva i gran res.: Entre 17 i 18°C. Rosats: Entre 10 i 12°C. Txacolís: Entre 8 i 10°C. Vins d’agulla: 8°C. Caves i espumosos: Entre 6 i 8°C. Fins i camamilles: Entre 8 i 11°C. Amontillats: Entre 12 i 15°C. Olorosos: Entre 14 i 17°C. Blancs dolços (moscatell): 8°C. Porto: Entre 10 i 12°C.

i s’accentuen els àcids. Tenint en compte que en boca la temperatura aug· menta entre dos i cinc graus en cinc segons, indiquem les temperatures adequades de cada tipus de vi o cava. Per refredar un vi o un cava, la millor opció és la nevera. Mai el congelador, ja que el canvi brusc de tempe· ratura ens faria perdre aro· mes. En cas d’urgència els po·

dem refredar en una glaço· nera amb aigua, sal i glaçons. En vint minuts, aproximada· ment, tindrem el vi fresc. No obstant, com les ampolles de cava són més gruixudes, ne· cessitaran més estona. Hi ha diferents tipus de termòmetres per mesurar la temperatura, però els més pràctics i més econòmics són els de banda, que marquen la temperatura fidelment però sense obrir l’ampolla.


món viu

Tribuna Maresme | 29

SABER VIURE

5 Escapades per fer amb gossos frondós que canvia de tonalitat segons l’estació de l’any. Des del centre d’informació de Can Casades surten diverses rutes amb nivells de dificultat diver· sos al voltant del pantà perquè també feu una mica d’exercici

AMIC

Quan disposis de temps lliu· re per gaudir amb els teus, és el moment ideal per aprofitar per fer excursions, gaudir de la natura i fer exercici. Si ets dels que sols dir “no sense el meu gos”, segur que ja has pensat rutes per compartir els teus moments lliures amb ells. A continuació t’oferim alguns llocs adequats per fer escapa· des per gaudir-les amb el teu fidel amic: 1. Llac petit de Terrassa A Terrassa trobem el Llac Petit, un petit pantà situat als afores de la ciutat vallesana. És un lloc ple de natura molt a prop de la ciutat per poder gaudir amb els teus gossos, els quals podran nedar tranquil·lament. A més, no és un lloc molt mas· sificat, així que és perfecte per campar lliurament i fer una ruta senzilla.

1

2

4

2. Aquapark canino Vols veure al teu gos fent surf? Aquapark canino és el primer parc aquàtic per gossos i tenim la sort de tenir-lo molt a prop. A la Roca del Vallès trobem dues piscines per a gossos,

amb tobogans d’aigua, canoes i una zona de dunes i jardins per jugar al frisby o a la pilota. 3. Pantà de Santa Fe Al Parc Natural del Montseny

3

5

està prohibit portar els gossos sense cordar, però al seu en· torn trobem un lloc ideal per gaudir d’un bon dia amb el teu amic: el Pantà de Santa Fe. El pantà, està envoltat d’un bosc

4. Begues: Parc Natural del Garraf Una de les rutes més destaca· des per fer amb el teu gos al Parc Natural del Garraf és la pujada al Puig de Les Agulles des del municipi de Begues o des de l’ermita de Bruguers. A la pujada tindràs unes mag· nífiques panoràmiques tant de Barcelona com del Garraf. L’únic inconvenient és que no trobaràs fonts d’aigua pel camí, així que hauràs d’anar preparat. 5. Platja La Rubina La platja de La Rubina a Em· puriabrava va ser la primera d’Espanya en destinar un espai per a gossos i és considerada la millor. Es reserven 200 metres per als gossos en un dels ex· trems de la platja on podreu fer una capbussada amb el vostre gos. La platja es troba oberta tot l’any sense restriccions ho· ràries.


30 | Tribuna Maresme

Bruc, un viu toc magenta Text: Passi Garden Home Fotos: Holland Flower Council

Bruc, calluna, èrica, heather: diversos noms que al·ludeixen a un tipus d’arbustos de densa ramificació, fullatge perenne i creixement lent, que adoren els terrenys àcids (pH 3 a 4,5), pobres en nitrogen i molt po· rosos, fins al punt que desig· nen un tipus de substrat: la terra de bruc. En algunes varietats, les se· ves diminutes però abundants flors cobreixen pràcticament tot l’exemplar, gairebé sense deixar veure les seves petites fulles aciculars i les seves fines branques. CONDICIONS DE CULTIU • Exposició: Mentre les ca· llunes estimen el sol, les èri· ques prefereixen la semiom·

Bruc és el nom que reben les èriques i les callunes, dos gèneres d’arbustos de profusa floració rosada, magenta, porpra, blanca o groga. Algunes varietats ofereixen tota la seva bellesa en els mesos més freds de l’any.

bra. • Reg: Segons la varietat, re· quereixen més o menys reg, però cap tolera l’entollament ni la manca d’aigua. • Substrat: No suporten els terrenys calcaris, i el substrat ha de ser àcid. Combinen molt bé amb les coníferes. Les èri· ques s’utilitzen també en ro· calles. • En test: Si es conreen en test és molt important no des· cuidar el reg; s’han de regar per immersió i procurar que mai els falti humitat. Amb elles passa com amb les azalees en test, que a la mínima distracció s’assequen per falta d’aigua en el substrat. Arranjaments florals amb bruc Per Nadal, el bruc, ja sigui com a planta viva o com a flor seca,


Tribuna Maresme | 31

Cures de les palmeres d’interior AMIC

permet compondre arranja· ments florals d’aire campestre. Com a flor seca, lliga a la per· fecció amb pinyes, branques nues, altres flors seques i avets de Nadal. Per dissecar tant callunes com èriques, simplement es deixa morir la planta i, un cop seca, se li aplica un conservant o fixador. Una altra opció és fer manats, lligar-los sense danyar les tiges i penjar-los cap avall en un lloc sec.

Si teniu palmeres d’interior, heu tenir en compte no no· més el reg, sinó altres aspec· tes. Per això, us donem uns senzills consells sobre llum i humitat. A vegades és habitual que a les palmeres d’interior els doni menys llum. Per aquest motiu heu d’establir-ne una ubicació molt especial. In· tenteu posar-les a prop d’una finestra o en una estança il· luminada sense que el sol les toqui de ple. Si no reben la llum necessària, ho notareu en el fet que les fulles no crei· xen i, a més, perden brillantor. Si no disposeu de llum natu· ral, podeu posar un tub fluo· rescent a prop del fullatge. Si a més teniu una decora· ció clara, com per exemple

les parets de color blanc, la il·luminació serà molt més general. També heu de tenir en compte la humitat que hi ha en el vostre entorn. La humi· tat ambiental dintre d’un pis o casa hauria de ser poca. Les plantes d’interior es desenvolupen millor en am· bients amb humitat. Per això, si ho creieu convenient, po·

deu polvoritzar amb aigua la planta o bé col·locar un test invertit dintre d’un recipient baix i ample. Ompliu d’aigua el recipient i col·loqueu sobre el test in· vertit el test amb la palmera. Però aquí radica el truc: procureu que la palmera no toqui l’aigua directament. Quan s’evapori, li proporcio· narà la humitat que necessita.



Millions discover their favorite reads on issuu every month.

Give your content the digital home it deserves. Get it to any device in seconds.