Page 1

MÚSICA LLIBRES PANTALLES IDEES MEMÒRIA TECNOLOGIES FESTES SALUT

Tribuna

Maresme www.tribunamaresme.com

BELLESA ESCENARIS TEATRE GENT GRAN GASTRONOMIA SORTIDES MÓN VIU VIDA SANA

NÚM. 344. MARÇ 2019 | propera sortida: 4 d’abril

Descobrint la bici Les bicicletes s’integren en les nostres vides per fomentar la salut, l’esport i una mobilitat sostenible

Gent Gran: Secció dedicada a la Gent Gran Món viu: Torna la Fira de l’Arbre i la Natura a Mataró Escenaris: Festival ‘Dames màgiques’ a Premià de Dalt


PROPOSTES DESTACADES DEL MES DE MARÇ EsCAPE rOOM

PrEMià DE MAr. EsPAi L’AMisTAT Divendres 15 a les 21 h. Un dels èxits teatrals de la temporada. Dues parelles fan un escape room a Hostafrancs, on recentment s’ha trobat el cadàver d’un home... Amb Joel Joan, Àgata Roca, Oriol Vila i Paula Vives.

DiA DE LA POEsiA 21 DE MArç Diversos municipis celebren aquest mes el Dia de la Poesia amb actes culturals dedicats al gènere literari.

A LA VOrA DEL JAZZ MATArÓ. DiVErsOs Del 14 al 30 de març 6a edició del festival de referència al Maresme amb una programació de qualitat de cinc concerts.

GUANYA ENTrADEs PEL PATrONAT PrEMià DE MAr

JOrNADEs DEL PÈsOL

Del 3 de març al 28 d’abril Hi participen restaurants de 8 municipis del Maresme. Les Jornades inclouen 25a Pesolada de Caldes d’Estrac, 20a Festa del Pèsol a Llavaneres i la 22a edició del Plat de Mataró.

DAMEs MàGiQUEs

PrEMià DE DALT. 15, 16 i 17 DE MArç El municipi acull la 9a edició del Festival ‘Dames Màgiques’ amb la participació de les millors dones màgiques nacionals i internacionals.

LA VINYETA

CONCURSOS

Ricard Soler. www.ricardsoler.blogspot.com

pots guanyar 1 de les 5 entrades dobles per a la representació de Poka Yoke en les funcions que es faran els dies 16 i 17 de març al patronat Social premianenc.

sOrTEiG D’UN MENÚ

Guanya un menú de migdia per a dues persones al racó de can Feliu de Vilassar de Dalt. Menú de dimarts a divendres.

MANERES DE PARTICIPAR 1. Enviar un email a: promocio@tribunamaresme.com. 2. Facebook / Twitter / Instagram. Segueix-nos i posa m’agrada a la publicació del concurs. La guanyadora del concurs de l’edició de gener d’una calçotada per a dues persones a Cal Turu és: Amanda González Cano.

Tribuna

Maresme 20.000 exemplars distribuïts als municipis de la comarca

Editor/director: Josep Maria ponce. Col·laboradors: albert calls, Margarida colomer, Jesús Gonzàlez notario, Josep Grau (Montaltrek), Quim Giménez, anna Lladó, passi Garden Home, Ferran planell, Gemma ponce, Gabriel pujol, remei ribas (Àvia remei), ricard Soler. / aMic, acn i associació cultural Valors. c/ Lourdes, 40 · 08330 premià de Mar · tel. 93 752 52 67 www.tribunamaresme.com · info@tribunamaresme.com Dip. Legal: B-26375-2005. impressió: impressions intercomarcals S.a.

TRIBUNA Maresme no es fa necessàriament responsable del contingut dels articles dels seus col·laboradors, ni dels missatges publicitaris.


vida sana

Tribuna Maresme | 3

SABER VIURE

La bicicleta mai s’havia anat de les nostres vides, però en els darrers anys ha tornat amb molta força per integrar-s’hi plenament. Ja sigui com a mitjà de transport, per a relaxar-nos de la pressió diària o per fer salut, practicar esport o seguir els ciclistes d’elit de la Volta a catalunya, que passa enguany un cop més per la nostra comarca, la bici s’obre a infinites possibilitats.

Els avantatges d’anar en bicicleta Font: Diputació de Barcelona / www.consumer.es

Fer servir la bicicleta indubtablement millora la nostra salut, a més de reduir la contaminació en el marc d’un transport més sostenible i ecològic. Cada dia són moltes més les persones que s’apunten a integrar la bici en les seves vides. Anar en bicicleta és un esport apte per a totes les edats i la seva pràctica suposa una important despesa energètica. Com consideren els experts, pedalejar a un ritme mitjà permet que es cremin entre 300 i 600 calories per hora. A un ritme més elevat, ja es pot passar de les 500/600 kcal/h. Entre d’altres beneficis per al nostre organisme, la pràctica d’aquest esport permet muscular el cor lleugerament, ventilar els pulmons i oxigenar els músculs, el que és saludable per a la prevenció de les malalties cardiovasculars. I sempre tenint en compte que quan relacionem salut i esport ens cal l’assessorament professional. L’ús de la bici és una activitat

La bicicleta ajuda a millorar la salut.

molt bona per a persones amb sobrepès i articulacions febles o per a aquelles altres que es recuperen d’una lesió o ferida, atès que no s’aguanta el pes del nostre cos. També ens permet muscular diverses parts del nostre cos com les cuixes, els panxells i les natges, alhora que també es treballa el tors, els braços, la part baixa de l’esquena i els abdominals, sobretot els laterals. D’altra banda, a més dels beneficis físics, es respira aire fresc i es segreguen les saludables endorfines. Planificar els itineraris. Si fem servir la bicicleta en el nostre temps de lleure, els ex-

perts recomanen que abans de sortir a fer una passejada estudiem l’itinerari, especialment si és per la muntanya. Ens permetrà conèixer els desnivells, l’estat del terreny, la distància que hem de recórrer i d’altres àmbits que puguin contribuir tant a facilitar-nos el recorregut com a no generar un impacte negatiu en el territori. Buscar la complicitat de la xarxa. Des de les institucions se’ns proposen sovint itineraris ja elaborats que podem trobar a través de la xarxa i que és molt útil i pràctic seguir, permetent-nos la descoberta del territori que ens envolta i

el seu ric patrimoni. Segurament, fent una primera recerca a Internet de la zona a la qual volem anar, trobarem molta informació, cal però seleccionar-la. D’altra banda, si anant en bicicleta diàriament millorem la nostra salut i reduïm la contaminació de les ciutats, també ens permet aconseguir premis i recompenses. Actualment existeixen diverses iniciatives i aplicacions per al mòbil que incentiven mitjançant reptes i regals la utilització d’aquest mitjà de transport sostenible. Es tracta de plataformes en línia que premien amb descomptes i regals la mobilitat sostenible, ja sigui en bicicleta, a peu, corrent o en patins. Els participants trien una aplicació mòbil gratuïta pel registre dels desplaçaments i la connecten. Cada vegada que l’usuari pedala, acumula punts que pot canviar per premis i descomptes. I d’altra banda, també existeixen diversos moviments ciutadans que promouen l’ús quotidià de la bicicleta entre els usuaris.


4 | Tribuna Maresme

El poder de la bicicleta El fotògraf cabrerenc Feliu Vilalta segueix amb la seva càmera les curses de bicicletes pel nostre territori. L’objectiu del fotògraf cabrerenc copsa l’esforç dels corredors i l’encaix amb les seves màquines. El ciclisme, en les seves múltiples formes, cada cop té més seguidors, tant en la pràctica de l’esport com de públic. 1. Copa Catalana, descens a Vallnord (Andorra). 2. Sortida de la Copa del Món BTT a Vallnord (Andorra).

La ‘Volta a Catalunya’, del 25 al 31 de març

1

2

3

3. El maresmenc Israel Núñez a la Copa Catalana BTT a Banyoles. 4. Buff Urban BCN a Monjuïc (descens urbà). 5. Copa del Món, descens a Vallnord (Andorra).

4

5

La ‘Volta a Catalunya’ començarà amb duresa en l’etapa inicial de Calella, per vuitè any consecutiu inici de la prova. Ciclistes com el vigent campió del món i de la “Volta”, Alejandro Valverde, el guanyador de la ‘Vuelta’, el britànic Simon Yates, el català Marc Soler, els francesos Romain Bardet, Thibaut Pinot o Warren Barguil, l’italià Fabio Aru, el colombià Rigoberto Urán, els belgues Thomas de Gendt o Remco Evenepoel... entre molts altres, han planificat la Volta Ciclista a Catalunya dins del seu calendari per a aquesta temporada 2019. Fins a un total de 190 països rebran imatges de televisió de la cursa gràcies a 30 difusors internacionals.

Fer ciclisme en bici estàtica AMIC

Una de les formes més divertides de posar-se en forma és l’spinning, un programa d’entrenament que es porta a terme sobre una bicicleta estàtica i que es practica en grup. L’spinning és un sistema d’entrenament fàcil, apte per a tothom,

excepte en casos de malalties cardiovasculars. Aquest entrenament treballa cinc zones cardiovasculars de manera que en vuit setmanes es pot garantir la millora del sistema cardiovascular, la capacitat mental de percebre millor el propi cos, un millor rendiment de la concentració,

poder controlar el pes corporal i baixar el percentatge de greix. Segons recomanen els experts, cal entrenar unes dues o tres vegades a la setmana, fent uns 20 o 30 minuts d’entrenament cardiovascular, per millorar el sistema cardiovascular i l’estat de fitness en general.

Se sap que fent entrenaments entre el 70-85% de la freqüència cardíaca màxima o el 60-80% de la freqüència cardiovascular de reserva, sense tenir en compte l’escalfament i la tornada a la calma, es millora l’estat general de la salut i del nivell de fitness, a més de poder controlar el pes.


Tribuna Maresme | 5


66 | | Tribuna TribunaMaresme Maresme

TEATRE Immortal. Vilassar de Dalt. Teatre La Massa. Dissabte 9 a les 21 h. Comèdia dramàtica futurista on Bruno Oro es des· doblarà en multitud de personatges. El chico de la última fila. Argentona. La Sala. Diumenge 10 a les 18 h. Text de Juan Mayorga. Amb Sergi López, Míriam Iscla, David Bagés i Anna Ycobalzeta. Preu: 21 € Sàpiens. El Masnou. Ca n’Humet. Diumenge 10 a les 18 h. Direcció: Sergi Belbel. Amb Enric Cambray i Mireia Portas. M’estimes? + Jugar amb foc. Mataró. Can Gassol. Dies 15 i 16 a les 20.30 h. Diumenge 17 a les 19 h. Dues obres curtes sobre la venjança, l’amor i el desamor, Escape Room. Premià de Mar. Espai l’Amistat. Divendres 15 a les 21 h. Dues parelles d’amics queden per fer un escape room. Amb Joel Joan i Àgata Roca. Quim Masferrer: ‘Bona gent’. Argen· tona. La Sala. Dissabte 23 a les 20.30 h. El presentador del programa El Foraster, Quim Masferrer, converteix aquest espec· tacle en un homenatge al públic. 17 €. Ella y mi género. Mataró. Teatre Monu· mental. Dijous 28 a les 20 h. Espectacle sobre la condició femenina a càrrec de la cia. belga Théâtre Octobre ASBL. 5 €. 6è Certamen Carnavalesc Ciutat de Mataró. Mataró. Teatre Monumental. Diumenge 24 a les 16.30 h. Repertori de comparses i xirigotes de la ciutat. 15 € Ai, l’amor!. Mataró. La Riera. Dissabte 30 a les 18 h. Dia mundial del teatre. Acció teatral on les Julietes i els Romeus es buscaran pel carrer, interactuant amb els vianants de manera fresca i divertida. Una Ilíada. Argentona. La Sala. Dissabte 30 a les 20.30 h. A partir del text clàssic, Eduard Farelo recorre un ventall de perso· natges i emocions. 10 € Billy Elliot. Mataró. Sala Cabanyes. Dis· sabte 30 a les 21 h i Diumenge 31 a les 18 h. El musical dirigit per Pere Vàzquez. 16 € Ex-Libris. Mataró. Can Gassol. Diumenge 31 a les 19 h. Espectacle de circ dirigit per Joan Arqué, amb Jordi Serra i Debi Cobos.

escenaris ACOSTA’T A LA CULTURA

Premià de Dalt es converteix en la capital de les professionals de la màgia Del 15 al 17 de març, el municipi acull la 9a edició del festival ‘Dames Màgiques’ amb la participació de magues de tot el món Segons informa l’Ajuntament de Premià de Dalt, ‘Dames Màgiques’ és l’únic festival d’aquestes característiques. La majoria de les magues presenten espectacles que fusionen altres disciplines. Es programaran espectacles que mostraran la utilització de tècniques de màgia molt diferents. La proposta vol exhibir espectacles de qualitat reconeguda amb una trajectòria important en festivals de prestigi d’arreu; promoure espectacles produïts a Catalunya , i a la resta del món ; donar prioritat i visibilitat a noves propostes; i crear

Narració de contes amb màgia. Biblioteca. Divendres 15 a les 17.30 h A càrrec de Glòria Roig. Màgia i dones: Les Magues. SC Sant Jaume. Dissabte 16 a les 11.30 h. A càrrec de Gemma Navarro. Inauguració del Festival. SC Sant Jaume. Dissabte 16 a les 13 h. Amb Malin Nilsson. Vermut Màgic. Màgia de prop a càrrec de Joana Andreu. Tallers de màgia. Plaça del Mil· lenari. Dissabte 16 a les 17.30 h. A càrrec de Plus Arts. Gala de Màgia. SC Sant Jaume. Dissabte 16 a les 21 h. Lliurament del Premi de Dama Màgica d’Honor. Embrossa’t. SC Sant Jaume. Diu· menge 17 a les 12 h. Espectacle d’Addaura Teatre Visual.

activitats que fomentin un lloc de trobada tant de mags com de magues per facilitar intercanvis professionals i personals. En les vuit edicions del festival (2006-2013), el festival ha estat nominat al Premi Internacional de Màgia d’Argentina, convidat al programa de TV de Criss Angel de Las Vegas i ha portat prestigioses dames màgiques de tot el món. Teia Moner és la directora artística d’aquest festival tan prestigiós. És actriu, maga i titellaire i porta 40 anys com a professional de l’espectacle.

‘Poka Yoke’ al Patronat Teatre de Premià de Mar L’idea de Poka Yoke es genera en un context de grans accidents i flagrants errors humans. La memòria ens omple d’indignació amb casos com l’avió de German Wings, estrellat als Alps pel seu pilot, el tren de Renfe amb excés de velocitat que va descarrilar quan estava a punt d’entrar a Santiago de Compostel·la o l’alarma

sanitària que es va activar a Madrid quan es va saber que una infermera, contagiada del virus de l’Ebola, havia conviscut diferents dies a la ciutat. Poka Yoke neix d’aquests dubtes i del drama humà que suposa culpabilitzar-se per uns fets que sobrepassen les dimensions individuals. L’espai escènic de l’obra és una

fàbrica de cotxes on dues treballadores: una operària i una enginyera, mantenen un tête a têtê sobre el poder, el deure i la justícia. La crisi de producció a la fàbrica serà el detonant que farà que totes dues trobin els seus punts de connexió o totes les seves diferències. L’obra es podrà veure els dies 16 i 17 de març al Patronat Teatre.


Tribuna Maresme | 7

Avançament de les actuacions del festival Ulisses Fest Dos dels artistes més guardonats en els premis Enderrock 2019 celebrats el febrer, actuaran a l’Ulisses Fest de Premià de Dalt, al setembre. Es tracta d’Els Catarres i Joan Dausà. Els Catarres es van endur el reconeixement al Millor artista de 2018 i Millor disc de pop-rock.

Joan Dausà va guanyar el premi al Millor disc de cançó d’autor. Ulisses Fest és un esdeveniment que barreja Patrimoni, Cultura, Gastronomia, Esport... tot això al voltant d’una troballa arqueològica única al món, el Plat d’Ulisses que es troba al Museu de Premià de Dalt.

6è edició de ‘A la vora del jazz’ A la vora del jazz es consolida com a festival de referència a Mataró en el seu gènere amb una programació de qualitat que combinarà concerts al Casal l’Aliança, amb altres espais i racons de la ciutat. A l’edició d’enguany es faran cinc concerts, entre el 14 i 30 de març. El festival té l’objectiu donar continuïtat a la tasca de difusió que fa l’Associació Jazz Maresme.

Big Band Jazz Maresme & Jonathan Herrero & Big Dani Pérez. Casal l’Aliança. Dijous 14 a les 21 h. Jazz Session amb Joan Chamorro. Sala Clap. Dijous 21 a les 21.30 h. Jazz a la plaça. Plaça de la Muralla. Dissabte 23 a les 11.30 h. Jim Mullen Organ Trio & Zoe Francis. Casal l’Aliança. Dijous 28 a les 21 h. Marc Ferrer Trio & Marian Barahona. Celler Castellví. Dissabte 30 a les 12.30 h.

MÚSICA Feliu Ventura amb Xerramequ i els Aborígens. Mataró. Casal l’Aliança. Dijous 7 a les 21 h. Diversos estils de reggae ompli· rà l’escenari de músics consolidats. 13 € Urban music. Mataró. Sala Clap. Dissab· te 9 a les 22 h. Nit musical amb PVCO, Horu$$, Eterno i Skinnie Trill. 8 € Sandra Bautista. Mataró. Parc del Palau. Diumenge 10 a les 12 h. Descobrirem la versatilitat i harmonia vocals de la cantant. Rise. Arenys de Mar. Teatre Principal. Diumenge 10 a les 19h. A càrrec de The Sey Sisters. 12€. Música de cambra. Vilassar de Mar. Sala Roser Carrau. Diumenge 10 a les 19 h. A càrrec de l’Orquestra de Cambra Sant Cugat i la soprano Beatriz Llamas. 9 €. Ramon Mirabet. Mataró. Sala Clap. Di· vendres 15 a les 22 h. El músic ens oferirà en primícia les cançons que formaran part del seu pròxim àlbum. 23 € La dinamita de Brahms i un manicomi. Mataró. Escola Maristes Valldemia. Dissabte 16 a les 19 h. Amb l’Orquestra de Cambra Terrassa 48. 17 € GospelSons amb Txell Sust. Mataró. Teatre Monumental. Dissabte 16 a les 21 h. Grup de gòspel mataroní amb l’acom· panyament de la veu de Txell Sust. 8 €

Quartet de saxos d’Alfons Carrascosa. Arenys de Munt. Can Borrell. Dissabte 16 a les 20 h. Flanagan. Mataró. Sala Clap. Divendres 22 a les 22 h. Grup mataroní pop rock. 15 € Òscar Torres. Mataró. Plaça de Catalu· nya. Diumenge 24 a les 12 h. Cantautor que combina la rumba catalana amb estils com el rock, el funk o el reggae. Els planetes de Holst. Vilassar de Dalt. Teatre La Massa. Diumenge 24 a les 19 h. Gran concert simfònic amb l’Orquestra Simfònica Sant Cugat i el Cor Vivaldi. Ferran Exceso. Mataró. Cafè de Mar. Dijous 28 a les 21 h. Presentació del nou disc del cantautor. Recital de veu i piano. Premià de Mar. Espai l’Amistat. Divendres 29 a les 21 h. Amb Montse Bertal, mezzosoprano i Eduard Saez, piano. Tribade. Mataró. Sala Clap. Divendres 29 a les 22 h. Concert de rap. 12 € La Traviata. Mataró. Teatre Monumen· tal. Dissabte 30 a les 20 h. L’òpera de Verdi amb les veus solistes, orquestra i cor del Palau de la Música. 20 € Màgic Gospel. Arenys de Mar.Teatre Principal. Diumenge 31 a les 18 h. Amb Sergi Buka i The Gourmets Vocal Quartet.


llibres

88 | | Tribuna TribunaMaresme Maresme

ACTIVITATS LITERÀRIES Tast de Poesia d’hivern. Premià de Dalt. La Benèfica. Dimarts 12 a les 19 h. Amb els rapsodes Elisenda Sala, Rafel Luna i Josep Martorell i el flautista Ramon Oriol.

ACOSTA’T A LA CULTURA

NOVETATS EDITORIALS DEL MARESME

Carlos Luna + micro obert. Mataró. Cafè de Mar. Dijous 14 a les 21 h. Sons bruts. Mataró. Dòria Llibres. Dissab· te 16 a les 12 h. Vermut recital amb Carles Rebassa, Premi Carles Riba 2018. Centenari Joan Brossa. Arenys De Mar. Biblioteca. Dimarts 19 a les 19 h. Sessió Poètica a càrrec de Mercè Boher. Tres voltes rebel. Vilassar de Mar. Bibli· oteca. Dijous 21 a les 19.30 h. Poemes de Maria Mercè Marçal, dirigits per Marta Abril i Pilar Martínez. Glopets de poesia. Mataró. Biblioteca Pompeu Fabra. Dimecres 20 a les 9.30 h i Dijous 21 a les 19 h (Biblioteca Antoni Comas) Lectura pública de poemes de diversos autors. Dia Mundial de la Poesia. Vilassar de Dalt. Biblioteca. Dijous 21 a les 19 h. Lec· tura poètica de El túnel de les paraules. Passió pel conte. Mataró. L’Altre Cafè Cultural. Dissabte 23 a les 12 h. Escriptores del Maresme com Emilia Illamola, Maria Català o Rosa Tirado defensaran el gènere breu, amb actuacions i lectures i la col· laboració d’Elisabeth Noè. IX Mundial de la Poesia. Sant Vicenç Montalt. Centre cívic. Diumenge 24 a les 19h. Recital poètic amb Jordi Cornudella, Ana Cloe Brugueras, Jordi Brunet, Sílvia Tarragó, Queralt Morros, Duna Rodríguez i Pius Morera. Breu presentació del llibre Els poetes del Maresme. Literatures amb sentits (51): Pere Calders. Alella. Biblioteca. Dimecres 27 a les 19:30 h. Un dels grans de la literatura ca· talana del segle XX. Ho farem amb la seva filla, Tessa Calders, la seva néta Diana Coromines i l’editor, Joan Riambau. Lectura en veu alta. Alella. Biblioteca. Divendres 29 a les 20 h. Aproximació al text de l’autora Josefina Maymó i Puig a partir d’una lectura coral en veu alta.

En la recta cap a Sant Jordi, les editorials i autors del Maresme presenten ja les seves principals novetats literàries per a la diada Albert Calls

Dels llibres que s’estan publicant amb motiu de l’imminent Sant Jordi destaca el treball Els poetes del Maresme (del segle XVI a l’any 2000), obra d’Isidre Julià i Avellaneda i Josep Lladó i Pascual, a cura d’Emília Illamola. Partint d’un treball iniciat per Julià i Lladó el 1970, aquesta monumental obra ha estat arrodonida i completada gràcies a l’empenta de l’editor Jordi Solé i Camardons i al gran treball d’Emília Illamola. En total hi surten reflectits uns 200 poetes maresmencs amb obra publicada. Amb pròleg de Carles Duarte i epíleg d’Albert Calls, aquest assaig-antologia

completa un gran cercle al voltant de la literatura maresmenca del segle XX, alhora que esdevé un brillant punt de referència en l’espai i en el temps. L’editorial Quaderns de la Font del Cargol continua publicant amb gran empenta llibres d’autors del Maresme contemporanis. Entre les seves novetats més recents destaca la poesia en català de l’autora del Masnou Sònia Hernández. El llibre, amb el títol Del tot inacabat, desplega en un joc de miralls el paisatge poètic proper i alhora universal de l’escriptora, que ja compta amb una sòlida trajectòria en castellà, tant en l’àmbit de la poesia com en el de la narrativa. “Un

paisatge que vol ser el reflex de tot un món: un conjunt de paraules per entendre tots els significats”. I també publicat per Quaderns de la Font del Cargol, amb l’Ajuntament de Premià de Mar, el recull de narracions Un mar de Premià, que aplega 13 relats de 12 autors que escriuen sobre la vida en aquest municipi, ja sigui en clau de present, passat o futur, però oferint un conjunt de textos tan diversificat com els seus creadors. Índex Edita, segell impulsat per la Llibreria Índex de Vilassar de Mar, ha publicat Sobrevivir entre fuegos. Historia de Lúa, de Mar Rubio Oliver.


Tribuna Maresme | 9

Una novel·la que ens parla del món en el qual vivim. La protagonista de la història, una jove de 16 anys, veu el seu món destruït per efecte de les lluites fratricides que van devastar el cor de Ruanda els anys 90 del passat segle XX. Junt al seu germà, Lúa iniciarà una fugida cap a a un futur millor. L’autora és especialitzada en Àfrica i Amèrica Llatina i està vinculada al món de les ONG i l’ajuda humanitària. L’escriptor maresmenc Rafael Vallbona, autor d’una indiscutible trajectòria literària, va ser guardonat amb el XXXVII Premi BBVA Sant Joan de Literatura per La casa de la frontera, una novel·la que reflexiona sobre el passat més proper i el present més imminent de Catalunya, a partir d’una història amb l’epicentre en un establiment situat al barri de la duana de Puigcerdà, a la ratlla fronterera amb França. Un complex i

esplendorós fresc del segle XX vist des de la perifèria que va ser publicat per Edicions 62 i ara, l’editorial Milenio, ha editat en la seva traducció al castellà, a càrrec d’Inés Clavero. I finalment, en el mes que se celebra el Dia de la Dona, també es molt recomanable el títol Lila, Història gràfica d’una lluita, de Toni Galmés i M. Àngels Cabré, que l’editorial barcelonina Comanegra ha publicat amb gran encert. Galmés ja ens va explicar les claus gràfiques del ‘procés’ amb el llibre Groc: història gràfica d’una lluita i ara, junt a l’activista feminista M. Àngels Cabré, han elaborat un acurat i entenedor estudi que repassa i analitza les claus gràfiques de les icones feministes, els seus referents culturals i els orígens del seu art polític, entre d’altres aspectes que ens ajuden a comprendre aquest moviment.

PRESENTACIONS DE LLIBRES ARENYS DE MAR. Biblioteca Els Ocells del jardí. Divendres 29 a les 19 h. De Daniela Strauss. EL MASNOU. Biblioteca Solo un Jesús marica puede salvarnos: Reflexiones cristianas en clave gay: Dijous 14 a les 18.30 h. De Carlos Osma. Del tot inacabat: Divendres 22 a les 19 h. De Sònia Hernández. Presentació a càrrec del periodista i escriptor Sergio Vila-Sanjuán. MATARÓ. BUC DE LLIBRES El mapa no es el territorio, Mi viaje a la consciencia transpersonal: Dimecres 6 a les 19.30 h: a càrrec de l’autor, Jaume Patuel, amb Joaquim Trenchs, psicoanalista, i Genís Mayola, músic. Estigma:Dijous 7 a les 19.30 h: de diver· sos autors. El fibló: dijous 14 a les 19.30 h. A càrrec de Sílvia Soler, l’autora, i Care Santos, escriptora. Chupitos: divendres 15 a les 19.30 h. a càrrec de Danillo Facelli, l’autor. Fuego: dimecres 27 a les 19.30 h. A càrrec de Tara García, l’autora. Massa foc: Dimecres 27 a les 19.30 h. A càrrec de Vicenç Villatoro, l’autor. Via fora!: dijous 28 a les 19.30 h. A càrrec de Mariona Masferrer, l’autora. MATARÓ. CAN BOET El castell reial de Perpinyà: dissabte 9 a les 19 h. A càrrec de Jaume Lladó i Font, l’autor.

MATARÓ. DÒRIA LLIBRES El fill de l’italià: dilluns 18 a les 19 h. De Rafael Nadal, llibre premiat amb el Ramon Llull de 2019. Amors sense casa. Poesia LGTBI catalana: dimarts 26 a les 19 h: a càrrec de Sebastià Portell i Bel Olid. Y ahí lo dejo. Crónica de un proceso: dimecres 27 a les 19 h: de Gonzalo Boye. PREMIÀ DE DALT. SC Sant Jaume Sara i el silenci: divendres 15 a les 19.30 h. De Maria Escales. PREMIÀ DE MAR. Can Manent Can Manent, una història premianenca: dissabte 16 a les 19 h. De Marta Luna i Ferran Costa. PREMIÀ DE MAR. BIBLIOTECA Ostres, una bomba! La guerra civil a premià de mar: dissabte 23 a les 12 h. A càrrec de Francesc López i Albert Calls, i els autors Toni Civit i Àlex Valls. Un mar de Premià: dijous 28 a les 19 h. Un total de 13 relats de 12 autors. TEIÀ. BIBLIOTECA Ahorismos: dijous 21 a les 19h. De Gui· llem Vallejo. VILASSAR DE MAR. Biblioteca Escriure sense por. Manual d’escriptura creativa: divendres 15 a les 19 h. De Raquel Picolo.


10 10 | | Tribuna TribunaMaresme Maresme

Les Biblioteques de Mataró potencien les campanyes per a la igualtat de gènere Amb motiu de la celebració del Dia Internacional de les dones, les Biblioteques de Mataró han programat dues sessions de l’hora del conte especials i dues exposicions: “Dones no resignades”, del 8 al 31 de març a la Biblioteca Pompeu Fabra, i “Dones i Tecnologia”, del 8 de març al 6 d’abril a la biblioteca Antoni Comas. A més, s’han programat sessions específiques entorn a la igualtat de gènere a les tertúlies infantils i juvenils que es realitzen a la biblioteca Pompeu Fabra. En el marc d’aquesta celebració, les Biblioteques de Mataró i Tecnocampus han programat el projecte TecnoGirl que té com a objectiu principal la divulgació de la ciència i la tecnologia entre els estudiants de secundària, i que especialment pretén fomentar les vocacions tecnològiques en el col·lectiu de noies en edat compresa entre els 12 i 18 anys. L’activitat central del projecte serà dissabte 16 de març al Tecnocampus amb una hackathó, en aquest cas una HackGirl, en què les participants hauran de donar resposta a un repte social plantejat per la seva comunitat d’una manera pràctica.

ELS PERILLS DE LA DIETA MEDITERRÀNIA ‘Els perills de la dieta mediterrània’ és un relat irònic i contundent, extret del llibre ‘contes per a gent rara que menja carn’, de l’autor maresmenc Laureano Miró. Està disponible a amazon i a la llibreria Índex de Vilassar de Mar. Miró, autor també, entre d’altres obres, del relat ‘cerdos y cabrones’, destina la totalitat dels drets d’aquesta edició a donacions per a organitzacions sense ànim de lucre que tinguin entre els seus objectius principals la defensa dels animals de granja. El seu web és www.laureanomiro.laureamiro.com

Ja sigui per creença, per nostàlgia de temps passats o per seguir l’exemple de molts famosos, l’adopció de la dieta mediterrània és una tendència que s’ha vist incrementada durant els últims anys. Si t’has plantejat seguir aquesta dieta de forma radical et convé conèixer els perills als quals t’exposes i que poden posar en risc la teva salut. Actualment la immensa majoria de la població s’alimenta únicament de productes vegetals, cosa que es coneix com a dieta vegana, però això no sempre ha estat així. Fins fa segle i mig -abans de les grans fams de les dècades de 2040/2050 desencadenades per l’esgotament dels recursos naturals- la dieta més comuna contenia tot tipus d’aliments d’origen animal, fins al punt que aquests constituïen l’aportació principal de proteïna i greixos. Tot i que ara ens pugui semblar increïble, en aquella època les poques persones que seguien una dieta vegana eren considerades rares o extravagants i el seu règim alimentari, òbviament molt més saludable que la dieta de l’època, era rebut amb escepticisme,

befa i fins i tot hostilitat. Des de sempre hi ha hagut corrents i modes que s’han plantejat alternatives més o menys arriscades a la dieta predominant del moment, però recentment la tendència que està guanyant més adeptes consisteix a girar la vista enrere i recuperar el règim alimentari dels nostres avantpassats, o almenys tornar a l’ideal nutricional que antigament es preconitzava: la dieta mediterrània. Són nombrosos els famosos i personatges cèlebres que, en un intent de guanyar renom i notorietat, estan posant de moda la ingesta de productes animals i encoratgen a àmplies capes de la població -especialment als més joves- a abandonar el veganisme d’una forma no sempre prudent. Al Regne Unit, per exemple, el nombre de persones que s’ha passat a la dieta mediterrània ha augmentat un 350% en l’última dècada. Encara són poques, ja que la quantitat de gent omnívora segueix sent residual, però aquesta tendència és una cosa que està alarmant alguns experts.

Podeu llegir el text complet a www.tribunamaresme.com


12 | Tribuna Maresme

pantalles ACOSTA’T A LA CULTURA

Els exhibidors contra Netflix Jesús Gonzàlez t jesusgonnot

La presentació de la darrera pel·lícula d’Isabel Coixet al Festival de Berlín va suposar una batalla més (ni és la primera, ni serà la darrera) sobre l’enfrontament entre les sales de cinema i les plataformes digitals online. La qüestió és que abans del passi d’Elisa y Marcela, més de 160 exhibidors alemanys van escriure una carta als directors de la Berlinale on demanaven l’exclusió de la cinta d’Isabel Coixet, produïda per Netflix, ja que no tindria una arribada “normal” a les sales de cinema. La directora, encertada, va declarar que no s’havia de boicotejar als artistes i, finalment, la pel·lícula es va exhibir amb normalitat. Un canvi important ja que fa només dos anys els exhibidors francesos van vetar tres produccions americanes de Netflix al Festival de Cannes, obrint un debat que barreja i confon interessos comercials amb qualitat artística i llibertat creativa. A la darrera edició de la Mostra de Venècia, Roma, la darrera pel·lícula d’Alfonso Cuarón

EsTrENEs MArç CAPiTANA MArVEL D’Anna Boden i Ryan Fleck (EUA, 2019). Amb Brie Larson, Jude Law, Samuel L. Jackson, Ben Mendelsohn. ESTRENA 08/03/19

MULA De Clint Eastwood (EUA, 2019). Amb Clint Eastwood, Bradley Cooper, Michael Peña, Taissa Farmiga, Lauren· ce Fishburne. ESTRENA 08/03/19

Un fotograma de ‘Roma’.

NOsOTrOs

finançada també per la plataforma online, es va fer amb el premi a la millor pel·lícula. El guardó ha permès una excepcional estrena limitada del film (una sala a Barcelona). I, fa tot just unes setmanes, Roma ha tornat a ser vencedora dels Oscar en tres categories importants. Dos dies abans, novament, una polèmica declaració de Steven Spielberg, que afirmava que una pel·lícula que s’emet exclusivament per la televisió s’ha de considerar un telefilm. Una tremenda discriminació del director de La Lista de Schindler o Jurassic Park, potser perquè sent que això de ser rei Mides de Hollywood s’està quedant massa analògic, que

pressuposa menys qualitat artística i tècnica a un producte televisiu en ple segle XXI, en l’era digital que ell també ha contribuït a crear. El que molesta de Netflix és que es reserva els drets d’exhibició de manera que les seves produccions només es poden veure des de la seva plataforma, marginant les sales convencionals. Aquestes, malgrat la reconversió digital, les “festes del cinema” i la diversificació de productes audiovisuals (concerts, òperes, partits de futbol, festival d’Eurovisió), estan patint una crisi d’espectadors. I les plataformes online en alineació amb les televisions digitals, els sofàs i les mantes, presenten una competència molt forta.

De Jordan Peele (EUA, 2019). Amb Lupita Nyong’o, Elisabeth Moss, Winston Duke, Tim Heidecker, Yahya Abdul·Mateen II. ESTRENA 22/03/19

DUMBO De Tim Burton (EUA, 2019). Amb Colin Farrell, Michael Keaton, Eva Green, Danny DeVito, Alan Arkin, Joseph Gatt. ESTRENA 29/03/19

CONsULTA CArTELLErA SEtManaL Ocine Arenys: www.ocinearenys.es Cinesa Mataró Parc: www.cinesa.es Foment Mataroní: www.matarofoment.org Centre Parroquial d’Argentona: www.centreparroquialargentona.cat Espai Amistat: www.espailamistat.cat La Calàndria: www.cinemalacalandria.com


Tribuna Maresme | 13

Estrena a Mataró del documental ‘Peret, yo soy la rumba’ El divendres 22 de març al Teatre Monumental de Mataró s’estrenarà, simultàniament a les sales de les principals ciutats de l’estat, la pel·lícula documental dirigida per Paloma Zapata i narrada per Andreu Buenafuente sobre els orígens de la rumba i la vida de Peret. A l’acte hi assistiran músics vinculats a la seva vida i hi haurà una petita

documental del mes

PROJECCIONS L’amor blanc de Besançon. Mataró. Centre Cívic Espai Gatassa. Divendres 1 a les 20.30 h. Projecció i presentació del film de Sandra Sàrrias, de temàtica romàntica i artística. Hotel explotación. Las Kellys. Vilassar de Mar. Sala Roser Carrau. Dijous 7 a les 19 h. Documental, amb la presència de la directora, Georgina Cisquella, i treballadores del col·lectiu.

actuació a càrrec de La Payoya i de Dani i Santa Pubill (nets del cantant Peret).

Bobbi Jene

D’Elvira Lind. Dinamarca, 2017

Després de 10 anys d’èxit i fama a Israel, la prestigiosa ballarina Bobbi Jene pren la difícil decisió de tornar als Estats Units i treballar de forma independent. PREMIÀ DE MAR. PATRONAT Dissabtes 9 i 30 a les 19 h. Mataró. CAFÈ DE MAR Dimecres 13 a les 19 h.

El Periple, la vella llum d’Europa. Mataró. Foment Mataroní. Dijous 7 a les 20.15 h. Presentació del film amb l’acompanyament de Los Sirgadors interpretant-ne la BSO. Te doy mis ojos. Llavaneres. El Casal. Divendres 8 a les 17 h. De Icíar Bollaín (Espanya, 2003).

Viaje al cuarto de una madre. Cabrera. Casal El Castellet. Diumenge 10 a les 18 h. De Celia Rico (Espanya, 2018). El orden divino. Vilassar de Mar. Bibli· oteca. Dimecres 13 a les 18 h. De Petra Biondina (Suïssa, 2018). Bobbi Jene. Mataró. Cafè de Mar. Dimecres 13 a les 19 h. El documental del mes. Carmen y Lola. Vilassar de Mar. Sala Roser Carrau. Diumenge 17 a les 18 h. D’Arantxa Etxebarria (Espanya, 2018) Viaje al cuarto de una madre. Mataró. Foment Mataroní. Dijous 21 a les 20.15 h. De Celia Rico (Espanya, 2018).

Americana Film Fest. Malgrat de Mar. Centre Cultural. Divendres 8 a les 22 h: The Rider de Chloé Zhao (EUA, 2017). Divendres 22 a les 22 h: Leave no trace de Debra Granik (EUA, 2018). Dissabte 23 a les 22 h: Support the girls (EUA, 2018).

Peret, yo soy la rumba. Mataró. Teatre Monumental. Divendres 22 a les 20 h. Estrena de la pel·lícula documental de Paloma Zapata narrada per Andreu Buenafuente sobre els orígens de la rumba catalana i el retrat íntim del músic mataroní. A continuació actuació musical amb nets de Peret. Gratuït amb invitació.

Sufragistas. Canet de Mar. Escola de Teixits. Dissabte 9 a les 18 h. De Sarah Gavron (regne Unit, 2015).

Petra. Premià de Dalt. SC Sant Jaume. Divendres 22 a les 21.30 h. De Jaime Rosales (Espanya, 2018).

Bobbi Jene. Premià de Mar. Patronat Teatre. Dissabte 9 i 30 a les 19 h. El Documental del Mes.

Neu i els arbres màgics. Premià de Mar. Patronat Teatre. Diumenge 31 a les 18 h. Cinema infantil.


XERRADES D’HISTÒRIA 375è aniversari de l’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena. Mataró. Antic Hospital de Sant Jaume i Santa Magda· lena. Dimarts 5 a les 19 h: La mortalitat a l’època moderna. Causes, remeis i professionals de la salut a Mataró i a la comarca, a cura de la Dra. Maria Alexandra Capdevila + 1644-1998. 354 anys de l’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena de Mataró, a cura de Manuel Cusachs. Memorial del Camp d’Argelers. Premià de Dalt. Can Vallerià. Diumenge 10 a les 12.30 h. En record dels refugiats de Premià i d’arreu internats per defensar la llibertat. Música i paraules de: Domènec Carrillo i Marta Lovers. Felip Solé (director del documental Camp d’Argelers). Amb la Coral Primavera per la Pau. Narcís Monturiol, enginyeria i compromís a la Catalunya del Romanticisme i la Renaixença. Arenys de Mar. C.C.Calisay. Dimarts 12 a les 18 h. A càrrec d’Antoni Roca Rossell. Pompeu Fabra: L’home del tramvia. Vi· lassar de Mar. Sala Roser Carrau. Dimarts 12 a les 18 h. a càrrec de Genís Sinca. El Tribunal de la Inquisició: llegenda i realitat d’una repressió. El Masnou. Sala Joan Comellas. Dimecres 12 a les 18.30 h. A càrrec d’Àngel Casals Martínez. Dòlmens i menhirs en el territori del Maresme i el Vallès Oriental. Arenys de Mar. C.C.Calisay. Dimarts 19 a les 18 h. A càrrec de Robert Lleonart. Balanç econòmic de l’autonomia (19802016). Mataró. Fundació Iluro. Dimecres 20 a les 19.30h. A càrrec de Jordi Angusto, economista. A qui ha beneficiat i a qui ha perjudicat econòmicament el llarg període de les autonomies a Espanya? Fèlix Cucurull i la política. Arenys de Mar. C.C.Calisay. Dissabte 23 a les 19 h. A càrrec de J.Lluís Carod Rovira. Bibliotecàries 100 anys al servei de la cultura. Premià de Dalt. Casal Jove. Divendres 29 a les 19 h. A càrrec de Carme Mayol.

memòria PREGUNTES I RESPOSTES

Les dones reclamen pensions dignes FENT MEMÒriA Margarida Colomer Historiadora

El 8 de març és la diada de la Dona treballadora. Hi ha cada vegada més consciència de les injustícies i les desigualtats envers les dones. L’any passat va ser una jornada de lluita molt important i esperem que aquest any ho torni a ser. Malauradament les dades i els fets de cada dia ens en fan ser conscients de les flagrants desigualtats. A Catalunya la meitat de les persones que cobren pensions som dones i cobrem com a mitjana un 39% inferior a la dels homes. Si la pensió mitjana de les dones és de 770 euros mensuals, la dels homes arriba a 1.260. La diferència reflecteix les desigualtats del mercat laboral. Els analistes aconsellen que cal establir polítiques i mesures que s’apliquin abans de jubilar-se i que garanteixin a homes i dones desenvolupar les seves carreres laborals en igualtat d’oportunitats: Llei d’igualtat salarial, corregir la precarietat del nostre mercat laboral, millorar les condicions laborals d’aquells sectors més feminitzats, augment de la

Una imatge de Simone de Beauvoir.

inversió pública en els serveis de cura dels infants i persones grans i facilitar polítiques de conciliació família-treball. Cal reclamar la supressió de l’IRPF de les pensions, ja que és un impost de rendiment del treball que l’hem pagat tots plegat al llarg de la nostra vida activa. L’atur ha fet fora de la població activa moltes de les seves treballadores i estan vivint de la pensió dels avis. Aquesta situació és un element que fa augmentar les bosses de pobresa al nostre país. Està clar que el sistema de pensions no és l’instrument únic pel qual es compensin totes les desigualtats. Hem de treballar per corregir les desigualtats de gènere a tots els

sectors de la societat. Hem de plantar cara d’una vegada per totes a la desigualtat econòmica com a la de gènere. La “Marea Pensionista” ha organitzat mobilitzacions a diversos llocs del país. Es demana la “reforma integral” de les pensions i fora el model actual. Per una vida digna i feminista. La lluita ha de ser un element indispensable. Segons Simone de Beauvoir: “No oblidis mai que quan vingui una crisi política, econòmica o religiosa, els drets de les dones tornen a ser qüestionats. Aquests drets mai es donen per adquirits. Cal estar de manera permanent vigilants durant tota la nostra vida”.


idees

16 | Tribuna Maresme

PREGUNTES I RESPOSTES

Filosofia: inutilitat concreta, utilitat inconcreta VALOrs Albert Botta professor de Filosofia

El títol no és un joc de paraules. Filosofar no-serveix-perres-concret i, tanmateix, és inevitable i imprescindible. Es pot negar la interrogació sobre la realitat, la vida, el món social, l’existència, etc., i el sentit (o no) de tot plegat? Són preguntes que toquen fons, la causa final d’Aristòtil. L’humà es demana el perquè últim: què és, qui és, què pot fer amb la seva vida. Per a Camus la pregun-

ta total és el suïcidi, el sentit o l’absurd. Volem anar més enllà del present perpetu dels altres animals, que viuen cada dia per l’altre. Només l’humà té religió i ideologia: discursos tancats, amb pretensió de veritat absoluta, permanent, patentada (i en les religions, de transcendiment de la raó). Però també hi ha els relats que s’autoobliguen a seguir només la raó i la coherència: són els de la ciència i la filosofia. La ciència vol descriure com funciona la realitat. Les seves afirmacions han

de casar amb el món material i són obertes, revisables i provisionals. Popper proposa el principi de falsabilitat: només és científica l’afirmació que preveu que no-pot-passar, que se la juga prohibint hipotètiques dades com a impossibles. D’aquí els canvis successius en la història de la ciència, i de retruc, tantes explicacions distintes, però cada cop més ajustades a més i més fenòmens. Hi ha progrés filosòfic? Segur que es progressa personalment en distància crítica, en calma i serenor, i en capteniment ètic

(d’ethos, teoria de la vida). Ens diuen res l’idealisme, l’estoicisme, l’escepticisme, el relativisme, etc.? La filosofia és actitud i art de vida, però alhora philosophia és també reflexió sobre el saber, activitat sobre una altra activitat, com el metallenguatge sobre el llenguatge. Hi ha filosofia del llenguatge, filosofia de la ciència, filosofia de la religió, filosofia política, etc. Segons Hegel només al capvespre s’envola el mussol de Minerva, la deessa de la saviesa. El mussol surt quan tot ja s’ha acabat.

Mataró llueix el groc a favor d’en Pau Redacció Valors

En Pau Cano té 8 anys, viu a Mataró i pateix la síndrome nefròtica, una d’aquestes malalties que anomenem “rares”. Per conscienciar la ciutadania respecte d’aquesta afectació i recollir fons per a la seva investigació, a través de diverses botigues de la ciutat, tota la família porta a terme una campanya de venda de braçalets grocs sota el lema “Som Grocs”. La síndrome nefròtica afecta el sistema immunitari d’en

Pau. Quan agafa una malaltia comuna com una grip o un refredat, el seu cos reacciona generant unes cèl·lules que li ataquen els ronyons i provoquen que deixin de funcionar-li correctament. Així, doncs, amb la voluntat d’intentar ajudar en la investigació d’aquestes malalties minoritàries, els pares d’en Pau, Ferran Cano i Cristina Carrés, han ideat la campanya “Som grocs”. Segons expliquen la malaltia del Pau funciona per brots “i cal estar sempre pen-

dents”. L’infant pren una medicació que li permet fer una certa vida normal, però cal estar alerta davant qualsevol possible recaiguda. “La nostra vida

és muntanya, de vegades ets a dalt i de vegades a baix, per això les polseres estan fetes de corda d’escalar”, explica la Cristina. A part de comprar polseres a 3 euros a les botigues de la ciutat, també es poden fer donacions a través del web migranodearena.org, on de moment ja han aconseguit més de 2.300 euros. Els pares d’en Pau es mostren satisfets dels resultats de la campanya. “No ens esperàvem que la resposta fos tan brutal”, expliquen.


Tribuna Maresme | 17

supèrbia JUGANT A EsCriUrE Ferran Planell Escriptor

La veritat és que anava a escriure sobre el calçot, però en aquesta època de calçotades a dojo he trobat que fins i tot podria resultar un punt indigest. Deixo, doncs, la varietat de ceba tendra que ens representa —no em negareu que és tot un símbol identitari del nostre poble—, i passo a parlar-vos de la prepotència, aquesta sí del tot indigesta, de la formació política taronja. Esmentar-los així em repel·leix, tinc en molta estima als germans valencians i no s’ho mereixen. Imagineu-vos per un moment, que enlloc del color taronja, haguessin plantat un calçot al mig del seu “logo”, com us sentiríeu? Veig que m’enteneu.

Però, és clar, d’alguna manera m’hi he de poder referir i la veritat, fer-ho com a “ciutadans” encara se’m fa més difícil. En les democràcies modernes els ciutadans són membres d’una comunitat política, amb deures i drets, dels quals el més important és el dret a vot. Que una formació política que nega aquest dret, el de votar, s’autoanomeni “Ciutadans” té un no sé què de fal·làcia, d’engany, és un quid pro quo, és —en llenguatge planer— donar gat per llebre. El dissabte 16 de febrer, els diputats d’aquest partit van anar d’excursió. Bé, potser dir que van anar d’excursió no ha estat la millor manera d’expressar-me. Hom pot anar d’excursió per unes hores, uns dies, per diversió, per fer esport, per veure monuments... Ells es van desplaçar a Amer, no pas per fer res de tot això, no, no van anar pas a fer cap

costellada, van anar senzillament a provocar. Clar, que ben mirat, això de provocar a ells els deu suposar una mena de diversió i per tant, per a ells sí que devia ser una excursió. Avui tothom sap que Amer és el poble natal de Carles Puigdemont. Com també avui tothom sap que el poble d’Amer va fer front a la supèrbia amb la indiferència. Permeteu-me que acabi transcrivint un tweet fet aquell mateix dissabte pel nostre president a l’exili: “Molt orgullós de la gent d’Amer, de la lliçó de seny i responsabilitat que han donat. Si als de Cs els importa Catalunya, els hauria d’importar la seva gent. Avui han volgut provocar un poble pacífic i convivencial. No se n’han sortit perquè Amer és molt, molt gran. Gràcies!” La propera calçotada a Amer, fa una excursió com cal?

XERRADES Ma mare era una computadora. Sant Vicenç de Montalt. Biblioteca. Dijous 7 a les 19h. A càrrec de Josep Maria Ganyet. Competir amb mi mateixa, l’experiència d’una periodista d’investigació. Cabrils. Associació de Jubilats. Dijous 7 a les 17.30h. A càrrec de Glòria Serra. Feminisme de butxaca. Alella. Can Lleo· nart. Dijous 7 a les 20h. A càrrec de Bel Olid. Els elements endreçats: la taula periòdica i els seus misteris. Mataró. Can Palauet. Cicle de vuit conferències i dos tallers. Dies 5, 7, 14, 19, 21, 26, 27 i 28 a les 19.30 h. El procés de ser jo mateixa. Llavaneres. Sala plens Ajuntament. Divendres 15 a les 18.30 h. A càrrec de Joana Franco. Llegir i escriure amb ulls de dona. El Mas· nou. Sala Joan Comellas. Dimecres 19 a les 18.30 h. A càrrec de Gemma Lienas Massot. Fets darrere els arguments. Alella. Can Lleonart. Dijous 21 a les 19h. A càrrec de Rafael Nadal, periodista i escriptor. La praderia de posidònia de Mataró. Ma· taró. Fundació Iluro. Dijous 21 a les 19.30 h. Actualitat política. Premià de Dalt. SC Sant Jaume. Divendres 22 a les 19.30 h. A càrrec d’Antoni Basses. Estat de dret? Mataró. Fund. Iluro. Dime· cres 27, 19.30h. A càrrec de Gemma Calvet.


18 | Tribuna Maresme

Guerrilla girls: dones i art

EXPOSICIONS ALELLA. Can Manyé LuminEssències. Del 15 març al 14 d’abril. Pintures i fotografies de Francesc Bordas.

MATARÓ. COL·LEGI D’APARELLADORS Oriol de la Hoz: Paisatges. Del 8 al 31 de març. Pintures a l’oli.

ARENYS DE MAR. CC Calisay Frente al espejo. Fins al 17 de març. Exposició de fotografia.

MATARÓ. LA DESTIL·LERIA Laia Arnau: Preàmbuls. Fins al 27 de març. Art figuratiu amb una vintena d’obres d’oli sobre fusta.

ARENYS DE MAR. C.C.Calisay Els colors del nostre entorn. Fins al 31 de març. A càrrec d’Esperança García Canari. Visita guiada: dissabte 30 a les 19h. LLAVANERES. Museu-Arxiu Gisela Martínez. Del 8 de març al 7 d’abril. Exposició de pintura. MATARÓ. CAN SERRA El Mataró d’en Terri (1918-2000). Fins al 19 de maig. Retrat de Mataró a través de la mirada particular d’en Terri. MATARÓ. CA L’ARENAS Rosa Codina-Esteve: Vacuum. Fins al 24 de març. Pintures de gran format que mostren la multiplicitat d’uns objectes quotidians. Dissabtes 9 i 23 a les 18 h: Visita comentada. MATARÓ. CAN MARFÀ Catalunya, terra cooperativa. Del 15 de març al 23 de juny.El moviment coopera· tivista al llarg de la història. MATARÓ. CAN PALAUET Ah, l’art? Ah, l’art! Del 16 de març al 19 de maig. Amb la participació dels artistes Christine Borland, Blanca Casas Brullet, Daniel Canogar, José Cobo, Jean Denant, Leandro Erlich, Andrés Galeano i Beatriz Mínguez. Dissabte 30 a les 19 h i diumen· ge 31 a les 12 h visita comentada. MATARÓ. NAU GAUDÍ Francesc Subarroca: L’obsessió creativa. Fins al 30 de juny. Obres que formen part de la Col·lecció Bassat. MATARÓ. ATENEU FUNDACIÓ ILURO Leopoldo Pomés. Flashback. Del 21 de març al 19 de maig. Àmplia retrospectiva del treball d’un dels referents més desta· cats de la fotografia catalana. MATARÓ. CASAL L’ALIANÇA Mònica Arnan: Escultures. Fins al 14 de març. Exposició d’escultures de l’artista.

MATARÓ. BIBLIOTECA POMPEU FABRA Dones no resignades. Del 8 al 31 de març. Dibuixos a bolígraf de M. Teresa Álvarez Garmendia. MATARÓ. BIBLIOTECA POMPEU FABRA 130 anys de lluites i conquestes. Del 18 al 22 de març. Exposició que repassa la història i els nous reptes de la UGT. MATARÓ. BIBLIOTECA ANTONI COMAS Dones i tecnologia. Del 8 de març al 5 d’abril. Perfils de nou dones rellevants en els àmbits de la ciència i la tecnologia. MATARÓ. LES ESMANDIES Sergi Bernal: La màgia de la plaça de Sant Felip Neri. De l’1 al 29 de març. Mostra de fotografies de l’emblemàtica plaça barcelonina. PREMIÀ DE DALT. Can Figueres Desenfocs i moviments. Fotografia. PREMIÀ DE MAR. Centre Cívic Perla Estrada del Rio. Fins al 29 març. PREMIÀ DE MAR. Sala Premia Art La dona i l’art. Del 8 al 17 de març. PREMIÀ DE MAR. MEP El rastre i la seda. A partir 10 març. Exposició de Rosa Puig de fotografia i mocadors de seda. PREMIÀ DE MAR. Biblioteca De la Serralada al mar. Del 15 de març al 3 d’abril. Pintures, aquarel·les i acrílics. VILASSAR DE DALT. Biblioteca Petites històries d’objectes quotidians. Del 4 al 30 de març. Peces úniques de ce· ràmica creativa de Txell Martínez Amperi. VILASSAR DE MAR. Museu Monjo Genealogies. Espais de resguard. Del 3 març al 7 abril. Obres de l’alumnat i el professorat de Belles Arts, UB.

Gemma Ponce

L’any 1984 es va presentar al MoMa de Nova York l’exposició International survey of painting and sculpture, en la qual menys d’un 10% del total de 169 artistes eren dones. La poca participació femenina en l’exhibició va desembocar l’any següent en la creació de les Guerrilla Girls, un conjunt d’artistes amb intenció de combatre el sexisme i masclisme al món de l’art que avui dia segueix treballant amb el mateix objectiu. Inicialment el col·lectiu dissenyava cartells reivindicatius que apel·laven de manera indiscreta a institucions culturals i s’enganxaven a les parets dels barris de Nova York. Aquests pòsters denunciaven la poca presència de les dones en l’art de manera original i, sovint, contenien dades estadístiques que elles mateixes havien recopilat. El joc entre el sarcasme i l’humor era present en les seves produccions i, en concret el 1989 van penjar en el Metropolitan Museum of Art, de Nova York, la seva pancarta més mediàtica. En ella preguntaven retòricament si les dones havien d’estar despullades per entrar al museu, ja que al voltant del 90% de les obres exposades aleshores que contenien la figura femenina, aquesta estava

nua. D’altra banda, en una altra de les seves obres, enumeraven irònicament “els avantatges de ser una dona artista”, entre els quals s’incloïa treballar sense pressió de l’èxit i haver de triar entre la carrera artística i la maternitat. Tot i això, no totes les seves reivindicacions anaven dirigides a la igualtat entre gèneres sinó que també duien a terme una tasca que anava en contra de la discriminació racial i, paral·lelament a l’elaboració de cartells, organitzaven actes públics de protesta. Aquest fet va suposar la internacionalització del moviment, fins que la màscara d’un goril·la ensenyant la dentadura, que les identifica com a grup, va ser coneguda a una gran quantitat de països. Avui en dia les Guerrilla Girls segueixen amb els actes de denúncia en el món artístic, on s’han fet amb un espai i han omplert sales d’exposició amb els seus cartells.


tecnologies

20 | Tribuna Maresme

PREGUNTES I RESPOSTES

Controlats pels algoritmes EL FUTUr És ArA Anna Lladó. periodista www.annalladoferrer.com

Creiem que triem el que veiem a plataformes online de sèries i pel·lícules com ara Netflix o Amazon Prime Video. Ara bé, segons la consultora i professora Elena Neira, la majoria de persones no escull el que vol veure. Són els algoritmes els que fan que elegim un determinat contingut. Plataformes com ara Netflix ens monitoritzen; saben què mirem, què ens agrada o de-

sagrada, a quina hora, durant quanta estona... Amb dades com aquestes, adapten la pantalla d’inici a cada persona i moment del dia i d’aquesta selecció surt el que acaba triant la majoria d’usuaris. Per tant, no ‘escollim’ el que veiem, encara que ens ho sembli. El fet que l’algoritme acabi triant per nosaltres té els seus pros i contres. Segons el professor de la Universitat de Barcelona Santi Seguí, davant de l’enorme quantitat d’informació i continguts que hi ha avui dia, els algoritmes ens ajuden a

escollir el que volem veure. Fan que l’elecció sigui més fàcil. Ara bé, segons Elena Neira, els algoritmes també poden

construir “vestits a mida perillosos”. Dit d’una altra manera; redueixen la nostra elecció a la selecció de continguts que consideren més adient, el que redueix la nostra perspectiva, creant una mena de bombolla. I això no és tot perquè, segons Seguí, els algoritmes fomenten els estereotips. El professor de la UB preveu, a més, que els algoritmes cada cop seran més sofisticats i és per aquest motiu que considera necessària una major ètica i transparència per part de les plataformes.

Una nova forma de ser solidari Redacció Valors

La plataforma de microdonacions Worldcoo ha llançat un sistema que permet fer petites donacions a projectes solidaris a través de les compres quotidianes. Aquest sistema, que ja funciona a diversos establiments del Maresme, es basa en l’anomena’t “arrodoniment solidari”. És a dir, els compradors accedeixen a arrodonir el preu que han de pagar en les seves compres a canvi que aquests diners es destinin a ONG o

projectes socials. Un dels fundadors de Worldcoo, Sergi Figueres, ha explicat que la idea del seu projecte és que quan algú fa una compra, “només amb un clic pugui fer una donació a un projecte solidari concret”. Per això cal fer el pagament amb una targeta de dèbit o crèdit i clicar al botó d’acceptació de l’arrodoniment solidari. Per exemple, si el cost de la despesa són 4,89 euros, et pregunten si la diferència fins a 5 euros la vols donar a una finalitat solidària.

Actualment aquestes donacions solidàries ja es poden fer en qualsevol dels més de 250 establiments que s’han sumat a la iniciativa de Worldcoo. Entre les empreses que hi donen suport hi ha Viena, Condis, Bon Preu, PC Components o Querol, entre altres. Cadascun dels establiments adherits a la campanya s’encarrega de triar el projecte o l’ONG a la qual es destinen els diners obtinguts gràcies a l’arrodoniment solidari. De moment, explica Figueres, el

consumidor no pot triar personalment a quin projecte fa la donació sinó que accepta ferho a la ONG triada per la botiga on farà el pagament. Segons explica Figueres, fins ara ja han aconseguit finançar més de 200 projectes a 50 països, des de projectes d’emergència social amb Unicef o Acnur fins a projectes de recerca mèdica. “Estem molt contents perquè teníem unes previsions que hem superat, la gent ha entès la iniciativa i li agrada”, assegura.


gastronomia SABER VIURE

Temps de pèsols del Maresme El pèsol del Maresme arriba novament al mercat, a les cases i a la cuina dels restaurants, que aprofitaran el màxim esplendor de la “perla verda” per oferir menús i plats especials. Les Jornades Gastronòmiques del Pèsol del Maresme comencen el 3 de març i es perllonguen fins al 28 d’abril. En aquesta edició hi participen restaurants de municipis de la comarca com Caldes d’Estrac, Sant Andreu de Llavaneres, Arenys de Mar, Argentona, Canet de Mar, El Masnou, Sant Pol de Mar i Sant Vicenç de Montalt.

D’aquesta manera, a Caldes d’Estrac es podrà gaudir durant els mesos de març i abril de la 25ena Pesolada que s’iniciarà el dia 3 de març amb la Ruta Gastronòmica de la tapa del

pèsol. Del 12 al 14 d’abril Sant Andreu de Llavaneres celebra la 20a Festa del Pèsol Garrofal i tot l’abril es podrà gaudir de la 20a Mostra Gastronòmica del Pèsol Garrofal i la Coca de Llavaneres. A Mataró, del dia 14 de març al 28 d’abril es podrà gaudir de les XXII Jornades Gastronòmiques del Plat de Mataró Pèsols amb sèpia i patates. Tots aquests restaurants oferiran, en una nova edició de les Jornades, als comensals que ho desitgin, suculentes i saboroses propostes per a tot tipus de gustos.

Tribuna Maresme | 21

ACTIVITATS CULINÀRIES Ruta gastronòmica de la tapa del pèsol. Caldes d’Estrac. Diferents restaurants. Diumenge 3 de 12 a 15 h. 25a Pesolada a Caldes d’Estrac. Caldes d’Estrac. Diferents restaurants. Durant el mes de març i abril. Vins i flors. Dimecres 6 a les 18.30 h. El Masnou. Biblioteca. Vins de la DO Alella maridats amb flors comestibles. XXII Jornades Gastronòmiques del Plat de Mataró Pèsols amb sèpia i patates. Mataró. Dieferents restaurants. Del 14 de març al 28 d’abril. Tast de vins i productes Km.O. Alella. Can Lleonart. Dijous 14 a les 19h. Preu: 19 €. Professora: Eli Vidal, sommelier. Tastavins i Tastamots. Teià. Biblioteca. Divendres 15 a les 19h. Aproximació al món del vi, combinant-lo amb tot un reguitzell de jocs de paraules. Entre tast i tast, els assistents jugaran amb enigmes de paraules relacionats amb els vins. A càrrec de Miquel Sesé. Tastavins i tastamots. Cabrils. Biblioteca. Dissabte 16 a les 13h.

Xxii jornades del Plat de Mataró Del 14 de març al 28 d’abril, Mataró celebrarà les 22es Jornades Gastronòmiques del Plat de Mataró, Pèsols amb sèpia i patates, amb la participació de 12 restaurants, dels quals 10 són de Mataró i dos de fora de la ciutat, un de Llavaneres i un altre de Caldes d’Estrac. S’emmarquen en les Jornades Gastronòmiques dels Pèsols del Maresme. D’altra banda, aquest any, l’acte d’inici de les Jornades del

Plat de Mataró es celebra a l’Escola de Restauració i Cambreria de Mataró, propietat del Gremi d’Hostaleria del Maresme. Durant l’acte, el professor de cuina Enric Barrull i els seus alumnes, elaboraran la recepta del Plat de Mataró, servint posteriorment un tast als assistents. Els restaurants participants a les Jornades d’enguany són: Caminetto, Auto D’Ara, Iluro, L’Harmonia, La Girella, La Nova Rosaleda, Mundial, Nou Daxa-

Maridatge de lletres i vins. Cabrera. Can Benet. Diumenge 17 a les 11 h. Ruta enoturística a càrrec d’Arnau Carbonell, arqueòleg, i Rosa Vendrell, comunicadora enoturística. Tastavins i tastamots. Alella. Biblioteca. Dimecres 20 a les 19.30 h. Tast narrat. Alella. Can Magarola. Diven· dres 22 a les 18.30 h. Què es menjava i es bevia a Can Magarola al segle XVIII? Amb la historiadora Cristina Armengol, la perio· dista Montserrat Serra i els tastets a càrrec de la cuinera Marta Bofill, de Petitevent.

na, Nuus (Hotel Atenea) i Panoràmic Laietània; tots ells de Mataró. Així com La Tasqueta, de Caldes d’Estrac i Pins Mar, de Sant Andreu de Llavaneres.

Enotast. La Quaresma al territori. Alella. Oficina de Turisme. Diumenge 31 de 12 a 13.30h. Gaudiu el plaer de conèixer el que ens ofereix el territori DO Alella. Acompa· nyats de les creacions d’Íssim by Sandra Palazón i la vermuteria Xavi Estrany.


gent gran

22 | Tribuna Maresme

QUAN RESPIRAR ESDEVÉ UN REPTE

Què és la MPOC i com podem minimitzar els seus símptomes Laura Bertran Fisioterapeuta Residència i Centre de Dia El Mirador de Mataró

Quan tenim els pulmons sans, la respiració és natural i fàcil. Inspirem i espirem amb el diafragma, fent aproximadament el 80% de la feina per omplir els pulmons amb una barreja d’oxigen i altres gasos. I després espirem el gas residual (CO²). El diafragma és el múscul principal de la inspiració. Quan el diafragma no funciona a plena capacitat, el cos comença a fer ús dels músculs accessoris del coll, esquena, espatlles i pit per respirar. Això es tradueix en nivells més baixos d’oxigen i menys reserva per a l’exercici i l’activitat. El diafragma assumeix un doble paper com a múscul respiratori i múscul postural (a través de la seva influència en la pressió intraabdominal). L’estabilitat lumbar i pèlvica depèn de la coordinació entre el diafragma, el sol pèlvic i l’abdomen transvers. Aquests músculs s’activen abans dels moviments intencionats per

Diversos estudis han demostrat que els programes d’exercicis i la fisioteràpia motora i respiratòria milloren la capacitat aeròbica, el patró de respiració, la força muscular i la qualitat de vida a les persones grans.

establir una base estable. Els trastorns del patró respiratori poden contribuir a restriccions musculoesquelètiques a l’alterar el control motor (com restringir la caixa toràcica o la columna toràcica, el que limitarà el rang de moviment

de l’espatlla) i comprometre l’estabilitat del tronc, provocant major risc de caigudes i dolor lumbar. En els pacients amb malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), el diafragma no funciona tan bé i es fan servir

els músculs accessoris. Amb el temps, la MPOC condueix a una disminució progressiva de la funció física i mobilitat a causa de la major dificultat per respirar (dispnea) i la pèrdua d’oxigen en la força muscular. Causant també problemes d’equilibri i risc de caigudes, i més en les persones que requereixen oxigen suplementari. Quan la MPOC s’acompanya d’un pes corporal excessiu, la respiració pot ser més difícil. El pes excessiu també pot inhibir la capacitat d’exercici i disminuir la qualitat de vida en general. És important fer una bona rehabilitació pulmonar, inclòs l’entrenament amb exercicis utilitzant equip específic, com la cinta per caminar, la bicicleta estàtica o el cicloergòmetre (per millorar la resistència cardiovascular). S’ha demostrat que els exercicis d’enfortiment amb peses i els exercicis de respiració amb els llavis frunzits i la respiració abdominal milloren la dificultat per respirar, la qualitat de vida i les estratègies per enfrontar la MPOC.


Tribuna Maresme | 23


24 | Tribuna Maresme

L’estimulació i rehabilitació cognitiva a cuidadors Sanitaris de Maresme oferim tractaments d’estimulació i rehabilitació cognitiva personalitzats i adaptats a les necessitats dels nostres pacients.

Cuidadors Sanitaris del Maresme cuidadoressanitarios@gmail.com telèfon 687.911.773

L’estimulació cognitiva es refereix a tot un conjunt de tècniques orientades a exercitar el funcionament òptim dels nostres processos cognitius. El seu tractament consisteix en la realització d’una sèrie de tasques específicament dissenyades per estimular funcions cognitives mitjançant exercicis de memòria, atenció, llenguatge o orientació, entre d’altres. Es tracta d’una teràpia personalitzada que té com a objectiu la millora i el manteniment de tots aquells processos cognitius que s’hagin vist alterats com a conseqüència d’un procés neurodegeneratiu, com l’Alzheimer. A més, pretén alentir la progressió del declivi cognitiu que s’associa amb

aquest tipus de malalties. Finalment, aquests tractaments es realitzen també a persones que volen estimular els seus processos cognitius per tal de minimitzar l’impacte associat a l’envelliment.

La rehabilitació cognitiva és una forma de tractament que s’aplica en aquells casos en què una o diferents funcions cognitives han resultat danyades com a conseqüència d’una agressió al sistema nerviós

central, com en un traumatisme cranioencefàlic o un accident vascular cerebral. A Cuidadors Sanitaris del Maresme oferim plans i paquets de tractament adaptats a cada necessitat. Els nostres professionals estaran a la seva disposició per proporcionar tractaments d’estimulació o rehabilitació cognitiva al nostre centre o a domicili. A més, CSM inclou en tots els seus paquets la plataforma Neuro Personal Trainer, un sistema modern de rehabilitació neuropsicològica i estimulació cognitiva que ha estat dissenyada pel prestigiós Institut Guttmann i ens permet implementar plans de tractament personalitzats. Així doncs, les sessions de Neuro Personal Trainer es converteixen en una bona oportunitat per mantenir o millorar les capacitats afectades. No dubti en contactar amb nosaltres per a rebre més informació.

CREU DE SANT JORDI 2015

Places de centre de dia

casa pairal fundació privada

Àmplia zona enjardinada Servei de psicologia Fisio - Animació TRÀMITS LLEI DE LA DEPENDÈNCIA

C/ Rosari, 59 · Vilassar de Mar Tel. 93 750 01 18 · Fax 93 759 43 13


Tribuna Maresme | 25

La nutrició a la tercera edat AMIC

Manteniu una alimentació saludable”, diuen. “Seguiu una dieta equilibrada”, us aconsellen. Però el que mai escolteu és “seguiu la nutrició adequada amb la vostra edat”. Per què no hem de seguir la mateixa dieta de joves que d’adults ni quan entrem en la tercera edat? Perquè les persones d’edat avançada experimenten tant canvis físics com psicosocials que produeixen certa “vulnerabilitat” a l’hora de seguir una alimentació saludable. Si sou una persona en edat avançada o sou el responsable de l’alimentació d’una d’elles, hauríeu de saber com realitzar menús vari-

ats i equilibrats. Si no sabeu com, podeu buscar ajuda en serveis de nutrició, que us poden ajudar i ensenyar a elaborar menús segons els vostres requeriments, amb dietes personalitzades i recomanacions culinàries. Dèficit nutricional. Hi ha nombrosos factors que generen un dèficit nutricional que pot ser solucionat amb suplements de vitamines i minerals. En certs casos en què existeixen dificultats motores es pot pensar en utensilis ergonòmics per facilitar la preparació o ingesta d’aliments (cadires adaptables, utensilis de cuina, coberts, safates...).

Les xarxes socials com a eina integradora AMIC

En la tercera edat, quan concorren, amb l’aïllament, elements psicopatològics i factors socioculturals, l’ús de Facebook, Twitter, blocs, pot ser vital. Així ho confirmava un programa/investigació australià, consistent a ensenyar a persones grans a utilitzar aplicacions, que constatava que els social media poden ajudar a reduir els sentiments d’aïllament i soledat. Connecting Older Adults, de la Universitat de Sidney, ensenyava a utilitzar Twitter, Facebook i Skype, fent un seguiment durant sis mesos. Aquests són alguns resultats destacats de la investigació: • Després de realitzar la for-

mació, de només 6 hores de durada, els alumnes canviaven la visió i actitud cap a les tecnologies, començaven a veureles com bastant utilitzables. • S’obtenien també beneficis mesurables en termes d’alleugeriment de la soledat i compromís social. En paraules dels participants, s’havien tornat a sentir part de la comunitat, alleugerint la depressió i la sensació d’aïllament. • Després de la formació passaven a utilitzar-se les xarxes socials tots els dies. • Skype es valorava especialment, per comunicar-se amb familiars que vivien lluny. • Facebook s’utilitzava per enviar arxius grans de vídeos i fotos i per mantenir el contacte.


salut

26 | Tribuna Maresme

SABER VIURE

L’Ús prudent dels antibiòtics La resistència als antimicrobians -la capacitat dels microorganismes de resistir tractaments antibiòtics-, és una seriosa amenaça mundial per a la salut. Cada any, les infeccions provocades per bacteris resistents causen la mort de 25.000 persones a la Unió Europea i d’unes 700.000 al món. L’ús prudent dels antibiòtics en la medicina humana i veterinària és extremadament important per fer front al rep-

te que suposa la resistència als antimicrobians. Tothom és responsable de garantir que els antibiòtics continuen fun-

cionant i de revertir algunes estimacions com la que afirma que, globalment, només el 50% dels antibiòtics que es consumeixen s’utilitzen correctament. Cada persona pot prendre mesures al respecte: • Prendre antibiòtics només quan un professional de la salut els recepti i no automedicar-se. • Acabar el tractament prescrit (en temps i dosi); no s’ha de deixar encara que la perso-

na es trobi millor abans. • Portar els antibiòtics sobrants a la farmàcia. • Rentar-se les mans amb freqüència per a prevenir infeccions, extremant la higiene en el contacte amb malalts. A Catalunya, el consum d’antibiòtics es manté estable en els darrers anys. En concret, l’any passat es van consumir gairebé un total de 4,3 milions d’envasos, el que representa només un 1% menys que al 2013.

La confiança i desconfiança bàsica Ramon Domingo pSicÒLEG

Aquests dos sentiments que tan bé descriu E. Erikson a la seva teoria sobre el desenvolupament psíquic humà, estan a la base de la nostra formació mental i conformen la base sobre la que s’organitzen els nostres sentiments més importants. Quan naixem, som un éssers que depenem absolutament de l’entorn, i sense la intervenció de les persones humanes que conformen aquesta entorn més íntim, no podríem sobre-

viure. Aquest entorn, el rep el nadó, com una necessitat bàsica sense saber d’on li ve, i en no diferenciar encara clarament allò que és propi, del que no ho és, incorpora totes aquelles coses que li fem. Aquest diàleg crea un entorn físic i mental que facilita l’aparició de la confiança en què les nostres necessitats fonamentals físiques i emocionals seran satisfetes, tot i que no sapiguem com ni per qui. D’aquesta sensació de seguretat en poder sobreviure, en diem confiança bàsica. Però, ai las!, massa vegades, les expectatives posades en

aquesta situació d’ajuda rebuda de l’exterior, no es realitzen o tarden a realitzar-se; apareix llavors el sentiment, la por, el plor del nadó, la desconfiança, la sensació que allò que ens satisfà i ens tranquil·litza, no sempre apareix a temps, o no és el que esperàvem i/o necessitàvem. Poseu-vos en el lloc d’un nadó que és tot sentiment, i entendreu com n’és de fonamental pel psiquisme humà aquesta situació de confiançadesconfiança que crea l’estructura mental humana. Allò que més pot afectar la

sentimentalitat i la raó humana, són doncs les situacions de contradicció, amenaça i inseguretat de l’entorn personal i social, que per altra banda ens hem esforçat tant per organitzar, mantenir i millorar com a societats al llarg de la història dels humans: l’habitatge, el treball, les lleis, la democràcia... Estiguem doncs “al tanto” quan vivim situacions que van “de canto”: fem com quan érem petits: parlem, compartim, discutim i informem-nos per entendre i aguantar, desmentir i estimar.


Tribuna Maresme | 27

Nova eina per ajudar als afectats per l’esclerosi múltiple El Departament de Salut, a través de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), impulsa una aplicació per a malalts d’esclerosi múltiple per tal d’ajudar-los a decidir, conjuntament amb els professionals de la salut, entre les diferents alternatives terapèutiques per controlar els brots aguts. Es tracta de l’eina web SELECCIONEM de suport a la presa de decisions. La informació sobre cada tractament està basada en l’evidència científica disponible i és presentada de manera clara i intel·ligible. Cal destacar especialment la presentació dels avantatges i els inconvenients que pot comportar el seguiment d’uns tractament respecte dels altres. D’aquesta manera, pacients i professionals tenen in-

XERRADES SOBRE SALUT Prevenció de caigudes i higiene postural. Mataró. Casal de Pla d’en Boet. Dimarts 5 a les 17 h. A càrrec de la Sra. Raquel Jerez, terapeuta ocupacional. La mortalitat a l’època moderna. Causes, remeis i professionals de la salut a Mataró i a la comarca. Mataró. Antic Hospital de Sant Jaume i Santa Magda· lena. Dimarts 5 a les 19 h. A cura de la Dra. Maria Alexandra Capdevila. Educar les emocions en família. Alella. Escola Fabra. Dimecres 6 a les 17 h. A càrrec de Glòria Ortiz, de Tseotse.

Podeu consultra l’eina a: http://decisionscompartides. gencat.cat/ca/decidir-sobre/esclerosi_multiple/quines_ son_les_seves_preferencies

formació comparada que ajuda a triar la millor opció de tractament d’acord amb les preferències personals de cada pacient. Els continguts del web sobre esclerosi múltiple han estat elaborats per professionals de la salut de l’Hospital Santa Caterina de Girona; l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona, la Universitat de Girona i el Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya (CEMCAT).

Dietes adaptades i activitats per un envelliment saludable. Teià. Casal de la Gent Gran. Dijous 7 a les 18.15 h. El valor positiu del no. Alella. Escola Fabra. Dijous 7 i 21 de 15.15 a 16.15 h. Sessió dinamitzada.

Taller de gimnàstica abdominal i sol pelvià. Alella. Can Lleonart. Dijous 14 a les 19h. A càrrec de Dolors Maset. El procés de ser jo mateixa, de l’autoestima a la llibertat. Llavaneres. Sala plens Ajuntament. Divendres 15 a les 18.30 h. A càrrec de Joana Franco. Primers auxilis. Mataró. Casal Gent Gran Rocafonda. Dimarts 19 a les 17.30 h. A càrrec del personal de Creu Roja. Ansietat i la depressió. Premià de Dalt. Espai Santa Anna. Dimarts 19 a les 18 h. Amb les infermeres del CAP Pepa Pérez i la Montse Aragonés. Taller de Txi-Kung i relaxació. Premià de Dalt. Espai Santa Anna. Dimarts 26 a les 18 h. Amb el Dr. Miguel Àngel Ramírez.

Mil maneres de ser pares. Arenys Mar. Ateneu Arenyenc. Divendres 8 a les 19 h.

Salut pel teu cervell. Mataró. Les Es· mandies. Dimarts 26 a les 19h. A càrrec de Laura Llacuna, coach en salut.

Els canvis a l’adolescència. Educació afectiva i sexual a casa. Alella. Institut. Dilluns 11 de 18.30 a 20.30h. A càrrec d’Helena Galé, psicòloga i sexòloga.

Els centres de dia i les residències. Mataró. Casal Gent Gran de l’Havana. Dimecres 27 a les 17 h. A càrrec de la Sra. Anna Juberias, treballadora social.

El bon tracte amb la gent gran. Mataró. Casal de Gent Gran de Molins. Dijous 14 a les 17 h. A càrrec de la Sra. Marta Ortiz i de la Sra. Lourdes Machio.

Enuig, odi, ràbia, agressivitat, és el mateix? Premià de Dalt. SC Sant Jaume. Dimecres 27 a les 19.30 h. A càrrec de la psicòloga Ketty Sellarés.


sortides

28 | Tribuna Maresme

SABER VIURE

sant Martí de Montnegre des del Pla de les Bruixes semblen ser gravades. Es creu que servien per fer sacrificis i recollir la sang a través d’elles.

Josep Grau (Montaltrek) www.montaltrek.org

Aquest mes us proposo endinsar-vos per paratges boscosos del Montnegre. Des d’aquesta atalaia, podrem veure cims com Montserrat, la Mola i el Montseny que faran que la nostra caminada sigui espectacular. Collsacreu: És tracta d’una collada de 370 metres que separa el Maresme del Vallès. És un punt de pas de moltes excursions. Pla de les Bruixes: És una plana en què hi havia un gran nombre de megàlits i, segons les llegendes, les bruixes que s’havien banyat amb el diable en el Gorg Negre de Gualba baixaven a re-

Cal Paraire: És un mas, situat a mig camí per arribar a Sant Martí del Montnegre, des d’on val la pena parar i contemplar el paisatge. Masia de Cal Paraire. itinerari: no circular Desnivell: 240 m. | Durada: 4 h. Distància: 17 Km. | Època: Hivern, ja que podem veure neu per els voltants; evitar l’estiu.

Consulta la ruta completa al nostre web o a través del següent QR:

unir-se i atemorir els habitants de les viles properes.

RUTES I VISITES Vil·la romana de Torre Llauder. Mataró. Torre Llauder. Dissabtes a les 12 h. Sortida amb raquetes de neu. Sant Vicenç Montalt. Pk c/ Ginesta. Dies 9 i 10 de març i dies 23 i 24 de març. Dificultat: moderada. www.montaltrek.org. II Caminada de la Via Marina del Camí de Sant Jaume. Mataró. Passeig de la Marina. Dissabte 9 a les 7.45 h. De Mataró a Sant Adrià del Besòs. www. costadebarcelonamaresme.cat Salve Iluro. Mataró. Ajuntament. Dis· sabte 9 a les 18 h. Descobrirem el passat romà de la ciutat. Alella 1.000 anys d’història. Alella. Oficina de Turisme. Diumenge 10 a les 10.30h. A través dels carrers podrem conèixer la història d’Alella.

Passejada ‘El sòl i la vida als vessants arenyencs’. Arenys de Munt. Plaça de l’Església. Diumenge 17 a les 9 h. Passejant amb Marià Manent. Premià de Dalt. Parc Felicià Xarrié. Diumenge 17 a les 11 h. Ruta cultural guiada on desco· brirem Premià de Dalt vistos des dels ulls del poeta Marià Manent. Vapors, fàbriques i cooperatives del Mataró industrial. Mataró. Nau Gaudí. Diumenge 17 a les 11 h. Ruta per conèixer el ric patrimoni històric de Mataró. Boscos vora el mar. Alella. Can Lleonart. Dimecres 20 a les 7.30h. De Llinars a Vallgorgina www.canlleonart.com. Castell de Burriac. Sant Vicenç Montalt. Davant del centre cívic. Dimecres 20 a les 9.30h. Inscripcions: 666 77 12 81.

Visita teatralitzada al Castell de Burriac. Cabrera. Font Picant. Diumenges 10 i 24 a les 11 h.

El Masnou, terra de mar. El Masnou. Pl. de l’Església. Diumenge 24 a les 11 h. Itinerari guiat.

Visita a la Mina d’Aigua. El Masnou. Plaça d’Ocata. Diumenge 10 a les 11 h.

Miquel Biada, el primer ferrocarril. Mataró. Ajuntament. Diumenge 24 a les 11 h. Recorregut per diversos escenaris relacionats amb la vida de Miquel Biada.

Passejada per la vida del prohom Xifré. Arenys De Mar. C.C.Calisay. Dijous 14 a les 10 h. Amb Ramon Verdaguer. Congost de Camarasa - Cova del Tabac. Sant Vicenç Montalt. Pk c/ Ginesta. Diu· menge 17 a les 8h. Dificultat: Moderada. www.montaltrek.org.

El Modernisme a Mataró. Mataró. Nau Gaudí. Dissabte 30 a les 11 h. I els romans van arribar! Cabrera.Font Picant Diumenge 31 a les 11 h. Visita teatralitzada a les termes de Ca l’Arnau.

Can Carcassès: És un mas construït el 1900 que actualment s’ha adaptat com a restaurant. Pla de Forcs: És un gravat rupestre del neolític o calcolític que està format de tres grans pedres granítiques de les quals una, anomenada pedra de Les Olles, té més de 20 cúpules o cassoletes en forma de U que

Can Pota: Masia que des d’allà podem veure el massís del Montseny. Sant Martí de Montnegre: Es tracta d’una església a 480 metres que té un mirador amb vistes al Pirineu. Havia funcionat com a parròquia fins al 1960 i des d’aleshores els Frares Caputxins d’Arenys de Mar se’n cuiden del manteniment. Bibliografia: Wikipedia/ Revista La Vall / Ricard Pascual.


món viu

Tribuna Maresme | 29

SABER VIURE

Arriba de nou la Fira de l’Arbre a Mataró L’Associació Amics de les Plantes, Animals i Jardins del Maresme, un any més, organitza la Fira de l’Arbre i la Natura, que enguany arriba a la 41a edició i que se celebrarà del 9 al 10 de març al Parc Central de Mataró. La Fira principalment està centrada en l’exposició i venda

ACTIVITATS 41A FIRA DE L’ARBRE Parc Central Vell • Exposició de plantes crasses i cactus, a la caseta del Negrito, a càrrec de l’associació ASAC. Amb xerrades sobre el trasplantament, el cultiu i la multiplicació de les plantes crasses i cactus. • Exposició d’animals de corral. • Recreació d’un espai sobre la pagesia tradicional. • Diferents tallers de manualitats i treballs amb fang al torn, a càrrec d’un artesà de Breda. • Tallers d’artesania, tractament de fusta per fer pipes, orfebreria... Dissabte 9 març 9h. Inauguració Fira. 10 a 13h. Intercanvi i venda de plaques de cava. I venda del cava commemoratiu de la Fira, amb la placa de la 39ena Fira de l’Arbre. 10h. Concurs de dibuix infantil, a la font del Negrito. 11h. Plantada de plantes de tem· porada per part dels infants. 17h. Xerrada sobre ‘Plantes crasses i cactus’, a la caseta del Negrito. Diumenge 10 març 10h. Continuació del Concurs de dibuix, a la font del Negrito. 11h. Conta contes pels infants, a càrrec d’Esteve Guardiola, de Buc de Llibres, a la caseta del Negrito. 12h. Continuació de la Plantada de plantes de temporada pels infants. 12h. Actuació del Grup de Hava· neres Vol de Gavines, a càrrec del Casal de la Gent Gran del Parc. En finalitzar, actuació del Grup Carpe Diem, a l’auditori del parc. 12h. Visita de les autoritats municipals. 18h. Repartiments de premis del concurs de dibuix, a l’estand oficial.

d’arbres i plantes; no obstant, es planteja la seva oferta des d’un concepte més ampli, amb productes alimentaris de la nostra terra, de qualitat artesanal i producció ecològica. De sempre, l’associació ha mantingut la vocació pedagògica per conscienciar a la mai-

nada pel respecte a la natura. I en aquest sentit, el públic infantil és un dels principals destinataris del programa del cap de setmana. D’altra banda, en la pista central del parc, podran trobar-se articles pel jardí, així com una àmplia oferta en accessoris, jardins i pèrgo-

les. També podran trobar-se productes d’agricultura de proximitat i ecològica. A banda de l’oferta de la Fira, trobareu un ampli programa d’activitats culturals per a grans i petits. La Fira estarà oberta dissabte 9 de 9 a 21h. i diumenge 10 de 9 a 20 h.


30 | Tribuna Maresme

El Lilium és la planta d’interior de març Passi Garden Home www.passigardenhome.com

El Lliri en test es caracteritza per comptar amb llargs brots en la seva tija i unes fulles que creixen al llarg de tota la tija. La varietat de colors a triar per als Liliums en test és àmplia: des de vermells, grocs, taronges, roses o bicolor amb tocs pastís. Origen El Lliri és una planta herbàcia que pertany a la família de les Liliàceas. La planta creix des d’un bulb i compta amb més d’un centenar d’espècies, de les quals la majoria poden trobar-se en l’hemisferi nord. El Lliri original probablement ve de la Xina (la planta encara creix a Corea, el Japó i certes zones de Sibèria) i es va escampar pel Caucas, els Bal-

El Lilium o Lliri blanc destaca a l’interior de la llar gràcies a les seves boniques flors de colors que a vegades també ens ofereixen una fragància exquisida.

Cures bàsiques Als Liliums els encanten els espais lluminosos, amb estones de sol. Com més fresc sigui el lloc en el qual es troba situada la planta, major serà el període de floració, que pot estendre’s fins a les 2 o 3 setmanes. Rega-la regularment: és millor que el substrat no s’assequi mai del tot. Les flors marcides poden retirar-se.

cans i els Alps cap a Europa, i posteriorment a Amèrica. En estat salvatge, els Liliums creixen en zones boscoses i en prades. Les varietats de Liliums disponibles continuen creixent.

Són molt conegudes les varietats provinents d’Àsia, que sovint compten amb flors de colors brillants i aromes intenses. A més, es poden trobar també Liliums de flor doble en rosa i blanc.

Després de la seva esplèn· dida floració, els Liliums es poden deixar a l’exterior, fins que el bulb entri en re· pòs, llavors la part verda de la planta s’anirà secant, aca· bant el seu cicle i tornarem a gaudir de les seves flors a la següent temporada.


Tribuna Maresme | 31

Quan el nostre gat es fa gran AMIC

A partir dels set anys podem dir que el nostre gat ja és sènior i a partir dels 10, que és d’edat molt avançada. Fer-se vell no és una malaltia però, per millorar la qualitat de vida dels nostres felins, paga la pena tenir presents algunes recomanacions. Un aspecte fonamental per a la salut del gat gran és la nutrició i control de pes. Proporcionar-li aliments específics d’acord amb la seva edat ens ajudarà a controlar que no s’engreixi i farà que estigui més sa. Si prefereix els aliments humits als sòlids, serà imprescindible controlar la salut dental i raspallar-li les dents després dels àpats. Un altre problema habitual és que faci les seves necessitats

fora de la safata. En primer lloc caldrà comprovar que pugui

accedir-hi amb facilitat i, si no li és possible fer-ho, posar-li

una rampa o un lloc amb sorra amb la vora més baixa. La vista i la oïda del gat gran són menys fines i el seu cos es torna menys àgil. Tot això pot provocar accidents, per la qual cosa intentarem eliminar qualsevol element perillós de les seves zones preferides. Amb l’edat, els gats van perdent pèl de manera normal. I sovint deixen d’empolainar-se correctament. Aleshores, es fa imprescindible un raspallat diari i un bany mensual, si fos necessari. Finalment, ajudar-lo a mantenir una vida activa i que estigui correctament vacunat i que prengui les seves medicines, en cas de prescripció veterinària, és ara més important que mai. Una revisió anual preventiva pot servir per detectar les malalties del nostre gat sènior.


Profile for tribunamaresme

Tribuna 344. Març 2019  

Descobrint la bici. Secció dedicada a la Gent Gran. Torna la Fira de l’Arbre i la Natura a Mataró. Festival ‘Dames màgiques’ a Premià de Dal...

Tribuna 344. Març 2019  

Descobrint la bici. Secció dedicada a la Gent Gran. Torna la Fira de l’Arbre i la Natura a Mataró. Festival ‘Dames màgiques’ a Premià de Dal...

Advertisement