Tribuna 339. Octubre 2018

tribuna maresme NÚMERO 339. OCTUBRE 2018 Propera sortida: 2 de novembre

www.tribunamaresme.com t tribunamaresme f tribunamaresme

Un any després

Primer aniversari de la jornada reivindicativa de l’1 d’octubre.

El Museu Municipal de Cabrils mostra una exposició sobre aquells dies intensos.

Literatura i cinema de gènere negre a la tercera edició de Vilassar de Noir Pàgines especials dedicades a la Gent Gran del Maresme Cites gastronòmiques: Calamarenys, Ruta de la tapa i Fira del Bolet Entrevistem a l’escriptor Vicenç Llorca i al dibuixant Toni Galmés

EDITORIAL Primer aniversari de l’1-O S’ha complert un any d’aquella jornada que va quedar enregistrada en la memòria de Catalunya. Un any després dels fets, per tots coneguts, que en paral·lel al referèndum (acceptat per uns, negat per d’altres) van comportar una intervenció policial amb dures conseqüències per a la població i unes crues imatges que van donar la volta al món.

La posterior aplicació de l’article 155, l’empresonament d’uns polítics catalans i l’exili d’altres, han marcat aquests darrers temps convulsos de reivindicacions i desacords, en els quals queda clar que no hi ha una sola manera de percebre la realitat sociopolítica de Catalunya i que la problemàtica no s’ha acabat de resoldre, sinó com apunten destacats dirigents, encara tardarà molt de temps en trobar-se una via de sortida.

En democràcia la raó s’estableix votant. I aquesta és l’única via possible per esvair els fantasmes que fa anys que ens envolten, pendents de resoldre’s. També seria un important pas cap endavant la necessària llibertat dels polítics que avui estan empresonats o exiliats.

Durant aquests dies són molts els actes i propostes que arreu dels municipis de

LA VINYETA

tribuna maresme 20.000 exemplars distribuïts als municipis de la comarca

2

tribuna Maresme

Catalunya contribueixen a veure diverses perspectives d’una jornada amb moltes emocions, conflictes, agressions i dures conseqüències. Un punt d’inflexió en un llarg camí que encara cal recórrer, sempre des del diàleg i el respecte en totes les direccions.

Quan aquests es perden, malament!

La poesia del Maresme, més viva que mai!

Quaderns de la Font del Cargol i TRIBUNA Maresme proposen aquest mes d’octubre als lectors de la revista la possibilitat de descarregar-se la publicació digital ‘Les rieres del vers: un viatge a través de la poesia del Maresme’, de Queralt Morros Baró, dins la col·lecció Llibres mínims. Només cal capturar amb el mòbil el codi QR adjunt i s’hi pot accedir. La jove autora, periodista i poeta de Vilassar de Mar, ha parlat amb nombroses veus per donar forma a un intens retrat de la poesia del territori. En el treball s’hi despleguen creadors i agents culturals, demostrant que la poesia de la comarca viu amb plena força en ple segle XXI. Una nova aportació a la identitat cultural d’un territori que sempre ha tingut una poesia viva i del moment.

Ricard Soler. www.ricardsoler.blogspot.com

CONCURS SORTEIG D’UN MENÚ DE HALLOWEEN

SORTEGEM UN MENÚ DE HALLOWEEN AL RESTAURANT CAN RAIMÍ D’ARGENTONA.

MANERES DE PARTICIPAR 1. Enviar un email a: promocio@ tribunamaresme.com.

2. Facebook. Segueix-nos i posar m’agrada a la publicació del concurs.

3. Twitter. Retuitejar o posar m’agrada el tuit del concurs.

REGAL Descarrega’t gratis el llibre digital Les rieres del vers Quaderns de la Font del Cargol i TRIBUNA Maresme t’ofereixen aquest mes d’octubre la possibilitat de descarregar-te la publicació digital ‘Les rieres del vers: un viatge a través de la poesia del Maresme’, de Queralt Morros Baró, dins la col·lecció Llibres mínims de la Font del Cargol. Només has de capturar amb el teu mòbil el codi QR adjunt i hi podràs accedir.

Editor/director: Josep Maria Ponce.

Col·laboradors: Albert Calls, Margarida Colomer, Ramon Domingo, ISSA, Jesús Gonzàlez Notario, Josep Grau (Montaltrek), Quim Giménez, Anna Lladó, Passi Garden Home, Ferran Planell, Gemma Ponce, Gabriel Pujol, Remei Ribas (Àvia Remei), Joan Salicrú (Associació Cultural Valors), Ricard Soler.

C/ Lourdes, 40 · 08330 Premià de Mar · Tel. 93 752 52 67 www.tribunamaresme.com · info@tribunamaresme.com Dip. Legal: B-26375-2005.

Impressió: Impressions Intercomarcals S.A.

TRIBUNA Maresme no es fa necessàriament responsable del contingut dels articles dels seus col·laboradors, ni dels missatges publicitaris.

ACTUALITAT L’1-O, el dia que recordarem sempre Text: Jordi Montlló i Laura Bosch Fotos: Montse Vidal

L’exposició Llum als ulls i força al braç: l’1–O, el dia que recordarem sempre, commemora el primer aniversari d’un dia carregat d’emocions contrastades pels esdeveniments viscuts. Ho fa des de la perspectiva local, que és el marc d’actuació del Museu Municipal de Cabrils. Però sense perdre de vista que els esdeveniments ens afectaren com a poble, nació, futur estat o digueu-ne com vulgueu. En definitiva, una col·lectivitat amb uns desitjos reprimits per les amenaces, la por, les coaccions, els xantatges, les excuses i les mediocritats.

La tensió acumulada durant mesos, per la pressió d’un estat amb els recursos il·limitats i el control de la majoria de mitjans de comunicació, esclatà en joia en el moment de veure passar les urnes davant la mirada il· lusionada de milers de persones. Moltes d’elles havien passat el cap de setmana defensant els col·legis electorals, de la mateixa manera que es guarden en altres indrets trinxeres de resistència. És sabut que a Cabrils no hi va haver violència física, però també és innegable que n’hi va haver de

Diversos moments de la inauguració de l’exposició.

psicològica. Violència transmesa a través de les xarxes, provinent de Dosrius, Sant Iscle i Sant Cebrià de Vallalta, Barcelona, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Julià de Ramis i molts d’altres. De l’orgull per la victòria d’obrir els col·legis a la indignació per l’actuació desproporcionada d’uns cossos policials. Una muntanya russa emocional que encara ens dura, i que ha portat a la presó i a l’exili dirigents democràtics que només

complien el mandat de les urnes.

Els museus que només es fixen en les coses inerts ja són història, els museus de territori es deuen a la seva gent i el museu de Cabrils vol ser un museu de debat i sensibilitzat amb les problemàtiques actuals. Per aquest motiu calia fer una exposició que ens convidés a reflexionar sobre els esdeveniments d’aquest darrer any.

Conscients que es tracta d’un procés obert i, per tant, canviant.

L’exposició també és fruit de la voluntat de documentar l’esdeveniment i donar la paraula al poble que sovint només el deixen expressar-se cada quatre anys votant, i aquest cop ni això ens volien deixa fer. Amb aquesta voluntat s’han recollit fotografies de cabrilencs i cabrilenques, vídeos i el testimoni de 23 persones que s’han entrevistat. El resultat és un documental que s’estrena integrat a l’exposició.

Igualment s’haurà inaugurat un mural al·lusiu al dia, obra de l’artista Joan Clapés.

El material recopilat és molt bo, però crèiem que calia contextualitzar-lo i, per fer-ho, hem comptat amb la col·laboració desinteressada del fotoperiodista Jordi Borràs i les seves colpidores fotografies. L’exposició pretén ser molt visual; només hi ha dos textos. I s’ha volgut embolcallar amb una museografia simbòlica que evoqui al visitant i el connecti amb la seva vivència. Només un parell de pistes: pel treball en xarxa i el republicanisme.

El procés continua i el futur és un intangible que es construeix amb esforç, intel·ligència, paciència i fermesa. Si els carrers són nostres també ho és el poder de decisió.

Tribuna Maresme

3

ENTREVISTA A TONI GALMÉS. AUTOR DE ‘GROC. HISTÒRIA GRÀFICA D’UNA LLUITA

“Compromís, enginy i imaginació defineixen l’art del Procés” Toni Galmés (Manacor, 1983) ha estat el dibuixant de les principals campanyes d’Òmnium Cultural durant el procés polític que viu actualment la societat catalana. És historiador de l’art, professor de la Universitat de Barcelona i un apassionat del carte-

llisme. Amb el llibre ‘Groc, Història gràfica d’una lluita’, que acaba de publicar l’editorial Comanegra, ens desvetlla moltes de les claus de la revolució gràfica sense precedents que també ve suposant el procés català d’autodeterminació.

Text: Albert Calls Foto: Cedida

Com decideix fer un llibre de la història gràfica del ‘Procés’?

Durant els últims anys havia treballat puntualment per Òmnium Cultural, fent il·lustracions i dibuixos. Llavors se’m va encarregar de dibuixar, colze amb colze amb tot l’equip de comunicació i disseny de l’entitat, les cares amb la boca tatxada per la campanya Crida per la Democràcia, i després els retrats dels presos polítics.

A partir dels fets de l’1 d’Octubre vaig començar a veure la gran quantitat d’artistes que plasmaven gràficament i penjaven a les xarxes el que va passar aquell dia i els següents, i vaig pensar que estaria molt bé fer-ne un recull i analitzar-lo des de diverses òptiques: l’expressió de la violència, l’apoderament popular, els ecos de les revoltes passades...

4

tribuna Maresme

Quin sistema de treball ha fet servir per elaborar el llibre?

Un dels valors d’aquesta contesta gràfica és que s’ha desenvolupat a través de les xarxes.

Això és essencial, ja que suposa un pas més en la modernització del ressò social, que va començar a la dècada dels anys 60 amb els mass media. Així, gairebé tota la informació visual s’ha tret d’Internet i, de fet és una de les tesis que intento defensar en el llibre.

En essència, podríem dir que el llibre té tres tesis, que es plantegen al primer capítol i que es desenvolupen al llarg del text: la primera és la viralitat, on plantejo conceptes com la internacionalització del conflicte, vies de transmissió de la informació o les emocions, que fan que el públic sigui el causant de la viralitat i no els artistes. La segona és la immediatesa, fet que t’ho permet la connexió constant a les xarxes, i la tercera tesi és la presència d’una cultura de la revolta, que té els seus orígens tant en la propaganda bèl·lica dels anys 30 i 40, com en els moviments socials occidentals de finals dels 60: primavera de Praga, Maig del 68 o moviments pacifistes dels EUA. Quines referències prèvies es poden trobar dins les nostres fonts culturals en tot el moviment gràfic del ‘Procés’?

Catalunya ha tingut un gust especialíssim per l’art de propaganda. Ja a finals del XIX, en ple modernisme, el cartellisme i l’art de la publicitat eren admirats en tota Europa, i així mateix es va demostrar durant la Guerra Civil amb cartells inoblidables.

La cara amb la boca tatxada té el seu antecedent en un dibuix que va fer Fabià Puigserver l’any 1978 on es demanava llibertat d’expressió en motiu dels judicis sumaríssims dels membres de la companyia teatral Els Joglars.

L’important, al meu entendre,

Totes les revoltes tenen la seva simbologia i color era fer una imatge transgeneracional, que interpel·lés aquells i aquelles que avui es manifesten, però també aquelles persones que ho van fer durant els convulsos anys de finals del franquisme.

L’art com a eina de revolta, indubtablement. Quins trets defineixen els artistes que donen imatge gràfica a tot aquest procés sociopolític?

Compromís, en primer lloc.

Enginy i imaginació, que ve aguditzat per la censura i l’ombra allargada de la justícia espanyola, i presència a les xarxes. És un art digital, fàcilment compartible i que s’identifica més amb la seva reproductibilitat massiva i no tant en la idea d’obra única.

Per què el groc com a color de la revolta? Cal buscar-hi algun missatge subliminal?

En qualsevol cas se li ha donat una nova dimensió que no tenia i que quedarà per a molts anys...

Totes les revoltes tenen la seva simbologia i el seu color.

La revolta feminista, la revolució de 1917 a Rússia, la revolució dels clavells a Portugal, etc. El color groc a Catalunya es presenta de forma polisèmica: el poble demanava llibertat i ser independent. Llavors va demanar llibertat per votar (sí, o no, però votar). Finalment demana llibertat per als i les líders a les presons i a l’exili. El groc ha esdevingut el color de la revolta a Catalunya i és la representació d’un concepte tan gran, universal i humà com és la llibertat.

Llegeix l’entrevista sencera a www.tribunamaresme.com

Reviu Ilturo, Festival Cultural Iberoromà de Cabrera de Mar

El cap de setmana del 5, 6 i 7 d’octubre d’enguany, la Fira Iberoromana, coincidint amb la seva XX edició, rep un nou impuls i es converteix en Reviu Ilturo, Festival cultural iberoromà de Cabrera de Mar. Esdeveniment que pretén divulgar el ric patrimoni arqueològic local, on fa més de 20 segles convivien ibers i romans. També, un any més, en col·laboració amb el Consorci de Promoció Turística

del Maresme, Reviu Ilturo torna a ser una de les activitats centrals del Festival Laietània que es celebra anualment al Maresme. La nova fórmula de festival inclou novetats com són els “Racons que parlen”, monòlegs històrics a peu de carrer, activitats en horari nocturn i paquets temàtics. Cal destacar que el festival cada any tindrà un fil conductor, enguany el protagonista és el vi.

Tribuna Maresme

5

Vilassar de Noir torna amb una 3a edició més ambiciosa Marc Moreno

Per tercera tardor consecutiva, Vilassar de Mar esdevé el centre de la literatura i el cinema de gènere negre amb la celebració d’una nova edició del festival Vilassar de Noir. Des de divendres 26 fins a diumenge 28 d’octubre, prop d’una quarantena d’escriptors ‘negrecriminals’ i una desena de directors de cinema i actors passaran per la Sala Maria Roser Carrau, a Vilassar de Mar, per explicar les seves obres i donar la seva visió particular del gènere.

Organitzat en diferents formats: des de taules rodones fins a xerrades, passant per converses, monogràfics i passis de pellícules i curtmetratges, l’edició d’enguany és la més ambiciosa fins al moment, comptant amb la presència d’autors de renom com Víctor del Árbol, guanyador del premi Nadal i, per primer cop, amb un escriptor de fora de l’estat espanyol, el francès Marin Ledun. A més, el programa es completa amb escriptors d’Euskadi, Navarra, Balears, Canàries, Madrid, Castella-la-Manxa i Múrcia, a més dels principals

autors de gènere a Catalunya, tant en llengua catalana com castellana: des de Màrius Serra o

‘Les rieres del vers’, de Queralt Morros Baró ‘Les rieres del vers: un viatge a través de la poesia del Maresme’ és una crònica que neix a partir del treball de final de carrera de la jove periodista Queralt Morros Baró (Vilassar de Mar, 1992).

Es tracta d’un estudi sobre el terreny de la poesia que ve fentse a la comarca en els darrers anys.

El llibre desplega la visió de creadors i agents culturals, nombroses persones que han contribuït a dinamitzar la creació i la difusió de l’activitat poètica, demostrant que la poesia de la comarca és ben viva.

Però ‘Les rieres del vers’ no

6

tribuna Maresme

només indaga sobre la riquesa i diversitat de la nostra poesia sinó també sobre aspectes com la difusió o el vincle dels autors amb el Maresme, sense oblidar tractar algunes de les característiques i vicissituds que configuren la comarca. Un recorregut per les lletres, el paisatge i les paraules, fruit d’una vintena d’entrevistes.

Graduada en Periodisme per la UAB, Queralt Morros Baró és també Màster en Humanitats: Art, Literatura i Cultura Contemporànies per la UOC. Ha treballat en mitjans de comunicació locals, comarcals i nacionals, així

Descarrega’t gratuïtament ‘Les rieres del vers’ Quaderns de la Font del Cargol i TRIBuNA Maresme t’ofereixen aquest mes d’octubre la possibilitat de descarregar-te la publicació digital ‘Les rieres del vers: un viatge a través de la poesia del Maresme’’, de Queralt Morros Baró. Només has de capturar amb el teu mòbil el codi QR. El projecte compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Vilassar de Mar.

Toni Hill a Emili Bayo i Margarida Aritzeta.

Com a novetat, Vilassar de Noir compta aquesta edició amb la col·laboració de Vilassar Comerç, amb qui organitza una ruta de tapes negres per diferents establiments del poble, amb premis per a tots aquells que la completin, i un concurs de descobrir llibres amagats al aparadors dels comerços.

El clàssic concurs de relat curt en els instituts de Vilassar de Mar tornarà a portar la literatura negra a les escoles i promourà l’activitat literària entre el joves.

com en el sector editorial. Premiada per la seva poesia a diversos certàmens literaris, participa entorn de l’Espai d’Art i Creació Can Manyé.

Una fotografía de l’escultura de ferro ‘Gall amb cresta rinxolada’, de l’artista maresmenc Josep Maria Rovira Brull (Barcelona, 1926 - Mataró, 2000), il·lustra la portada de ‘Les rieres del vers’.

La imatge ha estat cedida per la família del creador mataroní, un dels referents emblemàtics de la comarca, autor d’important obra plàstica i escultòrica, entre la que destaca la monumental escultura de Laia l’arquera.

L’obra de la portada de ‘Les rieres del vers’ representa tota la força tel·lúrica del territori, el punt de trobada entre la tradició i el paper reivindicatiu de l’art.

22è Festival de Titelles Firobi de Vilassar de Mar

La Burriac Atac 2018

La programació del 22è Festival de Titelles Vilassar de Mar Firobi, que se celebrarà del 5 al 7 d’octubre, la formen 11 espectacles de titelles, una cercavila de cloenda, els tallers de la Sol, la projecció d’un documental i la fira d’artesans. Els espectacles a l’aire lliure són gratuïts i el preu de les entrades per a la resta són de 6 € per als adults i 2 per als infants. Tots els infants que portin un titella a la mà tindran una entrada gratuïta per als espectacles que es facin a l’Ateneu i a la sala M. Roser Carrau. Consulta la programació del festival a la pàgina 29.

La cursa Burriac Atac 2018 va realitzar-se el passat dissabte 8 de setembre. Aquestes són algunes de les imatges que va capturar el fotògraf Feliu Vilalta de la competició que es desenvolupa pels termes de Cabrera de Mar i Vilassar de Mar. El recorregut és de 19 km + 1000 m, amb sortida del carrer de Sant Joan, a Vilassar de Mar, pujant al castell de Burriac i amb arribada a la platja de Cabrera de Mar. Enguany es va comptar amb 800 inscrits, 509 dels quals van quedar classificats. El 1r i guanyador, Aníbal Fidalgo López, va fer 1 hora 47 minuts i 46 segons. El segon classificat, Ragna Debats (1a dona), va fer 1 hora 52 minuts 32 segons. El 509 classificat i últim va fer un temps de 4 hores 12 minuts i 26 segons.

Tribuna Maresme

7

ENTREVISTA A VICENÇ LLORCA. ESCRIPTOR

“El temps és implacable i només tenim la força de l’amor per contrarestar-lo” Vicenç Llorca (Barcelona, 1965) és doctor en Comunicació Social i llicenciat en Filosofia i Lletres (Filologia Catalana). Viu al Masnou. Ha publicat una trentena de llibres, sobretot de

poesia, assaig i novel·la. Parlem amb ell de la nova novel·la que acaba de publicar, ‘Aquell antic missatge de l’amor’ (Columna), la segona que edita d’aquest gènere literari.

Text: Albert Calls Foto: Ivan Giménez Costa

L’amor és al rerefons de la seva nova novel·la, però també molts temes més...

Sí, l’amor és el tema principal de la novel·la, ja que crec que és l’experiència definitiva de l’ésser humà i l’únic que ens aporta moments d’eternitat i de felicitat completa. En l’obra, es desenvolupa des de l’amor de parella fins a l’amistat, passant per les relacions entre pares i fills. Ara bé, va lligat a un altre nucli temàtic: el de la memòria personal i col·lectiva. D’una banda, ens busquem a nosaltres mateixos, volem saber qui som. Però també desitgem saber més sobre els que viuen amb nosaltres als pobles, les ciutats... La memòria ens ajuda a aprendre a estimar i estimar ens fa viu el record.

En Xavier Rius, el protagonista és economista, cosmopolita i afronta un seguit de trencaments, socials i perso-

8

Tribuna Maresme

nals. L’heroi del segle XXI és un personatge en crisi permanent?

Sí, perquè en el segle XXI hem assumit la crisi com una forma de viure. Ja no ens estranya la fractura, el vertigen del canvi. Sabem que tot flueix i que nosaltres també formem part d’aquest fluir. En Xavier viu en plena crisi personal en un context de crisi econòmica i social col·lectiva. La vida li ha portat una separació traumàti-

ca amb la seva dona i la pèrdua d’una bona feina que semblava impertorbable. I experimenta en el seu interior un estat de nostàlgia: voldria restituir l’harmonia perduda. D’aquesta manera, ha d’aprendre a fer front a les dificultats i a prendre les decisions adequades. Dos “missatges” el portaran a una actitud activa i a una transformació personal.

Un llibre amb el pes de les

emocions i les relacions, però que no defuig el misteri. Per què aquesta fusió?

Es tracta d’una novel·la que analitza moltes de les emocions que sentim diàriament entorn de la feina, la realització personal, la consecució de l’amor, la voluntat de ser uns bons pares... I allà està el misteri, esperant-nos.

Què hi ha darrere de l’aparença de les coses? En Xavier aprèn a “llegir” els signes que el porten a aspectes que desconeixia, però que el fan créixer. Així es produeix l’arribada del missatge d’una antiga amiga d’estudis als Estats Units, la Mary, que tornarà a la seva vida... I la troballa d’un llibre en la biblioteca familiar que parla de centaures i que el conduirà a descobrir la figura del seu pare, ja mort, i aspectes de la Barcelona fundacional.

El paper de Barcelona i tot el nostre entorn cultural sempre és ben present al conjunt de la seva obra...

En certa mesura la novel·la és un homenatge a Barcelona. De la mà d’un llibreter de vell, en Jordi Reig, en Xavier descobrirà alguns dels fonaments de la identitat originària de Barcelona. Cal precisar que el protagonista viu al Maresme. Com tantes parelles

han fet en els darrers anys, s’hi trasllada en casar-se. El Masnou, Alella i també Teià apareixen en diverses ocasions. El lector del Maresme hi reconeixerà paisatges, tradicions, olors... I mar, molt de mar. He literaturitzat aquest continu entre Barcelona i el Maresme present ja des del temps dels Laietans i segellat per les ciutats de fundació romana des de Barcino a Iluro. una literatura de sentiments, emocions i relacions humanes, també d’autodescoberta i la influència del pas del temps. Quanta ficció i quanta veritat ha fet servir?

El temps és implacable i només tenim la força de l’amor per contrarestar-lo. Els meus protagonistes lluiten contra l’oblit i esdevenen ells mateixos una mena de centaures disposats a protegir el gran tresor d’una ciutat i els seus habitants: la memòria. Des d’aquesta perspectiva, crec que la novel·la és un gènere de ma-

desvetllar. Cal llegir-la!

duresa on els autors aboquem experiències viscudes, somnis recurrents, desitjos que ens acompanyen... Què és la ficció i la veritat quan, de vegades, l’irreal conté més veritat que la realitat i la realitat es mostra surrealista? aquesta segona novel·la, emmarcada en un context de llibres de poemes i assajos, sembla una obra molt més depurada en l’estil que la primera... És veritat que estic treballant amb intensitat la poesia, l’assaig i la novel·la. Això provoca en mi un magma creatiu molt fort al qual m’hi he abocat plenament. No vull, però, precipitar res. Destil·lo, selecciono, esmeno... Intento donar el millor de què sóc capaç. Després el lector jutjarà si ho he aconseguit. Certament, el treball narratiu en la novel·la planteja diversos plans, nivells i aspectes que poden cridar l’atenció del lector. L’anterior novel·la, Tot el soroll del món,

també està molt depurada, però proposa una altra estructura, més relacionada amb els moviment del viatge i la velocitat del vent, fins arribar a fondre’s amb un huracà. Aquell antic missatge de l’amor planteja una acció en present –en torn dels anys 2011 i 2012- i una acció mítica que es desenvolupa entre la irrealitat i el passat de la Barcelona ibèrica i romana. La paradoxa és que els dos plans es troben en un mateix moment a través de... No ho puc

La literatura sobreviurà contra l’audiovisual? És que la literatura és audiovisual. Les seves escenes contenen sons i, a més, en el cas d’Aquell antic missatge de l’amor ofereixo una llista musical, de manera que el lector pot escoltar si vol les cançons dels protagonistes. I també visual perquè la literatura planteja també imatges que es projecten, però no als ulls, sinó en la ment del lector, que les ha de reconstruir. Personalment, m’agrada narrar i descriure amb tècniques cinematogràfiques, ja que donen molt dinamisme a l’acció. Des d’aquesta perspectiva, no veig per què la literatura hagi de desaparèixer. En tot cas, coneixerà transformacions, com sempre ha passat amb la història dels gèneres literaris i les arts en general. Ens cal la literatura perquè, entre altres coses, representa una quarta dimensió del nostre interior.

tribuna Maresme

9

OPINIÓ Solidaritat unidireccional VALORS Francesc Raventós Economista

Després que Metges sense Fronteres i SOS Mediterranée haguessin rescatat a alta mar 629 emigrants i refugiats i els allotgessin en el vaixell Aquarius, el govern italià va impedir que desembarquessin en els ports italians. També Malta va tancar els seus ports al vaixell. és cert que Itàlia ha sigut la porta d’entrada de molts immigrants cap a Europa, i la unió Europea se n’ha rentat les mans. Hem vist situaci-

ons d’escàndol que ens obliguen a preguntar: On és la solidaritat europea? Què se n’ha fet del seu humanisme? Per sort el nou govern espanyol va autoritzar que entressin en el port de València i va organitzar el seu acolliment. una bona notícia, però aquesta no és la solució del problema.

Tot el relacionat amb la immigració és de gran complexitat. No hi ha solucions fàcils. Encara que sigui per egoisme la uE, i també Catalunya, necessiten immigrants per cobrir les necessitats de l’envelliment de la població. Això sol, ja ha de per-

metre l’acolliment d’immigrants de forma regulada. També inversions en un Pla Marshall per Àfrica contribuirien a crear ocupació, encara que difícilment seria suficient Però tornem a Itàlia. Té un nou govern amb tics de xenofòbia i antieuropeisme. Han decidit que no volen més immigrants. Però Itàlia és un país amb altres problemes.

Té una economia que creix minsament, un sector bancari pendent de sanejar, un deute públic dels més alts del món desenvolupat, una alta prima de risc per captar finançament, i, a més, vol fer polítiques

populistes que augmenten el dèficit públic. A Itàlia qualsevol dia pot esclatar una forta crisi econòmica que els pot obligar a demanar ajut a la Comissió Europea i al Banc Central Europeu. és a dir, demanar la solidaritat dels altres europeus.

Això és no ser solidari, però si demanar la solidaritat dels demés.

Aquest és un model de solidaritat que s’està estenent en l’àmbit personal i col·lectiu. Hem de fer l’esforç de recuperar l’humanisme i la generositat que han de ser un dels signes d’identitat d’Europa. Som molts els que ho creiem així.

Un general francès torna a Mataró VALORS Albert Dresaire Gaudí Consultor en TIC

El mes de gener de l’any 1812, en el context de la Guerra del Francès, les tropes napoleòniques van ocupar Mataró. Van confiscar el convent del Caputxins (que dominava la ciutat, ja que era allà on ara hi ha el cementiri vell) i el van fer fortificar per controlar la població. Aquesta ocupació fou dirigida per Jean Maximilien Lamarque; gràcies a documents d’aquella època, sabem que

10 tribuna Maresme

aquest general francès es va allotjar al carrer de La Riera, a la casa d’un dels mataronins més importants del seu temps.

El general Lamarque va morir l’any 1832, i el seu enterrament en el Panteó de París, el dia 5 de juny, va ser el senyal per iniciar una insurrecció republicana, durament reprimida per l’exèrcit. Aquella revolta és el rerefons d’una part de la novella de Víctor Hugo Els miserables.

Els miserables es va publicar el 1862. Fa més de 150 anys. Però, malgrat el temps passat, ens parla

de moltes coses que són ben vigents en els nostres dies (per això és un clàssic, oi?). A Els miserables Víctor Hugo denuncia l’explotació de l’home per l’home, reivindica el valor de l’amor, mostra la confiança que Déu fa en cada persona, manifesta l’esperança en la generositat humana, propugna la superioritat de la moral sobre les lleis aplicades injustament i, també, ofereix el tema per a una cançó: “la cançó d’una nació que lluita per la llibertat”.

Ara, a Mataró, per segona temporada, podem gaudir del musical

Els miserables. I això és gràcies a la Sala Cabanyes, la centenària entitat teatral mataronina que té la seva adreça a La Riera, el mateix carrer on es va allotjar el general Lamarque fa més de 200 anys.

El musical Els miserables és una producció que val molt la pena de veure. I no només per la seva qualitat artística. També perquè «retorna» Lamarque a la meva ciutat i, amb ell, un bon grapat de valors i idees que avui dia són tan vàlids i necessaris com a la França del segle XIX.

Tribuna Maresme

11

I el meu país és tan petit...

JUGANT A ESCRIURE Ferran Planell Escriptor

M’encanta aquesta cançó de Lluís Llach. Tant, que els més propers saben que me l’he demanat com a música de comiat. Està clar que quan arribi el moment ja no podré escoltar ni les notes ni la veu del cantant de Verges, però l’eufonia seguirà sonant.

I és ‘així com m’agrada a mi’, petit. Amb aquella mida justa que fa que per llarg que sigui el passeig, no deixi de sentir-me com a casa. Petit, sí; però gran. Gran per la seva gent. una gent que ara fa just un any era allà on havia de ser. Amb la dignitat per fermesa i la por continguda. uns pernoctant, altres matinant, perquè el dia abans, ‘quan el Sol se’n va

anar a dormir’, ens va envair el neguit. Tothom sabia que l’endemà caldria defensar un dret fonamental, el més alt en democràcia, el de poder votar. Ens ho van posar difícil.

Les mans enlaire i el crit uníson de “Volem votar” no va servir per aturar l’acarnissament. La violència desfermada pels antiavalots uniformats obeïa a un altre crit ben diferent, el de: “A por ellos”. Així i tot, ho vam fer, vam votar. Gran, la gent del meu país, molt gran!

Avui, un any després, no oblidem.

No podem fer-ho. No podem permetre que amb el pas dels anys algú pugui dir a les generacions venidores que ‘les velles sàvies exageren’.

Per això hem tornat als col·legis. A reivindicar, a recordar, a commemorar... I per què no, també, sí, a celebrar. Perquè aquell dia vam

guanyar, això tampoc ho podem oblidar. Malauradament, després, els esdeveniments no ens van acabar duent allí cap a on el resultat de les urnes s’havia expressat, però hi arribarem. Els enamorats ens tornem agosarats davant l’adversitat i en aquest ‘país tan petit’, som molts els que estem ‘malalts d’amor’.

En aquesta tardor calenta en què hem entrat, les consignes que ens arriben són prou clares. I no tan sols ens venen dels nostres presidents -Recordem que el 155 ens ha dut a tenir-ne dos, en Quim i en Carles, en Carles i en Quim-, sinó també de moltes altres veus: Aamer Anwar: “No espereu les sentències, és una trampa”, Jordi Cuixart: “No patiu per nosaltres, feu el que cal fer”, Raül Romeva: “No espereu més, feu-ho ja!”, Carles Puigdemont: “us

necessitem més que mai. Mobilitzats i decidits. Si tots sumem som imparables”, Quim Torra: “Si veiés que no puc aplicar el resultat de l’1-O, no seria president”.

Aplicar el resultat de l’1-O. Aquest és el camí serpentejant que entre vinyes recent veremades, veiem des de ‘dalt del campanar’ mentre albirem ‘el campanar veí’.

La República és a les nostres mans i hem de ser capaços de fer-la efectiva abans que sonin les 12 campanades. Si quan ens toqui menjar aquests grans de raïm, tot just ara acabat de collir, els partits encara dubten entre desgranar-los i treure’ls la pell, més d’un polític acabarà pecant d’incest i molts, segur, caient en la infidelitat. Llavors, serà el poble qui els passarà al davant. ‘...i no en sabria dir res més’.

Pros i contres de l’automatització EL FUTUR ÉS ARA Anna Lladó. Periodista www.annalladoferrer.com

Mentre la tecnologia i l’automatització avancen, creix la incertesa entre els treballadors sobre el seu futur. Segons el Fòrum Econòmic Mundial, hi ha motius per a ser optimista, però també per a la preocupació.

El darrer informe de l’organisme indica que actualment els robots ja fan el 29% de les tasques a les em-

12 tribuna Maresme

preses, un percentatge que arribarà fins al 42% el 2022 i que anirà en augment durant els anys següents.

L’estudi també destaca que fins a l’any 2022 desapareixeran al voltant de 75 milions de llocs de treball a les grans companyies, tot i que se’n crearan uns 133 milions. Per tant, el balanç serà positiu.

Ara bé, l’informe assenyala que són unes dades que han de ser analitzades amb “prudència”, ja que, tenint en compte la velocitat amb què tot canvia, les conseqüèn-

cies de l’automatització són difícils de predir.

Els nous llocs de treball que sorgiran requeriran un esforç important de formació i adaptació per part dels empleats. A més, s’incrementarà el nombre de persones que treballa de forma autònoma.

Augmentarà el nombre de llocs de treball per a especialistes en anàlisi de dades, desenvolupament de software, intel·ligència artificial o comerç electrònic, mentre que disminuiran els que són més

repetitius, mecànics i requereixen poca formació. També creixerà la demanda de llocs de treball que es basen en habilitats humanes com ara la creativitat, el pensament crític o la persuasió. A més, sorgiran noves professions que ara no existeixen.

Segons el Fòrum Econòmic Mundial, l’automatització pot comportar nous llocs de treball i més qualitat de vida, però també hi ha el risc que creixin les desigualtats entre els treballadors molt i poc qualificats.

Sarajevo FENT MEMÒRIA Margarida Colomer Historiadora

Fa pocs dies que hem estat a Sarajevo, ciutat situada als Balcans. Des de l’Imperi Bizantí i l’Otomà s’hi ha creat una tradició feta de cultures, costums i religions diverses. Avui podem contemplar, en perfecta harmonia, la catedral ortodoxa, la catòlica, una mesquita, una sinagoga i una plaça de trobada per a tothom. Tots ens diuen que se senten bosnians.

Després de la victòria dels partisans de Tito a la Segona Guerra Mundial, Sarajevo era el centre artístic, cultural i espiritual de Bòsnia i Hercegovina. Amb el desmembrament de Iugoslàvia, Bòsnia va voler la seva independència. Els serbis que volien crear una Gran Sèrbia, no van acceptar el resultat del referèndum d’autodeterminació de Bòsnia. La guerra que va

Monument al genocidi de centenars d’infants.

patir aquesta població va durar més de mil quatre-cents dies entre 1992 i 1995.

El setge de Sarajevo va començar, després d’haver proclamat la independència de la República Federal Socialista de Iugoslàvia.

Bòsnia es trobà amb un exèrcit mal equipat, enfront d’un exèrcit iugoslau i el de la República Sèrbia.

Es van fer famosos els franctiradors serbis, situats als turons que rodegen la ciutat. Els franctiradors disparaven a homes desarmats, dones i infants. Més d’onze mil persones foren assassinades, entre

La Unió Europea no pot girar l’espatlla a molts petits estats europeus que volen la seva independència elles mil cinc-cents infants. Va ser un autèntic i dolorós genocidi.

Segons el Centre d’Investigació i Documentació de Sarajevo hi van perdre la vida 98.000 persones: 55% musulmans, el 35% serbis i la resta croats. I van haver més d’un milió d’exiliats.

La ciutat ha sobreviscut a les morts i a la humiliació brutal de

persones innocents. La deliberada política de terror dels nacionalistes serbis i la diplomàcia irresponsable d’Europa van portar aquest poble a un desastre. Avui els bosnians són independents, segueixen celebrant la seva diversitat religiosa i s’hi identifiquen com a ciutadans europeus.

Sarajevo viu moments difícils econòmicament, sembla que tanmateix té els recursos necessaris per refer-se i segons els analistes, torna a ser el centre cultural i religiós del país. Quan passeges pels seus carrers o visites poblets, hi pots percebre la voluntat de commemorar actes en honor de les víctimes. No oblidem!

La ciutat sempre ha absorbit la diversitat cultural, és la que impulsa la força creativa i espiritual que ha permès que Sarajevo hagi sobreviscut en temps difícils. La unió Europea no pot girar l’espatlla a molts petits estats europeus que volen la seva independència al marge dels interessos econòmics i polítics dels grans estats.

tribuna Maresme

13

SALUT I BENESTAR ACTIVITATS ACTIVITATS SALUT SALUT Fira Naturàlia. St. Vicenç Montalt.

Parc dels Germans Gabrielistes. Dissabte 6 de 10 a 20h. Teràpies, productes naturals i salut alternativa.

Neurofisiologia sensorial. El Masnou.

Ca n’Humet. Dimarts 9 a les 18.30 h. A càrrec de Francisco José Muñoz López.

Noves tecnologies aplicades al TDAH: Play attention. Vilassar de Mar. Biblioteca. Dimarts 9 a les 19 h. Taller a càrrec de Gemma Sabaté, psicoterapeuta, coach i formadora.

Taller educació emocional nens.

Mataró. Espai Terapèutic Maresme.

Dimarts 9, 16 i 23 a la tarda. Per aprendre a reconèixer i gestionar les seves emocions. Inscripció: info@espaiterapeuticmaresme.com o 93.790.22.14 Taller educació emocional adults.

Mataró. Espai Terapèutic Maresme.

Dimecres 10, 17 i 24 a les 18.45 h.

Inscripció: info@espaiterapeuticmaresme.com o 93.790.22.14 Mindfulness. Mataró. Espai Terapèutic Maresme. Tots els dijous a les 10 i 17h. Inscripció: 93.790.22.14 Beneficis de l’esport en relació a la salut mental. Mataró. Fundació Iluro.

Dimecres 10 a les 10 h. A càrrec de Jordi López i Jordi Escrig.

El costat fosc de l’alimentació. Alella.

Biblioteca. Dimecres 10 a les 19.30 h. A càrrec de Lara Lombarte.

Primers auxilis. Mataró. Casal de La Llàntia. Dimarts 16 a les 17.30 h. A càrrec del personal tècnic de la Creu Roja.

Cosmètica fresca. El Masnou. Biblioteca. Dimarts 16 a les 18.30 h. A càrrec de Josefina Carulla.

Trastorns alimentaris en a l’abús de substàncies. Alella. Biblioteca.

Divendres 26 a les 19.30h. A càrrec de Sergi López.

14 Tribuna Maresme

El primer audiòfon amb intel·ligència artificial arriba a Mataró La intel·ligència artificial està totalment present a les nostres vides. I de múltiples maneres.

Hi ha intel·ligència artificial als resultats que ens apareixen quan fem alguna cerca en Google, quan traduïm textos per Internet o quan el navegador del nostre smartphone ens presenta rutes alternatives per evitar un embús.

Això és possible gràcies al Machine Learning, és a dir a les tècniques que faciliten que les màquines “aprenguin” a partir de dades que nosaltres mateixos anem introduint. Fins ara, però, ningú havia aconseguit aplicar el Machine Learning a l’àmbit de l’audiologia. Cosa que acaba d’aconseguir el fabricant danès Widex, que acaba de llançar els audiòfons WIDEX EVOKE, un nou audiòfon, totalment revolu-

El nou WIDEX EVOKE, ja disponible al Centre Auditiu Aural de Mataró (Plaça de Cuba, 2).

cionari, que ja està disponible al Centre Auditiu Aural de Mataró.

El nou WIDEX EVOKE inclou opcions interactives perquè l’usuari pugui triar com vol sentir-hi en qualsevol lloc on sigui.

Imaginem, per exemple, que l’usuari personalitza la seva experiència d’escolta en el seu restaurant favorit. Quan ho fa, el seu audiòfon WIDEX EVOKE aprèn d’aquesta elecció.

L’audiòfon va aprenent quines

són les necessitats i les preferències de l’usuari. A més, l’audiòfon envia al núvol les dades anònimes de tots els usuaris de WIDEX EVOKE del món per oferir cada vegada una millor audició a cadascun d’ells. Són audiòfons, a més, sense piles, connectats al mòbil (les trucades se senten directament en l’audiòfon) i controlables des d’una app. Miniordinadors per a l’audició, en definitiva.

L’Espai Blau de l’Espai Terapèutic Maresme L’Espai Blau és un espai terapèutic per a infants i adolescents a l’Espai Terapèutic Maresme al centre de Mataró. Un espai on poder comunicar-nos i aprendre en grup sobre diferents temes d’interès per edats a càrrec d’una especialista en psicologia infan-

tojuvenil.

Els grups es configuren de màxim 8 nens i/o adolescents, una durada d’1h setmanal o quinzenal, segons convingui.

Temes dels tallers per a nens i adolescents són: Educació emocional; Habilitats socials, relació

amb els altres des de l’empatia; Relació entre germans; Control de la ràbia i l’enfadar-se; Gestionem les nostres pors i preocupacions; Busquem solucions als nostres problemes; Relaxació i mindfulness; Ioga en família; Ioga mamàs i nadons.

Com afecta en els nens la tornada de vacances d’estiu Sara Almeda Psicòloga especialitzada en clínica infantojuvenil

ESPAI TERAPÈUTIC MARESME

S’acaben les vacances d’estiu i amb això la imminent entrada al nou curs escolar. Per a moltes famílies és moment de tornar a restablir horaris i rutines. És l’hora d’anar a dormir aviat quan toca, d’aixecar-se al matí amb la motxilla preparada, de tenir les feines preparades i tot ben organitzat. Tornen a restablir-se les normes a casa!

Socooorss... !

Molts nens senten una sensació de malestar i angoixa en aquesta època de l’any. Serà fàcil el nou curs?, m’agradarà la nova professora?, seguiré tenint els meus amics?, com seran els exàmens?, aprova-

ré el curs?, em posaran molts deures?...

Aquestes preocupacions poden generar canvis en el seu estat d’ànim i poden repercutir en estar més sensibles i irritables. No és fàcil pels fills, ni pels pares, compaginar tota aquesta dinàmica de canvi des d’una tranquil·litat absoluta, ni molt menys. Quatre consells: - Establir els horaris progressivament.

- Escoltar i parlar amb els vostres fills sobre el que els preocupa.

- Doneu suport a les seves habilitats per afrontar noves situacions amb exemples superats del passat.

- Fer-los entendre els aspectes positius de tenir una rutina establerta.

Fisioteràpia respiratòria, l’aliada contra els mocs Arribada la tardor i amb ella la conseqüent baixada de temperatures del calorós estiu cap al fred de l’hivern, és inevitable l’aparició dels primers refredats. Tota la família es pot trobar afectats per una infecció respiratòria, però són els més menuts els qui ens fan patir més.

Els nadons prematurs, els menors de 3 anys, i els infants afectats per patologies neurològiques tenen dificultat per a expectorar de forma voluntària, la mucositat s’acumula al nas i al coll i pot acabar també als pulmons, d’on la evacuació no és tan senzilla, ja que només tussen de forma reflexa.

Aquesta acumulació de mucositat pot provocar afectacions de la funció respiratòria de l’infant, tals com bronquitis, bronquiolitis, pneumònies, otitis, etc. També malalties com ara l’asma i la fibrosi quística, poden ser tractades amb fisioteràpia respiratòria.

Les tècniques utilitzades, ja siguin a mode preventiu o com a tractament de base, són totalment indolores i procuren accelerar el flux ventilatori per arrossegar la mucositat adherida a les parets de les vies respiratòries. D’aquesta manera, evacuant aquestes secrecions, els pulmons realitzen un millor intercanvi de gasos i evitem la congestió nasal. El resultat és que el nadó respira millor, menja millor i descansa millor.

Els resultats són gairebé immediats, amb una o dues sessions realitzades a l’inici del procés, podem estalviar un excés d’utilització de medicació. En tot cas, la fisioteràpia ajudarà a una millor absorció del medicament, és una tècnica totalment compatible i molt beneficiosa.

Article cedit pel departament de Fisioteràpia Respiratòria de ISSA, on s’ofereix aquest servei diàriament tant a particulars com a assegurats de ISSA els quals tenen el servei inclòs a la seva assegurança.

Tribuna Maresme

15

GENT GRAN

Malalties neurodegeneratives abans dels 65 anys Fundació Aymar i Puig

Cada cop són més les persones menors de 65 anys que presenten alguna malaltia neurodegenerativa: Alzheimer, Parkinson, Hungtington, Esclerosi Múltiple, ELA, etc. En el cas de l’Alzheimer el percentatge de persones joves (entre 30 y 65 anys) diagnosticades s’ha incrementant i representen ja el 10% dels casos.

El 30% de les persones diagnosticades de Parkinson tenen menys de 65 anys.

Les estadístiques sociodemogràfiques resulten aclaparadores, més tenint en compte que darrere els percentatges hi ha persones espantades, sense tractaments curatius, en edats en les que l’impacte dels seus diagnòstics s’esdevé un cop molt dur. Aquestes persones es podi-

16 Tribuna Maresme

en trobar planificant el seu futur més pròxim, gaudint de l’oci, de les persones que més estimen, dels viatges que no van poder fer perquè els nens eren molt petits, i la feina els treia molt temps.

Aquesta realitat, que cada cop es fa més present a la nostra societat, no està tenint una resposta clara i específica per part de la

Sinapsis és un centre especialitzat en Teràpies Físiques i Estimulatives xarxa sanitària i/o social, oferint programes estimulatius i teràpies específiques per a aquest gruix poblacional que es troba en terra de ningú.

L’Estimulació Cognitiva, la Fisioteràpia, el recolzament psicològic i emocional, entre d’altres mesures terapèutiques, resulten imprescindibles en el tractament de les malalties neurodegeneratives, ja que promouen el benestar general, aportant qualitat de vida a les persones que malauradament hauran de conviure tota la seva vida amb diagnòstics crònics que van minvant les seves capacitats. És per aquest motiu que la Fundació Aymar i Puig assumeix el compromís d’atendre a aquestes persones a través del seu centre SINAPSIS; iniciant el servei de les teràpies no farmacològiques (neurorehabilitació / estimulació cognitiva i rehabilitació física / funcional) dirigides a persones amb patologies

neurològiques / neurodegeneratives.

El principal objectiu és oferir un pla d’intervenció individualitzat que englobi totes les dimensions de la persona (física, psicològica, funcional, cognitiva i emocional) amb el propòsit de millorar la qualitat de vida de les persones, ja sigui alentint possibles processos neurodegeneratius, com rehabilitant funcions neurològiques afectades.

En definitiva, tal i com deia el psiquiatra Viktor Frankl, “no podem canviar allò que ens passa, però sí que podem escollir l’actitud amb la que volem afrontar la nostra realitat”. El centre SINAPSIS pretén aportar un granet de sorra per a aquestes persones que, tot i estar malaltes, no volen deixar de viure amb plenitud, amb sentit, amb esforç i constància per tal de millorar el seu dia a dia.

Llegeix l’article sencer a www.tribunamaresme.com

La importància de mantenir la funció des de la teràpia ocupacional Núria Fontanet Codina Terapeuta ocupacional.

Residència El Mirador de Mataró

Les persones som éssers ocupacionals, això vol dir que la major part de la nostra vida la passem realitzant una o altra ocupació. A mesura que ens fem grans, sovint apareixen patologies i trastorns que interfereixen en el seu correcte desenvolupament. Aquest fet pot produir un progressiu aïllament i l’aparició de situacions de dependència.

En les persones grans, generalment es veuen afectades en major o menor grau l’execució de les activitats de la vida diària. Ens referim a aquelles activitats que són elementals en el dia a dia, com la higiene i cura personal, l’alimentació, la

dutxa, el vestit, el control d’esfínters, l’ús del WC i la mobilitat funcional. És en aquest context on pren gran rellevància el paper de la mà.

Per la Teràpia Ocupacional, la mà és un instrument bàsic per al desenvolupament dels éssers humans i per a garantir

l’accessibilitat i la interacció amb l’entorn. Les funcions de la mà són indispensables per a la correcta execució de les activitats de la vida diària i totes aquelles tasques relacionades amb les activitats d’oci i treball.

Una de les intervencions d’aquesta disciplina és, doncs, potenciar la funcionalitat de les mans, treballant entre altres aspectes la motricitat fina mitjançant diferents exercicis adaptats a les característiques particulars de cada persona.

Cal tenir en compte que en la pèrdua de funció intervenen diversos factors els quals és important analitzar. Un cop fet això, l’objectiu final sempre que sigui possible serà recuperar la funció i conseqüentment part de l’autonomia perduda. Terapeuta Ocupacional.

Tribuna Maresme

17

GENT GRAN

L’envelliment actiu

No a la vida sedentària Equip de la Residència i Centre de dia Anna

Gisela Bonilla Equip tècnic Casa Pairal

Els avanços en el camp de la medicina i la geriatria han contribuït a què la longevitat de les persones grans s’hagi vist incrementada en els últims anys.

Però no només ha anat creixent l’interès per augmentar l’esperança de vida, també per garantir que aquesta esperança de vida vagi associada a qualitat de vida i no a discapacitat. És en aquest punt on sorgeix el concepte d’envelliment actiu, un concepte definit per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) com el procés d’optimització de les oportunitats de salut, participació i seguretat amb la finalitat de millorar la qualitat de vida durant el seu procés d’envelliment.

Un envelliment amb èxit no es dóna exclusivament per tenir recursos materials adequats o una bona genètica, sinó que coincideixen també amb mecanismes que permetin a l’individu regular la seva vida de

tal manera que li permeti optimitzar el seu benestar i la seva salut. Segons l’OMS, dins de les variables influents en l’envelliment amb èxit es troben determinants personals, conductuals, socials i econòmics, així com l’entorn físic, el servei de sanitat i serveis socials, sexe i cultura.

La tasca corresponent a la vellesa seria l’adaptació flexible als canvis associats a l’envelliment com el declivi biològic o els canvis socials (jubilació, pèrdues afectives...). Aquesta adaptació es realitza mitjançant el manteniment de l’activitat, el desenvolupament de nous rols i la potenciació de la relació amb el grup social al que l’individu pertany i que encara està disponible, fonamentalment la família. És per això que des de la Casa Pairal treballem per aconseguir que els nostres residents tinguin un envelliment actiu, dissenyant i realitzant projectes que facilitin que es donin les variables necessàries.

Quan s’arriba a la tercera edat és molt comú adoptar una vida sedentària, sortir per anar a veure el metge i poca cosa més, estar gran part del dia assegut al sofà amb la televisió posada i dormint. Tot això comporta que cada vegada costi més moure’s, es perdi força muscular, baix estat d’ànim, etc. I és un peix que es mossega la cua, quanta més vida sedentària es porti menys ganes i més costarà activar-se. I quan un és jove, aquesta activació costa menys, però quan ja és gran i es pateixen diverses patologies, és més difícil recuperar-se. Per tant, és important trobar alguna activitat diària per mantenir-se actiu, com per exemple el gimnàs que realitza la fisioterapeuta a la Residència i Centre de dia

Anna cada matí. I el mateix passa amb la part cognitiva, quan menys s’exerciti, més fàcil serà tenir pèrdues de memòria per exemple. És important dedicar alguna hora al dia a fer sopes de lletres, mots encreuats, pintura... o com a la Residència i Centre de dia Anna que es realitzen tallers i activitats de psicoestimulació diària per tal de mantenir actives les ments de la gent gran.

CREU DE SANT JORDI 2015

Places de centre de dia

casa pairal fundació privada 18 tribuna Maresme

Àmplia zona enjardinada Servei de psicologia Fisio - Animació TRÀMITS LLEI DE LA DEPENDÈNCIA

C/ Rosari, 59 · Vilassar de Mar Tel. 93 750 01 18 · Fax 93 759 43 13

Tribuna Maresme

19

Arriba la 11a Caminada contra el càncer de mama Montse Chiva Presidenta Maresme Oncològic

El proper dia 21 d’octubre, tornarem a caminar contra el càncer de mama. Com sabreu, l’octubre és el mes del llaç rosa, un simbolisme de lluita per la vida. Darrera la imatge tant estesa del llaç rosa, hi ha un missatge de lluita per vèncer el càncer, una lluita que es va començar a difondre als Estats Units per reclamar que s’invertís més en la prevenció del càncer.

La casualitat va fer que la revista SEF que preparava una edició sobre el càncer de mama s’interessés per l’activista Charlotte Hayley, que va començar aquesta lluita repartint llaços de color préssec. Quan li varen proposar formar part del projecte, li va semblar massa mercantilista i no es va sumar, pel que la revista va seguir endavant amb la que ha-

20 Tribuna Maresme

via de ser col·laboradora, Evelyn Lauder, esposa del propietari de la firma Lauder de cosmètica i també afectada de càncer. Elles varen impulsar el llaç rosa, color que varen triar per no interferir amb els de Hayley, i per ser un color lligat a la feminitat, lluminós i que dona una sensació de benestar i calidesa. Per fer-ho més extensiu, a les botigues Lauder varen repartir llaços a partir d’aquell any i fins l’actualitat que es reforça amb campanyes on es recapta per tal de fer difusió de la prevenció i per investigar. Avui en dia, tots ens sumem a aquest gran iniciativa, pel que el mes d’octubre es converteix en el mes de color de rosa.

Nosaltres també, repartim els nostre llaços, el nostre missatge és Et fem costat. I la nostra aportació a la causa la fem mitjançant diferents actuacions.

Les xerrades divulgatives i pre-

La caminada del 21 d’octubre vol retre homenatge a tots i totes les lluitadores, que han passat o estan passant per un procés oncològic ventives que fem periòdicament, i l’atenció personalitzada a les persones afectades i als seus familiars, per tal que en el transcurs de la malaltia tinguin un espai de guariment i tranquil·litat.

Creiem que és molt important estar al costat de les persones afectades durant el trajecte de la malaltia i posteriorment.

Com ho fem? Doncs amb acompanyament psicològic, grups d’ajuda mútua, art-teràpia, o un cafè amb companyia, que algunes vegades és suficient per guarir de les pors al futur immediat o llunyà. També oferim eva-

sió, amb tallers de manualitats, marxa nòrdica, concerts solidaris, la caminada... I benestar físic i emocional amb sessions de reiki, drenatge limfàtic, reflexologia podal, teràpia de gongs, tallers de memòria...

Us volem recordar que els familiars del afectats de càncer també pateixen molt, a ells també ens dirigim. La salut d’un integrant de la família sempre afecta a tots els membres, per això us animem a què amb la mateixa valentia que teniu com a acompanyants també us deixeu ajudar a portar aquests temps de trasbals emocional.

Per tot això, la nostra caminada del dia 21 vol retre homenatge a tots i totes les lluitadores, que han passat o estan passant per un procés oncològic, sigui de mama o de qualsevol altre mena, donar ànims i desitjar molta força. I recordar-vos que us FEM COSTAT.

LLEURE Casanova de Pibernat, la primera matinal de Montaltrek

Josep Grau MONTALTREK

Ja feia uns mesos que havíem fet la marxa popular, motiu pel qual es va crear Montaltrek i els membres de la Junta vàrem preguntar-nos si calia esperar tot un any per fer la marxa, o ens venia de gust fer altres activitats; i com que de ganes de fer muntanya en teníem, vàrem decidir entre altres coses, fer una sortida matinal al mes.

La primera sortida la vàrem programar pel 10 de gener del 2010. Vàrem fer cartells, els vàrem penjar i la sorpresa va ser que el dia de la sortida, a les 8 del

matí, érem unes 25 persones, tot i ser un matí força fred.

La ruta la vàrem iniciar al Lourdes d’Arenys de Munt, concretament a l’aparcament del restaurant Mas Sobirà. En arribar, el terra estava nevat, fet que ens proporcionà una alegria a tots.

El que fos la primera sortida es podia copsar en l’ambient entre nosaltres un cert sentiment d’eufòria que ens feia sentir molt bé.

Vàrem començar a caminar pel darrera del restaurant Mas Sobirà, pujant pel Fondo de Can Clariana, que fa un engorjat molt interessant. Diuen que en temps pretèrits, en aquest engorjat s’hi havia lliurat més d’una escara-

Itinerari: Circular.

Durada: 3 h.

Desnivell: 230 m.

Distància: 7,8 Km. Època: Tot l’any.

mussa. Sense deixar el camí, arribem a la Casanova de Pibernat, i allà a l’era clapejada de neu, tothom va dedicar-se a activitats diferents. Com que havíem dit de fer esmorzar de foc amb botifarres i cansalada, en Pep Fané, Josep M. Manuel, Josep Bellonch i Carlos López varen cuidar-se d’anar a buscar llenya i fer un bon foc que ja va costar que s’encengués. En Jaume Arcos, feia de cangur dels menuts, entrete-

nint-los i inventant-se jocs mentrestant els demés esmorzaven el seu entrepà.

Aquí ja es veié la primera cosa a corregir de les matinals: mentre els demés ja havien esmorzat i estaven neguitosos per continuar el camí, uns quants esperàvem primer tenir unes brases per a coure la carn; segon, coure-la i tercer, tenir temps per a menjar-se-la. Com poguérem vàrem compaginar els desitjos d’uns i altres, menys els d’en Jordi Artigas i Joan Brunet que ja varen marxar sols pel seu conte. A partir d’avui no faríem més esmorzars de foc a les matinals.

Continuàrem el camí fins a Collsacreu, passant per El Parent Rost, si bé a mig camí ens vàrem desviar per a enfilar-nos al cim d’un petit turonet cobert per la neu i d’on es veia Arenys de Munt i el Montnegre, aquest últim força enfarinat.

Arribats a Collsacreu, baixàrem pel Fondo de Can Rossell, passant per sota la carretera que va a Vallgorguina i contemplant la bonica construcció del túnel per a travessar-lo, tot fet de totxos. En arribar a la carretera d’Arenys de Munt, vàrem pujar per l’ampla pista vorejada de plàtans que porta al Lourdes d’Arenys de Munt, punt i final de la nostra primera matinal.

Tribuna Maresme

21

PLANTES

Plantes purificadores de l’aire Passi Garden Home www.passigardenhome.com

Algunes plantes decoren i alhora fan un miracle: eliminen més de cent substàncies químiques potencialment perilloses suspeses en l’aire en els espais sense bona ventilació natural: cases i oficines, sense anar més lluny.

La NASA i algunes universitats i empreses han investigat i certifiquen la seva capacitat per filtrar aquests verins nocius per a la salut humana.

Al·lèrgies, fatiga, mal de cap, asma, malestar, irritació i sequedat d’ulls, de nas i de coll, congestió, sensació de pesadesa, nerviosisme... són símptomes que sovint s’atribueixen als edificis malalts.

La majoria de les espècies purificadores procedeixen d’eco-

sistemes selvàtics: estan acostumades a créixer en condicions adverses, amb altes taxes d’humitat i poca llum, de manera que desenvolupen un fullatge abundant, d’aquí la seva alta capacitat de filtrat.

Gairebé totes són velles conegudes dels aficionats a la jardineria: heures, falgueres, dràcenes, ficus... però també plantes de flor com azalees, orquídies, anturis, begònies...

Aquests pulmons vegetals, a diferència dels humans, tenen la facultat de captar tots aquests tòxics volàtils i desfer-se’n. Les fulles els absorbeixen l’aire i els converteixen en matèria orgànica -sucres, aminoàcids, àcids orgànics- mitjançant un procés anomenat descomposició metabòlica.

Però, a més, el vapor d’aigua

Consulta el llistat de 50 plantes purificadores a tribunamaresme.com

que genera el fullatge empeny els tòxics cap al substrat, on són biodegradats per microorga-

nismes del sòl activats per les arrels. Es tracta d’un reciclatge natural perfecte, que té un positiu efecte de retroalimentació: com més substàncies tòxiques els arriben, més s’enforteixen els microorganismes, que s’adapten genèticament i s’alimenten d’elles. Per això convé alleugerir les plantes de fulles inferiors perquè el substrat quedi exposat.

Però les plantes no només depuren: segons un estudi de la Universitat de Washington, a més de produir oxigen i augmentar la humitat ambiental, que redueix la sequedat de les vies respiratòries, la concentració de plantes en una àrea corresponent a entre un 2 i un 5 % de l’espai arquitectònic redueix fins a un 20% la pols acumulada en superfícies horitzontals.

ESTRENES OCTUBRE

CINEMA

Les pel·lícules de Sitges 2018 Jesús Gonzàlez t jesusgonnot

Octubre és el més del Festival de Cinema Fantàstic o, com es coneix popularment, Sitges 2018.

Com cada any el festival es presenta com el gran aparador del cinema de gènere sempre entès des d’un ampli punt de vista que va des del cinema de ciència ficció hard fins la fantasia passant pels thrillers, el cinema de psicòpates o el found footage fantasmagòric. El cartell d’enguany està dedicat al 50è aniversari de 2001: una odisea del espacio, film que es projectarà com a la clausura. La nova versió de Suspiria, el clàssic de Dario Argento, s’encarregarà d’obrir el certamen amb les seves dosis de gore i bruixeria ambientada a l’Alemanya post-nazi. La seva protago-

nista, Tilda Swinton, serà present a Sitges per recollir la màquina d’or a la seva carrera.

El cinema espanyol serà present amb l’estrena mundial de Superlópez, basat en la popular vinyeta de Jan i a qui dona vida un metamorfosejat Dani Rovira.

Una de les pel·lícules estrella del festival és Overlord, produïda per J.J. Abrams, una cinta ambientada a la segona guerra mundial on un grup de soldats descobrirà els

monstres de la guerra. John Carpenter, el mestre del terror, serà present a Sitges per partida doble: per presentar un nou remake de Halloween, ara amb Jamie Lee Curtis com a productora, i per fer un concert al voltant de les seves bandes sonores més conegudes.

David Robert Mitchell, qui va sorprendre a tots amb It Follows/está detrás de ti, presentarà el thriller paranoic ambientat a la ciutat de Los Angeles, Under the silver lake.

Lars von Trier retorna al festival on ja va guanyar amb Europa, per presentar-nos la història d’un psycho-killer interpretat per Matt Dillon a The House that Jack Built.

Finalment, M. Night Shyamalan, responsable d’El sexto sentido o Señales, visitarà Sitges per recollir un premi a tota la seva carrera i presentar un avenç de Crash, el seu darrer film.

COLD WAR De Pawel Pawlikowski (Polònia, 2018).

Amb Joanna kulig, Tomasz kot, Agata kulesza, Borys Szyc, Cédric kahn.

ESTrEnA 05/10/18

FIRST MAN De Damien Chazelle (EuA, 2018). Amb Ryan Gosling, Jason Clarke, Claire Foy, kyle Chandler, Corey Stoll, Lukas Haas.

ESTrEnA 11/10/18

LA NOCHE DE HALLOWEEN De David Gordon Green (EuA, 2018). Amb Nick Castle, Jamie Lee Curtis, Judy Greer, Miles Robbins.

ESTrEnA 25/10/18

QUIÉN TE CANTARÁ De Carlos Vermut (Espanya, 2018). Amb Najwa Nimri, Eva Llorach, Carme Elías, Natalia de Molina.

ESTrEnA 28/10/18

CUINA PROPOSTES 11a Festa del bolet. Premià de Mar. Plaça de l’Ajuntament. Dissabte 6 de 10 h a 20 h. Exposició de bolets, mostra d’oficis, parades d’artesans, venda i tastet de bolets.

Tast de formatges blaus. Alella. Can Lleonart. Dijous 11 a les 19h. Gaudirem tastant amb diversos tipus de formatges blaus acompanyats amb uns vins seleccionats. Professor: Ramon Roset. www.canlleonart.com.

Taula rodona de productors de quilòmetre 0 de Teià. Teià. Biblioteca.

Dimecres 17 a les 19 h.

Enotast. Alella. Oficina de Turisme.

Dissabte 20 a les 13 h. Aprendrem a combinar vins de la DO Alella amb formatges de proximitat amb el sommelier Arnau Marco.

Els bolets en la nostra cuina. Alella.

Can Lleonart. Dimecres 24, 17 h. Professors Gonzalo Rivière i Luca Marongiu.

Nit de la Pansa Blanca. Alella. Can Manyé. Dijous 25 de 19 a 21h. De la pansa blanca al cartoixà, un tast amb l’enòloga Sara Pérez.

Fira del Bolet i la Natura. Vilassar de Dalt. Museu arxiu. Dissabte 27 i diumenge 28.

Nit de la Pansa Blanca. Alella. Can Manyé. Dissabte 27 a partir de les 18 h. Mots envinats encreuats amb Pau Vidal / Tast de vins singulars de pansa blanca i tastets gastronòmics / Cinema vinícola amb Soulève les montagnes.

Tast de territori, tast d’història. Vilassar de Dalt. Masia de Can Bruguera.

Dissabte 27 a les 18 h. Maridatge de vi escumós i vi blanc DO Alella amb botifarra de bolets i blanca, a càrrec del sommelier Arnau Marco.

Maridatge a glops amb tapes. Alella.

Can Manyé. Dilluns 29 a les 19h.

24 Tribuna Maresme

El Calamarenys aposta per la mostra gastronòmica com a proposta central Redacció

Les Jornades gastronòmiques del calamar d’Arenys de Mar, més conegudes com a Calamarenys, arriben enguany a la 23a edició i ho fan amb la mateixa filosofia de sempre: promocionar la gastronomia i el sector de l’hostaleria de la vila a través d’un producte autòcton i de qualitat com és el calamar que es pesca durant el mes d’octubre a la nostra costa.

Com l’any passat, l’Ajuntament d’Arenys de Mar ha apostat per la celebració d’una mostra gastronòmica a la part nova coberta de la Riera com a principal activitat de cara al públic, amb diversos restaurants de la vila que oferiran plats especialment creats per a la mostra. Serà el pròxim 5 d’octubre, de les 20 a les 23h, amb l’acompanyament musical d’Ananda i Ramon.

Però a banda de la mostra gastronòmica, enguany també s’ha programat la ja clàssica subhasta pública de peix. Es farà el dissabte 6 d’octubre, a les 11.30h, al pati del C.C. Calisay i tornarà a anar a càrrec de Josep Masdeu.

El divendres 5 d’octubre a partir de les 20 h a la part nova coberta de la Riera es podrà tastar en format de tapa alguns dels plats amb el calamar d’Arenys i que elaboraran especialment per aquest esdeveniment els següents restaurants: Arenys de Bar, Btakora, Can Dani, Can Majó, Capote, El Mot Del Vila,La Raclette, A Tapeta Del Mercat i Danés. Totes les tapes són a 5 euros. També es pot maridar amb vi o cava per 3 euros.

Els restaurants participants a les Jornades que oferiran plats on el calamar és el protagonista són: Arenys de Bar, Bar l’Ateneu, Bare Nostrum, Btakora, Bar Restaurant Cal Xavi, Can Dani, Can Majó, Capote, Casa del Mar, Casa Poncio, Restaurant Club Nàutic Arenys, El Coro, El Motdelvila, El Palauet, Restaurant Hispània, La Marina, La Masia De Lurdes, La Raclette, La Tapeta Del Mercat i Les 13.

D’altra banda, el Calamarenys 2018 també inclou la ruta teatralitzada L’Arenys de punta i cotó, a càrrec de les germanes Felicianes, que ens guiaran per la història i pels carrers d’Arenys de Mar que tindrà lloc el 21 d’octubre al matí i cal inscriure’s prèviament a l’Oficina de Turisme.

La sessió de tapes al Mercat prevista pel 26 d’octubre estarà dedicada al Calamarenys amb tapes de calamar a preus populars que oferiran paradistes i restauradors de la vila.

Pel que fa als restaurants participants al Calamarenys 2018, enguany seran una vintena els que oferiran menús i/o plats especialment preparats amb el calamar d’Arenys com a ingredient principal.

Arriba la 29a Fira del Bolet i la Natura de Vilassar de Dalt

El Gremi de Hostaleria organitza la ‘Ruta de la tapa’ a Mataró

La Fira del Bolet i la Natura se celebrarà els dies 27 i 28 d’octubre a Vilassar de Dalt. La fira és tot un esdeveniment que compta amb una llarga trajectòria. Impulsada per l’Associació Amics dels Bolets de Vilassar de Dalt, any rere any convoca nombroses persones que s’acosten a gaudir de les seves interessants propostes.

Dins el programa d’actes previst, el dijous 25 d’octubre a les 20 h., al Museu Arxiu, es farà la presentació de la Fira del Bolet amb la conferència ‘Bolets: dubtes i errors?’, a càrrec del Dr. Enric Gràcia, micòleg.

D’altres activitats que inclou el programa, la jornada del dissabte 27 d’octubre, són la Sortida al bosc i col·laboració amb la Mostra de Bolets, la 29a Mostra de Bolets i el Tastet de bolets.

El Gremi de Hostaleria i Turisme de Mataró i el Maresme organitza per segon any consecutiu la Ruta de la Tapa 2018 entre els dies 18 i 28 d’octubre.

Durant aquests 11 dies els ciutadans de Mataró i el Maresme podran gaudir de 19 tapes, pintxos o “montaditos” especials i diferents en 19 establiments de la ciutat. Aquestes dates abasten, doncs, els dos darrers caps de setmana del mes d’octubre.

Tanmateix, com a novetat d’aquest any cal destacar el sorteig d’una nit per a dues persones amb sopar i esmorzar inclosos a l’Hotel Atenea Port Mataró, entre aquelles persones que enviïn una foto d’una tapa participant al Gremi, entre els dies 18 i 28 d’octubre.

L’objectiu del Gremi és fomentar la cultura de la tapa

Pel que fa a la jornada del diumenge 28 d’octubre, es comptarà amb la 19a Fira del Bolet i la Natura, la 29a Mostra de Bolets, Xics de Xurrac (jocs de gran format ambientats en el món casteller), el lliurament del Bolet d’Or i el Tastet de bolets.

D’altra banda, diumenge 28 es farà també ‘Open house - Visita lliure al patrimoni de Vilassar’, consistent en una visita al ric patrimoni municipal.

entre la ciutadania, tot elaborant tapes de qualitat i ben treballades, incloent una beguda que podrà ser en format canya o ‘quinto’ de cervesa de qualsevol marca o copa de vi blanc, rosat o negre, o un refresc per a aquelles persones que no vulguin consumir alcohol. El preu de la tapa serà el mateix que l’any passat, 3€ per tapa, inclosa beguda.

Els establiments participants aquest any en la Ruta de la tapa són: Auto D’ara, Bar Escorxador, Caminetto, Can Salinas, Casa Pepe, El Montadito del centre, el Mundial, El Petit racó, el Racó del Jabugo, Kinetic, la Girella, L’Amagatall del Francjavi, Mil 848, Néstor Tapes, Nuus Restaurant, Peix & Chips, Stroom Bier, Tapavins i Tubau xarcuters.

Tribuna Maresme 25

LA RECEPTA

PASTÍS DE XOCOLATA I FIGUES

La textura suau i lleugera de la xocolata negra exalta la dolçor de les figues, la llet de coco dona cremositat i les nous aporten un toc cruixent a aquest deliciós pastís de xocolata i figues.

INGREDIENTS: 1 pasta brisa, 4 figues, 200 g de xocolata negra 70% cacau, 1 grapat de nous, 1 llauna de llet de coco, un polsim de sal en escates, 1/2 cullerada de canyella en pols, Roses deshidratades.

PREPARACIÓ: 1. El dia abans posa la llet de coco a la nevera i deixa-la tota la nit. 2. Preescalfa el forn a 180ºC. 3. Col·loca la pasta brisa en una safata de forn rodona (de les que es fan servir per a pastissos o ‘quiches’), deixant a sota el paper per cuinar. 4. Amb l’ajuda d’una forquilla, fes alguns forats a la base de la pasta. 5. Posa la pasta al forn durant 20-25 minuts, o fins que notis que està daurada.

Quan estigui llesta, deixa-la refredar uns minuts. 6. Treu la llauna de llet de coco de la nevera, obre-la i extreu-ne únicament la part sòlida. Col·loca-la en un bol i barreja-la bé amb una cullera o una batedora per muntar clares d’ou. Quan notis que està cremosa, deixa de batre. 7. Parteix la xocolata amb les mans i posa-la al bany maria perquè es fongui. Si vols pots afegir-hi una mica de beguda vegetal o crema de coco i barrejar bé. 8. Quan estigui ben fosa (sense que arribi a bullir), treu-la del foc i afegeix-hi la crema de coco barrejant a poc a poc. 9. Trosseja les nous i talla 3 figues en daus (reservant-ne una per decorar). Afegeix a la mescla de xocolata les nous, les figues, un polsim de sal i, si t’agrada, la canyella. 10. Omple la pasta brisa i decora-la amb la figa tallada en grills i els pètals de rosa. Guarda el pastís al frigorífic fins que notis que el farciment ha adquirit fermesa.

Recepta: Veritas

EL MÓN DEL VI

Octubre, el mes del vi DO Alella L’octubre arriba el Vi +, més d’un mes d’activitats per viure a fons l’experiència de la Ruta del Vi DO Alella a través de propostes programades a 24 municipis.

La tercera edició del Vi+ tindrà lloc del 29 de setembre a l’1 de novembre, a través d’un cicle d’activitats i experiències enoturístiques entorn del món del vi, promogudes per una seixantena d’agents públics i privats que formen part de la Ruta del Vi de la DO Alella.

El programa d’enguany dedicarà un apartat especial a la gastronomia, amb menús especials presentats pels restaurants par-

La DO Carinyena Quim Giménez SOMMELIER

EL TAST ROURA

ROSAT MERLOT De color rosa intens, de superfície brillant.

Amb un aroma d’intensitat mitjana, amb records de fruitetes vermelles. Amb una bona entrada, viu, amb bona aroma de boca i retrogust franc de persistència mitjana.

Acompanya bé els entrants, fumats i anxoves, arrossos i pastes, carns i peixos. Ideal com a vi d’aperitiu. Especialment indicat per a peixos poc elaborats i mariscs.

26 tribuna Maresme

ticipants. La programació d’activitats és eclèctica i gira entorn del món del vi, el paisatge, la gastronomia i els productes autòctons que tenen lloc als diferents municipis que formen part de la Ruta del Vi DO Alella: visites a cellers; tastos dirigits, menús i tallers gastronòmics; jornades de debat;

La Carae Romana va ser un assentament que durant l’època romana abastia de vi la colònia Cesaraugusta (Saragossa). D’aquí en sorgeix el nom d’una varietat de raïm, la Carinyena, ja que va ser en aquella zona on s’identificà per primer cop.

Situació: Entre els rius Huerva i Jalón, al sud de la

província de Tarragona i als peus del Sistema Ibèric.

Clima: Continental amb hiverns freds i estius calorosos, amb índex de pluviometria baixos i influenciat pel vent fred i sec del Cerç.

Terrenys: En la seva majoria pobres, marró-calcaris assentats en dipòsits alluvials rocosos. La seva altura oscil·la entre els 400 i 800 metres.

Varietats de raïm blanc:

propostes de música, teatre, literatura i poesia maridades amb vi; esdeveniments esportius; rutes patrimonials i sortides guiades a la natura; paquets d’hotel, wellness i vinoteràpia, entre altres.

Més informació i compra d’experiències a www.enoturismedoalella.cat/vimes

Viura (macabeig), garnatxa blanca, moscatell romà i parellada.

Varietats de raïm negre: Carinyena (samsó), garnatxa negre, ull de llebre, cabernet sauvignon i la Juan Ibáñez (autòctona de la zona).

Els vins blancs són suaus i afruitats. Els vins rosats, aromàtics i fruitosos. Els vins negres joves són suaus, els de criança equilibrats i amplis. El seu vi ranci d’alta capa, robust i amb una elevada graduació d’alcohol és conegut.

L’AGENDA DEL MES SORTIDES I RUTES ALELLA. Oficina de Turisme Plantes remeieres a la tardor. Diumenge 7 de 10 a 12.30h. Passejada pel Parc de la Serralada Litoral. Més informació: 93 555 46 50.

ARENYS DE MAR. Església de Santa Maria Visites guiades a l’Església de Santa Maria. Dissabtes a les 12 h.

ARENYS DE MAR. Església de Santa Maria Un volt pel retaule major. Dissabte 13 a les 17.30 h. Visita teatralitzada a càrrec de Roger Pou, actor i Oriol De Antonio, violí.

ARENYS DE MAR. Museu Marès de les Puntes Visita guiada pels carrers d’Arenys de Mar. Diumenge 14 a les 10 h. Què ens queda del gènere de punt?

ARENYS DE MAR Arenys de punta i cotó. Diumenge 21 a les 11 h. Ruta teatralitzada a càrrec de les Germanes Felicianes.

CABRERA. Font Picant Visita teatralitzada al Castell de Burriac. Diumenge 14 a les 10 h. Coneixerem les llegendes i la història del Castell de Burriac.

EL MASNOU. Plaça d’Ocata Visita a la Mina d’Aigua del Masnou. Diumenge 14 a les 11 h.

MATARÓ. NAU GAUDÍ Vapors, fàbriques i cooperatives del Mataró industrial. Dissabte 27 a les 17.30 h i diumenge 28 a les 11 h. Coneixerem el patrimoni històric.

EL MASNOU. Plaça de l’Església Itinerari “El Masnou, terra de mar”. Diumenge 28 a les 11 h.

Visita guiada gratuïta.

MATARÓ. AJUNTAMENT Ruta Puig i Cadafalch. MataróArgentona. Dissabte 6 a les 10 h. Visita guiada a diversos edificis modernistes de Puig i Cadafalch.

MATARÓ. AJUNTAMENT Mataró, un passeig per la història. Diumenge 7 a les 11 h. Tast per la història de la ciutat tot passejant pels carrers, edificis i places.

MATARÓ. AJUNTAMENT Salve Iluro. Dissabte 14 a les 12 h.

Descobrirem el passat romà de la ciutat de Mataró.

MATARÓ. AJUNTAMENT Miquel Biada, el primer ferrocarril. Dissabte 27 a les 11 h i diumenge 28 a les 17 h. Recorregut per conèixer l’època de Biada i la revolució que va significar l’arribada del tren.

MATARÓ. CEMENTIRI CAPUTXINS Cementiri dels Caputxins. Diumenge 28 a les 12 h.

RUTA MEGALÍTICA SANT Vicenç Montalt. Pk C/Ginesta. Diumenge 21 a les 8 h.

Recorregut: De la Roca del Vallés - Turó Rodó - Sant Bartomeu de Cabanyes - Bosc encantat de Dosrius. www.montaltrek.org

FONT A FONT, SENTIT A SENTIT Argentona. Font Picant Diumenge 7 de 10 a 13h.

Itinerari sensorial per Argentona. Recorregut: Font Picant (Argentona) Font del Mig - Font de les Sureres - Font de l’Esquirol - Font del Grup - Font del Ferro - Font Picant. Més info: Tel. 937 540 024 / p.slitoral@diba.cat.

MATARÓ. TORRE LLAUDER Vil·la romana de Torre Llauder.

Dissabtes 6, 13, 20 i 27 a les 12 h.

EL MASNOU. Església Sant Pere Visita guiada a l’església de Sant Pere. Dissabte 6 a les 11 h. Amb motiu de la celebració dels 200 anys de la parròquia de Sant Pere del Masnou.

LA CARBONERA (SANT CLIMENT DE PERALTA)

MATARÓ. BASÍLICA DE SANTA MARIA Campanar de Santa Maria. Dissabte 13 d’11 a 18 h. Per conèixer les diverses fases de construcció de la torre i el món de les campanes.

EL MASNOU. Plaça d’Ocata El modernista desconegut: l’arquitecte Bonaventura Bassegoda.

Dissabte 13 a les 11 h. Visita guiada.

MATARÓ. NAU GAUDÍ El Modernisme a Mataró. Dissabte 20 a les 17.30 h. Ruta pels edificis més significatius del Modernisme.

ALELLA. Davant parada bus.

Dimecres 17 a les 7.30h.

El que va començar sent una activitat de marcat caràcter pedagògic i antropològic, a la vegada que lúdic, ha esdevingut un dels actes festius i culturals més singulars de la zona.

PREMIÀ DE DALT. C/ de la Cisa Passejant per la Cisa. Diumenge 7 a les 11.30 h. Podreu descobrir les noves rutes culturals guiades al voltant del Santuari.

Sant Cebrià. escola El Pi Gros Montnegre de llevant. Dissabte 20 a les 9.30 h. Recorregut: Les Índies - Can Torrent de Dalt - La Grimola - Coll d’en Cona - Santa Maria de Montnegre - Les Canals - Les Índies.

Durada: 4 h Distància: 6,5 km.

St. Vicenç Montalt. Pk C/Ginesta Salts i Gorgs del Torrent del PuigMina dels Bandolers. Diumenge 7 a les 8 h. Ruta circular inici passada la casa del Moli Vell d’Hostalets de Bas. Coordinador: Joan Pallás (660419475). montaltrek.org St. Vicenç Montalt. centre cívic Caminar saludable. Dimecres 10 a les 9.30h: Matinal a la Via Verda de Vallgorguina. Dimecres 31 a les 9.30h: Mosqueroles. Dificultat: baixa. Inscripcions: al Casal.

St. Vicenç Montalt. AV TONI SORS Marxa dels tres Turons. Diumenge 28 a les 8 h. montaltrek.org.

TEIÀ. C. Enoturístic Vallmora El celler romà de Vallmora. Dissabte 27 a les 12 h. Visita teatralitzada al jaciment arqueològic.

Tribuna Maresme 27

MÚSICA ALELLA. Can Lleonart Quintet Cantábile. Divendres 26 a les 21h. Cicle de Música Clàssica. El Quintet ‘Cantábile’ neix de l’ inquietud de dos músics veïns d’Alella, en col·laboració amb companys de l’orquestra del Teatre del Liceu.

ARENYS DE MAR. Teatre Principal Cançons de taverna. Diumenge 21 a les 19h. Víctor Puigvert presenta un concert que dóna tribut a la Cançó de taverna: havaneres, boleros, ranxeres i cançons d’amor i desamor.

ARENYS DE MAR. Teatre Principal Tatos Music & Company. Dissabte 27 a les 19 h. Concert en homenatge a Joan Carles Linares Justícia.

ARGENTONA. La Sala Argentona Suite Musical. Divendres 5 a les 20.30 h. És una obra que combina la poesia de Josep Lladó amb la música composada pel pianista Pere Gonzàlez.

CABRILS. Centre Cívic La Fàbrica Concert de Falsterbo. Divendres 5 a les 20h. Amb la presència d’Eduard Estivill. Dins del Correllengua 2018.

EL MASNOU. Ca n’Humet Josep Traver i Jaume Maristany.

Diumenge 14 a les 19 h. Tots dos músics del Masnou hi presentaran un concert de música brasilera; un recorregut pels diferents estils, compositors i cantants.

ORPHEUS XXI

EL MASNOU. Pistes esportives Pau Casals Rocktober Fest Masnou. Dissabte 20 de 19 a 2 h. Cinc grups de rock en concert. Paradetes, servei d’entrepans i begudes.

ALELLA. Can Lleonart Divendres 5 a les 21h.

MATARÓ. T. MONUMENTAL. Dissabte 20 a les 21 h.

MATARÓ. CASAL L’ALIANÇA Miau Trio. Dijous 4 a les 21 h. Una experiència musical i performativa difícilment explicable, amb fines harmonies i bona energia. Dins del cicle Músiques tranquil·les. 13 € MATARÓ. SALA CLAP La Jam de la Casa de la Música.

Dissabte 6 a les 18 h.

MATARÓ. PLAÇA DE CATALUNYA Misceláneos. Diumenge 7 a les 12 h. Vermut musical amb el grup de pop format per catalans i argentins.

Amb el lema “Música per la vida i la dignitat” i sota la direcció artística de Jordi Savall, tindrem una barreja entre músiccs professionals i estudiants refugiats, en un espectacle on les emocions i la música fluiran. 12 €

PREMIÀ DE MAR. Espai l’Amistat Divagaçao. Divendres 5 a les 21 h. VII Temporada de música.

Un recorregut musical personal i lliure durant el qual escoltarem peces amb un significat especial.

Hi trobarem obres de Villa-Lobos.

Falla, Montsalvatge, Ariel Ramírez i Piazzola.

JOAN COLOMO + LOCO TIDIANO

PREMIÀ DE MAR. Espai l’Amistat Homenatge a Pergolesi. Dissabte 20 a les 21 h. VII Temporada de Música. Escoltarem Stabat Mater i l’òpera La serva padrona de Giovanni Battista Pergolesi.

EL MASNOU. Ca n’Humet Diumenge 7 a les 22 h.

Vetllada musical amb la presentació dels nous treballs de El Loco Tidiano (a les 22.30 h) i Joan Colomo (a les 23.30 h).

MATARÓ. SALA CLAP Ignasi Terraza. Dijous 18 a les 21.30 h. Un dels pianistes de jazz més destacats amb una gran projecció internacional. 12 €

REMEMBERING NAT

MATARÓ. PATI DE CAN MARCHAL Marc Ràmia. Diumenge 21 a les 12 h. Vermut musical amb el cantautor mataroní que presentarà el seu segon disc d’estudi, Militants de la vida.

MATARÓ. TEATRE MONUMENTAL. Dissabte 6 a les 20.30 h.

Gemma Abrié i Gerard Nieto. Reunion Three presenten aquest concert en homenatge al compositor de jazz Nat King Cole. 20 €.

MATARÓ. SALA CLAP Bellako + Slander + We Exist Even Dead. Dissabte 27 a les 21 h. Cita triple amb el metal.

MATARÓ. SALA CLAP AC/DC. Diumenge 28 a les 12 h Concert familiar amb el hardrock del grup AC/DC amb el grup Sin City. 12 € majors d’edat.

VILASSAR DE DALT. Teatre La Massa Felix Mendelssohn . Diumenge 7 a les 19 h. L’Orquestra Simfònica de Sant Cugat oferirà una interpretació basada en la brillant Simfonia Italiana i la música per a la representació teatral del Somni de Shakespeare que conté la seva pàgina més popular: la Marxa nupcial.

VILASSAR DE MAR. Sala M. Roser Carrau Tri-tò Brass Ensemble & ballarí claqué. Diuemenge 21 a les 19 h.

Concerts de cambra.

TEATRE ALELLA. Can Magarola Contes per a adults. Dijous 18 a les 19.30h. Què mengen aquesta gent que sopa de matinada? A càrrec de Carles Aloy.

ARENYS DE MAR. Teatre Principal Y me morí. Diumenge 7 a les 19 h. Cabaret mexicà a càrrec de Dúo fácil i Líquido Teatro.

ARGENTONA. La Sala InTarsi. Diumenge 14 a les 18 h.

A càrrec de la Companyia de Circ “Eia”. Quatre acròbates, entre proesa i bogeria, ens duen a un univers habitat per fragments de vida.

ARGENTONA. La Sala Peiró 42. Divendres 26 a les 20.30 h. Espectacle amb motiu dels 75 anys de l’afusellament de l’anarcosindicalista Joan Peiró (1887-1942).

Un projecte escènic sobre Joan Peiró i els valors de l’anarcosindicalisme, el cooperativisme i la República.

CABRERA. Biblioteca Ilturo Amb B de Brossa. Dilluns 22 a les 18 h. Màgia teatral a càrrec de Teatre Aula. Homenatge al poeta Joan Brossa.

28 Tribuna Maresme

MATARÓ. TEATRE MONUMENTAL Sopa de pollastre amb ordi. Divendres 5 a les 20.30 h. Un món que canvia a tota velocitat, ambientada a Londres i abastant més de vint anys, de 1936 a 1956. 24 €

MATARÓ. TEATRE MONUMENTAL La dogaresa. Divendres 26 a les 19.30 h. Sarsuela a càrrec de la Companyia de Sarsuela Ciutat Comtal, el Cor La Lírica de Sant Andreu i l’Orquestra Aula Lírica. 22 €

MATARÓ. CAN GASSOL Les cunyades. Dissabte 6 a les 20.30 h i diumenge 7 a les 19 h.

Descripció del paper de la dona dins la societat quebequesa dels anys 60, a càrrec de La Palmera.

PREMIÀ DE MAR. Espai l’Amistat A.K.A. (Also Known As). Dissabte 6 a les 21 h. Teatre de Daniel J. Meyer.

MATARÓ. SALA CABANYES Els Miserables. Dissabte 6 a les 21 h i diumenge 7 a les 18 h. Espectacle basat en la novel·la de Victor Hugo, amb direcció de Joan Peran i direcció musical d’Àngel Valverde. 18 € MATARÓ. CAN GASSOL Piccolo Circ de Fil. Dissabte 20 a les 18 h. Espectacle de dansa i titelles a càrrec d’Antonella D’Ascenzi.

MATARÓ. FOMENT MATARONÍ Taula rodona. La joia de ser catalans. Diumenge 21 a les 18 h.

El grup de teatre El Tramvia posa en escena aquesta obra de Pere Calders i Víctor Alexandre.

UN TRET AL CAP ARGENTONA. La Sala. Divendres 19 a les 20.30 h Un tret al cap s’apropa al gènere del thriller periodístic, sense renunciar a l’humor ni a la dimensió íntima dels personatges. Amb Emma Vilarasau, Imma Colomer i Vicky Luengo, dirigides per Pau Miró.

PREMIÀ DE MAR. Patronat Teatre La Màgia de Marconi. Dissabte 27 a les 22 h i Diumenge 28 a les 19 h.

Teatre Amateur a càrrec de la Cia. Senseoficinibenefici.

MATARÓ. TEATRE MONUMENTAL. Dissabte 13 a les 17.30 i 21 h.

St. Vicenç Montalt. centre cívic Un marit per la meva dona. Diumenges 14 i 21 a les 19 h. Teatre amateur a càrrec del Grup de Teatre Xurravins. Director: Pere Lloret Saporta.

Una gran posada en escena que revisa des d’un punt de vista contemporani una de les grans tragèdies de Sòfocles. Dirigida per Oriol Broggi, amb Julio Manrique i Clara de Ramon, entre d’altres. 24 €

VILASSAR DALT. Teatre La Massa Equus. Dissabtes 20 i 27 a les 21 h.

Diumneges 21 i 28 a les 18 h. De Cop de Teatre. Aquest text imprescindible s’estrena ara per primera vegada en català de la mà de la companyia Cop de Teatre.

èdip

INFANTIL AMB P DE PALLASSO

22è FIROBI

FESTIVAL DE TITELLES

MATARÓ. TEATRE MONUMENTAL. Diumenge 7 a les 18.30 h.

Espectacle fresc i divertit amb màgia, clown i música en directe, a càrrec de Cia. Sabanni. 8 €

DISSABTE 6 D’OCTUBRE

HAIKA MATARÓ. TEATRE MONUMENTAL. Diumenge 21 a les 20 h.

Espectacle de circ per a tota la família, amb acrobàcies impossibles, a càrrec de Group Acrobatique de Tanger. 7 €

ALELLA. Biblioteca Taller familiar Animaliments.

Dissabte 20 a les 11h. A càrrec de Pilar Ibern “Gavina”.

ALELLA. Can Lleonart Mostast. Dissabte 20 a les 13 h.

Taller didàctic de tast de most en el què ens divertirem preparant panellets. Adreçat a infants de 3 a 12 anys.

ARENYS DE MAR. Teatre Principal Roig Pel-boig. Diumenge 14 a les 18 h. Teatre familiar a càrrec de la Cia Mimaia.

CABRERA. Biblioteca Ilturo Taller cinematogràfic. Dimarts 16 a les 18 h. Juguem amb les il·lusions òptiques a càrrec de Drac Màgic.

CABRILS. Biblioteca Taller “Fes-te vinyataire”. Divendres 5 a les 18h. A càrrec de Quim Colomer de Testuan.

CABRILS. Biblioteca Taller “Els primers pagesos”. Dijous 11 a les 18h. A càrrec de Miguel Guardiola de l’IPHES. CABRILS. Centre Cívic La Fàbrica Els increïbles 2. Dissabte 13 a les 18.30h.

EL MASNOU. Biblioteca Llegir a un amic de quatre potes.

Dimecres 17 a les 17.30 h. Lectura assistida amb gos.

EL MASNOU. Biblioteca Animació. Divendres 19 a les 17.30 h. Laboratori d’scratch per a infants a partir de 8 anys.

MATARÓ. BIBLIOTECA FUNDACIÓ ILURO Art Time. Dimecres 3, 10, 17, 24 i 31 a les 17.30 h. Activitats per descobrir l’art i aprendre anglès.

MATARÓ. BIBLIOTECA FUNDACIÓ ILURO L’hora del conte i manualitats.

Dies 4, 5, 11, 18, 19, 25 i 26 a les 17.30 h.

MATARÓ. BIBLIOTECA ANTONI COMAS Els colors de la tardor. Divendres 5 a les 18 h. Crearem a partir dels colors de la tardor: marrons, ocres, grocs, vermells, taronges. Taller amb “hamas beads” a càrrec d’Abacus. Per a nens i nenes de 7 a 10 anys.

MATARÓ. PLAÇA GRAN Contes a la plaça Gran. Dissabte 6 a les 11 h. Sessió de contes per als més menuts abans no arribi el fred.

MATARÓ. CASA COLL I REGÀS Materialitz’art en família. Diumenge 7 a les 12 h. Visita i taller infantil.

MATARÓ. CAN SERRA Pugem al tren, xu-xu-à, xu-xu-à.

Diumenge 7 a les 12 h. Activitat familiar sobre el primer ferrocarril de la Península, que uní Barcelona i Mataró.

MATARÓ. NAU GAUDÍ Els arcs intel·ligents de Gaudí.

Dissabte 13 a les 18 h. Activitat familiar per conèixer el primer edifici construït per Antoni Gaudí.

MATARÓ. CASAL L’ALIANÇA Garbancito en la barriga del buey.

Diumenge 14 a les 12 h. Espectacle de titelles a càrrec de La Gotera de la Azotea. Per a infants a partir de 3 anys. 7 € MATARÓ. CA L’ARENAS El meu germà, en Jaume. Diumenge 14 a les 12 h. En Jordi Arenas ens rebrà al menjador de casa seva. Per a nens i nenes a partir de 5 anys.

MATARÓ. BIBLIOTECA ANTONI COMAS Pícnic de tastallibres. Divendres 19 a les 18 h. Farem un pícnic amb un cistell ple de contes. Per a famílies amb nens i nenes de 4 a 9 anys.

MATARÓ. CAN MARFÀ Teixim un tipi. Diumenge 21 a les 12 h. Per a nens i nenes d’entre 5 i 12 anys.

espectacle itinerant de la cia. El Sidral (Pl. de l’Ajuntament). 20 h: Projecció del documental del titellaire Pepe Otal (Centre social Mn. Josep M. Galbany).

DIVENDRES 5 D’OCTUBRE 17.30 h: Berenar del Firobi amb la música de la Turrunats Band (Pl. de l’Ajuntament). 18.30 h: Heliko,

D’11 a 14 h i de 17 a 19 h: Fira d’artesans (C/ Sant Joan). D’11 a 13 h: Tallers de la Sol, feu el vostre titella (Pl. de l’Ajuntament). D’11.30 a 14 h: Capses, de la companyia Lambe Lambe (Pl. del Círcol).

12.30 h: Transhumància, espectacle itinerant de la cia. Xip-Xap (Pl. Picasso). 17 h: Contes 1.0 de la cia. Teatre a la fuga (Sala cultural M. Roser Carrau). De 17 a 20 h: Capses (Pl. del Círcol). 18 h: Mr. Train de la cia. Truki-Trek (Ateneu

L’HORA DEL CONTE Alella. Biblioteca. Divendres 5 a les 19h: The World’s worst witch, a càrrec de KIDS&US. Dimarts 30 a les 17h: Casparpan a càrrec de Mon Mas. Arenys de Mar. Biblioteca. Dijous 4 a les 18 h: Contes de la Mediterrània a càrrec de L’Estenedor. Dijous 11 a les 18 h: Especial Calamarenys. Dijous 18 a les 18 h: Trick or Treat a càrrec de Kids&Us. Dijous 25 a les 18 h: La castanyera a càrrec de Montserrat Jordà.

Argentona. Biblioteca. Dissabte 6 a les 12 h: Dins del cor, un conte amb titelles de l’Ada Cusidó.

Cabrera. Biblioteca Ilturo. Dimarts 30 a les 18 h: Noèlia, la nova castanyera a càrrec de Núria Clemares.

Cabrils. Biblioteca. Divendres 19 a les 18h: Bongo de la Fund. Mona.

El Masnou. Biblioteca. Dissabte 6 a les 11 h: Mestre Fabra, caçador de paraules a càrrec de Clara Soler. Dimecres 10 a les 17.30 h: ‘Tatanet!’, sessió per a nadons a càrrec de Gisela Llimona.

Llavaneres. Biblioteca. Dissabte 20 a les 12 h: Llibres amb biblioteques a dins amb Assumpta Mercader.

Mataró. Biblioteca Pompeu Fabra. Dimarts 9 a les 18 h: En aquest conte no hi ha cap drac. Dimarts 16 a les 18 h: La masovera se’n va al mercat a càrrec de Rosa Pinyol. Dissabte 20 a les 12 h: Trick or Treat a càrrec de Get It English. Dimarts 23 a les 18 h: Passatgers al tren! Dimarts 30 a les 18 h: Castanyes i bolets, carbasses i barrets a càrrec d’Íngrid Domingo.

Mataró. Buc de Llibres. Dimecres 10 a les 17.30 h: Hi ha un monstre al teu llibre. Dimecres 17 a les 17.30 h: El ratolí que no tenia por.

Dimecres 24 a les 17.30 h: Els dies feliços. Dimecres 31 a les 17.30 h: Aquest os, no!

Mataró. Biblioteca Antoni Comas. Dimecres 10 a les 18 h: Contes per menjar a càrrec de Joan de Boer. Dimecres 17 a les 18 h: Passatgers al tren! Dimecres 24 a les 18 h: Un dia al mar a càrrec de Marta Arnaus. Dimecres 31 a les 18 h: Els targonites i altres contes a càrrec d’Assumpta Mercader.

Premià de Dalt. Biblioteca. Dimarts 2 a les 11 h: A-Animal, a càrrec de Gisela Llimona. Dimecres 17 a les 17.30 h. Juguem amb les paraules a càrrec de Noemí Caballer.

Premià de Mar. Biblioteca. Dimecres 17 a les 17.30 h: hora del conte per a nadons a càrrec d’Ada Cusidó.

Teià. Biblioteca. Dimarts 2 a les 18h: Mama Xe Xe i la fàbrica dels desitjos a càrrec de Maria Yepes. Dimarts 16 a les 18h: a càrrec de Bel Paret.

Vilassar de Mar. Biblioteca. Dijous 4 a les 17.30 h: Un dia al mar, a càrrec de Marta Arnaus.

Vilassanès). 22.30 h: La Dernière danse de Brigitte de la cia. Zero en conducta (Sala M. Roser Carrau).

DIUMENGE 7 D’OCTUBRE D’11 a 14 h i de 17 a 19 h: Fira d’artesans (C/ Sant Joan). 11 h: Hathi, espectacle de la cia. Centre de Titelles de Lleida (Pl. de l’Ajuntament).

12 h: El carruaje de los sueños de Andersen, de la cia. Ángeles de Trapo (Pl. del Círcol). 12.30 h: Boris, el robot león, de la cia. Circotronic (Espai Cultural Can Bisa). 17 h: El cel de la Jojó, de la cia. Inspira Teatre (Sala M. Roser Carrau). 18.15 h: Bianco, de la cia. LaBú Teatre (Ateneu Vilassanès). 19.15 h: cercavila de cloenda amb l’AVAL, Ssstrèpits i els Mansuets de Foc.

MATARÓ. NAU GAUDÍ Vols posar cara a una escultura?

Diumenge 21 a les 12 h. Activitat per a nens i nenes a partir de 5 anys.

MATARÓ. BIBLIOTECA POMPEU FABRA Els colors de la tardor. Divendres 26 a les 18 h. Crearem a partir dels colors de la tardor: marrons, ocres, grocs, vermells, taronges.

Taller amb “hamas beads” a càrrec d’Abacus. Per a nens i nenes de 7 a 10 anys.

MATARÓ. BIBLIOTECA ANTONI COMAS Bombolles quadrades. Divendres 26 a les 18 h. Taller per experimentar amb bombolles, tot repassant conceptes de geometria tridimensional. Per a infants de 6 a 10 anys.

MATARÓ. SALA CLAP AC/DC. Diumenge 28 a les 12 h Concert familiar amb el hardrock del grup AC/DC amb el grup Sin City. 12 € majors d’edat.

MATARÓ. CAN BOET Esclats de vida a la tardor: els ocells. Diumenge 28 a les 12 h.

Destinat a famílies amb nens i nenes de 5 a 12 anys. Cal inscripció a 93 741 29 30.

PREMIÀ DE DALT. Biblioteca Laboratori de lectura: ‘Naturalistes’. Dimarts 9 a les 17.30 h.

PREMIÀ DE MAR. Biblioteca Taller de slime. Dijous 4 a les 17.30 h. A càrrec d’Elisabeth Ulibarri.

PREMIÀ DE MAR. Patronat Teatre Contes al Terrat. Diumenge 7 a les 18 h. A càrrec de la Cia. de Teatre Anna Roca. #Petits al Teatre.

St. Vicenç Montalt. centre cívic Taller infantil de panellets. Dissabte 27 a les 18h.

VILASSAR DE MAR. Biblioteca BiblioLab: La fàbrica d’històries.

Dissabte 6 a les 11 h. A càrrec de Montse Milà (TeatrART).

Tribuna Maresme 29

XERRADES I ACTIVITATS LITERÀRIES VEUS SOBRE L’1-O: UN ANY DESPRÉS EL MASNOU. Ca n’Humet Diumenge 7 d’octubre

FETS DARRERA ELS ARGUMENTS

TRES ARTISTES INCLASSIDICABLES

ALELLA. Can Lleonart Dijous 18 a les 19h.

A càrrec de Rafel Nadal, periodista i escriptor. Com neix una novel·la?

Quin és el desencadenant del procés de creació literària?

MATARÓ. COL·LEGI APARELLADORS Dimarts 2 a les 18 h: Frida Kahlo.

Dimarts 9 a les 18 h: Pablo Picasso. Dimarts 16 a les 18 h: Joan Miró. Català i universal. A càrrec de Mariona Millà, pintora. 6 €

10.30h: El paper dels mitjans amb Albert Sáez (periodista), David Miró (periodista) i Mireia Llonch (moderadora). 12.15h: L’estat de dret després de l’1-O amb Jaume Alonso-Cuevillas (catedràtic de dret processal), Joan Queralt (catedràtic de dret penal), Bea Talegón (comentarista política) i Marina Gallés (moderadora).

ALELLA. Can Lleonart Els oblidats de la cooperació? Dijous 4 a les 19h. Amb la participació de la doctora Anna Ey.

EL MASNOU. Biblioteca Ludwing van Beethoven. Dilluns 29 a les 18.30 h. A càrrec de Joan Vives.

PRESENTACIONS DE LLIBRES

ALELLA. Can Lleonart Trepitjant Palestina, càmera en mà. Dissabte 6 a les 18h. A càrrec d’Enric Torres.

LLAVANERES. DIVERSOS INDRETS La sostenibilitat com a estratègia.

Dijous 25 a les 9 h. 1a Jornada Empresarial a Llavaneres.

Alella. Can Manyé. Dimarts 30 a les 19.30h. L’autor de Zuric, 1917, Lenin, Joyce, Tzara, a càrrec de l’autor, Agustí Pons.

ALELLA. Can Manyé Art i política. Diumenge 21 a les 12h. A càrrec de l’artista Nora Ancarola.

MATARÓ. FUNDACIÓ ILURO Stephen Hawking i les seves reflexions sobre Déu i el cosmos.

Dilluns 8 a les 19.30 h. A càrrec de David Jou i Mirabent.

ARENYS DE MAR. C.C.Calisay Sortir d’Espanya? Dimarts 9 a les 18 h. A càrrec de Vicenç Villatoro.

ARENYS DE MAR. C.C.Calisay La visió fotogràfica d’en Joan Guerrero. Dijous 11 a les 20 h.

ARENYS DE MAR. C.C.Calisay Els papes del Renaixement.

Dimarts 16 a les 18 h. A càrrec de Ferran Sànchez, Doctor en Història Moderna.

ARENYS DE MAR. c/Bonaire, 7 La llengua, pràctica i passió: record de Pompeu Fabra. Dimecres 17 a les 19.30 h. A càrrec d’Oriol Izquierdo.

ARENYS DE MAR. C.C.Calisay Memòria del futur. Dimarts 23 a les 18 h. A càrrec de Jordi Serrano.

ARENYS DE MAR. C.C.Calisay Tutankhamon, el faraó oblidat.

Dimarts 30 a les 18 h. A càrrec de Carles Buenacasa.

ARGENTONA. Plaça de l’Església Lectures a la terrassa. Dissabte 20 a les 12 h. Petits tastets de literatura, llegits pels propis autors o per lletraferits.

EL MASNOU. Biblioteca Johann Sebastian Bach. Divendres 5 a les 18.30 h. A càrrec de Joan Vives, divulgador musical.

EL MASNOU. Sala Joan Comellas En el 80è aniversari del comiat de les Brigades Internacionals.

Dimecres 17. A càrrec de Enric Cama Colomés.

30 Tribuna Maresme

MATARÓ. BUC DE LLIBRES Joventut editorial. Dimarts 16 a les 19 h. Amb la presència d’Élodie Bourgeois i Lluís Zendrera per parlar del catàleg de literatura infantil.

MATARÓ. DEU DE CCOO La problemàtica de les pensions.

Dijous 18 a les 17 h. A càrrec del sr.

Xavier Hernández, secretari general i Jordi Comas, secretari d’organització de CCOO. MATARÓ. FUNDACIÓ ILURO Mataronins a la vida de Pompeu Fabra. Dijous 18 a les 19.30 h. A càrrec d’Anna Comas.

Alella. Biblioteca. Dimecres 24 a les 19.30h. El camí de les aigües a càrrec de l’autora Carme Martí.

Cabrils. Museu de Cabrils. Dissabte 20 a les 19 h. Dies que duraran anys del fotoperiodista Jordi Borràs.

El Masnou. Biblioteca. Dimecres 17 a les 18.30 h. Madre e hija. De Casablanca a Vigo, de Lola Andrade.

Mataró. Buc de llibres. Dijous 4 a les 19.30 h. La vall de Cabrera de Mar a l’antiguitat, ibers i romans. Patrimoni en 3D amb la col· laboració del Grup d’Història del Casal de Mataró./ Dimecres 10 a les 19.30 h. Pompeu Fabra, l’aventura de la llengua, d’Oriol Garia Quera. / Dijous 18 a les 19.30 h. Hem arribat tard a classe amb Jordi Solé i Camardons, editor, i Ariadna Herrero, l’autora.

Mataró. Dòria Llibres. Dijous 4 a les 19.30 h. No diguis res, amb l’autora, Raquel Gámez-Serrano, i l’editor Marc Moreno. / Dijous 11 a les 19.30 h. La peixera, amb l’autor, Toni Cabré, i Jaume Calsapeu. / Divendres 19 a les 19.30 h. Les ulleres de Walter Benjamin, amb l’autor, Joan Carles González-Pujalte, i Charo Santos. / Dissabte 20 a les 19 h. Madre no hay más que una, d’Adrián Villalba. / Divendres 26 a les 19.30 h. Fanzine Grrrls, amb l’autora, Gemma Villegas, Anna i Eva Minguet. / Dissabte 27 a les 18 h. Naixements bestials, d’Aina Bestard.

Mataró. Biblioteca Pompeu Fabra. Dissabte 20 a les 18 h. Sara i els silencis a càrrec de l’autora, Maria Escalas.

MATARÓ. CAN PALAUET Barcelona. Mataró i el tren: Història de dues ciutats. Divendres 26 a les 19.30 h. A càrrec de Ferran Armengol i Ferrer.

Premià de Mar. Biblioteca. Dijous 4 a les 18.30 h. Guetxo, territori Pinilla de Gustavo Iduriaga, autor del llibre.

MATARÓ. CAN PALAUET El tercer mil·leni aC: el testimoni d’uns episodis d’enfrontament i mort. Dimarts 30 a les 19 h. A càrrec d’Ignacio Soriano Llopis.

Sant Vicenç de Montalt. Centre Cívic. Divendres 5 a les 19.30h. Bon dia, són les vuit a càrrec d’Antoni Basses.

PREMIÀ DE DALT. Casal Jove Valoració política i social d’aquests dotze mesos. Dimecres 3 a les 19.30 h. A càrrec de Salvador Cardús.

PREMIÀ DE DALT. SC Sant Jaume Pompeu Fabra. Divendres 5 a les 19 h. A càrrec de Jordi Manent.

PREMIÀ DE MAR. Centre Cívic Què és un estat de dret? La crònica de la repressió. Dijous 4 a les 19 h. A càrrec de Marc Marsal i Ferret.

Premià de Mar. Llibreria Vapor Vell. Dijous 4 a les 19.30h. Apartheids de Montse Assens, 41è Premi Marià Manent de Poesia.

Teià. Biblioteca. Divendres 26 a les 19h. El silenci de les cases a càrrec de Maria Sanplà, l’autora.

PREMIÀ DE MAR. Biblioteca Klimt, Sezession i la Viena de final de segle. Dilluns 15 a les 18.30 h. A càrrec de Muntsa Lamúa.

PREMIÀ DE MAR. Biblioteca 100 anys del naixement de Manuel de Pedrolo. Divendres 19 a les 19 h. A càrrec d’Antoni Munné i Jordà.

PREMIÀ DE MAR. Espai l’Amistat Pergolesi i la culminació de la Música Napolitana del Barroc.

Dissabte 20 a les 20 h. A càrrec del musicòleg Joan Vives.

St. Vicenç Montalt. Casal Xerrada del meteoròleg Dani Ramírez. Dijous 25 a les 19h.

TEIÀ. BIBLIOTECA Paraules d’humor i amor. Dijous 4 a les 18h. Poesia amb música a càrrec de Martina Escoda, veu, i Francesc Bombí-Vilanova, veu i guitarra.

NO PASARÁN! MATARÓ. SALA D’ACTES DE CAN PALAUET. Dimarts 23 a les 19 h.

80 anys de les Brigades Internacionals Mataró. A càrrec dels historiadors Josep Xaubet i Maria Salicrú-Maltas.

TEIÀ. BIBLIOTECA El joc com a eina d’aprenentatge.

Dimecres 24 a les 19h. A càrrec d’Imma Marín i presentació del seu llibre ¿Jugamos?.

VILASSAR DE DALT. Museu Arxiu Les cases de cós del Maresme.

Dimecres 10 a les 20 h. A càrrec d’Antoni Paricio, arquitecte. Presentació de l’exposició: 5a Mostra d´Arquitectura del Maresme i 2n Premi Puig i Cadafalch del Maresme.

VILASSAR DE MAR. Biblioteca Josep Palau i Fabre i la llibertat.

Dijous 4 a les 18 h. A càrrec de Joan Noves i Oriol, president de la Fundació Palau i Fabre de Caldes d’Estrac.

VILASSAR DE MAR. Biblioteca Memòria de tres anys. Dissabte 6 a les 11 h. A càrrec de la Universitat Social Podem VdM. VILASSAR DE MAR. Biblioteca Pompeu Fabra: el lingüista excepcional i el personatge cívic.

Dilluns 8 a les 19 h. A càrrec de Jordi Manent.

VILASSAR DE MAR. Sala M. Roser Carrau De la recerca sobre la Sida a la recerca per a tothom. Dimarts 9 a les 18 h. A càrrec del Dr. Bonaventura Clotet.

VILASSAR DE MAR. Biblioteca Montserrat Abelló i Soler. Dijous 11 a les 18 h. A càrrec d’Araceli Bruch i Pla. VILASSAR DE MAR. Biblioteca Maria Aurèlia Capmany, l’època d’una dona. Dijous 18 a les 18 h. A càrrec d’Agustí Pons i Mir. VILASSAR DE MAR. escola La Presentació Los valores y la cultura popular a través de los cuentos. Divendres 19 a les 19 h. De l’autora Emilia Villalba Guillén, exprofessora de l’escola La Presentació.

VILASSAR DE MAR. Biblioteca La repressió del franquisme: deure i dret de memòria. Dissabte 20 a les 11 h. A càrrec de Carles Vallejo.

EXPOSICIONS ALELLA. Can Manyé Vinyes revelades. El vi com a agent fotogràfic. Fins al 14 d’octubre. Diumenge 7 a les 12 h: Visita comentada.

MATARÓ. NAU GAUDÍ Col·lecció Bassat. Escultures 19111989. Fins al 28 d’octubre. Últims dies per visitar la mostra. Diumenge 7 a les 12 h: Visita guiada.

MATARÓ. BIBLIO. ANTONI COMAS Nens i trens. Del 8 al 31 d’octubre.

Reviurem la màgia dels trens de joguina i el seu lligam amb el món artístic i col·leccionista.

ALELLA. Can Manyé Els presos polítics a l’Espanya contemporània. Del 16 al 21 d’octubre. De Santiago Sierra.

MATARÓ. MUSEU ARXIU STA MARIA El Mataró de fa 100 anys. Del 10 d’octubre al 10 de novembre.

Exposició d’instantànies de Lluís Pineda Cabanyes (1882-1939).

Dissabte 13 a les 18 i a les 19 h: Visita guiada.

MATARÓ. LES ESMANDIES Per als teus ulls. Del 4 al 26 d’octubre. Resultat del projecte col·lectiu del Grup Foto Havana.

ARENYS DE MAR. C.C.Calisay Foto3 expo col·lectiva d’autor.

Del 5 al 28 d’octubre. Visita guiada: dissabte 27 a les 7 h.

MATARÓ. CAN SERRA Anem a la platja! + Camins de ronda. Fins al 18 de novembre.Visió del concepte d’estiueig. Divendres 12 a les 12 h: Visita guiada.

MATARÓ. ATENEU FUNDACIÓ ILURO Col·lectiva Sant Lluc. Fins al 4 de novembre. Exposició col·lectiva.

ESPAIS RECOBRATS MATARÓ. CAN MARFÀ De l’11 d’octubre al 24 de febrer.

Un recorregut per les intervencions de reutilització del patrimoni industrial que s’han dut a terme a Catalunya.

MATARÓ. CASAL L’ALIANÇA Gemma Esclusa. Retalls de natura. Fins al 7 d’octubre. Obra recent de l’artista.

MATARÓ. CA L’ARENAS Colors d’aigua + Les Santes al mar. Fins al 28 d’octubre. Amb motiu del centenari del naixement del pintor Jaume Arenas. Dissabte 13 a les 12 h: Visita guiada

MATARÓ. LA DESTIL·LERIA Tarannàs: la realitat. Fins al 7 de novembre. 14 artistes aporten la seva visió sobre una mateixa realitat.

MATARÓ. CAN PALAUET Persones i carrer[a]s. Fins al 21 d’octubre. Permetrà recordar el Mataró del segle XX a través de les imatges d’una mateixa família de fotògrafs, els Carreras.

MATARÓ. BIBLIO. POMPEU FABRA Pedrolo, més enllà dels límits. De l’1 al 31 d’octubre. L’exposició presenta l’ampli univers de l’escriptor, tant en la seva dimensió biogràfica com literària.

MATARÓ. C. CÍVIC ESPAI GATASSA Héctor Agramunt. Fins al 5 d’octubre. Mostra de fotografia creativa.

MATARÓ. C. CÍVIC ESPAI GATASSA Toni Rovira, ninotaire. Del 10 d’octubre al 2 de novembre.

Dibuixos que retraten personatges populars de tots els àmbits.

MATARÓ. DIVERSOS INDRETS Jaume Parera i Boix. Fins al 20 d’octubre. Exposició de pintures i vinyetes de Jaume Parera i Boix.

MIRADES A GERARD ROSÉS TEIÀ. CMC la Unió.

Del 5 al 28 d’octubre.

Exposició homenatge a Gerard Rosés a càrrec del grup d’Artistes de Teià (GAT), molts d’ells havien estat alumnes seus.

PREMIÀ DE DALT. Museu Què diem quan parlem de disseny? Del 10 d’octubre al 15 de desembre.

PREMIÀ DE MAR. MEP Marta Poca: Persona. Fins l’11 de novembre. Visites guiades: dissabtes 13 i 27 a les 12 h.

PREMIÀ DE MAR. Centre Cívic La lió 1-O. De l’1 al 15 d’octubre.

Fotos de Quim Farrero.

PREMIÀ DE MAR. Centre Cívic Dones Blaves. Del 15 al 31 d’octubre. Pintura Maria Rosa LLorenç.

PREMIÀ DE MAR. Sala PremiArt Joan Gómez Vinardell. Del 5 al 14 d’octubre. Exposició de pintura.

PREMIÀ DE MAR. Sala PremiArt Montserrat Sardina. Del 19 al 28 d’octubre. Exposició de pintura.

St. Vicenç Montalt. Biblioteca Noms robats. Del 19 d’octubre al 9 novembre. A càrrec d’Antoni Tàssies.

VILASSAR DALT. Plaça de la Vila 1 d’octubre de 2017. De l’1 al 14 d’octubre.

VILASSAR DE DALT. Biblioteca La desmesurada vida de Ramon Llull. Del 2 al 20 d’octubre.

VILASSAR DE DALT. Museu Arxiu Ramon Llull i l’encontre entre cultures. Fins el 7 d’octubre.

VILASSAR DE MAR. Can Bisa A l’entorn de la mirada. Fins 4 novembre. D’Albert Olivé i Boix.

Tribuna Maresme

31