Page 1

tribuna maresme NÚMERO 332. MARÇ 2018 Propera sortida: 5 d’abril

www.tribunamaresme.com t tribunamaresme f tribunamaresme

Dia de la Dona al Maresme

Consulta l’agenda amb els actes del Dia de la Dona Treballadora, el 8 de març (Pàg. 5)

Miquel Barceló homenatja a Palau i Fabre Entrevista a Laura Rosel, presentadora de FAQs Especials dedicats a la Gent gran i Ensenyament


EDITORIAL

CONCURSOS SORTEIG DE LLIBRES Participa i guanya 1 exemplar del llibre de relats ‘Terra de crims’, de Valerià Pujol, publicat per Quaderns de la Font del Cargol.

Avançar cap a la plena igualtat i contra la violència de gènere El Dia Internacional de les Dones o Dia de la Dona Treballadora se celebra el 8 de març de cada any i està reconegut per l’Organització de les Nacions Unides (l’ONU). Amb la celebració d’aquesta data es reivindica el feminisme denunciant el sexisme, alhora que es commemora la lluita de les dones per la seva participació juntament amb els homes en l’àmbit laboral. La primera celebració va tenir lloc el 19 de març de 1911 a Alemanya, Àustria, Dinamarca i Suïssa, i la seva commemoració s’ha vingut estenent, des de llavors, a nombrosos països. Va ser, precisament, el 1972 quan l’Assemblea General de les Nacions Unides va declarar 1975 Any Internacional de la Dona. I el 1977 va convidar a tots els Estats a declarar un dia com a Dia Internacional pels Drets de la dona i la Pau internacional. En aquest context, al voltant del 8 de març es realitza un ampli programa d’activitats i propostes que tenen com

LA VINYETA

a objectiu reivindicar i recordar que en la nostra societat encara no s’ha assolit la plena igualtat. Això es constata en el món laboral, però també en molts aspectes de la vida diària, en els quals la discriminació envers la dona és ben visible. Ja sigui l’assetjament sexual, de trista actualitat o la violència de gènere, que sembla no tenir aturador. La nostra societat ha de ser capaç de generar els mecanismes que afavoreixen tant la igualtat en tots els aspectes, com el final de tota forma de violència sexista. Aquest és un camí, pel que malauradament es va veient, gens fàcil, però de màxima prioritat hores d’ara. Ja sigui en la família, en l’ensenyament o en tots els aspectes que siguin necessaris, cal avançar en aquesta via i de manera ràpida. És vital per a la nostra societat. I cada any, el 8 de març posa llum sobre aquesta assignatura pendent que genera grans greuges i moltes víctimes cada dia arreu del món. Que no quedi només en paraules!

‘A finals dels anys vuitanta, Terra de crims va suposar una nova experiència narrativa de Valerià Pujol (Premià de Dalt, 1952 - 1992); una obra que s’endinsa en el registre de la literatura popular i que s’allunya de la recerca transgressora de títols anteriors de l’autor. Tractant el gènere negre des d’una tradició costumista, ‘Terra de crims’ recull un seguit d’històries, més o menys reals, situades al món rural i que tenen com a nucli o com a marc narratiu la història d’un assassinat o un intent d’assassinat.’

SORTEIG D’UNA CALÇOTADA Sortegem una calçotada per a dues persones al Restaurant Can Feliu de Vilassar de Dalt.

Maneres de participar 1. Enviar un email a: promocio@tribunamaresme.com. 2. Facebook. Segueix-nos i posar m’agrada a la publicació del concurs. 3. Twitter. Retuitejar o posar m’agrada el tuit del concurs. Els guanyadors del concurs dels 5 llibres de l’edició anterior són: Ferran Garcia Garcia (Premià de Mar), Maria Elena Monleon Pico (Premià de Mar), Teresa Berdagué Pujol (Premià de Mar), Dolça Costa Santos (Premià de Mar) i Antònia De Gràcia Figueras (Alella).

Ricard Soler. www.ricardsoler.blogspot.com

00TM www.e-cib.com

Codi E-cib Els lectors de Tribuna Maresme trobareu el codi E-cib en diversos articles o anuncis. El codi de 4 dígits us permetrà connectar l’espai físic de l’anunci o l’article amb Internet, on hi podreu obtenir més informació. Per enllaçar el codi amb la xarxa cal anar a la web www.e-cib.com i introduir els 4 dígits indicats. També podeu descarregar-vos l’aplicació E-cib, disponible per Android i IOS, als vostres smartphones i agilitzar el procés.

tribuna maresme 20.000 exemplars distribuïts als municipis de la comarca

2

Tribuna Maresme

Editor/director: Josep Maria Ponce. Col·laboradors: Albert Calls, Margarida Colomer, Ramon Domingo, ISSA, Jesús Gonzàlez Notario, Josep Grau (Montaltrek), Quim Giménez, Anna Lladó, Passi Garden Home, Ferran Planell, Gemma Ponce, Gabriel Pujol, Remei Ribas (Àvia Remei), Joan Salicrú (Associació Cultural Valors), Ricard Soler. C/ Lourdes, 40 · 08330 Premià de Mar · Tel. 93 752 52 67 www.tribunamaresme.com · info@tribunamaresme.com Dip. Legal: B-26375-2005. Impressió: Impressions Intercomarcals S.A.

TRIBUNA Maresme no es fa necessàriament responsable del contingut dels articles dels seus col·laboradors, ni dels missatges publicitaris.


ACTUALITAT Detenen el presumpte autor del doble homicidi dels joves del Maresme al pantà de Susqueda Text: ACN

Els Mossos d’Esquadra van detinir el presumpte autor del doble homicidi del pantà de Susqueda, comés a finals de l’agost passat. La detenció es va fer el 26 de febrer a Santa Coloma de Farners. Durant aquests sis mesos, els mossos de la Unitat de Desapareguts ha dut a terme la investigació dels fets. Segons fonts policials, el detingut era coneixedor de la zona on es va produir el crim, ja que viu a l’entorn del pantà i no tenia relació amb les víctimes ni amb l’entorn de les seves famílies. Les víctimes del crim són Marc H.L. de 23 i veí d’Arenys de Munt

i Paula M.P. de 21 anys i veïna de Cabrils. Els dos joves van desaparèixer el 24 d’agost, quan van anar fins al pantà en furgoneta per fer una excursió amb caiac. El cos del noi va aparèixer surant i el de la noia en una de les

parets rocoses del pantà, ja fora de l’aigua. Ell duia una motxilla amb una pedra a dins. Ella no en portava, però no es va descartar que la perdés dins l’aigua. El lloc on van aparèixer és de difícil accés i està a mig camí on

el 28 d’agost van trobar el cotxe de la parella. Algú l’havia manipulat per llançar-lo daltabaix i fer-lo desaparèixer al fons del pantà. Per això, els investigadors van creure que darrere del doble crim hi podia haver alguna persona coneixedora de la zona. El caiac també el van punxar i hi van posar pedres de grans dimensions per enfonsar-lo. Els investigadors no tenen “cap dubte” que el veí d’Anglès detingut és l’autor del doble crim de Susqueda. El cap de la Divisió d’Investigació Criminal (DIC) dels Mossos d’Esquadra, l’intendent Antoni Rodríguez, ha assegurat que hi ha “càrrega probatòria” contra l’arrestat.

Instal·len senyals amb el missatge ‘Municipi de la República Catalana’ Membres del Comitè de Defensa de la República (CDR) del Maresme han instal·lat aquest dimecres senyals on es pot llegir “Municipi de la República Catalana” a l’entrada d’una quinzena de localitats d’aquesta comarca. L’objectiu de l’acció és “materialitzar el sentiment predomi-

nant” en aquestes poblacions. El col·lectiu recorda que l’1-O els ciutadans van votar i exigeix la implementació de la declaració del 27 d’octubre “sense més dilacions”. Així mateix adverteix que els CDR segueixen treballant amb “determinació i no-violència per a la República Catalana” i

indiquen que només “cal sortir a defensar-la”. L’acció s’ha dut a terme a localitats com Tiana, Malgrat de Mar, Calella, Pineda de Mar, Llavaneres, Alella, Òrrius, Santa Susanna, Teià, Premià de Mar, Canet de Mar i Premià de Dalt, entre d’altres.

Tribuna Maresme

3


Miquel Barceló ret homenatge a Josep Palau i Fabre amb l’exposició ‘Pregon Desig’

Dia Internacional de la Dona, una jornada reivindicativa

La mostra, que reuneix obra original provinent de la col·lecció privada del reconegut artista mallorquí, es podrà veure a la Fundació Palau de Caldes d’Estrac, del 17 de febrer al 9 de setembre de 2018.

El Dia Internacional de les Dones o dia de la Dona treballadora se celebra el 8 de març i està reconegut per l’ONU. Durant aquesta jornada es reivindica el feminisme, es denuncia el masclisme i la violència de gènere, alhora que es commemora la lluita de la dona juntament amb l’home per la participació laboral, i per tant el seu dret a la independència econòmica i a la societat en general. Aquesta jornada ve celebrant-se des del 8 de març de 1911. En ple segle XXI i en una societat en la qual es reconeixen i defensen molts de drets que en el passat es menyspreaven, continua havent-hi violència de gènere tots els dies i desigualtat home-done, tant en l’àmbit laboral com en la resta dels aspectes de la societat. Més enllà de la reivindicació, és necessari que les polítiques d’igualtat de gènere vagin concretant-se ininterrompudament en lleis, però també cal una actitud del conjunt de la societat que comença al si de casa nostra, segueix en l’ensenyament i depèn, des del primer moment, de cadascun de nosaltres. En el marc d’aquesta diada reivindicativa, que posa el punt de mira en una problemàtica que cal no oblidar, el Maresme organitza un ampli programa de propostes, les més destacades de les quals recollim a continuació.

Miquel Barceló és un dels artistes contemporanis que més va valorar l’escriptor, crític i erudit Josep Palau i Fabre. Un dels somnis del poeta era poder dedicar una exposició temporal a Barceló a les sales de la seva Fundació, ja que admirava profundament l’obra de l’artista mallorquí. Malauradament, aquest desig no es va poder materialitzar en vida del poeta. Però precisament ara, amb motiu de l’Any Palau i Fabre, Miquel Barceló ha realitzat el logotip de la commemoració i col·labora cedint 68 peces per

a l’exposició ‘Pregon desig: Miquel Barceló a Josep Palau i Fabre’, que es podrà veure del 17 de febrer al 9 de setembre del 2018 a la Fundació Palau a Caldes d’Estrac. Segons expliquen des de la fundació, la mostra in-

clou gravats, aquarel·les i obres realitzades amb tècniques mixtes. Peixos i pops, gravats amb termites, dibuixos per a brodats, eròtics, africans, retrats i fins i tot autoretrats, que van des del 1999 fins a l’actualitat. Completen el conjunt de peces el quadern amb l’aquarel· la original que ha servit com a logotip de l’Any Palau i Fabre i l’aquarel·la ‘Els Grius’, peça dedicada a Josep Palau i Fabre que forma part del fons d’art de la Fundació Palau.

La Fira de l’Arbre canvia de dates Els propers dies 3 i 4 de març, el Parc Central de Mataró acollirà la quarantena edició de la Fira de l’Arbre i la Natura. Aquesta proposta estava prevista inicialment pels dies 17 i 18 de febrer, però els organitzadors van

4

Tribuna Maresme

decidir ajornar-la degut a les previsions de mal temps. Tot és a punt, doncs, novament, per a una altra edició d’aquest multitudinari punt de trobada al voltant de l’arbre i la natura que reuneix multituds..


actes AMB motiu del dia internacional de la dona ALELLA Can Manyé Mirades cap a l’Àfrica. Del 2 de març al 15 d’abril. Exposició de Bianca Batlle Ngnema i performance a càrrec de Pinten Dones. Visita comentada: Dissabte 3 i diumenge 4 a les 12h. Ass. Dones Montserrat Roig Taller Gimnàstica abdominal i sol pelvià. Dimecres 7 a les 11 h. A càrrec de Dolors Maset. Can Lleonart Violència i misogínia a la música Pop. Dijous 8 a les 19h. A càrrec de Rosa Ma González Dra. en Filologia Anglesa per la UB. Antigues Escoles Fabra Taller d’autodefensa femenina. Dies 14 i 16 a les 18.30 h.

ARENYS DE MAR C.C.Calisay El perquè del dia de la dona treballadora. Dimarts 6 a les 18 h. A càrrec d’Imma Moratalla, arxivera i historiadora. DIVERSOS INDRETS Dia Internacional de la Dona Treballadora. Dijous 8 a les 10 h: Descobrim les dones del nostre Museu (Museu Marès de les Puntes). A les 18 h: Hora del conte especial a càrrec de Teresa Verdura (Biblioteca). A les 19 h: Lectura del Manifest a càrrec de Lourdes Cazorla i actuació del grup Mar de Gospel (C.C.Calisay).

ARENYS DE Munt Centre Moral Reflexos de Lluna. Dissabte 10 a les 21.30 h. En motiu de la commemoració del Dia Internacional de la Dona Treballadora.

CABRERA DE MAR Biblioteca Ilturo Com ser dona i sobreviure a l’Afganistan. Divendres 2 a les 19 h. Tertúlia amb l’escriptora Nadia Ghulam, que ens explicarà la seva vida sota el règim talibà a l’Afganistan. Un règim que va prohibir a les dones treballar fora de casa.

Casal El Castellet Dia Internacional de la Dona. Dijous 8 març. Commemoració del Dia Internacional de la Dona amb la lectura de manifest i celebració amb el photocall ‘We Can Do It’.

Torrent de Santa Anna Correllengua feminista. Diumenge 11 d’11 a 16 h. Xerrada-debat amb escriptores, exposició “Dones de Premià”, poesia, música, taller infantil, paradetes i dinar popular.

Espai Cívic Les Escoles Rap del Dia de la Dona. Dijous 8 a les 17.30 h. Difusió a través de les xarxes socials municipals del vídeo resultant del taller de rap del Dia de la Dona.

EL MASNOU

PREMIÀ DE MAR

Biblioteca Dones escriptores i vi. Literatura insòlita. Dijous 8 a les 19.30 h. Us proposem un tats de vins mentre parlem de l’obra d’Emily Dicinson, Virginia Woolf, Anne Sexton, Sylvia Plath. A càrrec de Calidoscopi Cultura.

Ca n’Humet Acte d’homenatge a les dones treballadores del tèxtil al Masnou. Dissabte 10 a les 18.30 h. Es presentarà el projecte i es podrà veure un documental en què es recull el testimoni d’aquestes dones.

Espai l’Amistat Trobada Dones. Divendres 9 a les 20 h. Humor de cap a peus, monòleg d’humor de Mayte Carreras; Cor de noies l’Escola Municipal de Música, Elena Blanch, directora i Carmen Bartolomé, piano.

Casa de Cultura Les dones treballadores del tèxtil al Masnou. Inauguració de l’exposició diumenge 11 a les 19 h.

Biblioteca Des-okupar el cos: aproximació al còmic feminista. Dimarts 13 a les 19 h. A càrrec de de Maria Vila, historietista il·lustradora.

LLAVANERES Plaça de la Vila Commemoració del Dia de la Dona Treballadora. Dijous 8 a les 12 h. Lectura del manifest i presentació del programa: ‘Març, el mes de la Dona Treballadora’.

Centre Cívic La revolució de les dones a l’Índia rural. Dimarts 20 a les 19 h. A càrrec Montse Ortiz, coordinadora de sensibilització i experta en gènere de la Fundación Vicente Ferrer.

SanT VICENÇ MONTALT

Ajuntament Empoderament femení i presència. Dijous 8 a les 19 h. A càrrec de Joana Franco, formada en Teràpia Gestalt.

Centre cívic Dones, conciliació laboral i èxit professional. Dijous 8 a les 9.30h. A càrrec de Roser Sellés, coach.

Ajuntament La dona, avui. Dijous 15 a les 19 h. A càrrec de Judit Sánchez, mediadora municipal.

Av. Toni Sors Dia de la dona. Dissabte 10. Festival de Foodtrucks; 11h: Inflables esportius; 11h: Passejada popular; 12h: Exhibició de ball; 13h: Masterclass de Zumba; 14h: Concert de Dulce Rebeca; 15.30h: Actuació musical i de ball; 17.30h: Taller Fofuches, amb la creació de la fofucha ‘Sant Vicenç Dona’;

Port Balís Cursa Triwoman i IronKids. Diumenge 18 a les 9 h. Cursa de la Dona i nens. Sortida i arribada Port Balís.

MATARÓ Biblioteca Antoni Comas Calces de paper. Dijous 15 a les 19.30 h. Un collage teatral que mostra diferents aspectes de la realitat de dones. A càrrec de Ruda Teatre. Teatre en motiu del Dia Internacional de la Dona.

centre cívic Dia de la dona. Dissabte 10. 19.30h: Lectura del manifest i inauguració de la IV Exposició ‘Dones de Sant Vicenç’; 20h: Actuació musical i de dansa ‘La otra Carmen’; 21h: Concert de Noel Sinaka i Sergi. Port Balís Triwoman 5K/10K Run. Diumenge 18, 9h.

PREMIÀ DE DALT

VILASSAR DE DALT

Ajuntament Lectura manifest dia de la Dona. Dijous 8 a les 13 h. A càrrec de la regidora d’Igualtat.

Biblioteca Commemoració del Dia de la Dona. Dissabte 3 a les 12h. Lliurament de l’agulla de plata.

VILASSAR DE MAR Can Bisa Dones. Quotidianitat normalitzada. Del 4 de març al 30 d’abril. Biblioteca Coses meves. Fins 24 març. De Mari Vera. Biblioteca Taller: Ni prínceps blaus, ni princeses promeses, per oferir propostes per a l’educació no sexista. Dimarts 6 a les 18.30 h. Can Jorba Taller de dibuixar cançons feministes. Dissabte 10 a les 17 h. A càrrec de la il·lustradora Marta Bellvehí. Ateneu Vilassanès Ruth i Mercè, separades i què? Dissabte 10 a les 20 h. Teatre a càrrec de la companyia A-Mitges, amb les actrius Mayte Carreras i Cristina Solà, i la direcció de Marià Font. plaça de l’Ajuntament IV Cursa del dia de la dona. Diumenge 11 a partir de les 9 h. Es podrà fer a caminant o corrent, la qüestió és avançar en la igualtat! Biblioteca Anna Magnani i el cinema neo-realista italià. Dimecres 14 a les 18 h. A càrrec de la Dra. en Comunicació, Margarida Carnicé Mur. Biblioteca Igualtat de drets laborals i familiars. Conseqüències. Divendres 23 a les 18.30 h. Taula debat. Plaça de l’Ajuntament Concentració en contra de la violència masclista. Dijous 29 a les 19 h. Aturem els feminicidis! Tots els últims dijous de mes.

Tribuna Maresme

5


ENTREVISTA A Laura Rosel, periodista i presentadora de ‘FAQs’

“FAQs és el programa que jo tenia ganes de fer”

Text: AMIC Foto: Clack

pressió és la del moment: estan passant moltes coses que s’han de saber explicar des de la forma més objectiva, si és que es pot dir així, possible; que no se’ns escapi res. I l’altra pressió és la de l’entorn: FAQs està en el punt de mira però no només FAQs sinó Catalunya, la política, tot el que està passant ara mateix... tot és d’una màxima sensibilitat. I a la mínima que fas una cosa... molesta a uns o als altres. A uns els sembla que t’has quedat curt i als altres que t’has passat de la ratlla... llavors és molta pressió però sobretot pel mateix moment que estem vivint.

Fer un programa nou a TV3, sobre política però en clau d’entreteniment, en un moment tan delicat políticament... és un desafiament molt gran. Com ho viviu? Jo crec que ha estat la clau de l’èxit. Una de les claus de l’èxit, si més no, ha estat aquesta coincidència. Un moment molt bèstia, molt intens, que no havíem viscut mai, per tant un moment inèdit a la història de Catalunya amb un format també inèdit en la història de la televisió a Catalunya. S’han trobat aquestes dues circumstàncies i han fet que funcionés. La gent té set d’actualitat, de política, d’anàlisi... però d’anàlisi tranquil·la, que és la que ofereix el FAQs. Amb tots els protagonistes però sense crits; almenys això és el que intentem. Donant veu a tots els sectors, a tots els punts

Esteu a l’epicentre de l’huracà. Una mica sí que ho he notat. Assumim aquesta pressió, assumim el repte i cada setmana intentem fer-ho millor. Som els primers que veiem els errors i les coses a esmenar. Nosaltres acabem el programa el dissabte a la matinada i t’asseguro que el diumenge a la tarda, com a molt, ja estem treballant, fent autocrítica –“Ostres, vam patinar per aquí”, “Això ho hauríem d’haver corregit”, “Això ho hauríem d’haver vist”, “A veure si la setmana vinent podem anar per aquí”...-. O sigui que som els primers dels punts forts i els punts febles del FAQs. Que la gent hi posi crítica... l’acceptem. Sempre s’accepta, la positiva i la negativa, però que té ganes de construir. Ara, de la crítica a l’atac... nosaltres no entrarem en segons quines guerres.

Bregada professionalment a Ràdio Sabadell i amb una trajectòria d’onze anys a RAC1, la popularitat d’una forma més massiva li ha arribat a Laura Rosel el mes de setembre fent parella amb Jordi Armenteras amb la difícil missió de substituir Josep Cuní al ‘8

6

Tribuna Maresme

al dia’ de 8tv i, a principis de gener de 2018, de prendre el relleu a Ricard Ustrell al ‘FAQs’, ‘Preguntes freqüents’, el programa d’actualitat política dels dissabtes al vespre a TV3 que amb pocs mesos s’ha convertit en una de les referències.

de vista. Jo crec que això és el que necessitava, el moment ho requeria i TV3 i El Terrat hi van posar el format. I està funcionant. Això deu fer pujar l’adrenalina en el bon sentit però també deu fer pujar la tensió?

La pressió és molt gran. La primera, la que ens posem nosaltres mateixos per aconseguir tenir els protagonistes dels temes que han estat actualitat aquella setmana, per aconseguir explicar-los des de diferents punts de vista, que no se’ns escapi cap veu. Una altra


En una entrevista deia que el ‘FAQs’ és un programa d’entreteniment, però... és un programa sobre política. Si més no, això és inèdit, a casa nostra. És que el FAQs és un programa d’entreteniment; a TV3 no penja d’Informatius sinó d’Entreteniment. És un programa d’actualitat política, toca l’actualitat política, però s’inscriu en el terreny de l’entreteniment. Això ve per la polèmica de les samarretes, que per nosaltres és un element més, un missatge més, dins el conjunt d’un programa d’entreteniment. A vegades s’entén i a vegades no s’entén. La samarreta sempre gira al voltant d’un dels temes d’actualitat d’aquella setmana, ja sigui un tema o ja sigui un personatge. La setmana que feia 50 anys el Rei Felip, jo portava una samarreta seva. La setmana que hi havia una campanya per dur la careta de Carles Puigdemont, jo portava una samarreta que ho reproduïa. És simplement això...

La gent té set d’actualitat, de política, d’anàlisi... però d’anàlisi tranquil·la, que és la que ofereix el FAQs És un programa d’actualitat política, però s’inscriu en el terreny de l’entreteniment Han estat molt criticats els aplaudiments del programa, que ajuden a confirmar l’estereotip. Us heu plantejat buscar maneres de què el públic no sigui tant d’un costat? Ens ho plantegem tot. Nosaltres el dimarts, quan comencem a preparar el següent programa, ens ho plantegem tot. El tema de les samarretes ens el plantegem també: si s’ha entès, si ha estat prou clar, si ha arribat el missatge que volíem donar... I amb el tema del públic, també. Clar, el primer que he de dir és que a TV3 ve qui vol venir, nosaltres

no anem a buscar un determinat públic. També és veritat que abans de començar, jo surto, els saludo, explico què tindrem aquella nit i els demano que aplaudeixin a tothom quan entra i quan surt del plató. I que s’estalviïn els xiulets i els aplaudiments durant les intervencions, perquè volem que tothom que vingui s’hi senti a gust. No volem que es xiuli a ningú. Ara, al final són moltes hores de directe i si a alguns senyors els surt aplaudir una intervenció concreta... no els diré que no. Parlàvem de reptes: substituir el presentador dels primers vint programes, Ricard Ustrell. Li ha costat molt, això? O ha intentat deixar clar que seria una altra cosa? Per mi va ser una gran sorpresa i una gran il·lusió per presentar el FAQs. Per mi va ser una il·lusió enorme; vaig tremolar de dalt a baix. Jo me’l mirava gairebé cada setmana i era el programa que

jo hagués volgut fer: pels convidats, pel to, pel format, pel poder moure’s pel plató d’aquella manera... amb en Ricard ens coneixem perquè vam coincidir molts anys a Ràdio Sabadell, ens tenim admiració mútua. Ara, de seguida vaig voler deixar clar que amb mi seria una cosa diferent; jo no sóc en Ricard Ustrell. El repte era, això sí, mantenir l’èxit. FAQs ha aconseguit tenir èxit pel moment però també perquè el format és innovador: mai s’havia fet un programa així un dissabte al vespre a TV3. Per tant el repte era continuar enganxant la gent parlant d’actualitat política. Superat el primer programa ja vaig veure que podia imprimir-hi la meva pròpia personalitat... i per tant vaig pensar “Endavant”.

Llegiex l’entrevista completa a través del següent codi e-cib:

12TM www.e-cib.com

Tribuna Maresme

7


El futur del treball en l’era digital

Solidaritat amb el Nepal

EL FUTUR ÉS ARA Anna Lladó. Periodista www.annalladoferrer.com

Segons Jordi Serrano, soci fundador del Future for Work Institute, el mercat laboral es troba en un procés de canvi constant a causa de factors com ara la globalització, l’automatització -els robots!- i el sorgiment de l’economia col·laborativa, amb plataformes com ara Uber o Airbnb. La tecnologia ja ha comportat importants canvis i ho continuarà fent. Gràcies a ella es crearan nous llocs de treball; “Molts tindran ocupacions que encara no existeixen”, apunta Sara Díaz, directora de Formació i Innovació de Barcelona Activa. A més, s’incrementarà el teletreball, el que pot facilitar la conciliació entre la feina i la vida familiar. Ara bé, hi ha qui veu el futur amb incertesa o, fins i tot, un cert pessimisme. Daniel Raventós, economista i professor de la UB, considera que desapareixeran més llocs de treball dels que es crearan amb la tecnologia. De fet, segons el Fòrum Econòmic Mundial, fins al 2020 se’n perdran fins a cinc milions a causa de l’anomenada quarta revolució industrial. Raventós, creu, a més, que les condicions laborals empitjoraran. Són algunes de les qüestions que s’han posat sobre la taula durant un dels debats del Mobile Week Barcelona. Els ponents també han instat els assistents a cercar les oportunitats que ofereix el futur. Han destacat la necessitat de potenciar la formació en tecnologia mòbil, així com en robòtica. “Falten professionals especialitzats en robòtica”, ha afirmat Pepa Sedó, directora de la unitat de robòtica i automatització d’Eurecat. “Més que preocupar-nos, ens hem d’ocupar”, ha apuntat Mar Alarcó, fundadora de la plataforma SocialCar. Ocupar-nos, afegeix, en formar-nos i preparar-nos per al que vindrà en un futur no gaire llunyà.

8

Tribuna Maresme

Mataró to Nepal és una associació solidària integrada principalment per persones de la capital del Maresme, tot i que també d’altres punts de la geografia catalana. El passat any 2017 van impulsar una actuació solidària treballant a la Shree Gandaki Lower School, al poble de Runchet, al Nepal. Aquests dies, l’entitat està realitzant actes de difusió de la seva tasca al Maresme. Precisament, el passat 22 de febrer, van fer una projecció del documental ‘Cap a l’escola!’ a la Biblioteca Ilturo de Cabrera de Mar, un resum de la seva feina solidària al Nepal i diversos membres que hi van participar van poder explicar el projecte. Runchet, a 2.000 metres d’altitud, va patir danys

importants a causa del terratrèmol de 2015. Un equip de nou persones de l’Associació Mataró to Nepal va desplaçar-s’hi el passat 2017 i al llarg de 15 dies van estar treballant en la rehabilitació i condicionament dels interiors de l’escola, construint-ne mobiliari. Hi van participar 9 persones (6 de Mataró, 1 d’Argentona, 1 de Cabrera de Mar i 1 de Benicarló. Són

Quico Silva, ànima del projecte Mataró to Nepal, Miquel Bancs, Toni Camps, Jalid Díaz, Juan Carlos Caballer, Josep Teixidó, José Martínez, Zenon Martínez i Joan Fernàndez. El proper acte de l’entitat serà el divendres 23 de març al Saló de Pedra d’Argentona, a les 20.30h. Podeu trobar més informació i contactes al web www.matarotonepal.org


LLIBRES

Novetats editorials del Maresme Entre les novetats editorials aparegudes recentment, destaquem les següents propostes Males decisions, de Susana Hernández. Publicat per Alrevés. L’autora de Premià de Mar ens presenta una història, escrita en català, sobre un segrest, a través de l’anàlisi profunda d’uns sentiments inquietants, traumàtics i malaltissos que decidiran el destí de tota una família. Hernández, continua en la seva línia de gènere negre – és la creadora dels personatges d’una sèrie literària, Rebeca Santana i Miriam Vázquez-, però aquest cop ha volgut fer un canvi de registre. Aquest llibre n’és la prova. Per als seus lectors de sempre i d’altres de nous. El paper amagat, d’Albert Calls i Ona Carvajal. Publicat per l’Ajuntament de Premià de Mar dins la col·lecció Primília Contes. Subtitulat ‘Un tomb per la història del barri de Santa Maria – Santa Anna - Tió’, aquest relat per a primers lectors explica com en Ferran i l’Anna, dos nens premianencs, han de fer un treball de recerca i aprenen

a descobrir el seu veïnat, el ‘Barri Cotet’, gràcies a un erudit, el Sr. Valentí i un ‘paper amagat’. S’acompanya la història d’un epígraf sobre els orígens del moviment veïnal al barri. Llibre de comptes, de Montserrat Manent, publicada per Editorial Afers. L’autora, nascuda a Mataró el 1940 i vinculada al Maresme, viu actualment a Barcelona. S’ha dedicat a la fotografia i al documentalisme gràfic. Manent compta amb una obra poètica d’interessant vàlua, amb llibres com Descoberta de temps, Uri, Camí de Petra i Cant del Puig de Randa. Ara s’hi afegeix el ‘Llibre de Comptes’. A partir de la lectura del ‘Llibre de Comptes del Consell de Catarroja (1652-1659)’, un document àrid amb entrades i sortides comptables referides a les despeses i els ingressos del Consell municipal, l’autora n’ha escrit uns bells i equili-

brats poemes, tot un exercici literari gens fàcil. La llengua dibuixada, d’Enric Larreula. Publicat per Voliana Edicions. ‘Història il·lustrada de les vicissituds de la llengua catalana en els temps de la suposada normalització’, és el subtítol del nou llibre d’aquest autor nascut a Barcelona el 1941 que és tot un referent de la Literatura Catalana. Ha publicat més de 100 obres de literatura infantil, juvenil i per a adults i ha fet aportacions a la reflexió sociolingüística. En aquest treball, amb aclaridors i senzills textos, acompanyats d’il·lustracions, Larreula ens parla de la seva lluita per salvar l’ús de la llengua catalana tot aprofitant els dibuixos que entre els anys 1977 i 1984 va fer a la revista ‘Butlletí dels Seminaris de la DEC d’Òmnium Cultural’, en els quals intentava ridiculitzar les actituds i el discurs dels contraris a la Normalització Lingüística.

EL POEMA (2)

Terra Exclou-me de la teva barbàrie, que ja no em queden paraules per descriure el neguit i la por de sobreviure en terres llunyanes que no conec. Exclou-me del teu pronòstic reservat perquè no em rendeixo ni claudico del passat ni del futur. El present es transforma a les mans del vent i colgo els peus sota la terra, la meva terra. Quan tot està perdut, el plor vessa el límit de l’esperança. Exclou-me de la teva falsa solidaritat que edifica fronteres sobre la meva llibertat. De Montse Assens Borda Del poemari Apartheids, Premi Marià Manent 2017. (Quaderns de la Font del Cargol, 2018).

MONTSE ASSENS BORDA. Viu a Premià de Dalt, on participa activament de la vida política, social i cultural del municipi. És fundadora de l’Associació de Relataires en Català (ARC), així com membre de l’entitat Arts i Lletres i de l’Associació d’Artistes de Premià de Dalt. La seva obra ha estat reconeguda amb diversos premis, entre els quals destaquen l’Antoni Ferrer (2012), el Foment Martinenc (2013), el Salvador Estrem i Fa (2014), el VII Premi literari Drac i el Venus de Badalona (2015), el Festa d’Elx (2016), el Miquel Martí Pol i el Josep M Ribelles (2017). Ha publicat, entre d’altres obres, els llibres Indigent, com jo (2007), Secrets acariciats (2010), Glops de nit (2012), A l’altre costat de la pell (2015), El bes de la nit (2017) i Bugada (2018).

Tribuna Maresme

9


OPINIÓ L’Escola Catalana no es toca! FENT MEMÒRIA Margarida Colomer Historiadora

La renovació pedagògica ha estat un motor importantíssim al nostre país. Els mestres han impulsat el redreçament cultural de Catalunya. En la nostra història més recent, cada període de progrés, llibertat i ambició cultural, ha tingut un esforç global vers l’educació. L’escola tradicional tenia la funció d’ensenyar les quatre regles i a llegir i escriure en castellà. A finals del segle XIX començaren a implantar-se

nous ideals vinculats al positivisme i als valors de llibertat i tolerància. L’escola activa, pública i laica fou un dels ideals tant de republicans com de socialistes i llibertaris. El 1909 es va constituir la Federació de Mestres d’Escoles Nacionals de Catalunya, la qual va organitzar el Congrés de Primera Ensenyança, celebrat en el Palau de Belles Arts de Barcelona (gener 1910). El 1914, amb el suport de la Mancomunitat de Catalunya, hi va haver la voluntat d’incorporar el català com a llengua vehicular. El 1923 amb el Cop d’Estat Militar de Primo de Rivera es va

perseguir tot aquest moviment. En l’època de la Segona República (1931-1939), fou quan tornaren a revifar les escoles d’estiu i el millorament de l’ensenyança a tots nivells, amb el suport del govern de la Generalitat de Catalunya. Durant la Dictadura franquista tots els avenços pedagògics i la llengua catalana a l’ensenyament foren prohibits. A partir dels anys seixanta hi va haver una recuperació amb l’Escola Rosa Sensat dirigida per Marta Mata. Es crearen nombroses centres escolars de pedagogia activa i catalana impulsats

per pares, mares i mestres. Amb la implantació de la Generalitat de Catalunya i l’Estatut d’Autonomia hi ha un consens indiscutible del model educatiu. Es va implantar el català com a llengua vehicular amb un gran èxit. Els mestres sempre han sigut el motor d’aquest progrés pedagògic. Ara és hora d’estar alerta. Grups polítics han posat en qüestió aquest model en nom d’una falsa llibertat. Hem de defensar la immersió com integració social d’un país que anem construint. Per aquí no passaran!

I l’ésser humà comprova molt sovint que els seus ideals no s’ajusten amb allò que troba al seu entorn més immediat. Si a això li sumem, per exemple, els mons idíl·lics de

les pel·lícules i dels anuncis de televisió, aleshores el desajustament idea-realitat pot causar estralls en la consistència reflexiva de l’individu i, de retruc, en el seu entorn. Plató va fundar l’Acadèmia, on s’impartien classes de filosofia. Va ser certament una bona idea perquè ell, influenciat pels pensaments profunds del seu mestre, Sòcrates, veia clar que els misteris de la vida ens poden fer caure dins paranys mentals de difícil sortida. I per evitar-ho cal aprendre a pensar i cal practicar l’hàbit de la reflexió.

A voltes amb Plató FILOSOFIA ENGRESCADA Albert Cebrián i Agrás

Plató fa milers d’anys va plantejar l’existència de dos mons: el món real que captem amb els sentits i el món de les idees. Les idees són conceptes purs, perfectes podríem dir, mentre que els conceptes que observem (cavall, cadira…) presenten molta varietat, malgrat tenir unes característiques comunes. Aristòtil, deixeble de Plató, ja va criticar aquest món de les idees i, al llarg dels anys s’ha

10 Tribuna Maresme

seguit qüestionant i reqüestionant. Tanmateix la proposta de Plató esdevé força interessant per endinsar-nos en reflexions que poden ser molt profitoses. Als nostres dies els éssers humans continuem estant com els antics grecs: molt i molt perduts en molts tipus de temes. I justament el ser idealista, que poc té a veure amb el corrent filosòfic de l’Idealisme però que es nodreix força dels plantejaments platònics, ens aboca a tenir els nostres ideals i, per tant, els conceptes ideals: la parella ideal, l’amor ideal, la paciència ideal…


El cargol JUGANT A ESCRIURE Ferran Planell Escriptor

Diuen que la cosa promesa s’ha de complir. Que de no fer-ho, queda lleig. Que el valor de la paraula donada genera confiança. Que respectar el pactat amb una encaixada, evita plets per papers signats. Per tant, i com així ho vaig prometre, avui parlarem del cargol. És un animal del qual em fascina la seva essència i alhora em neguiteja el seu destí. La seva tranquil· litat en els moviments, el fet de dur la casa a sobre i la dignitat amb què exhibeix les seves banyes, és quelcom que denota una filosofia de vida que ja voldríem molts fer nostra. D’acord, admeto que sent, com és, hermafrodita, la dignitat a l’hora de dur les banyes potser perd significat; però, no em negareu que la sumptuositat en el seu pausat caminar i el fet de poder restar aliè a

les bombolles immobiliàries, el duu a gaudir d’una qualitat de vida més que envejable. I que me’n dieu de la seva tendresa? No, no m’estic referint a l’àmbit palatal —que ja hi arribarem—, sinó a la imatge que tots hem tingut d’ell en algun moment de la nostra infantesa. L’hem dibuixat, l’hem acolorit i, no cal dir-ho, li hem cantat. La seva presència en els contes

ens ha esperonat la imaginació i fins i tot, a alguns dels més joves, us haurà acompanyat a escola donant nom a la vostra classe. Recordeu quan, de petits, els agafàveu entre els vostres dos ditets? La cura que hi posàveu per a no aixafar-los la closca? Són imatges ben diferents de quan els veiem daurats i especiats dins d’una llauna, a punt per a ser

devorats. Pel que sembla són una menja exquisida, i dic sembla, perquè no m’he atrevit mai a tastar-los. Em fa no-sé-què i sé que no sóc pas l’únic. Serà perquè a mi m’agrada saber el que menjo i el fet que el cargol no sigui ni carn ni peix, no em deixa clar què és allò que m’introduiré en boca. Però no és pas el fet de menjar-los, o no, el que em neguiteja, sinó el procés que comporta poder-ho fer. Potser us semblarà una incongruència, no sóc vegà ni vegetarià i per tant no faig cap mena de fàstic a la proteïna animal, però sí que sóc un acèrrim defensor dels seus drets. Sento animadversió per a qualsevol cosa que els infligeixi maltractament o tortura. No voldria per a mi, que dins una gàbia, em fessin passar gana amb el pretext de purgar-me per acabar bullit de viu en viu. Sovint, quan hi penso, se m’apareix la imatge d’un tal M(punt)Rajoy amb barret de cuiner. Per què serà?

Tribuna Maresme

11


Una història de reconciliació VALORS Xavier Garí Dr. Història Contemporània

Hi ha experiències de vida que són úniques al món, que només conèixer el principi ja són colpidores i sorprenents, i en arribar al final esdevenen tan increïbles que semblen impossible. Aquesta és la història de Teresa, una dona de 22 anys que fa un temps, a Colòmbia, va patir l’experiència més colpidora de la seva vida: l’enorme dolor de perdre el seu únic fill de 3 anys, per una acció criminal. Una nit, en un fosc carrer del seu poble, un desconegut que presumptament la pretenia, va disparar dos trets al seu fill i el va matar a l’instant. L’assassí fou capturat i portat a judici, i al poc temps

fou condemnat a 18 anys de presó. Teresa se sumí en una profunda depressió, i descobrí que el que la turmentava era no saber qui era aquella bèstia capaç de provocar-li una tan profunda desfeta personal. Fou així com tramà un pla: volia anar d’incògnit a la presó per fer-se passar per voluntària, i conèixer en persona aquell assassí. Durant mesos s’anà endinsant en la vida de la presó, impulsant tallers ocupacionals i buscant la proximitat amb els presos. Passat un bon temps, se sentí preparada per a participar en sessions de grup, en les que escoltar i compartir la vida dels condemnats, i el que els havia portat fins allà. Fou aleshores quan, inevitablement, coincidí amb l’assassí en una de les dinàmiques previstes. Durant

les sessions de grup, Teresa escoltà per primera vegada el seu nom, Antonio, i conegué impressionada que aquell pres ja havia estat sentenciat de ben petit, perquè havia estat un nen violat pel seu mateix pare, abandonat després per la seva mare als avis ja grans i, finalment, deixat perdre pels carrers de la ciutat, passant anys de por i penúries, patint tota mena de maltractaments i abusos, de fam i de fred. Teresa quedava tan commocionada i commoguda per la tragèdia vital de l’Antonio, que volgué seguir visitant-lo, però sense descobrir-se. Les circumstància portaren a l’Antonio a iniciar un procés de recuperació personal a fons, i la Teresa portà a terme un decidit

procés de dol, per assumir la pèrdua del seu fill. S’anaren coneixent però cap dels dos percebia encara que el dolor de l’un eixugava les llàgrimes de l’altre. Amb el temps, l’Antonio tenia una altra mirada, i la Teresa tenia un altre alè. La proximitat i l’ajut mutu, tan terapèutic per als dos, els va refer talment que els va acabar enamorant. Amb els anys, l’Antonio complí la condemna que li pertocava i portà a terme la seva pròpia rehabilitació fins a sortir de la presó; la Teresa entomà un admirable procés de reconciliació personal que els portà, a tots dos, a una opció vital impossible i inesperada. Avui, l’Antonio i la Teresa estan casats i tenen tres fills junts. Són la prova que de la mort i la destrucció pot fer brollar vida i esperança.

Xarxes socials, o xarxes asocials? VALORS Albert Dresaire Consultor en TIC

El que explico a continuació està motivat perquè darrerament he estat qüestionat només pel fet de llegir diaris amb una línia editorial diferent a les meves idees. Fa unes setmanes, en una entrevista a Crític, l’escriptor Jordi Amat analitzava els fets polítics que han protagonitzat l’actualitat dels darrers mesos. Deia: “El processisme ha servit per allunyar la política de la realitat. Això té a veure amb les

12 Tribuna Maresme

putes (sic) xarxes socials”. Un mal ús de les xarxes socials distorsiona la visió que tenim de la realitat. Les xarxes socials, que havien de servir per obrir-nos al món, sovint ens tanquen en “els nostres mons”. No sempre ens socialitzen: en molts casos ens fan més gregaris. Si hi afegim la gran quantitat de mentides i manipulacions que hi circulen, és com per fugir-ne corrents. La gent del PEN America no es resigna a aquesta visió, i en un llarg informe publicat el passat mes d’octubre (Faking News: Fraudulent News and the Fight for Truth) ana-

litza la crisi de les xarxes socials, tot explicant i avaluant les estratègies que Facebook, Google, Twitter, les redaccions dels mitjans i la societat civil estan portant a terme per abordar el problema. Aquest informe cerca solucions per contrarestar la proliferació de notícies falses, tot posant l’accent en aquelles propostes que ajudin a empoderar els consumidors de notícies. Una part interessant d’aquest recomanable informe és la Carta de Drets i Responsabilitats dels Consumidors de Notícies: s’hi descriu allò que els usuaris han d’esperar dels

mitjans que transmeten notícies (xarxes socials incloses). D’entre les responsabilitats que cal demanar en destaco aquesta: “Els consumidors de notícies han d’esforçar-se per consumir notícies de punts de vista diversos, i s’han de comprometre amb els mitjans que desafien les seves preconcepcions o prejudicis”. Cada vegada és més difícil trobar aquesta responsabilitat. I cada vegada vivim més lluny de la realitat, i més tancats en el nostre petit món. Més continguts de Valors a: www.valors.org.


ENSENYAMENT Dos estudiants del TecnoCampus viatgen a bord del tren de les idees d’imagine express

L’estudiant Marc Gaixas, de la Doble titulació en AdE i Màrqueting i Comunitats Digitals, i John Enrique Correa, graduat en el Màster en Emprenedoria i Innovació, són els dos estudiants que representen TecnoCampus a la cinquena edició de l’Imagine Express. Del 22 al 26 de febrer van viatjar a bord d’un tren d’alta velocitat entre Barcelona, París i Londres on, durant quatre dies, es desenvolupen idees de negoci innovadores al voltant del sector mobile. El viatge va acabar a Barcelona, on els cinc grups guanyadors van presentar les seves propostes al 4YFN, la plataforma de negocis que s’organitza

14 Tribuna Maresme

dins del Mobile World Congress. Imagine Express és un programa d’innovació disruptiva que impulsa Imagine Creative Center amb l’objectiu de reunir emprenedors multidisciplinaris de tot el món i desafiar-los a donar resposta a reptes tecnològics durant un període determinat. En aquesta edició, van participar-hi un total de 39 participants de nou països, que treballaran en tretze idees de negoci. En el cas del TecnoCampus, Marc Gaixas va participa-hi com a representant de l’equip guanyador de l’última edició del Weekend Challenge, mentre que John Enrique Correa ho va fer com a guanyador dels Premis Creatic

2017 en categoria universitària. En aquest sentit, Correa va valorar les facilitats que dona el TecnoCampus a l’hora de construir el propi camí com a emprenedor. “Des de l’experiència d’haver emprès, crec que és fonamental treballar amb la ment oberta qualsevol projecte i ser molt receptiu a tots els suggeriments”, afirma Correa. Gaixas, per la seva banda, va valorar que des del TecnoCampus fomentin l’emprenedoria i la innovació: “Si vols tenir una trajectòria emprenedora, la clau és implicar-te i no dir que no a les oportunitats que t’ofereixen des de la universitat”.

Les activitats després del col·legi Les activitats extraescolars formen part de la rutina escolar dels nostres fills. Jugar a bàsquet, practicar ballet, aprendre a fer figures amb argila, reforçar aquelles assignatures en què van més fluixos, anar a natació... Si bé és cert que és recomanable que el petit tingui altres coses a fer quan surt de l’escola, també ho és que una sobrecàrrega de tasques pot ser motiu d’estrès. Així que, com tot, cal quadrar l’agenda dels nens en la seva justa mesura, deixant-los temps també per improvisar amb el que els vingui de gust fer lliurement. Sobre quantes activitats per a nens són recomanables fora de l’horari escolar, no hi ha un nombre concret. Però és recomanable que a les tardes tinguin almenys hora i mitja per a ells, per jugar, per anar amb els amics o per al que considerin. Es pot optar perquè tinguin extraescolars en dies alterns, potser dilluns, dimarts i dijous. Pel que fa a allò que poden fer, això dependrà de les preferències i gustos dels nens. Si encara són petits, potser que els hàgiu d’anar apuntant a diverses coses de manera que trobin el que més els agradi.


Com enriquir el vocabulari dels nens Els més petits es troben en ple procés d’elaboració del seu vocabulari, una eina que els servirà per construir relacions, apropar-se al món i trobar el seu lloc. La família juga un paper fonamental en l’ampliació del vocabulari. Consells per estimular el llenguatge: • Conversar: Els moments més propicis per fomentar el diàleg són durant el dinar o el sopar, l’hora d’anar a dormir, el trajecte de casa al col·legi o els viatges. • Escoltar i llegir històries: Escolliu llibres divertits i didàctics, còmics, històries narrades o cançons. • Jugar: Els jocs verbals en els trajectes de cotxe, els jocs de taula o alguns videojocs permeten que els nens adquireixin vocabulari. • Cuineu junts amb llibres de receptes per a nens. Després de les vacances creeu junts àlbums de fotos que expliquin les seves vivències amb les seves paraules.

Educar és comprometre’s Àngela Sánchez i Juny Directora Institut Turó d’en Baldiri

De vegades és quan hom s’atura que s’adquireix la consciència del temps. De com passa, no amb una mirada nostàlgica, sinó amb la satisfacció per la feina ben feta i reeixida. Aquest curs 17-18 estem d’aniversari. El nostre centre fa 10 anys. Som un centre petit però amb bons recursos per a poder fer un ensenyament de qualitat. Ens avalen els bons resultats que el nostre alumnat adquireix quan promociona de curs, l’alt percentatge de graduats en secundària obligatòria (molt per sobre de la mitjana de Catalunya) i també els bons resultats de CCBB de 4t d’ ESO que hem anat obtenint al llarg d’aquests cursos

i que ens situen entre els millors centres de la nostra zona. Tenim unes bones instal· lacions, un projecte educatiu potent i solvent, un bon equip de professionals i unes famílies compromeses amb l’educació dels llurs fills i filles, cosa que possibilita que el nostre alumnat creixi de manera autònoma i sigui capaç de potenciar el seu propi aprenentatge. Fomentem l’ús de les llengües estrangeres tot preparant l’alumnat per a l’obtenció de títols oficials de les llengües que impartim (A2 de francès, B1 d’anglès). Treballem per projectes de 1r a 4t d’ ESO. Amb aquesta metodologia volem promoure les diferents competències que ha d’anar adquirint l’alumnat. És una manera diferent d’ensenyar perquè

l’alumnat esdevé el protagonista del seu aprenentatge, volem que en tingui un paper actiu, estigui motivat i que creixi personalment. Les noies i els nois cooperen, investiguen, aprenen a escoltar, intueixen, aprenen a buscar la informació, a establir-ne lligams i a deduir. Acompanyem el nostre alumnat des de l’inici perquè aprengui a resoldre els conflictes i sigui capaç de crear un ferm sentiment de pertinença al nostre centre (projecte Acompanya’m, acció tutorial). Creiem en l’educació com un compromís que es pensa amb la ment i es sent amb el cor. Veniu a conèixer-nos! Us esperem el proper dissabte dia 10 de març de 10 a 13h a la nostra jornada de portes obertes.

Tribuna Maresme

15


CUINA La xufa, un superaliment per descobrir Tot i ser un aliment mil·lenari originari d’Egipte, les xufes són uns tubercles típics del Mediterrani. Més enllà de la tradicional orxata de xufa valenciana, en que el cultiu està protegit sota la denominació d’origen Xufa de València, aquestes boletes són també font nutricional de minerals, vitamines i antioxidants que l’han convertit en un superaliment versàtil gràcies a tots els derivats d’aquest producte, com la farina de xufa, oli de xufa o com a fruit pelat. Com a tubercles, les xufes són font d’energia provinent de sucres complexos que s’alliberen de manera estable, cosa que beneficia al nostre intestí i també als nivells de sucre en sang. Destaquen també pel seu

1a Fira Gastronòmica i Artesanal del Pagès. Sant Vicenç Montalt. Parc de Can Boada. Dissabte 3 i diumenge 4. Wine tasting: calçots. Alella. Oficina de Turisme. Dissabte 3 a les 13 h. Proposta de degustació dels vins AA Parvus Rosé i Mayla, a càrrec d’Eli Vidal. Cuina creativa sense gluten. Alella. Can Lleonart. Dimecres 7 a les 17 h. A càrrec de Marta Culebras i el Jordi Saseta del restaurant El Nou Antigó.

alt contingut en fibra, beneficiosa per a regular el trànsit intestinal de manera natural. Així mateix, les xufes són una font inesgotable de proteïna vegetal amb alt poder nutritiu, que es tradueix en una menor incidència de grassa i colesterol, així com un potent antioxidant que elimina toxines. A més, en tractar-se d’un producte d’origen vegetal, la llet de xufa pot ser un substitut perfecte de la

llet de vaca per a vegans i intolerants a la lactosa. En quant a minerals, la xufa destaca per les seves altes quantitats de magnesi, que contribueixen al bon funcionament de diverses parts de l’organisme com les interaccions bioquímiques, preveuen l’aparició d’infeccions i aporta energia; i potassi, útil per controlar la pressió arterial i mantenir un bon sistema cardiovascular.

Sant Vicenç acull la 1a Fira Gastronòmica del Pagès El dissabte 3 i el diumenge 4 de març, es farà a Sant Vicenç de Montalt la primera edició de la Fira Artesanal i Gastronòmica del Pagès. Es tracta d’un mercat de prop de 15 parades que ofereix productes d’alimentació i d’artesania de petits productors d’arreu del territo-

16 Tribuna Maresme

PROPOSTES

ri, com ara melmelades, mels, embotits especials, formatges, joguines de fusta, bijuteria, espelmes, cosmètica o objectes de decoració. Les parades se situaran al parc de Can Boada i la fira estarà oberta dissabte d’11 a 21 h, i diumenge de 10 a 19 h.

Tast DO Alella i DO Penedès. El Masnou. Biblioteca. Divendres 9 a les 18.30 h. Tast de pansa blanca i xarel·lo, el misteri de les dues presumptes bessones. A càrrec d’Arnau Marco, sommelier. Enotast. Alella. Oficina de Turisme. Dissabte 10 de 13 a 14.30h. Arnau Marco ens convida a tastar dos vins de la DO Alella: Sauvignon Blanc i Merlot, del celler Roura. Concurs de melmelada de taronja ecològica. Alella. Porxada del Mercat. Dissabte 17 a les 11 h. Amb taronges de la Vall de Rials del Roura i del Marquès d’Alella. Taller: Salses tradicionals catalanes. Alella. Can Lleonart. Dimarts 20 i dimecres 21 de 18 a 20h. www.canlleonart.com Vallmora tastavins. Teià. Celler romà de Vallmora. Diumenge 18 a les 13 h. Tast de vins DO Alella amb proposta de maridatge a càrrec d’Eli Vidal. Tast de cerveses. Alella. Can Lleonart. Dijous 22 a les 19 h. A càrrec d’Aleyea! Cultura Cervesera. Tasta el Masnou. El Masnou. Casa del Marquès. Diumenge 25 a les 12.45 h. Gaudeix d’una degustació de productes masnovins maridats amb vi de la DO Alella. Fira del vi i el maridatge. Premià de Mar. Plaça de l’Ajuntament. Diumenge 25 de 10 a 20 h. Descobrim el món del vi, les diferents DO, tastets de vins, tast comentat de la DO d’Alella i moltes coses més.


EL MÓN DEL VI

RECEPTA DE L’ÀVIA REMEI

La DO Conca de Barberà Quim Giménez sommelier

Aquesta denominació d’origen regula la producció vitícola de les conques dels rius Francolí i el seu afluent, l’Anguera. El primer reglament del Consell Regulador fou aprovat al novembre de 1985. Consta de 31 cellers. La seva seu es troba a la població de Montblanc. Localització: Al nord de la província de Tarragona. Es tracta d’una zona envoltada de muntanyes: Serres de Miramar, Gaya, Tallat i el Massís de Prades. Terreny: S’assenta en una depressió i d’aquí el seu nom de conca. Són terrenys calcaris que formen part de la depressió del riu Ebre. Pobre

El Celler Cooperatiu de l’Espluga de Francolí, considerat una Catedral del Vi.

en matèria orgànica. Clima: A l’estar envoltada de muntanyes té un microclima mediterrani amb influència continental, amb marcades diferències tèrmiques entre el dia i la nit, amb temperatures de 35º C a l’estiu i mínimes a l’hivern, per sota dels 0º C. La seva pluviometria oscil·la entre els 450 i els 550 mm anuals.

Varietats de raïm blanc: Parellada, macabeu, garnatxa blanca, moscatell, chardonnay. Varietats de raïm negre: Trepat, ull de llebre (tempranillo), cabernet sauvignon, merlot, pinot noir, samso (cariñena), syrah i garnatxa. S’elaboren vins d’agulla i caves amb la varietat trepat que proporcionen vins amb aromes de fruita com la maduixa. Són reconeguts els seus vins blancs i negres. A principis del segle XX es van construir edificis modernistes en els cellers, anomenats Catedrals del Vi (l’Espluga de Francolí), obres d’arquitectes com Domènech i Montaner i Martinell. Recomanem força la seva visita.

El veganisme a l’abast de la mà De la mà de l’editorial Robin Book, dins la seva col·lecció Nutrición & Fitness, s’ha publicat el llibre Vegano fácil, de Blanca Herp. Ens mostra més de 100 idees i receptes per cuinar de manera saludable. La primera part del llibre ens parla dels avantatges del veganisme, contraposat a una alimentació basada

en l’explotació dels animals. I també, com un posicionament d’aquesta magnitud en l’alimentació, ens serveix per construir un món millor. Un cop s’explica això, defensant un context ecològic, el lector d’aquest llibre podrà trobar-hi un ampli mostrari de plats, amb els seus corresponents ingredients, l’expli-

cació per fer-los i una imatge de com queden. Entre molts d’altres: Mix de verdures, Tallarins amb salsa d’albergínies, hamburguesa de llenties, arròs aromàtic amb fruites, etc. Un llibre que esdevé una útil guia per iniciar-se i que demostra que una altra forma d’alimentació és possible.

CREMA DE SANT JOSEP Ingredients: 8 rovells d’ou; 300g de sucre; 1 litre més 2dl de llet; 40 g de midó; 1 canó de canyella; 1 pell de llimona. PreparaciÓ: Posem al foc 1 litre de llet amb la canyella i la llimona. Quan arrenqui el bull la traiem del foc i la colem. Batem els rovells dels ous amb el sucre i deixem el midó amb els 2 dl de llet freda. Barregem la llet calenta amb els ous, el sucre i el midó i la posem al foc. La posem a coure a foc ben baix, tot remenant-la fins que comenci a espessir-se. Anem amb compte que la crema no arribi a bullir. Per últim, la tornem a colar perquè no quedi cap grumoll, la posem en una plata fonda i li traiem la canyella i la llimona per deixar-la refredar. La diferència entre la crema de Sant Josep i la crema Catalana és que l’última es pot cremar per sobre amb un pols de sucre i un pols de canyella.

EL TAST QUIM BATLLE

FORANELL CUPATGE Vi d’alta intensitat, amb tonalitats grogues i reflexos daurats. Al nas s’obre mostrant notes fruita ensucrada que ens recorden les melmelades i la dolçor del sàndal. En poca estona a la copa desplega notes fresques d’herba aromàtica i fruita blanca que es mesclen amb matisos d’espècies com el safrà i el pebre blanc, donant un conjunt madur i fresc alhora. L’entrada en boca és càlida i cremosa, omplint la boca gràcies a una acidesa present i fonedissa alhora. Les notes fruitoses es mesclen amb les especiades en un conjunt de gran complexitat que es va obrint i evolucionant amb el temps.

Tribuna Maresme

17


LLEURE CAMINANT PEL MARESME

El dolmen de Pedra Gentil (Vallgorguina) seva edat, mentre uns diuen que va ser construït cap el 3.500 aC, altres sols li donen 2.000 aC. Sigui un cas o l’altre, podem dir que la seva edat és respectuosa. La pedra superior està trencada i s’aguanta amb set pedres que li fan de suport. Al propietari d’aquestes contrades l’any 1885, en Josep Pradell, li feia nosa a on estava situat i el va traslladar al damunt del turonet on es troba actualment.

Josep Grau MONTALTREK

Ens agrada sentir parlar de bruixes i de les històries que les envolten? Doncs aquest mes passarem per Vallgorguina, on la tradició popular les reivindica, ja que el seu nom ja està lligat a la bruixeria perquè etimològicament vol dir: La Vall del Gorg de la bruixa Dina. Durant la ruta ens trobarem els següents llocs d’interés:

18 Tribuna Maresme

Can Clarens: Masia del 1776, convertida actualment en casa de colònies. Dolmen de Pedra Gentil: Lloc on segons la tradició es reunien les bruixes de la comarca per celebrar els seus aquelarres i retre vassallatge a Satanàs, besant-li la part més escatològica. Actualment, a la nit de Sant Joan, encara s’hi celebren sàbats populars. No hi ha un acord clar de la

Itinerari: Circular | Desnivell: 160m. Durada: 3 h. | Distància: 8,7 Km. Època: Tot l’any.

Consulta com arribar-hi a través del següent codi e-cib:

10TM www.e-cib.com

Consulta el Track a Wikiloc través del següent codi e-cib:

11TM www.e-cib.com

Santa Eulàlia de Tapioles: Fou en principi una cel·la monàstica que ja ens en fa referència el rei franc Lluís el Tartamut i ja cap l’any 1.000 aC passà a dependre del monestir de Sant Cugat. L’any 1850, en Josep Pradell, de qui ja hem parlat abans, propietari de la masia de Can Pradell de la serra, va fer edificar el campanar, el cementiri i el coronament del perfil decorat de la façana amb esgrafiats que ara no es conserven. Damunt la porta d’entrada s’hi podia contemplar la creu càtara.


CINEMA

‘En la sombra’ de Fatih Akin:

AGENDA CINES

Denúncia inoperativa Joan Millaret Valls AMIC

El cineasta alemany d’origen turc Fatih Akin retorna a la nostra cartellera amb En la sombra, recent Globus d’Or a la millor pel·lícula estrangera. El film aposta per un format de thriller melodramàtic al centrar-se en una dona, Katja Sekerci (Diane Kruger), que perd el seu marit, Nuri (Numan Acar), exconvicte d’origen kurd, i el seu fill, en un atemptat a Hamburg. Tenim una primera part marcada pel dolor i el sofriment de la dona, aclaparada pel dol, enfonsada en la tragèdia, que la porta fins i tot al consum de drogues per poder oblidar, en un camí d’autodestrucció personal. En la segona part del film es produeix un recanvi de gènere i es dona pas a un relat judicial en què es veu el cas dels acusats de posar la bomba. Però la justícia es veurà incapaç de con-

demnar els culpables quan tots els indicis són clars i les proves concloents. La resolució incomprensible del tribunal empeny a la protagonista en el tercer bloc del film a un camí incert, intransitat, on caldrà prendre decisions irreversibles. Aleshores el film penetra en el territori de la venjança, el camí de la violència cega, de l’ull per ull, quan Katja, una dona destrossada, ja no té res a perdre. En la sombra és un film que pretén plantar cara, que busca la provocació, tot per estimular la

reflexió sobre la violència racista contra els immigrants o els refugiats. Però la presa de posició final del film de Fatih Akin anorrea per complert qualsevol esperit d’aprofundiment del tema per caure en el pur maniqueisme. A priori es pretén denunciar els atemptats d’extrema dreta, provocats per grupuscles nazis, directament dirigits contra població estrangera a Alemanya, però el seu posicionament per la justícia vindicativa expulsa cap mena de debat, i acaba qüestionant la utilitat de tot plegat. Tot i la discutible proposta d’Akin, a En la sombra queda la intensitat i el nervi del director turc-alemany en alguns passatges. I, sobretot, deixa una gran actuació de lluïment de la nordamericana Diane Kruger en el seu primer paper en el cinema alemany, una feina reconeguda amb el premi a la millor interpretació femenina en el passat Festival de Cannes.

ALELLA. Can Lleonart Nou trois ou rien. Dijous 1 a les 19h. De Kheiron (França, 2015). EL MASNOU. Biblioteca Mare nostrum - un concert - un viatge. Dimecres 7 a les 18.30 h. Documental guardonat amb diversos premis. MALGRAT DE MAR. CENTRE CULTURAL Cineclub Garbí. Divendres 2 a les 22 h: The Square de Ruben Östlund (Suècia, 2017). Divendres 16 a les 22 h: A ghost story de David Lowery (EUA, 2017). MATARÓ. CAFÉ DE MAR La revolució dels Saris Roses. Dimecres 7 a les 19 h. El documental del mes. MATARÓ. FOMENT MATARONÍ Loveless. Dijous 15 a les 20.30 h. D’Andrey Zvyagintsev (Rússia, 2017). PREMIÀ DE DALT. SC Sant Jaume Figures Ocultes. Dijous 8 a les 18 h. De Theodore Melfi (EUA, 2016). PREMIÀ DE DALT. SC Sant Jaume Dunkerque. Diumenge 11 a les 19 h. De Christopher Nolan (EUA, 2017). PREMIÀ DE DALT. SC Sant Jaume Que Dios nos perdone. Divendres 23 a les 21.30 h. De Rodrigo Sorogoyen. PREMIÀ DE MAR. Patronat Teatre Gràcies per la pluja. Diumenge 4 i dissabte 10 a les 19 h. DOCS del mes. TEIÀ. CMC la Unió Johnny Guitar. Divendres 23 a les 19 h. De Nicholas Ray (EUA, 1954).

ESTRENES DESTACADES DE MARÇ GORRIÓN ROJO De Francis Lawrence (EUA, 2018). Amb Jennifer Lawrence, Joel Edgerton, Jeremy Irons, Charlotte Rampling, . Estrena 2/03/18

La muerte de Stalin D’Armando Iannucci (Regne Unit, 2017). Amb Steve Buscemi, Michael Palin, Jeffrey Tambor, Jason Isaacs. Estrena 9/03/18

Thelma De Joachim Trier (Noruega, 2017). Amb Eili Harboe, Ellen Dorrit Petersen, Okay Kaya, Henrik Rafaelsen. Estrena 23/03/18

Ready Player One D’Steven Spielberg (EUA, 2018). Amb Tye Sheridan, Olivia Cooke, Ben Mendelsohn, Mark Rylance, Simon Pegg. Estrena 28/03/18

Tribuna Maresme 19


PLANTES

Iniciació al bonsai, com l’has de cuidar? Passi Garden Home www.passigardenhome.com

Tot el que envolta al bonsai és un món tan complex com apassionant. Aprofundir en ell requereix anys d’aprenentatge, tant dels seus aspectes culturals i estètics com merament tècnics. Sovint, la nostra relació amb els bonsais comença amb un regal o amb una compra a un centre de jardinera, i d’aquí sorgeix en ocasions una passió per a tota la vida. Però com cal cuidar aquests arbres tan peculiars? Els bonsais no deixen de ser arbres i, com a tals, preferiran sempre una exposició assolellada. Els bonsais d’espècies tropicals exigiran estar protegits del fred a l’hivern, pel que en algunes ocasions caldrà tenir-los a l’inte-

rior, buscant sempre que rebin la major quantitat de llum i evitant que es ressequin per efecte de la calefacció. Per contra, si el bonsai pertany a una espècie autòctona o d’un clima similar al nostre viurà bé a l’exterior durant tot l’any i únicament serà menester protegir-lo de vents molt forts o gelades molt intenses. Els bonsais s’han de regar quan el vegi la terra seca amb una regadora de forat fi fins que es xopi uniformement tot el substrat i l’aigua surti pels forats de drenatge. La freqüència de reg dependrà del clima, l’època de l’any i l’espècie; pot oscil·lar entre diversos regs al dia a l’estiu i un reg per setmana o menys durant l’hivern. Pel que fa a la qualitat de l’aigua, l’ideal seria utilitzar aigua pura. Si l’aigua corrent disponible


conté massa sals, es pot recórrer a la de pluja, l’aigua embotellada de mineralització feble. Si al final cal regar amb una aigua de deficient qualitat serà necessari trasplantar el bonsai amb més freqüència per evitar l’acumulació de sals en el test. El més important en utilitzar un substrat per bonsais és que dreni bé. S’ha d’evitar de totes totes l’entollada de les arrels. Per a això el substrat es col·locarà en diferents capes amb més granulometria a mesura que s’arriba al fons del contenidor. El substrat més utilitzat en el cultiu de bonsais és la akadama, composta principalment d’argila granulada, que després es barreja amb altres substrats que aportin diferents textures, com la grava, graveta, terra volcànica, etcètera. La funció de la akadama és tant drenar com retenir aigua i aportar nutrients. La grava i altres elements inerts garanteixen una bona ventilació del substrat. L’adob més recomanable és

PINÇAT: El pinçat consisteix a tallar els brots nous del bonsai per donar-li forma i controlar el seu creixement. També aconsegueix que les fulles siguin més petites. El pinçat es porta a terme durant l’època activa de la planta, des de la primavera a la tardor. FILAT: El Filat serveix per modelar i corregir la direcció de les branques. Se sol dur a terme durant o cap a la fi de l’hivern perquè les branques són més toves, tot i que cal anar amb compte perquè també són més trencadisses. És important desalambrar a la tardor, quan la planta comença a lignificar, per evitar que es produeixin marques o ferides. Els filferros més utilitzats són els de coure recuit i el d’alumini, que s’enrotllen en espiral a les branques que es vol canviar de direcció. DEFOLIAT: El Defoliat consisteix a eliminar fulles principalment per siluetejar la copa del bonsai i estimular el creixement de nous brots de fulles més petites. També s’aconsegueixen mitjançant aquest mètode unes coloracions més intenses a la tardor.

El més important en utilitzar un substrat per bonsais és que dreni bé. S’ha d’evitar l’entollada de les arrels

Els bonsais s’abonen durant el període d’activitat de la planta, és a dir, durant la primavera i la tardor

l’orgànic perquè és absorbit lentament per la planta sense donar problemes de mancances nutricionals, afavoreix l’activitat microbiana del substrat i evita el risc de sobredosi que poden produir els abonaments químics. Els bonsais s’abonen durant el període d’activitat de la planta, és a dir, durant la primavera i la tardor, amb una freqüència d’unes dues setmanes. No s’ha d’abonar quan hi hagi signes de malaltia en el bonsai o després d’un trasplantament. Amb el temps, l’abonat i un reg de baixa qualitat fan que s’acumulin sals a l’interior del test, el substrat acaba perdent les seves propietats i les arrels es desenvolupen tant que acaben ocupant la major part de l’espai. És el moment de trasplantar. La periodicitat del trasplantament dependrà de l’edat de la planta i de l’espècie. L’objectiu és eliminar les arrels, tant gruixudes com fines, dels extrems i de baix, amb el propòsit de regenerar-lo.


SALUT I BENESTAR El deteriorament cognitiu i les noves tecnologies Equip Residència Laia www.residencialaia.com

En l’actualitat, tothom o gairebé tothom ha sentit a parlar o coneix el concepte de demència i més concretament, el de Malaltia d’Alzheimer. Aquest tipus de malaltia es caracteritza per la degeneració de les neurones que desemboquen en una afectació de les capacitats funcionals i cognitives que poden tenir un efecte molt negatiu en la qualitat de vida de les persones que la pateixen i les persones del seu entorn. El propi organisme té capacitat per adaptar-se i compensar els efectes de les alteracions mencionades (encara que sigui d’una manera parcial) sobretot durant els primers anys de vida. L’envelliment cognitiu és un fenomen lligat a l’edat, que no actua de manera homogènia i pot tenir manifestacions molt diverses. És un procés causat per diferents factors: ambiental, social, familiar i especialment, el grau d’estimulació. S’ha demostrat que aquelles persones que reben poca estimulació cognitiva són més propenses a patir una davallada més ràpida de les

22 Tribuna Maresme

seves capacitat. L’estimulació cognitiva (o psicoestimulació) aprofita els recursos i capacitats de les persones, afavorint el seu exercici i preservació a través de la realització d’una sèrie de tasques definides i orientades a treballar les funcions de: memòria, atenció, càlcul, orientació, llenguatge i funcions executives, entre d’altres. L’ús dels programes de psicoestimulació cognitiva actuals per part de persones afectades de demència i malaltia neurodegenerativa poden potenciar el seu grau de rehabilitació. En gent gran (que no esta afectada) aquest tipus de programes formen el primer mecanisme de prevenció i detecció, reduint el risc de patir-les i fomentant un estil de vida més saludable al millorar el seu propi funcionament personal i social. Cada vegada són més freqüents els equips que desenvolupen eines de psicoestimulació a partir de les noves tecnologies. Aquests programes estan orientats a treballar des del propi domicili mitjançant un ordinador, amb el suport de un neuropiscòleg que de forma prèvia planifica i supervisa a distàn-

cia el programa de tractament. Per tal d’afavorir encara més l’autonomia i facilitar l’accés a la psicoestimulació, s’està desenvolupant una aplicació per a tablets que aborda el procés des del principi, ja que inclou diferents tests i escales estandarditzades que permeten realitzar un primer estudi i detecció del possible deteriorament cognitiu; seguidament permet establir una línea base del nivell específic per a cadascuna de les capacitats cognitives bàsiques, sent la mateixa aplicació la que genera un pla de treball personalitzat per a l’usuari i que s’adapta a la seva evolució, ajustant el grau de dificultat dels ítems segons les seves respostes. El seu ús pot ser individual o d’aplicació grupal i no requereix coneixements previs de neuropsicologia. Això pot arribar a afavorir la detecció precoç de demències. Per tant, tal com s’està demostrant a través de l’evidència científica, les habilitats cognitives s’han d’estimular de forma regular i freqüent per tal d’extreure el màxim benefici possible durant la nostra vida i sobretot quan comença a aparèixer l’envelliment cognitiu.

ACTIVITATS SALUT Taller: Alimentació i vida. Sant Vicenç Montalt. Biblioteca. Dissabte 3 a les 11 h. A càrrec d’Isabel Serrano. Taller pràctic per ensenyar i aprendre de l’experiència en família. Taller Gimnàstica abdominal i sol pelvià. Alella. Ass. Dones Montserrat Roig. Dimecres 7 a les 11 h. A càrrec de Dolors Maset. L’ictus. Mataró. Casal Gent Gran del Parc. Dijous 8 a les 17 h. A càrrec del Dr. Nicolau Guanyabens, neuròleg. Vols aprendre a gestionar l’estrès? Arenys de Mar. Biblioteca. Tots els divendres fins el 27 d’abril a les 9.30 h. Taller d’estimulació cognitiva. Premià de Dalt. Associació Gent Gran. Dimecres 14 i 28 de 18 a 19.30 h. A càrrec del Dr. Miguel Ángel Ramírez. Remeis casolans. Mataró. Residència El Mirador. Dijous 15 a les 17 h. A càrrec de la Sra. Cristina Martí, cofundadora del Grup d’Estudi i Difusió de Plantes i Remeis del Maresme i Vallès. Equilibra les teves emocions amb essències florals australianes. Vilassar de dalt. Biblioteca. Divendres 16 a les 19 h. A càrrec de Montserrat Escoda. Les necessitats bàsiques de l’infant. Alella. Llar d’Infants Els Pinyons. Dimecres 21 a les 17 h. A càrrec Alba Soler, mestra, terapeuta psicomotriu. La memòria personal i l’envelliment del cervell. Mataró. Casal de Gent Gran Jaume Terradas. Divendres 23 a les 16 h. A càrrec de la Sra. Mireia Salas, neuropsicòloga. Diabetis. Mataró. Casal Gent Gran de l’Havana. Dimecres 28 a les 17 h. A càrrec del Sr. Vicente Guerrero.


Què és la demència senil? Maribel Xufré Avaluacions clíniques. Espai terapèutic Maresme

La demència senil és una pèrdua progressiva de les funcions cognitives, memòria, pensament abstracte, seny, llenguatge, capacitat per realitzar tasques complexes, identificació i reconeixement de subjectes i objectes, elaboracions mentals objectives i canvis de personalitat, conservant intactes els mecanismes d’alerta i el nivell de consciència. La malaltia d’Alzheimer L’alzheimer és la causa més freqüent de demència irreversible en adults. Un tipus de lesió cerebral orgànica. El seu deteriorament intel·lectual progressa gradualment des de l’amnèsia fins a la incapacitat total. Com treballem a l’Espai Terapèutic Maresme? Fer un diagnòstic diferencial per sospita de malaltia degenerativa i el seu subtipus (Alzheimer, Cossos de Lewy, demència de tipus vascular, demència mixta, etc). Abordar les manifestacions psicològiques del dany cerebral i de les relacions cervellcomportament, alteracions cognitives, alteracions de l’aprenentatge, trastorn o patologia psiquiàtrica.

Avaluació i diagnòstic tant en persones sanes com amb dany cerebral o amb malalties que van associades a deteriorament cognitiu. Fer un diagnòstic diferencial i l’obtenció d’un perfil clínic i/o neuropsicològic que ajudi a: • Precisar un diagnòstic. • Ampliar un diagnòstic per sospita de comorbiditat. • Planificar una adequada intervenció. • Afinar més en el tractament al pacient, derivació a tallers específics o a altres professionals seguint els circuits i serveis que ofereix el nostre hospital. Com es porta a terme el diagnòstic? • Exploracions i estudis rigorosos, mitjançant l’aplicació de proves psicomètriques i les informacions aportades per la família o professionals derivadors. • Anàlisi dels resultats, diagnòstic diferencial. Precisió del perfil que es troba. • Planificació de les cures del pacient. • Planificació de la rehabilitació mitjançant estimulació cognitiva. • Conclusions i orientacions. • Devolució per explicar els resultats i diagnòstic concret. Entrega d’informe complert.

Creu de Sant Jordi 2015

Places de centre de dia

casa pairal fundació privada 24 Tribuna Maresme

Àmplia zona enjardinada Servei de psicologia Fisio - Animació TRÀMITS LLEI DE LA DEPENDÈNCIA

C/ Rosari, 59 · Vilassar de Mar Tel. 93 750 01 18 · Fax 93 759 43 13


Les emocions i la seva gestió Lorena Alías Galeote Psicologa i psicoterapeuta. Residència El Mirador de Mataró

La presa de consciència per part del cuidador principal dels importants canvis cognitius i funcionals que està vivint el seu familiar porta encobertes moltes emocions. Aquestes ens informen de com estem, com vivim les relacions en els diversos àmbits de la vida i com afrontem un fet important. Podem distingir quatre emocions diferents (por, alegria, tristesa i ràbia). En un procés d’incorporació i fins i tot abans, és molt habitual que els familiars sentin que no han fet prou per la persona estimada, es sentin culpables per portar-los a un centre. Eines que poden ajudar en la gestió de les emocions: 1. Viu l’aquí i l’ara: Viure el present sent conscient del que sents et permet connectar amb les teves necessitats per tal de

poder atendre-les sense por. 2. Reconeix les emocions: Adona’t de què estàs sentint una emoció i pren-te uns minuts per identificar quina és. 3. Accepta: Accepta les emocions que estàs vivint com una part de tu mateix. 4. Evita el judici: Al jutjar, reprimir o bloquejar l’emoció, aquesta pot quedar enquistada i ser somatitzada. 5. Accepta’t tal com ets: Sigues autèntic amb les teves virtuts i defectes. 6. L’amor: Reconeix que tot allò que fas té com a base l’amor que sents per la persona que entra al centre, pel teu familiar. Una de les tasques més important dels professionals que treballem en centres residencials és el de proporcionar un espai a les famílies de confidencialitat, confiança i respecte, on puguin expressar tot allò que senten sense judicis.

L’estimulació cognitiva Xevi Puig Cuidadors Sanitaris Professionals

L’estimulació cognitiva és el conjunt d’accions que s’orienten a mantenir o millorar el funcionament cognitiu mitjançant exercicis de memòria, percepció, atenció, llenguatge, funcions executives (solució de problemes, planificació, control...), funcions videoespacials, etc. Es treballa habitualment en àmbits cognitius alterats o que comencen a alterar-se però també en aquells que no es troben afectats i que poden millorar el seu rendiment. L’estimulació cognitiva es basa en la plasticitat i en la reserva cerebral per millorar el rendiment de les capacitats mentals mitjançant tècniques i exercicis organitzats de manera sistemàtica. Entre

les anomenades teràpies no farmacològiques, és la que rep un major suport empíric basat en les evidències; es proposa com a primera intervenció a realitzar especialment en l’envelliment normal i el deteriorament cognitiu lleu en la demència lleu o en els ictus. Ens trobem a Mataró, al Centre Mèdic Mataró, carrer Colon, 63. Truca i informa’t al 93 790 84 84. Som el centre pioner en teràpies cognitives del Maresme.

Tribuna Maresme 25


La vellesa, una nova etapa vital Ramon Domingo PSICÒLEG

La final?, la Psicologia Evolutiva ens recorda alguns “temes” propis de l’etapa i la Psicoanàlisi hi afegeix, com sempre, els aspectes que no ens agrada veure del “tema”. La sociologia, però, hi afegiria algunes novetats referents a la situació actual de la vellesa: sembla que hi hauria dos “moments” a l’etapa dita Vellesa: l’inici, amb la jubilació, sortida del món laboral remunerat, i una segona part en la que apareixerien com a prioritàries les situacions físiques i psicològiques de canvis i defalliments diversos. Des d’aquesta perspectiva més aviat socio-psicològica hi trobaríem que la situació actual de les persones, homes i dones, a les societats considerades desenvolupades, està en el grup, podríem dir, Vellesa 1, o com

26 Tribuna Maresme

ens agrada que ens diguin, “persones grans”. Aquesta primera etapa de la vellesa no respon ni a la categoria d’adults (no estan en el món del treball) ni a la pròpiament dita vellesa-malaltia. Són persones majoritàriament sanes i participatives a nivell social (en organitzacions, cura de fills i nets, viatges, etc.) i personal (salut i moda, lectura, cura corporal, etc.), amb més eines mentals per afrontar allò que des

la psicoanàlisi ens diu que hem d’afrontar: la mort, no només el sentit físic, sinó en un sentit emocional i general. Relacionades amb la fi de la vida, hi tindríem la cura dels propis pares, la finalització de la vida laboral, poder elaborar un sistema mental positiu en relació a les possibilitat de canvis socials, la sensació que “ja no hi podem fer res”, i la recerca de camps d’ocupació personal, així

com l’avaluació del que portem viscut, positiu i negatiu, i les seves conseqüències. Hi hem de sumar els canvis de parella com una característica d’aquesta etapa, que no es donava en temps anteriors, l’elaboració de la viudetat i/o la solteria, la crisi dels conceptes econòmics com les pensions de jubilació... Tots aquests aspectes conformen un context mental propi, diferent, i que pot generar estats d’ansietat i angoixa, momentània o permanent. Ens cal doncs donar resposta a tot allò que passa i passarà inexorablement: els lectors hi poden afegir els seus propis “temes” i experiències, però sempre ens caldrà reflexió i acció. La reflexió per compartir i trobar solucions als problemes personals i socials existents al món i a l’entorn més personal i relacional. Ens hi trobarem tots i totes.


L’AGENDA DEL MES SORTIDES I VISITES ALELLA. Oficina de Turisme Anem al Parc! Diumenge 18 de 10.30 a 13h. Passejada pel Parc de la Serralada Litoral. Des d’aquesta zona, una de les més elevades del Parc, es pot entendre perfectament la comarca del Maresme: clima, vegetació, relleu i, sobretot, l’ocupació del territori des de l’època prehistòrica. ARENYS DE MAR. Edifici Xifré Ruta i presentació de la nova guia L’arquitectura a d’Arenys de Mar. Diumenge 11 a les 11 h. La ruta té com a objectiu donar a conèixer una visió general de l´arquitectura d’Arenys de Mar, des de les construccions més antigues fins als segles XVIII i XIX. Inscripcions a turisme@arenysdemar.cat. ARGENTONA. Plaça Nova Caminada popular. Diumenge 11 a les 9.30 h. Recorreguts d’entre 3 i 4 h. de durada pensats per gaudir de la natura de manera individual, en família o amb amics. CABRERA DE MAR. Can Benet Ruta enoturística: Maridatge de lletres i vi. Diumenge 11 a les 11 h. Visitarem el centre productor d’àmfores d’època romana de Ca l’Arnau i, posteriorment, l’antic celler de Can Bartomeu, en el qual el Teatre d’Aficionats de Cabrera ens oferirà un recital de poesia tot fent un tast del vi de Can Mora d’Agell. CABRERA DE MAR. Can Benet Ruta arqueològica. Diumenge 18 a les 10.30 h. Reviurem l’apassionant passat de la vila i el seu ric patrimoni arqueològic, descobrirem les restes més significatives del llegat romà fent un recorregut a peu per tots els jaciments arqueològics de Cabrera de Mar. EL MASNOU. Plaça d’Ocata Visita a la Mina d’Aigua del Masnou. Diumenge 11 a les 11 h. Visita guiada gratuïta. EL MASNOU. PK. davant Cementiri Dosrius i el bosc dels retaules de Can Salvi. Diumenge 18 a les 9 h. XV Passejada matinal pel nostre entorn. Dificultat tècnica: Moderada fàcil. 4 km. EL MASNOU. Cementiri El Cementiri, un museu a l’aire lliure. Diumenge 18 a les 11 h.Podreu contemplar-hi la Creu de Terme, que ha estat restaurada recentment, i obres d’art dissenyades i esculpides per artistes de renom, com ara Frederic Maré i Deulovol, Rafael Atché i Farré o Josep Llimona i Bruguera.

EL MASNOU. Parròquia de Sant Pere El Masnou, terra de mar. Diumenge 25 a les 11 h. Emocionant i enriquidora passejada pels carrers, edificis i racons més sorprenents de la vila del Masnou. MATARÓ. Casa Coll i Regàs Casa Coll i Regàs. Dijous de 12 a 14h. Divendres de 18 a 20h. Dissabte de 18 a 20h. Diumenge de 12 a 14h. Visites guiades “La casa Coll i Regàs, com a mostra de les arts modernistes” i “La casa Coll i Regàs, com a mostra d’una època”. MATARÓ. VIL·LA ROMANA DE TORRE LLAUDER Torre Llauder. Dissabtes excepte festius a les 12 h. Visita guiada al jaciment arqueològic. MATARÓ. BASÍLICA DE SANTA MARIA Conjunt barroc dels Dolors. Dissabtes a les 11.30 i 18 h. La visita, de 75 minuts, permet descobrir la Capella, la sagristia i la Sala de Juntes del conjunt barroc mataroní, obra d’Antoni Viladomat, el pintor català més important del segle XVIII. www.santamariamataro.org MATARÓ. AJUNTAMENT Salve Iluro. La ciutat romana a través dels sentits. Dissabte 10 a les 12 h. Tot passejant coneixerem la Mataró romana i els vestigis arqueològics que la ciutat d’Iluro ofereix. MATARÓ. CA L’ARENAS Un tast d’art a Ca l’Arenas. Dissabte 10 a les 18 h. Us proposem un recorregut per conèixer l’arquitectura de la casa, la figura de l’artista i la col·lecció d’art que s’hi conserva i exhibeix.

ST VICENÇ MONTALT. PK C/Ginesta Prats i boscos de palaudàries (Santa Eulàlia de Ronçana). Diumenge 4 a les 8 h. Farem una caminada planera amb les vistes de els Cingles de Bertí de fons. Dificultat: Fàcil. Coordinador: Joan Pallàs (660 419 475). www.montaltrek.org

SANT LLORENÇ DEL MUNT: DEL COLL D’ESTENALLES A MATADEPERA ALELLA. Can Lleonart. Dimecres 14 a les 7.30h. Una travessa de Nord a Sud pel Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac que es troba a la Serralada Prelitoral Catalana, a cavall de les comarques del Bages i del Vallès Occidental. Guia: Ramon Rodríguez de Giroguies. Nivell mitjà. Distància: 12,3 km. www.canlleonart.com

RUTA TEATRALIZADA AL CASTELL DE BURRIAC CABRERA DE MAR. Can Benet. Dies 11, 30 i 31 de març a les 10.30 h. Si voleu conèixer les llegendes i la història del Castell de Burriac de manera lúdica i divertida veniu a fer la ruta guiada teatralitzada al castell on les coneixerem totes! Cal reserva prèvia, a través de turisme@cabrerademar.cat o a través del telèfon 674.011.450.

MATARÓ. NAU GAUDÍ Vapors, fàbriques i cooperatives del Mataró industrial. Diumenge 18 a les 11 h. Ruta pel ric patrimoni històric de Mataró que va fer possible la gran transformació econòmica, social i urbanística de la ciutat durant els segles XIX i XX. MATARÓ. NAU GAUDÍ El Modernisme a Mataró. Dissabte 24 a les 17.30 h. Ruta urbana pels edificis més significatius del Modernisme mataroní en una síntesi històrica de l’època i amb referències biogràfiques dels principals arquitectes del moment. MATARÓ. AJUNTAMENT Mataró, un passeig per la història. Diumenge 25 a les 11 h. Coneix retalls de la història de Mataró tot passejant pel casc antic.

ST VICENÇ MONTALT. centre cívic Caminar saludable. Dimecres 7 a les 9 h: Matinal al Gorg Negre de Riells (Riells del Montseny). Dimecres 21 a les 9.30h: Matinal a Gallecs (Mollet del Vallès). Dificultat: baixa. Inscripció: Antoni José (609 18 20 10) ST VICENÇ MONTALT. PK C/Ginesta Raquetes de Neu a Els Llacs de la Pera (La Molina). Dies 10 i 11 març. Si a l’Estiu les vistes són meravelloses; al hivern, coberts per la capa de neu, supera amb escreix la panoràmica. Veurem de ben a prop el Perafita i el Monturull amb els seus 2760 metres, entre d’altres. Dificultat Mitjana. Coordinador: Joan Pallàs (660 419 475). www. montaltrek.org TEIÀ. Celler romà de Vallmora Visita guiada i tast de vi. Tots els dissabtes i diumenge a les 12h. Es visitarà el celler romà on es descobrirà com es produïa i s’emmagatzemava el vi en època romana, amb quins elements es duien a terme aquestes activitats, així com el tipus de vi que es produïa. La visita finalitzarà amb un tast de vi de la DO Alella. TEIÀ. Celler romà de Vallmora Ruta del Vi: El vi al Maresme, passat i present. Tots els dissabtes a les 11 h. La Ruta del vi és un itinerari cultural que ofereix la possibilitat de fer un recorregut per la història vinícola del Maresme, des d’època romana fins a l’actualitat. TEIÀ. Celler Serra Sant Mateu Visita guiada i tast pel Celler Serra Sant Mateu. Dissabte 10 a les 11h. Farem la visita al celler situat a casa Pol on veurem maquinària antiga i també passejarem per la vinya.

ST VICENÇ MONTALT. PK C/Ginesta. Dies 24 i 25 març.

VILASSAR DE DALT. Museu arxiu Rutes patrimonials: Vilassar Romà. Diumenge 11 a les 11 h. Descobreix el passat romà de Vilassar i la romanització del Maresme. turisme@vilassardedalt.cat.

Com a darrera sortida de raquetes del any, farem aquest cim de 2665 m. amb un desnivell de 680 m., i des de el cim podrem contemplar forces pics que ronden els 3.000 m.: Pic d’Avellaners, Besiberri Sud, Punta Alta. Paisatge que no te res d’envejar a les vistes dels Alps. Dificultat: Notable. Coordinador: Joan Pallàs (660 419 475). www.montaltrek.org

VILASSAR DE MAR. Casa Museu Carme Rovira Casa Museu Carme Rovira. Diumenge 4 a les 12 h. Visita guiada gratuïta. aliersm@vilassardemar.cat.

RAQUETES DE NEU AL CERVí DE DURRO (VALL D’ARAN)

Tribuna Maresme 27


MÚSICA ALELLA. Espai Jove Jump sessions. Divendres 23 a les 19h. Concert de grups locals. ARENYS DE MAR. TEATRE Seràfics Arreu Band. Divendres 2 a les 22 h. Soul, jazz & rock.

MATARÓ. Teatre Monumental Gospelsons & Golden Gospel Choir. Divendres 2 a les 21 h. Amb la col·laboració del Golden Gospel Choir, el cor de gòspel de gent gran de l’Escola Municipal de Música.

ARENYS DE MAR. Teatre Principal Incresendo. Diumenge 4 a les 19 h. Presenten el seu segon disc Ínfimit.

MATARÓ. L’ARC CAFÈ CULTURAL Josep Lluís Notari. Dissabte 3 a les 20 h. El cantautor presenta el seu segon disc, L’Arcàdia de Syntagma.

ARENYS DE MAR. C.C.Calisay Concert de flautes de bec. Dimecres 7 a les 18.30 h.

MATARÓ. Carrer Josep Pla The Ja’s Trio. Diumenge 4 a les 12 h. Vermut Musical.

ARENYS DE MAR. Seràfics Pep Bergadà. Divendres 9 a les 22 h. Canta a Arenys.

MATARÓ. L’ARC CAFÈ CULTURAL Red Velvet. Divendres 9 a les 20 h. Les millors versions de rock, blues i soul a càrrec d’aquest duet.

ARENYS DE MAR. Seràfics Notes i lletres. Divendres 16 a les 22 h. Música i recital poètic a càrrec de la M. Teresa Bertran i Marc Egea. ARENYS DE MUNT. plaça Església Sardanes. Dissabte 31 a les 18 h. Amb la Cobla Principal del Llobregat. A les 22 h: concert de de vigília de l’Aplec Sardanista dels Arenys. CABRERA DE MAR. Envelat Concert de sardanes i corals. Diumenge 11 a les 18.30 h. Amb la participació del Cor Parroquial Sant Feliu, del Grup de Flabiolaires de la Colla Gegantera i la Cobla La Principal del Llobregat. EL MASNOU. Petit Cafè The E Sreet Project. Dissabte 10 a les 20.30 h. Sopar concert. EL MASNOU. Plaça d’Ocata IV Perkufest. Dissabte 17 a les 17.30 h. Cercavila pels carrers del poble amb diferents bandes. MATARÓ. Casal L’Aliança Anita Zengeza. Dijous 1 a les 21 h. Influències de la música africana, llatina, brasilera i el jazz. MATARÓ. L’ARC CAFÈ CULTURAL BatsKüll. Divendres 2 a les 20 h. Rumba-fusió del Maresme.

28 Tribuna Maresme

MATARÓ. Teatre Monumental Orfeó Català. Divendres 9 a les 21 h. Hi participaran els cors Ciutat de Tarragona i Ciutat de Mataró. Dins el XVI Cicle de Concerts Simfònics. MATARÓ. L’ARC CAFÈ CULTURAL Joan Blau. Dissabte 10 a les 20 h. El cantautor ens presenta el seu primer disc, Somnis. MATARÓ. Plaça Canyamars Edurne Vega. Diumenge 11 a les 12 h. Vermut Musical. MATARÓ. L’ARC CAFÈ CULTURAL El loco tidiano + Enric Blasco & Luis García. Diumenge 11 a les 20 h. Cançó d’autor i molt d’humor. MATARÓ. Teatre Monumental La Banda convida Spanish Brass. Diumenge 11 a les 12.30 h La Banda de l’Agrupació Musical del Maresme convida un dels millors quintets de metall del panorama musical. MATARÓ. SALA CLAP Jam Session amb Jordi Nogueras. Dijous 15 a les 21.30 h. MATARÓ. FOMENT MATARONÍ Clàssics catalans. Dissabte 17 a les 20.30 h. Programa dedicat a alguns dels nostres compositors del s. XX.

MATARÓ. L’ARC CAFÈ CULTURAL Dreamer’s Ball. Dissabte 17 a les 20 h. Les millors versions de rock de tots els temps. PREMIÀ DE DALT. SC Sant Jaume Concert de primavera. Diumenge 18 a les 18 h.

FESTIVAL BEETHOVEN VILASSAR DE DALT. TEATRE LA MASSA. Diumenge 25 a les 19 h. 6è concert amb la Simfònica de Sant Cugat. Concert dedicat a Beethoven on s’interpretarà l’obertura Coriolà, el Concert núm. 4 per a piano i orquestra i la Primera Simfonia, la seva obra més clàssica.

MISHIMA MATARÓ. SALA CLAP. Divendres 9 a les 22 h. Presentaran el seu nou treball, Ara i res, vuitè disc del quintet barceloní insisteix en la seva característica doble aposta per la contundència en el so i una cura especial en les lletres.

REVEREND SHAWN AMOS MATARÓ. SALA CLAP. Divendres 16 a les 22 h. Nascut a New York, Shawn Amos ha publicat diferents treballs on el soul i el blues es combinen prenent la seva veu com a eix central.

EL AMICS DE LES ARTS MATARÓ. SALA CLAP. Divendres 23 a les 21 h. Una de les bandes clau del pop-rock català presenta el seu últim disc Un estrany poder, un disc ple de pop, optimisme i un cru sentit de l’humor.

PREMIÀ DE MAR. Espai l’Amistat Jam-session - Premià de Jam. Divendres 2 a les 23 h. PREMIÀ DE MAR. Patronat Teatre Gala de combos. Dissabte 3 a les 18 h. A càrrec del Taller de Música. PREMIÀ DE MAR. pl. Ajuntament Sardanes. Diumenge 11 a les 11.30 h. Amb la Cobla Sabadell. PREMIÀ DE MAR. capella La Salle Concert Coral de Primavera. Dissabte 17 a les 19 h. A càrrec de l’Associació Coral Esclat de Teià, la coral Concòrdia de Cabrils i la Coral l’Amistat de Premià de Mar. VILASSAR DALT. TEATRE LA MASSA Robert Poch. Dissabte 3 a les 21 h. Concert on podreu descobrir les cançons del seu nou projecte. VILASSAR DALT. plaça de la Vila Aplec de la Saradana. Diumenge 18 durant tot el dia. VILASSAR DALT. TEATRE LA MASSA Boyertown Band Tour. Dissabte 24 a les 20.30 h. Concert solidari per Càritas Vilassar.Concert d’instruments de vent on sonaran temes que aniran des dels més populars de John Philip Sousa fins a compositors més actuals. VILASSAR DE MAR. Biblioteca Música & Llibres. Dies 2, 9 i 16 març a les 20.30 h. Residències musicals amb l’actuació de Mitus. VILASSAR MAR. Sala Roser Carrau Manfredini & Haydn. Dissabte 10 a les 19 h. Concert de música de cambra a càrrec de l’Orquestra de Cambra Sant Cugat.


TEATRE ALELLA. Biblioteca Jean Leon o el tresor d’en Ceferino. Divendres 23 a les 11.30 h. Espectacle per a adults a càrrec d’Elisabeth Ulibarri. ARENYS DE MAR. Casal de Joventut Seràfica Pobrecito - Francisco de Asís. Dissabte 3 a les 9.30 h. Teatre a càrrec dels actors argentins Patricio Paz i José Toccalino. Obra de Mariano Moro. ARENYS DE MAR. TEATRE Seràfics 46é Concurs Teatre Amateur premi vila d’Arenys de Mar. Diumenge 4 a les 18 h: Sentència de Sang a càrrec del Grup Vadaretro Teatre de Barcelona. Diumenge 11 a les 18 h: Descalços pel parc a càrrec del Grup del Centre Parroquial de Canet de Mar. Diumenge 18 a les 18 h: Els rústegues a càrrec de Pierrot Teatre de Centelles. ARENYS DE MAR. Teatre Principal Rhümia. Diumenge 25 a les 19 h. A càrrec de Rhum i Cia. Gran Premi BBVA al Millor Espectacle de Circ dels Premis Zirkòlika 2016. ARENYS DE MAR. Seràfics Molta merda... el teatre pel davant i pel darrera. Divendres 23 a les 22 h. Dins el Cicle Cau d’Art. ARENYS DE MUNT. Centre Moral Reflexos de Lluna. Dissabte 10 a les 21.30 h. En motiu de la commemoració del Dia Internacional de la Dona Treballadora. ARENYS DE MUNT. Centre Moral Calidoscopi. Dissabte 17 a les 21.30 h. i diumenge 18 a les 18.30 h. 5 obres de microteatre. ARGENTONA. La Sala Claudia. Divendres 9 a les 20.30 h. Basada en la història de la Claudia Victoria Poblete Hlaczik, que va descobrir que era filla de desapareguts i que havia viscut una vida inventada amb uns pares que, de fet, no eren els seus. Preu: 17 €.

ARGENTONA. La Sala Rudo. Diumenge 25 a les 18 i 20 h. Un home rude crea torres i figures amb pesades caixes de fusta.

MATARÓ. FOMENT MATARONÍ La del manojo de rosas. Diumenge 25 a les 18 h. Sarsuela sobre la història d’amor i desamor entre una florista, un aviador i un mecànic.

CABRERA DE MAR. Envelat High School Musical. Dissabte 24 a les 17 h. Teatre musical. Fi de curs teatre musical. EL MASNOU. Ca n’Humet Ragazzo. Dissabte 10 a les 20 h. A càrrec de cia. Teatre Tot Terreny. Premi de la Crítica 2015 al Millor Espectacle per a Joves i Premi Serra d’Or a l’Espectacle Teatral del 2015. Intèrpret: Oriol Pla (actor). EL MASNOU. Ca n’Humet Cabaret. Dissabte 24 a les 20 h. Les alumnes de l’Escola d’Arts Escèniques Bibiana Morales presenten una adaptació del musical Cabaret. MATARÓ. Teatre Monumental 5è Certamen Carnavalesc Ciutat de Mataró. Dissabte 3 a les 17 h. Comparses i xirigotes de Mataró. MATARÓ. SALA CABANYES Billy Elliot. Dissabtes 3, 10, 17 i 24 a les 21 h. Diumenges 4, 11, 18 i 25 a les 18 h. En Billy és un nen d’onze anys que comença a fer ballet d’amagat. Pere Vàzquez dirigeix aquest exitós musical. MATARÓ. Teatre Monumental XIè Festival artístic de la gent gran de Mataró. Diumenge 4 i dissabte 17 a les 16.30 i 19 h. Festival que dona veu a totes les agrupacions artístiques i culturals dels casals de gent gran de Mataró. MATARÓ. L’Arc Cafè Cultural Camins tancats. Diumenge 4 a les 18 h. La companyia de teatre Sicòmors porta l’obra dirigida per Jesús U. Labay i escrita per Martí Figueras. MATARÓ. Biblio. Antoni Comas Calces de paper. Dijous 15 a les 19.30 h. Un collage teatral que mostra diferents aspectes de la realitat de dones. A càrrec de Ruda Teatre.

MATARÓ. Can Gassol L’home inacabat. Dissabte 17 a les 21 h. Una reconstrucció del pensament i l’obra de Puig i Cadafalch.

MALA BROMA ARGENTONA. La Sala Diumenge 18 a les 18h. VILASSAR DE DALT. TEATRE LA MASSA. Dissabte 10 a les 21 h. Tres personatges descontents amb el seu present buscaran tornar al seu passat més salvatge per recuperar la il·lusió que fa temps que han perdut. Interpretada per Ernest Villegas, Oscar Muñoz i Anna Sahun. Una obra escrita per Jordi Casanovas.

PARAULES ENCADENADES ARGENTONA. La Sala. Dissabte 3 a les 20.30 h. PREMIÀ MAR. Espai l’Amistat. Dissabte 10 a les 21.30 h. Un thriller psicològic que ja es va estrenar el 98 amb gran èxit i que ara torna sota la batuta de Sergi Belbel amb Mima Riera i David Bagés com a únics protagonistes.

ÒPERA I BALLET EN DIRECTE CARMEN ARENYS DE MAR. Teatre Principal. EL MASNOU. La Calàndria. MATARÓ. Foment Mataroní PREMIÀ DE MAR. Espai l’Amistat. Dimarts 6 a les 19.45 h. Projecció de l’òpera de Georges Bizet des de l’Opera House de Londres.

CENTENARI DE BERNSTEIN ARENYS DE MAR. Teatre Principal. MATARÓ. Foment Mataroní. EL MASNOU. La Calàndria. Dimarts 27 a les 20.15 h. Retransmissió en directe des de The Royal Ballet House de Londres.

MATARÓ. Teatre Monumental Bodas de sangre. Dissabte 24 a les 20.30 h. Oriol Broggi dirigeix una de les grans obres de Frederico García Lorca. Amb Ivan Benet, Anna Castells, Nora Navas, Pau Roca, Clara Segura i Montse Vellvehí. PREMIÀ DE DALT. SC Sant Jaume Memòria de les Oblidades. Dissabte 17 a les 19 h. Amb Rosa Andreu. Obra de Tecla Martorell. Dins el cicle Escenarts hivern. PREMIÀ DE MAR. DIVERSOS Il Piccolo convido. Dissabte 17. 10.30 h: Mercat Municipal de Sant Joan. 12 h: Biblioteca. Espectacle gratuït de la VI Temporada de Música clàssica. PREMIÀ DE MAR. Espai l’Amistat Il convito. Dissabte 24 a les 21.30 h. L’orquestra d’Òpera Jove interpretarà aquesta òpera d’argument irònic, amb set personatges al voltant d’una taula amb un únic objectiu: casar-se amb una persona rica. TEIÀ. BIBLIOTECA Contes per a adults. Dijous 8 a les 19h. Gotim de contes a càrrec d’Elisabeth Ulibarri. VILASSAR MAR. Ateneu Vilassanès Hola Federico. Diumenge 4 a les 17.30 h. Espectacle dirigit per Assumpta Rojas. VILASSAR MAR. Ateneu Vilassanès Ruth i Mercè, separades i què? Dissabte 10 a les 20 h. Teatre a càrrec de la companyia A-Mitges, amb les actrius Mayte Carreras i Cristina Solà, i la direcció de Marià Font.

Tribuna Maresme 29


XERRADES / ACTIVITATS LITERÀRIES ALELLA. Can Lleonart Violència i misogínia a la música Pop. Dijous 8 a les 19h. A càrrec de Rosa Ma González Dra. en Filologia Anglesa per la UB. ALELLA. Biblioteca Literatures amb sentits. Dimecres 21 a les 19.30 h. Direcció i conducció: Montserrat Serra, periodista. ALELLA. Espai Diví Tast narrat: Joan Vinyoli encén el vi. Dijous 22 a les 19 h. De com la poesia de Vinyoli és plena de referències, metàfores i símbols vinculats al vi i al beure. Lectura de poemes: Anna Maluquer. ARENYS DE MAR. C.C.Calisay El perquè del dia de la dona treballadora. Dimarts 6 a les 18 h. A càrrec d’Imma Moratalla, arxivera. ARENYS MAR. Ateneu Arenyenc Quins canvis són necessaris per assolir els objectius que em proposo? Divendres 9 a les 19 h. A càrrec de l’escriptora Eva Lleonart. ARENYS DE MAR. C.C.Calisay El Parc del Corredor i el Montnegre. Dimarts 13 a les 18 h. A càrrec de Pere Alzina, ambientòleg. ARENYS MAR. Ateneu Arenyenc Art al Museu del Monestir de Montserrat. Divendres 16 a les 19 h. A càrrec de Montse Viader. ARENYS DE MAR. Convent dels Caputxins L´espiritualitat dels primers caputxins. Divendres 16 a les 19 h. A càrrec de fra Lluís Àngel Arrom. ARENYS DE MAR. C.C.Calisay El futur de l’agricultura periurbana. Dimarts 20 a les 18 h. A càrrec de Miquel Riera, pagès. CABRERA DE MAR. Biblioteca Com ser dona i sobreviure a l’Afganistan. Divendres 2 a les 19 h. Tertúlia amb l’escriptora Nadia Ghulam, que ens explicarà la seva vida sota el règim talibà a l’Afganistan. EL MASNOU. Sala Joan Comellas Contes de Mercè Rodoreda. Dimarts 6 a les 18.30 h. A càrrec de Pepa Lavilla Raso. EL MASNOU. Biblioteca Presentació Som Masnou. Dimarts 6 a les 19 h. Som Masnou, la primera associació pel la lluita dels drets LGTBI. EL MASNOU. Sala Joan Comellas Israel i Palestina: 70 anys de conflicte. Dimarts 13 a les 18.30 h. A càrrec de Joan Roura Villalmanzo. EL MASNOU. Sala Joan Comellas El problema de les tres D: deute, deflació, demografia. Dimarts 20 a les 18.30 h. A càrrec de Xavier Puig Pla. 30 Tribuna Maresme

EL MASNOU. Can Malet Dones escriptores d’ahir i d’avui. Dijous 22 a les 19.30 h. Sílvia Soler ens parlarà de les aportacions que han fet les dones escriptores i dels seus llibres.

PREMIÀ DE MAR. Biblioteca Des-okupar el cos: aproximació al còmic feminista. Dimarts 13 a les 19 h. A càrrec de de Maria Vila, historietista il·lustradora. PREMIÀ DE MAR. Biblioteca Trobada amb l’escriptor Jordi Folck. Divendres 16 a les 17.30 h. Autor del llibre Ningú és un zombie.

LLAVANERES. Ajuntament Empoderament femení i presència. Dijous 8 a les 19 h. A càrrec de Joana Franco. LLAVANERES. Ajuntament La dona, avui. Dijous 15 a les 19 h. A càrrec de Judit Sánchez, mediadora. LLAVANERES. Ajuntament Vull treballar. Emprenc. Dijous 22 a les 19 h. A càrrec de Núria Viñas, presidenta de Dones pel Futur ACDDE. MATARÓ. Ateneu Fundació Iluro Matemàtiques per entendre el món… i millorar-lo! Dijous 1 a les 19 h. A càrrec de Xavier Vilella. MATARÓ. Fundació Iluro Litúrgia, avui i aquí. Dimarts 6 a les 19.30 h. A càrrec de Mn. Josep Mª Romaguera, del Centre de Pastoral Litúrgica. MATARÓ. Fundació Iluro Parròquia de Sant Josep: 18682018. Una mirada als fets històrics. Dijous 15 a les 19.30 h. A càrrec de Joan Comellas, escriptor i historiador. MATARÓ. Casal Gent Gran de Santes-Escorxador Economia domèstica. Dimecres 21 a les 17 h. A càrrec del Sr. F. Xavier Sánchez Moragas. MATARÓ. Ateneu Fundació Iluro Versus els meus pintors. Dimarts 27 a les 19.30 h. Recital poètic a partir del llibre Versus els meus pintors de Manuel Patricio, en què ell mateix i Carlos Soriano recitaran alguns poemes, acompanyats de música. PREMIÀ DE DALT. SC Sant Jaume Els refugiats. Divendres 2 a les 19.30 h. PREMIÀ DE DALT. Parròquia de Sant Pere L’Espiritualitat: Camí de Creixement. Dilluns 5 de 21 a 22 h. A càrrec de Josep Otón, professor a ISCREB i escriptor. PREMIÀ DE MAR. Biblioteca Claus de la situació política actual a Catalunya. Dimarts 6 a les 18.30 h. A càrrec de Lluís Soler. PREMIÀ DE MAR. Biblioteca Criança, no sexista. Dimecres 7 a les 17.30 h. Com, des de petits, establim els rols de gènere. A càrrec de Gemma Guillamon. PREMIÀ MAR. Museu Estampació La bruixeria a la comarca del Maresme. Diumenge 11 a les 12 h. A càrrec de Ramon Coll, arqueòleg.

TEMPUS FUGIT MATARÓ. Can Palauet. Cicle de conferències. Dimarts 13 a les 19.30 h: Temps i cultura: els orígens de la idea de temps a Occident a càrrec de Francis Garcia Collado. Dimecres 14 a les 19.30 h: Els ritmes circadiaris en les persones i les seves implicacions en la salut a càrrec de Trinitat Cambras. Dijous 15 a les 19.30 h: Medicina regenerativa per a una població envellida: és el moment? a càrrec de Joaquim Vives. Dimarts 20 a les 19.30 h: Les migracions d’ocells, entre el temps i l’espai a càrrec de Xavier Ferrer. Dimecres 21 a les 19.30 h: El temps geològic, les memòries de la Terra a càrrec d’Olga Margalef. Dijous 22 a les 19.30 h: El rellotge circadià i les plantes a càrrec de Lluïsa Moysset. Dissabte 24 a les 10 h: Quants milions d’anys calen per formar una muntanya? a càrrec d’ Olga Margalef.

GRAN RESERVA DE L’ÒPERA Alella. Biblioteca. Divendres 16 a les 20 h. Cabrera Mar. Biblioteca. Dijous 15 a les 19.30 h. El Masnou. Biblioteca. Dijous 1 a les 18.30 h. Una xerrada, audició i tast sobre l’òpera i el vi. A càrrec de David Puertas.

D’ON TREC EL TEMPS ALELLA. Can Lleonart Dimecres 14 a les 20h. Màrius Serra ens explicarà la seva experiència amb el temps i ens dona consells en primera persona de com aprofitar el temps. Cal recollir entrada prèviament a partir de l’1 de març.

PRESENTACIONS DE LLIBRES Argentona. Saló de Pedra. Divendres 2 a les 20h. República Pagesa a càrrec de la seva autora, Montserrat Tura. El Masnou. Can Malet. Divendres 2 a les 19.30 h. O secessió o secessió, la paradoxa espanyola davant l’independentisme. A càrrec del seu autor, Josep Costa, diputat i vicepresident del Parlament. Mataró. Can Palauet. Dimarts 6 a les 19.30 h. L’home inacabat, presentació de l’edició de l’obra de teatre a càrrec de l’autor, Pere Anglas. Mataró. Dòria Llibres. Divendres 9 a les 19.30 h. Les joventuts llibertàries de Catalunya (1932-1939) a càrrec de Maria Salicrú, Josep Puig Pla i l’autora del llibre, Sònia Garangou.

PREMIÀ DE MAR. Centre Cívic La revolució de les dones a l’Índia rural. Dimarts 20 a les 19 h. A càrrec Montse Ortiz, coordinadora de sensibilització i experta en gènere de la Fundación Vicente Ferrer. PREMIÀ DE MAR. Espai l’Amistat Òpera per a tothom. Dimecres 21 a les 19 h. Xerrada a càrrec de Xavier Mendoza i Chantal Botanch, professors, cantants i directors artístics d’Òpera Jove. PREMIÀ DE MAR. Museu de l’Estampació Josep Puig i Cadafalch. Diumenge 25 a les 12 h. A càrrec d’Assumpta Dangla, historiadora de l’art. ST VICENÇ MONTALT. centre cívic Dones, conciliació laboral i èxit professional. Dijous 8 a les 9.30h. A càrrec de Roser Sellés, coach i experta en Programació NeuroLinguística (PNL). ST VICENÇ MONTALT. centre cívic VIII Dia Mundial de la Poesia. Diumenge 18 a les 19h. Recital amb 11 poetes i amenització musical de Rosa Pou, cantant i poeta. TEIÀ. Espai Can Llaurador Ma Aurèlia Capmany. Dijous 15 a les 19 h. A càrrec de l’Associació d’amics de Maria Aurèlia Capmany. TEIÀ. DIVERSOS INDRETS Acció poètica. Dimecres 21. Per al Dia de la Poesia poetitzarem alguns carrers i places de Teià. VILASSAR DE MAR. Biblioteca Una societat sense treball? Divendres 9 a les 19 h. Amb Albert Recio, professor del departament d’Economia Aplicada de la UAB. VILASSAR MAR. Sala Roser Carrau Vida i obra de l’escriptor Prudenci Bertrana. Dimarts 13 a les 18 h. A càrrec de Toni Sala Isern. VILASSAR DE MAR. Biblioteca Anna Magnani i el cinema neo-realista italià. Dimecres 14 a les 18 h. A càrrec de la Dra. en Comunicació, Margarida Carnicé Mur.

Sant Vicenç Montalt. Biblioteca. Divendres 23 a les 19h. Manuel de Pedrolo, manual de supervivència de Sebastià Bennasar.

VILASSAR DE MAR. Biblioteca Igualtat de drets laborals i familiars. Conseqüències. Divendres 23 a les 18.30 h. Taula debat.

Vilassar de Mar. Biblioteca. Divendres 2 a les 19 h: El último camino, a càrrec de la seva autora Maria Luisa Picado. / Dimecres 7 a les 18.30 h. Km o el camino hacia tu felicidad, a càrrec de la seva autora, Anna Colom Casadellà.

VILASSAR MAR. Sala Roser Carrau Antàrtida, gel més enllà de la fi del món. Dimarts 27 a les 18 h. A càrrec de: Jordi Camins i Just.


EXPOSICIONS ALELLA. Can Manyé Mirades cap a l’Àfrica. Del 2 de març al 15 d’abril. Exposició de Bianca Batlle Ngnema i performance a càrrec de Pinten Dones. Visita comentada: Dissabte 3 i diumenge 4 a les 12h. ARENYS DE MAR. C.C.Calisay Escultures d’Abel Pruñonosa. Del 2 al 25 de març. Visita guiada: dissabte 24 a les 19 h. ARGENTONA. Museu del Càntir Francesc Sillué. Percepcions. Del 2 de març al 8 d’abril. CABRERA DE MAR. Biblioteca Ilturo Objectius de desenvolupament sostenible. Fins al 7 de març. El setembre del 2015, els líders mundials van acordar 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible per millorar la vida de totes les persones, en qualsevol lloc del món. EL MASNOU. Casa de Cultura Les dones treballadores del tèxtil al Masnou. Inauguració de l’exposició dijous 8 a les 19 h. Fins el 25 de març. EL MASNOU. Espai Casinet 28 dies. Del 16 de març al 8 d’abril. Exposició de Laura Peiró. LLAVANERES. Museu-Arxiu Ritmes infinits. Fins al 8 de març. Exposició d’escultura de Pere Casanovas. MATARÓ. Biblioteca Antoni Comas Les cares d’en Pellofa. De l’1 al 15 de març. Durant els dies de Carnestoltes estan exposades al vestíbul de l’Ajuntament de Mataró les màscares de tots els Pellofes que han regnat a la ciutat des de 1979. MATARÓ. CAN SERRA Josep Puig i Cadafalch. Visió, identitats, cosmopolitisme. Fins a l’1 d’abril. Mostra que ofereix una visió global i interdisciplinària de l’obra de Puig i Cadafalch.

La mostra dona el protagonisme a les víctimes anònimes de la persecució, mostrant la forta càrrega de misogínia que s’amaga darrera d’aquesta cacera.

MATARÓ. CASAL L’ALIANÇA Isabel Sabé. Homenatge al meu germà. Fins l’11 de març. L’exposició consta d’un recull d’obra recent de l’artista. MATARÓ. LA DESTIL·LERIA Mostra 0 = I. Fins al 22 de març. Marta Juvanteny investiga els límits entre l’art, la ciència i la tecnologia a través d’una òptica desafiant d’estructures i ordres mètrics. MATARÓ. Ateneu Fundació Iluro Els Dimarts del Llimoner. 25 anys. Del 20 de març al al 29 d’abril. Recorregut per la trajectòria artística i social del col·lectiu mataroní Els Dimarts del Llimoner. PREMIÀ DE DALT. Biblioteca Dones del taller de pintura de l’Associació d’Artistes. De l’1 al 15 de març. PREMIÀ DE DALT. Museu Coincidència Insòlita: Viladomat i la tècnica. Del 16 de març fins el 21 d’abril. PREMIÀ DE DALT. Museu Joves artistes. Del 16 de març fins el 12 de maig.

UN MÓN PARAL·LEL

SORTIR-SE DE LA LÍNIA

ALELLA. CAN MANYÉ Del 9 de març al 15 d’abril.

MATARÓ. Can Palauet Del 17 de març al 20 de maig.

Comissariada per Joan Fontcuberta, amb obres dels artistes: Robert Feijoo, Ruben Torras, Albert Gusí, Txema Salvans, Andrés Galeano, David Mayo i Alberto Salván. Dimecres 14 a les 19.30h: Visita comentada.

Proposta expositiva que reuneix 8 projectes articulats a partir de la idea d’errar.Obres d’Irene Bou, Azahara Cerezo, Anna Dot, Enric Farrés Duran, Mireia Ferron, Francesc Ruiz Abad, Irene Solà, Damià Vives

PREMIÀ DE MAR. Centre Cívic Dones, Força, Canvi. Inauguració dimarts 6 a les 17 h. 7 dones que amb el suport de la Fundació Vicente Ferrer han aconseguit trencar amb les estructures socials que oprimeixen les dones.. PREMIÀ DE MAR. Biblioteca Marika Vila: veu de dona trencant estereotips. De l’1 al 28 de març. ST VICENÇ MONTALT. Casal de Cultura Exposicions Cicle Bertrana. Del 8 al 18 de març. APLECH. Models en vers i prosa. Retrats de Prudenci Bertrana; Prudenci Bertrana. L’ideari bàrbar; Aurora Bertrana. El virus de l’aventura.

MATARÓ. CAN MARFÀ Els mitjons Molfort’s i la publicitat racional. Fins al 17 de juny. La marca de mitjons Molfort’s va ser pionera a Espanya de la publicitat racional i els nous mètodes científics de promoció dels productes industrials que es van introduir als anys 30.

VILASSAR DE DALT. Biblioteca La importancia de la dona. Fins el 7 de març.

MATARÓ. CAN PALAUET Xavier Boet. Mataró anònim. Fins a l’1 d’abril. Fotografies de Xavier Boet (1973) en què retrata el ritme anònim i quotidià de la ciutat on viu i treballa.

PREMIÀ MAR. Museu Estampació Inauguració dijous 8 a les 19 h.

MATARÓ. ATENEU FUNDACIÓ ILURO Experiències matemàtiques. Prohibit no tocar. Fins al 18 de març.

MATARÓ. CA L’ARENAS Eduard Alcoy. Art i encanteri (19501987). Fins al 8 d’abril. Exposició dedicada a l’artista Eduard Alcoy (1930-1987), comissariada per la historiadora de l’art Rosa Alcoy.

MATARÓ. CAN PALAUET Joan Gelabert o Dalí Júnior. La pintura del futur. Fins al 4 de març. Selecció de l’obra de l’artista Joan Gelabert (Dalí Júnior) a cura de Toni Hervàs. Pintures i collages de l’artista i músic que recorren els seus mons i passions: els extraterrestres, els ovnis, la fi del món i interpretacions oníriques del seu personalíssim imaginari.

PER BRUIXA I METZINERA: LA CACERA DE BRUIXES

MATARÓ. NAU GAUDÍ Col·lecció Bassat. Escultures 1911-1989. Fins al 14 d’octubre. Mostra d’escultures que recull vuit dècades d’art contemporani. Visita guiada: diumenge 4 a les 12 h.

VILASSAR DE DALT. Biblioteca 5a Exposició de fotografia de muntanya. Durant tot el març. Obres realitzades pels socis de La Massa Centre de Cultura. VILASSAR DE MAR. Museu Enric Monjo A contra corrent. Fins 4 març. Miquel Ferrà, una vida dedicada a la pintura. VILASSAR DE MAR. Can Bisa Dones. Quotidianitat normalitzada. Del 4 de març al 22 d’abril. Del grup “Una mirada particular” de Viladona. VILASSAR DE MAR. Museu Enric Monjo Genealogies. Mutables–Mudables. Del 9 març al 3 abril Exposició de treballs d’alumnes i professors de la Facultat de Belles Arts de la UB. Tribuna Maresme

31


Profile for tribunamaresme

Tribuna 332. Març 2018  

Dia de la dona al Maresme. Miquel Barceló homenatja a Palau i Fabre. Entrevista a Laura Rosel, presentadora de FAQs. Especials dedicats a la...

Tribuna 332. Març 2018  

Dia de la dona al Maresme. Miquel Barceló homenatja a Palau i Fabre. Entrevista a Laura Rosel, presentadora de FAQs. Especials dedicats a la...

Advertisement