Page 1

MÚSICA LLIBRES PANTALLES IDEES MEMÒRIA TECNOLOGIES FESTES SALUT

Tribuna

Maresme www.tribunamaresme.com

NÚM. 349. AGOST 2019 | Propera sortida: 5 de setembre

L’alimentació conscient El menjar ens preocupa més que mai. Gràcies a una alimentació sana mantenim en equilibri la nostra salut física, mental i espiritual. Cada cop més són les persones que opten per escollir una dieta sana, saludable i en positiu.

gastronomia: Torna una nova edició de la Mostra Gastronòmica de Cabrils. Música: Propostes musicals de qualitat a Arenys de Mar i Arenys de Munt. oci i lleure: Sortides, plantes, mascotes, receptes de cuina, opinió...

BELLESA ESCENARIS TEATRE GENT GRAN GASTRONOMIA SORTIDES MÓN VIU VIDA SANA


PROPOSTES DESTACADES DEL MES D’AGOST FEStES MaJorS

diverses poblacions. durant el mes de’agost. Cabrils, Cabrera de Mar, Argentona, Alella, Sant Vicenç de Montalt i Vilassar de Dalt celebren aquest dies les seves festes majors d’estiu amb propostes obertes per a tots els públics.

MoStra dE cabriLS

cabriLS. EScoLa L’oLivEra del 16 al 19 d’agost. Cabrils celebra coincincint amb la Festa Major de Santa Helena la 32 edició de la Mostra Gastronòmica.

28 FEStivaL Jazz d’arEnyS dE Mar

arenys de Mar. pati del xifré del 26 de juliol al 23 d’agost Cada divendres a la nit es podrà gaudir al pati del Xifré d’una proposta de jazz, blues o swing.

viii taSt dE Jazz

Mataró. pati residència Sant Josep Del 29 al 31 d’agost el millor jazz a la capital del Maresme: August Tharrats Trio, Michele Hendricks...

nitS MuSicaLS

arenys Munt. castell Jalpí. del 2 al 10 agost Les nits d’estiu al Castell Jalpí es vesteixen de música i gastronomia.

poEtES Sota La LLuna

premià de dalt. can vallerià. 30 agost Torna el festival de poesia amb la veu de destacats poetes catalans.

tribuna MarESME, SEguEix-noS a LES xarxES

www.tribunamaresme.com t tribunamaresme f tribunamaresme Ricard Soler. www.ricardsoler.blogspot.com

Tribuna

Maresme SoL·LICITAT CoNTRoL PGD

Editor/director: Josep maria Ponce. col·laboradors: Albert Calls, margarida Colomer, Jesús Gonzàlez Notario, Josep Grau (montaltrek), Quim Giménez, Anna Lladó, Passi Garden Home, Ferran Planell, Gemma Ponce, Gabriel Pujol, Remei Ribas (àvia Remei), Ricard Soler. / AmIC, ACN i Associació cultural Valors. C/ Lourdes, 40 · 08330 Premià de mar · Tel. 93 752 52 67 www.tribunamaresme.com · info@tribunamaresme.com dip. Legal: B-26375-2005. impressió: Impressions Intercomarcals S.A.

TRIBUNA Maresme no es fa necessàriament responsable del contingut dels articles dels seus col·laboradors, ni dels missatges publicitaris.


vida sana

Tribuna Maresme | 3

SABER VIURE

Saber menjar L’alimentació demana la nostra atenció. En un món de velocitat, canvis constants i angoixes, el que mengem i com ho mengem determina la nostra vida diària. Gràcies a una alimentació sana i saludable aconseguim un major equilibri. Cada cop més gent decideix incorporar a la seva rutina una dieta saludable. Tot seguit, trobareu diversos articles que tracten els avantatges d’una alimentació sana i conscient i que aporten pistes de com una altra manera de menjar és possible i suposa un pas cap endavant.

La importància d’un bon esmorzar AMIC

Els experts en nutrició ho diuen clar: l’esmorzar és un dels principals àpats del dia. Aquest, hauria d’aportar el 25% de les calories que ingerim al llarg de la jornada, tot i que sovint, a causa de les presses, no es dedica a aquest àpat la importància que hauria de tenir. Els principals nutrients que haurien de formar part d’un esmorzar equilibrat són els hidrats de carboni (cereals, plàtan, pa...), els minerals (llet, iogurts...), les proteïnes (pernil, ou...) i les vitamines (fruites, suc de taronja natural o altres sucs o batuts però sempre elaborats amb fruita fresca...). Els hidrats de carboni o carbohidrats són especialment importants durant l’esmorzar, ja que constitueixen el prin-

cipal combustible del nostre organisme. Tots els processos vitals requereixen d’energia, ja sigui per a la realització d’activitats físiques com intel·lectuals. Cal tenir en compte que després del descans de la nit, el nostre organisme necessita de la ingesta d’aliments per tal

d’equilibrar els nivells de sucre. Un esmorzar insuficient pot repercutir en el nostre rendiment físic i mental. Les vitamines també són part important de l’esmorzar. Una bona peça de fruita o bé un suc aporta les vitamines necessàries per afrontar el matí.

Algunes d’aquestes vitamines, com la C, són a més a més antioxidants i també resulten recomanables per enfortir el nostre sistema immunitari. Pel que fa a les proteïnes, aquestes són el component principal dels músculs, de la sang, de la pell i de tots els òrgans interns. En relació amb els productes làctics, la seva aportació de calci i de minerals enforteixen el nostre esquelet i ens ajuden a complementar l’esmorzar. D’altra banda, la soja pot ser un bon substitut de la llet, per l’aportació en proteïnes, en minerals i fibra. La soja no conté lactosa, per la qual cosa les persones que en són al·lèrgiques poden trobar en aquesta beguda una alternativa, sempre i quan no els sigui incompatible per algun altre motiu.


4 | Tribuna Maresme

‘Smoothies bowls’, salut per a l’estiu noemí caupena greencookingqueen

Amb l’arribada del bon temps l’opció d’aliments frescos i naturals s’amplia. Els dies són més llargs i la vitalitat augmenta, gaudim més de la vida al carrer, i ens venen de gust aliments refrescants, més lleugers, de colors vius. Això la indústria alimentària ho sap i ens ofereix una quantitat infinita de begudes refrescants carregades de sucres, colorants i conservants. Tots aquests productes el que fan és acidificar el nostre organisme, augmentar el nivell de sucre en sang, omplir el nostre cos de calories buides i la majoria de vegades ni tan sols ens treuen la set. La bona noticia és que els amants de la cuina saludable sabem com gaudir de l’estiu de manera respectuosa i amable amb nosaltres mateixos; és per això que aprofitarem la gran quantitat de verdures i fruites que ens dona aquesta estació per omplir la nevera de batuts i smoothies bowls que ens ompliran d’energia i salut. A part de millorar la nostra salut amb aquest tipus de begudes també ajudem a la nostra butxaca (aquí no tirem res!) perquè a l’hora de

fer aquests batuts farem servir fruita congelada; per tant, quan tinguem fruita que comença a estar massa madura la congelarem.

inStruccionS. És tan senzill com tenir sempre en el congelador trossos de pinya, plàtans madurs, maduixes que comencen a passar-se, aquell

tros de síndria que ja ningú es menja... D’aquesta manera en un tres i no res ens podrem fer un batut refrescant, saludable i molt més deliciós que qualsevol beguda comprada al súper. Aquestes begudes ens serviran tant per esmorzar i començar el dia sense deixar residus en el cos, com per berenar o fins i tot per substituir un àpat. . Només necessitarem verdura fresca, fruita congelada i una batedora potent. Triturarem els ingredients i ho decorarem amb diferents toppings. Facilíssim!! Si no tens una batedora potent recorda de treure la fruita del congelador una estona abans perquè ho puguis triturar bé.

uNS BoNS EXEmPLES DE SmooTHIES SÚPER REFRESCANTS SÓN ELS SEGÜENTS MaLibú

aÇaÍ

INGREDIENTS: 1 T pinya congelada. 1 plàtan congelat. Suc d’1 llima. 100 ml aigua de coco.

INGREDIENTS: 1 plàtan congelat un grapat de nabius congelats 1c açaí en pols / 1c canyella 200ml aigua de coco

Toppings: coco deshidratat.

Toppings: nabius, granola, coco ratllat, sirope de arce.

Ara ja no tens excusa de gaudir del bon temps amb bons aliments! L’estiu és una època fantàstica per començar una alimentació viva, natural, saludable ja que la natura ens posa a l’abast una gran quantitat d’aliments que a l’hivern no tenim. Així doncs, aprofita aquesta època per introduir més fruita i verdura en el teu dia a dia si és que encara no ho fas i gaudeix d’un estiu meravellós!



6 | Tribuna Maresme

Mix de búrgul i llegums amb pesto vermell

Saborós i aromàtic, el mix de búlgur i llegums amb pesto vermell és una veritable font de proteïnes i fibra i resulta ideal per a dietes vegetarianes. Ingredients: 1 tassa de mix de búrgul i llegums; 1/2 fonoll; 1/2 carbassa violí petita. Per al pesto vermell: 1/2 tassa de tomàquets secs en oli; 1/2 tassa de tomàquets cirerols frescos; 3 cullerades soperes de llevat nutricional; 2 grapats d’avellanes torrades; 1 grapat de fulles d’alfàbrega fresques; 1 gra d‘all; 150 ml d’oli d’oliva verge; sal.

Elaboració: 1. Renta els tomàquets cirerols, talla’ls per la meitat i posa’ls a la gerra de la batedora. 2. Afegeix-hi el tomàquet sec, les fulles d’alfàbrega, la dent d’all pelat, les avellanes, el llevat nutricional, un polsim de sal i l’oli. 3. Tritura fins a aconseguir una textura cremosa i homogènia. Reserva el pesto. 4. Trosseja el fonoll i la carbassa en daus molt petits i salta’ls durant 5 minuts, fins que les verdures estiguin tendres. 5. Bull el mix de búrgul i llegums en aigua abundant i escorre’l quan estigui cuit. 6. Salta el mix amb les verdures uns minuts i condimenta’l amb el pesto vermell. RECEPTA EXTRETA DE VERITAS.ES

Demanar perdó al pollastre Esther Molina Olivencia Equip ànimaL

www.somanimaanimal.wordpress.com

Em sento feliç perquè avui dino amb ma germana. Seure a la mateixa taula ha esdevingut força menys freqüent en els últims anys, atès que vivim a ciutats diferents. La trobo a faltar. Però avui és un d’aquells dies que compartim inquietuds, sentiments, rialles i potser també alguna llàgrima. He anat a visitar-la i els pares no hi són així que encara ens sentim amb més llibertat, més còmodes. Hem cuinat juntes quinoa amb verdures i cigrons al curry, ha quedat per llepar-se els dits. A ella la mare li ha deixat un tupper a la nevera, amb un segon plat. Ja hem parat taula i està

tot gairebé llest. Mentre ella acaba d’escalfar-ho al microones jo faig una ullada ràpida a Instagram. Amb el hashtag #veganinspiration apareix una frase sobre un fons blanc i un petit cor negre ben estilitzat, on diu: “Quina sensació tan preciosa quan saps que el teu plat no ha causat cap mal als animals”. I quina raó té, qui sigui que ho hagi escrit. Ding! El microones diu que ja podem seure a menjar. Només falta que vingui ella amb el seu segon plat: unes cametes de pollastre trossejades, amb una mica de ceba i pastanaga. Crec que he posat cara de llàstima, per com em mira ma germana. No ho he pogut evitar, un cop fas el clic intern veus les coses tal com

són, més enllà d’eufemismes. – Ai, em sap greu... –diu ella– em sap greu menjar-me el... el po... davant teu. Perdona.

Quina sensació tan preciosa quan saps que el teu plat no ha causat cap mal I ara a qui li sap greu és a mi, per la mort innecessària dels pollastres i les cametes que jauen sobre el seu plat, i per la carona que fa ella, que deixa intuir el debat intern que de tant en tant es lliura entre el seu cor i el seu caparró. Però qui li diu que no a un tupper ja preparat, oi? – No em diguis això a mi –responc–. En tot cas, demana-li perdó al pollastre…

El quefir, el probiòtic de moda AMIC

El quefir és un dels superaliments que s’ha posat més de moda en els últims temps. Tot i que es tracta d’una beguda a base de llet fermentada que procedeix de les terres llunyanes del Caucas i es consumeix des de fa milers d’anys. Els seus grans beneficis

són el motiu principal pel qual aquest aliment ha tornat. Com probiòtic ajuda a regenerar la flora intestinal i s’indica per a estimular les defenses de l’organisme, així com per a la indigestió, candidiasi, restrenyiment o diarrea. A més, també s’ha demostrat que millora la tensió arterial. La diferència entre aquests

dos productes làctics és el tipus de fermentació. En el iogurt es dona només una fermentació làctica, fet que provoca que quedi més espès i s’agreixi lleugerament. En canvi, el quefir té una doble fermentació: lacto-alcohòlica (el contingut d’alcohol no supera l’1%) i carbonatada de la llet, que espessa la llet i l’agria.


Tribuna Maresme | 7

Pa integral de veritat i un 6% més barat L’1 de juliol va entrar en vigor la nova normativa del pa, una actualització necessària per evitar enganys a l’hora de comprar pa integral. El nou reial decret ha actualitzat les definicions de “pa integral” o “pa multicereals”, així com també les d’altres pans elaborats amb farines que no són de blat. A més, determina com ha de ser l’etiquetatge d’aquests productes per poder ser anomenats com a tal. Hi ha establiments, com Veritas, que ja han aplicat els canvis que marca aquesta normativa; no obstant això, n’hi ha d’altres que encara ens poden confondre. Com ha de ser un pa 100% integral? La nova definició de “pa integral” determina que només es poden anomenar com a tal els pans

Veritas s’adhereix a la nova normativa del pa i ofereix productes 100% integrals i de massa mare, sense enganys, al mateix IVA que el pa blanc i més barat.

que s’hagin elaborat amb farina integral i prou: 100% farina integral; per tant, els pans amb un 30%, 50% o 70% de farina integral no podran fer-ho. A més, és obligatori mostrar aquest tant per cent en l’etiqueta. Comprar pa 100% integral si va envasat serà relativament fàcil, no obstant això, pot ser una mica més complicat en forns

que no etiqueten o que creen etiquetes pròpies. Elaborar pa amb farina 100% integral requereix més hores de cocció, puja més a poc a poc, els ingredients són més cars… i per això podem trobar forns que hi afegeixen segó per donar color i fibra en comptes de fer servir farina integral de gra sencer. Els establiments com Veritas,

però, volen ser honestos amb la seva filosofia i preparen el pa seguint la tradició més artesana i amb farines de primera qualitat i integrals. A més, també aposten per farines ecològiques, perquè el segó dels cereals, a part de tenir molts nutrients, també és el lloc del gra on s’acumulen més pesticides de l’agricultura. Pa integral un 6% més barat. Una altra novetat que beneficia els consumidors és la reducció de l’IVA del pa integral. Amb la legislació anterior, només el pa comú tenia un IVA del 4%, però la nova actualització també preveu que els pans integrals estiguin subjectes a aquest IVA reduït. Veritas, per exemple, a partir d’avui ja ha rebaixat un 6% el preu de les seves referències.


8 | Tribuna Maresme

escenaris ACOSTA’T A LA CULTURA

ENTREVISTA A Lildami, raper català

“Em van fer obrir els ulls i dir: però la música que jo escolto per què no s’està fent en català?” Text: Júlia Solé / Clack Foto: Pol Alfageme / Clack

Les teves lletres s’allunyen dels temes que clàssica· ment ha tractat el rap. Sí, suposo que sí. Jo crec que el que és important -ja no en el rap, sinó en qualsevol tipus de música- és que el que tu estiguis cantant sigui real. A mi m’agrada escoltar música violenta però si jo haig de fer música... seria lleig que si jo no he viscut aquest tipus de vida intentés imitar-la, parlar d’una cosa que no em pertoca. Llavors, jo crec que simplement se n’allunya perquè la meva vida està allunyada dels cànons típics que hi ha en el gènere. Sovint fas referències a la cultura i l’imaginari col· lectiu catalans. Diries que ets un raper costumista? Bé, perquè hi ha inspiració de Manel, Els Amics de les Arts i tots aquests grups que és costumisme total... Però sí que a les cançons m’agrada molt fer servir referències que la gent pugui fer seves. Parlem de Detectiu Conan o, a l’últim disc de Plats Bruts... coses que la gent que escolta la meva música té molt assimilades. Crec que són referències que mola escoltar. I crec que el que és xulo d’això és que, si jo escolto rap només americà, és molt xungo que faci referència a Plats Bruts -seria la bomba però és molt xungo (riu)-. En canvi el que està bé és poder escoltar una cosa que s’assembli al rap americà però que et parli de tu a tu i que et faci referències que puguis entendre perfectament.

Lildami, nom artístic de Damià Rodríguez, és el raper català de moda. Després de penjar la seva música auto-produïda a Youtube durant anys i de passar pel Sona 9, aquest 2019 el també conegut com “imparable boy” ha tret el seu primer disc d’estudi, Flors mentre visqui. Produït per Sr. Chen i amb el segell de Halley Records, és un disc ple de col·laboracions de diferents artistes de l’escena musical catalana amb una proposta de rap transversal i, sobretot, en català.

Ha quedat demostrat que es pot fer rap en català. En quin moment se’n va ado· nar, Lildami, que això era possible? Jo ho vaig veure fa anys quan vaig conèixer la gent de Pawn Gang. Com que vaig conèixer la seva música va sorgir una amistat i a mi em van fer obrir els ulls i dir “però a veure, la música que jo escolto per què no s’està fent en català?”. I ells van ser els primers que van posar la pedra i van dir: “No, tio, aquí s’està fent trap -o rap- en català, que sona com americà però és d’aquí”. Clar que òbviament hi han molts raperos abans: la gent d’Homes Llúdriga, Senyor Oca... i tota aquesta gent que estaven fent rap en català molt

Hem volgut dotar el disc de personalitat; fer una cosa més transversal i que no fos rap només per raperos abans. Però jo crec que el gènere de Pawn Gang, tal com es va donar, a tanta gent com va arribar i amb el canvi del trap i tot això... han sigut els que han posat de moda el rap en català. En el disc tens una cançó anomenada ‘La dels Manel’ en la qual utilitzes la base de ‘El Mar’. Són un referent? A mi m’agraden molt. Sóc bastant fan, la veritat, dels Manel. A veure, la cosa és: a Estats Units, a l’hora de samplejar -o

a l’hora de crear- s’agafen a la música clàssica americana, no? Beuen molt del jazz, del funky... tot això. Llavors, l’exercici que vam fer amb el Chen va ser: per què si estem fent-ho aquí hauríem d’agafar també els mateixos exemples que agafen ells? “Osti, anem a fer alguna cosa d’aquí, alguna cosa que ja forma part de la cultura clàssica catalana com els Manel”. I va sortir el tema. De fet, el teu disc és ple de col·laboracions, i no només amb rapers. Sí, totalment. Bueno perquè, a part de què n’hi ha molts amb qui hi havia una amistat prèvia i va ser “hòstia tio, tinc l’oportunitat de fer el disc i, ja que cantes... molaria fer alguna cosa”, també hem volgut dotar el disc de personalitat en aquest sentit. Fer una cosa més transversal i que no fos rap només per raperos. Perquè jo crec que això és un problema que ha tingut el rap sempre, o almenys el que s’ha fet aquí a Espanya durant molts anys, que ha sigut rap per raperos. Nosaltres hem volgut trencar això per fer una cosa més transversal, per això tenim col·laboracions amb Oques Grasses, amb el Pau Lobo de la Senyora Tomasa, amb la Suu, amb el Kid Pie de 31 FAM, òbviament, pel rotllo més rap, i després amb Dorian, que és indie pop... Amb coses que creguéssim que podia sortir una cosa guapa però que, a part, ens molés molt el que fan.

Llegeix l’entrevista sencera a www.tribunamaresme.com


Tribuna Maresme | 9

Nits musicals i gastronòmiques al Castell Jalpí d’Arenys de Munt Com és habitual els darrers anys, les nits d’estiu del Castell Jalpí es vesteixen de música i gastronomia. El primer divendres d’agost, Mónica Green serà la veu que obrirà el cicle amb un repertori de soul, blues, i R&B. L’endemà, serà el torn de la Gala d’òpera i sarsuela amb les actuacions de la soprano Beatrice JiménezMarconi, el baríton Toni Marsol i el piano de Ricardo Estrada. No podia faltar un clàssic de les nits musicals del Castell Jalpí, com és l’actuació de la Gala dels tres tenors. Popularitzat pels grans Pavarotti, Carreras i Domingo. En aquesta ocasió, el divendres 9 d’agost, viurem aquesta actuació amb les veus d’Albert Deprius, Josep Fadó i Antoni Lliteras seguides pel piano de Marta Pujol.

Big Band Jazz Maresme & Txell Sust. Arenys de Mar. Pati del Xifré. Divendres 2 a les 22.30 h. Des dels seus inicis la Txell Sust es mou amb molta comoditat en el món del jazz i el pop.. 28è Festival de Jazz d’Arenys de Mar. Mònica Green. Arenys de Munt. Castell Jalpí. Divendres 2 a les 22.30 h. Gaudeix del millor soul, blues i R&B de la mà d’aquesta diva de la música negra dels anys 60, 70 i 80. Dins les Nits Musicals i Gastronòmiques.

Finalment, el dissabte 10, l’actuació de l’espectacular trio de The Sey Sisters, clourà el festival. Un conjunt de tres veus que ens conviden a viure un viatge musical des del gòspel, fins a la música africana. L’Ajuntament d’Arenys de Munt ha organitzat aquest cicle en substitució al Festival de Música Clàssica. El grup SEHRS oferirà a cada recital un menú gastronòmic inclòs amb l’entrada premium.

El Festival de Jazz d’Arenys de Mar arriba a les 28a edició El festival va arrencar el passat 26 de juliol i posarà el punt final el 23 d’agost. Cada divendres a la nit es podrà gaudir al pati del Xifré d’una proposta interessant que engloba des del jazz clàssic, el soul, el blues o el swing. El cartell del Festival de Jazz d’Arenys de Mar d’enguany està format per Dani Nel·lo & Los Sa-

CONCERTS

xofonistas Salvajes que van donar el tret de sortida al festival. Al llarg del mes d’agost es podrà veure una formació propera com és la Big Band Jazz Maresme & Txell Sust, a més de Tricia Boutté & New Orleans Tradition, The Big Jamboree & Agustí Burriel i el punt final el posarà Big Dani Pérez.

Nits d’Emocions. Vilassar de Dalt. Sorli Emocions. Dissabte 3 a les 22 h: Alice & The Wonders. Dissabte 10 a les 22 h: Aisha & The Ray-Band. Dissabte 17 a les 22 h: Crema catalana. Dissabte 24 a les 22 h: Mr. Shingles. Dissabte 31 a les 22 h: Alma de Boquerón. Guitarra i tradició: Joan Carles Martínez Prat. Arenys de Mar. Gruta de Lurdes. Dissabte 3 a les 22 h. Un concert de guitarra amb un repertori de melodies tradicionals catalanes. 12è Festival de Música a la Gruta. Gala d’òpera i sarsuela. Arenys de Munt. Castell Jalpí. Dissabte 3 a les 22.30 h. Els amants de l’òpera i la sarsuela gaudiran d’una actuació magistral de la mà d’aquests tres especialistes del gènere. Dins les Nits Musicals i Gastronòmiques. Big Mama Montse. Sant Vicenç Montalt. Biblioteca. Divendres 9 a les 22h. Concert per homenatjar Teresa Pàmies. Tricia Boutté & New Orleans Tradition. Arenys de Mar. Pati del Xifré. Divendres 9 a les 22.30 h. Tricia Boutté és la pròxima generació d’una llarga llista de talentosos artistes de la ciutat. 28è Festival de Jazz d’Arenys de Mar. Gala Tres Tenors. Arenys de Munt. Castell Jalpí. Divendres 9 a les 22.30 h. Des de les grans àries d’òpera fins al romanticisme de la cançó napolitana. Dins les Nits Musicals i Gastronòmiques. Naimasuite amb Naima Trio. Arenys de Mar. Gruta de Lurdes. Dissabte 10 a les 22 h. 12è Festival Música a la Gruta.

The Sey Sisters. Arenys de Munt. Castell Jalpí. Dissabte 10 a les 22.30 h. Sota aquest nom s’amaga un espectacular trio de veus negres, que ens conviden a viure un sentit viatge musical des del gòspel fins a la música africana, passant pel soul. Dins les Nits Musicals i Gastronòmiques. The Big Jamboree & Agustí Burriel. Arenys de Mar. Pati del Xifré. Divendres 16 a les 22.30 h. The Big Jamboree és una banda que es dedica a interpretar Rhythm & Blues, Jump & Jive, Jump Blues i Rock´n Roll dels anys 50. 28è Festival de Jazz d’Arenys de Mar. Origen amb el grup Neuma. Arenys de Mar. Gruta de Lurdes. Dissabte 17 a les 22 h. 12è Festival de Música a la Gruta. Arenys de Mar. Pati del Xifré. Big Dani Pérez. Divendres 23 a les 22.30 h. Un espectacle incendiari que, com ja és habitual quan Dani puja a un escenari, no deixarà indiferent al públic assistent. 28è Festival de Jazz d’Arenys de Mar. Cants de poetes. Arenys de Mar. Gruta de Lurdes. Dissabte 24 a les 22 h. Amb Magdalena Campasol (mezzosoprano), Olga Benito (arpa), Daniel Garcia (piano) i Joan Vallcorba (teclat). 12è Festival de Música a la Gruta. Dixie Rue del Percebe. Mataró. Des de l’Ajuntament. Diumenge 25 a les 19 h. Cercavila de presentació del VIII Festival Tast de Jazz. August Tharrats Trio & Amadeu Casas. Mataró. Pati de Residència Sant Josep. Dijous 29 a les 21 h. Repertori basat en clàssics del blues i el swing. VIII Festival Tast de Jazz. Dea Trio & Stefano Di Battista. Mataró. Pati de Residència Sant Josep. Divendres 30 a les 21 h. Un dels projectes de jazz més consolidats a Itàlia, presenten el seu àlbum Secret Love. VIII Festival Tast de Jazz. Michele Hendricks Quintet. Mataró. Pati de Residència Sant Josep. Dissabte 31 a les 21 h. Tota una veu del jazz, aclamada i elogiada per la crítica.


llibres

10 | Tribuna Maresme

ACOSTA’T A LA CULTURA

Novetats editorials

Klaus Klugg i el misteri de la casa abandonada Joan Oriol i Carmen Vélez Editorial Gregal

Novel·la d’aventures de Joan Oriol, il·lustrada per Carmen Vélez i publicada per Editorial Gregal. La lectura d’aquest relat de narrativa juvenil (a partir de 10 anys) ens explica la història del protagonista, d’11 anys, que dona nom al títol i viu a Vilabrui. Quan passa per davant d’una casa abandonada tindrà un estrany pressentiment. I la desaparició d’un nen petit i que diversos companys de classe deixin d’anar a l’escola, farà que sospiti que els fets es relacionen amb un personatge sinistre. Punt d’arrencada d’una bona lectura per aprendre a gaudir

d’aquelles narracions que tenen l’habilitat d’enganxar el lector, especialment el més jove i demostrar-los que s’ho pot passar d’allò més bé. Perfecte, doncs, per a l’estiu, en temps de vacances, però també per a qualsevol altra època de l’any. L’autor, Joan Oriol, és de Badalona. Professor vinculat a Mataró i escriptor, ha publicat obres de poesia, narrativa i teatre i llibres destinats a l’ensenyament secundari i batxillerat. Trets per totes bandes Àlex Martín i Jordi Canal Alrevés

De la mà d’Àlex Martín i Jordi Canal, dos dels més destacats investigadors especialistes de la novel·la de gènere del país, neix aquesta obra que, per da-

munt de tot, posa ordre i ens situa, en un primer volum de dos, sobre la novel·la negra i policíaca, des dels seus orígens fins a la dècada dels anys setanta. Amb un prefaci del destacat historiador francès Claude Mesplède i un annex de portades de llibres que molts reconeixerem amb el poder que sempre dona la nostàlgia, aquets treball és un assaig i una crònica, que es llegeix com una novel·la negra, de fet, però des de les obligacions que comporta l’assaig (doble exercici, per tant, d’equilibri funambulista, que només podien fer Martín i Canal, que ressegueixen les petges del gènere sempre amb passió). En aquest treball es poden descobrir les moltes cares polièdriques del que coneixem com a novel·la

negra i policíaca: relats d’enigmes, detectius i criminals, lladres i serenos, investigadors i delinqüents de tota mena. Tots plegats han contribuït a la construcció del nostre imaginari col·lectiu, que ara podem revisar amb aquesta sòlida mirada de proximitat dels autors d’aquesta obra. ..xyzA - Cde... antologia de poesia visual argentina i catalana JM Calleja i Claudio Mangifesta Pont del petroli

Coordinada per l’autor mataroní JM Calleja i l’argentí Claudio Mangifesta, neix aquesta antologia que reuneix en un volum una bona mostra de poetes visuals catalans i argentins


Tribuna Maresme | 11

i el producte de la seva interacció creativa. El llibre l’han publicat, en edició bilingüe, les editorials Pont del petroli i Tiempo Sur. Els poetes visuals Calleja i Mangifesta ja van treballar junts en el llibre ‘Travessia’ (2017), una obra que a través del joc i la creació, aportava un interessant treball de poesia visual. Ara, en una nova col·laboració, han antologat obres fetes al segle actual i majoritàriament inèdites de poetes catalans i argentins. En els dos blocs de l’antologia, s’hi poden trobar autors de la dècada dels 50 a la dels 70. Jocs de carrer Roger Roig i Hugo Prades Cossetània Edicions

La col·lecció per a primers lectors El PATUFET i les tradicions catalanes, publicada per Cossetània Edi-

cions, consta de diversos títols infantils sobre les festes populars catalanes més emblemàtiques. El conegut personatge català, Patufet, acompanya els protagonistes de la història. Roger Roig i Hugo Prades són els autors d’aquesta sèrie amb títols, com ‘La verema’, ‘Els Tres Tombs’ o ‘Els balls tradicionals de la festa major’, entre d’altres. En el conte de ‘Jocs de carrer’, el Patufet i la seva colla s’ajunten amb més nens i nenes al carrer per gaudir dels jocs tradicionals dels nostres avis: la xarranca, el cavall fort, arrencar cebes o el mocador. Un suggerent conte que amb la màgia de les il· lustracions i les paraules ben trobades, ensenya als més petits una tradició lúdica que no hem d’oblidar. Albert Calls

Tornen els ‘Poetes sota la lluna’ a Can Vallerià

Per cinquè any, el divendres 30 d’agost, a les 21.30 h., es tornarà a celebrar a Can Vallerià, de Premià de Dalt, el festival ‘Poetes sota la lluna’. És una nit de música i poesia sota la lluna, amb un cartell de poetes catalans que enguany estarà integrat per Josep-Francesc Delgado i Marta Pessarrodona. Domènec Carrillo i Marta Lovers

cantaran l’obra del poeta premianenc Martí Rosselló. I la veu de Jaume Arnella serà el colofó final d’aquest festival de la paraula poètica. ‘Poetes sota la lluna’ és una iniciativa impulsada per Can Vallerià, un espai cultural que s’entrellaça amb el projecte editorial Quaderns de la Font del Cargol, segell que publica autors del Maresme.


pantalles

12 | Tribuna Maresme

ACOSTA’T A LA CULTURA

CINEmA

‘Midsommar’ d’ari aster Joan Millaret Valls AmIC

Després de l’aterridora Hereditary (2018), Ari Aster retorna a la gran pantalla dirigint i escrivint una nova pel·lícula de por, Midsommar. En un canvi de registre, Aster ens explica com una colla de joves americans viatja a Suècia per participar en les celebracions de l’arribada del solstici d’estiu en una remota i petita comunitat rural. El film treballa la idea del desconcert i l’estranyesa a partir de la figura dels turistes fora de lloc, enmig d’un món rural i atàvic, poblat per una espècie de secta revestida d’elements folklòrics i pagans. Cal dir que abans que el grup de joves es desplacin a Suècia de vacances, el film resulta esplèndid en el seu inici gràcies a la desbordant fragilitat de la protagonista femenina, Dani (Florence Pugh), aclaparada per la tragèdia de la pèrdua dels seus pares i germana a causa d’un suïcidi col·lectiu. Aquest difícil procés de dol enterboleix encara més la seva estranya relació sentimental amb el seu xicot, Tony Shaw (Jack Reynor). Ella, per la seva

pròpia vulnerabilitat i inseguretat, i també la seva dependència emocional de Dani, resulta sovint un destorb pel grup de companys estudiants de Dani. Però des de que la pel·lícula s’endinsa en la comunitat local sueca tot comença a resultar previsible, sense gaire marge per les sorpreses, sense neguit ni patiment. A partir d’aleshores tot sembla una versió lisèrgica invertida de la comèdia feèrica i romàntica shakespeariana ‘Somni d’una nit d’estiu’. Els encanteris i elixirs d’amor de la joiosa comèdia coral shakespeariana aquí es transmuten en beuratges i drogues

que endinsen els protagonistes vers un món al·lucinogen, que reforça la sensació de realitat alterada, i on el sexe i el desig funciona com una corrent subterrània entroncada en ritus pagans salvatges i demoníacs. Midsommar també subverteix el caràcter edènic i utòpic de mons feliços tancats en si mateixos i separats del món com podria ser el país de Shangri-La. El fillm d’Aster sintonitza amb altres films centrats en els mecanismes de control i de poder en comunitats sectàries en entorns tancats i sense escapatòria, com passava per exemple a El bosque (2004) de M. Night Shyamalan. Llevat d’algun instant esgarrifós en l’aquelarre final, o algun moment pertorbador, cal dir que Midsommar mai resulta espantosa o torbadora. Ans el contrari, i sense ofendre a ningú, per moments resulta ridícul i en altres provoca la rialla per la seva malastrugança. Un film mancat d’atmosfera angoixant que aporta uns resultats força decebedors venint d’on veníem, Hereditary, la pel·lícula de debut d’Ari Aster esdevinguda una autèntica fita del terror contemporani.

EStrEnES agoSt FaSt & FuriouS: hobbS and ShaW De David Leitch (EUA, 2019). Amb Dwayne Johnson, Jason Statham, Idris Elba, Vanessa Kirby. ESTRENA 02/08/19

éraSE una vEz En... hoLLyWood De Quentin Tarantino (EUA, 2019). Amb Leonardo DiCaprio, Brad Pitt, Margot Robbie, Al Pacino. ESTRENA 15/08/19

anna Luc Besson (França, 2019). Amb Sasha Luss, Helen Mirren, Luke Evans, Cillian Murphy, Eric Godon, Eric Lampaert. ESTRENA 30/08/19

QuiEn a hiErro Mata Paco Plaza (Espanya, 2019). Amb Luis Tosar, María Vázquez, Tania Lamata, Ismael Martínez. ESTRENA 30/08/19

conSuLta cartELLEra SETmANAL Ocine Arenys: www.ocinearenys.es Cinesa Mataró Parc: www.cinesa.es Foment Mataroní: www.matarofoment.org Centre Parroquial d’Argentona: www.centreparroquialargentona.cat Espai Amistat: www.espailamistat.cat La Calàndria: www.cinemalacalandria.com


Tribuna Maresme | 13

Jesús Gonzàlez t jesusgonnot

L’any 1990 Madonna llençava a l’univers el seu videoclip Vogue i amb ell presentava un “nou” estil de ball. Novament ens estava fent creure que ella era la genuïna descobridora del Voguing (com ara fa amb el Reggaeton). Aquest moviment, havia nascut a Nova York de forma paral·lela al Breakdance, els graffiti i el Hip hop, però per ser un fet cultural provinent de món negre LGTBI va ser el més silenciat. El Vogue no és només una manera de ballar, és tota una cultura al voltant dels desitjos i anhels de la raça negra de pertànyer al món blanc benestant del anys 80. El regnat del multimilionari Donald Trump i l’apogeu kitsch de sèries com Dinastia o Dallas. Centenars de negres, la majoria trans o homosexuals, que no volien participar en la violència del Hip hop, van co-

SÈRIES TV

‘pose’

La sèrie ‘Pose’ i el documental ‘Strike a pose’ estan disponibles a Netflix.

mençar aquest nou moviment. L’element més destacat del Vogue és el ball amanerat inspirat en les revistes del cor, en els posats de les seves models i en els modelets de l’alta costura francesa. Un cop per setmana, després d’una dura setmana, les models es trobaven en sales de ball per realitzar els seus combats. Això va quedar registrat en una meravellós documental titulat Paris is Burning (fàcilment localitzable a

Youtube), on ens fan partícips d’aquests combats de models, així com de les difícils condicions de vida. Un documental que van veure i es van voler apropiar, entre d’altres, Madonna i Malcolm McLaren. Un altre aspecte interessant del Voguing eren les Cases o House, on una mare acollia persones que trobava al carrer i els educava i els ajudava a canvi de participar, en les batalles del diumenge. En el documen-

tal En la cama con Madonna, veiem com Madonna exercia de Mother, una mica postissa i explotadora, dels seus ballarins, amb conseqüències nefastes per a alguns d’ells (vegeu el documental Strike a Pose). Més recentment, l’herència del Vogue i de Paris is Burning ha quedat recollida en una excel·lent sèrie, Pose, un calc d’alguns personatges del documental originari però també una sèrie (la segona temporada tot just acabar de finalitzar) que reflecteix l’ambient de l’esplendor dels combats, la misèria dels carrers novaiorquesos i la dignitat d’un estil de vida ara reivindicat. Pose, a més, suposa una fita en la producció audiovisual: més de 100 persones del seu equip tècnic i artístic són transsexuals, demostrant a Hollywood que els paper trans poden ser perfectament interpretats i amb èxit per persones d’aquest col·lectiu.


14 | Tribuna Maresme

idees

PREGUNTES I RESPOSTES

rodatges sostenibles, el cinema vol ser ecofriendly vaLorS Judith Vives Periodista

La consciència ecològica es va estenent mica en mica a tots els àmbits de la societat. Ja són moltes les persones que, a banda de reciclar a casa, compren en comerços a granel o lliures de plàstic, per citar un exemple habitual. Des de fa un temps, les actituds ecològiques s’estan introduint també en un altre sector l’impacte mediambiental del qual és força important: el cinema. Una producció audiovisual, ja sigui una sèrie com Joc de Trons o una gran producció com Los vengadores, genera una activitat al seu voltant que té un impacte considerable en el medi ambient. I és que per fer una pel·lícula es poden arribar a moure centenars de persones, molts vehicles i molta maquinària, per no parlar del paper imprès dels guions o el càtering dels equips. Es calcula que, només a Londres, ciutat que lidera els rodatges a Europa, una filmació genera la mateixa quantitat de diòxid de carboni que una ciutat amb 20.000 habitants, mentre que el 95% del material que es fa

Per fer front al repte mediambiental la indústria audiovisual s’ha posat les piles per reduir la petjada servir sovint acaba convertit en residu no reciclat. Per fer front al repte mediambiental la indústria audiovisual s’ha posat les piles amb voluntat de reduir la seva petjada de carboni. Aquest és, per exemple, un dels objectius prioritaris que s’ha fixat la Unió Europea i per donar-hi resposta ha desenvolupat el programa Green Screen. Liderat per Film London, aquest programa impulsat al 2017 compta amb la participació d’altres països entre els quals s’hi inclou l’es-

tat espanyol. L’objectiu d’aquest programa és promoure protocols verds en els rodatges. Aquests protocols poden incloure mesures de tota mena, des de l’ús de làmpades led en il·luminació a l’eliminació de materials o objectes d’un sol ús en el càtering, com ara els gots de plàstic, passant per impulsar una gestió dels aliments més sostenible, el reciclatge de residus, la reducció de paper, ús de maquillatges no contaminants o consum de combustibles més nets. Altres accions també passen per valorar l’impacte en el paisatge i el territori, promovent bones pràctiques ecològiques, polítiques de conservació i per reduir la petjada ecològica.

Així ho han fet, per exemple, a Tenerife, on s’acaba d’aprovar un decàleg de bones pràctiques per preservar un espai natural molt ric i, al mateix temps, molt atractiu per a les filmacions. A Màlaga, per altra banda, s’ha desenvolupat una eina que permet analitzar, quantificar i reduir aquest impacte ambiental dels rodatges. Aquesta calculadora verda mesura la petjada de carboni de qualsevol tipus de filmació. El prototip serà exportat a la resta de països participants en el programa Green Screen. Pel·lícules com El primer hombre, Mamma mia o el remake femení de Cazafantasmes s’han rodat segons aquests principis, mentre que el film Spider-man 2 està considerat com el blockbuster més ecofriendly de Sony, per posar només alguns exemples. És de celebrar que el sector audiovisual es posi les piles ecològiques, doncs a banda d’un gran entreteniment, el cinema i les sèries son també grans difusores de valors, i que es prenguin aquests tipus de mesures pot contribuir a un impacte major en la consciencia ambiental de la societat.


Tribuna Maresme | 15

descomposició Jugant a EScriurE Ferran Planell Escriptor

Fins fa poc, quan veia aquests anuncis per la tele de remeis que ajuden a alliberar la panxa, em considerava un individu amb sort. Gairebé sempre he anat com un rellotge i rarament surto de casa sense haver assolit l’èxit després d’asseure’m a la tassa. D’un temps ençà, però, ha deixat de ser així. I no és que ara necessiti cap de les referides cures, no, ben al contrari, ara no em puc allunyar massa del seient. Ara, vaig, allò que se’n diu, fluix. La calor? No, la política. Perdó, la política no, que és del tot necessària, són els partits els que em provoquen descomposició. I no tan sols del tipus al qual ja he fet esment, sinó també

Un moment del video on un grups d’ucraïnesos llença un polític a la brossa.

mental. Tinc el cervell desfet. Ja fa mesos que corre un vídeo per WhatsApp on es veu un grup d’ucraïnesos llençant uns polítics als contenidors de la brossa. No tinc mitjans per garantir-ne la veracitat, però és un desig que crec que a molts avui ens voleia pel cap. Tot i que per no haver d’arribar a aquests extrems, seria millor que primer prenguéssim consciència que l’urna, per molt que el que hi introduïm siguin paperetes, no

ha d’acabar convertida en una simple paperera. Llegeixo a Viquipèdia que en els primers escrits de Sigmund Freud, en particular en alguns dels seus treballs pre-psicoanalítics en idioma francès, utilitzava el terme subconscient com a sinònim d’inconscient. Freud va abandonar després aquesta denominació perquè es prestava a equívocs. I ja us puc ben assegurar que va encertar de ple en fer-ho, perquè

en aquests moments ignoro si els nostres polítics són senzillament inconscients o bé és el subconscient el que els està jugant una mala passada. No sé si és la inconsciència el que els duu a allunyar-se de la unitat —i no m’estic referint a l’estratègica, que no deixa de ser un estratagema més per confondre al personal— o és el subconscient qui, després de tants anys lluitant per trencar la “Sacrosanta Unidad de España”, els fa concloure que la unitat és dolenta en si mateixa. Sigui com sigui s’ho han de fer mirar; i si no, bon vent i barca nova. Aquest estiu farem bé en anar cercant alternatives per un si de cas. Hi ha altres vaixells disposats a navegar plegats i tenim 155 raons per embarcar-nos-hi.


16 | Tribuna Maresme

EXPOSiCiONS Una llum clara. Arenys de Mar. Convent de les Clarisses. Del 2 al 25 d’agost. Aquarel·les de Joan Castellà fetes al convent de les Clarisses. Arte Povera. Arenys de Mar. C.C.Calisay. Del 2 al 25 d’agost. Escultures de Lluís Martí. Insula Lux. Taulé. Caldes d’Estrac. Fundació Palau. Fins el 31 de desembre. El treball d’Antoni Taulé es considera un enigma a resoldre; es tracta d’una obra difícil de definir però amb un missatge contundent i misteriós que busca constantment el diàleg amb la realitat, amb l’alteritat, amb l’espectador. LUX. Mataró. Can Palauet. Fins a l’1 de setembre. Exposició fotogràfica de Les Santes, Festa Major de Mataró. Manel Quiros utilitza la fotografia com una finestra que li permet connectar amb els orígens i il·luminar per crear una narrativa poètica. Les ombres i les llums es converteixen en símbols i mites. Les Santes. Alfabet ínfim. Mataró. Can Palauet. Fins a l’1 de setembre. Una pauta escrita i gràfica amb monosíl·labs ordenats de la a a la z per donar un cop d’ull a Les Santes amb una mirada diferent. Vint-i-sis artistes i una escriptora hi participen. (Re)construir la festa. Les Santes de 1979. Mataró. Can Marfà. Fins al 29 de setembre. Recorregut a través de l’ambient cultural i el moviment popular que va propiciar la recuperació de la festa major de Mataró ara fa 40 anys, quan un grup de joves sota el lema “Les Santes, fem-ne Festa Major” van marcar l’esperit d’una època. Mataró, capital del gènere de punt. Mataró. Can Marfà. Recorregut pel procés de fabricació del gènere de punt. Visita guiada: Dissabte 17 d’agost a les 18 h. Iluro, ciutat romana i Mataró, ciutat mediterrània. Mataró. Can Serra. Visita guiada d’Iluro a Mataró: Dissabte 3 d’agost a les 18 h.

Reflexos. L’obra de Damià Campeny. Mataró. Ca l’Arenas. Fins al 27 d’octubre. L’exposició dedicada a Damià Campeny (1771-1855), comissariada per Anna Riera, té com a objectiu donar a conèixer a la seva ciutat natal la vida i l’obra d’aquest il·lustre escultor. Visita guiada: Dissabtes 13 de juliol i 10 d’agost a les 18 h. Francesc Subarroca. L’obsessió creativa. Mataró. Nau Gaudí. Fins al 30 de setembre. Exposició d’obres de l’artista que formen part de la Col·lecció Bassat. Visita guiada: Diumenge 7 de juliol a les 12 h. Marta Casas Cuixart. Los azules de una historia. Mataró. Col·legi d’Aparelladors. Fins al 4 d’agost. Exposició d’olis, gravats i joies de l’artista. Seny i rauxa a Les Santes. Mataró. La Destil·leria. Fins al 14 de setembre. 6a edició d’aquesta mostra col·lectiva. Enguany els i les artistes protagonistes seran il·lustradors i il·lustradores que mostraran la seva visió de la Festa Major de Mataró. El rebost del cau. Sant Vicenç Montalt. Biblioteca. Fins al 16 d’agost. Mostra en homenatge al conte infantil ‘Frederick’ de Leo Lionni. Leonardo Da Vinci. Teià. Biblioteca. Fins al 30 de setembre. Josep Malagarriga versiona l’obra mural Il Cenacolo (el Sant Sopar) situada a les parets del refrectori de Santa Maria delle Grezie a Millà, pintat entre 1495-1498. L’Home i el Mar. Vilassar de Dalt. Biblioteca. Fins el 30 d’agost. Obres de Josep M Rosquilles. Fent patrimoni marítim. Vilassar de Dalt. Biblioteca. Fins al 30 agost LVII Exposició col·lectiva de VilassArt. Vilassar de Mar. Can Bisa. Fins al 7 setembre. Matèria i atzar, de Joan Poch. Vilassar de Mar. Museu Enric Monjo. Del 8 setembre al 5 novembre.

La família, institució natural o econòmica? vaLorS Antonio Fornés Doctor en Filosofia

Davant del que pugui semblar en un primer moment, no són pocs els filòsofs que s’han mostrat crítics amb la institució de la família. De fet, el pare de la filosofia occidental, Plató, a La República, es va mostrar partidari d’acabar amb la família, i de fet va arribar a proposar una espècie de sistema comunista exacerbat en el qual no s’establiria cap vincle familiar entre homes i dones, i on els nens estarien a cura de l’Estat. Per al gran pensador grec la família és el nucli sobre el qual s’assenta i construeix el concepte de propietat privada, i derivat d’ell, l’egoisme i l’avarícia. La proposta platònica resulta absolutament excessiva, però la seva reflexió al respecte del paper de la família en l’economia no és cap tonteria. Amb tot, probablement la majoria de nosaltres segueixi pensant que la família és una institució “natural”, inevitable en l’ésser humà. Considerar la família des d’aquest punt de vista és un error, ja que no hi ha “institucions naturals,” totes elles responen en realitat a raons de pura supervivència i millor aprofitament de les possibilitats econòmiques a l’abast de l’home. Una altra cosa,

és que, per assegurar la seva permanència, tendim a embolcallar-les en el tabú i el dogma pseudo-religiós. Referent a això, no deixa de resultar una paradoxa que malgrat que per al cristianisme ortodox la família constitueixi un pilar fonamental de la societat, Jesús mai es va casar, i per contra, va trencar amb la majoria de tabús socials de l’època sobre la situació de la dona. Acabem amb unes línies d’una carta que un conegut pensador va enviar al pretendent de la seva filla: “Abans d’establir definitivament les seves relacions amb Laura, necessito serioses explicacions sobre la seva posició econòmica. No he posat abans aquesta qüestió sobre la taula perquè al meu parer, la iniciativa hauria d’haver estat de vostè.” Qui va ser l’autor d’aquesta carta? Algun burgès religiós i reaccionari? Doncs no, la va escriure ni més ni menys que Karl Marx. Quina sorpresa, oi?


tecnologies

Tribuna Maresme | 17

PREGUNTES I RESPOSTES

benvinguts a l’era postpantalla EL Futur éS ara Anna Lladó. Periodista www.annalladoferrer.com

L’estancament de les vendes de mòbils al món és un senyal que indica que podríem estar a les portes d’una “era postpantalla”, segons la consultora i futuròloga Amy Webb, que ha intervingut en una de les sessions de la cimera anual de Global Editors Network, GEN Summit, a Atenes, Grècia. Som davant de l’inici de la fi dels mòbils? Es pregunta la també autora de l’informe TechTrends Report. I si és així, què hi ha a continuació? Doncs el que estem veient: wearables com ara rellotges, ulleres, sabates i cinturons intel·ligents

o assistents de veu... És a dir, tota mena de dispositius connectats. Segons la consultora, en aquest entorn, la veu guanyarà importància; l’any 2021 serà la protagonista de la meitat de les interaccions amb els dispositius. Companyies com ara Microsoft, Apple, Google o Facebook ja hi estan treballant, tot i que és Amazon qui està liderant el sector. Per exemple, amb les noves habilitats que ha adquirit el seu assistent de veu, Alexa. El dispositiu reconeix les emocions i els estats d’ànim de les persones; si estan malaltes o enfadades, si tussen, esternuden, ploren... Nota quan el to de veu és diferent. I a tot el que escolta, cal sumar el que

molts dispositius ja saben de nosaltres: la localització, el gènere o l’edat. Estem constantment monitoritzats, de manera que “la privacitat està morta”, assegura Webb. La futuròloga afegeix que,

davant la importància de la veu, els mitjans de comunicació i les marques haurien de centrar-se en el Voice Search Optimization (VSO) per a ser més visibles i millorar la distribució dels continguts. “El VSO és el nou SEO”, diu Webb. D’altra banda, adverteix sobre una altra tendència emergent: la creació de contingut sintètic. És a dir, imatges, vídeos, veus o textos falsos generats gràcies a la intel·ligència artificial. Per exemple, el famós vídeo de Barack Obama en el qual es van simular la seva veu i els seus moviments facials. Cada cop hi ha més contingut d’aquest tipus i, en alguns casos, es pot trigar dies a determinar si és real o fals.


sortides

18 | Tribuna Maresme

SABER VIURE

Ruta: Sant Jeroni de la Murtra de totxo que el convertien en un indret pintoresc i atractiu.

Josep Grau (Montaltrek) www.montaltrek.org

Aqüeducte de Sant Jeroni: Va ser construït a finals del segle XIX per portar aigua de Dosrius a Barcelona. Forma part d’un aqüeducte de 37 km. que travessa tot el sector meridional de la comarca.

A prop de Barcelona tenim un lloc on encara es respira la pau i els escrits ens diuen que s’hi pot “escoltar el silenci”. Entre boscos que no fa gaire ençà eren conreats, ara torna a haver-hi una vinya i un monestir que gràcies a un grup de voluntaris que s’encarreguen de la restauració, torna a lluir com abans. En el nostre camí visitarem uns quants llocs: Creu de Montigalà: Situada a dalt del turó al que dona nom. Va ser erigida el 1913 per commemorar el 1.600 aniversari de l’Edicte de Milà, per part de l’emperador romà Constantí, que proclamava la llibertat de culte religiós i, per tant, posava fi a la persecució dels cristians. Va ser sufragada pels oncles del famós poeta Josep Maria de Segarra, propietaris dels terrenys del voltant. Aquí l’autor passava temporades i es creu que hi va escriure el poema “Vinyes verdes vora el mar”. Cal Alemany: És una masia d’estil italià de la qual només en queda les runes i un gran safareig voltat d’arcades fetes

COM ANAR-HI? Itinerari: Circular | Durada: 1 h 50 m. | Desnivell: 70 m. Sortida recomanable de fer amb el track, ja que té moltes cruïlles.

Anem amb el cotxe per la Ronda de Dalt - Badalona i l’abandonem per la sortida 21. A continuació ens situem a LA DRETA, perquè en pocs metres prenem el segon carrer a la dreta, que és la Riera de Canyet. A allà un rètol ja ens indica Sant Jeroni de la Murtra. Si el seguim trobarem un aparcament on deixar el cotxe. Per començar, baixem uns metres en direcció al mar i prenem el primer carrer a la dreta, que té l’autopista a l’esquerra. Quan estiguem a punt d’arribar al final del carrer veurem un corriol estret i poc marcat a l’esquerra. L’hem de seguir fins a l’esplanada, des d’on veurem la Creu de Montigalà al cim. La prenem com a referència i anem pujant fins a arribar-hi...

Consulta la ruta completa al nostre web o a través del següent QR:

Sant Jeroni de la Murtra: en temps de la guerra dels Segadors, aquesta vall, va ser un lloc de resistència dels Miquelets i més endavant ho fou per les guerres de Successió i del Francès. Els monjos van comprar les terres i gràcies al suport econòmic de les classes socials altes van construir el monestir, a canvi els jerònims donaren suport a la monarquia en diferents ocasions. I a finals del segle XV, el rei Joan II va impulsar la construcció del claustre, el refectori i el celler del monestir. Més endavant, Ferran el Catòlic es va anar a recuperar a Sant Jeroni de la Murtra d’un atemptat fallit. També Cristòfol Colom va anar-hi per informar de l’èxit de la seva primera expedició. El monestir es pot visitar de dimarts a dissabte de 10 a 13 h, i els diumenges hi ha dues visites guiades (10.30 i 11.30 h.).


món viu

Tribuna Maresme | 19

SABER VIURE

Els gats abandonats de Vilassar de Dalt Han passat més de 20 anys d’ençà que la Josefa va començar a tenir cura dels gats de carrer de Vilassar de Dalt amb l’ajuda d’un veterinari. A poc a poc més persones es van anar implicant, com la Marta, que va aconseguir la col·laboració de la Fundació Altarriba, amb qui van estar a punt d’aconseguir la gatera tan necessària al municipi. 10 anys més tard, es va crear oficialment Aprodega, la protectora de gats abandonats i de carrer de Vilassar de Dalt, per poder assolir millor el seu màxim objectiu: millorar la qualitat de vida dels gats de les colònies. El paisatge del municipi i les colònies han canviat molt des de llavors. Tot allò que abans eren camps i cases, ara són fà-

briques, polígons i carreteres. Els gats cada vegada ho tenen més complicat per sobreviure i les voluntàries han de fer mans i mànigues per mantenir-los sans i estalvis. Aprodega és una entitat sense ànim de lucre molt petita, formada per amants dels animals i dels gats, que a la recerca del seu benestar s’esforcen dia a dia per controlar les colònies,

Per a més informació escriu a aprodega.vilassardedalt@gmail.com o truca al 650 673 495.

alimentant, cuidant i esterilitzant els gats i gates que hi viuen. Malgrat la seva tasca, tan important i necessària, la mala pràctica de l’abandonament i la tinença poc responsable fa que el control de les colònies sigui una tasca sense fi.

Mentre esperen que la gatera del refugi de Vilassar de Dalt sigui una realitat, algunes sòcies i voluntàries acullen a casa seva molts dels gatets que no poden seguir vivint al carrer, però fan falta més cases d’acollida, molt importants per a la correcta gestió dels gats del municipi. També es necessiten més mans per poder realitzar totes les tasques de l’associació. Sempre fan falta més persones que alimentin els gats de les colònies i els portin al veterinari, gent que ajudi a la captació de fons, indispensable per aconseguir recursos per tenir cura dels gats, i entitats implicades, com l’Associació Un simple pas, amb qui Aprodega col·labora fa uns mesos per a la difusió i la sensibilització, entre d’altres.

Missatges d’olor en els gossos Els missatges d’olor en els gossos estan formats principalment per traces d’orina i excrements. El gos té diferents glàndules oloroses que poden transmetre els seus corresponents senyals. Els més coneguts són els de les glàndules anals situades prop de l’anus. Quan l’animal defeca, aquestes glàndules també es buiden

i deixen un aroma específic. De la mateixa manera que els llops, alguns gossos tenen glàndules oloroses en el rostre que donen informació quan altres animals les llegeixen a l’hora d’olorar-se el rostre com a manera de salutació. A la base de la cua també tenen una altra glàndula olorosa. Les olors proporcionen gran

quantitat d’informació, com el sexe, el nivell jeràrquic, si és cadell o adult, si és amic o enemic. Els gossos comencen a deixar marques en el moment en què abasten la maduresa sexual, cap al segon any de vida. És quan els mascles comencen a aixecar la pota a l’orinar. Cal assenyalar que com major si-

gui l’autoestima d’un gos, més aixecarà la pota a l’orinar. Amb aquesta pràctica, els mascles aconseguiran que cap altre mascle tapi la seva marca. En el cas de les femelles, quan entren en zel deixen marques d’orina per tot arreu per avisar als seus possibles pretendents que es troben disponibles.


20 | Tribuna Maresme

Decorar amb plantes crasses Passi Garden Home www.passigardenhome.com

Pel seu extraordinari repertori de formes escultòriques i els seus mínims requeriments d’aigua i cures, no hi ha res com les col·leccions de petites plantes crasses per a decorar ambients d’interior plens de llum. Res els agrada més que viure atapeïdes, unes al costat de les altres, en testos plans. A més, és tan poca la terra que necessiten –les seves arrels no es solen aprofundir sinó estendre superficialment–, que poden viure en els recipients més petits, ideals per disposar en grups coordinant materials, textures i colors. Us donem un consell: llevat que sigui imprescindible, no les treguis del test que porten

COM CUIDAR UNES PLANTES (CASI) INDESTRUCTIBLES L’ambient: Ha de ser lluminós, però sense sol directe. Si la llum és escassa es debilitaran. Prefereixen els ambients secs, ja que en general provenen de zones desèrtiques o semidesèrtiques (excepte els Rhipsalis), i temperats o càlids, ja que les crasses que es poden cultivar dins de casa pateixen quan la temperatura s’acosta als 0º.

del centre de jardineria. Així evitaràs sobretot que es facin

malbé les seves fulles, que són molt fràgils.

Reg escàs: El taló d’Aquil·les de les plantes crasses és l’excés d’aigua. Si reben massa i, a més, la terra és poc porosa i drena malament, el més probable és que la planta acabi morint; si a més fa fred, pitjor encara. D’octubre a març no s’haurien de regar, com a molt polvoritzar amb aigua el substrat; a l’abril, maig i setembre n’hi hauria prou amb regar una miqueta, dues vegades al


Tribuna Maresme | 21

mes; i a l’estiu, una vegada a la setmana o cada 10 dies. Abans de regar és important comprovar que el substrat estigui sec. No necessiten adob: Les crasses són de lent creixement i prefereixen els sols pobres, de manera que no els caldria adob, almenys als principis d’any. En els següents se’ls pot aportar un fertilitzant específic per a cactus i crasses de març a setembre, sempre respectant la dosi i la freqüència indicades pel fabricant. Un substrat pobre i porós: En cas de necessitar trasplantar, es recomana proporcionar-los un substrat porós perquè disposin de bon drenatge i ventilació, com l’específic per a cactus, que a més conté magnesi per a prevenir la podridura radicular.

L’adob verd

La primavera és l’època més convenient per fer el trasplantament. Gairebé immunes: Són plantes en general molt resistents a les plagues i fongs, sempre que se’ls ofereixin les condicions de cultiu adequades. Si hi ha alguna cosa letal per a les crasses és l’excés d’aigua en el substrat i/o una atmosfera humida, mal ventilada i freda, condicions ideals perquè sorgeixin fongs de podridura. L’excés d’ombra pot afavorir la presència de la cotxinilla cotonosa, sobretot, i cerosa. Fàcils de multiplicar: Es reprodueixen per esqueixos de fulles o separant els fillols que van naixent a la base de les plantes. Només cal enterrar tot just el plançó, branqueta o full en un substrat humit de sorra i torba.

AMIC

S’anomena adob verd les plantes que es conreen per ser utilitzades com a adob. Són conreus de creixement ràpid, que poden créixer en terres pobres i que tenen abundància de fulles i arrels robustes. Es poden conrear un gran nombre d’espècies com a adob verd, però les més comunes són les lleguminoses, les crucíferes i les gramínies. Com funciona l’adob verd? Les plantes les heu de tallar-les just abans del moment de la seva floració, és quan estan en l’etapa de més extracció de nutrients de la terra. Hi ha diverses formes d’utilitzar-lo. Una d’elles és tallar les plantes i deixar-les

marcir un parell de setmanes sobre la terra. Després es trituren i s’incorporen a la terra amb una eina manual. Una altra alternativa és tallar-les deixant les arrels a la terra, i després cobrir amb aquestes arrels la terra i deixar que es vagin descomponent i que els cucs les incorporin a la terra. Per últim, els terrenys que no vulgueu conrear els podeu tenir amb plantes d’adob verd. Aquestes ajudaran a fixar el nitrogen a la terra i a evitar-ne l’erosió.


gastronomia

22 | Tribuna Maresme

SABER VIURE

ENTREVISTA A SÍlvia Vallbona Blanch, regidora de Turisme i Fires DE CABRILS

“La Mostra és el millor anunci que tenim del potencial de Cabrils” Text: Albert Calls Foto: Cedida

Quines novetats presenta aquesta edició de la Mostra Gastronòmica? A l’entrar a la regidoria al mes de juny, ja ens hem trobat la Mostra en marxa. Volem dotar de més valor afegit la pròpia Mostra, oferint noves activitats relacionades dins del recinte. Aquest any comencem duent a terme la ja tradicional trobada de col·leccionistes de plaques de cava dins del recinte, el diumenge a la tarda. I com a novetat, a l’estand del CEM hi haurà una activitat solidària on l’aportació que hi faci la gent es destinarà a “Amics de Can Ruti”. Quines són les procedènci· es dels visitants? La Mostra és l’esdeveniment turístic més important de Cabrils, i ens agrada que sigui visitada tant pels habitants de Cabrils, que s’han fet seva la Mostra i ja l’esperen, com per molts visitants dels pobles del voltant, fins i tot de Barcelona.

La Mostra Gastronòmica, Comercial i d’Artesans de Cabrils arriba un any més com a referent estival del Baix Maresme. Parlem amb la regidora de Turisme i Fires sobre l’edició d’enguany.

Com deia abans, molta gent ja té la Mostra marcada en vermell a l’agenda i que trien Cabrils i la Mostra perquè, vinguin d’on vinguin, retrobar-se amb família, companys i amics.

La Mostra és l’esdeveniment turístic més important de Cabrils

Hi ha turistes que venen a passar les vacances a la comarca entre el públic? Aconseguir-ho és un repte pendent? La proximitat amb Barcelo-

La proximitat amb Barcelona fa que els pobles del voltant tinguem turistes cada cop durant més èpoques de l’any

na fa que els pobles del voltant tinguem turistes cada cop durant més èpoques de l’any. A Cabrils, en els darrers anys, han proliferat els habitatges d’ús turístic, que han portat un nou tipus de visitant. Cada cop tenim més famílies estrangeres que aprofiten la immillorable situació, clima i oferta de Cabrils per venir-hi a passar un dies. Estem segurs que aquesta gent acabarà venint a la Mostra, per la qual cosa hem de treballar també per poder oferir, en un futur no massa llunyà, els diferents serveis en diversos idiomes. Com es treballa la mostra a nivell intern? Quins sectors del municipi participen en l’elaboració de la Mostra Gastronòmica? Tot i que no ho hem comentat abans, perquè és un tema intern, és que per primer cop la Mostra estarà organitzada des de l’Ajuntament directament, a l’haver-se liquidat l’empresa municipal SEIPRO. Aquest fet ha provocat que, per exemple, calgués fer ordenances per regular tots els preus dels productes i serveis que s’ofereixen a la Mostra. També que els comercials i restauradors haguessin de fer més tràmits administra-


Tribuna Maresme | 23

tius per participar. Des d’aquí aprofito per demanar-los disculpes si els hi ha provocat molèsties, però és la única manera que tenim per fer-ho bé, i nosaltres ho volem fer bé. Així doncs, a part de la gerència de la Mostra i l’àrea de turisme, totes les altres àrees de l’Ajuntament participen, amb més o menys intensitat, en la preparació de la Mostra. També participen restaurants, comerços, empreses i entitats del municipi a la Mostra. Com dèiem abans, els i les cabrilenques se senten orgullosos de la Mostra i s’hi aboquen. Com incideix la Mostra en el ric potencial gastronò· mic de Cabrils? Cabrils és coneguda com a Vila Gastronòmica, però aquest sobrenom cal defensar-lo i explicar-lo sempre. I la Mostra és el millor anunci que tenim del potencial de Cabrils. La Mostra serveix per poder degustar el bon menjar que fan tots els restaurants, i per donar a conèixer els diferents plats que aquests realitzen. La Mostra ha de ser pels restaurants una inversió, on durant les quatre nits tenen milers de potencials clients que si els enamoren, que ho faran, els podran visitar durant tot l’any. Llegeix l’entrevista sencera a www.tribunamaresme.com

La Mostra Gastronòmica de Cabrils arriba a la 32a edició Cabrils celebra del 16 al 19 d’agost, coincidint amb la Festa Major de Santa Helena, la 32a edició de la Mostra Gastronòmica, Comercial i d’Artesans.

El pati de l’Escola L’Olivera acollirà, un any més, una nova edició de la Mostra Gastronòmica, l’esdeveniment gastronòmic, econòmic, turístic i social de primer nivell que permet degustar els plats, vins i caves més representatius del Baix Maresme. Arran de la desaparició de l’empresa municipal SEIPRO, l’Ajuntament de Cabrils torna a fer-se càrrec de la seva organització. També hi col· laboren la Diputació de Barcelona, el Consorci DO Alella,

Sorli, Font Vella i Damm. L’edició d’enguany comptarà amb un total de 56 estands: 14 de restauració, 4 de vins i caves, 8 de comercials, 5 d’entitats i 25 paradetes d’artesans. L’acte inaugural tindrà lloc divendres 16 d’agost a les 20h. La resta de dies, l’horari serà de 19.30 a 11.30 h. Durant la Mostra es podrà comprar l’ampolla de cava amb la placa commemorativa dels 32 anys, a l’estand de Parxet dins del recinte de

la Mostra. Enguany, se celebra la 14a Trobada de col· leccionistes de plaques de cava de Cabrils. Serà el diumenge 18, de 6 de la tarda a 9 del vespre a la mateixa Mostra. A partir del dia 5 d’agost, es podran adquirir els tiquets de tasts i begudes per Internet, a través de la plataforma online tiquets.cabrils.cat. Paral·lelament, per tal d’agilitzar la venda de tiquets i evitar cues durant la Mostra, també es podran comprar de manera anticipada, durant els dies previs, a la taquilla instal·lada davant del Centre Cívic ‘La Fàbrica’. Com ja és habitual, el 0,7% de la venda de cada tiquet es destinarà a Proactiva Open Arms. Per altra banda, els plats, gots, coberts i tovallons són biodegradables. Fomentar el reciclatge i la sostenibilitat són un dels objectius de la Mostra. Així doncs, la Mostra Gastronòmica de Cabrils obrirà les seves portes del 16 al 19 d’agost amb la intenció de seguir creixent pel que fa a nombre d’assistents, d’infraestructures i convertir-se en un referent de la comarca.


24 | Tribuna Maresme

Vins i caves per a l’estiu

LES POSTRES DE L’ÀVIA REMEI

PÚDING ANGLÈS

INGREDIENTS: 1/2 litre de llet; 4 cullerades de sucre blanc o roig; 1 pell de llimona; 5 ous; 2 ensaïmades; ½ branca de canyella. ELABORACIÓ: Posem el mig litre de llet dins un pot, amb la pela de la llimona i el sucre. Ho posem al foc i esperem que bulli uns 2 o 3 minuts perquè agafi el gust de la llimona i la canyella. Traiem el pot del foc i esperem que es refredi una mica. Trenquem les ensaïmades a trossos i les afegim al pot i remenem amb una cullera de fusta. Batem els ous, els afegim al pot i ho remenem tot junt. En un motlle hi posem el sucre fos, com si fos per a un flam, i hi tirem tota la preparació dins del motlle (queda molt bé si és un motlle allargat, com els motlles per a plumcakes). El posem al forn al bany maria durant una hora o una hora i mitja. Després punxem amb una agulla o un escuradents i mirem si surten secs. Si és així ja el podem treure. El deixem refredar i el podem adornar amb nata, amb cireres confitades, al gust de cadascú.

Quim Giménez sommelier

Estem en ple estiu i venen de gust vins frescos, afruitats i lleugers. A més, és el temps dels vins, caves i vins d’agulla blancs i rosats. De fet, els blancs pel marisc, peix, arròs… i, en canvi, els rosats per a pastes i carns blanques, entre d’altres. Si tenim en compte les preferències personals, em permeto recomanar un seguit de vins i caves, amb una relació immillorable entre la

qualitat i el preu. És important recordar que la temperatura de degustació dels vins blancs ha d’estar entre els 8 i 9°C. A diferència dels rosats, entre 9 i

Vins blancs Blanc de Serè

DO Costers del Segre.

8,85€

Vins rosats Azuells Blanc

DO Costers del Segre.

10,85€

Vins d’agulla Gramona Moustillant rosé

Mayla Alella Vinícola

8,50€

8,90€

DO Penedès.

10°C i els caves entre 6 i 8°C. Bon estiu! Tots aquests vins i caves els podeu trobar al Celler Nou de Premià de Mar i al celler Vinalium de Mataró.

DO Alella.

Masia Freye

DO Penedès.

6,10€

Petit Arnau de Loxarel

Rosat Masia Freyé

7,80€

6,50€

DO Penedès.

DO Penedès.

Rosat Adernats DO Tarragona.

10,60€

Caves Aurelia brut nature gran reserva

Mas Tinell Real brut reserva

11,50€

9,25€

Muscàndia rosat reserva

Llopart rosat brut reserva

9,95€

11,55€


Tribuna Maresme | 25

SANTA HELENA. FESTA MAJOR DE CABRILS

Cabrils honora la seva patrona Santa Helena amb una Festa Major participativa Divendres 16 agost Santa Penya 2019: L’inici. 17.30 h. Parc Anselm Clavé. Presentació oficial de les penyes participants al concurs i repartiment de mocadors. Crida a la Festa Major. 18 h. Des del Parc Anselm Clavé. Cercavila fins a la Plaça de l’Església. Ballada de sardanes. 18 h. Plaça de l’Església. Amb la Cobla Ciutat de Cornellà. La Troca. 18.30 h. Plaça de l’Església. Cabrilencs i cabrilenques ens trobarem plegats per donar un bon inici a la festa. Amb el pregó, la Repicada, la Ballada i la Baixada. Inauguració de la 32a Mostra Gastronòmica, Comercial i d’Artesans 2019. 20 h. Recinte de la Mostra. Led Fluor Party! 23.30 h. Escola L’Olivera. La primera nit de ball de la Festa Major serà per gaudir-la amb els millors èxits del moment amb Dj Marsal Ventura i Adrià Ortega.

Dissabte 17 agost Aigua Splash! 11 h. Carrer Domènec Carles i als Horts de Santa Creu. Vine preparat/da per a refrescar-te amb inflables aquàtics i el tobogan gegant. Concert suau amb Alidé Sans. 19 h. Parc Anselm Clavé. Alidé Sans ens porta sinergia natural entre dues llengües: música i occitàaranès. Repicada de campanes de vigília de Festa Major. 20 h. Campanar. A càrrec dels campaners Jaume Tolrà Ferrer i David Galzeran. Correfoc de Festa Major. 20.30 h. Des del Mil·lenari de Catalunya. A càrrec dels Peluts de Foc. Amb la participació de les colles dels Peluts de Foc de Cabrils, Diabòlics Anònims, Diables d’Argentona, Colla de Diables de Montgat i Colla de Diables de Pineda de Mar. Nit de rock & roll. 23.30 h. Escola L’Olivera. Amb The Covers Band. Continua la festa. Tot seguit. Escola L’Olivera. Amb el Dj Roger Freedom.

Diumenge 18 agost Raid d’aventura Cabrils 2019. 10 h. Des de la Plaça de la Bodega. Activitat per a infants, joves i adults, per gaudir en equips d’amistats, familiars...

Repicada de campanes de Festa Major. 11 h. Campanar. A càrrec dels campaners Jaume Tolrà Ferrer i David Galceran. Ofici de Festa Major. 12 h. Església Parroquial. Missa presidida per Mn. Robert Baró Cabrera, canonge de la Catedral i sotsdelegat del Patrimoni Cultural del nostre Arquebisbat i concelebrada pels preveres de poblacions i arxiprestats veïns. Vermut de Festa Major. 13 h. Parc Anselm Clavé. Preu del tiquet: 1€. Gambarrada 2019. Tot seguit. Parc Anselm Clavé. El concurs més “gamberro” de la Festa Major! Quantes gambes estàs disposat a menjar en 90 segons? Colors al carrer i gelatada de Festa Major. 18 h. Carrer Domènec Carles. Vine al carrer Domènec Carles a dibuixar amb guixos de colors i refresca’t amb un gelat! 14a Trobada de col·leccionistes de plaques de cava de Cabrils. De 18 a 21 h. Escola L’Olivera. Durant la Mostra Gastronòmica es podrà comprar l’ampolla de cava amb la placa commemorativa dels 32 anys de la Mostra. Ball de Festa Major. 23.30 h. Escola L’Olivera. Amb l’orquestra La Girasol. Després d’uns anys sense aparèixer per Cabrils, enguany torna un a de les orquestres més festives de Catalunya!

Dilluns 19 agost Festa Holi 2019. 11 h. Horts de Santa Creu. Enguany tornem amb aquesta festa de tradició hindú. Xeringada. 12 h. Horts de Santa Creu. Un dels actes més esbojarrats. ‘Set Up’. 18 h. Parc Anselm Clavé. Amb la Cia. Los Barlou. Espectacle que alguns titllarien de “metacirc” (circ dins del circ). Ball de Festa Major. 23.30 h. Escola L’Olivera. Amb Hotel Cochambre.

Dimarts 20 agost Obsidiana. D’11 a 14 h. La Fàbrica. L’escape room del gran tresor Maya.Per a infants de 3 a 12 anys. Ikal. De 17 a 20 h. La Fàbrica. L’escape room de la maledicció Maya. Per a joves i adults a partir de 12 anys. Sopar de final de Festa Major. 21.30 h. Parc Anselm Clavé. Durant el sopar, Santa Penya 2019: el Desenllaç. Entrega de premis del concurs de penyes de la Festa Major.


26 | Tribuna Maresme

SANT FELIU. FESTA MAJOR DE CABRERA DE MAR

Cabrera de Mar celebra una nova Festa Major dedicada a Sant Feliu Dimecres 31 juliol Pregó De Festa Major. 20 h. Balcó de l’Ajuntament. A càrrec de l’Andrea Rodés, autora local acompanyada de l’Olga Julian, usuària de la Biblioteca Ilturo i de l’Assumpció Ramón, conductora de BiblioLabs a la Biblioteca Ilturo. Durant el pregó hi haurà la presentació dels Minimacabres, la colla infantil dels Diables Macabres. Espetec d’inici. A continuació. Plaça de l’Ajuntament. L’espetec anuncia a tothom l’inici de la Festa Major 2019 i el nostre pregoner encendrà la tronada per anunciar-ho. Toc de revetlla. A continuació. Des de la plaça de l’Ajuntament. Amb el repic de les campanes i acompanyats per la Cobla Principal del Llobregat, les comparses de Cabrera de Mar pujaran fins a l’església. Botifarrada popular. A continuació. Plaça de Poble. Preu: 5 €. Concert de Miquel del Roig. A continuació. Plaça de l’Església. Un popurri de cançons populars, peces pròpies i adaptacions d’èxits contemporanis al català. Emplaça’t. 00 h. Plaça de l’Església. El grup RIU, l’encarregat de la composició de les músiques i la Cobla Principal del Llobregat, ens acompanyaran en directe en un acte en què les figures, el foc, la música i la gent són els grans protagonistes de la nit. És el gran acte participatiu de la nostra Festa Major. Concert d’inici de Festa Major amb Dr. Prats i Buhos. A continuació. Plaça de la Fàbrica. Dos grans grups de la música catalana encarregats d’animar la nit de Festa Major amb les seves cançons.

Activitats tradicionals i festives es donen cita a la Festa Major del municipi de Cabrera de Mar: música, gegants i figures de foc, actes pensats per a infants i l’espectacular castell de focs del 3 agost a la platja, entre moltes d’altres propostes que estan obertes a tots els públics.

Dijous 1 AGOST Matinades. 7.30 h. Des de la plaça de l’Ajuntament. Durant el recorregut hi haurà taules amb esmorzar per gentilesa dels veïns més matiners. Esmorzar de coca amb llonganissa. 9.30 h. Plaça de l’Ajuntament. Vine i prova els escacs. 11 h. Terrassa de Can Martinet. Cercavila. 11 h. Des de la plaça de l’Ajuntament. Les figures conjuntament amb les autoritats, recorreran els principals carrers del poble per anar a l’ofici. Missa solemne. 12 h. Església de Sant Feliu. Durant l’ofici ens acompanyaran el Cor Parroquial, dirigit per Carme Godall, i els flabiolaires de la Colla Gegantera. Ball de figures. A continuació. Església de Sant Feliu. Presentació dels nous nans. 18 h. Plaça Nova 1 d’octubre. La Tragèdia i la Comèdia tenen dos nous amics. Concert infantil ‘Que peti la plaça!’ de xip xap. A continuació. Plaça Nova 1 d’octubre. Espectacle musical, per ballar, per saltar, per divertir-se i per fer de la Festa una Gran Festa. Remulla’t. A continuació. Plaça Nova 1 d’octubre.

Correfoc infantil. A continuació. Des de la plaça Nova 1 d’octubre. La colla infantil dels Macabres s’estrenarà amb un correfoc pels carrers del poble. Sardanes. 18.30 h. Cal Conde. Amb l’Orquestra Costa Brava. Monòleg amb David Barragán. 21 h. Guingueta ACAMAR. Un dels monologuistes del panorama actual. Concert de Festa Major. 21.30 h. Plaça de la Fàbrica. Amb l’Orquestra Costa Brava. Ball de Festa Major. 23.30 h. Plaça de la Fàbrica. Amb l’Orquestra Costa Brava.

Divendres 2 AGOST Super tobogan urbà i inflable aquàtic. 10 h. Av. de la Zona Esportiva. Guerra d’aigua. 13 h. Plaça Nova 1 d’octubre. El blanc, el negre, el blau i el verd, els colors que s’enfrontaran en una guerra de pistoles d’aigua. Dinar de Festa Major. 14 h. Plaça de l’Ajuntament. Preu de 6 €. Convidada dels senyors de Burriac. 18 h. Des de la plaça de l’Església. Els gegants i nans conviden a tots els nens i nenes a gaudir de l’espectacle de música infantil Som de l’oest d’Encara farem salat.

Gimcana: embruixada. 20.30 h. Plaça de l’Ajuntament. Gimcana familiar, on hauràs de passar un munt de proves per poder arribar al final. Crema de bruixes. 21.30 h. Des de la plaça de l’Ajuntament. La Bruixa Isolda ha estat capturada pel poble i condemnada a morir a la foguera de la plaça de l’Església. Però abans, els vilatans l’exposaran i la passejaran pels carrers. Concert amb Tapeo Sound System i La Banda del Coche Rojo. 23.30h. Plaça de la Fàbrica.

Dissabte 3 AGOST Bicicletada popular. 10 h. Plaça Nova 1 d’octubre. Una passejada amb bicicleta pels carrers del poble. Proves de tir airsoft + inflable aquàtic. 11.30 h. Esplanada de Mas Terrillo. Festa Holi. 19 h. Parc de la Nova Cançó Catalana. Música, color, aigua i la dinamització a càrrec dels DJ’s locals THE NM. Visita guiada nocturna al Castell de Burriac. 21 h. Des de la Font Picant. Descobreix el castell més emblemàtic del Maresme. Havaneres. 21.30 h. Platja del Molí. Amb el grup Pescadors de l’Escala. Castell de focs. 22.30 h. Platja del Molí. A càrrec de Pirotècnia Tomàs. Festa jove ‘La Cabronada’. 00 h. Platja dels Vinyals. Hi haurà foodtrucks així com el servei de barra. Concert amb Allez!, Pirats Sound System i dj Hochi. A partir de les 00.00 h.


Tribuna Maresme | 27

FESTA MAJOR D’ESTIU. FESTA MAJOR DE SANT VICENÇ DE MONTALT

Sant Vicenç de Montalt crida a participar a la seva Festa Major DISSABTE 3 AGOST Sortida nocturna i bany a la piscina municipal. 20.30 h. Aparcament del carrer Ginesta. A la sortida s’entregarà a tots el participants un braçalet per banyar-se a la piscina.

DIVENDRES 9 AGOST Batalla de “gallos”. De 16 a 19 h. Parc dels Germans Gabrielistes. Maridatge de poesia. 22 h. Centre Cívic “El Gorg”. Concert per homenatjar Teresa Pàmies a càrrec de Big Mama Montse i tast de vins amb Arnau Barangé, sommelier. Preu tiquet: 10 €. Festa jove. 22.30 h. Parc dels Germans Gabrielistes. Amb els grups Andana, Kalabranda i el Senyor peix, acabant amb dj.

DISSABTE 10 AGOST Concert. 23 h. Parc dels Germans Gabrielistes. Amb Bikimel i Hotel Cochambre.

DIUMENGE 11 AGOST Cinema a la fresca. 22 h. Parc dels Germans Gabrielistes. Amb la pel·lícula Bohemian rhapsody.

DILLUNS 12 AGOST Bat night (Nit dels ratpenats). 20 h. Parc dels Germans Gabrielistes. Conferència i passejada nocturna per conèixer els ratpenats. Informació i inscripcions a l’ajuntament del 27 de juliol al 9 d’agost de 9h a 14h o al correu electrònic mvillagrasa@svmontalt.cat

DIMARTS 13 AGOST Bibliogimcana Coets propulsats. De 10 a 13.30 h.Pista Annexa del Pavelló. En aquesta bibliogimcana construiràs un coet de paper i el faràs volar amb una llançadora.

DIMECRES 14 AGOST

El cicle festiu del Maresme suma l’oferta de la Festa Major de Sant Vicenç de Montalt, que proposa activitats per al públic més ampli: concerts, cinema a la fresca, sopar, ball i repicada de campanes, entre altres propostes pensades per gaudir de la celebració amb tot el seu potencial.

Passejada popular i acompanyament dels gegants de Sant Vicenç a les autoritats. 10.30 h. De camí cap a l’Ofici primer, i després fins a la Plaça del Poble. Ofici en honor a la Mare de Déu de l’Assumpció. 11 h. Església Parroquial. Amb la participació de l’Orfeó Parroquial El Delme. Ballada de sardanes. A continuació. Plaça del Poble. Amb la Cobla Premià. 9è Mercat al mar. A partir de les 17.30 h. Passeig Marquès Casa Riera. Cantada d’havaneres. 21.30 h. Platja de Sant Vicenç. Amb el grup Portbo. Castell de focs. A continuació. Amb la pirotècnia Europla.

DIVENDRES 16 AGOST Contes en pijama. 20 h. Biblioteca La Muntala. El rebost del cau. Sopar de Festa Major. 22 h. Parc dels Germans Gabrielistes. Menú: Pollastre a l’ast amb patates al caliu. Ball de Festa Major. Seguidament al sopar. Amb el grup Liberty - La Petita Gran Orquestra.

DISSABTE 17 AGOST Parc refrescant. 11 h. Zona esportiva. Llisca per la rampa, esquitxa’t i refrescat amb els tobogans mes refrescants. Festa de l’escuma. Seguidament. Zona esportiva. Correfoc infantil. 22 h. Inici a la Plaça del Poble. Amb la Colla infantil dels diables de Caldes d’Estrac. Correfoc. A continuació. Amb la Colla dels diables de Caldes d’Estrac. Bany de nit amb música. En acabar el correfoc. Piscina Municipal. Per treure’ns la calor bany amb la música de DJ Straw&Berry Domènec Canal.

DIUMENGE 18 AGOST

Concert de piano Marc Perna. 22.30 h. Patí de l’Ajuntament.

Concert El Pot Petit. 19 h. Parc dels Germans Gabrielistes.

9è Mercat al mar. A partir de les 17.30 h. Passeig Marquès Casa Riera.

Concert tribut a Peret i Moncho. 22.30 h. Concert per part de la seva família.

DIJOUS 15 AGOST Repicada de campanes. A les 10 h. I petardada anunciant la Festa Major.

DISSABTE 24 AGOST Ball. 22.30 h. Montaltparc.


28 | Tribuna Maresme

SANT DOMINGO. FESTA MAJOR D’ARGENTONA.

Argentona convoca la seva Festa Major en honor del patró Sant Domingo Dijous 1 agost Inauguració de la nova Plaça de Montserrat. A les 19 h, a la plaça de Montserrat. Hi haurà refrigeri i actuació musical amb el grup local U2U. Preestrena de ‘Teia’, de Júlia Farrero Puig. A les 21 h, a la plaça de l’Església. Espectacle on conviuen la tradició i la contemporaneïtat, la rusticitat i la delicadesa. Projecte guanyador Suport a la Creació 2018.

El pregó de la Festa Major d’enguany anirà a càrrec del Club Bàsquet Femení, del CIC d’Argentona, un equip històric que el 1961 va guanyar tots els títols en joc. D’altra banda, aquesta celebració coincideix amb la 69a Festa del Càntir, tot un referent dins l’àmbit cultural català.

Boom Burriac. A les 18.30 h, a l’escola Bernat de Riudemeia. Un any més, la formació que toca aquests estranys instruments anomenats Boomwhackers, torna per Festa Major.

Diumenge 4 agost Concentració dels Domingos d’Argentona. A les 9.30 h, davant de l’Ajuntament. Acompanyament a l’Ofici en honor a Sant Domingo.

El Pot Petit en concert. A les 19 h, a l’escola Bernat de Riudemeia. Un espectacle molt festiu i especial que combina la música, els titelles i les danses. Petits i grans passaran una molt bona estona.

Correfoc infantil. A les 21.30 h, davant de l’Ajuntament. Correfoc infantil dels Banyetes i la Polseguereta, i els convidats d’enguany, la secció infantil dels Isclots de Dosrius, que escalfaran els motors de la Festa Major. Argentona Cor de Gospel & The Beating Souls. A les 22.30 h, a la plaça Nova. Ens oferirà el seu gòspel fresc i de qualitat, acompanyats aquesta vegada per The Beating Souls, un cor de gòspel de Barcelona format per 18 veus.

Di-versiones + Zebrass Marching Band + Bocamolls. A les 24 h, a la plaça Nova. Di-versiones és una de les bandes més consolidades dins del panorama de les orquestres de versions. El ritme alegre i contagiós de Zebrass Marching Band farà que el ball i la música continuï. Amb Bocamolls podrem gaudir de rock del bo i de música per ballar fins a la matinada. Matinades. A les 6 h, des de la plaça del Molí. Amb la Zebrass Marching Band.

Divendres 2 agost

‘Avec le temps’ de la Cia. Claire Ducreux i Toni Mira. A les 21 h, a la terrassa de l’Església. Dansa, teatre visual, humor.

Ball amb Tropik-Grup. A les 24 h, al pati de l’escola Bernat de Riudemeia. Grup per passar una bona estona gaudint i ballant amb molt bona música.

Dissabte 3 agost Tobogan d’aigua. A les 11 h, al carrer Dr. Samsó. Voleu tenir l’experiència de llançar-vos per un tobogan d’aigua al bell mig del carrer? Ara en teniu l’oportunitat! Repicada de campanes i llançament de coets. A les 18.45 h, a la plaça de l’Església. Donem la benvinguda a la Festa Major d’enguany amb la tradicional repicada de campanes i llançament de coets. Cercavila de gegants. A les 19 h, des de les escales de l’Església fins a l’Ajuntament. Tot seguit , davant del Saló de Pedra, Dormida de gegants.

Crida al pregó. A les 22.15 h, des de la plaça Nova fins a plaça de Vendre. Amb Nexart Percussions. Aquesta espectacular formació de percussió durà el seu ritme fins al lloc i moment d’inici del pregó. Pregó de Festa Major. A les 22.45 h, des de la Casa Puig i Cadafalch. Enguany anirà a càrrec del Club Bàsquet Femení, del CIC d’Argentona, un equip històric que el 1961 va guanyar tots els títols en joc, inclosos els jocs europeus. Correfoc dels Diables d’Argentona. A les 23 h, des de davant de l’Ajuntament fins a la plaça Nova. Corre, salta i balla al costat dels Diables, la Polseguera i la colla convidada dels Diables de Port. Gaudeix de l’olor de pólvora i festa.

Ofici en honor a Sant Domingo. A les 10 h, a l’església parroquial de Sant Julià. Durant l’Ofici, la Coral Càntir d’Or interpretarà la Missa Pontificalis de L. Perosi. Trobada de pubilles i hereus. A les 18 h, al Saló de Pedra. Trobada de Pubilles i Hereus de tot Catalunya. Sardanes. A les 18 h, a l’Hort del Rector. A càrrec de la cobla de l’Orquestra Maravella. ‘Chef Nature’ de la cia. Markeliñe. A les 19 h, al pati de l’escola Bernat de Riudemeia. Humor i teatre per a tothom en un original restaurant on es preparen unes escenes ben divertides. Garrinada. Tarda underground. De les 17 h a les 21.30 h, a l’Escola Argentona.


Tribuna Maresme | 29

Garridub. A les 18 h, a l’escenari principal. Inna Babylon Sound System amenitzarà la tarda amb dub argentoní, acompanyant l’exhibició d’artistes de graffiti i tallers d’Slackline i Dapo.

‘El comediant’ de Marcel Tomàs. A les 21.30 h, a la plaça de l’Església. Marcel Tomàs, clown, cantant i actor, ens ofereix un espectacle en el qual la diversió estan assegurades.

Concert de Festa Major. A 19.30 h, a la plaça Nova. Amb l’Orquestra Internacional Maravella.

Correfoc de bèsties. A les 22.30 h, des de la plaça de Vendre. La Polseguera i la seva convidada, la Momerota, cremaran pels carrers de la Vila en aquest correfoc de bèsties.

Tast de diferents estils de cerveses artesanes. A les 19.30 h, a l’avinguda de Puig i Cadafalch. A càrrec de Flybrew. Concert de Jorge Sarraute. A les 20.30 h, a Can Doro. Tango, milonga i músiques d’arrel folklòrica. Elecció del pubillatge argentoní. A les 21.30 h, a la pista del Centre Parroquial. Crida cap als focs amb Sound de secà. A les 22.40 h, des de la plaça Nova. Percussió, dansa i emoció per anar cap als focs.

Havaneres amb Mar Endins. A les 23 h, a la pista del Centre Parroquial. A la mitja part, hi haurà rom cremat. Garrinada. Concerts. A les 24 h, a l’Escola Argentona. Amb La Otra & Las Locas del Co (música reivindicativa i feminista), Oques Grasses (un dels referents de panorama musical català) i DJ Hochi. Concert de versions. A la 1 de la matinada, a la plaça Nova. Amb Los 80 Principales.

Dimarts 6 agost

Castell de focs artificials. A les 23 h, al Sot d’en Calopa. A càrrec de la Pirotècnia Tomás.

21a Pedalada popular. A les 9.30 h, des de la plaça del Molí.

Ball De Festa Major. A les 23.30 h, a la Plaça Nova. Amb l’Orquestra Internacional Maravella.

20a Repicatronada. A les 13 h, a la plaça Nova. Homenatge al seu principal ideòleg, en Jaume Bachs, que serà l’encarregat d’encendre-la.

Concert de Joan Garriga i el Mariatxi Galàctic. A mitjanit, a Can Doro. Un concert únic i inoblidable amb el seu darrer treball Nocturns de Vetlla i Revetlla. La música continuarà fins a la matinada amb el DJ Surda.

Tarda familiar a la Font Picant. A les 18 h, a la font Picant. Amb un món de cartró de la Cia. Creamoviment i un taller de circ a càrrec de l’Associació de Circ Cronopis.

Garrinada. Concerts. A les 24 h, a l’Escola Argentona. Amb Tribade (Rap), Tremenda Jauria (cúmbia i reggaeton) i Baby Peach (ritmes tropicals).

Garrinada. Caipirinyada popular. A les 18.30 h, a l’Escola Argentona. La Caipirinyada no seria el mateix si en Miquel del Roig no fos dalt de l’escenari repassant tot tipus de músiques.

Dilluns 5 agost 40a Cursa popular. A les 9.30 h, des de la plaça Nova. Distància: 5 km. Xeringada familiar i festa de l’escuma. A les 12 h, a la Plaça Nova. Amb mb l’animació, la música, l’humor i la diversió d’en Jaume Barri. Cercavila de gegants i capgrossos fins a Garrinada. A les 18 h, des de plaça Nova fins a l’Escola Argentona. Garrinada. Tarda familiar. A les 18 h, a l’Escola Argentona. Amb la música de La Belluga i el teatre de la Cia. Campi Qui Pugui que porta el seu espectacle Asteroid. Amb tallers i activitats. Tast guiat de cerveses artesanes. A les 19.30 h, a l’avinguda de Puig i Cadafalch. A càrrec de Barret Cervesers. Gessamí Boada Quartet. A les 20 h, a Can Doro. La Gessamí Boada brilla per una veu única que acaricia l’ànima i per una sensibilitat especial. Garrinada. Sopar popular, crucifixió de garrins. A les 21 h, a l’Escola Argentona.

Tast de cerveses ipa. A les 19.30 h, a l’avinguda de Puig i Cadafalch. A càrrec de Synera Cervesa Artesana. Sindriada i ballada de sardanes. A les 19.30 h, a la font Picant. Amb la Cobla Ciutat de Barcelona. Concert amb Raquel Lua. A les 20 h, a Can Doro. Raquel Lua no és una jove promesa, sinó que ja és una realitat plena d’art. ‘Tenors’ de la cia. Illuminati. A les 21.30 h, a la plaça de l’Església. Tenors és una paròdia dels molt recordats i celebrats concerts dels Tres Tenors. Concert ‘Geometries’ d’en Miquel Gil. A les 23 h, a la plaça Nova. Eel seu disc més recent i que recull molts estils musicals i molta poesia. Garrinada. Concerts. A les 23 h, a l’Escola Argentona. Amb l’Orquestra de La Gran Porca (versions), Mafalda (fusió d’ska, reggae, funk i hardcore), Ebri Knight (folk) i PD Domingo el Gran. Concert amb Se atormenta una vecina. A mitjanit, a Can Doro. Una de les formacions amb més recorregut en el gènere del disco-funk.

69a festa del càntir. DIUMENGE 4 AGOST Posta dels càntirs de l’any. A les 7 h, a la Font de Sant Domingo. Preparació per a la benedicció i venda dels exemplars del càntir dissenyat per Miguel Milá sota la coordinació de Quim Larrea. La xarbotada. A les 11.30 h, des de la plaça de l’Església fins a la Font de Sant Domingo. Tradicional processó amb els gegants i els capgrossos Xarbotaires i els Caps de Càntir fins a la font de Sant Domingo. Gran Xarbotada. A les 10.30 h, a la plaça de Vendre. Jocs infantils amb el càntir com a protagonista. Aixecadeta de càntirs. Concurs infantil. A la plaça de Vendre. Vot de poble. A les 11.45 h, a la font de Sant Domingo. L’alcalde d’Argentona renovarà el vot fet per la Vila des de mitjan segle XVII. Benedicció de les aigües i dels càntirs. En acabar el Vot de Poble. Cercavila de gegants acompanyats per la banda Musicargentona. Després de la benedicció. Aixecada de càntirs. A les 12.30 h, a la plaça de Vendre. Des de 10 a 200 KG. Trofeu per als tres millors classificats en cada categoria.


30 | Tribuna Maresme

SANTS GENÍS. FESTA MAJOR DE VILASSAR DE DALT

Vilassar de Dalt impulsa una Festa Major pensada per a tots els públics DIVENDRES 23 AGOST Hora del conte. 17.30 h. Biblioteca Can Manyer. La fortuna de la gallina a càrrec d’El Cantallaire. Activitat adreçada a famílies amb infants a partir de 4 anys. Sopar popular a la fresca. 21 h. Plaça de la Vila. Menú: botifarra i mongetes + beguda (aigua o vi) i gelat. Preu 6€. Venda anticipada de tiquets: El Petit gegant i Imma Baylach.

Sopar popular, cercavila, sardanes, balls, jocs.... la més diversificada oferta per a totes les edats dona forma a la proposta festiva dels Sants Genís. Un any més, Vilassar de Dalt obre les seves portes als propis i forans, convidant a gaudir d’allò més la festa grossa del municipi.

Anem a tancar! 21 h. En acabar la cercavila, a L’Estrella. En Pere Màrtir i la Genisa, juntament amb els convidats, aniran a tancar-se a L’Estrella. Mentre la música i la gresca no parin, els Gegants seguiran ballant!

Cercavila esbojarrada. 22.30 h. Pels carrers del poble. Amb la companyia dels Bandsonats. Llums, colors i moltes sorpreses ompliran els carrers de Vilassar.

Pregó. 21.30 h. Plaça de la Vila. A càrrec de Joan Artigas, escultor vilassarenc molt relacionat amb el món de les arts i creador dels gegants nous, en Pere Màrtir i la Genisa, que enguany celebren el seu 20è aniversari. Pregonet de la Festa Major a càrrec de Laia Martí.

Nit de gresca. Tot seguit. Acabem la nit amb el DJ Eduard Hernández.

DISSABTE 24 AGOST Rebombaigua! 10.30 h. Sortida des de la plaça del Teatre. Veniu amb olles i cassoles per fer molt de soroll i aconseguir que els veïns ens remullin! Recorregut: La Font de la Teula, Mestra Viladrosa, Anselm Clavé, Passatge de la Rosa, Carme i plaça de la Vila.

Pa amb tomàquet. 22 h. Plaça de la Vila. Preu 4€ (beguda no inclosa). Ball de nit amb Ruc’N’Roll. 23.30 h. Plaça de la Vila. Vine a gaudir de la primera nit de Festa Major revivint els clàssics del rock català.

Inflables d’aigua. Tot seguit. Plaça de la Vila. Refresca’t amb els inflables d’aigua per a diverses edats i acabarem amb una festa de l’escuma. Carpa solidària Gats de Vilassar. De 10 a 21 h. A tocar de l’església. Vine conèixer els teus veïns felins i com en tenim cura. Fes i emporta’t el teu gatet de collage. Audició de Sardanes. 19 h. Jardins Anton Feliu. Amb la Cobla Premià. Esperarem la cercavila a l’ombra dels jardinets i quan passi també ballaran els gegants amb nosaltres.

Inici de la nostra Festa Major. 19.30 h. Amb repicada de campanes, enlairament de coets i cercavila amb els Gegants de Vilassar i amb els convidats. Recorregut: Plaça de la Vila, Mare de Déu del Carme, Riera Salvet, av. Santa Maria, Hospital Sant Pere, av. Santa Maria, Pius XII, Murillo, Manuel Moreno, Anselm Clavé, Sant Antoni, Nou, Mestra Viladrosa, Àngel Guimerà i plaça de la Vila.

Sessió amb DJ’s. 1.30 h. Plaça de la Vila. La festa musical continua amb notes llatines i electròniques de la mà de DJ Maria Robles i PD Porco Rosso.

DIUMENGE 25 AGOST Arribada dels convidats. 19 h. Plaça de la Vila. El 1969 es va treure la pols d’en Lluís i la Maria, els Gegants Centenaris de Vilassar, i des de llavors van tornar a sortir al carrer per ballar i fer gaudir petits i grans. Amb motiu dels 50 anys, i a partir d’aquest any, rebrem anualment la visita

d’unes figures que durant dos dies gaudiran de la nostra festa. Serà sorpresa i per conèixer-les i rebre-les ens trobarem tots els vilassarencs i vilassarenques a la plaça de la Vila per donar una gran rebuda. D’on seran aquestes figures convidades? Us esperem a Plaça!

Jocs gegants. 11 h. Plaça de la Vila. Vine a jugar amb els coneguts jocs dels nostres gegants! Ofici Solemne. 11.30 h. Església Parroquial. Ofici solemne en honor dels Sants Genís, patrons de la parròquia.


Tribuna Maresme | 31

Inauguració del plafó informatiu de l’antiga església gòtica. Tot seguit. Per acabar, refresc al pati i baixos de la rectoria on es podran visitar els espais d’exposició permanent i l’arxiu. Concert-vermut. 12.30 h. Plaça de la Vila. Enguany el Concert-Vermut estarà amenitzat per una mostra de música i balls amb els convidats de la Festa Major. Veniu a fer el vermut mentre gaudiu d’aquesta mostra de cultura popular! Vermut Rumbero Cinzano. 12.30 h. Dry Law. Amb el grup Sandunguera. Brindis de Festa Major. 13 h. Plaça de la Vila. Brindem per la Festa Major dels Sants Genís! Com cada any, el brindis serà realitzat pel pregoner d’enguany. Ball dels 20 anys dels gegants nous. 13.15 h. Plaça de la Vila. Per continuar celebrant els 20 anys d’en Pere Màrtir i la Genisa, us presentarem el seu nou ball composat pel vilassarenc Jaume Yelo i amb la coreografi a de la Colla de Geganters. Comiat dels convidats. 13.30 h. Plaça de la Vila. Acomiadem els convidats que durant uns dies han conegut i gaudit de la nostra Festa Major dels Sants Genís! Sindriada. 18 h. Carrer del Casal. Torna el concurs de menjar síndria més esperat! Participa-hi i guanya molts premis.

Tastet d’estiu. 21 h. Plaça de la Vila. Degustació a càrrec dels establiments: Genís Viada-Cuiners de la Terra, Pastisseria Maria Teresa, Restaurant Apta, Restaurant Sorli Emocions i dos restaurants més del territori. A cada parada podràs tastar un plat diferent i cuinat al moment. El tiquet inclou 3 tastets. Preu: 6€. Correfoc infantil de Festa Major. 22.15 h. Aquest estiu els Diablons Anònims fan 20 anys! La colla formada per nens i nenes de 10 a 16 anys, ens oferiran un any més un correfoc cremant pels carrers i carrerons de Vilassar de Dalt. Per a la celebració ens acompanyaran les colles del Most d’Alella, els diablons de Caldes d’Estrac, Fort Pienc, Canovelles, Molins i Mercadal Infernal. Festa de l’escuma. Tot seguit. Tindrem la Festa de l’escuma per celebrar els 20 anys de la colla infantil! Concert amb The Covers Band. 22.30 h. Plaça de la Vila. Concert amb un grup de versions enèrgic de rock i música actual.

DILLUNS 26 AGOST Taller de circ. 11 h. Àngel Guimerà entre la plaça de la Vila i Mestra Viladrosa. Malabars, equilibris, diàbolos, plats xinesos... Activitats de circ per aprendre amb tota la família!

ALTRES ACTES Exposició Ossos: un viatge a l’època medieval de la mà de l’antropologia física. Del 24 al 26 d’agost. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. Una mostra, produïda pel Museu d’Arqueologia de Catalunya, que ens acosta a l’estil de vida i els costums de les poblacions catalanes entre els segles VIII i XV a través de l’estudi de les restes d’esquelets. 23a Megadiada de Can Salvet. 11 de setembre. Espai cívic Les Escoles. Activitats infantils durant tot el dia: tallers infantils, exhibició de talents amb el 2n Concurs Can Salvet Talent Kid (demostra el teu talent! Inscriu-te enviant un correu electrònic a aavvcansalvet@gmail. com), festa amb música, canó d’escuma, espectacle infantil La sirena hidràulica a les 18 h i moltes sorpreses més! Campionat de petanca de la Festa Major dels Sants Genís. 15 de setembre a les 9 h. El Club de Petanca de Vilassar de Dalt celebra el Campionat de Petanca de la Festa Major del Sants Genís contra el Club de Petanca del Pla de l’Avellà de Cabrera de Mar.

Concurs d’arrossos de Festa Major. 12 h. Plaça de la Vila. Vine a participar a la cinquena edició del concurs d’arrossos de Festa Major. Activitat per a adults: Des Brossa’m. 19 h. Biblioteca Can Manyer. Taller de creació poètica inspirada en les creacions de Joan Brossa a càrrec de Con. Ciencia. Gots de talent L’Estrella. 18.30 h. Activitat infantil. Actuacions en clau d’humor on el públic serà el jurat. Sardinada popular. 20.30 h. Plaça de la Vila. Acomiadem la Festa Major amb la ja tradicional sardinada. Havaneres i rom cremat. 21.30 h. Plaça de la Vila. Nit d’havaneres amb el grup vilassarenc Serra de Marina. A continuació rom cremat. Correfoc adult. 22.15 h. La terra i l’infern esdevindran un a Vilassar i els seus carrers es veuran envaïts per un exèrcit de diables i criatures infernals que ompliran de foc, guspires, disbauxa i bogeria el nostre poble. Els Diabòlics Anònims, acompanyats dels Diables del vi d’Alella i dels Peluts de Foc de Cabrils, habituals a Vilassar, seran els encarregats de mantenir la ja tradicional festa del foc. Recorregut: Comencem a la Plaça de la Tela, Canyamar, Murillo, Rafael Riera Prats, Riera de Targa i final al Parc de Can Rafart.



Millions discover their favorite reads on issuu every month.

Give your content the digital home it deserves. Get it to any device in seconds.